serveis de transport públic, doncs és una mica el que ens falta. Doncs són algunes de les connexions que estan fent en el programa especial. De seguida hi tornarem a connectar amb el Notícies en xarxa.
Bon dia, Baix Gaià, avui és dimecres 21 de gener de 2026 i celebrem Santa Agnès. Comencem una nova edició de Baix Gaià al dia, el magazín conjunt d'Ona la Torre, Roda de Barà Ràdio i Altafulla Ràdio. Posem en marxa el dia amb l'atenció centrada en allò que ens queda més a prop perquè l'actualitat del territori és la que marca cada matí el ritme de la jornada.
Altafulla, l'Ajuntament ha obert aquest dimarts el termini per presentar sol·licituds per formar part de la futura comunitat energètica del municipi. Les persones interessades hi poden participar fins al pròxim 9 de febrer. Tota la informació necessària es troba disponible al web de l'Ajuntament.
A Roda de Barà, un dispositiu conjunt de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional ha permès desarticular una plantació de marihuana situada en un habitatge unifamiliar. L'operació, que s'estès a altres municipis, s'ha saldat amb la detenció de 7 persones.
I a Torredembarra, l'Ajuntament continua pendent de resoldre les al·legacions presentades al Pla Local d'Habitatge abans de poder-ne fer l'aprovació definitiva. El regidor d'Urbanisme va detallar l'estat actual dels tràmits durant el ple municipal celebrat aquest dilluns. Tot això és Baix Gaià al dia, el programa de proximitat que connecta Roda de Barà, Altafulla, Torredembarra i la resta de municipis del Baix Gaià, amb informació rigorosa, anàlisi i bona
En els pròxims minuts farem un repàs complet de l'actualitat. També, com sempre, la previsió del temps, les portades de la premsa i avui escoltarem l'opinió del periodista i escriptor Òscar Ramírez. Per tancar aquest primer bloc ens aturarem amb una proposta musical. No se'n vagin que tot això arrenca just ara.
Els parla Sònia Camí, Raquel Martínez, molt bon dia. Bon dia, Sònia, i també pendents de la situació ferroviària, perquè ho estem anunciant de bon matí, que avui de moment hi ha interrompuda.
tota la circulació de trens a l'espera de verificar que s'hi pot circular amb total seguretat. A més, en els darrers minuts s'ha sabut també que els maquinistes convoquen vaga general, per tant, veurem si es repren o no la circulació dels trens.
Mirarem de connectar algun minutet també amb l'espacial que els nostres companys de la xarxa estan fent fins a les 10, el Notícies en xarxa, per tant, d'anar recorrent diferents punts del país per conèixer amb més detall quina està sent la situació a les estacions i a molts dels punts on hi ha més mobilitat cada matí. Una situació caòtica, hem de dir, eh?
Si Rodalies ja presenta problemes habitualment, amb aquesta aturada imaginem-nos tot el que perjudica, el que arriba a perjudicar, l'abast d'aquesta perjudicació. Exacte, perquè no s'ha pogut oferir un transport alternatiu amb tan poc marge de temps i tenint en compte que són milers els viatgers que hi ha cada matí,
Renfe i Adif anunciaven aquest matí que no podien oferir un servei alternatiu i simplement recomanen que la gent es busqui una mica pels seus propis mitjans una alternativa. Ara ho anirem analitzant. Avui les portades en van plenes perquè recordem-ho tot bé per dos accidents que es van registrar ahir. Un amb una víctima mortal
un conductor en pràctiques, un maquinista que viatjava amb quatre estudiants en pràctiques que estaven fent les seves hores d'aprenentatge per certificar el títol de maquinista de tren. Ara de seguida ho analitzem perquè avui estem tenint un matí complicat.
Doncs sí, estarem informant de tota l'actualitat quan rodalies aquí. Ja saben que tenen sintonitzades Altafulla Ràdio, Ona La Torre i Roda de Barà Ràdio. Això és Baix Gaià al Dia. Benvingudes i benvinguts a la ràdio de proximitat. Comencem. Baix Gaià al Dia, la ràdio que informa i acompanya.
I abans d'entrada ple en l'actualitat, aixequem la vista al cel. És hora de saber quin temps ens espera avui dimecres, 21 de gener, al conjunt del Baix Gaià. La previsió per a les pròximes hores ens la porta, com és habitual, el Luismi Pérez de la xarxa, que ja el tenim a punt per explicar-nos tots els detalls meteorològics. Luismi, molt bon dia, endavant!
Un dia no s'acaba de netejar del tot l'atmosfera al Camp de Tarragona, però sí que podem dir per una banda que hi haurà menys temporal marítim i per una altra que la pluja serà molt més minsa. A hores d'ara els núvols encara continuen sent abundants a molts indrets. De fet hi ha buirina, mala visibilitat, ambient molt carregat i francament humit.
aquesta boira molt més present en alguns racons de la conca de Barberà, però ja diem, aquesta pluja en general va a menys. Sí que aquesta tarda, més aviat, quan es faci de nit, tornarà a caure algun remet, alguna pluja esporàdica i passatgera, però en general que no ens agafin per sorpresa aquestes febles pluges perquè al llarg d'aquesta tarda tornaran a ser més presents. Quan es faci de nit, com dèiem, també el vent anirà girant cap a Garbí, un vent ja feble,
I l'estat de la marca quedarà en forma de ressaca. Per tant, tindrem encara onades de dos o tres metres amb facilitat aquest matí. També la temperatura, que aquesta tarda almenys recupera posicions respecte a ahir. N'estem pendents a la xarxa.
Gràcies, Lluís Mi, per aquesta previsió. Així ja saben quin temps ens acompanyarà avui al Baix Gaià. Una informació clau per encarar la jornada. I nosaltres continuem amb Baix Gaià al dia, però abans de fer una ullada a les portades, donem pas a la nostra companya Raquel Martínez per conèixer com està actualment la situació a Rodalies.
Doncs la situació, de moment, com apuntàvem, no hi circulen trens, està tot aturat, anuncien des de DIF i Renfe que estan fent comprovacions a tota la xarxa ferroviària i ara mateixa podem connectar amb una de les estacions del país perquè els nostres companys de notícies en xarxa estan fent un especial on estan donant informació en directe i de primera mà.
La policia local, precisament per donar suport a aquest personal d'estació. I com molt bé ara comentàveu, també els trens aquí a la ciutat de Mataró també estan encesos per si es pogués restablir aquest servei. I és que, com comentàveu, l'ARU és una de les línies més concorregudes de tota la xarxa de rodalies en què també pateixen i molt les inclemències meteorològiques que, de vegades,
que es produeixen ahir mateix amb aquesta temporada, aquest temporal Harris, el que va passar és que hi va haver també un desprendiment en una de les marquesines a Premiar de Marc, que va deixar aquella estació sense funcionament durant unes quantes hores i el més important, el descarrilament de tren entre Massanet i Tordera, que no va provocar
Les alternatives ara mateix quines són per exemple per arribar fins a Barcelona des de Mataró? Dirigir-se en els autobusos de Moventis. El hàndicap però és que, tot i que Moventis ha reforçat el servei, no hi ha estació ni parada directament aquí al costat de l'estació de trens de Mataró i per tant els viatgers que vulguin arribar per exemple fins a Barcelona encara s'hauran de desplaçar uns quants metres, en aquest cas fins a la plaça de les Treses o a tocar dels jutjats de Mataró.
Doncs informació des de Mataró, una de les línies també molt afectades, i anem amb aquest tema, Sònia, perquè avui és protagonista a les portades, i començarem pel diari de Tarragona, que justament ens parla d'aquest mort i quins aferits al descarrilar un rodalies gelida.
És la notícia de la jornada, la imatge és terrorífica, és aquest accident que va tenir lloc a l'R4 i tot apunta a aquesta esllavissada d'un mur provocat per les intenses pluges. Aquest mur va invadir les vies.
i expliquen que quatre d'aquests ferits estan greus. Ara donem més detalls amb les portades d'àmbit generalista, però abans anem amb la resta de notícies del diari de Tarragona. Ens diu que el Delta suporta el pitjor del temporal. Parlen d'aquesta borrasca Harry...
Comenten també que a Girona hi ha un desaparegut i que la línia fèrrea del Maresme està en perill per la crescuda del mar. Precisament era aquesta connexió que sentíem ara en directe. També parlen un dia més d'Adamud perquè pugen a 42 els morts per aquesta tragèdia, per aquest accident de tren.
I dues notícies d'àmbit territorial. La presidenta de la Diputació, Noemi Llaurador, no tornarà a ser candidata a les municipals a la ciutat de Reus. I a Tarragona, milers de creueristes arribaran en diumenge, quan les botigues estaran tancades. És el que analitza avui el diari de Tarragona, que parla, d'altra banda, de la crisi al nàstic de Tarragona, perquè s'emporta
per endavant a Noé Calleja. És un dels temes avui. El dia de mes recau a Salou, parlant d'una experiència gastronòmica única. Salou anuncia des de Fitur 2026 la creació d'un menú.
que barrejarà el patrimoni històric amb la cuina tradicional que serà elaborada per xefs i estrelles Michelin de la demarcació. També parlen de la Cambra de Comerç, que reclama que Tarragona obri els diumenges pels creueristes. La presidenta de l'ENZ Empresarial, Laura Roger, considera que els comerços no poden obrir i perden ingressos per la tossuderia de l'administració. Vinyuales, paraules textuals.
També es fa en ressò que Noemí Llaurador anuncia que abandonarà la política municipal i ara Esquerra Republicana haurà de buscar un nou cap de llista per les municipals arreus i també, evidentment, parlant d'aquest accident amb un mort i almenys 37 ferits en un tren de rodalies a l'alt Penedès. Ara ho ampliem, però abans...
