Ona la Torra, la ràdio de Torredambarra, la teva ràdio de proximitat.
Baix Gaià al dia, el programa d'Altafulla Ràdio, on a la Torre hi roda de Barà Ràdio. Bon dijous, Baix Gaià, és 20 de novembre, vintena, dia de Sant Octavi, i ara i aquí el que marca el ritme és el batec del territori. A Torre d'en Barres podria permetre que la pobla de Montornès consumís l'aigua d'un dels seus pous per resoldre els problemes de subministrament que té el municipi veí. De moment, les empreses concessionàries estan estudiant la possibilitat i preparant un conveni.
A Altafulla neix una associació per acompanyar aquella gent que es troba en els seus últims dies de vida. Des de l'entitat, consideren essencial que en aquest procés es preservi la dignitat de la persona i també es doni suport a la família. I a Roda de Barà, atenció i informació per a totes aquelles persones que vulguin participar al concurs de fotografia que organitza l'Ajuntament perquè demà divendres finalitza el termini per presentar-s'hi. Les millors imatges formaran part del calendari municipal de l'any que ve.
Això que estan escoltant és Baixa i el Dia, el programa de proximitat que connecta el de Fulla, Torre d'Embarra, Roda de Brai, totes les poblacions del Baixa hi ha amb informació, anàlisi i les millors companyies. Els parla Eduard Virgili. Raquel Martínez, bon dia, què tal? Bon dia, doncs, bé, aquí mirant la senyalització de davant del carrer, que com han començat les obres afiladors, tenim aquí un desgavell una mica important, amb els canvis de sentits de carrers, però...
Atenció, atenció a tots els que vinguin en cotxe per la torre, perquè hi ha molts de canvis. Va, doncs esperem que la cosa sigui controlable almenys després d'un parell de dies. Ja sabem que les novetats, sobretot això, canvi de direccions, obres, de vegades ens agafa peu canviat i costa una miqueta d'adaptar-s'hi. Sònia Camí, bon dia. Molt bon dia. Tu per la finestra suposo que estàs veient com neva, com cauen les volves de neu d'aquests dies hivernals.
Doncs sí, fa molt de fred, fa vent aquí a Roda també. Un dia genial, estupendo, sense sol, fantàstic tot. Clar que sí. Tenen sintonitzat el de Fulla Ràdio, Ona, la Torre i Roda davant a Ràdio. Som baix gaire al dia. Benvinguts i benvingudes a la ràdio de Kilòmetre Zero. Som-hi!
Baix Gaià al dia, la ràdio que informa i acompanya.
Vinga, va, aquest dijous i això ja comença a fer baixada. Moment de saber quin temps o quin fred tindrem de cara a les properes hores. Connectem tal com fem sempre en aquesta hora amb el servei meteorològic de la xarxa de comunicació local. Lluís Vipérez, hola, molt bon dia. Bon dia, un temps una mica ventós i sobretot de sensació de fred. Una altra vegada, aquest dijous, a les comarques del Camp de Tarragona.
Aquest vent que serà molt més intens cap al Baix Camp, vent de dalt, i per tant a hores d'ara, per exemple, una bona sensació de frescor. Ha pujat la temperatura un parell o tres de graus respecte d'ahir, però encara amb el vent la sensació és d'hivern. I també amb més núvols que estan arribant, fins i tot hi ha alguns de més baixos cap a la Conca de Barberà, per exemple, i al llarg d'aquest mig matí i migdia el cel estarà bastant carregat a gran part del Camp de Tarragona.
no esperem igualment que siguin núvols de deixar pluja. Per tant, descartem que hi hagi pluges, que hi hagi fins i tot nevades a cotes baixes. Això gairebé serà impossible de tenir-ho. Però sí, aquesta sensació de fredor, al llarg d'aquesta tarda amb algunes clarianes més i amb un vent que no deixarà de bufar. De fet, al llarg de les properes jornades continuarà el vent de dalt, molt insistent, amb sensació de bona frescó. Estem pendents a la xarxa?
Baix Gaià al dia. La veu del territori.
I amb aquest temps hivernal que tenim, ara el que hem de fer és un cop d'ull a la premsa d'avui dijous 20 de novembre. Comencem agafant la portada del mes, el diari del Camp de Tarragona, que titula Inversió milionària per transformar l'estació i els accessos al Colomí. A Vilaseca, l'Ajuntament tanca una corta amb a DIF per remodelar la zona de l'estació i els accessos al barri del Colomí, aprofitant l'arribada del tramcamp.
Imatge virtual que acompanya aquest titular, aquesta notícia que avui destaca a la portada del diari Més, una render en què es pot veure com quedarà tota aquesta zona després d'aquestes intervencions. Més coses. Geografia. Una vintena d'equipaments de Tarragona estan en espais en perill molt greu d'inundació.
En mobilitat, el PSC tarragoní qüestiona l'oportunitat de la nova línia d'AVE-Lleida-Barcelona. Més coses, llegim també que Mercaderies per l'interior denuncia tres incidents recent de gran risc a Tarragona. I en esports, pel que fa al Nàstic, avui llegim unes declaracions de Marc Montalvo, que diu, m'han demanat fer números i això vol dir trepitjar l'àrea rival. El podem veure en una fotografia també en un lateral de la portada del diari Més.
Més coses. Reus dedicarà aquest any més d'un milió d'euros a la campanya de les festes de Nadal. I llegim també, justament sota mateix de la capçalera d'aquest rotatiu, que el 75% de les incidències a la depuradora de Reus han estat a causa de les tones de tovalloletes llançades al vàter. Un altre dels rotatius de casa és el diari de Tarragona. Raquel, tu diràs què ens diu aquest dijous en portada.
Doncs mira, avui especial vintena i ens pregunten en el titular on eres el vintena de 1975 i avui analitzen l'auge del franquisme entre els joves i descobreixen on eren diverses personalitats aquesta vintena i dediquen força pàgines avui en aquest rotatiu.
La imatge força artística del pretori a Tarragona és per explicar que es compleixen 25 anys de patrimoni mundial i el seguici de la ciutat farà una sortida excepcional amb un vermut i portes obertes a monuments per l'aniversari de la declaració de l'UNESCO. Si anem a l'interior del diari expliquen que això serà el darrer cap de setmana de novembre.
Avui una notícia que segurament ara la Sònia la trobarà a totes les portades. Santos Cerdán, que surt en llibertat, l'UCO l'acusa de cobrar 6,7 milions. En clau de successos, avui anem a Vilaseca perquè demanen pena de presó per una dona de Vilaseca que va vendre un padró fals. I també parlen del Nàstic, igual que al diari més, perquè han fet una entrevista en exclusiva amb el míster Cristóbal Parralo. És el que ha destacat avui al diari.
No en tenim prou amb la premsa de casa, però hi volem saber també de què es parla fora del territori, així que, Sònia, fem un cot d'ull a les portades dels diaris d'àmbit generalista. Doncs som-hi, comencem amb el periòdico que titula 50 anys sense Franco. Els adolescents afirmen sentir-se molt lluny del que va suposar el règim. Mig segle després, persisteixen pocs vestigis actius del franquisme.
Espanya busca el seu gran museu sobre la dictadura a l'estil d'Alemanya i Xila. La fortuna dels seus descendants es calcula entre 500 i 600 milions d'euros.
Sobre aquest tema en parlen diversos periodistes, en aquest cas, i també declaracions de diferents persones que diu, algunes diuen, el franquisme s'hauria d'estudiar abans i amb una perspectiva més humana. Una altra declaració diu, som d'una altra generació i ja no tenim vivències d'aquella repressió, diu un noi, en aquest cas, de 16 anys. Una altra diu, es fan molts comentaris que en Franco això no passava en actitud de broma.
I altres diuen, molts reprodueixen els discursos d'odi que senten, tot i que no pensin així. L'altre tema en portada és el jutge deixa lliure Sant Osterdán, com bé comentava la Raquel, el considerarà que ja no hi ha risc de destrucció de proves. Diu, s'estan dient moltes mentides. La imatge que hi ha en la portada del periòdico és Sant Osterdán i el seu advocat a la sortida de la presó de Soto del Real.
Anticorrupció demana 24 anys de presó per a Avalos per la trama de les mascaretes. Altres temes, Espanya entra a vigo en l'elit de les fàbriques d'armes. La taxa de reciclatge puja 140 euros a l'any de mitjana amb 24.000 comerços de l'àrea de Barcelona. I Catalunya redueix a la meitat el temps de tramitació de les renovables.
Continuem amb la vanguardia. Cerdán surt de la presó mentre la fiscalia demana 24 anys per a Avalos. El jutge posa en llibertat l'exdirigent del PSOE en veure seriosament mitigat el risc que destrueixi proves. Setge policial a la família del president provincial d'Almeria. També declaracions de Santos Cerdán que diu hi ha moltes mentides sobre mi.
Altre tema són els 50 anys sense Franco, diu, com hem canviat. La Vanguardia publica 32 pàgines de reportatges, anàlisis i opinions. En tecnològiques, Brussel·les cedeix i suavitza les normes que aplicarà a la intel·ligència artificial.
i 236 milions. Un Klimt, la segona obra més cara de la història. La portada de l'ara d'aquest dijous la dedica íntegrament al Dia de la Infància. Diu que avui, com cada 20 de novembre, Dia Mundial de la Infància, totes les informacions del diari estan il·lustrades per nens i nenes.
I acabarem amb el punt avui. Franco no ha muerto. El dictador va morir el 20 de novembre del 1975, però a mig segle després l'empremta del franquisme es manté en alguns àmbits. En la crònica el dia d'ahir, signada per Anna Balcells, Santos Terdan surt de la presó. L'ex número 3 del PSOE, en llibertat provisional, després de 5 mesos a Soto del Real, confia que la veritat s'imposi.
I en l'esportiu vistiplau de la UEFA per als partits europeus al Camp Nou. Diu que el Barça visita avui el Chelsea a les 9 del vespre en la Champions femenina. Doncs aquests són els titulars d'aquest dijous 20 de novembre. Cada matí de 9 a 11 connecta amb Baix Gaià al dia.
Som-hi un moment ara per la nostra anàlisi de l'actualitat. Això els dijous ho fem acompanyats de la periodista Marta Domènech, que és qui trobem al capdavant de l'oficina de Europe Direct a Tarragona. Ja la podem saludar, Marta. Bon dijous, benvinguda.
I fresquet, eh? Avui que va canviar la temperatura. I tant, i tant. Ahir ja vam haver d'abrigar-nos una mica més que en dies anteriors i la cosa sembla que va en augment de cara als propers dies. Ens abrigarem, ens abrigarem aquests dies fresquets. Escolta una cosa, avui la majoria de diaris de casa nostra, que acabem de repassar, es parla d'aquests 50 anys de la mort de Franco,
S'analitza també l'auge del franquisme, sobretot entre els joves, ho hem anat comentant avui qui més qui menys, que posi la ràdio, escoltarà que aquest és un dels debats que està en l'ordre del dia. Nosaltres ara, els propers minuts, també parlarem de democràcia.
O no, això en ulls de cadascú pot canviar. En tot cas, volem fer referència a una nova enquesta, l'última del flash eurobaròmetre, que revela que els europeus segueixen apostant per la democràcia, diuen, i el poder econòmic de la Unió Europea.
Però també es mostren preocupats per la pèrdua d'influència global i els reptes mediambientals. I a més a més, els informes de la Comissió Europea sobre l'State of Energy Union 2025 i l'acció climàtica alerten que, malgrat els avenços continuant aquesta trajectòria, requerirà grans esforços.
I inversions. Els propers minuts parlarem de tot això. En tot cas, posem una miqueta d'ordre, anem pel principi, pels drets fonamentals de les persones, per la llibertat d'expressió. La xifra és un 55% dels europeus creuen que la Unió Europea és qui millor ho representa. Això és una bona dada o és una dada que ens hauríem de qüestionar per millorar?
Sempre, sempre hem de millorar. Les xifres, fins que no siguin al 100%, diria que no podríem estar prou contents. Però en aquest sentit sí que us he de dir que en el cas de l'estat espanyol aquesta xifra és superior. Si ve la mitjana europea és del 36%, en el cas d'Espanya és del 39%. I deixa que ara precisament parli d'aquesta efemèride que avui se comemora, se celebra, no sé si ho hem de celebrar o no. Bé, és igual.
aquests 50 anys de monarquia que avui tenim i que precisament, tant ahir com avui, en alguns mitjans de comunicació es parla de com els joves veuen la democràcia o la dictadura. Clar, em fa plantejar que potser no es prenen les coses seriosament.
perquè no té sentit que, per una banda, estiguin criticant la democràcia i que diguin que... He sentit avui alguns joves dient que amb la dictadura es vivia millor, però, per una altra banda, en les enquestes que es fan a la Unió Europea es valora molt aquesta democràcia i aquests valors. Sí, sí.
