de fer el teu paper, no?, i l'escenari sempre és xulo. Penso que qui som una mica periodistes també ens agrada estar al punt de mirar una mica. És divertit. Teniu confrontació amb aquest Sant Miquel Satanàs? Aquí hi ha algun moment maco? Sí, jo penso que sí. Hi ha, de fet, un moment que ens va escenografiar el Joan Maria, que va sortir així, bueno, perquè ho va dirigir ell d'aquesta manera...
i és un moment en què ens mirem als ulls i és bastant intens. És molt divertit aquest. Aquest m'agrada a mi concretament, no sé si ell... Sí? No, està bé. Et fulmina la mirada de... Jo ho intento, sóc jo qui ho intenta. Ah, tu ho intentes. Sóc jo qui ho intenta, però no. Però aquí no farem cap espòiler si diem que Satanàs acabava bastant malament en aquesta obra i en tot... Ja ho sabrem, sí, sí, ja ho saps, s'ha de descobrir fins al final. Home, m'heu canviat el final, també. Qui sap? És el que ha dit el Joan Maria, això s'ha de vitre a veure.
ha de vindre a veure. Un moment que va ser molt bonic, que ara m'ho recordaven, que ahir va venir l'Anna Porta, que és qui feia de Sant Miquel als anys 90, i ella m'explicava que el seu text era molt més llarg, i mentre jo podia recitar, o les dues li ensenyava una mica el text, doncs jo recitava i ella me deia, eh, te falten dues línies que teníem abans i no ho estàs dient, i anàvem les dues recitant gairebé a la vegada, i va ser molt xulo. Anna Ramírez.
Ai, l'ha anat. Sí, perquè aquí heu retallat també text, no? Perquè l'obra és una obra extensa, com passa amb tots els pastorecs, que són molt llargs, i la majoria de municipis el que s'acaba de fer és passar en tisora. Mira, la veritat és que l'obra, el text va passar primer per la mà de la Bíbia en Segurana. Aquí hi havia un text molt extens i la vam tenir el dia 15 de setembre. I recordo perfectament el dia de la lectura, que es va fer molt llarg, i ens mirava l'elenc dient, perdona, tot això m'he d'aprendre...
i veia comentaris de, és que jo soc autònom, jo no puc aprendre, perdona, és que jo tinc ta... I van dir, no, tranquils, perquè som conscients que són els pastorets que comencen el 15 de setembre, que tenim 3 mesos, que tothom té les seves vides, i farem el que sigui per poder retallar text sense tocar l'essència principal, que és la que hem intentat, i hem mantingut molt l'esperit principal dels pastorets, i tant. Dels que sortiu, si no, en general, algú altre tenia experiència en teatre, o aquí us estreneu?
Un teatre, sí? Sí? A mèdies. A mèdies, què vol dir a mèdies? Vinga, va, va, una joveneta. Tu de què fas? De Benjamí. I havies fet mai teatre? A veure, al col·le i faig d'Àngela amb els Diables, però allà he arribat. Allà has arribat. I si fas de Benjamí vol dir que ets el germà petit, no? Sí, sóc un pastor petit, diguem. Molt bé. Tens molt de text?
D'aquella manera, d'aquella manera. Ah, això també és molt típic dels pastorets. I un altre pastoret que, de fet, el tenim. Fes sonar la bossa. Sisplau. La bossa carregada a monedes d'or, que no sé si sonen gaire autèntiques, és en Xavier Suárez, que aquí no està com a regidor, sinó que està com a actor. T'ha tocat un paper que dius... Bueno, sí, ja ho has dit tu. Potser no del paper més agradable de la meva vida, però bueno...
Sí, perquè és un paper que porta males notícies, no? Sobretot per Sant Josep i la Verge Maria, no? Però bueno, sí. És un paper que em treu molt de la meva zona de confort, per dir-ho d'alguna manera. Estic a les antípodes del que jo soc com a persona. Per tant, sí que és cert que m'ha costat una mica adaptar-me al que representa i al que fa aquest personatge.
però amb l'ajuda del Joan Maria, evidentment, i dels companys, sortir i trencar amb aquesta dinàmica de zona de confort, per dir-ho d'alguna manera, i afrontar aquest personatge, doncs ha estat tot un repte, que el dia 24 sabreu si l'he aconseguit o no. Això no sé amb qui ho hauríem de comentar el dia 23, veritat. Recordem l'hora, mira, això m'ho diràs tu. A les 9. A les 9. 9 i mitja, 9 i mitja.
Dos coses. Teniu ja venda d'entrades? Com va això? Reserves, Núria? Com ho porteu? Tot el tema de reserva d'entrades, venda d'entrades? Les entrades es venen a la cotilleria Siuró i tenen un preu de 10 euros. No estan numerades ni res, o sigui, la gent quan entri podrà escollir on s'asseu.
I quina capacitat tindreu a la sala del casal municipal? Perquè és una sala gran, però no sé quantes cadires posareu i si es quedarà gent fora o no. Tenim un màxim de 300 per dia. Llavors, si ens quedem sense entrades, ja no en podrem treure més. Això vol dir que haureu de repetir l'any que ve, perquè... Rebenta. Rebenta, com amb els partits importants del Barça. Jo el que volia parlar, no sé en qui, eh? Mira, em vas mirant. Buscaves...
Per exemple? M'assenyalen. Veniu, veniu. Els pastors amb bastó, els pastors amb ara, o tu. Hola, bones. Gemma, de què fas, tu? Jo ho faig de mataties. De? Mataties. Desconec el personatge. Som dos pastors i portem una mica la part còmica de l'obra. Tu, mataties, i qui més? I Joan és la Rosalía. Joan?
I ella i jo tenim experiència en teatre, que vam començar amb el Don Maria, amb un grup que es diu Teatre de Pialtafulla, i seguim. I no res, ens van contactar, ens van demanar si podíem fer-ho, i aquí estem.
Veig que heu fet també una certa transposició de personatges perquè entenc que segurament en l'original aquests personatges els feien nois. Homes, homes i homes així molt pagesos, molt robustos, però bueno, farem el que podrem. I sereu dones pagesos i robustes o hem fet una transformació de personatge? Farem una boca, sí. Una mica de...
Sorpresa. Jo volia preguntar, i això no sé qui m'ho contestarà, per la part tradicional dels pastorets, perquè partien d'una representació tradicional que es feia en molts pobles, fins i tot abans que es fixés aquesta versió escrita o les altres que hi ha de Pitarra o de Folk i Torres, que és la representació de la nativitat i l'enfrontament del bé i del mal. Hi ha algú que vulgui comentar aquest tema?
Home, o faig jo l'apunt... No, no, doncs he fet l'apunt històrico-teatral. Què us queda, Joan Maria, a dues setmanes de l'estrena?
Mira, ens queda una cosa que és bàsica per cada actor i actriu, que és el reforç amb la seguretat de si mateix. Perquè és curiós, perquè cadascú, quan puja de l'escenari, se sent insegur. Se sent que el text no li surt, perquè entra el personatge i tal. Però, en canvi, la resta, quan estan a baix, veuen que els surt de meravella, no? I falta una mica passar a l'altra banda i veure que aquesta seguretat surt bé, que surt molt maca, i que, en el fons, juguem a casa. I els pastorets és el que dèiem abans, que és del poble i és pel poble.
I serà molt bonic venir aquí a veure el Jordi, a veure l'Oriol, a veure el Santi, a veure la Gemma, a veure la Nele, a veure tothom, que som els de casa i estem jugant a casa i ens ho farem passar bé. I a més m'agrada també perquè dins de la versió incorporem petites coses que farà que la gent desconnecti, que la gent connecti moments molt divertits. Hi ha una barreja de coses molt boniques que penso que generen energia molt maca que generarem la tradició de venir a veure els pastorets cada any.
Això seria molt bonic. No sé si ja teniu alguna frase d'aquella que repetireu a partir d'ara en qualsevol circumstància de la vida. Hi ha alguna frase icònica, Jordi Salvat? Home, potser jo faig un monòleg inicial que jo tinc la teoria que minuts abans de morir només sóc el recitis. El tinc tan gravat que jo crec que sí. Abans ell deia un text i ara almenys el recita.
El treball del director del Joan Maria en aquesta obra és molt important. Sí, sí, a veure, és que no som, a part d'alguna excepció com hem vist, la majoria de teatre n'hem fet poc. Jo feia un paper molt petit en els pastorets dels 90, ara faig un paper més llarg i, bueno, doncs clar, les ha de treballar més. I és això, un cop que saps el text, les ha de treballar sobre l'escenari i intenta't treure'l millor de tu mateix. I ara ve algú que t'apreti una miqueta. I aquest és el paper del Joan Maria, que és un home que sap de teatre. Sí, sí.
Bueno, sabeu què es diu, no?, en aquests casos? I tant. Molta merda. Que vagin molt bé aquests assajos que us queden i que triomfeu molt amb l'estrena. Jo em quedo a gravar un trosset de l'assaig, perquè puc, no?, Joan Maria em dóna els permís. Pots gravar un trosset d'assaig i et recompenem que compis entrades perquè potser s'acaben esgotant pel que ens diuen. Sí? No, no, però això he preguntat, que què tal anava a la reserva? Bueno, doncs segur que va molt bé a la reserva. Nois, molta sort. Gràcies. Gràcies.
Com xiula l'huracà, amb la seva romofarestega, s'accege els fonaments de les muntanyes. Ah, la seva fúria imponent, sembla la meva fúria, quan en voler escalar l'altíssim tron, en lloc de conquerir com somiava la potestat suprema de la glòria, vaig caure rodolant a l'abisme tèctric on covo la venjança de fa tants segles.
Jo puc dir-t'ho, sacrílet, blasfem. Silencia la teva llengua verinosa, cau d'escorpins i de l'efra immunda. No, furies de la vera com t'atreveixes. Que jo hagi d'escolta això.