Doncs dic que el plenari del Vendrell aprovarà que el passeig marítim de Comaruga torni a tenir aparcaments de pagament i aquest apunt esportiu del Nàstic que fa fora el director esportiu, Noe Calleja, com a conseqüència de la crisi de jocs i resultats. Fins aquí les portades d'àmbit local. Sònia, deixem seguir amb les d'àmbit generalista.
Doncs les portades avui també d'àmbit general, evidentment, parlen d'aquest accident i també d'Adamud. Diu que es va revisar, segons el periòdico, 38 vegades en dos mesos aquesta via. Diu que el tram es va renovar al maig i després es van reparar fallades lleus.
Els investigadors se centren en el cotxe 6... ...descarrilat d'Irio. Els morts pugen a 42... ...mentres continuen buscant restes als trens. Els Reis elogien els equips de rescat... ...a la zona 0 de la tragèdia. Parla, doncs, d'un mor... ...i 40 ferits al descarrilar... ...un tren de l'R4 gelida per la caiguda d'un mur... ...tal com estem parlant també al llarg d'aquest matí. Altres temes és que el temporal castiga Girona... ...amb els rius al límit i un conductor mort...
Continuem amb la portada de La Vanguardia. Fem avui un repàs una mica més ràpid de l'habitual. Diu que la tragèdia de Damuz obliga a revisar l'AVE Madrid-Barcelona. Adif limita la velocitat a 160 km h en un tram de 150 km entre les dues capitals.
Les queixes per les vibracions forcen la revisió que allargarà el viatge 30 minuts. El desgast d'una soldadura de la via, possible causa de l'accident de Córdoba. L'Àngela i en Daniel, la parella que va baixar del tren 7 minuts abans que descarrilés.
També en portada amb imatge un maquinista mor en l'accident d'un tren de rodalies a Gelida. El convoi va colidir amb un mur de contenció de l'autopista AP7 que podria haver cedit per la pluja. I es veu els bombers treballant al costat del convoi de l'R4 que va xocar violentament ahir a la nit entre Gelida i Sant Sadurní de Noia.
I altre tema que destaca l'avantguàrdia és que Trump escalfa la cimera de Davos amb mostres de menys preu cap als aliats. Macron i el premier de Canadà aixequen el to contra el president dels Estats Units. L'ara, un mort per la caiguda d'un mur sobre un tren de rodalies a Gelida.
La víctima és un maquinista i l'accident també provoca almenys 37 ferits, 4 dels quals greu. ADIF decideix limitar la velocitat a 160 km h en un tram de 150 km de la línia d'AVE Barcelona-Madrid.
També destaca que la llevantada deixa una víctima mortal. Les comarques gironines van patir ahir el temporal Harry, que va provocar la mort d'un home arrossegat per la riera de Palau Sator. Macron i von der Leyen es rebelen contra Trump a Davos i Moscou usa Groenlàndia per justificar la invasió d'Ucraïna.
Acabarem les portades amb el punt avui. Llevantada desbocada, titula. Un mort arrossegat per una riera a Palau Sator, rius a punt de desbordar, carrers negats i passejos marítims xops.
També destaca sota amenaça de més protestes. Els pagesos mantenen la pressió a Catalunya, Madrid i Brussel·les contra l'acord amb Mercosur que pot ofegar encara més el sector. En la crònica el dia d'ahir, signada per Saúl Gordillo, el meu país la pluja no sap ploure, titula, i la gent no sap moure's. L'alcaldessa de Serra de Daró, alerta, és important no fer bajanades. I en l'esportiu, Ter Stegen, reforç de luxe al Girona.
Doncs aquestes són les portades de la premsa. Aquest és el repàs que hem fet avui. Una panoràmica imprescindible per situar-nos en l'actualitat del dia. Nosaltres continuem a Baix Gaià al dia amb més continguts i veus del territori. Cada matí de 9 a 11 connecta amb Baix Gaià al dia.
I tot seguit obrim l'espai d'opinió del programa. Ho fem amb la reflexió i l'anàlisi del periodista i escriptor Òscar Ramírez. Raquel, quan vulguis. Doncs sí, Sònia, ens atén l'Òscar Ramírez, que el tenim al telèfon una mica empiucat, em sembla a mi, Òscar, però suposo que content després de les presentacions que anunciàvem allà a l'11 i amb aquesta que tens prevista a Altafulla. És així? Molt bon dia.
Molt bon dia. Sí, una mica refredat. Suposo que en aquest temps és del tot normal, però com tu dius, per altra banda contenta com està anant. Tota l'activitat literària, no només en aquest cas, perquè de tant en tant em toca presentar algun llibre a mi, sinó de la pròpia editorial. Anem fent presentacions, hem aconseguit que la gent vingui, i això sempre és positiu i és bonic veure-ho.
que la reconforta per tota aquesta feina invisible del dia a dia que comporta tirar endavant projectes editorials. Òscar, normalment amb tu analitzem les portades. Avui, evidentment, els trens són els protagonistes. Hem anat connectant amb el Notícies en xarxa, ho hem comentat.
Però, si vols, ens podem centrar en una altra qüestió que ha aixecat un debat important, o s'espera que ho faci també a les pròximes hores a la ciutat de Tarragona, i per extensió a molts punts de la demarcació, i és per aquesta trobada amb la premsa que va organitzar ahir la Cambra de Comerç de Tarragona,
I clar, un dels punts que van voler destacar és el fet que hi hagi la previsió que arribin 24.000 creueristes en diumenge i que es trobin que a la ciutat de Tarragona està tot tancat.
Va ser especialment dura la presidenta de la Cambra, Laura Roger, amb aquesta qüestió. Com ho veus tu? Com ho analitzes? Perquè recordem que hi ha aquesta llei de comerç, només es poden obrir els establiments si estan considerats turístics, si tenen aquesta consideració, sí que poden obrir els establiments en diumenge.
En una societat que és el que hauríem de tenir molt més bucòlica de la que tenim ara, els establiments el diumenge estarien tancats, exceptuant els de restauració, que són els que sempre, de forma històrica, o aquells de serveis concrets, han estat oberts. Però hem creat una societat que no ens permet descansar, que ens fometa un estrès i, per tant, també ens obliga a estar oberts el diumenge. Jo entenc les declaracions perfectament de Laura Roger, de la presidenta de la Cambra de Comerç de Tarragona,
Ho entenc perfectament en el sentit que si els carabaristes arriben diumenge no es poden trobar la ciutat tancada. Potser el raonament hauria de ser que els carabaristes haurien d'arribar en dissabte, en divendres, en dilluns, en dimarts, en altres dies de la setmana i que la ciutat hauria de comunicar a les companyies que fan grauers que el diumenge a Tarragona no s'obre el comerç com d'altres d'ingrets de Catalunya perquè hi ha la llei que hi ha en aquests moments. Per tant, el punt de partida...
hauria de ser, sota el meu parer, canviar el dia que arriben els creuers, tot i que, reitero, entenc les protestes, les queixes de la Laura Roger. Entre altres és perquè també ha costat moltíssim a la ciutat de Tarragona creure's que es podia ser un port d'arribada de creuers. Durant molts anys s'han fet intents molt tímids per part de la comunitat portuària que al final ha de trobar els elements, els mecanismes i les persones adequades per posar en marxa
l'actual operatiu que té, que ha permès sobredimensionar la terminal de Creuers i augmentar any rere any l'arribada d'aquest tipus de maixell i de turisme que hi va a sobre a la ciutat. És un doble discurs que hem de tenir en compte. Jo crec que seria una errada ara permetre que s'obligués el diumenge obrir els comerços perquè estaríem col·laborant
que aquesta societat encara fos més estressada i tingués menys temps per viure d'una forma més normal. Però, evidentment, això és molt més utòpic que el que suposo que podria acabar succeint, que es canviés la llei i que es donés disciplau llum merda a poder obrir el diumenge.
Clar, veurem si l'Ajuntament de Tarragona acaba fent aquest canvi normatiu perquè puguin obrir els comerços. Perquè, deies, els creuaristes arriben en diumenge. És una part, perquè avui el diari de Tarragona explica que la previsió és que arribin 155.000 passatgers i d'aquests vora 13.000 són els que arribarien en diumenge.
Però clar, des de la càmera han fet càlculs i diuen que els informes i les estadístiques diuen que un 53% dels passatgers fan compres i la despesa mitjana supera els 20 euros.
Per això des de la cambra preveuen que això es podria traduir en un volum de negoci de més de 300.000 euros que es deixarien d'ingressar. En aquest sentit, clar, hi ha aquestes xifres que presentaven ahir a la premsa i que avui recullen la major part de diaris. No sabrem si això farà decantar la balança, no?
Hi ha un altre element a tenir en compte, i és la realitat del tipus de carabarista que hi ha aquí i què se li ofereix. Això no s'ha dit, però tothom ho sap, que quan els carabaristes arriben a la porta de Tarragona, els esperen operadors. Alguns es volen portar a Salou, altres es volen portar a Barcelona i altres es volen portar a Reus. És a dir, hi ha diferents operadors que els esperen per portar-los a diferents llocs, amb llançaderes, amb busos,
que els permeten a molts d'ells no quedar-se a la ciutat de Tarragona. Després, no vull pensar què em pensaria, amb tot el respecte cap a la ciutat de Tarragona, que m'estimo moltíssim i de la qual n'estic enamorat fa molts anys, no vull pensar què em pensa un turista de Creuem quan baixa la ciutat de Tarragona al port, si vol anar al centre, perquè ha de passar per tota la part baixa, que sembla Kosovo, per dir-ho d'alguna forma fina, perquè està en una situació deprimida, grisa,
Avorrida, bruta, abandonada, amb locals trencats i amb un ambient que no convida gaire a l'optimisme ni a la seguretat. Aquesta és la realitat que tenim, hem de ser conscients d'aquesta realitat. Per tant, aquests 342.968 euros, que segons la Laura Roger és una despesa per vista de Carauristes el diumenge...
els comerços oberts, em sembla també... Si ens hem de basar en aquesta xifra, em sembla ridícula. Tarragona, amb la gent que li arriba a través dels carabers, hauria de facturar milions d'euros. Però això només aconseguiria, un, tenir una bona imatge, per tant, rentant la cara tota la part baixa, que això ara mateix no està previst ni se l'espera,
i per altra banda, evidentment, evitant que aquests operadors es situin a zones concretes estratègiques i intentin prendre, que molts ho aconsegueixen, part del turisme cap a baixos dels treuers, cap a altres indrets que no siguin la ciutat de Tarragona. Tarragona s'ho ha de creure, no s'ho acaba de creure, no només això, el discurs de la potencialitat que té la ciutat de Tarragona, els propis polítics gestors no s'ho creuen, i en aquest cas la culpa no és només del port,
Aquí hi ha d'haver un matrimoni, un validatge administratiu entre Port de Tarragona i Ajuntament per aconseguir el que deia abans. Que els turistes baixin i es quedin a la ciutat de Tarragona i que vegin una ciutat encara lluny. Darrera pregunta que et faig, Òscar, no tenim gaires minuts, és sobre l'anunci també que han fet de les emissions internacionals.