I hem de dir que, evidentment, no només estan entrevistant els joves, però també els joves. Per tant, no ho sé, penso que es banalitza una mica el que es diu i com es diu. Jo estic fent xerrades als instituts
I fa una mica de por perquè evidentment tots volen viure amb unes llibertats, amb uns drets i amb uns valors, però després és veritat que t'estan dient això, que la democràcia i la dictadura què més dona? I dius, escolta, és que no sabeu el que és una cosa i el que és l'altra. És preocupant, de veritat que és preocupant. Per tant, aquest 36% o 39% l'hauríem de pujar molt més, segur.
De fet, i ara agafo això que deies, aquesta percepció dels joves, avui escoltava aquest matí a primera hora tertúlies en ràdios generalistes i ho analitzaven des de dos punts de vista. D'una banda, com s'explica als instituts, a la secundària, a l'ESO... Exacte.
I això una cosa, i després una altra que és la crisi que travessem o que portem anys travessant el nivell de vida, les capacitats, el poder adquisitiu també que hi pugui haver en moltes famílies.
I perdona, però jo encara afegiria una altra cosa. I no vull dir... O sigui, estem parlant d'això, però això també és Europa. Vull dir que no és que per la gent que ens està escoltant que no es pensi que marxem ara de tema. Això també és Europa. Jo crec que hi ha un altre problema, que és la falta de memòria històrica.
És a dir, jo encara he sentit els meus avis parlar de la guerra i de la postguerra, però en canvi aquests joves ja no. I això fa que no entenguin fins a quin punt era la vida d'aquestes persones. O sigui, tots aquests joves surten massivament a favor del medi ambient, després a favor de la igualtat entre homes i dones. Però per una altra banda, molts d'aquests joves estan...
Jo no dic que defensant, eh? Més aviat que tant els hi fa. Encara és pitjor, perquè si defenses com a mínim vol dir que tens un ideal. Però que no li veuen la importància que estem en democràcia, que estem en dictadura, què més dona, no? No se'n dona de la gravetat que entréssim una altra vegada en un període de dictadura.
I això no només ho he sentit avui i ahir en els mitjans de comunicació, sinó que ja porto temps escoltant comentaris d'aquest tipus a les instituts, a les escoles en què vaig. I realment és una mica preocupant.
De ben segur que el context no ajuda, tampoc, eh? El que veiem en com l'extrema dreta s'acaba fent un lloc també en el Congrés o el Parlament, en molts ajuntaments, o com, per exemple, l'Església, a través d'algun dels seus portaveus, ara no sé si parlar de la conferència episcopal, les diu de l'alçada d'un campanar.
Sí, ahir precisament estàvem fent nosaltres una xerrada sobre desinformació. Gent no era jove, sinó que eren gent de mitjana edat i alguns ja en l'etapa d'estar jubilats, però és que la desinformació,
ens arriba per totes bandes. Però majoritàriament els joves, on els hi arriba és a través de les xarxes socials, i una és claríssima, que és TikTok, i tot ve de la mateixa banda, de l'extrema dreta. Per tant, és el que ells consumeixen, és el que ells veuen, és la seva veritat. Si aquella persona que té milers, milers i milers o milions de seguidors no els pot estar mentint.
ha de dir la veritat, i això s'ho creuen. I els puc arribar a entendre, perquè, clar, la seva visió només és aquella, allò que consumeixen a través de TikTok. Tots els altres enganyem. I crec que la desinformació, com a tal, és un altre dels grans problemes de la nostra societat i que haurem de vetllar molt per ella.
Marta, a veure, recuperem això que dèiem en la introducció. Si els europeus valoren la democràcia però també donen importància al rendiment econòmic de la Unió Europea, com es combinen aquests dos eixos, aquests valors i aquesta competitivitat?
Bé, jo crec que en principi la democràcia i els drets poden anar perfectament lligats a la qüestió econòmica. Evidentment, com més malament estem econòmicament, més fàcil és que els nostres drets siguin vulnerats.
per moltes qüestions, però políticament això sempre s'aprofita. Per tant, crec que sí que va lligat directament al respecte per la democràcia, als drets humans, l'estat de dret, per una banda, i després perquè el poder econòmic i industrial de la Unió sigui cada cop més fort.
En aquest eurobaròmetre també apareix la guerra d'Ucraïna i la por que la Unió Europea perdi influència. Són, de fet, dos reptes. Hi ha sentiment o les sensacions de sentiment de vulnerabilitat des de l'exterior com si n'és un augment?
Jo crec que sí. La guerra d'Ucraïna és el que ha fet obrir els ulls a moltes persones. De fet, en aquest eurobaròmetre no queda reflectit, però se n'ha fet algun altre. Si et sents més europeu ara que fa un temps, ja ha pujat de forma espectacular. La gent ara valora més el fet de ser europeu o europea que no pas abans de la guerra d'Ucraïna. Amb la Covid ja es va notar una mica, ja va haver-hi un augment important,
però l'augment exponencial va ser, sens dubte, amb la guerra d'Ucraïna. Fa un temps parlaves de la Unió de la Defensa, avui s'està parlant d'un Schengen militar a dins d'Europa. Això jo crec que fa deu anys enrere, quan estava treballant també aquí a Europa, arribem a parlar d'això.
I bé, s'ens tiren a sobre. En canvi, ara ningú ho qüestiona. I segurament és per aquesta vulnerabilitat que tenim després de veure el que està passant a Ucraïna. És que tenim la guerra a les portes, a la primera frontera que tenim a Europa.
També es valora el poder econòmic, industrial i comercial de la Unió Europea i això fa pensar en una confiança en una economia sòlida i alhora també en una aposta per defensar-se del que seria la competència en un món globalitzat.
Evidentment, els queixem, i jo la primera, que cada vegada ho tenim tot més clar, que l'economia no va prou bé, però és que si estiguéssim fora de la Unió Europea jo crec que les estaríem passant més magres en aquests moments. Per tant, això també es valora.
Malgrat, molta gent es queixa i amb tota la raó del món, i hem de continuar queixant-nos. La nostra obligació és queixar-nos perquè el sistema polític, a la vegada, sigui millor i velli més per la ciutadania.
De tots els valors d'aquest aerobaròmetre, a mi, sincerament, i tornant als joves, em preocupa un, que és com veuen el compromís de la Unió Europea amb la protecció del clima i el medi ambient. O sigui, ens trobem cada vegada més joves negacionistes. O sigui, ens trobem les dues bandes, eh? Els ultraproteccionistes i, després, per una altra banda, sobretot els més joves, els més adolescents. Jo crec que hem de separar entre joves i adolescents, eh? Però els adolescents...
són negacionistes climàtics. O sigui, és que no hi creuen. I... Això va lligat, eh? Perdona, Marta, però això va lligat també allò que dèiem abans de l'extrema dreta i dels missatges que arriben per TikTok.
Clar, evidentment, evidentment. Quan parlem de l'ús de les pantalles amb els joves, per mi un dels riscos més grans que hi ha, a banda que es distreuen, perden hores, tot això que vulgueu, que també no ho neguem, que també és important, però per la part que a mi em toca,
és tota la desinformació, la gran quantitat de desinformació que els arriba a través d'aquestes xarxes. Vull dir, hi ha partits que la seva publicitat, la seva campanya, la fan única i exclusivament a través de xarxes, a través de persones sense color, sense el logo del partit, però estan anant introduint aquestes idees. Tenim un cas molt clar d'aquí s'ha acabat la fiesta de l'Albice,
amb les eleccions del Parlament Europeu, va treure quatre diputats, això és una barbaritat. On són? Què estan fent? I les teves promeses? Però d'això no se'n recorden els joves. I alguns et diuen, bueno, sí, ja, segur, però és igual. Els intenten justificar, que això també em preocupa, no? Però d'una banda, reconeixen que potser és veritat que els arriba desinformació, que hi ha algunes coses que ells tampoc no les veuen, però...
Però els agrada, els agrada i els segueixen, no només els segueixen, sinó que a més a més comparteixen amb els seus companys. I això és una cosa que en els propers anys haurem de vetllar molt perquè, ja ho sabem, la joventut, els adolescents són superinfluenciables i després es trobaran amb una realitat molt diferent de la que s'hi estan venent totes aquestes persones.
Mira, tenia la sensació, quan hem començat la conversa, i ara ho veurem de deixar, tenia la sensació que hi havia com un optimisme, no?, després d'aquestes dades de l'Eurobaròmetre, però està molt bé que aquest optimisme institucional, no sé si diu d'aquesta manera, que ens arriba a través d'aquestes enquestes o a través d'unents superiors, realment sapiguem reflexionar-lo, perquè és ben cert que darrere de tot això...
hi ha veritables problemes, com aquests que estem revelant avui, com les influències en els joves poden fer trontollar en el futur qui sap si els pilars de la democràcia.
Sí, sí, jo no vull posar en dubte aquestes dades, ni molt menys, que me les crec, i quan parles amb la gent vull dir que són veritat i que són molt bones. Però hem de vetllar pels nostres adolescents i pels nostres joves perquè tinguin una informació veraç i de qualitat, perquè en aquests moments no els està arribant. Marta Domènech, ara s'hi ho hem de deixar. Gràcies un dia més per compartir aquesta estoneta amb nosaltres. Una abraçada ben forta. Fins i jo és vinent. Gràcies i bona setmana.
Igualment. Ens plantem nosaltres a la recta final d'aquest primer tram de baixa i al dia, i això vol dir que tenim una nova pàgina musical en català. Avui, amb exili a Elba, que torna amb No hi havia amor, el primer senzill del seu pròxim disc Dolce Vita, prevista pel 2026. Sona així.
Pedita pausa i de seguida tornem aquí a Baix Gai al dia. Fins ara.
Sintonitzes Ona la Torre, 107.0 FM i onaguiolatorre.cat Ona la Torre, la ràdio de Torredembarra, la teva ràdio de proximitat.
Busques un lloc tranquil per gaudir de la cuina catalana? Al restaurant L'Ermita d'Altafulla t'esperem tots els dies al migdia i les nits de divendres i dissabte durant tot l'any per dinar sota el solet d'hivern envoltat de natura. I no pateixis pel cotxe. Tenim pàrquing gratuït per a tothom.
Vine i descobreix el gust de la calma, amb plats de la terra i vistes úniques. Restaurant l'Ermita d'Altafulla. La teva taula t'espera. Podeu trobar més informació a la web de Galera Group o al telèfon 600 433 213. Us hi esperem. Sintonitzes On a la Torre. La cacau en regals i mengem cosa fina i quan caiem el tio no celebrem un torró
Aquest Nadal, Torre d'en Barra torna a viure a la màgia del Passebre de les Antigues Peixateries. No et perdis la inauguració el 5 de desembre a dos quarts a vuit del vespre i vine a gaudir d'un espai ple de llum, tradició i esperit torrenc. El podràs visitar fins al 5 de gener i trobaràs tots els horaris al nostre Instagram arroba Passebristes Tdb i al programa de les festes de Nadal. El Passebre de les Peixateries, tercera edició, una tradició que fem gran entre tots.
Si sou sensibles amb els animals, podeu col·laborar amb la nostra associació de gats abandonats, Torrecat. El nostre telèfon de contacte, 647-559-452. 647-559-452. Torrecat, ells t'ho agrairan.
Fins demà!
Para más información entra en egmtelecom.com o llámanos al 611-527-377. 611-527-377. EGM Telecom, tu compañía de telefonía de proximidad.
Rádio de la proximitat.
Bon dia, són les 10, parla Maria Lara. Situació complicada encara en la mobilitat. La GE 642 continua tallada entre Rupia i Parlamà, en tots dos sentits de la marxa, per la retirada de la càrrega d'un camió de pomes que hi va pel caí i es fan desviaments per la C66 i la C252. A la P7 hi ha un carrer tallat també a Castellbisbal, però una varieta també a Sobinats per la retirada d'un altre vehicle.
A la B30 a Cerdanyola del Vallès un accident també talla un carril i provoca cohes de fins a dos quilòmetres. A la P2 continua també afectant la circulació, la retirada d'una altra càrrega a Cabra del Camp amb el carril esquerre tallat. A banda també retencions a la B10 i la B20, direcció Nus de Trinitat i Nus de Llobregat, a la C17 a Mollet, a la B30 a Barbera i també a la C58 a Barcelona.
Perquè fa el servei ferroviari, represa ja la circulació de l'R3 entre la Garriga i Vic, que ha estat afectada per una incidència, tot i que encara està interromput això sí entre Vic i Puigcerdà. A conseqüència, s'habilitant servei alternatiu per carretera entre aquests dos punts.
I avui es compleixen 50 anys de la mort de Franco i encara som ben presents els vestigis de la dictadura a Catalunya en forma de monuments, nomenclatures i plaques d'habitatges. La firma de catalogació d'entitats com ara el Memorial Democràtic i de les administracions en els darrers temps ha fet molta tasca de reparació, però, malgrat tot, l'eliminació és lluny i encara ha de ser definitiva. Tot plegat mentre creix el nivell de justificació d'un règim autoritari entre els més joves, segons les darreres enquestes del Centre d'Investigacions Sociològiques.