Potser t'ignores que sóc el més vell, el més gran arcàngel que crea la nena Torellotemps. Qui et va crear és el Déu que aquí m'envia per desfer els teus sofismes i humiliar-te. Humiliar-me? Mai de la vida, mai tal cosa. No saps que davant meu s'hi ha plegat tot l'univers com a regne meu...
El teu regne ho és d'espant i d'eterna ombra. Jo regno a l'infinit. Negra mentida, on és el teu poder? Jo governo el món. Menteixes. Com que menteixo? Sí. Que potser hi ha altre ésser que a mi pugui igualar-se? No sóc jo, rei i senyor, de tot allò que viu? No sóc el ser gloriós, la força única? No sóc jo, omnipotent? Silenci, ser maligna. Obeix el senyor que així t'ho mana.
I qui pot banar tant? Déu gran. Mentida. Qui més gran que jo? Qui? Jehovà. Acotxa't.
A mi! A mi, Sergi Infernals! Vindran dos de darrere i dos d'aquí davant i uns quants d'aquí, no? I es ple, es ple, que et vénen. Saps? Llavors ja pots... Vinc ja al joc perquè em vull anar. Ah, vale? Eh... Vale, un vull que apareix... Això són cortines. No senteu, vale? Un a partir d'aquí, no senteu. Llavors, si tens mi casa davant, ja veurà el punt. Llavors, a quin punt? I quan diu, a mi, a mi, Sergi Infernals, entreu rient. Ha, ha, ha, ha! Ha, ha, ha!
I deixeu estar els altres, ei! Deixeu estar els altres, comenceu a girar al voltant, vale? Ja se't ajudareu. Sí? Vale. Parem a tirar-la enrere el ritme de les 6 o les 7. A les 7, doncs, ahí, molt bé. Lo escriu directe, no?
Despertin ja els veus, sorgeixin les fúries! A mi, esperis de les tenebres! A mi, l'inferm! Però què tal que ha passat? Quina és la nova que tants excesa que a prisos ens crides? Digues que ha succeït! Per què reclames el nostre ajuda i esforç? Voleu saber-ho? Sí, sí!
Digues què passa, tots quan mires som els teus esclaus i esperem les teves ordres. Si és que ha arribat l'hora de gran lluita, digue'ls que tots ja l'esperem amb ànsia. Molt bé, doncs, escolteu-me tots. S'acosta l'hora infausta i maurada per nosaltres de que el món vingui a redimir a la humanitat el Masíes o Crist, que prometeren, com sabeu, les sagrades profecies.
Sé que Déu ja ha escollit a la donzella que mare li serà, i vergonya seria per l'infern que fos vençut per una verge, i menys per aquest Déu, que fent-se home ha de ser nostre com ho són els altres. I nosaltres farem! Ni cal dubtar-ne! Així ho crec, també, però hi ha qui afirma que pretén demostrar la nostra impotència, destruint la nostra obra de tants segles. I això mai, mai ho hem de permetre. Mai!
En canvi, el germà, aquell sí que m'agrada. Oh, aquell és molt diferent. Ani, l'amo hi pot confiar? Ja ho pots ben dir que hi pot. Abderó és un tros de pa. És més mans que un anyell. Jonas! Et criden, eh? Que crec que et criden. Oh, és en Benjamin, que ve cap aquí.
Oh, con corra! Què deurà voler, aquest bailet? Alguna dremeliè dura, segur. Doncs, veuràs. Txarriquem. Txarriquem. Mataries, Jonàs! Què? Ai, minyons, quina alegria! Jo estic aquí i no sé què em passa. I això, doncs, bailet, explica. Digues! Bé, que estic cansat.
Ui, deixa'l reposar una mica. Oh, i doncs, per què corries? Doncs perquè tinc una nova que us deixarà. Cuita! Va. Doncs amb un pan de boca oberta. Primer, festa tot el dia i després cap a la ciutat.
La ciutat, que hem d'anar a fires. Què fires? Anem a Nosses, a Jauruzalem, a la rica perla de Judea, que és la ciutat escollida per la murada del Senyor, allà on tot és a la via, cants, músiques, aromes i flaires de fer divina, que omplen els cors, fent-los esclata de diversió. Que la saps llarga, eh? Menut, tens molta xerrameca.
Ja veuràs, torneu-ho a dir. Que no m'heu entès. Això es menja amb cullera o amb forquilla.
Explica-ho clar i sense córrer. Sense embolics ni trafiques. I deixa d'estar de perles. I flaires i harmonies. I esclats i aromes i cans. Que no sabem el que ens expliques. Doncs escolteu-me amb atenció i ho entendreu de seguida. Oh, però abans hem d'embullar-ho. Jo també en vull. Té, xerrica.
Sintonitzes on a la torre. Nosaltres anem fins al teatre del com els explicàvem ara tot just fa un momentet que acabem de repassar l'agenda i ens situem a la nou de Gaià perquè hi fa parada l'elenc Salamonenc, que hi desembarca una herència per somiar. Ara mateix a la altra banda del fil telefònic ens acompanya la directora de l'elenc i autora precisament del text d'aquesta obra. Anna Ferrandu, molt bon dia, benvinguda a Baix Gai al Dia.
Hola, molt bon dia a tothom. Tot a punt de cara a aquest nou bolo de l'Alenca, en aquest cas molt a prop de Salamó, la nou de Gaiar? Doncs sí, sí, ara ja està tot en marxa, tenim els motors ben calents i bé, estem a punt, a ultimar els últims retocs.
per deixar-ho tot a punt. I diumenge a la tarda anem a la 9. Esperem que vingui molta gent i fem extensiu el convit a les rodalies, perquè estem a la 9, però aquí un poble al costat de l'altre és molt proper. Per tant, convidem a tothom que tingui interès a que pugui venir a la 9 o assistir a la nostra representació.
Què representa per un grup de teatre mater, petit, com és l'elenc salamonenc, poder sortir de la vila, poder representar tot allò que ha estat treballant durant moltes setmanes en d'altres localitats, allò que les grans companyies anomenen la gira, no? Anar de bolos.
Doncs bé, el fet de poder sortir del poble et dona, et infiltra una energia que per uns moments et fa volar, no?, i et fa ser gran. Llavors, aquesta il·lusió per continuar és la que et manté, perquè realment som un grup amb gent molt diversa, de diferents edats,
És teatre d'aficionats, teatre mater, això vol dir que cadascú té la seva feina, té la seva família, té les seves dificultats. I realment n'hi ha moltes de dificultats per poder fer una obra de teatre. Llavors, el fet de fer una representació i que puguis anar a un altre lloc a Fela,
Això et diu, ostres, aquesta feina que estem fent val la pena, tot i els esforços que comporta personalment, i a tota la gent, que a vegades no és només personalment, sinó familiarment.
Que és el més difícil de dirigir un grup de teatre mater, tenint en compte tot aquest munt de condicionants i la logística, no? Que hi ha al darrere d'una posada en escena d'aquestes característiques, tenint en compte que, en ser una entitat petita, la que capitaneja o que es tira de la corda, té també uns recursos limitats i, de vegades, cal posar molta més imaginació de la que potser requeriria un...
A veure, és posar molta imaginació i, per altra banda, posar molta voluntat per part de tothom perquè la cosa funcioni.
Vull dir, a veure, és difícil, és difícil fer venir a tothom l'objectiu. Tothom vol fer teatre, tothom vol representar, tothom està molt satisfet i omple molt quan veus el resultat, però el dia a dia, a vegades, doncs és difícil. Llavors, el que és molt important és que tothom se'n faci càrrec del que representa i posar, i sobretot això,
Molta voluntat per tirar endavant les coses. Paciència i treball i constància. Penso que és tal com s'aconsegueixen les coses, sigui el teatre o sigui qualsevol objectiu que tu et proposis. A vegades les coses es fan difícils.
Però la constància i la voluntat hi ha de ser. I buscar recursos allà on potser no hi són. I demanar a la gent que sortosament ens col·labora.
hem de donar les gràcies al nostre entorn proper, no?, perquè quan diem ahir necessitem, no sé, sigui una taula, sigui una cadira, o necessitem fer qualsevol objecte que ens faciliti la representació. Doncs tenim tota una sèrie de col·laboradors que ens ajuden moltíssim, i això és d'agrair, perquè sense aquesta col·laboració no sé si arribaríem a fer les representacions que estem fent, no?
És una responsabilitat, alhora, també? Pel fet que hi ha gent, hi ha empreses, hi ha persones a títol individual que confien en la feina de l'elenc, o hi ha altres viles, no? Com el cas de la nou de Gaià, que aposta perquè l'obra es pugui representar. És també això, responsabilitat? Evidentment, és una responsabilitat per part de tots, perquè...
Si confien en que tu facis una representació, vol dir que esperen alguna cosa de tu, no? Llavors, com a grup, tothom ha d'estar conscient de la responsabilitat que es té quan es fa una representació, sigui allà on sigui. I més si et diuen que podeu venir perquè ens agrada i dona una mica de vida, no?
La responsabilitat hi ha de ser per part de tothom. Ens deixa el bon regust quan acabem la representació. La gent ens diu que ens ha agradat molt bé, hem rigut, hem passat l'estona bé, i que en el fons riem, però a més a més diem cosetes.
Es busca fer riure amb les obres de l'Alene Salamonenc? Una mica sí. A veure, s'intenta dir coses, però dir coses d'una manera desenfadada. Anem al teatre i anem a passar-nos-ho bé i la gent vol distreure's, vol treure's aquelles preocupacions i dir, anem a passar l'estona. Bé, llavors, sí, intentem que la gent rigui, posar situacions, diguem, de comèdia, no?
però que a la vegada aquestes situacions de comèdia diem que hi ha punts de realitat que ve, que també cal que siguem conscients, no? I una mica és el que ens comporta aquesta obra, no? Obrir els ulls a segons què, però d'una manera informal, deixant veure la nostra societat on vivim, la realitat on som.