Diuen que a l'estat la cambra de Tarragona s'ha situat com un referent a l'hora d'obrir nous mercats de negoci. Tenen molts anys d'experiència ja al continent africà i en guany seran 33 les emissions comercials que faran a diferents països. Entre ells, a més de tots els del continent africà on ja han fet emissions, hi haurà Jordània, Líbia, Uzbequistà, Jamaica i també Paraguai.
És important. A més a més, és veritat que Tarragona amb això ha estat molt pionera i sí que s'ho ha cregut, però perquè la Cambra de Comerç ho ha possibilitat fa molts anys que són aquestes visions empresarials i hem servit sempre perquè empresaris d'aquí coneguin nous espais comercials per implantar les seves empreses o per obrir-ne delegacions. És a dir, que la cosa ha funcionat i també ha servit perquè aquells països on Tarragona ha fet acte de presència en aquestes visions empresarials coneguéssim què és la ciutat de Tarragona
quines potencialitats tenien a nivell industrial, a nivell comercial, a nivell empresarial. Per tant, jo penso que en aquest camí sempre s'ha anat bé, ha llagurat molt recte, s'ha actuat amb molta professionalitat,
i no s'ha d'abandonar en cap moment perquè hi ha un càlid darrere molt ben fet i penso que justament tot ha d'anar millor en aquest sentit. I a més a més també tinguem en compte que el teixit empresarial de Tarragona és ampli i que quan veig normal tot ell o gran part d'ell busca noves possibilitats, nous mercats i és una forma...
De com a mínim, si no obrirs aquests mercats, coneixer-los. Doncs anirem analitzant moltes de les qüestions que cada dia trobem a la premsa gràcies a la col·laboració del periodista i escriptor Òscar Ramírez Dolcet. Moltíssimes gràcies per fer-nos confiança, Òscar, que et recuperis d'aquest refredat i anirem parlant de tu, d'aquestes pròximes presentacions que tens previstes amb la Banya Edicions. T'enviem una abraçada.
Un plaer estar amb vosaltres. Si voleu venir aquest dissabte a Altafulla, presentació del llibre del Jordi. Dos quarts de doig, aquest dissabte a Altafulla, a la pallissa de la del Senyor. Doncs prenem nota i anunciarem també a la nostra agenda aquesta cita. Que vagi molt bé. Adéu-siau. Bona abraçada. Adéu-siau.
I és moment de fer una breu aturada musical a Baix Gai al Dia. Obrim el nostre espai musical, una finestra, per desconnectar durant uns minuts, respirar fons i deixar-nos endur per la música que posa banda sonora aquest matí. Avui escoltem Coco Txericoco, de Kelly Issaia. ...
Fins demà!
Al sortir de casa vaig veure una gel i vaig preguntar si ha caigut el cel. Va ser un riure, però no va dir res, sola monger, sense paraules. La seva cara plena d'amor, il·luminat com un raig de sol. Deixa'm dir-te que ho tinc tot bé bé i sola em faltes tu. Amb tu el temps atura, tot sense mesura. Montsegui coco, lo coco, mama, dime lo coco.
Sintonitzes Ona La Torre, 107.0 FM i ona-latorre.cat Ona La Torre, la ràdio de Torredembarra, la teva ràdio de proximitat.
La ràdio moderna també s'expressa en imatges. Busca el perfil Dona la Torre a Instagram, una manera diferent de seguir tota la qualitat.
Vols anunciar el teu negoci a Ona la Torre? Vols donar a conèixer la teva empresa als nostres oients a un preu molt assequible? Escriu-nos un correu a onalatorre.cat o envia un WhatsApp al 674-3608-92. 674-3608-92. Et podràs beneficiar de les nostres ofertes i preus especials. Ona la Torre, l'altaveu ideal per la teva empresa.
Si tens problemes amb la beguda i te n'adones que tu sol no pots resoldre'ls, potser et podem ajudar. Els grups d'Alcohòlics Anònims han estat la solució per a milions de persones per tot el món. Truca'ns al 606 58 62 70. Alcohòlics Anònims.
Aquesta setmana la farmàcia de guàrdia a Torredembarra és la farmàcia Miramar, passeig Miramar 193 i Avinguda Pompeu Fabra 26, telèfon 977 46 33 90. Farmàcia Miramar.
Hola, sóc l'Ali Giné. Cada setmana descobrirem junts les millors estrenes, els retorns més esperats i les recomanacions del més destacat a les cartelleres digitals. Tot el que vols saber del món de les sèries d'estreaming, a l'En Sèrie, a la teva ràdio local.
Francesc Balanyà, el periodista agrari de Catalunya, presenta cada setmana Arrela, l'espai agroalimentari de referència de les Terres de Lleida. Expliquem i analitzem les qüestions més rellevants de l'agricultura i la ramaderia del nostre país amb els principals agents d'aquest sector primari. Arrela, el programa agrari 2.1 Lleida Ràdio, cada setmana amb Francesc Balanyà. Vols saber que passa a la torre d'una forma ràpida i fàcil?
Escriu-nos un missatge de WhatsApp al 673-269-948, 673-269-948, i et donarem d'alta el servei de l'Info Podcast. El nou servei d'Ona la Torra i la xarxa audiovisual local.
Notícies en xarxa. Bon dia, són les 10, us parla Maria Lara. Una persona mort i 37 han resultat ferides en un accident d'un tren de la línia R4 que va xocar i contra un mur de contenció caigut sobre la via entre Gelida i sense adornir de noia. Anem ara fins a aquest punt, al lloc dels fets, sense adornir on hi tenim el nostre company, el Sergi Fernández. Sergi, quin és l'ambient en aquest punt? Bon dia.
Què tal? Molt bon dia. Amb les primeres llums del dia es pot veure ja l'afectació d'aquest tren, especialment a la capçalera, a la màquina d'aquest tren, fruit d'aquesta col·lisió que descarrilava ahir a la nit i que ocupa també l'altre sentit de la via. Molt pocs operaris ara mateix
aquí a la zona. Tots els treballs es van fer ahir a la nit. Molts mitjans de comunicació prenent aquestes primeres imatges des de que ahir a la nit la zona quedés reservada als serveis d'emergència i de bombers. També el centre de comandament que es va instal·lar inicialment a Sant Sadurní de Nòria ha aixecat aquesta matinada i l'operatiu s'ha desplaçat en part aquí al costat a les instal·lacions de les caves Torelló.
Gràcies, Sergi. Estarem pendents. Bon dia. Bon dia. I hores d'ara tot plegat. Està afectant greument a la mobilitat que està interrompuda a tots rodalies. Conectem ara amb la nostra companyia Lourdes a Rion, en aquest cas des de l'estació de ferrocarrer des de la Generalitat de Terrassa, que és una precisament de les alternatives de mobilitat. Lourdes, quina és la situació en aquest punt? Bon dia.
Doncs bon dia. Efectivament, Ferrocarrils de la Generalitat és l'alternativa més fàcil, almenys pels viatgers terrassencs. A l'estació de la Rambla també hi ha la possibilitat d'agafar un autobús interurbà o bé un taxi, però la majoria dels usuaris opten pel tren. De fet, hi ha autobusos a Terrassa que acosten els usuaris des de les estacions de la Renfa,
fins a aquesta estació Rambla dels Catalans. A l'Andana hem pogut parlar amb els usuaris i hi ha situacions de tota mena, de tot tipus. Gent que s'ha vist afectada i gent que habitualment ja agafa els ferrocarrils i que la suspensió de trens de rodalies no els ha afectat. Gràcies, Lourdes. Estarem pendents també d'aquesta informació. Bon dia. Bon dia.
I a conseqüència de tot plegant les barreres del túnel del Garraf, a les C32 s'han obert per tal de favorir la mobilitat. Renfe també ha reforçat el servei d'alta velocitat entre Barcelona i Girona i també s'ha reforçat el servei de bus. Els maquinistes, per la seva banda, han advertit que faran vaga fins que no es garanteixi la seva seguretat. I això és tot fins aquí a les notícies en xarxa.
Baix Gaià al dia, el programa d'Altapulla Ràdio, Ona la Torre i Roda de Barà Ràdio.
Bon dia de nou, Baixgallà. Avui és dimecres 21 de gener de 2026 i encarem la segona part de Baixgallà al dia, un tram del programa on donem veu a persones, projectes i experiències que ajuden a entendre el territori des de la proximitat i el compromís.
Avui, entre altres qüestions, els hem explicat sobre l'aturada de rodalies. Servei suspès i, com és habitual, falta d'informació als milers d'usuaris. No circula per ara cap tren de rodalies a Catalunya arran de l'accident mortal d'ahir a Gelida, on un tren de l'R4, que circulava cap a Manresa, va xocar amb un mur de contenció que havia cedit.