Poc més de 3 de cada 10 homes d'entre 16 i 24 anys estan d'acord en el fet que la democràcia és preferible a qualsevol altra forma de govern.
I Jordi Pujol ingressat per pneumònia a la Clínica Sagrada Família de Barcelona des del passat diumenge rebrà previsiblement l'alta aquest divendres, després d'una evolució favorable segons el seu diumenge. Tot i això, no està en condicions de compareixer ni presencialment ni tampoc telemàticament al judici de l'Audiència Nacional que recordem comença aquest proper dilluns.
I una dona ha resultat ferida menys greu per una petita explosió no hi ha d'un pis de cornellada i obregat, mentre que una altra ha estat atesa i donada dalt al mateix lloc dels fets. Els bombers han rebut l'avís cap a dos quarts de set del matí i han comprovat que s'havia produït una petita explosió al bany. Finalment, s'han girat algun dels vidres amb risc de caiguda.
I la pobresa infantil afecta un de cada tres menors i les denúncies per violència sexual s'han incrementat prop d'un 60% entre els infants. Uns abusos que en el 85% dels casos es donen en l'entorn familiar on es manté un clima de negació de la realitat. Són dades per a la consciència aquest 20 de novembre que se celebra el Dia Mundial de la Infància. I això és tot fins aquí a les notícies en xarxa. Notícies en xarxa
Fins demà!
Baix Gaià al dia, el programa d'Altafulla Ràdio, Ona la Torre i Roda de Barà Ràdio. Bon dia de nou, Baix Gaià. Seguim en sintonia a la seva emissora de proximitat. Així que gràcies per continuar confiant en nosaltres. Avui és dijous 20 de novembre i hem de saber que a costa de l'Estat s'ha compromès a resoldre abans de final d'any el gran vessal que es forma al centre de la platja de la Paella de Torre d'Embarra cada cop que plou o hi ha temporal.
L'Ajuntament havia reclamat aquesta actuació després que les extraccions de sorra de fa dos anys generessin un sot d'una hectàrea que queda inundat amb facilitat. Ara l'Estat ha assegurat que el cobrirà per evitar que la situació continuï repetint-se. A més, s'ha acordat que les noves extraccions de sorra es faran més a prop de l'aigua per prevenir problemes similars en el futur. I l'Ajuntament en farà un seguiment executiu per garantir que les actuacions es donen a terme correctament.
i sense nous impactes negatius sobre la platja. Aquest, de fet, és un capítol més d'aquell col·laborat que vam anar seguint i explicant-los a principis d'estiu. I atenció, perquè no és l'últim, perquè, segons es va acordar en la darrera reunió entre l'Estat, la Generalitat, el Port de la Torre i els Ajuntaments de Torre d'Embarra i Altafulla, properament, abans del pont de la Políssima, s'extrauran 7.500 metres cúbics de sorra de la paella per regenerar la platja d'Altafulla.
Ho seguirem i ho explicarem quan sigui el moment. En paral·lel a la recollida de signatures que fa uns dies ha començat a la Torre, precisament per evitar-ho. Amb la plataforma salvem la sorra impulsada pel grup municipal d'Alternativa Torre d'Embarra.
Ai, vinga! Ara deixarem tot això de banda per explicar que el Club de Villes Rodenc, Salvador Clotet Terrés, de la Déu Rodenc, ha participat per primera vegada a la competició de villes del Camp de Tarragona Priorat, que organitza la coordinadora intercomarcal de Villes i Virles. I, mentrestant, si ho volen, també poden anar preparant les seves consultes sobre jardineria, perquè d'aquí una estona rebrem, com cada dijous, el nostre jardiner de capçalera i obrirem les línies del telèfon del directe per tota aquella gent que li vulgui preguntar alguna cosa.
Va, que ens espera tot això i més aquí, a Baixa i al dia.
L'actualitat del territori, les històries que toquen de prop i les veus dels seus protagonistes. Baix gaia al dia. Les bitlles catalanes és un joc tradicional documentat des de fa segles a diferents indrets del país. Tot i que existeixen variants arreu del món, la modalitat catalana té trets propis que l'han convertit en patrimoni cultural. El joc es practica amb sis bitlles i tres bitllots de fusta i l'objectiu principal del joc és fer bitlles, és a dir, fer caure cinc de les sis bitlles llançant-lis els bitllots.
A Rodobar, la tradició està tan arrelada que resulta impensable celebrar la festa major, tant la gran com la petita, sense el tradicional concurs de bitlles. Any rere any aquest esdeveniment reuneix participants de totes les edats i famílies senceres que han mantingut viva la passió per aquest joc al llarg de diverses generacions.
aquesta tradició, ha fet un pas més. Un grup de Rodencs ha decidit constituir oficialment un equip per competir en l'àmbit federat. És així com ha nascut el Club de Villas Salvador Colet Terrés de l'Ateneu Rodenc. I avui en parlem amb dues de les seves membres, amb la Conxi Gómez, que és la seva presidenta. Bon dia. Bon dia, bon dia.
I també amb l'Eva Jiménez, que és sòcia d'impulsora, també. Bon dia. Hola, bon dia. Bé, doncs, expliqueu-nos una miqueta, perquè, clar, això de fer un equip de bitlles segurament no se sol veure en molts llocs, però aquí a Rola Barà en tenim un i heu decidit impulsar-ne un, no, vosaltres?
Doncs, bueno, començo jo. Sí, sí, sí. Doncs sí, la veritat és que... I això que dius que no es veu gaire als clubs o associacions de villes, te'n faries creus, ara que nosaltres hem començat a competir amb la coordinadora, amb la Lliga Comarcal, la majoria de pobles...
Salomó, Mas Llorenç, Bonastre, Reus, Tarragona, les Terres de l'Ebre... Tots tenen el seu Club de Villas, de més arrelat de fa molt de temps. Un dels municipis que no tenia Club de Villas era Roda de Verà com una cosa excepcional. És a dir, que sí, sí, ja tenim un Club de Villas aquí a Roda.
En quin moment decidiu crear un equip de vitlles? Com hem comentat, aquí a Rola Barà és com un joc molt tradicional, que ja porta molts anys que s'ha celebrat, diferents concursos, diferents competicions de vitlles, però no havíem tingut equip. En quin moment dieu, vinga va, doncs hem de fer un equip?
Bé, doncs això va ser, sí, farà un parell d'anys o així aproximadament. Mira, estàvem reunits allò que, bé, era l'estiu i coi, podíem fer-ho perquè aquí roda doncs es fa i coi, seria maco poder participar i tenir-ho i tal. Bé, vam començar una tonteria de què farem, no farem, no farem i aquí estem.
Aquí estem amb moltes ganes, molta il·lusió, la gent s'està apuntant, volem que la gent encara s'animi molt més perquè és una cosa que és una activitat bona, divertida i ens ho passem molt bé trasplegats. I com més serem, com el que diu...
I riurem. Vull dir, que vinguem, va, tots endavant, amb ganes, i, bueno, els animo que, coi, que s'apuntin i que vinguin i que, coi, que disfrutin amb nosaltres, tu. Vull dir, d'una cosa tan tonta com va sortir, la que han fet. I podem tirar endavant i fer-ho, i a Campionat, tu, que roda, que di a dalt de tot.
No, porteu objectius ambiciosos, eh, pel que veig. Si us sembla, també comencem comentant el nom del vostre Club de Villas perquè es diu Salvador Colet Terrés. D'on surt aquest nom?
Doncs mira, aquest nom surt del Salvador Colet. T'explico una mica l'origen i fins on estem ara. Tot això va començar fa 30 anys, l'any que ve farà 30 anys, és a dir, l'any 1995, tres parelles amb els seus fills, tres parelles que havien sigut també en aquell moment van ser...
fundadors de l'associació sardanista de Roda de Parà, doncs es trobaven els diumenges amb la canalla i anaven pels pobles del voltant a ballar sardanes. Aquestes parelles eren la Magdalena i l'Enric,
la Provi i el Joan, i la Adela i el Salvador. S'ajuntaven els diumenges, anaven a ballar sardanes, principalment elles, eren les impulsores del club sardanista que tenim ara aquí a Roda, sempre hem sigut les dones les que hem anat una miqueta endavant amb això de muntar associacions. El fet és que, bueno, van arribar una ballada a Escorna al Vol,
I mentre les dones ballaven i els homes estaven pendents de la mainada, doncs segurament seria festa major i llavors a la plaça del poble estaven fent la tirada de villes. I els homes, l'Enric, el Joan i el Salvador van dir, ostres, això és divertit, això ho podríem fer, es podria portar a roda.
De la qual cosa va sortir aquesta idea, la van proposar a la Junta del Casino, que llavors era qui organitzava una mica, bueno, qui organitzava, ara tenim voluntaris, que fan la festa major, que ajuden amb les festes majors, però llavors hi havia una Junta del Casino que s'encarregava. Com una comissió de festes. Com una comissió, era la comissió de festes, correcte.
El president era el Lluís Marco, li van traslladar la idea, ho va veure molt factible, ho va comentar a l'Ajuntament, llavors l'alcalde era en Rafael Siuró, i van dir doncs provem-ho. La festa major que ve, que va ser la de l'any 96, encetem, provem aviam quina participació hi ha.
I així ho vam fer l'any 96 a la festa major, el 24 d'agost es va fer el 25. De fet, tinc l'Adela amb la que m'ha passat molta informació i m'ha ajudat molt a recopilar tota aquesta informació que ara...
doncs m'ha passat el que era el, ja t'ho diré, el llibret de la Festa Major de l'any 96 en el que es marca, que és la primera tirada, el primer campionat de Villa-Sarrada de Barà. Cada any s'ha anat fent, com bé has dit, Raül, per la Festa Major Gran, la Festa Major de Sant Bartomeu i l'Exceomo d'octubre, i fa dos anys, com bé deia la Conxi, la nostra presidenta, doncs després d'una tirada de Festa Major, que vam anar a fer el vermutet, vam dir, ostres, s'hauria de fer un club, s'hauria de...
Hi ha molta gent engrescada. Roda Barà, és el que tu has dit, no s'entén la festa major, tant una com l'altra, sense la tirada de billes. Si hi ha tanta gent que li agrada, anem a buscar informació de com podem crear el club. I dit i fet, començava a llogar, com ho podíem fer...
sota quin xupluc, si hi havia una federació, si hi havia una coordinadora, com ho podien fer, treballar aquí a les terres, bueno, al que és la província. Ens vam posar en contacte amb la coordinadora i aquí estem. I el nom va sorgir precisament perquè ell va ser el que va dir per què no fem això a Roda. I a més a més és curiós perquè les villes que actualment s'hi juguen, s'està jugant,
Jo diria que són les d'origen, les que tenen 30 anys, i és curiós perquè el Salvador li va demanar al Parra, que era fuster, que les construís perquè no hi havia, no sabien on tenien que anar...
a fer-les. Li va donar un model o no sé com es van informar, però el cas és que el Parra va construir, va dissenyar i va polir les villes que crec, i això ja ho constataré, a dia d'avui són les que juguem aquí a rodar.
Déu-n'hi-do, eh? Sí, sí, déu-n'hi-do. I no podia ser un altre nom que el del Salvador, que va ser ell el principal impulsor. Home, clar, en aquella època, no? Trobar unes bitlles segurament no seria fàcil. També és cert que, depenent de... Abans ho dèiem una miqueta a l'entrada, que depenent de la localització de Catalunya, la normativa a vegades pot variar una mica. No sé si això a vosaltres també us ha afectat
o més o menys segueix tota la mateixa normativa a la federació? Com funciona això? Doncs, mira, nosaltres que estem a la coordinadora, aquí es divideix amb la Tarragona Nord, Tarragona Sud, és a dir, Terres de l'Ebre,
i nosaltres que estem a la Tarragona Nord. És diferent, les normatives són diferents, són diferents. Per començar, les bitlles que tenim aquí a Roda, les originals, les que juguem aquí, ja no tenen res a veure amb les bitlles que es juga al territori. Hi ha dos mides, a les Terres de l'Ebre juguen amb una que són gairebé d'un metro, em sembla que fan 80 centímetres, dalt, el billot és un peça molt, i...
I tenen una línia de puntuació que és diferent a la que aquí a Roda fem per la festa major. Aquí hem de tirar tots menys una i només puntua si fas villa. I a la resta, doncs, puntua encara que tiris dos. Si tu tires dos villes a terra, doncs, tens dos punts. I si fas villa perquè tires les cinc i deixes una en peu, doncs, tens quinze punts. Llavors, es puntua per villes o per punts. Per tant...