Una herència per somiar, de fet, tracta l'actualitat, l'actualitat pura i dura del Camp de Tarragona. Exacte. No podem oblidar on som, on vivim i què és el que passa al nostre voltant. Hem de ser conscients d'això. No som una gent que viu en un poble i que estem apartats del món, no. Estem al món i estem al Camp de Tarragona i hem de ser conscients de tot el que tenim al nostre voltant.
I això és una mica el que veia, el que ens fa conscients de la realitat.
El públic haurà d'haver llegit molts diaris per entendre aquesta actualitat? O aquesta actualitat ja es posa en un context en què aquell que potser no consumeix gaire els mitjans de comunicació entendrà què és el que passa i quines són les inquietuds al voltant d'aquest assumpte que vincula el territori, el camp de Tarragona amb el que passen els personatges?
Bé, jo crec que la gent pot estar al cas, perquè són situacions en què ja fa molt de temps que s'hi va arrossegant, que són vives, i que a vegades sembla que s'adormin,
nous problemes o nous conflictes, que sembla que n'amaguin alguns, però és una cosa que es viva, que hi és, i que no la podem oblidar i que de tant en tant l'hem de sacsejar, no? I una mica és el que fem ara, potser fa temps que no se'n parla, i doncs bé, és un recordatori que estem aquí i que aquest problema encara el tenim i que no s'ha solucionat, no? Llavors, doncs bé, aquí ho deixem estar.
A veure, una mica és qüestió de tots, de la gent que hi som, que vivim, que som la gent que xafa el terreny, dels que no hi són, dels que ens governen, i una mica les responsabilitats de tots, no? Per part nostra, perquè som els que hi vivim, i per part dels que ens governen, perquè és un tema que està aquí paradet, no?
Alhora, una obra de teatre per remoure consciències, per fer pensar socialment com es viu a casa nostra i com es viu també en altres llocs del món. Arriba aquest missatge? Quin és el feedback que l'elenc té per part del públic? Sense anar més lluny, ara fa tres setmanes, si no recordo malament, aquesta obra era representada també al Cafè de Rodanyà.
Sí. A veure, amb el cafè de Rodanyà es va entendre, es va cobsar la idea per on anava. Llavors, quan trobes la gent que et diu, ah, doncs això està molt bé, perquè hem passat una bona estona, però bé, ens heu dit coses. Llavors, bé, la satisfacció és més plena, no? No només aquells que et diuen, ai, que bé, mira, hem rigut, hem estat
Hem estat bé, hem passat una bona tarda. Molt bé, estem contents que hàgiu passat una bona tarda i que us hagi agradat i que hàgiu estat molt a gust, no? Però quan a més a més et diuen, home, doncs això està bé, eh? I ens diu cosetes, potser sí, no? Us felicitem. Llavors, doncs bé, estem més contents, evidentment, perquè també és el que volem, no?
Ja per acabar, una última pregunta. Ara seguirem parlant de teatre, el més ben dit de Pastorets, amb en Jordi Guas. Hi ha més bolos a la vista per l'alenc salamonenc, amb aquesta herència per somiar? En principi, tanquem aquí. Evidentment, estem oberts. Si algú ens vol convidar a què hi anem, estem oberts a noves propostes. Però ara, en principi, és època de Pastorets, com ben bé es diu, de temes nadalencs,
I, doncs bé, en principi aquesta és l'última representació que tenim. Doncs ja ho sap l'audiència de Baix Gai al dia. Aquest diumenge, les 7 de la tarda, al Casal de la Nou de Gaià, una herència per somiar amb l'Alenc Salamonenc. Directora Anna Fernando, gràcies per compartir aquests minutets en directe amb tots nosaltres. Molta merda per diumenge. Moltes gràcies a tots.
Sendes, un programa en què caminem, fem excursions i viatgem. A la xarxa més 25 minuts per suggerir visites a museus, a itineraris temàtics i a llocs plens d'encant. Per explicar fil per randa, rutes de senderisme. I per descriure viatges a qualsevol racó del planeta. Surt dels camins de sempre i endinsa't a les nostres sendes.
Busques un lloc tranquil per gaudir de la cuina catalana? Al restaurant L'Ermita d'Altafulla t'esperem tots els dies al migdia i les nits de divendres i dissabte durant tot l'any per dinar sota el solet d'hivern envoltat de natura. I no pateixis pel cotxe. Tenim pàrquing gratuït per a tothom.
Vine i descobreix el gust de la calma amb plats de la terra i vistes úniques. Restaurant L'Ermita d'Altafulla. La teva taula t'espera. Podeu trobar més informació a la web de Galera Group o al telèfon 600 433 213. Us hi esperem. És la meva creació suprema, sublim, el sostre de la meva feina de fuster.
Pare, gràcies per donar-me la... Au, au, au, au, però què demonis fas? Culpejar-te. No veus que és Nadal? De tu sortiran els millors regalets pel poble. En Fustínios estava ben radiant. A la Sagrada Esparta, el mestre de la fusta havia creat quelcom espectacular. I a on els podries trobar, en Fustínios i el soldat covard? A Torre d'en Barra!
El 31 de desembre visitaran Ona la Torre, la teva ràdio de proximitat, per oferir un programa de dues hores on no només el soldat serà colpejat, sinó que l'equip de Sagrada Esparta punxarà tots els àudios que li envin. Tens fins al 30 de desembre! Envia la teva experiència en Adelenca al 690 832 149 i deixa que la teva història soni a les zones de la torre.
Apunta bé. 6-9-0-8-3-2-1-4-9. I entre tots, acomiadem l'any de la forma més càlida possible. Això és Esparta. Passió per l'art. Cada setmana des de Perifèries us convidem a viatjar a través de les músiques d'avui i de sempre.
Notícias en xarxa.
Bon dia, són les 10. Us parla Maria Lara. L'índex de preus al consum a Espanya ha baixat una dècima el desembre fins al 2,9% i el 2025 tancarà amb una mitjana del 2,7%, segons l'Institut Nacional d'Estadística. La caiguda es deu principalment a la baixada dels preus dels carburants i, en menor mesura, a l'oci i també a la cultura. Mentre caliments i begudes no alcohòliques... Tenim dos components. Adivinen quin està solo en Nueva York i una banda sonora. Quina encerta aquesta pel·li?
I el Departament de Territori i Transició Ecològica, en una convocatòria anticipada de subvencions per al 2026, amb més de 6 milions d'euros destinada als Consells Comarcals de les Comarques de Muntanya i al Consell General Paran. Les ajudes financen millores i manteniment de camins municipals i rurals d'entre el 1 de gener i el 31 d'octubre, com a part de les polítiques de Muntanya del Moderna,
per garantir que l'equitat territorial millora la mobilitat i combatrem la despoblació. I un Ministeri d'Agricultura ha confirmat dos nous implasmos per fer-se que la porcina africana que eleva 29 els casos defectats tots dins del matí ràbid de 6 km i sense ampliar els municipis afectats.
A més, també s'ha confirmat el focus de grip aviari en una granja de veiputs i els serveis de drinaris investiguen l'origen del virus, la protege principal del contacte amb una au silvestre infectada. I mobilitat, encara ara la principal afectació avui és la boira densa, que redueix la visibilitat en diversos punts, a la dos entre jorba i pesiana.
També a l'AP7, entre Cardedeu i Barbera del Vallès, i també entre Vila-Blareix i Massanet de la Selva. A banda de l'Agrés, manté pas al tancatiu, ha de baixar 1.468 entre Sant Pugat i Barcelona per desprendiment. A l'AP2, a Aitona, la rendida de tapets del vehicle alboral provoca circulació intensa. A banda, perquè fa el servei ferroviari, els trens de les línies R21, R21, R13, R14, R15, R16 i R17 circulen
i ara es per una incidència en infraestructura entre el pròdol i l'evitge. A banda, també els tres de les tenies R2-9 i R11, volíem dir, acumulen retats en aquest cas que poden superar els 10 minuts per un robatori de cable. I dos menors d'edat es troben en estat crític i tres persones més van resultar ferides a causa d'un accident que va tenir lloc ahir a la nit.
a la C16 a Cercs d'Albergueda. El sistema d'emergències mèdiques va activar nou ambulances i va traslladar un dels menors a l'hospital. A la Val d'Hebron també va demanar que les persones han estat menys greu i les va traslladar als centres sanitaris. Una dona a la Val d'Hebron, un home al talla de Manresa i un home a la mutua de Terrassa.
I pel que fa al temps d'avui, jornada majoritàriament assolellada, però amb oires persistents, sobretot ara al matí a la depressió central i a la Val de l'Ebre que es podrien allargar fins almenys el migdia. Notícies en xarxa. El desembre de 2023, amb una sequera que sonava així.
És el so de la tala de Pins-Pinastre-Mors, en concret el paretge natural d'interès nacional de Poblet. Així començava una actuació gairebé sense precedents i amb la previsió de retirar uns 30.000 arbres en 45 hectàrees. Estaven molt castigats per la falta de pluges i una plaga d'escarbats els va matar.
Allà, la llavors directora general d'ecosistemes forestals de la Generalitat, Anna Sanitges, ens explicava l'actuació. Avui ens retrobem amb ella per parlar de la resistència i la recuperació dels nostres boscos. La natura és sàvia? Com? De quina manera? Avui ens preocupem per la flora i la fauna. Pararem l'orella a l'entorn natural.
i hem preparat tres converses que prometen ser molt interessants. L'impacte del canvi climàtic i de les nostres accions són una amenaça per nombroses espècies que habiten el planeta, sobretot en aquells ecosistemes més fràgils. També a casa nostra? Ens ho preguntem avui. Benvinguts i benvingudes al Quatre Gotes. De les sequeres que hem patit a les sequeres que vindran.