Esperem que se solucioni aviat el caos que ha generat la situació. Els maquinistes han convocat una vaga fins que no es garanteixi la seva seguretat.
A partir d'ara entrem de ple en els continguts d'aquest segon bloc. D'una banda conversarem amb Daniel Rovira, agricultor de l'Horta Torrenca i membre de la Indicació Geogràfica Protegida Calçot de Valls. Amb ell parlarem del món de la pagesia, de la campanya del calçot, del producte de proximitat i dels reptes que afronta el sector agrícola avui dia.
Tot seguit, canviarem completament de registre i obrirem l'espai de viatges on anem. Avui farem les maletes i posarem rum a Suïssa per descobrir-ne els paisatges, les ciutats i alguns dels seus atractius més destacats. I així anirem tancant aquesta edició de Baix Gai al Dia amb continguts pensats per informar, descobrir i acompanyar-vos al llarg del matí. Tot això i molt més aquí, a Baix Gai al Dia. No marxin, que continuem!
L'actualitat del territori, les històries que toquen de prop i les veus dels seus protagonistes. Baix gaià al dia.
Avui al Baix Gaià el dia parlarem de sector primari, parlarem d'agricultura, de gastronomia, també ho farem amb un dels pagesos, no sé si pocs o molts, perquè queden al Baix Gaià, segurament dels pocs, en Dani Rovira, responsable de l'Horta Torrenca. Dani, bon dia, benvingut. Bon dia. Plena temporada de calçots...
Com està anant? Ha arribat a plojar així com a molt de cop i de manera insospitada després de tots aquests anys que portàvem de sequera. No sé com us està condicionant això ara? Bé, condicionant una mica a l'hora de la collita. El que passa que, evidentment, l'aigua sempre va bé.
I, a més, una de les coses que deu menys favorites és que ha començat abans la campanya, perquè com que també va ploure el mes de desembre i ha fet molta segó, el que fa és que el sol vagi tirant més, creixi més, i llavors el tinguem més aviat.
Preveieu, doncs, una bona campanya, perquè és això, no? La campanya, quan la vau donar per començar de cap al novembre, normalment? Sí, jo normalment començo a acollir a partir de mitjans de desembre, per tenir les mides que necessitem per estar, doncs, dins de la certificació de l'IGP, que és tot de Valls. Però sí, en guany les coses s'han adelantat i llavors, doncs, s'ha pogut començar abans. Sí, sí.
I quina previsió teniu per la campanya? Bé, jo tinc uns bons auguris. La veritat és que el calçot que surt, com t'he dit, està sortint amb unes mides molt bones i de moment tenim bastanta sortida. O sigui, espero que tinguem com a mínim una campanya igual o millor que l'any passat.
De fet, una campanya bona i amb bona qualitat de calçots que t'han portat en més d'una ocasió a rebre el reconeixement de l'IGP Calçot de Valls com el millor productor. També fa gràcia que el millor productor de calçots de Valls no sigui de Valls, sigui de Torredambarra. Enguany podeu competir? O enguany, com que vau guanyant la passada edició, ja no? No, no. L'any passat no era? No, no era. Perdo el compte dels anys. Fa un parell d'anys. No, aquest any puc participar...
I per què això que dius no soc de valls? Bé, la qüestió és que l'IGP Calçot de Valls no vol dir que els calçots siguin de valls, sinó que l'IGP engloba quatre comarques, el Baix Camp, el Baix Penedès, l'Alt Camp i el Tarragonès. O sigui, són aquestes quatre comarques que tenen unes característiques molt similars, que això és el que vol dir l'IGP, Indicació Geogràfica Protegida. Totes quatre comarques,
Tenen unes condicions climàtiques, culturals, gastronòmiques, que fan que puguis cultivar el calçot. Per exemple, a dalt d'exemple, les quatre tenim tradició de vinya. Llavors, com cous els calçots? Doncs el tradicional és coure'ls amb les redoltes, amb les vergues de vinya,
Com es fa la salsa? Doncs es fa amb avellana, es fa amb ometlla, es fa amb oli d'oliva... Tot això ho trobes en aquestes quatre comarques, no? I llavors, evidentment, l'origen del calçot és a Valls, però des de fa molts anys que també es cultiva en aquestes quatre comarques i ara ja això es va globalitzant, podríem dir. S'està extenent la producció de calçot?
Sí, a veure, nosaltres dins la IGP estem augmentant la producció, però evidentment hi ha competència també fora d'això, fora de nosaltres, i evidentment el que volen és agafar una quota de mercat també, perquè veuen que la calçotada...
que any rere any està fent-se de moda. Fins i tot ja estem veient que en diversos llocs d'Espanya, que també es fa, a Madrid mateix, hi ha una gran afició també al calçot. Jo, per exemple, em porto a Oviedo, a Sòria. Sí, sí, vull dir... El ser una festa gastronòmica, que el que fa és...
englobar tota la família, tots els amics i tot això fa que sigui molt popular. Ara que has dit això que en distribueix per molts punts, en una conferència recent que va fer l'Oriel Castro al restaurant Disfrutar aquí a Torre d'Embarra, explicava que us compra els calçots a vosaltres. Sí, sí, vam començar l'any passat, eh?
Però això és molt bonic, no? No, i tant. Jo amb el Oriol ja el conec, no? Tenim altres aficions comunes. Comunes, exacte. I bé, em va trucar i em va dir que podríeu subministrar. I evidentment hi vaig dir que sí, no? Perquè, a més, és un orgull i un honor, no? Que el millor restaurant del món et complia els calçots amb tu, doncs, ostres...
doncs molt contents d'oferir-los el nostre producte. Tornant una mica a les condicions meteorològiques, tan excepcionals que estem vivint aquests dies, perquè està plovent com no havia plogut en anys, literalment, ara els calçots suposo que ja estan molt fets, no sé si aquesta pluja aquests dies els pot afectar d'alguna manera.
O us està afectant més a la feina de recolecció, com deies? El que afecta, bàsicament, serà el creixement. Jo, l'únic que em fa por és que nosaltres, en el que és la IGP Calçot de Malls, tenim unes mides determinades del producte. Llavors, què passa? Que si el calçot creix massa, o creix poc...
no el pots posar dins el manat. Llavors, tot això és merma, no? I aquest any, doncs, al ser tan bo, al haver-hi tanta aigua, tinc por que el calçot creixi massa i llavors n'hagis de llançar entre cometes, vull dir, no incloure'ls dins els manats de calçot. Però bé, jo sempre tinc sortides per això. Tot el que...
Tot el que s'obre per dalt sempre es pot fer una coca de recapte. Tinc forners que m'ho compren per fer coques de recaptes o tinc tocinaires que fan botifarra de calçot. Vull dir que sempre tens sortida.
Aquesta és una cosa que us heu hagut de buscar a la vida també als pagesos. De fet, s'havia fet sempre, no?, el pagès d'anar a vendre a plaça, però ara ja heu hagut de tornar una mica a tenir els vostres propis contactes. Sí, i ara que dius això del pagès anar a plaça, doncs jo ara, des del mes d'agost, he intentat una altra vegada entrar a la plaça La Verdura d'aquí de Torredembarra, a la plaça de la Vila, i oferir els meus productes, i que la gent conegués que a Torredembarra encara queden pagesos d'horta...
I llavors el que intento fer a banda de vendre és una mica de pedagogia i ensenyar els productes que són autòctons d'aquí Torra d'Embarra. Per exemple, hi ha molta gent que no coneix l'espigall, no coneix la col de paperina, no coneix l'escarola de cabell d'Àngel...
I la gent està molt contenta de veure un pagès una altra vegada al centre o al nucli antic de Torredembarra. A l'antiga passa verdura que fa uns 50 o 60 anys que allà es venia el que produïen tots els pagèsos de Torredembarra. Quan la muntes, la parada? La munto els dissabtes al dematí.
Sí, sí. La gent diu, per què no fas un altre dia? Dic, els altres dies estic treballant de pagès perquè després el dissabte ho tingueu aquí a punt. I com està anant l'experiència? Diu que t'hi vas posar a l'agost i aquests mesos que han rescorregut com està l'acollida. Doncs molt bé. La veritat és que molt bé. Tant de clients com de veïns. Els veïns estan encantats que hi hagi un pagès venent allà a la plaça de la vila, no? I no, no, estic supercontent, la veritat.
Deies, també és una manera de donar a conèixer productes o varietats locals que en molts llocs s'han anat perdent. Tu has fet tasca de recuperació d'alguna varietat local o ja les has mantingut de per si a la teva finca? No, jo bàsicament el que he fet és això, és mantindre el que havia fet el meu avi, després el meu pare i jo i ma germà,
hem anat conservant l'espigall i l'escarola. Aquestes verduretes que moltes vegades no pot soferir al mercat, perquè el mercat central, diríem, el mercat del camp, perquè són productes que tenen una vida molt més curta que no pas una col o una escarola convencional, o és més delicada...
I d'aquesta manera la gent també el coneix. Quins productes tens ara de temporada? Perquè el sector de la verdura, evidentment, aneu per temporades. Ara seria una temporada de cols rebordonits.
Sí, sí. Una de les coses que també intento tornar a fer que la gent recapaciti és això, que quan venen allà, jo que els hi venc, una de les condicions que vaig posar, evidentment, el...
L'Ajuntament, quan vaig demanar el permís, és que havia de ser una persona professional i una persona que vengués el seu producte propi. Llavors, què passa? Doncs que moltes vegades jo els vaig avisant, perquè vaig començar a l'agost, que jo a l'agost tenies tomàquets, esvergínies, tenies una gran quantitat de productes. I ara, a l'hivern, ja els vaig dient, escolteu, que cada vegada hi haurà menys coses. Vull dir, pot ser que un dia és que porti quatre o cinc coses perquè és el que tinc.