Els equips que tu formes per anar a competir, sí que és l'equip a roda, tenim un equip, però acabaria amb la gent que hi participa, no sempre som els mateixos, i els que amb una tirada no juguem, podem fer lliures, amb la qual cosa, individualment, podem anar puntuant. I sempre, potser durant els entrenaments no fas suficient puntuació per poder anar a la tirada de la lliga,
Però individualment pots fer molts punts el dia que vas a competir, no? Llavors, aquestes dues puntuacions ens donen molta vidilla perquè sí o sí puntues i depèn de si jugues amb Terres de l'Ebre o jugues a l'altra zona, que és el que diem la Tarragona a nord, puntuen d'una manera o d'una altra.
I dos cops l'any ens trobem tots. I llavors, si amb la trobada estàs a la zona nord, jugues amb la puntuació de la zona nord, i si vas a les Terres de l'Ebre, doncs amb la puntuació de les Terres de l'Ebre. Llavors, clar, la lliga aquesta és una lliga molt competitiva, però molt de germanor. I llavors, com que sempre puntues, per poc que facis puntues, perquè és molt difícil que no tiris cap, doncs engresca molt, engresca molt.
A més és un tipus d'esport, anem a dir-li esport, que també accepta totes les edats, perquè aquí a Roda ho veiem quan s'està fent tota aquesta competició, des dels més petits que tira una miqueta més endavant fins als més grans, també juntant avis i nets moltes vegades.
Sí, el bo que té, així a nivell, tant a nivell local, és el que tu dius, de totes les edats. A partir de la... per jugar a la lliga, al mínim han de ser 12 anys, per això. Però sí que és veritat que és un joc que fa esport, perquè, escolta'm, cuidado, eh? Entre que vas, les muntes, tacotes, puixes... Aviam, has de tenir un cert entrenament que té una presidenta. A veure, al golf se li diu també esport, eh? Correcte.
i a més és molta concentració vull dir que a més a part de fer aquest exercici físic té molt de concentració és a dir no és agafar i tirar el billot i si doi li doi no, tu el que vols és guanyar això és una competició i llavors tens que estar molt concentrat i a més tens molts inputs al voltant tu has sigut jugador, ets jugador de futbol i l'agrada i em posa molt llavors aquí passa una miqueta el mateix
La pressió, no? La pressió, la pressió. La pressió del teu equip i la pressió dels altres que estan enfocats en el que estàs fent, no? Sí, sí, hi ha pressió. Si no, la senyora presidenta també. Però val la pena, val la pena. Escolta, acabem rebentats, perquè és veritat. Sí, sí, sí. Acabem rebentats, vull dir, perquè pensa que jo a l'altre portava el mòbil a la butxaca i només de dues hores vaig fer vora 6.000 passos, eh? Mhm.
Clar, llavors s'ajuc, s'agafes bitlles, s'emmuntes, que tot estigui perfecte. No és allò de dir, va, com diu l'Eva, va, tirem i ja està. No, tot és un reglament. Vull dir que val la pena, tu, anima-t'ho també, va, anima-t'ho també. Vinga, vinga, mama, foto.
Clar, ara heu començat amb molta gent, teniu previsió també que vagi creixent aquest grup? Com ha començat tant? Esperem que sí. Fa poquet que estem posats en tot això i esperem cony que la gent, i no, i quan estem tirant la gent s'atura, doncs, i es mira i ens pregunta, molts venen, que em deixeu provar, per exemple, no? Doncs sí, home, sí, va, té. O sigui, però està molt bé això. Bueno, però ja, saps...
Ja comença a haver-hi vidilla, allò de dir, vinga, va, tots, va, sí, sí, com vénen, què, ja, no, vale, vinga, això és maco. Feu alguna quedada setmanal fixa d'entrenament o com ho feu? Sí, sí, ho fem el dijous a la tarda de 6 a 8 i el dissabte de 10 i mitja a 12 i mitja, van dijous i dissabte, sí. I ara aquest diumenge ja fem competició, el proper dia 30 tenim competició, vol dir que hem d'anar totes tu, fem-li milles.
Està molt bé en el sentit que en realitat competeixes un cop al mes. El que passa que com que som 15 grups, 15 municipis, hi ha dos mesos, que serà novembre i desembre, que fem dos caps de setmana seguits. Però després la competició és un cop al mes. Per tant, vas entrenant i un cop al mes et desplaces, però llavors ja fas l'esmorzar...
l'esmorzar al lloc on es fa la competició, segons com d'aquí dues setmanes anem a Falset, ja ens quedem a dinar per allà. A més, fas turisme, coneixes molt més el territori i la seva gent, que hi ha gent molt potent, llogant i sempre...
Nosaltres vam començar el mes passat, no?, va ser l'octubre, va ser la primera, va començar la lliga. Clar, anàvem una miqueta així de dir, bueno, aviam, que som els nous, aviam què passarà, si farem riure. Bueno, doncs no vam fer riure.
I a més, quan vam acabar, vam coincidir tots que ens vam sentir molt acollits. O sigui, és com si et coneixen de tota la vida, una germanor, és una cosa que per grans, per petits, és una manera de conèixer territori, conèixer gent nova i fer un esport que a més gaudeixes moltíssim, que no s'ho podeu perdre. Hem començat amb força, anem agafant adeptes,
Perquè és veritat, el que tu deies, aquí a Rodabrà hi ha molta tradició, per tant aquesta tradició fem la campionat anual, no? I amb això estem. Com funciona un dia de competició, per exemple? Comenceu, es fan tirades per equips, es fan tirades individuals o quanta gent tira també? Com es fa?
Es fa competició de tirar 9 bitlles amb trastornades. Si som, per exemple, un dia 7, doncs aquells 7 han de fer la primera tirada, que són 3, i vas puntuant. Llavors, el que fa més bitlles, el que fa més punts, tot això s'apunta.
Vull dir que nosaltres, encara que estiguem aquí practicant i fent, fem com fa la federació, d'anar fent la mateixa puntuació i tot perquè ja ens anem acostumant amb això, saps? No s'hauria de dir, va, tiro i si tiro... No.
anem a lo que anem, saps? I apuntem igual, i llavors fem el total, i bueno, veiem qui puja, qui baixa, qui ve, qui no ve, vull dir que és una mica tot allò de dir, no, no, ens ho hem agafat en sèrio i ha de ser així, m'entens? Però en competició quanta gent ha de tirar aquell dia? Un dia de... Són cinc. Cinc?
La competició són 5 més els que vulguin els que van de suplents. També poden tirar. Fan els llibres. Fan els llibres, això mateix. Però són 5 els que tiren. Sí, sí. I es fa el mateix, eh? I puntuant els 5, sumen per l'equip, no? El total de l'equip.
Els tres millors. O sigui, cinc tiren, com a mínim, han d'haver tres a l'equip. Però tots els equips són les cinc persones, perquè puntuen les tres millors tirades. Llavors, els altres, perquè, clar, nosaltres ara al club, per exemple, aquesta setmana amb els Llorenç, anem nou, però només cinc podem competir, com a equip de Roda de Barà només competeixen cinc, però els altres quatre faran lliures. Per tant, puntuaran individualment.
Com arribes a formar part de l'equip? Que és el que et comentava abans. No és que tu sempre formes part de l'equip. Tu fas uns entrenaments els dijous i els dissabtes i de l'última setmana els cinc que millor puntuació fan són els que van com a equip.
aquesta setmana puc anar jo però el millor aquesta setmana no puc anar jo i vas tu o encara que haguem fet la mateixa puntuació la gent tenim compromisos no? Llavors clar, quan més siguem millor i a més a més com que va voltant perquè és curiós això de les bitlles
com qualsevol esport, que comences a tirar i no tires ni una, no fas ni una bitlla, i de cop i volta acaba la competició, i això la Conxita és experta, que igual fa poca puntuació i quan s'ha acabat l'entrenament agafa i diu, bueno, va, pamba, i una darrere de l'altra, i dius, com pot ser això, no? Però clar, no li puntuen, perquè mentre hem estat fent la puntuació per veure qui competeix,
Què diu ella? Dic jo o diu qui sigui, eh? Llavors per això està també perquè sempre juguem tots. Una setmana no hi jugaràs tu i hi jugaré jo. I així ens anem rotant tots els socis del club. Dius que hi ha molts municipis que tenen equips, clar, és una tradició al final catalana, no? Que també és una de les parts també que dius que cal mantenir-ho perquè és una tradició nostra.
Sí, sí, això és una tradició que ve de segles. Realment nosaltres ara que estem ficats en aquest mundillo i anem coneixent gent, inclús els que fabriquen les villes, l'origen exacte no se sap.
Nosaltres li diem villa catalana, no nosaltres, vull dir aquí a Catalunya, perquè és un estil de tirar, però es juga al nord, al País Basc, es juga a Sòria, amb unes villes que no fan ni 20 centímetres. Vull dir que d'on ve exactament no se sap, però sí que és veritat que aquí a...
Al nostre país, a Catalunya, hi ha moltíssima tradició, moltíssima, però des de la dalt a la Costa Brava fins a baix a Terres de l'Ebre. O sigui, hi ha molts equips i hi ha molta tradició. Sí, però a més a més, les bitlles que nosaltres estirem, que és la catalana, ve de l'any 1900, que no ve de quatre dies tampoc. No, no, clar. Hi ha diverses bitlles, sí, però aquesta, no.
I són unes senyores velles, eh? Sí, sí, que hi té tradició, tot i que no, que potser sorgeix d'una altra, però que ja del 1900 com a mínim, no? Sí, sí, es fan aquestes. Correcte. Doncs bé, ja sabeu que tenim dos dies d'entrenament, hi ha competició, hi ha un equip a la roda de bra, en què us hi podeu unir, no? Aquelles persones que estiguin interessades, com poden posar-se en contacte amb vosaltres? Doncs mira, a través de les xarxes...
Ara us donaré un número de telèfon per qui vulgui contactar directament i després els dijous i els dissabtes entrenem al carrer Tarragonès, allà a la zona de la Petanca. Durant l'estiu hem estat entrenant a les diferents pistes que hi ha pel nostre municipi, però sí que és veritat que les que estan més acondicionades i que més fàcil accés és on està el Club de Petanca.
Vam parlar amb el senyor alcalde, ens va fer d'intermediari per poder parlar amb el Julián, que és el president de l'associació de la petanca, i vam arribar a molt bon port. És una gent fantàstica, tots els que juguen a petanca, els homes i les dones, perquè...
s'estan interessant pel tema de la vitlla, també, no? I nosaltres pel tema de la petanca, vull dir que estem allà... Una mica germans, no? Sí, una mica cosins germans. I entrenem allà, com bé ha dit la Conxi, els dixous de sis a vuit i els dissabtes de dos quarts d'onze a dos quarts d'onà.
per tant, o a través de les xarxes o pel telèfon, que ara te'l deixaré, només passar per allà i dir, escolta, deixa'm fer una tirada, li agafarà el gustillo i t'apuntes i vinga, benvenido al club. O sigui que...
Totes aquelles persones que estigueu interessades, ja sabeu com podeu fer per unir-vos al primer club de vitlles que tenim aquí a Rola Barà, que té el nom de Salvador Colet Terres, de l'Ateneu Rodeng. Avui ens han acompanyat la Conxi Gómez, la presidenta, i l'Eva Jiménez, que és sòcia i impulsora d'aquest nou club a Rola Barà. Desitjar-vos molts èxits, que tingueu també molta gent que s'animi a participar, i que per molts anys també, com tenim aquí a les vitlles, que també tinguem per molts anys aquest club nou.
Molt bé, moltes gràcies. Moltes gràcies, voldria fer només una aportació mínima, que és donar les gràcies a les empreses del municipi que ens han donat suport, a la penya Blaurana, a Reliant Esports i a Articat. Han confiat des del principi amb nosaltres, ens han patrocinat i estem, ho deixo ja dit en antena, necessitem més patrocinadors, per tant, si voleu col·laborar, poseu-vos en contacte amb nosaltres, comerços, autònoms, empreses d'aquí, de Roda de Barà, portem
El nom de Roda de Barà arreu del territori. I tant. Gràcies. Moltes gràcies a vosaltres. Gràcies. L'actualitat del Baix Gaià te l'explica Baix Gaià al dia. Ah, no sabia que teníem puxa per sopar. Potser que et canviïs la paldilla, no? Potser que et canviïs la paldilla, no? No sabia que teníem puxa per sopar.
T'estàs passant, no? Es pot saber què estàs dient? El silenci és violència. La violència masclista és molt més que l'agressió física. No apartis la mirada.
El primer pas a la lluna va canviar la humanitat. Les d'un fill et canvien el món. Caminar per la muralla xinesa és un viatge en el temps. Passejar pels teus carrers és part de la teva història. Fer el cim a l'Everest és una gesta. Quan l'enxaneta fa el cim, aixeca passions. Hi ha històries que poden ser petites per al món, però són les més importants perquè són les teves. A la teva ràdio local, sentim com tu.