Quatre gotes.
Mireia, benvinguda.
Hola, què tal? Moltes gràcies. Al Quatre Gotes ens preguntem per si estem prou preparats per al futur que ens ve. Intentem fer aquesta mirada en tots els àmbits, en tots els eixos. I podríem dir que la prova de foc l'hem tingut aquests darrers 3 o 4 anys. En aquest cas, els nostres boscos fins a quin punt s'han posat al límit?
Jo crec que més que parlar d'una prova de foc, potser parlaria d'un tast del que ha de venir, d'una mostra o d'una prova del que ha de venir. Llavors, els boscos, en aquest sentit, el que estem veient ara, després de les pluges de la primavera del 24 i del 25 plugos que hem tingut,
és que tenen una capacitat de regenerar i de refer-se bastant gran. El que passa és que, segons les previsions, aquest tipus d'episodis seran més freqüents i més intensos. Llavors, la nostra pregunta és fins a quin punt aquesta capacitat de recuperar-se s'allargarà al llarg del temps? És a dir, recuperar-se d'una sequera intensa? Estem veient que en gran part dels casos és possible, tot i que hi ha hagut episodis de mortalitat...
Però si això es va repetint i cada cop és més intens, doncs haurem de veure si aquesta recuperació es pot mantenir. Aquest és l'interrogant, després te'l tornaré a plantejar d'una altra manera. En qualsevol cas, estem parlant d'un impacte fort en el medi natural perquè s'ajunten dos elements determinants, temperatura i també falta d'aigua.
Exacte, això és la combinació que fa que els boscos hagin patit aquests efectes molt més que altres entorns naturals. Els boscos, una cosa que és una obvietat és que els arbres no es poden moure, per tant no poden anar a buscar aigua, no poden posar-se a l'ombra per tenir menys calor, diguem.
Llavors estan on estan i si on estan no plou i on estan fa molta calor, doncs pateixen els efectes d'aquests impactes. Com més alta és la temperatura, i això és el que s'ha estat donant els darrers anys, més aigua evapotranspira en els arbres. Per tant, més aigua necessitarien. I aquests darrers anys el que ha passat és que ha fet molta més calor i a més a més ha plogut molt poc. Per tant, la combinació d'aquests dos vectors...
Ha sigut molt dura i molt estressant pels nostres boscos. I la mortalitat ha estat tan elevada perquè tenim espècies poc adaptades al que seria el clima mediterrani, amb les seves fluctuacions habituals, aquestes sequeres en períodes amb més o menys aigua, que això formaria part, podríem dir, del nostre clima? O estem parlant que els fets aquests anys darrers han estat tan excepcionals que ni les espècies que s'havien habituat a casa nostra ho han pogut resistir?
Nosaltres tenim espècies molt adaptades, en realitat, perquè vivim en un context de clima mediterrani en el que és habitual, freqüent, i la normalitat és que a l'estiu fa molta calor i no plou gens. Per tant, les espècies, al llarg dels segles, han anat desenvolupant estratègies per fer front a aquest estrès hídric, sobretot estival. Per tant, la major part d'espècies dels nostres ecosistemes forestals
tenen estratègies i eines per fer front a aquestes condicions. I això explica en part com, gràcies a les pluges d'aquest últim any, han tingut aquesta capacitat de resistència. Els episodis de mortalitat que hem vist, que de moment no han sigut massius, hem tingut moltes afectacions com simptomàtiques d'estrès hídric, però sobretot en el cas d'alzines, roures i aquest tipus d'espècies s'han recuperat,
Els casos de mortalitat que hem vist i aquests símptomes intensos de decaïment forestal, que és com nosaltres ho anomenem, són deguts al que tu mateix comentaves, que és a l'excepcionalitat d'aquest episodi. És a dir, les espècies estan adaptades...
però les condicions estan canviant. Estan adaptades a unes condicions que són les que hem tingut en els darrers segles, però el canvi climàtic està fent que les condicions canviïn, està canviant les normes del joc. Llavors, en aquestes noves normes, hem d'anar veient on està el límit de resistència d'aquestes espècies. I en alguns casos, per exemple, en el cas del pirroig, estem veient que és una espècie que està patint més que d'altres, perquè és una espècie...
de latituds més elevades, eminentment europea, que necessita climes més freds i més humits, i en zones com Osona o el Moianès estem veient episodis de mortalitats de pirroig que no s'havien vist fins ara.
La diagnosi és clara perquè ho hem vist amb aquest primer tasc que ens comentaves abans, d'aquests darrers anys de sequera, però el que no sabem ben bé per on passa és el futur. I abans deixàvem un interrogant, una qüestió que ara volem estirar. Si aquestes plantes, aquests arbres en conjunt, els boscos, s'han posat al límit, aquest fet els debilita per les pròximes sequeres o bé els enforteix?
No els debilita, els debilita. De fet, en un any bo estem veient una recuperació molt important, però no és tant amb el vigor que tenien abans d'aquest episodi de sequera. En molts casos els arbres no s'han mort, però sí que han perdut part de la seva capsada o tenen algunes de les seves branques que s'han mort i que ja no han pogut treure noves fulles...
És a dir, requeriria un període llarg d'anys bons que això tornés a agafar embranzida. Ara estan afrontant aquest estiu amb unes condicions hídriques molt més bones que en els darrers tres anys,
però no estan en plena forma. És a dir, s'estan recuperant d'un sotrac molt gran. Això no els reforça, sinó que el que fa és que els debilita i això hi necessitem un seguit d'arbres bons perquè puguin recuperar totes les reserves que han hagut de fer servir per treure noves fulles, recuperar aquestes o treure noves branques que substitueixin les que s'han mort. Per tant, no és un...
No és un entrenament, diguem, és un sotrac. I podríem dir on està el límit de resistència d'aquests boscos? El podríem arribar a estimar, per exemple, de quant llarga pot ser una sequera perquè hi hagi aquesta resistència, aquesta capacitat que quan torni a ploure els ecosistemes tornin a reviscular?
Doncs això és una gran pregunta de recerca que tenim nosaltres sobre la taula. I s'asseven algunes coses que ens permeten saber que hi ha determinades espècies que són més resistents que altres. Es fan experiments sotmetent els arbres a sequeres intenses, més enllà de la real, a escala de laboratori.
I això ens permet saber que hi ha algunes espècies que resisteixen molt més que altres. Per exemple, és molt fàcil imaginar que un faig necessita molta humitat, necessita molta aigua, viu en llocs d'alçada, i en canvi les alzines o determinats pins com el pi blanc o com el pi pinyer són molt més resistents a la sequera del que podria ser un faig o un pi roig, inclús.
I per últim, Mireia, també et volíem preguntar si nosaltres hi podem intervenir en aquesta adaptació, és a dir, al no deixar-ho tot a la simple adaptació de les espècies, si podem participar, si podem col·laborar en que els boscos estiguin més preparats.
Jo crec que sí, aquí hi ha dues respostes. Una és, si nosaltres no intervenim, els boscos tenen una dinàmica natural que els permetrà adaptar-se, però els convertirà en uns ecosistemes que no sé si són els que nosaltres volem com a societat, perquè poden ser ecosistemes molt més àrids, molt més adevasats...
Pot ser que la transició sigui molt traumàtica perquè pot ser molt ràpida, pot ser a través d'episodis importants de mortalitat o pot ser a través d'episodis de grans incendis forestals. Llavors, si nosaltres no fem res, això té una dinàmica que es recol·locarà tot al llarg dels anys.
Aquí la pregunta és què volem nosaltres com a societat? Què ens aporten a nosaltres els boscos com a societat? Si nosaltres considerem que són entorns que volem conservar i que volem mantenir com a fons de lleure, de biodiversitat, de relax, de béns, de fusta, de bolets, d'embornal de carboni... Si volem mantenir tots aquests béns i serveis, sí que és important acompanyar-los a aquesta adaptació del canvi climàtic.
I aquest acompanyament passa per fer gestió. Diferents tipus de gestió. La gestió és un ventall molt ampli que passa d'intervenir poquíssim i a un nivell molt quirúrgic a intervenir molt. Té un ventall molt ampli de possibilitats.
Però algun punt d'aquesta gestió, diferent en cada cas i diferent en cada lloc, ajuda o pot ajudar aquest acompanyament, aquesta adaptació dels nostres boscos al canvi climàtic.
Doncs de seguida estirarem el fill de la gestió, també volem parlar de l'impacte en la fauna que té la sequera i de com es podran adaptar les espècies. En qualsevol cas, Mireia Banquer, coordinadora d'aquest projecte de seguiment dels boscos a Catalunya del CREAF, gràcies per atendre'ns i seguirem pendents els resultats de les recerques que teniu en marxa. Perfecte, moltíssimes gràcies a vosaltres.
4 Gotes, el podcast sobre la sequera.
Seguim mirant aquest horitzó de futur per veure quin impacte tindrà aquest canvi del clima en la flora i la fauna. I a l'inici del programa dèiem que avui tindríem un retrobament d'aquella primera escena del paretge natural de Poblet, amb la tala dels arbres. Ara, però, per saludar altra vegada l'experta en la gestió d'aquests boscos, l'Anna Sanitges, que és enginyera forestal. Anna, benvinguda al programa. Bon dia. Com seran els boscos de Catalunya en un futur?
Bé, els boscos de Catalunya segur que seran diferents dels que coneixem ara perquè els efectes del canvi climàtic provocaran a llarg termini segur molts canvis. Hem d'esperar boscos més secs, més mediterranis i potser zones més obertes. Segurament dominarà més el matollar en algunes zones que els arbres en aquestes zones més mediterrànies. Aquestes espècies, les que han patit més, difícilment les tindrem, vol dir, en un context de futur?