Però penseu que és el que hi ha per temporada. Ara, evidentment, amb el que dèiem de la globalització, pots menjar gairebé de tot durant tot l'any. Però moltes vegades això ni és saludable ni és el que toca.
I ara què tens? Què trobarem a la parada? Mira, per exemple, escarola de cabell d'Àngel, col de paperina, espigalls, després bledes, espinacs, enciam, cols, carxofes... A època de carxofes, eh, ara? Sí, sí, ara comença. Què tal han sortit en guany? Surten tan bones que en volen a primera hora. Ja, van buscades, no? Som...
Sí, i a més ja et dic que jo una de les coses que intento fer és collir el més fresc possible. Ara l'hivern, com que és fosc molt de matí, no vaig a collir el mateix dia, collo el dia abans.
Però, evidentment, la verdura i tots els productes que es poden collir d'un dia per l'altre al mateix dia, doncs, tenen un altre sabor, no? Llavors, doncs, per exemple, la carxofa, doncs, ostres, la gent que l'ha tastat, doncs, uf, la setmana següent ja et ve que tens carxofa. I ara, clar, també és una de les coses, doncs, que...
que va lenta, jo m'agradaria que cada vegada en tingués més, però clar, ara és el començament i encara n'hi ha poques, doncs de seguida volen. I has dit que als calçots feies distribució per molts llocs. Com un petit productor, com tu, arriba a fer aquesta distribució, quins són els teus canals? Abans esmentaves al Mercat del Camp, a la Canonga, però segurament tens altres llocs. Sí, a veure, jo, per exemple, al Mercat del Camp, jo habito, si puc, si puc,
anar al gran distribuidor jo el que tinc la sort és que hi ha hagut a banda del boca orella també hi ha una mica el ressò d'haver guanyat aquestes edicions de la festa de la calçotada després moltes vegades també per internet
I, bé, doncs és això, vas fent una xarxa. I, bé, doncs ja et dic, ara, per exemple, començaré una altra vegada, que ja fa un munt d'anys que tinc un restaurant a Oviedo, que, bé, són els pioners de les calçotades a Astúries.
I em fa molta il·lusió que any rere any aquest gent, que no els conec personalment, que sempre els dic que he de venir a Oviedo, però sempre em coincideix que amb les temporades fortes del calçot no hi puc anar. Però em fa molta gràcia i molta il·lusió que hi hagi llocs que arribi el meu calçot. Ja et donaré a tall d'exemple una altra cosa. El meu calçot se l'ha menjat a Xina.
Carai, això encara em sembla més sorprendent. I això ho he dit, ostres, com pot ser, no? Doncs mira, gràcies a l'Oriol Castro, no? Resulta que, no ara recordo si va ser ell o va ser l'Eduard Chatruc, que l'any passat va ser Catalunya la Regió Mundial Gastronòmica, no?, 2025, i llavors es veu que van anar fent una fira...
no sé quina població o quina ciutat de Xina i es veu que, entre altres, hi havia també el president de la Generalitat, Salvador Villa, i es veu que van fer una mostra gastronòmica i hi havia els cuiners del disfrutar i portaven un dels plats que era el calçot
de la manera que el fan ells, no? I clar, evidentment, aquell calçot era meu. Doncs, mira, fins a la Xina. Ara, de fet, esteu preparatius ja de la gran festa de la calçotada. Aquest dimarts a la tarda teníeu reunió de la IGP Calçot de Valls per ja preparar. Quan serà i quin paper hi tindreu en guany des de l'Horta Torrenca? Bé, el paper principal, com si diguéssim, és que jo soc vicepresident de l'IGP, llavors, doncs, bueno, som...
Som organitzadors del que és el concurs de cultivadors de calçots i, a més, col·laborem amb el que és la gran festa de la calçotada. Això és el dia 20, si no recordo, és el diumenge, no sé si és el 25 o el 26, perquè això dels números d'aquest mes de gener sembla que és el...
D'ara de gener? És el diumenge que ve. Sí, doncs és el dia 25. El 25, doncs aquest 25 és el dia de la Gran Festa Calçotada i llavors hi participo i mira, si hi ha sort o el que sigui, doncs mira, pot ser que pugui guanyar, pugui no guanyar. Vull dir, ara ja no tinc tanta pressió.
també han de guanyar els altres i a més la gent es pensa que quan guanyes molt et penses que és la cosa molt fàcil i realment ho valoro en poc i a més m'estimo moltes vegades guanyar menys i que la gent ho valori més
L'any passat vau fer com una mena de roda de premsa presentació a la teva finca, precisament. Em sembla que hi havia fins i tot gent de l'Ajuntament i vas explicar una mica de les peculiaritats que havien de tenir els calçots per ser reconeguts dins de la IGP Calçot de Valls.
Sí, sí. L'any passat, això que expliques va ser el punt de partida d'això que hem explicat. De l'any gastronòmic. De l'any gastronòmic de la Regió Mundial Gastronòmica. Llavors van venir influencers i també periodistes de gastronomia.
I vam fer un maridatge entre calçots i vi de la DEU Tarragona. I primer anàvem a una finca de calçots, que va ser la meva, i llavors anàvem a la cooperativa de Nulles.
Llavors, és això, vaig aprofitar i, evidentment, vaig convidar tot el Consell Històric perquè moltes vegades, i va ser així, no coneixen l'entorn rural de Torre d'Embarra i la veritat és que els va encantar. Vull dir, els va agradar molt la zona, que és, evidentment, la tenim a 500 metres del castell, o sigui, a les 500 metres de l'Ajuntament, que és la vall entre Altafulla i Torre d'Embarra,
I és un món a part. La veritat és que no sembla que estigués a Torre d'Embarra. I llavors els vaig explicar tot el tema de la producció calçot. Vam fer una demostració amb el cavall, com feia abans. Ara fa tres anys que ja no calço amb el cavall. Vam tornar a vestir el cavall, el jonc, es diu jonc, i vam fer una demostració com calçàvem els calçots amb el cavall.
Això, evidentment, la gent que són urbanites, que eren la majoria de tots els influencers i agents castromics que van venir, van quedar bocabadats, els van cantar això del cavall, perquè clar... Es devien fer pols, no? Es van fer pols, no?
I llavors el que dius tu després vaig explicar una mica el que t'he dit abans, què engloba l'IGP Calçot de Valls, les comarques i llavors les característiques que té el Calçot de l'IGP Calçot de Valls, que és una...
Unes mides determinades, doncs ha de tenir un blanc entre 15 i 25 centímetres de blanc, llavors ha de tenir un gruix a 5 centímetres de l'arrel, entre 1,5 i 2,7 mil·límetres a 5 centímetres de l'arrel de diàmetre.
Com primet, eh? Aquells que ja són més fets, potser no, no? Això sempre és molt clar. Tu, quan agafis un calçot d'IGP Calçot de Valls, ja portes una etiqueta que el que fa és ja donar-te una... L'etiqueta és un certificat de qualitat que ja et diu...
que aquells calçots tindran aquestes mides, o sigui, han de tenir aquestes mides. Llavors, què passa? Que aquestes mides, entre 1,5 i 2,7, hi ha molt poca diferència de diàmetre, llavors què passa? Que gairebé tots són iguals. A l'hora de coure'ls...
es cobran tots iguals. Moltes vegades tu agafes un calçot que no és de l'IGP Calçot de Palls, pot ser igual de bo, pot ser igual de bonic, però molts, com que no hi ha cap control, poden posar grossos, petits, això moltes vegades ho pots veure en qualsevol botiga que no estigui en la calçota etiquetat i veuràs que moltes vegades és això, hi ha més curts, més llargs, més grossos, més oixuts. Això a l'hora de cobre-ho,
Veuràs que uns se't cremaran, els altres t'ha quedat cruç. I són coses que dius, ostres, a vegades penses que et pot sortir més car un calçot que un altre, que ara, jo pel que estic veient, tampoc el preu no és que sigui molt diferent d'un calçot a un altre, d'un calçot etiquetat al nostre, no hi ha tanta diferència, però a l'hora de coure et renta més, és molt més rentable un calçot nostre, a banda del sabor,
Que no pas una altra. I a més tens aquesta garantia que saps que aquell calçot té aquestes qualitats, no? Quan va el quilo en guany? Bueno, això va... Depèn de la botiga, no? No, això, jo per exemple, el menat de 25. O sigui, això són a 18 cèntims el calçot. Bueno, si tu mires així...
No, a veure, no lliguem els gossos amb llangonisses, eh? És un preu que no està malament, però tampoc no és exageradament... Vam intentar fer un estudi de costos amb la EGP, que no m'ha acabat de quadrar, però un calçot per un pagès que es guanyés bé la vida, almenys hauria d'estar, com a mínim, jo crec que això és una cosa personal, almenys uns 20 cèntims del calçot. Però és com tota l'agricultura,
que tot ho troben car i a l'hora de la veritat, com quan ho compras amb altres productes, realment és irrisori. Moltes vegades, per exemple, amb l'oli, quan anava 50 euros a la garrafa o així, deien, oh, és car. Jo sempre he dit, l'oli, per exemple, no és car. L'oli no és car. Si tu veus la feina que hi ha darrere...
No és car. Jo crec que l'any que va anar a un preu més elevat, jo ja veus que estic dient elevat, no dic car, era l'únic moment que els pagesos van guanyar la vida. Aquest any, que va a un preu més similar a tots els anys, gairebé fent cap per mans. I guanya molt poc. I en canvi, doncs, és això. Diuen, ostres, un litre d'oli, 8 euros. D'acord.
Després te n'hi has de prendre un combinat i et clavaran 9 euros o 10 i només faràs 4 globs i ja està. I un literat durarà una setmana o dues setmanes, depèn de... A vegades la gent no valora prou la feina dels pagesos.