El Baix Gaià en primera persona. Baix Gaià al dia. Seguim en directe nosaltres a Baix Gaià al dia, el programa d'Altafulla Ràdio, una a la torre i roda de Barà Ràdio. Abans d'encetar la següent secció habitual de cada dijous, vostès la coneixen bé, i obrir les línies al telèfon del directe, tal com els hem explicat ara tot just fa mitja horeta, deixin-me que els expliqui que a la Riera de Gaià aquest dijous se celebra un taller jove sobre l'ús dels dispositius electrònics.
Sota el títol Tu controles les pantalles o elles et controlen a tu? En forma de pregunta. És una activitat dirigida a infants, joves i famílies a partir d'11 anys. El taller arrencarà a les 5 de la tarda al Casal Riarenc, una activitat gratuïta que anirà a càrrec d'una infermera i una psicòloga de l'àrea bàsica de salut de Torre d'en Barra. L'organitzen l'Ajuntament de la Riera de Gaià i també Viu Lleure. Ja ho saben.
Tu controles les pantalles o elles et controlen a tu? Val molt la pena tenir en compte el context en què vivim, ens trobem i tenim molts dels nostres adolescents i joves que és enganxats precisament als dispositius mòbils. Dit això, va, ara sí, encedem aquest espai habitual dels dijous a baix i al dia.
Jardineria amb Joan Maria Vidal del Garden Center Gallà del grup La Rasa. Sí senyor, el tenim ja instal·lat als estudis de l'Avinguda Marquès de Tamarit d'Altafulla. Joan Maria Vidal, el nostre jardiner de capçalera, molt bon dia, benvingut. Molt bon dia, moltes gràcies. Què tal, Eduard? Molt bé, escolta, m'agrada molt el temps que fa, a diferència d'algunes companyes d'aquest programa que no en volen saber res, però mira, a mi sí. Però trobes trampa.
Per què? Home, perquè entrem aquí dins el terrari, aquesta peixera que teniu aquí, el Tafolla Ràdio, teniu un ecosistema tot l'any de 23 graus? No, no, i a més a més tot això està condicionat per altres companyes de la redacció. S'ha convertit això amb una...
La guerra, no ho sento, però hi ha un... Mira, si algú té alguna manera de... Com satisfer a tothom pel que fa a climatització d'espais compartits? És a dir, aquí n'hi ha que tiraríem més de fresca, d'altres que... Al final, al comandament, només n'hi ha un. I termostats, cadascú és un termostat. Exacte.
Com arreglar això? És a dir, com posar, com fer que hi hagi pau en això? No ho sé, no entrem a aquest jardí perquè és complicat ja a vegades en un viatge amb cotxe a dues persones, una vivenda de tres o quatre persones, com per ficar-ho a la feina. A la redacció? Però està clar que anar amb Maria Curta a l'hivern a un lloc és senyal que anem malament.
a la redacció del Tafolla Ràdio fins i tot hem arribat a canviar els llocs hem arribat a intercanviar les taules en funció de com arriba l'aire el que passa és que hauríem d'estar perquè ara a l'estiu hi ha unes reindicacions i a l'hivern hi ha unes altres és igual, seria el joc de les cadires si teniu les fortes queixes podeu participar també hi ha algú que fins i tot s'ha portat un calefactor de casa i el té ell sota la taula jo conec una que va treballar amb una jaqueta tèrmica
Però tèrmica, ho dic tèrmica, és que es carrega amb bateria. Mare de Déu! I en canvi, els que estem a fora, escolta'm, ens movem per força.
Parlaves del temps d'avui, que estaves content del temps que fa. Sí, sí, estic content. Estic content perquè aquest fred, crec que al final, en el context que venim a parlar amb tu, crec que ens juga a favor per l'època que estem. Allò de les plagues i de segons quines bestioles que ens poden fer la guitza a l'hora de cuidar les nostres plantes, doncs aquest fred anirà bé.
Que faci el fred que ha de fer, que no sigui tampoc aquell fred que després ens porta mal. Però vaja, que escolta, l'hivern ha de fer fred.
Molt bé, però estem a l'hivern, ja, o no? No. Ja està, ja està. M'encanta, m'encanta. Escolta, a l'hivern, a veure, a l'hivern. Ara faré de Joan Maria. No hi ha un dia al calendari que avui comença... Vull dir, les coses al final és el temps, ja està. Però fa temps de menjar castanyes, eh?
Sí. Ah que sí? Acabem de voler allò calentó, obrir allar de foc, menjar grans castanyes, això és ideal. I és temps de tardor. Tu ara deies, ah, fa fred d'hivern. Escolta'm, la tardor és això. Tot i que la ratlla de les temperatures d'aquesta setmana, quan mirem allò el temps... Què li passa? La trobem per sota de la mitjana. De la mitjana de quan? De la...
Entenc que és la mitjana de les dades que estan registrades. Dels darrers anys. És dels darrers anys? És de l'històric de dades que hi ha registrades? No, no, però de l'històric, Eduard, ens aniríem a molt malament. No, no, no, què va, què va. Tu recordaràs les tardors de quan eres jove i eres petitó?
Sí, feia més fred, però és que feia més fred ja al setembre. Mira, perquè tinguis una idea, jo sempre recordava que hi havia dies de tots sants, això és una tonteria, però les càmeres de flors les tenim sempre entre uns 7, 6, 7, 8, 9 graus com a molt, no? Doncs hi havia dies de tots sants que feia més calor fora la càmera que a dins.
I parlo de dia, no de nit, eh? I era... Bueno, i no parlo d'un any o de dos. O el fet de menjar castanyes era moltes més vegades el tema d'escalfar-te, escalfar-te les mans. Era una sensació molt... Oh, no? Això no ho tenim ja. I era temps de tardor. I el tardor combinava això amb que el dia es anava a fer més curt i que cada cop feies aquell canvi d'armari i cada cop tenies aquest fred més així, no? A l'hivern el fred és molt més durader, molt més llarg i es combina amb dies de bon temps que es van salvant, no?
Però quan deies, oh, fa fred d'hivern. Fa fred de tardor. Fa fred de tardor. Fa fred de tardor. Jo recordo, mira, jo... Amb els darrers anys ens trobem que a la tardor ens hem passat uns anys dient allò tan típic que ja no hi ha tardor, no? Anem de l'estiu a l'hivern. I escolta'm, que què passa, no? Que fèieu allò veronyo, no sé com li dèieu, no? Sí, sí. Bueno, hem tingut molta calor i ara que tenim un any que es tocaria el que és, sembla que no estiguem abesats, que no està bé. I al revés, estem superabesats a la temblar.
Les plantes superbé, els bolets, totes les molses, les pluges. Vull dir, estem tenint un any que podríem dir que és dins de la normalitat del que portucaria.
Pluges a la primavera, temperatures com són suaus, un estiu, que d'acord, estiu càlid, però tampoc no excessivament al mes de juny, tot això, i a la tardor s'han d'anar notat com la que porto caria. Ens hauríem d'avituar molt més a això. Sí, sí, sí, tant de bo fes cada any, eh? Sí, sí, tant. Mira, ara m'has fet pensar allò del record. A casa meva, amb els meus pares, quan érem petits, anàvem a la Fira de Santa Teresa, al Vendrell...
El cap de setmana, allò del... No recordo si abans o després del 15 d'octubre, en funció de com que hi hagués el calendari. I després a la fira de Vila Rodona, ja a principi de novembre. I recordo això, Santa Teresa, de ja anar amb l'abric, amb la jaqueta, ja més abrigats.
És que quan diem estiuet de Sant Martí, l'estiuet de Sant Martí era com una mena d'oasis que sempre feia més o menys per Sant Martí, de fred a poder-te treure una mica el gec i tornar-te a tapar, no com ara que ha sigut després de Sant Martí gairebé poder-te tapar, no? Però sí, sí, sí. Llavors, ostres, és curiós quan de cop tens un any com el que tocaria i sembla anòmal.
Dius, ostres, què està passant, no? Realment hauríem d'acostumar-nos més anys com aquests. Més plujosos a primera vera, amb temperatura de sos, una primera vera a l'estiu càlid, a l'hivern poden ser freds. Era bastant habitual que gelés. Sí. I en canvi ara diu, no, no es gela mai, home, el tafulla, torrembarra, no es gela mai. I escolta'm, jo he jugat bé amb glaç i tal, no? I no es parlava d'anomalies aleshores, no?
Bé, ens aniria molt bé per moltes coses, eh? Cada cop tenim més plagues, més coses externes, vespes asiàtiques ja està instaurada d'una forma... Moltíssim, eh? És espantós, eh? Va començar pel nord de Catalunya i ara tenim un problema molt greu i no ens en donarem compte de tot el nou que hi ha. I és cert, eh? Una part important és el clima.
El clima ajuda. L'altra part important és l'home i com ha exportat l'home. I l'altra també, com de cop ja no podem fer servir certes coses que abans es feien servir per intentar controlar-ho. Mira, ara has obert un... No, no, no. Són tres molts diferents. Sí, però aquest últim... Sí. Però aquest últim, d'una banda, sí, tens tota la raó, i si no... Ja saps que... Ho sento, eh? Per aquells oients que no els agrada que vinculi aquesta secció amb l'àmbit del sector primari, l'agricultura i la pagesia. Coram!
que sé que hi ha qui vol... Però això ja és defecte de fàbrica. Els pagesos, hi ha pagesos que estan emplanyats per dir, sí, segons quins són els productes que podem o no tirar, doncs això després se'n recent també la producció. Però el fet de no poder utilitzar segons quins productes ara al camp fa que surtis i vegis...
Mira, l'altre dia m'ho explicava un pagès. Diu, aquest estiu, a l'època de Barrà, de la colla sóc la persona que menys vespes li han picat. Diu, no han picat una quinzena. Però després veus que hi ha molta més biodiversitat. Llegostes, per exemple. Hi ha moltes, hi ha moltes llagostes. Hi ha moltes també marietes d'aquestes... I papallones, i abelles. Exacte, exacte.
Mira, ja hem fet tertulia, tots els extrems són dolents. Tots els extrems són dolents, és a dir, des de qualsevol cosa, sal, zero sal, o massa sal, sucre, o tot, no? Clar, es va descobrir, si ho expliquem, a la Segona Guerra Mundial, amb bombes químiques, amb el que no matava l'home a distància, amb un llibre de distància, no matava l'home però matava certs insectes per judici, potser per collites o així, llavors va començar a fer servir productes químics com insecticides.
Fins d'arribar un moment en què s'agafa bé, s'asofetava sistemàticament. Què vol dir? Cada 15 dies, cada 15 dies o cada més, ens asofeteven la vinya i així segur que no agafa res. I ens asofetaven coses químiques, però per... És com dir, em prenc una aspirina cada dia però no tinc mal de cap, no? Ostres, era exagerat amb el que això després s'ha comportat directament a la planta. Tampoc se servia i...
La gent, tant a primari com a petits gerrins, es feia perquè era bo que no agafessin cap malura ni que fessin cap plega a les plantes, carregant-se velles, carregant-se tot tipus de papallona, tot tipus de qualsevol insecte. Llavors s'ha vist que això és evidentment negatiu, que té moltes parts negatives, però això ens hem donat temps a donar-nos-en.
Sí, sí. Els pagès d'antic ho feia pensant-se que era el millor del món i ja està. És com quan fa uns anys Eduard es deia no consumeixis cartró, que tallem arbres, consumeix plàstic. I ara veus, escolta, com menys plàstic millor, tornem al cartró, al vidre... No, no ho hem fet pensant que era negatiu i ara para-ho, no? Tenim una cosa, és canviar consciència, és molt difícil.
Però si anem a l'altre extrem, que vol dir no hi ha cap tipus de control i deixem que tot tiri, els epicultors tenen molta feinada actualment. Però feinada difícil. Però parles ara, no parles de l'abella, sinó parles ja d'aquesta vespa invasora.
Ara he incorporat la vespa inversora, però et parlaria també de la vespa de les moreres, et parlaria del morrut de les palmeres, et parlaria de... Això és feina dels apicuts, és a dir... No, no, no, però em trobo, ens trobem, que hem passat a un altre extrem d'aplicar qualsevol producte en qualsevol època, perquè sí, a no poder aplicar absolutament res. Perquè la teoria és, la nostra biodiversitat d'aquí,
ja s'autogestiona i s'autoregula d'una forma en què els depredadors ja formen part d'això. Què passa? Que quan hem variat això, que és que hem portat coses de fora, externes, no tenen competència, no tenen cap...
depredador natural. Llavors es troben lliures que, a més, inveeixen altres i que ens desplacen la natural. Llavors, clar, no podem anar d'un extrem de tirar-ho tot cada 15 dies i tirar qualsevol cosa. Abans hi havia un producte, l'R40, que, escolta, que tiraves, o el confidor, que tiraves al pogó i és que el veies caure i veies com que hi ha el pogó al minut, no? I ara et ve la gent a comprar productes insecticides i, escolta, és que veig que...