Depèn de quines zones. La qualitat que té Catalunya és que és un país molt divers i tenim molts estadis de vegetació i tenim des de les Pinedes, Marítimes, Arranda, Mare, Tarragona, fins a les Fagedes i les Abatoses a les zones del Pirineu.
Llavors, seguirem tenint aquests extrems, però en zones on ara hi ha com molta diversitat, hi havia moltes espècies, hi havia pins que necessitàvem molt aigua, hi havia roures, hi havia nalsines, aquí, com que la situació serà més extrema, doncs anirem perdent aquestes espècies més del nord. En aquest sentit, en aquest horitzó futur, cal pensar que l'aposta de ser conservar aquestes espècies per afavorir-les i que tinguin més espai?
Bé, l'aposta de futur és entendre que aquests boscos es reorganitzaran i el que hem de fer és donar les eines perquè aquests boscos s'adaptin el millor possible. És a dir, aquests canvis, aquests canvis després, es poden passar de dues maneres. D'una manera molt radical i sobtada, que és amb un gran incendi forestal on...
Passarà l'incendi i començarà de nou la reforestació d'aquesta zona. El que passa és que això ens posa en perill a les persones i també tindrem una pèrdua de biodiversitat directa. O podrem treballar, acompanyar aquests boscos mitjançant una gestió forestal perquè aquests canvis es facin de manera ordenada i a més a més en puguem treure un rendiment com la fusta. Quins són aquests canvis que hem d'ajudar al bosc? El que necessitem són boscos amb menys arbres però més forts.
Això moltes vegades no passa de manera natural, sinó que és amb aquesta gestió forestal, és anant al bosc, marcant quins són els arbres que s'han de treure i deixant aquells arbres que poden tenir més opcions de futur. Aquests arbres que tindran més opcions de futur en algunes zones seran espècies que fins ara eren complementàries i desapareixeran les que fins ara dominava.
Potser no era una pràctica tan freqüent o habitual, però sí que coincidint amb la sequera ho hem vist, aquestes tales massives d'arbre és d'intentar atacar els que estan més malmesos. Ens hem d'acostumar a una gestió més així? Bé, no estan tales massives, sí que què passa quan el bosc,
pateix una sequera, doncs que els arbres perden fulles, tenen com diferents eines per aguantar, però això els debilita. El fet que estiguin dèbils és una oportunitat per espècies de plagues o per malalties per atacar-los i acabar-los matant. Llavors sí que hem trobat, per exemple, zones com les muntanyes de Prades, doncs que a partir d'una sequera molt intensa ha entrat una plaga i hi ha hagut una mort important i s'ha hagut de fer una tallada intensa.
També en zones on la sequera era molt extrema vam veure com col·lapsava tot un bosc, es moria tot el bosc per sequera i això feia que s'hagués de tallar. Tot i això, l'ideal seria gestionar, tenir cura del bosc i aprofitar-lo abans que ens passin aquests episodis. Ens comentaves que les plagues van de la mà de la sequera.
Sí, van de la mà de moltes coses, perquè les plagues també van de la mà de la globalització, d'aquest canvi global que parlem a vegades. A vegades ens arriben espècies d'altres països, de l'Àsia, que aquí no tenen cap predador i arrasen aquest canvi.
són exemples que ens passen. Però sí que és cert que el canvi climàtic està afavorint la presència d'algunes d'aquestes plagues i el decaïment o la pèrdua de força d'alguns arbres. Per exemple, la processionària, que és aquesta ruga que puja pels pins i que molesta tant perquè et poden caure uns palets que et piquen,
doncs aquesta oruga, quan hi ha un hivern molt fred, doncs es mor. Què està passant últimament? Que els hiverns són molt suaus i hi ha un boom d'aquesta plaga. Llavors aquí hem de ser capaços de gestionar el bosc, de fer mesures preventives perquè això no passi.
La tendència ha estat que a Catalunya la massa forestal ha crescut, els boscos han estat cada vegada més densos i això que ve repercutint també en l'aigua disponible que tenim en l'entorn. És a dir, ara les pluges podem afirmar que no s'aprofiten de la mateixa manera.
Clar, perquè tenim uns boscos, tenim una massa forestal que es queda molta d'aquesta aigua. Nosaltres parlem de l'aigua que cau amb la pluja i es queda a les capçades o es queda als arbres i li parlem d'aigua verda i l'aigua que s'infiltra i que arriba als rius i les rieres és l'aigua blava. Què passa? Que quan plou, quan un bosc és molt espès, les capçades fan com un efecte per aigües, les gotes...
queden a les capçades i s'evaporen directament. No és que se la veguin els arbres, sinó que ja desapareix, ja s'evapora. I llavors també, a mesura que hi ha més arbres, més sota bosc, també capten aquesta aigua i és menys aigua que tenim als rius. Si fem una gestió forestal, si tenim cura del bosc, si tallem una part d'aquests arbres, no vol dir ni molt menys arresalsa, però si hi ha molts arbres que estan molt espessos i en traiem una part, el que estarem fent és contribuint a que el bosc estigui millor...
i que també l'aigua de pluja pugui arribar a terra, es pugui infiltrar i tinguem més aigua blava, tinguem més aigua als rius. I el límit dels entorns naturals, l'hem vist ara darrerament, s'han posat el límit amb aquesta última sequera?
Sí, jo crec que en moltes zones, per exemple al Garraf, vam veure zones que col·lapsaven. Pi blanc, que és aquest pi típic dels entorns més secs, que morien per la sequera. I és com el llindar o l'alarma. Això també ens ha de fer reflexionar. És a dir, la natura aguantarà, s'adaptarà, ens canviarà, però...
Però tot té un llindar, si no volem una Catalunya molt més àrida i semidesèrtica, i aquí vindrà, l'única eina que tenim és reduir emissions i reduir els efectes del canvi climàtic. Anna Cenitges, gràcies per acompanyar-nos al Quatre Gotes. Molt bé, moltes gràcies a vosaltres.
s'encamina cap a la desertificació? La imatge, per exemple, dels monegres a l'Aragó reproduirà en algun dels nostres paisatges? Al Quatre Gotes intentarem sortir de dubtes, no amb una bola de vidre, sinó escoltant l'opinió de la comunitat científica. Per això, si en seguiu, si seguiu connectats amb nosaltres, en el desè capítol reunirem a primeres espaces en aquest camp perquè ens il·lustrin.
L'objectiu de l'actual programa, però, és un altre. Hem entret als boscos, ens hem fixat molt en els arbres, també en el sotabosc, i ara volem centrar-nos en els animals que hi habiten. Roger Puig, doctorat en Biologia de la Universitat de Barcelona, benvingut al programa. Moltes gràcies. Com afecten aquests llargs episodis de sequera en la fauna que habita els nostres ecosistemes?
Quan parlem d'efectes d'una pertorbació, diguem-ne d'aquesta manera, una pertorbació ja sigui natural o artificial, una cosa que crec que és important abans de començar la xerrada és que no hi ha un... O sigui, no sempre hi ha perdedors, també hi ha guanyadors, hi ha espècies que...
Els episodis de sequera els hi van bé i hi ha espècies que els hi van malament. Llavors, aquí, òbviament, trobarem espècies que, malauradament, són la gran majoria, es veuen perjudicats per episodis de molta severitat, com és aquest que hem tingut, però també és cert que hi ha espècies que surten beneficiades.
Doncs, si et sembla, després ens expliques quines són les que estan en un costat i l'altre de la balança. Però, sigui com sigui, aquests efectes de les sequeres són, en el moment, immediats? O diguéssim que una vegada superats aquests 3 o 4 anys hi ha una pèrdua de la biodiversitat? O en el cas contrari, els ecosistemes es poden refer?
Clar, una sequera de 3 anys com la que hem tingut aquí, de fet no són 3 anys, són una mica més, però una sequera d'aquest tipus, per si sola, o sigui, si agafíssim aquesta sequera i l'alléssim de la resta de coses, afecta, afecta com aquell que diu...
La té en el moment immediat, però també, novament, depèn de les espècies. Si no és el mateix un organisme que es reporreixi molt ràpid, que en l'any, el primer any de sequera ja pot tenir efectes, en canvi, espècies que tenen vides més longeves, doncs els efectes els veurem possiblement passar de la sequera, o sigui, en conseqüències.
però de totes maneres el fet de la sequera en si si l'aïllessin del que passa els altres anys en principi 3 anys de sequera el nostre sistema mediterrani estem acostumats a tenir períodes de sequera ara bé
Si aquests períodes de sequera es fan no de tres anys, tot i que aquest ha sigut molt excepcional, això també posaré en constància, ha sigut molt excepcional perquè hem tingut precipitacions per sota en alguns llocs, per sota la mitjana normal d'un any.
Clar, si aquests períodes s'allarguen, no només durant 3 anys, sinó que, imagina't que en durin 5, i que no siguin cicles d'ara tinc una sequera i d'aquí uns anys en tinc una altra, sinó que es van repetint aquests períodes de sequera i no permeten que la fauna, en els ecosidiames en general, la biodiversitat es recuperi,
aquí és on podríem tenir problemes. Bé, nosaltres, la fauna en general. I quines són aquestes espècies que pateixen més la falta d'aigua i també les temperatures més elevades? Si ens penem a pensar en espècies concretes, òbviament els que depenen més de l'aigua són els que surten més perjudicats. En aquest cas serien els anfidis, granotes, salamandres, etcètera, que són els que es veuen clarament perjudicats
per les sequeres. També les espècies d'insectes que viuen en aquestes aigües són els que ho passen més malament. Llavors hi ha altres espècies que no depenen directament de l'aigua però, òbviament, tot animal necessita aigua per viure.