I, de fet, esteu una mica en peu de guerra. No sé si t'has sumat a les mobilitzacions o hi has anat superar d'alguna manera que hi ha hagut els darrers dies, darreres setmanes, començant pels talls de carretera, el tall a l'accés del port... Sí, sí. No, jo no m'he pogut afegir perquè... Estàs en plena campanya. Exacte, és el que anava a dir. Bé, si et fixes porto la samarreta de revolta, pagès, eh? Vull dir que jo faig una mica de campanya, també,
El que passa que ja ens va passar, quan vam fer els talls d'autopistes ara, no recordo si fa dos o tres anys, com a veure les grans mobilitzacions, hi vam participar, jo hi vaig participar, vam anar a fer els talls a Vila Rodona a l'AP2,
Però, evidentment, ens agafen en una època que, per nosaltres, és una mica complicada, perquè és l'època forta, el pic de tot l'any, no? Hi ha altres sectors, com, per exemple, pot ser els arrossers, els cerealistes, o altres, o la fruita seca, que no tenen aquest... O el vi, que ara no tenen tanta... O l'oliva, perquè molts hi han acabat. Hi ha gent que sé que ha acabat. Bueno, aquesta zona sí, no? Més cap al sud, potser no. Però vull dir que, clar...
Els afavoreix una mica més, entre cometes, perquè realment això, per exemple, de la Mercosur ha sigut ara, però és una època que facilita mobilitzar-se més que en altres èpoques de l'any, que estan en campanyes de sembra o collites o així, no?
Creieu realment que us pot afectar molt aquest acord de lliure comerç amb aquests països de la Mèrica i la Llatina? Sí, en molts aspectes. Jo, evidentment, soc un petit productor i poder no m'afectarà tant. O sí, no ho sé, perquè això... Ara parlant dels calçots, que és un producte molt específic d'aquí, vull dir, no te'n vindran de fora de calçots. No ho saps mai, això. Però és el que anava a dir...
Una de les coses que també et fa por és, per exemple, la seguretat alimentària. Primer de tot, aquesta gent del Mercosur, el que estem reivindicant molt és això, que hi haurà una competència deslleial...
i així en tema de mà d'obra més barata després el que és la seguretat agroalimentària hi ha molts productes fitosanitaris que aquí estan prohibits que allà es comercialitzen i
doncs el tema de ramaderia, doncs el tema d'hormonats, hi ha molts factors. A mi una cosa que també em fa por, que no se n'ha parlat, i potser no passarà, però per exemple, doncs ara aquí tenim la vespa asiàtica, d'on va venir? Doncs...
també pot passar que et vingui un altre tipus de plaga. També aquí va vindre a l'època que comença més de segle, va vindre la filoxera dels Estats Units i va fer estrells aquí, o el Mildiu, que també ha fet molts estrells aquí. Hi ha moltes malalties que han vingut gràcies a aquesta globalització,
que, clar, es troben en un terreny abonat perquè a vegades no hi ha cap mena de depredador, no hi ha cap mena d'efecte climàtic que sigui advers per ells i s'hi troben bé i desguerren la feina de tota la vida, no?
Ara el motiu de reivindicació d'aquests dies ha sigut precisament aquest acord comercial amb l'Amèrica Llatina, amb el Mercosur, però de fet el sector agrari podem dir que porta anys o gairebé dècades en peu de guerra per múltiples factors. Parlaves també dels costos de producció que moltes vegades no s'arriben a cobrir amb el preu de venda i un altre cavall de batalla que heu tingut recentment és tot el tema de la burocràcia.
i de tota la paperassa què heu de fer. Com sé que hi va haver moltes negociacions amb el Departament d'Agricultura, com ho teniu ara aquest tema?
Doncs està igual. El que passa que, bé, el que fan en comptes de treure't burocràcia, el que volen és facilitar-te la feina de fer la burocràcia. Et diuen, mira, et posem un programa i et serà més fàcil. Però és que moltes vegades és igual perdre el temps d'una manera que de l'altra. Perquè, vull dir, al final te controlen tant...
que és el que diuen molts, que estàs més hores al despatx que no pas fent la feina. I una de les coses que, per exemple, amb això del Mercosur passa és això, que dius, ostres, t'estan demanant controls executius de fitosanitaris. Has de tindre un llistat amb tot el que apliques...
tot l'estocatge que tens, etcètera, etcètera, i en canvi aquests països ens representen que arribaran aquí, diuen que hi ha un control, que també és de dubtosa... Aplicació. No, aplicació no, bueno, es diu que es farà, però vaja, s'ha de veure això, no? Passa que sempre anem amb el carro per davant dels bous.
Amb aquestes coses. Primer fem un problema i després el volem arreglar, no? Després, doncs, moltes vegades diuen, mira, doncs, els donarem unes subvencions per compensar. És que a vegades no hauríem de viure de les subvencions, no? Seria molt més fàcil, doncs, que ens aplanessin el camí i que la gent que comercialitza, doncs, d'aquests països, doncs, que tinguessin les condicions que tenim nosaltres, no?
Però veus cada dia, per la notícia, que la Unió Europea, ara, per exemple, amb els pescadors, ara també pobres, els demanen que pesin el peix a la barca. Vull dir, dius, ostres, cada vegada ens posen més traves, o sigui, més pals a les rodes. No, hauria de ser al revés, facilitar les coses. No s'entén que en ple segle XXI, amb tanta informàtica, amb tantes intel·ligències artificials i tot això...
que hem d'anar amb aquestes burocràcies i amb aquestes lleis que el que fan és cada vegada fer afartar la gent. No et volem entretenir gaire més perquè sabem que tens pressa. Només una última pregunta. He començat fent la reflexió de no sé si queden gaires pagesos en actiu...
A banda dels jubilats, que puguin anar al tros perquè els agrada i són uns enamorats de la terra, però paixessos joves que dediqueu plenament full time a la pagesia, quants quedeu? Molt pocs, molt pocs, poquíssims.
Aquí a Torro d'Embarra d'Horta només quedo jo, a Altafulla queda la Laura Blanc. No, molt pocs, molt pocs i és una llàstima perquè som defensors del territori. Jo em dedico moltes vegades quan no tinc gaire feina.
Arreglo camins, netejo... O sigui, nosaltres estem sempre a l'aguai de tot el que és el tema mediambiental. Això també la gent ho hauria de valorar. I és una llàstima que es perdi aquest ofici, perquè és que realment al final menjarem de menjar dels 3.000-4.000 quilòmetres d'aquí.
I estem perdent territori, estem perdent menjar saludable, estem perdent moltes coses que deixem de fer perquè ens descuidem, ho descuidem, tot això. Doncs rei, vindiquem el menjar a quilòmetre zero, els calçots de l'IGP Calçot de Valls, de l'Horta Torrenca. Dani Rovira, moltes gràcies per haver vingut avui aquí i ja ens veurem dissabte a la parada, doncs. Molt bé, gràcies. Fins ara, adeu. Vinga, adeu.
El vaig gaiar en primera persona. Vaig gaiar el dia. On anem? A Albània. Doncs avui la Sílvia Virgili ens porta fins a Albània. Sílvia, bon dia, benvinguda. Bon dia, Som-hi. Doncs som-hi i anem a parlar d'Albània. Sílvia, per què vas escollir Albània?
Mira, m'arribava publicitat amb totes aquestes xarxes modernes que tenim a tot arreu, que tenim tots, llavors, o gairebé tots, m'arribava publicitat. Dic, bufó, és bonic, hi havia paisatges macos, unes platges bé, i dic, ah, no se'n havia acudit mai, eh? Vaig començar a mirar, mirar, i sortia de preu, perquè encara no està prou explotat, que això és un avantatge.
I sí, vam anar, vaig a engrescar amb ma germana i anem, anem, anem. Per tant, vas viatjar amb la teva germana? Amb la petita, sí, l'Elis. Sovint, si podem, sovint ho fem. L'Ester costa més de combinar-nos-ho.
Quan vas fer aquest viatge? A l'agost, aquest agost passat. Vam estar vuit dies i, bueno, bé, vam, bueno, per aquí fer excursions. El futur d'aquest país és que les carreteres no estan gaire bé, estan constantment arreglant. Jo crec que és conseqüència de molts anys de comunisme i ens va dir el guia, diu, saps què passa? Que no tenien recursos, pràcticament el ciutadà o la gent no tenia recursos.
I ara que tothom pot, tothom ha comprat cotxe, estan tots a la carretera i hi ha un fullón. Hi ha unes carreteres molt trencades, però és bonic el paisatge. Ets de les que planegen els viatges amb molt de temps o vas una mica sobre la marxa? M'agradaria més temps del que faig. Intento que sigui amb temps, però no gaire temps.
I llavors m'estressa una miqueta perquè s'apropen els dies i encara la gent, tothom en sap i tothom aconsella que ho has de fer molt de temps perquè així et sortirà més barat. Clar, però m'agradaria, però no prou. Faig una mica justa de temps. Quants dies hi vas estar? Vuit dies. Vuit dies. Vas anar amb avió? Vam anar amb avió a Barcelona directament, a Tirana, és la capital...
i després d'allà ens vam desplaçar una horeta de l'aeroport o de la ciutat, més cap a les platges i tal, i l'hotel el teníem allà, per l'op de les platges. És un turisme molt familiar. Hi havia bastanta canalla, que això, pels que anem solters, a vegades, la canalla té el seu ritme, no? I més a més està muntat per...
amb horaris i tal, aviat tanquen, no fan gaire festa per la gent fins tard. No, no, a les 12 es tanca la música, deixen de molestar tothom i ja està. Els hotels estan molt bé, són complexes grans, amb diferents ambients, o sigui, diferents piscines, inclús el nostre tenia una piscina pública,
amb accés de la gent del carrer i la privada de l'hotel. I platja. Els platges són privades, la majoria. Hi ha algun tros que no, però són privades. Això ho trobo definitivament no gaire bé. Perquè, clar, l'accés a la gent del carrer, per què no?