Que no avança, que li costa molt, no? Bé, no avança el pogor, cada cop el disminuïm més fins que l'acabem erradicant, però costa, no? Perquè són productes molt... són tolerants per les abelles, que només afecta cert moment de creixement del pogor, llavors, de cada vegada, reduïm la població. I això s'entén. El problema està quan tenim plagues noves, coses noves que ens desplacen.
el que tenim aquí, o que es carreguen coses tradicionals d'aquí, tenim plagues ametllers, tenim plagues alzines, i no podem tirar res. Clar, aquí jo crec que el que fa falta, ara ens ho dius tu com a expert una mica amb el feedback que tens també amb la clientela que visita els vostres gardens, eh?
Però aquí, al final, una cosa va lligada amb l'altra. És a dir, tot això va de baracet de l'economia. És a dir, molt bé, no... Mira, parles ara dels ametllers. Molt bé, no hi ha ametlla, no hi ha vellana. On anem? Cap a Turquia. No ho sé, el mateix amb no sé quin altre producte que l'acabarem anant a buscar al Marroc perquè ens serà molt més econòmic. I la banana de Sud-amèrica...
Va a menys d'un euro i la banana de Canàries va a tres euros. I no es pot... La taronja sud-africana, la taronja... No es pot, és a dir, no ho sé, eh? Vull dir, jo no sóc entès en això. Aquí estic en contra amb teva en què és només un tema econòmic. No és només un tema econòmic, és un tema cultural, eh? No, no, no.
No dic no més, no dic no més. Va, va, va. Va debracent a l'economia. Sí, sí, sí, sí. Hi ha altres països que posen arangels grans a exportacions i aquí no tant. O les mateixes exigències pel que arriba de fora. És a dir, les taronges, que és un tema clàssic, totes les que venen de Sud-àfrica, en veuràs moltes que venen negres i venen malaltes, però és que a més allà no hi ha control de plaguicides, per tant es pot tirar qualsevol tipus d'insecticida. En canvi aquí no, ho has de fer amb agricultura ecològica. De la manera que això el que es genera
és que tinguis uns tractaments molt més cars, molt més difícils i la producció de la taronja sigui molt més cara. Llavors no la vens pel tema de preu. Però hi ha un tema cultural també, Eduard, que és que jo ho veig als nostres centres, quan venen alemanys només volen comprar productes alemanys. Quan venen francesos volen comprar productes francesos. I això per què? Perquè és cultural.
I la gent ha après que si tu fas una cosa al teu país i la compres del teu país i la gastes del teu país, això beneficia a la societat social del teu país, a les infraestructures del teu país, a les escoles... Clar, perquè al final són els impostos que es creen allà. És a dir, en el fons estàs fent que sigui més econòmic i creus d'alguna forma que el teu país tot el que fa, ho fa amb una certa qualitat. En canvi, aquí som d'una forma que anem a l'econòmic.
a l'hora de comprar, a l'hora de magastar, a l'hora de gastar, a l'hora d'invertir, anem a l'econòmic, qualsevol cosa això em serveix, i a vegades comprem en botigues econòmiques pensant-nos que és més barat, i sabem que des de mala qualitat ens dona menys, es trenca, i dic, bueno, és que ho he comprat allà, no ho he comprat a un basar, ho he comprat a un qualsevol lloc.
I ens passa igual en tot aquest sentit. És a dir, preferim l'econòmic que l'econòmic que l'econòmic d'aquí. Una altra cultura et diria, és que les taronges d'aquí són ecològiques. Les taronges d'aquí tenen un procés de... Les taronges d'aquí estan controlades i per això ens les mengem. Els plàtans d'aquí són més petits però són més bons. Escolta'm, aquests d'aquí... I ja no parlo de la part ecològica, és que ens ve de fora i porta molt més teodos, portar-les fins aquí i tal...
No, no, sinó un tema de dir, és que el que es fa aquí tenim uns controls de com es fa i tot genera ingressos cap aquí. Fons de treball, o sigui, llocs de treball, que després això també es desplaça. Em sap greu, eh? No, no, no, però és que t'estic escoltant i vaig sentint amb el cap i a l'hora que t'escolto m'estic com emprenyant.
Sí, sí, sí, sí. Perquè és que ens hem tornat rucs. Ja, però tu mireu això que deia les bananes o els plàtans, sí? És literal a les entrades del súper, tens les dues opcions a la Canària i a la de fora veus el preu. Clar, qui fa l'esforç de comprar tres vegades més car?
Per què compres d'aquí? Però, clar, si no tenim llocs de treball, no generes llocs de treball, generes més paro. Aquest paro es transforma en llocs de treball, al final, més degradants o més econòmicament més baixos, que això genera tot el plegat, no? Llavors, hi ha països que és molt més car comprar allà, però la cultura, la forma de dir, no, no, és que hem de primer, primer el de casa. O sigui, quanta gent mira on està fabricada? Comprem avellanes?
I avellanes aquí, del nostre territori, tenim avellanes i emvetlles, que són de primera qualitat, tenim nous, tenim nous... Sí, el problema és que penso que ara no recordo si era Cosselva o l'Avellanira, a la selva del camp s'havien quedat sense avellanes, però al final has de recórrer... Però està fantàstic, primer consumim el d'aquí, però això és com l'oli, tu vas a la majoria de restaurants d'aquí i difícilment et trobes que l'oli és d'aquí. Ara... És cert, és cert, i et trobes que l'oli... Et trobes que l'oli d'aquí...
ens el comercialitzen a Itàlia. Però perquè ens el paguen més car perquè no el podem vendre aquí. I això és lo trist, que al final anem a buscar coses econòmiques i resulta que el que ve d'Andalusia o que el que ve d'aquí del sud d'Espanya és molt més barat, que no és Zerbaquina, que no està... I no el tenim, no? En canvi, si tinguéssim aquesta cultura de valorar el que tenim... És que és molt fort perquè a vegades ens valorem més des de fora que des de casa, no?
Però, asiàtics, hi ha molta part. A Anglaterra, la part de menjar espanyol és boníssima. I digui espanyol englobant tota la península, que és increïble. I no estic parlant només del jamón o de la paella, sinó de tot el producte que tenim aquí. O sigui, ells mengen mantega, mengen una qualitat de menjar molt més, i tenen la part espanyola com una alimentació brutal, amb els fruits secs. I tu parles de...
del plat típic català, i escolta'm, tenim una alimentació brutal, i en canvi, diguem, a quants restaurants pots trobar Escudella? Sí, sí. Ara. Sí, sí. Vale, la Calçotada està molt de moda i la trobaràs fins a Madrid, però tenim uns menjans típics amb tot el d'aquí que no li donem valor, i és molt més típic menjar-se qualsevol japonès o...
Em fas ensenyar els dient, ja parlem de l'interès. No, no, no, és que és molt interessant. I crec que... Em sap greu, eh? No, però el que volia fer era obrir les... anunciar que obríem les línies de telèfon del directe per si algú vol dir la seva entorn de tot això o alguna altra cosa.
977-6506-93, 977-6506-93, telèfon del directe i el WhatsApp, 660-355-717. Repeteixo, 660-355-717. M'estic sentint molt malament, Eduard.
No, però per què? Perquè, mira, tinc una molt bona amiga que em diu que quan parlo me'n vaig per les rames i començo a parlar d'altres temes i és veritat que m'hi has portat tu una mica però estic no parlant de gereneria i és com... Però crec que ja està tot relacionat. Doncs escolta, no et preocupis per això que et diu aquesta amiga. Aquesta amiga, a veure, amiga del Joan Maria, sisplau.
Li he portat jo. Què passa? Jo t'anava a dir que quan véns aquí els dijous, almenys per mi, és com si fos l'hora del pati. Que guapo que ets.
Molt bé, molt bé. Perquè m'ho passo molt bé. Molt bé, molt bé. No, però és una realitat que ens trobem que això ens passa i ens afecta. I és així. I dins d'això hi ha aquesta part cultural que no valorem el nostre, no ens sentim prou patriotes. Deixa'm-ho dir així. El patriotisme, un català hauria de valorar des del Pan Tomaca, des de l'Escrodella, des del bosc que tenim. És a dir, un bosc d'Alzinar, un bosc d'Alpines, de pins, de pins pinyoners, de pins negres, de pins blancs.
haurien de poder-ho valorar d'una forma tan maca que sembla que anem als Alps i dic, oh, quin bosc. A mi això em passa, per exemple, quan viatjo, i no cal anar a l'estranger, eh? Sí, sí. És igual, un viatge per qui casa, eh? Sí, sí. Per qui casa, a Catalunya o on sigui, o en algun altre lloc de l'estat, o...
Ja dic, no és únicament estranger. Però aleshores, vas a això en un entorn natural i dius, ostres, ara m'agradaria ser en aquell bosc, en aquell racó del costat de Salamó, d'allí que puges a aquell camí i d'això. No sé si la nostàlgia o l'amor també per tot el que tens tu. També t'has creat en un poble petit, molt envoltat en natura. I que potser no li donem el valor que té. Això per suposat, per descomptat. Mira, Tarragona té uns dels espais...
Ho vaig saber a través d'una xerrada de... És igual, de... Té un dels espais amb més senderons, més camins i caminets i senders de tota la península. Tenim tant de... Perquè ens agrada com caminar, i anar amb bici o així, i tenim molt de caminets i senderons...
Perquè tenim molta natura. I dius, ostres, tant, tant així. És veritat que no són muntanyes molt altes, és veritat que no tenim els vermells a les tardors. Sembla que a Catalunya només tinguem la feixeta d'en Jordà, sembla que només tinguem els fruiters que hem de pujar. Sí, cap aquí de la Itona i tot això. I en canvi tenim alguna cosa que és autèntic. I quan venen els estrangers aquí, els encanta el tipus de bosc que tenim.
I dius, ostres, però no són ni arbres alts, ni estan plens de neu, ni es tornen vermells a la tardor, però tenim una natura molt soferta, molt resistent a les altres temperatures, a la sequera, molta, molta, molta, molta olor. Tenim moltes olors al nostre bosc, no? I no volorem prou. I sembla sempre que quan volem fer un jardí, escolta, em sembla que haguem d'anar a buscar olo tropical, olo nòrdic, olo... I tenim plantes autòctones que ens fan sentir d'una forma molt...
molt bé i sembla que el bambú sigui molt més important. No, fora el bambú. Sisplau, el bambú, que després ho esquerda tot i tot ho engega rodar. Però fixa't, som d'una forma que valorem tot més les de fora. En canvi, hi ha cultures que al revés, que el que han après és a valorar molt el producte local. I quan dic producte local...
Estic parlant des dels japonesos, com tot només coses del Japó, però fixa't, un italià, tu parles italià, i pot ser ruïnós, però és itàààààà, no? Un alemà, un francès o un anglès, no? Valoren molt més això. En canvi, nosaltres som destructius. Són destructius, inclús a vegades,
En propi Catalunya, ja no parlo de la propi estat, eh? Si és català, si és madileny o si és basc. A Catalunya sembla que sí. Ui, és que això és del... Saps? Això és de Tortosa o això... Saps? I no li donem prou importància al fet... Però és que surt... I ara parlem d'això, a Catalunya. Però si reduïm més i torno a allò que dèiem abans, del quilòmetre zero, no? Del que tenim a l'abast... Sí, producció d'aquí. De la proximitat... És igual...
de conèixer el que tens al teu voltant, de sortir de casa i, a veure, ara potser ja amb l'horari d'hivern no convida tant, perquè a les sis ja és fosc, però sortir de casa i anar a caminar pel de fora i recórrer, i tot això de què parlem aquí...
en aquesta secció de jardineria que ho trobem. Ja no parlo només de la faricula o del romaní, que al final és molt fàcil d'identificar, sinó de cosetes que anem deixant anar. Però mira, xorrades tan tontes com a la terrissa, hem sigut grans fabricants de terrissa.
Sobretot a la part de Girona i tal. I era famosa per tot Espanya, sí? Ara hi ha gairebé noies ceramistes, perquè no es valora aquest tipus de fang i surt molt més econòmic el de Portugal o el d'Asiàtic. I dius, però és que el d'aquí està fet amb un forc que aguanta molt més, no es fica blanc amb la calça, però anem per preu. I la gent diu, ah, que se'n fabrica aquí, ah, que n'hi ha aquí i tal.
No es valora. Però igual que ens que dius això, això es fa des de caminar com conèixer el nostre territori. I en canvi és molt més efectiu penjar Instagram que t'has anat a les Bahamas, que no, que t'has anat a... És que Montferri i Montserrat, molta gent no coneix ni què és Montferri. I dius, ostres, i en canvi ve la gent des de fora i tal, no ho sé. Però sí que és veritat que tenim coses molt maques i no les valorem.
Des de la gerneria, des del nostre propi bosc, des de la nostra pròpia mà de català. Tu veus el paisatge català i és admirable per tot arreu. Per tot arreu s'admiren i no admiren només Gautí, o no admiren només. Admiren la cultura, la tradició, admiren l'alimentació, admiren la pagesia, admiren... i volen alguns llocs instaurar rotllo com el que tenim aquí. I aquí, en canvi, no ho valorem, són destructius i preferim tot allò de fora.