Per tant, espècies que s'hagin de desplaçar o anar-se'n amb hàbitats en què tinguin més disponibilitat aigua, aquests també es poden veure afectats. Se m'acudeixen, per exemple, els ocells. Nosaltres hem vist en alguns llocs concrets que els ocells marxaven, o sigui, desapareixien, com aquell qui diu, dels hàbitats més secs i se n'anaven a hàbitats en què possiblement no haguessin sigut en un any normal. Se n'anaven en llocs més pròxims amb aigua o hàbitats més humits
per poder obtenir aigua, perquè al final per tirar endavant una pollada d'un ocell necessiten aigua també. Entenc que una de les primeres conseqüències de l'impacte d'aquesta falta d'aigua es pot veure en com és la reproducció dels animals.
Clar, espècies, per exemple, posaré un cas molt clar, que és que va com un cadenat, no?, perquè al final estem parlant d'espècies, però les espècies no viuen soles, necessiten menjar i necessiten un allar, no?, llavors tot està interaccionat entre ells, totes les espècies del nostre entorn estan interaccionades entre elles, no?, el que anirem les xarxes tròfiques,
Llavors, per exemple, si un any de sequera o un any molt... Imaginem-nos que tenim un any molt humit i llavors hi ha suficient menjar en els ecosistemes per mantenir una població de ratolins relativament gran. Aquests ratolins seran deparats per...
Un munt de depredors, des de carnívors mamífers, ocells i rapinyaires. Hi haurà una sèrie de depredors que s'ho menjaran d'aquests i aquests es podran reproduir. Si ve una sequera, la primera cosa que deixarà de fer la vegetació és produir fruits. Aquests ratolins, per exemple, els alzines deixen de produir glans.
Els ratolins, si ja no tenen glans ni tenen vegetació disponible fresca, el que farà aquesta població de ratolins és caure, desplomar-se, que de fet això és el que hem vist aquests anys, desplomar-se a pràcticament zero, desapareixer dels nostres boscos i dels nostres matollars.
Si aquests ratolins desapareixen, això significa que els seus depredadors, ja sigui un guineu, ja sigui un gamarús, ja sigui un nestor, aquests ja no tenen una disponibilitat d'aliment tan gran. I els depredadors tenen dues coses. Van, no es poden reproduir, perquè si no tens menjar per tu no pots alimentar els polls ni els cadells, per tant, deixen de reproduir-se.
Si aquesta triple interacció que es dona degut a la climatologia s'allarga en el temps, clar, aquí és on comences a veure els problemes. És el que deia al principi, si aquests períodes de sequera...
s'allarguen més enllà de 3-4 anys i són molt més prollongats, totes aquestes interaccions es perdran. Si en 3 anys hem vist una recuperació espectacular quan ha tornat a ploure, si aquests períodes s'allarguen, és possible que aquesta recuperació ja arribi massa tard, perquè possiblement una espècie ja hagi desaparegut d'algun lloc i, per tant, aquesta recuperació no la puguem veure. Però això és hipotetitzar, això no en tenim ni idea.
Roger, abans ens parlaves dels guanyadors i dels perdedors, allò de la llei del més fort, dels que tenen una fàcil adaptació, els que podran sobreviure més són els que s'imposaran. En aquest sentit, quina és la batalla o aquest combat que abans ens volies explicar?
Hi ha espècies que ja estan adaptades a climes més secs. Òbviament, també poden patir les conseqüències de la sequera. Ara poso un exemple i després et contesto la pregunta. Imagineu una espècie que viu en un lloc ja molt àrid i que és una espècie adaptada simplement a aquest hàbitat.
Llavors, possiblement durant la sequera, de fet també ho hem vist, aquesta espècie en aquests habitats, que ja eren hàbits de per si, però s'han sigut molt més rigorosos, és possible que aquella espècie adaptada a aquestes condicions hagi patit. Ara bé, la mateixa espècie...
que li agraden aquests hàbitats secs, és possible que, de la mateixa manera que els ocells hagin marxat o altres espècies han marxat a hàbitats més favorables, aquestes espècies també hauran colonitzat els hàbitats que fins al moment no els hi haurà favorables, però ara, amb aquestes noves condicions, els comencen a ser favorables. I això es veu especialment amb espècies que en diem xeròfiles, que són espècies especialistes d'hàbitats secs, de zones obertes, de matollar, que en tenim unes quantes a Catalunya. De fet,
Tant d'ocells com d'invertebrats, com de tots els organismes, tenim espècies especialistes d'aquest vell i aquests segurament hauran guanyat en espai per poder viure. D'alguna manera, en la humanitat sí que tenim coneixements, tecnologies per adaptar-nos a aquest nou context climàtic. De fet, aquí en el programa estem parlant de com adaptar-nos a la sequera que vindrà, al context climàtic que tindrem d'aquí a unes dècades. En aquest sentit,
Podem fer alguna cosa per ajudar les espècies animals que tinguin una millor adaptació al futur? Sí, sí, sí, es poden fer coses.
Mira, una de les coses que se m'acut és, ja que hem vist que moltes depenen de la disponibilitat en el medi d'aigua, doncs és deixar-los-hi hàbitats amb aquesta disponibilitat d'aigua. Això vol dir deixar una quantitat d'aigua circulant per les zones, fer el mínim d'extraccions possibles dels equífers i, per tant, deixar el famós cavall ecològic
Perquè el que va alcològic és precisament perquè les espècies puguin trobar aquesta aigua que necessiten. Això seria en quant a aigua, i aquí podrien entrar totes les espècies que viuen més d'aigües, com serien els anfibis, els invertebrats aquàtics, etc. Per a aquestes espècies que s'han de moure hàbitats, hàbitats que tenien la capacitat de retenir humitat, els hem de donar dues coses. Els hàbitats, és a dir, hem de procurar que aquests hàbitats...
estiguin el més sa possible per superar aquestes períodes de sequeres. Hem vist molta mortalitat d'arbres. Generalment són arbres que estan en el seu límit de distribució. Per tant, aquests hàbitats, possiblement els hem de treure en aquests arbres competència perquè puguin continuar sent un refugi per aquesta fauna. I per l'altre, si les espècies s'han de moure,
el que necessitem és que les espècies es puguin moure. Si les espècies no tenen connexió entre els hàbitats i per anar d'un hàbitat que li és favorable troba l'autopista més transitada de Catalunya, doncs òbviament sí que podran anar, però la meitat es quedaran pel camí perquè els haurem atropellat. Llavors, el que necessitem és que
Si hi hagi una mica de mosaic d'hàbitats, que aquests hàbitats que puguin ser de refugi els conservem i els tinguem preparats per quan les espècies els necessitin i necessitem facilitar el moviment de les espècies, de totes les espècies, les grans i les petites.
Jo crec que una mica el que haurien d'anar per aquí, les coses. I el que més crec que és necessari és reduir la competència que tenen els nostres boscos. Perquè és l'única manera de fer que els boscos siguin madurs, que puguin resistir aquestes sequeres. Òbviament no tots els individus podran sobreviure, però si tu tens un bosc...
que no té competència a l'hora que tothom vol aigua, aquests arbres amb poca aigua tindran disponibilitat d'aigua. Llavors aquí jo crec que és el que es pot fer. És una qüestió més de, no tant les espècies, sinó una mica cuidar-los la casa. Més que cuidar els individus, les espècies, és cuidar-los la casa. Jo crec que és l'important. La missió que tenim en aquest moment jo crec que és cuidar la casa de les espècies.
Roger Puig, doctor en Biologia de la UB. Podríem estar molta estona més conversant sobre aquestes qüestions que són tan interessants i que encara hi ha segur molts fils per estirar, però ho hem de deixar aquí. Moltes gràcies per haver-nos acompanyat. A vosaltres.
I podríem anar molt més enllà. Les converses d'avui ens agradaria que, com a mínim, serveixin com un toc d'avís per pensar-hi, per convidar-nos a fer altres preguntes. Per exemple, el Roger ens introduïa el concepte, la idea dels cavals ecològics, i això ens portaria a parlar de l'estat dels rius i, si fem un pas més, a la biodiversitat marina. Qui sap si el futur del Quatre Gotes també ens portarà a navegar per aquests altres entorns.
La factura que paguen les espècies pot arribar a ser molt elevada, tot i que, com que no es quantifiqui econòmicament, no pesa tant, no ocupa un percentatge del PIB d'un país, no? En el pròxim quatre gotes sí que ens fixarem en aquestes factures, les que costen molts diners i que fins i tot també ho veurem endeutaments, pèrdua de llocs de treball i altres derivades que, com de costum, nosaltres intentarem abordar en diversos punts de vista, també d'aquells que inverteixen en l'aigua. En el pròxim quatre gotes, les butxaques que s'eixuguen.
4 gotes, una coproducció de la xarxa i l'Espluga FM Ràdio, amb el suport de l'Espluga Audiovisual i la col·laboració del Port de Tarragona, el Museu Terra i el Consorci d'Aigües de Tarragona.
Sintonitzes on a la torre. L'univers infinit. Albert Murral, agrupació astronòmica de Sabadell. Les estacions de l'any
Fins demà!
La Terra té uns quants moviments diferents, però en té dos de principals i més evidents. La rotació i la traslació. Gira sobre ella mateixa al voltant d'un eix de rotació imaginari. I al mateix temps, també orbita al voltant del Sol en un pla anomenat eclíptica, perquè és on es podeixen els eclipsis, per això té aquest nom. I no se sap exactament per què, però l'eix de rotació, el seu eix de rotació, no és perpendicular al pla de l'eclíptica, sinó que està inclinat 23 graus i mig.
Si l'aix de rotació de la Terra fos perpendicular al pla de l'eclíptica, si no estigués inclinat, la llum del Sol incidiria sempre directament sobre l'equador de la Terra i a mesura que ens allunyéssim de l'equador, la insolació seria menor fins a arribar als pols, on el Sol sempre estaria a l'horitzó. Això passaria cada dia de l'any i tot seria molt més monòtom i igual. No hi hauria variacions, no hi hauria estacions de l'any.