Quin clima hi vas trobar? Doncs com aquí, molta caloreta, el que passa que jo crec que era més sec, tot i sent a la platja, aquí hi ha molta humitat, llavors el sec es portava més bé, i potser perquè estàs de vacances i també la calor la portes d'una altra manera, però en aquest sentit estàvem còmodes, després agafes alguna excusa i també vas còmode perquè et porten en bus o et porten en taxi i vas fresca...
Llavors, bueno, no notes, els hotels estan bé, molt bé, a nivell d'aire i tot això, i bé, un clima com aquí, calorós. Quin tipus d'hotel et vas allotjar? Com era? Bueno, era un hotel gran, molt gran, amb grans jardins i gran espai obert.
No sé, no eren bungalows, eren habitacions, no? Tres plantes, no sé quantes habitacions devia tenir, però era de Melian, vull dir-te que les companyies espanyoles hi són i de fet el nostre primer guia era un tio que venia de Canàries, vull dir que... i això, vull dir-te que molts espanyolets venen excursions, venen sortides, el típic dels hotels d'estiu.
Què és el que més vas a trobar a faltar d'aquí? Si vas trobar a faltar alguna cosa? No, no. Home, poder un servei més de taxi més proper, tipus no vull fer publicitat perquè és que són econòmics però que és molt fàcil de trobar i que et porten de porta a porta, això, això...
Era una mica més complicat, teníem el taxi típic del poble, però en aquest servei, els serveis una mica complicats de taxi, no és tan fàcil, moules. Sí, hi ha bus local o bus intern, però ja et dic, que les carreteres estan tan complicades, perds molt de temps a la carretera, molt de temps. Vull dir, costa arribar, són 100 quilòmetres i fotis 4 hores, vull dir, així, de fàcil.
clar, és avorrit, tot el rato a carretera, sí, tens la sort que casualment és una zona de bonic, de paisatge bonic, però si no, és complicat, és lletjat. Què és el que a mi no et va agradar o et va sorprendre? Bueno, vam fer una excursió, vam fer una sortida que costa molt arribar a lloc, però que fas vaixell també, bus i vaixell, el riu, el riu per tant no es mou aire i és agradable i és bastant verd, li diuen la Tailàndia,
Albanesa, no? Clar, vol dir que són com a munticles o com a mena de muntanyes verdes pel mig de l'aigua i en una zona que és platja però amb pedra de riu, saps? I llavors allà hi tenen tot muntat de restaurants i llocs per prendre alguna cosa. Bé, ambientillo en aquest sentit, no? Nosaltres el que és la nit, el turisme de nit, no en vam fer. No vam buscar discoteques, jo suposo que n'hi havia, però no, perquè fas vida a l'hotel.
Al final ja et passes el dia d'excursió, al vespre sopes allà i ja et quedes, perquè no és gaire càctic de moure't amb taxi, no val la pena. Què és el que menys et va agradar? Les carreteres estan difícils i perds molt de temps, i la nostra idea era també llogar algun cotxet per moure't i tal, a més el teu aire, i ens van aconsellar que millor no, perquè...
asseguren... els assegures. O sigui, t'agafes un cotxe i et manen una assebrança de tot risc, que te cobren un tot risc i després resulta que no existeix el tot risc. A la sol guia, eh? Hi havia gent que havia tingut problemes, no? Quan fas molt fer...
O sigui, desmanegues una mica el cotxe o tens algun problema amb el cotxe de lloguer, tens un problemó. O sigui, acabes pagant quasi bé un cotxe nou, no? Valdria comprar-te un cotxe i tornar-la a vendre després, no ho sé. Això ho deien ells, eh? Però tampoc no van patir perquè al final vam optar per no llogar.
I hi va haver gent que coneixem i que anàvem tractant i que vam conèixer allà i van dir, sí, ha llogat, però no hem anat gaire lluny d'aquí a aquí i prou, no? Perquè és un problema, no? Si tens algun ensurri, un que hi ha tant d'enfullon i no condueixen massa bé, trobo, són una mica caòtics. Com és la gent d'allà?
Són simpàtics, es veu que encara no estan prou cremats, a nivell de turisme no estan prou cremats encara, i encara són agradables simpàtics. Els hotels són molta gent jove, hi ha molt de jovent, vull dir molt de treball de gent jove. Els més grans, em va xocar, però estaven, per exemple, netejant la platja, per exemple, el senyor més vell que vaig veure, així de treball, i són, bueno, estan focat encara al turisme, encara els falta molt per polir,
Però sí, tenen futur, perquè al país hi ha llocs xulos, les platges estan molt bé, són les antilles... És com recordava la meva platja de la infància, de la infantesa, de Roda, d'aquella sorra camina, camina, camina, camina, fins a trobar l'aigua, un quilòmetre de caminar.
però plana, quasi no es mou, perquè està entre mig, entre la Itàlia i la zona d'Albània, la costa d'Albània, és com una llengua estreta, però ho vaig mirar i tot, i fa la part més ampla 170 quilòmetres, vull dir, és relativament a prop, i llavors l'aigua es nota molt que no és mar obert, obert, obert.
Quan a l'idioma, ho entenies fàcilment? Res, no, no, res. I l'anglès jo no el domino, però, bueno, tenen... Sempre trobes algú... Allí hi havia algun noi a recepció, i això sí que hi ha algun que parla espanyol, perquè, clar, l'hotel era espanyol. El guia, i després un altre noi a guia, i també... Aquests els veus poquet, però, bueno, tenen una taula allí a recepció. I a recepció tens, sí, cada torn hi havia algú. No hem tingut problema al nivell d'entendre'n.
En quant a la moneda? En quant a la moneda, cap problema, perquè no el vam arribar, canviàvem allà, però l'euro l'agafa anar a tot arreu. Vull dir que sí que valia la pena portar moneda, però quan anaves a llocs petits, perquè les targetes, bueno, depèn, no? Però quan te pares a fer un cafè perquè estàs d'excursió a la carretera, llavors sí que anaves demanant moneda, no?
Bé, no sé, rodoneja, no sé. No sé si fèiem... Però és barat, eh? A nivell de... Comparat amb l'euro i amb els nostres sous i això, és baratet el país, encara. Quan a menjar, què tal? Nosaltres, molt bé. Perquè ma germana jo no tenia gaire problema, la veritat. A més a més, hi ha molta influència italiana i grega en el país. Llavors es nota molt. Sempre hi havia... Ells anaven fent... Les nits eren tamaris, no?
Una nit de mexicana, una nit italiana, pizza fixa i pasta fixa. Això sempre hi era, d'una manera o d'una altra. I a partir d'aquí hi ha carns i peixos. Peixos bastant, perquè quan el mar és a prop, tenen bastant de peix. No marisc, peix. Peix blanc, fet amb salses, o que sí. Però nosaltres hem menjat bé els esmorzars típics, de dolç i salat, i embotits, i formatges, i fruites, i...
Hi ha algú que menjessis típic d'allà? Típic d'allà, típic d'allà, no, no, no, no soc, no risco massa a vegades si no conec així, no. I quant a beguda? La beguda, som molt de cerveses, beuen molta cervesa, vi també n'hi ha, però som més de cervesa, jo suposo que com que és una beguda barateta.
A més, a més, quan estàs a la piscina et donen ja barra lliure, representa, i el turista aprofita i se n'aprofita. I fa molts viatges, la veritat. Algun costum, algun costum o alguna tradició? No em vaig veure cap, només que... No, no em vaig veure cap. Tenen algun ball que ens van fer, alguna mostra del ball...
Però el típic vestit així que a mi em sonava l'Alajota Navarra, quasi. Vam vestits amb tratge tradicional i tal, però no massa, eh? No et pensis que ho mostren massa, no. Quin pressupost es necessita per fer un viatge així similar, aproximadament? Nosaltres entre una cosa i una altra que vam fer 1.600 euros, més 700 euros.
Però, clar, tots els halars, a part del que vulguis gastar tu després amb copes o el que sigui, no? Però que nosaltres, a més a més, la beguda, el halar entrava i la beguda també, les vegades que vulguessis. Llavors, sortia bé de preu, sí.
Tornaries a fer aquest viatge? Aquest concretament poder no. O poder a una altra zona, perquè és veritat que al final, com que no tens cotxe propi, fas excursions per al voltant. Al voltant de la capital i al voltant... Però, clar, és més llarg i més grandet, més cap al nord. Hi havia llocs per confiar distàncies, has d'anar a dormir allà dalt, també. Perquè amb el mateix dia anar i venir, no. No, perquè és un pallissot. Però agafar hotelillos per dalt, per què no?
Hi havia gent, he conegut un parell de gent que hi han anat també, aquests que anaven amb cotxe, i han fet rutes, rutes, rutes, sense pressa, dues o tres setmanes i anant fent, amb calma, i paciència. Però, bueno, ha anat bé. I si tornessis, faries alguna cosa diferent?
No sé, diferent, diferent. Ja et dic, aniria cap al nord, perquè hi havia coses més clar. El nord, com molts nords dels països, verd, boscos, és diferent, més que no la platja, perquè la platja al final és semblant a les nostres, una mica, vull dir, cuidades, més o menys, però semblant a les nostres.
compres molts souvenirs quan vas de viatge? ja no, abans sí antigament si venia carregada de tonteries pongo's que ni diuen que no saps ben bé on tu vas de posar i ja no, ja no compro, no ara ja no què vas fer durant el viatge? què vau fer? explica'ns una mica què vau visitar?