Joan Maria, escolta, no, no, no, l'amiga del Joan Maria vull que ens disculpi.
Què t'anava a dir? La setmana passada vam dir punceties. Res, molt ràpid i aprofundirem la setmana que ve. La puncetia és la planta de Nadal, la típica Nadal. La comencem a posar en algun espai fosc? La típica vermell, exacte. Aquesta planta floreix a l'hivern i nota que arriba a l'hivern perquè es fa fosc. El dia dura menys. Quan la tenim dins de casa això no passa. Llavors, poseu la puncetia en un espai on tenen res llum artificial.
Mira, diem això. I així tenim el ganxo per la setmana que ve. Per cert, una altra cosa que m'agrada molt de tot això que hem dit avui. No, ara tanco, arrodoneixo. Com els discurs de Pink Floyd que fan el cercle i normalment acaben tal com hem començat. Una altra tonteria ara meva.
del temps que dèiem. M'agrada molt Enguany perquè tota la fresologia popular i el refranyer s'està complint. Home, clar, per força, per força. Un estiu amb vespes i una tardor plujosa. I molt... Vull dir, està molt bé. Molt bé, Eduard. Que vagi molt bé.
Va, que nosaltres posarem el punt final d'aquesta nova edició de Baja del Dia, però abans reflexionarem amb algú que en sap molt de reflexionar, que cada dia ens porta al racó de reflexionar. Sònia Camí, què rius? Jo penso que de vegades hauria de reflexionar més, però vaja, de frases no ens les acabem, eh?
Vinga, va, avui parlem de jutjar. Una frase del duc de Levis, Pedro Marcos Gaston, que va ser un escriptor francès, que va dir «És més fàcil jutjar el talent d'una persona per les seves preguntes que per les seves respostes».
Reflexionem-hi, sisplau, reflexionem-hi. Home, la Sònia en sap d'això, perquè elles fan part de fer preguntes. Ella que és periodista, fan part de fer preguntes. Home, tots en fem moltes de preguntes. Ja pots ben dir. Sònia Camí, Raquel Martínez, una abraçada ben forta. Fins demà. Fins demà, que vagi bé. Adéu-siau.
I a tots vostès l'esperem demà a la mateixa hora. Recordin que si s'han perdut algun dels continguts del programa d'avui, l'única cosa que han de fer és un clic a on? Doncs al servei de ràdio La Carta, al de Fuller Ràdio, on a la Torre i Roda de Benar Ràdio. Això és Baix Gai al Dia, el programa col·laboratiu de les emissores del nostre territori. Cordials salutacions, que acabin de passar una molt bona jornada. A reveure...
Sintonitzes on a la torre.
Para más información entra en egmtelecom.com o llámanos al 611 527 377. 611 527 377. EGM Telecom, tu compañía de telefonía de proximidad.
Busques un lloc tranquil per gaudir de la cuina catalana? Al restaurant L'Ermita d'Altafulla t'esperem tots els dies al migdia i les nits de divendres i dissabte durant tot l'any per dinar sota el solet d'hivern envoltat de natura. I no pateixis pel cotxe. Tenim pàrquing gratuït per a tothom.
Vine i descobreix el gust de la calma amb plats de la terra i vistes úniques. Restaurant l'Ermita d'Altafulla. La teva taula t'espera. Podeu trobar més informació a la web de Galera Group o al telèfon 600 433 213. Us hi esperem!
Hola, sóc l'Ali Giné. Cada setmana descobrirem junts les millors estrenes, els retorns més esperats i les recomanacions del més destacat a les cartelleres digitals. Tot el que vols saber del món de les sèries d'estreaming, a l'En Sèrie, a la teva ràdio local.
Vols saber les audiències de la setmana? Vols estar el dia del que passa a la tele? Doncs estigueu atents. Escolteu cada setmana La Caixa Tonta amb Joan Bosch i Assumpta Vitòria. Us esperem.
Famílies, sóc Andrea Vidal, consultora en criança conscient i amb mirada sistèmica i al programa Coses de Crios tenim l'objectiu d'acompanyar-vos i inspirar-vos en la criança dels vostres fills. En cada capítol us proposo posar-vos les ulleres
per a veure més enllà del que podem apreciar a simple vista en la vida quotidiana en la nostra criança. Podeu escoltar coses de crios cada setmana a la vostra ràdio local.
Si tens problemes amb la beguda i t'adones que tu sol no pots resoldre'ls, potser et podem ajudar. Els grups d'Alcohòlics Anònims han estat la solució per a milions de persones per tot el món. Truca'ns al 606 58 62 70. Alcohòlics Anònims.
Bon dia, són les 11, us parla Maria Lara. La consellera d'Interior, Núria Parlón, ha anunciat que en un mes entrarà en vigor la reducció de velocitat a l'AP7 entre Calaf i Emposta, 80 quilòmetres per on per a vehicles pesants i 100 per a turismes. Aquesta mesura forma part d'un pla de xoc de sis mesos per tal de reduir la sinistralitat que aquest 2025 ha registrat 15 víctimes mortals, més del doble que el 2024.
El pla inclou una vintena de mesures centrades en vehicles pesants, com sis nous carros de radar a l'Ebre, més controls i inspeccions, formació específica per a transportistes i tecnologies per tal de detectar la fatiga dels camiones.
I en mobilitat a la GEI, a la GEI 642, volíem dir continuar tallada entre Rupià i per l'Avain, tots dos sentits de la marxa per la retirada de la càrrega d'un camió de pomes que hi va volcar i es fan desviaments per la C-66 i la C-252. A la P-7, a Sobirats, també hi ha un carril tallat per la retirada d'un vehicle i a la P-2, a la cabra del camp, hi ha un carril esquerre tallat també per la retirada de càrrega que va accidentar-se ahir.
Pel que fa al servei ferroviari, represa completament ja la circulació de l'R3 entre la Garriga i Puigcerda. I avui es compleixen 50 anys de la mort de Franco i encara són ben presents els vestigis de la dictadura a Catalunya en forma de monuments, nomenclatures i plaques d'habitatges. La feina de catalogació d'entitats com el Memorial Democràtic i de les administracions en els darrers temps ha fet molta tasca de reparació, però malgrat tot l'eliminació és juny encara ha de ser definitiva.
Tot plegat mentre creix el nivell de justificació d'un règim autoritari entre els més joves, segons les darreres enquestes del Centre d'Investigacions Sociològiques. Poc més de 3 de cada 10 homes d'entre 16 i 24 anys estan d'acord en el fet que la democràcia és preferible a qualsevol altra forma de govern.
I Jordi Pujol ingressat per pneumònia a la Clínica Sagrada Família de Barcelona des del diumenge rebrà previsiblement l'alta aquest divendres després d'una evolució favorable segons el seu metge. Tot i això, no està en condicions de compareixer ni presencialment ni tampoc telemàticament al judici de l'Audiència Nacional que començarà el proper dilluns.
I la pobresa infantil afecta un de cada tres menors i les denúncies per violència sexual s'han incrementat, prop d'un 60% entre els infants. Uns abusos que en el 85% aquí sí dels casos es donen en l'entorn familiar on es manté un clima de negació de la realitat. Són dades per a la consciència aquest 20 de novembre que se celebra el Dia Mundial de la Infància.
I en esports, el Barça té una nova cita de la Champions femenina i ho farà amb un clàssic a Europa. Les blaugranes visiten el Chelsea a partir de les 9 de la nit en la quarta jornada de la competició continental. Les de Pere i Romeu, en ple de victòries en aquestes tres primeres jornades, volen continuar invictes contra un rival històric a qui s'ha enfrontat 8 vegades. Notícies en xarxa
Seguim en directe a la sintonia d'on a la Torre ara amb l'espai La Casa de la Vila. Avui ens acompanya l'alcalde de Torre d'en Barra, en Valer Pinó, i tenim un reguitzell de temes que no ens els acabarem. No sé si tindrem temps de parlar de tot. Anem a Capoen. Bon dia. Avui heu publicat l'Ajuntament, a difós una nota de premsa, i comencem per aquí, perquè potser és l'actualitat més immediata, però de temes importants no tenim un munt. S'ha iniciat ja el treball per elaborar
l'Avants POM de Torre d'Embarra, que és el document previ a fer la revisió del Pla d'Ordenació Urbana. Correcte. Uns treballs que s'han adjudicat a l'empresa Deusa Consulting per 64.000 euros i disposarà d'un any per fer aquest treball previ. En què consisteix l'Avants POM? L'Avants POM és els treballs previs per dimensionar cap on ha d'anar a la torre, com ha de créixer, si ha de créixer, quines zones de protecció...
I el que ara farem amb aquest abans-pom serà l'anàlisi i la diagnosi de la situació actual que tenim en el territori. Pensem que el pom que tenim és molt, molt bé, crec que de 2002, imagineu-vos tot el que ha canviat. La definició dels objectius, és a dir, com volem els criteris generals que han d'ordenar aquest municipi,
Unes sessions de treballs internes, sobretot a nivell tècnic, però d'alguna manera hi participarem també. Unes seran de nivell tècnic i les altres ja seran en processos de participació ciutadana, i aquí també jugarem els diferents partits polítics,
i consultat a les entitats i els agents socials. Un procés participatiu molt necessari perquè entre tots i totes decidim quina és la torre d'embarra que volem. Pensem que anem molt tard, molts municipis van molt tard. El POUM és un document molt complicat de consensuar, molt complicat de redactar. Imagineu-vos la licitació només per l'abans POUM.
però és una fita que hem de fer, hem de definir la torre d'embarra del futur i quina torre d'embarra volem i donem els primers passos molt esperançats perquè sobretot en aquest anàlisi i diagnosi de la situació actual i la recollida de dades serà molt interessant
fer un paró i un dibuix d'on estem i cap a on volem anar. I sobretot la part de la participació ciutadana i d'identitats i de gent social que serà molt important. Comencem un treball molt llarg, que sabem que és llarg perquè sempre és llarg, però molt necessari per la Torre del Futur.
Ja s'havien fet alguns treballs previs perquè la revisió del POUM és un projecte que ve de llarg, ara hi ha aquesta mena de concreció, però teníem documents previs d'anteriors mandats, tot això s'haurà de revisar. Clar, evidentment s'haurà de revisar, més clar, perquè les situacions han variat, per això aquest primer punt d'anàlisi i diagnosi de...
de la situació actual. Hem de veure la memòria social, el pla d'habitatge, hem de veure tot el que s'ha de poder abocar aquí i a partir d'aquí comencem ara a treballar, que és una gran notícia, són d'aquells treballs ferragosos però que tocaven perquè portaven 20 i escaig anys amb aquest pla inicial.
Ja vau fer una primera reunió amb l'empresa, què tal? Bé, bé, bé. De fet, allà ens van donar contactes a nivell tècnic, començar a veure documents i ja s'han posat a treballar. És un any de treball i dius que hi haurà aquesta part de participació ciutadana, que potser serà una mica més cap al final d'aquest procés? Sí, ho demana. La pròpia ordenació del procés demana que sigui al final, perquè així també tu pots, a l'hora de convocar la gent, pots donar un full de treball, unes dades de treball, una...
uns criteris o unes... Així està la cosa, no? I, per tant, a partir d'aquí, agafar totes les propostes que puguin venir i que poden dibuixar aquesta torre que deia. Heu definit un calendari per fer aquesta revisió del Pla d'Ordenació Urbana? Perquè ara estem parlant d'un document previ. No, encara no, encara no. Encara, ja et dic, s'ha signat aquest contracte. En fi, aquesta primera presa de contactes entre l'empresa i els serveis tècnics ja estan treballant. De moment tenim això.
tenim un any per endavant i que, a més, arribarem a la tordó de l'any vinent i el maig següent hi haurà eleccions. No sé si aquest panorama pot afectar, en certa manera, tramitacions o hi ha un consens polític important com per això de tirar endavant. Hi haurà d'haver, però això supera aquest govern i no sé si superarà el següent.
Per tant, això és un treball molt de tots i totes i que és de llarg recorregut i amb una visió molt oberta. Per tant, crec que supera la voluntat política, perquè ja veus, és un treball molt tècnic i al final que també amb la participació ciutadana.
No sé, hi ha municipis que s'han encallat amb la relació del POU molts anys. Espero que ho resolem el més aviat possible, però és difícil saber quan tindrem el POU definitiu. Partiu d'algun horitzó a nivell demogràfic concret, perquè hi ha poblacions que diuen que planifiquem la Torre d'Embarra dels 25.000 habitants.