Com que l'eix de rotació està inclinat, quan la Terra orbita al voltant del Sol, la inclinació de l'eix provoca que una part del planeta rebi més llum del Sol directe que l'altra en diferents moments de l'any. Aquesta variació afecta la quantitat d'energia solar que arriba a cada hemisferi, donant lloc a les quatre estacions de l'any, primavera, estiu, tardor, hivern.
La inclinació no només determina la quantitat de llum solar que arriba a una regió, sinó també l'angle en què aquesta llum arriba. Quan els rajos de sol arriben d'una manera molt directa, com a l'estiu, la seva energia està molt concentrada, escalfant més la superfície. En canvi, a l'hivern, els rajos arriben en un angle més inclinat.
escampant l'energia en un àrea més gran i refredant la superfície. Hi ha un dia a l'any, al voltant del 21 de juny, que s'anomena solstici d'estiu, en què l'hemisferi nord està inclinat cap al sol i rep més llum directa. Aquell dia és el dia de l'any, que el dia és més llarg i la nit més curta, i les temperatures són altes. Comença l'estiu a l'hemisferi nord.
Per contra, l'hemisferi sud és el dia més curt i la nit més llarga i comença l'hivern. Just mig any després, quan la Terra es troba a l'altra banda de la seva òrbita, al voltant del 21 de desembre, s'anomena el solstici d'hivern. Passa just al contrari. L'hemisferi nord està inclinat lluny del Sol, mentre que l'hemisferi sud en rep més llum directe. Comença l'hivern a l'hemisferi nord i l'estiu a l'hemisferi sud.
I els dos dies entre els solsticis, al voltant del 21 de març i del 21 de setembre, s'anomenen equinoxis. L'aix terrestre no està inclinat cap al sol ni allunyat d'ell. Això fa que la llum del sol es distribueixi gairebé de manera igual entre els dos hemisferis, amb dies i nits de durada similar.
Les estacions tenen un paper crucial en els cicles de la natura. Les plantes, els animals i els ecosistemes estan adaptats a aquests cicles estacionals que determinen la reproducció, la migració i el creixement de moltes espècies. A més, les activitats humanes com l'agricultura i les festivitats culturals sovint també estan lligades al ritme de les estacions. En resum,
La inclinació de l'eix de la Terra és un factor clau que fa possible la diversitat climàtica i estacional de la Terra, marcant el ritme de la vida al nostre planeta. Sense aquesta inclinació no tindríem les estacions tal com les coneixem i el món seria un lloc molt diferent.
Busques un lloc tranquil per gaudir de la cuina catalana? Al restaurant L'Ermita d'Altafulla t'esperem tots els dies al migdia i les nits de divendres i dissabte durant tot l'any per dinar sota el solet d'hivern envoltat de natura. I no pateixis pel cotxe. Tenim parking gratuït per a tothom. Vine i descobreix el gust de la calma amb plats de la terra i vistes úniques. Restaurant L'Ermita d'Altafulla. La teva taula t'espera.
Podeu trobar més informació a la web de Galera Group o al telèfon 600 433 213. Us hi esperem. Paraules habitables. De quedar-s'hi a viure no per novi.
Robelló, bolet comestible de l'ordre de la Rosolals, amb barret de zones concèntriques, en forma d'embut, carn granelluda i làtex de color vinós. Molt conegut i apreciat als països catalans. Avui, a Caçadors de Bolets... Ei, Mestre Laveu, perdonin vostè, avui sí que parlem de bolets, però no pas de caçar-los, sinó de com hem de dir-ne. Això és el Paraules Habitables, no s'ho prengui malament, eh?
Ho farem amb la Maria Antònia Julià, del TermCat. Comencem per un dels reis de la festa, el Robelló. Aquest és un bolet amb molts noms. Esclata Sang, Estaper, Pebràs, Pinatell... Tots es refereixen a la mateixa cosa, Maria Antònia?
De roballons n'hi ha a Catalunya almenys cinc tipus diferents. El roballó-roballó, el roballó-vineter, el pinatell, el roballó-debet i el roballó-depinegre. A partir d'aquests noms ja els situem una mica allà on es fan, sempre al costat de l'arbre que els fa companyia. Amb l'extensió de territori, la diversitat de colors i la quantitat de boletaires, és normal que hi hagi molts noms.
De fet, el nom de rovelló hauria d'aplicar-se en el bolet que rovella, lactàrio sanguiflus, també conegut com esclata sangs, justament perquè té una llet de color molt vermell. El rovelló vinater encara té la llet d'un color més vermellós més de color vi. Però llavors hi ha el pinatell, que té la llet de color taronja, i hi ha gent que per això li diu rovelló perquè sembla que rovella. O sigui que...
Pot ser que al mercat ens donin gat per llebre, bé, pinatell per rovelló. Clar, ben bé gat per llebre no, perquè tots són rovellons i tots són comestibles, el que passa és que la qualitat gastronòmica organolèptica no és ben bé la mateixa. En general, hi pot haver barreges, sobretot de rovelló, rovelló i de pinatell, però no ens en ressentim. La cassola és boníssima i a més hi ha moltes maneres de preparar-ho, per tant, cap problema.
Maria Antònia, seguim a la parada del mercat. Per poder-los distingir, rovellons de pinatells i molts altres bolets, què n'hem de saber? En quines parts ens hem de fixar? Quan comprem un bolet al mercat, el veiem fora del seu hàbitat i moltes vegades desproveït d'alguns dels seus elements més característics, però la gent que va a caçar o plegar, que també en diem així, bolets...
El bosc es fixa en una sèrie d'elements que són moltes vegades el que defineix o distingeix aquell bolet d'un altre. El més evident és el barret o capell, que pot tenir diverses formes, però si girem el bolet veurem que pot tenir làmines, que poden ser en forma de làmina, en forma de poros, en forma de punxetes... Després també hi ha dos elements que la gent els ha anat coneixent perquè són importants per conèixer bolets dels que ens diem dolents.
L'anell i la volva, que són característics de la família de les amanites. I encara, diríem, el vel recobreix tots els bolets. Quan són joves, estan embolcallats en el vel i després aquest vel s'estripa, cau o bé pot quedar a sobre, com és el cas de l'amanita moscària, que té aquelles taquetes vermelles tan característiques. Barret, capell, làmines, anell, volva, vel... Si us sabeu tots aquests conceptes, us podeu graduar en primer de bolet.
Però per ser experts experts, us cal dominar termes com la carn friable o les làmines delicoacients. Ho provem? El bolet, quan el mengem, té una textura, però ja en el camp, en el moment que s'agafa, els boletaires solen tallar un tros per veure si està corcat o no. I la manera com es talla o es trenca aquesta carn és molt característica. Llavors, si diem que un bolet, per exemple...
Té la carn friable, vol dir que quan tu intentes tallar-lo o mastegar-lo s'esmicola en molts trossos. També podem dir, per exemple, ara penso en el bolet de tinta, el bolet de tinta té el que en diem unes làmines de liquescents, que vol dir que es desfaren, que es fan líquides, i el nom és molt gràfic, un bolet de tinta, que és un que quan és jovenet és tot blanc i després va quedar tot ennegrit per aquestes làmines que es desfaren.
I després tenim el tema de l'olor o pudor. Maria Antònia, un bon boletaire ha de tenir un bon nas, oi? D'adjectius d'olors, els parlants no en dominem gaires, però quan comencen a parlar de bolets i et diuen que és un bolet que fa una olor metàl·lica, una olor de gas ciutat, una olor espermàtica, una olor farinosa, una olor botírica... Pensem que el sentit de l'olfacte està molt relacionat amb el sentit del gust.
I una olor farinosa seria, per exemple, com l'olor que podria fer quan entrem en un obrador. Aquella olor que fa la farina. Doncs sí, hi ha bolets que fan aquesta olor. Has dit olor botírica? L'olor botírica és olor de mantega. Hi ha bolets que fan olor de mantega. És a dir, com si haguessis obert la terrina, ensumes aquell bolet i la flaire que fa és de mantega. I l'adjectiu tècnic seria botírica.
Deixem les propietats i parlem de noms, dels noms dels bolets. Els noms dels bolets, els noms populars són molt descriptius i en aquest cas, per exemple, el cama groc, que és molt abundant, el trobem molt a la tardor en els mercats i té, com diu el seu nom, una cama de color groc i un cap de color marronós, així que sembla com un misto. I clar, el cama groc...
Està relacionat, des del punt de vista del nom, amb el camp assec, que és un altre bolet que utilitzem molt, per exemple, per fer el fricandó. Aquells bolets dessecats, que hi ha gent que els diu moixernons, però, clar, com hem comentat abans amb el rovelló, depenent de la zona, un nom pot designar un bolet ben diferent d'un altre, i el moixernó autèntic, pels entesos, és un bolet molt rar, un bolet de Sant Jordi, un moixernó, que és blanc, carnós i que no té res a veure amb el que posem en els fricandós.
Doncs ha tornat el gat llebrer, amb els moixernons i els camasecs del fricandor. Ja ho escrivia Josep Pla, això dels bolets és tot un món, però si el feien triar, ho tenia clar.
els bolets comestibles es poden menjar molt aviat. Jo he menjat ous de reig, que al meu entendre és el millor bolet d'aquest país, el mes d'agost, la tercera dècada d'aquest mes. De l'ou de reig podem dir que Tifam ha de ser el bolet més excel·lent, gastronòmicament admet preparació amb cru, laminat i altres preparacions, molt gustós, però clar, n'has de saber, perquè és un bolet que per una persona no entesa pot arribar a ser confós amb la farinera borda,
especialment cuit, i la farinera borda pot ser mortal. Per tant, has d'estar molt segur que has collit un ou de reig. Són els millors que hi ha, com ja he dit. Llepissosos, mullericosos i suculents.