Vam visitar això, el riu, fent la barca, després vam fer diferents espais. Hi ha una ciutat o un poble gran que n'hi diuen de les mil finestres, llavors hi ha totes unes muntanyes amunt de casetes amb finestres petites, després hi ha diversos llacs o pantans, no, llacs, més aviat.
al mig de la ciutat, l'altre fora de la ciutat, coses així, també està bonic, perquè vas cap a la muntanya i ja t'agafes el dia, dius, bueno, ja perdo el dia, doncs ja està, no? Però està bé, perquè te donen el halà, vas amb gent, a veure, i jo estan d'espanyol, eh? Com que bé surt de Barcelona, molt d'espanyolets sí que hi eren. El que passa és que el que sí que dàvem l'atenció també, molt de portuguès,
I més que castellans d'una altra part de Catalunya, no. Vull dir, no hi havia gaire gent d'aquesta. Però portuguesos, fotimer. Està com de moda. Jo crec que per preus, també. Influenç molt el preu.
Què hi poses a la maleta? Uf, soc de les que li costa molt. El pongo per si de cas, per si de cas, no hi cabo. I jo, de veritat que faig un exercici, eh? I a més em vaig prendre el sistema de enroscar la roba perquè ocupi menys lloc, tot el que vulguis, però després la feinada tinc per treginar la maleta.
pels aeroports, perquè, clar, hi porto rodetes, tot el que tu vulguis, però... Jo! A més a més, en aquestes vacances així, no fas de facturar, no fas maleta de cabina, de facturar. Ai, no fas de cabina, fas facturar. I, clar, és més grossa. I dic... No puc moure-la. Però, bueno, i la meitat de la roba queda per... queda per fer, per posar, perquè t'estàs molt de temps en biquini, t'estàs molt de temps en roba molt llogera,
va fer molt de bo, per tant, no vam necessitar... Vaig prendre fins i tot xovesquero, però no va caldre. Et vas sentir segura, en aquest país? Sí, sí, el país és segur. Sí, sí. Perquè també em deien que probablement és perquè mentalment són molt soviets, són molt comunistes. I dic que encara tenen por, la gent, dic ja, per els que venim de fora. Perquè fins i tot en tema de robatoris, tu deixaves damunt de la taula, que era l'hotel, però tu damunt de la taula podies deixar la motxilla, deixàvem això, ens anava...
a buscar el menjar, que te'l vas a buscar tu, cell service i tal, cap problema, ningú toca res, però dic la majoria o el client és de fora, però diu, bueno, però no hi ha, no hi ha problemes de massa de robatoris, la veritat, i per sortir a la nit també, vull dir, et sent segur, la gent no és perillosa encara. Quin és el millor record del viatge que tens?
Uf, les platges, jo diria. Les platges que són molt agradables. A més a més, com que ser privada de l'hotel són molt netes, tens molta comoditat, servei de bar a prop, tombones... O sigui, és molt còmode, una platja molt còmode. Si Albania fos un color, quin seria? Vermell. I una olor? Salat, a platja, a mar.
Per mi sí. Per tu viatjar és? Un esbarjo total. Tinc la sensació de llibertat, ja gaudeixo molt de viatjar. Enyoro, viatjaria més, però tinc una mica frenada últimament. Però vull viatjar perquè em carrega les piles totalment. Mentalment desconecto, mentalment m'interessa per salut mental.
Si algú viatges a Albània, quins consells li donaries? Quines recomanacions? Que es deixés portar, que es deixés més o menys aconsellar, que disfrutés al màxim, que hi ha gent allí de tota l'Europa, però que passi d'ells i que disfruti al màxim les platges i l'ambientillo, que ja hi és. On no viatjaries mai?
En un país que no hi hagués tolerància, que no hi hagués tolerància a allò diferent, al que hi hagi gent diferent i gent que no tots som iguals, poc respecte, països així.
On t'agradaria viatjar? Doncs un dels meus viatges de somni és... vull fer Kènia, Zíbar i Tanzània, amb un PAC, si pot ser, amb un viatge sol, fer tots tres països. Aquest és un dels somnis que he anat deixant, quan me jubili ho voldria fer, perquè ho he anat deixant perquè valia bastants calerons i et frenes. Però hi ha això, després també, clar, amb fagots Maldives, amb fagots Llatinamèrica no ho conec encara i m'agradaria...
i viatjar més a l'Àfrica, més en llocs de l'Àfrica. Tornaria al Senegal, per exemple, perquè és molt bé, em va agradar molt. I, bueno, no sé, hi ha molts llocs, hi ha tants llocs a veure al món que... Necessitaria dues vides. Quina puntuació li donaries a aquest viatge de l'1 al 10? De l'1 al 10 a Albània, un 7, un 7. Molt bé, doncs, Sílvia Virgili, gràcies per acompanyar-nos a l'on anem. De res, bon dia.
L'actualitat del territori, les històries que toquen de prop i les veus dels seus protagonistes. Baix gaia al dia. Sabies que...
Moltes construccions romanes, com el Panteó de Roma o els ports antics del Mediterrani, continuen d'empeus després de gairebé 2.000 anys, sovint en millor estat que estructures modernes molt més recents. El secret és el formigó romà. A diferència del formigó actual, els romans no utilitzaven ciment porlan, sinó una barreja de calç viva, cendra volcànica i aigua de mar.
Aquesta combinació provocava una reacció química que feia créixer cristalls minerals amb el pas del temps, reforçant l'estructura en lloc de debilitar-la. Curiosament, el contacte constant amb l'aigua salada feia el material encara més sòlid. Avui en dia, els enginyers estudien aquesta tècnica per crear materials de construcció més duradors i sostenibles, ja que el ciment modern genera una gran quantitat d'emissions de CO2.
I arribem al final de Baix Gaià al dia d'aquest dimecres 21 de gener. Avui hem fet un ampli repàs de l'actualitat del territori amb les notícies més destacades del Baix Gaià i del nostre entorn, sobretot amb tota l'actualitat sobre l'aturada de Rodalies a tot Catalunya. El govern, amb motiu d'aquesta mort que hi ha hagut, recordem-ho, ha convocat un minut de silenci a dos quarts d'una a la plaça Sant Jaume
com dèiem per aquest jove maquinista de 27 anys que va morir aquest dimarts en l'accident de Gelida. També a Baix Gai al Dia hem conegut la previsió meteorològica i hem posat el focus a les portades de la premsa. També hem obert l'espai d'opinió amb la mirada crítica del periodista i escriptor Òscar Ramírez. Hem conversat amb Daniel Rubí, agricultor de l'Horta Torrenca i membre de l'IGP Calçot de Valls. I també avui hem viatjat, ho hem fet fins d'Albània, a l'espai on anem.
Gràcies, com sempre, a tots vostès per ser a l'altra banda, per escoltar-nos i per apostar per aquesta ràdio de proximitat feta des del territori i per al territori. Raquel, toca acomiadar-se un matí una mica avui mogudet. Sí, sí, molt pendents, com bé deies, d'aquestes notícies d'última hora, perquè...
Bé, la informació de servei és prioritària i hem de tenir els nostres oients informats i ser útils per tal d'anar explicant quina és l'afectació. Demà actualitzarem en el nostre informatiu tot el que dongui de si la jornada d'avui, encara pendents d'aquesta reunió, de la vaga dels maquinistes, com bé deia Sònia, un matí complicat avui.
Doncs demà ens tornem a trobar, Raquel, que passis un bon dimecres. Igualment, adeu-siau. I abans de marxar ens quedem amb la frase d'avui que diu el futur depèn del que fem en el present. Ho va dir Mahatma Gandhi, líder polític i pensador. Tornem demà amb més informació, més veus i més baix gallà. Que tinguin un molt bon dia. Adeu-siau.
Recupera Baix Gaià al dia. Tots els continguts a la carta a les webs d'Altafulla Ràdio, Ona la Torre i Roda de Barà Ràdio. Ona la Torre, la teva ràdio de proximitat.
Ets més de platja, llibre i solet? De cafeteria, llibre i croissant? O de sofà, llibre i manta? Sigui quin sigui el teu pla, la lectura sempre és una bona idea. Llegir per viure, per aprendre, per desconnectar, llegir per plaer. La lectura és per a tothom i ens acompanya al llarg de tota la vida. Envoltem-nos de llibres i viurem millor. Llegir, el centre dels teus plans. Pla nacional del llibre i la lectura. Generalitat de Catalunya. Sempre endavant.
El Club Excursionisme Torre d'en Barra et convida a formar part de l'entitat. Caminant faràs salut, coneixeràs el teu entorn i faràs bons amics. Podràs fer excursions, tindràs informacions de muntanya i també assegurança. I tot molt a prop de tu, al teu poble, al Club Excursionisme Torre d'en Barra. Fes-te soci, t'hi esperen.
Sabíeu que el parc dels filadors és una zona d'esbarjo que combina el parc d'educació viària amb instal·lacions esportives? Un espai amb més de 1.000 metres quadrats que combina instal·lacions esportives i un circuit d'educació viària perquè els infants descobreixin les normes de circulació tot jugant. El podeu trobar a la part superior de l'aparcament dels filadors.
Més informació a la pàgina web de l'Ajuntament de Torre d'en Barra.
Vols guanyar autonomia amb les noves tecnologies? L'Ajuntament de Torredembarra t'ofereix formació gratuïta per reduir la bretxa digital. Apren a fer servir el mòbil, navegar per internet amb seguretat i gestionar tràmits com les cites mèdiques. Una formació de 15 hores adaptada a la teva experiència i nivell. Inscripcions obertes al 877-01-6750 o al 012. No perdis aquesta oportunitat per digitalitzar-te. T'hi apuntes?
Sendes, un programa en què caminem, fem excursions i viatgem. A la xarxa més 25 minuts per suggerir visites a museus, a itineraris temàtics i a llocs plens d'encant. Per explicar fil per randa, rutes de senderisme. I per descriure viatges a qualsevol racó del planeta. Surt dels camins de sempre i endinsa't a les nostres sendes.
On a la Torre? La ràdio de Torredembarra, la teva ràdio de proximitat. Notícies en xarxa. Bon dia, són les 11, us parla Maria Laram.