Més enllà de l'ou de reig, que ja ens ha quedat clar que és un bolet d'agost-setembre, en català hi ha moltes dites que vinculen bolets i calendari, oi, Maria Antònia? És una manera popular de recordar el que els botànics diuen la fenologia, és a dir, el costum o l'habitat que té aquella planta o aquest fong, en aquest cas, de fructificar en un moment determinat. Per exemple, el moixernó de l'octubre és el millor.
O en el cas de la múrgola, diuen per Sant Josep, la múrgola treu el bé, que la múrgola és un bolet de primavera molt buscat, també. S'ha de consumir en moderació, perquè alguns bolets, tot i ser comestibles, no tothom els paeix igual, llavors n'hi ha alguns que... Hi ha persones que no els toleren tan bé. Depèn de la microbiota intestinal de cadascú. Hi ha persones que no toleren els seps, per exemple. Un altre cas curiós que hem de conèixer...
és el de la gírgola, que és una mena de Dr. Jekyll i Mr. Hyde. Les gírgoles n'hi ha, que són bons comestibles, però també hi ha una gírgola que és bastant tòxica. El que ha passat amb les gírgoles és que actualment es comercialitzen el que en diem la gírgola de fat japonesa i la gírgola d'om japonesa també.
que són aquelles tan blanques que ens venen al mercat, però no són espècies d'aquí. Els bons coneixedors de bolets diuen que les gírgoles són molt bones, però resulta complicat perquè es poden confondre. Hi ha alguna gírgola que és particularment tòxica i, per tant, se n'ha de saber.
També tenim molts bolets amb noms referits a altres espècies animals, com el peu de rata, la cama de perdiu o el rossinyol. En aquests casos, hi ha relació bolet animal? La cama de perdiu és un bolet que és molt...
És molt bufó, però també has de saber-lo distingir. Diuen els entesos que per l'estiu és un bon bolet, però és com tot, organolèpticament t'ha d'agradar i t'ha de sentar bé. El russinyol és un bolet molt bonic, que l'hem de prendre ben cuit, perquè si no és dur i també costa de pair, i és molt aromàtic. I fa gràcia veure que en diem russinyol pel color, i nosaltres a veure amb els russinyols els ocells, és a dir, no hem de fer aquí una falsa relació perquè no hi és.
Ei, Maria Antònia, però això del rossinyol, en pau descansi, és una excepció, no? Normalment els noms dels bolets són prou abocadors. Els noms populars dels bolets reflecteixen moltes vegades descriptivament allò que és aquell bolet tal com el veiem. L'ou del diable, igual que la gita de bruixa, són bolets que quan maduren es descomponen i fan una pudor horrible, una olor cadavèrica.
Tenen una forma molt característica, però sobretot és aquella olor que un cop l'has olorat no l'oblides mai. N'hi ha d'altres, com per exemple l'enganyapastor. És un bolet que s'assembla a un rovelló comestible, però no l'est, d'aquí ve el nom. Hi hauria l'apagar llums...
que és un bolet que quan és jove té forma d'aquell estri que es fa servir per apagar les espermes. En canvi, l'apaga llums, que és un bolet comestible, quan es fa gran se li diu bolet parasol o parasol o umbrela, perquè justament té una forma molt oberta. Hi ha aquests dos noms pels dos estadis del bolet. Hi ha el pet de llop i el pet de monja. Són aquells bolets rodons que quan s'asseca anirem pel camp i els trepitgem, surt tot de fum. Això seria un pet de llop sec.
Potser per supervivència hauríem d'aprofundir en els bolets més perillosos. N'hi ha que són autèntics assassins. És veritat que bolet amb eina i corbata és segur que és dels que mata? Alguna dita popular relaciona la morfologia d'un bolet amb la d'aquells bolets que són perillosos o mortals.
La farinera borda, que és de la família de les amanites, és un bolet que té una veina, podríem parlar del peu basal, i una corbata, l'anell. I això és un indici que pot donar-nos peu a pensar que aquell bolet és dolent.
Però hi ha altres bolets que porten veina i corbata, com per exemple el que hem comentat avant, l'apagallums, que és comestible, és un bolet que quan creix manté de vegades unes restes d'un anell i en canvi ens mengem el barret obert. No sempre és segur que mati, aleshores aquí ja s'imposa la sapiencia del boletaire o boletaires.
Ei, que si en aquestes alçades has decidit que no tens ànima de boletaire, també tens la possibilitat de cultivar-ne, no passa res. Així ens arriben, de fet, els xampinyons i els shiitakes, que ara són tan de moda. També algun altre experiment no massa reaixit. Amb interessos comercials, com que no hi ha bolets en totes les èpoques i, en canvi, la cuina en necessita, si no els pots tenir dessecats o congelats, doncs què faràs?
i això, de fet, és una possibilitat que s'ha anat mirant des de ben antic. Actualment, tots els xampinyons que comprem són xampinyons de cultiu de l'espècie Agaricus visporus i de varietats que s'ha anat fent blanquetes, blanquetes, que és com ens agraden, que si ens diuen que l'espècie original de camp creixia sobre fems, potser ens esbararem. El que passa és que avui dia ja es fa créixer sobre medis.
sintètics o naturals, però que no el fem enlloc. Actualment també hi ha les gírgoles del Japó, que també són fàcilment cultivables, i els shiitakes, que també venen preparats. Cal dir que la idea aquesta d'intentar tenir bolets cultivats fora d'aquestes espècies ha estat llargament buscada. Hi va haver una
que venien pins rovelloners. Tu plantaves un pi que ja a les rels portava una preparació amb les micorrises del fong perquè en el futur, quan el pi cresqués, pogués sortir una rovellonera. L'èxit ha estat disparat.
A la tardor, la gent del meu país va a caçar bolets. El verb és una mica hiperbòlic. En lloc de dir que van a cercar o a buscar bolets, en diuen caçar bolets. Ho diuen perquè són tan recòndits i difícils de trobar? No ho sé pas. El fet és que diuen que van a caçar bolets.
Maria Antònia, i abans de marxar ens queda la pregunta del milió. Amb el permís de l'il·lustríssim Josep Pla, si hem convençut algú, què seria més correcte de dir? Que l'enviem a collir? A buscar? O a caçar?
L'expressió més genuïna potser dius anar a caçar bolets. Però la meva àvia deia plegar bolets, no a plegar, plegar, anem a plegar bolets. I actualment amb tota la globalització, podríem dir, del fenomen boletari de Catalunya, clar, és més fàcil collir, que potser és un verb comodí que ens serveix per tot i se sent molt. Però els autèntics diuen que van a caçar bolets.
Paraules habitables és un podcast de la xarxa en col·laboració amb Alternitat. S'ha agradat aquest podcast? Recorda que el tens, aquest i d'altres, a la xarxa més.
Sabies que... Una curiositat molt interessant del regne animal és la manera en com les abelles comuniquen la ubicació del nèctar mitjançant la famosa dansa de guagla. Quan una abella exploradora troba una font de nèctar rica i de qualitat, torna al rusc i realitza una sèrie de moviments en forma de buits sobre el panell.
L'angle del seu recorregut respecte a la gravetat indica la direcció del menjar respecte al sol i la durada de la part central de la dansa comunica la distància aproximada fins a la font. Això significa que les abelles són capaces d'utilitzar una mena de llenguatge simbòlic, un dels pocs exemples d'aquest tipus de comunicació en animals no humans. El més sorprenent és que aquest sistema funciona fins i tot quan el sol està amagat, perquè les abelles poden detectar la seva posició a través de la llum polaritzada que travessa els núvols.
Aquesta sofisticació comunicativa permet al Rusc optimitzar els seus esforços, enviar treballadors exactament on cal i assegurar la supervivència de la colònia. És un exemple espectacular de com la cooperació i la informació compartida poden convertir un grup d'insectes en una comunitat extraordinàriament eficient i intel·ligent.
Cada setmana des de Perifèries us convidem a viatjar per sobre de les modes i tendències musicals.
Busques un lloc tranquil per gaudir de la cuina catalana? Al restaurant L'Ermita d'Altafulla t'esperem tots els dies al migdia i les nits de divendres i dissabte durant tot l'any per dinar sota el solet d'hivern envoltat de natura. I no pateixis pel cotxe. Tenim pàrquing gratuït per a tothom.
Vine i descobreix el gust de la calma, amb plats de la terra i vistes úniques. Restaurant L'Ermita d'Altafulla. La teva taula t'espera. Podeu trobar més informació a la web de Galera Group o al telèfon 600 433 213. Us hi esperem. És la meva creació suprema, sublim, el sostre de la meva feina de fuster.
Pare, gràcies per donar-me la... Au, au, au, au, però què demonis fas? Culpejar-te. No veus que és Nadal? De tu sortiran els millors regalets pel poble. En Fustínios estava ben radiant. A la Sagrada Esparta, el mestre de la fusta havia creat quelcom espectacular. I on els podries trobar, en Fustínios i el soldat covard? A Torre d'en Barra!
El 31 de desembre visitaran Ona la Torre, la teva ràdio de proximitat, per oferir un programa de dues hores on no només el soldat serà colpejat, sinó que l'equip de Sagrada Esparta punxarà tots els àudios que li envin. Tens fins al 30 de desembre! Envia la teva experiència en Adelenca al 690 832 149 i deixa que la teva història soni a les zones de la torre.
Apunta bé. 6-9-0-8-3-2-1-4-9. I entre tots, acomiadem l'any de la forma més càlida possible. Això és Esparta. Fasió per l'art. Sendes, un programa en què caminem, fem excursions i viatgem.
A la xarxa més 25 minuts per suggerir visites a museus, a itineraris temàtics i a llocs plens d'encant. Per explicar fil per randa, rutes de senderisme. I per descriure viatges a qualsevol racó del planeta. Surt dels camins de sempre i endinsa't a les nostres sendes.
Notícias en xarxa.