No, el que sí que sabem és que no volem ser una Torre d'Embarra de 30.000, de 40.000, de 50.000. Això crec que hi ha un cert consens polític que no és la idea que tenim de municipi. Jo sempre insisteixo en arribar al llindar dels 20.000 per una qüestió dels serveis i de l'aportació de l'Estat i de tenir partides que ajudin a mantenir els serveis no obligatoris que tenim ara a l'Ajuntament de Torre d'Embarra,
Però no pensem en una ciutat petita ni molt menys, i això crec que un ple també va sortir, el representant de la CUP ho deia, crec que estem tots en la línia de mantenir-nos aquí en un poble gran però no una ciutat petita.
Molt bé. Anem a avançar en temes amb més concreció d'això, abans tindrem oportunitat de parlar-ne perquè és un procés que durarà tot un any. Ara, aquí mateix, tocada a la ràdio, hem començat les obres del carrer Filadors. Com ha anat aquest inici? Perquè tenim quatre mesos d'obres per endavant, a més amb un carrer que a nivell de circulació és bastant estratègic.
Sí, de fet hi ha tres fases i aquestes tres fases modifiquen les direccions dels carrers, de diferents carrers en cada una de les fases. Ara estem acabant, hem d'imprimir uns planos perquè volem que la gent ho pugui tenir més a la mà de quan m'afecta i quin carrer m'afecta.
Sabem que les obres sempre tenen aquest de molèsties i jo mateix per venir avui no tenia molt clar per on venir, sempre és molt complicat. Jo perquè vaig a peu, eh? Sí, sí, és molt complicat, però el cert és que aquest carrer era molt necessari fer-ho nou, hem tingut l'oportunitat que la Diputació de Tarragona el subvenciona amb l'impuls dipte,
I també hi ha una part molt que no es veurà, que és la dels serveis, sobretot d'aclarar els pluvials i tot això que quedarà actualitzat, perquè recordem que aquest poble no té línia d'aigües pluvials i cada vegada que fem una obra intentem anar connectant i tenir tota aquesta xarxa de pluvials. Serà un carrer per les persones, més ample, renovat, amarbrat, amb mobiliari urbà,
i que tindrà aquesta fesomia que té el Pere Badia, el Carrer Lleida, el Carrer Girona, la Presa Catalunya, el Pere Badia, estenent allò que vam començar el 2015 amb el Pere Badia, tota aquesta renovació i recuperació dels carrers per a les persones. Demano paciència i comprensió i que molt aviat, que són quatre mesos, ho tindrem a disposició.
Hi ha hagut algun tipus d'incidència a nivell de mobilitat aquests primers dies? Em sembla que el primer dia, just dilluns, quan començaven les obres, aquí al carrer de Sant Clemente no estava acabat de senyalitzar... No em consta, eh? Però és normal tampoc que no em consti. Jo com a alcalde tinc els... A mi em fan arribar els problemes quan són problemes problemes. Si el van resoldre no em consta. Jo ahir vaig demanar informe de com anava tot i em van dir que tot en ordre i cap problema. No em consta algun problema a destacar.
I el problema que sí que tinc sobre la taula és la qüestió de la piscina. La piscina nova perquè ara es va instal·lar la llum dies enrere, però teniu ja alguna concreció més? Crec que a mig dia he de despatxar amb el responsable a veure com està això. Estan acabant la connexió i llavors comencem les proves. Moltes ganes de tenir aquesta piscina, molta necessitat. Estem patint molt, és evident que estem patint molt amb aquesta obra.
Aquest és un dels problemes de tenir una obra que es va fer en un moment, que es va quedar parada, que ara ha de venir un altre i fer un projecte sobre aquest edifici que ja està, els vicis ocults, els miraments... És la complexitat que té quan no fas una cosa des de zero. I estem patint totes aquestes...
conseqüències amb l'únic objectiu de poder tenir aquesta instal·lació a disposició dels torrencs i les torrenques i que serà un espai que estic convençut que quan puguem obrir la gent podrà veure que valgut molt la pena però que no ens hem d'amagar que ens està fent patir perquè està sent tot molt difícil i que ja vam anunciar les penalitats i que després queda tot un treball previ d'aquest certificat final d'obra
on hem de veure què ha passat. Anem veient què ha passat, però el resum de tot plegat i veure quines mesures podem prendre. Esperem que aviat podem tenir la piscina. Per què dies? Ja, però quan? És important que la maquinària funcioni bé. És important que es pugui seguir en marxa i veure tot. Potser és abans del que podem calcular perquè va tot molt bé o potser hi ha alguna bomba que s'ha de canviar. Hem d'esperar una miqueta més, demano paciència.
I creieu-me que l'alcalde té tantes o més ganes que qualsevol que aquesta piscina es pugui obrir.
Des de l'empresa us han donat alguna explicació d'aquest retard? Perquè ara ja estem parlant de més de mitjany. Sí, hi ha tots uns... És el que et deia, no? Hi ha vicis ocults, hi ha midaments, hi ha qüestions. Unes que estan en el projecte, per tant, és de la direcció d'obra. Un altre, de retards propis de la constructora, ja si anem molt enrere de la fusta, dels tiradors, dels tirants...
Hi ha molta cosa que s'haurà d'analitzar amb el certificat final d'obra, que és el procediment, més quan una obra ja està molt avançada, molt avançada, i per tant hem d'acabar aquest procediment. Nosaltres fem evidentment el que tècnicament ens recomanen que s'ha de fer per tal d'obtenir l'obra i després començar els processos que toquin.
De fet, en el ple d'aquest dilluns, vau aprovar una nova modificació de crèdit, aquesta de 250.000 euros, per quan arribi aquest moment de certificar l'obra, veure si s'ha d'afegir encara més diners. No, és una mica al revés. Al revés, vinga, va. És a dir, per poder finalitzar l'obra i tenir el certificat, has de tenir les partides. S'han detectat uns visos ocults i uns problemes de mirament que ens indiquen aquestes.
El que no està gens clar és que haurem de pagar aquests 250.000. El que hem d'estar és a disposició per certificar. Després ja veurem aquestes penalitats pel retard, per veure d'on venen aquests amidaments o no, si és un problema de projecte o de la construcció, i aquí és on els tècnics fan l'anàlisi. D'acord? O sigui que és una mica al revés. Hem de posar per poder complir amb la llei, però després hem de reduir tot el que considerem tècnicament, que s'ha de reduir.
que seria a través de les penalitats. A través de les penalitats i del certificat de final d'obra, que és el que indica, doncs, això no estava i s'ha tingut que fer, o això sí que estava i no s'ha fet. És una mica complicat, eh? És molt complicat. A més, a més, és el que et deia, la complicació és que tenim una piscina que es va inaugurar, ja no sé quants... Fa baix 10 anys. Sí, sí. Jo encara no treballava aquí, em porto 11. Que entrem el 2015, entro jo com a regidor de serveis el 2015 i rebo una trucada que està en estat de bandó i quan arribo allà no us podeu ni imaginar el que era allò.
i que fem tot l'esforç econòmic que puguem per poder-la obrir per donar un servei. I a partir d'aquí comencem a caminar, amb diferents projectes, el projecte inicial que era una barbaritat, perquè a part de costes de 5 milions d'euros tenia un cost de manteniment d'un milió d'euros, això no ho podíem. I a partir d'aquí han anat succeint moltes coses, de diferents governs, de diferents regidors, de diferents...
I en el procés tot allò que ha pogut sortir malament ha sortit malament. És a dir, i és la complexitat d'agafar un projecte que ja estava i intentar l'adequar, no? I moltes vegades passen aquestes coses. Esperem que ara ja estigui tot i veiem la responsabilitat de cadascun dels actors i veurem quin és el cost.
però l'important és que al final tindrem una piscina adequada pel municipi, que és l'objectiu que ens va marcar allà fa 10 anys. I per tant, també tanquem un dels edificis que van quedar penjats fa 10 anys. Ens vam trobar un parc infiladors abandonat, un parc infiladors amb un dèficit de més de 12.000 euros mensuals,
Una comissaria de la policia local judicialitzada i que no teníem molt clar què teníem que fer amb ella ja és propietat de l'Ajuntament, teníem aquesta piscina, teníem un projecte d'escorxador allà parat des de fa 12 anys que ara està a punt de signar-se el contracte i hem d'abordar el tema del teatre.
per tancar tot això que no ens acaba de deixar mirar del futur perquè encara arrosseguem del passat passat per cert en el que nosaltres com a partit polític o els partits o la majoria del partit que estem no tenim res a veure o inclús sí perquè el teatre si tiras enrere era un projecte crec que del govern tripartit per tant
I arrossegant totes aquestes qüestions és molt difícil poder mirar el futur. I per això ara estic centrant tots els esforços de l'alcaldia en mirar, començar a encetar el tema del teatre, que s'està redactant el projecte executiu, que estic parlant d'administracions perquè ens ajudin, que estic parlant d'administracions de la Diputació, del Consell Comarcal...
perquè ens ajudi a entendre la necessitat que tenim com a territori per tenir aquest teatre auditori, amb la Generalitat, i també hem enviat algun recadu al Ministeri de Cultura, que no sé si em farà molt de cas, però ho he intentat. Jo picaré totes les portes tal com vaig comprometre, però ja he començat a picar aquestes portes i han començat a arribar els resultats, i no només és una instal·lació, sinó és que és tancar ja el passat de Torre del Barri i podem començar a mirar el futur.
Anem per passos, val? Seguim un moment amb la piscina i ara passarem a l'escorxador i al teatre. La piscina vella, en el ple de dilluns també, els partits de l'ocució us van traslladar la preocupació perquè hi ha condensació. Sí. I, de fet, la imatge d'una boirina és com a bastant espectacular. Què s'ha passat? Passava abans? No, el que passa és que no hi havia escalefactors, que ara ja hi són, val?
i després, per unes diferents avaries que hi ha hagut sobre el tema del calentament de l'aigua, ha fet aquesta condensació de vapor. Què vull tornar a dir? Jo vaig demanar als tècnics si tenim alguna situació d'inseguretat i se m'ha de dir que no. Hi ha uns indicadors de CO2,
Clar, això que hi ha clor en suspensió, al final és... Tècnicament, evidentment, si hi ha cap problema, tancaré la piscina, evidentment, però no l'hem de treure. Una altra cosa és que tu puguis tenir aquesta sensació, i ara tenim una sèrie de reunions pendents, però que ningú pensi que tindrem una instal·lació que pugui ser un perill. Si és un perill, ja es tancarà, però tècnicament vam obrir a dalt per desallotjar...
Es veu que les concentracions de primera hora creen aquest vapor i que des de la instal·lació dels calefactors, que és anterior al ple, que crec que es van posar en marxa el mateix dia del ple, doncs donava aquesta condensació
Però no es detecta un ambient de perillositat. Si es detecta en qualsevol moment es tancarà, evidentment. Això vol dir que l'aigua està fresqueta de la piscina. Sí, clar que sí. La qüestió és que penseu que aquesta carpa l'hem posat i l'ha pagat la constructora perquè no era l'objectiu. I tan aviat podem que farem el canvi a la piscina nova.
Passem a l'escorxador, que l'has esmentat, perquè ara dius, estem a punt de signar el contracte, de fet, sortia l'altre dia i ho va avançar a TAC-12, que ja heu contractat l'empresa, en aquest cas dues empreses, una unió temporal, que faran la rehabilitació. Correcte. Sí, sí, estem amb aquestes. Afortunadament, ja tenim aquesta licitació feta i han de començar, s'ha de formalitzar el contracte i parlar ja de les execucions. Recordem, farem una millora
de l'estructura de l'escorxador en un espai diàfan i teulades i de més, i quedarà molt que parlar encara de l'escorxador, algunes coses ja s'estan parlant, però més dels usos i de més, però si més no, penseu que jo no era regidor,
ja porto deu anys, no era regidor i que ja mirava el projecte de l'antic escotxador. Per tant, també és una fita important, que també tanca part del passat. Recordo un recolzament d'algun partit a alguns pressupostos del Massaguer perquè estava en la rehabilitació de l'escotxador i a dia d'avui encara estem així, no? Per tant, és el que et deia, no? És una cosa més a tancar i poder ja projectar-nos pel futur.
Una cosa més a tancar, es farà aquesta primera fase. Les obres poden començar ja, abans d'acabar l'any? Hem de veure l'assignatura i l'execució. Quan es fa una obra, per exemple, ha de passar amb el fila 2, hem de mirar primer quan es signa el temps que tens per començar, que està per llei. I a més a més, quin és el pla que et convé més. Per exemple, imaginem-nos que entrem en festes de Nadal,
És convenient començar una obra amb festes d'anà? Potser no, perquè la gent farà vacances, no? Són aquests detalls, però això els serveis tècnics ho estaran mirant i quan toqui m'ho informaran i prendem aquesta decisió. Sí, encara no tenim calendari d'iniciables. No, i el calendari encara no l'he vist. Potser va estar preparant, eh, a nivell tècnic, però a mi, quan m'ensenya, m'ensenya els resultats de l'Ano, que també és el que va passar a fila 2, no? S'ha planificat així, llavors políticament es mira si hi ha la part més de la població que pugui afectar i si s'ha de fer alguna variació, però...
Segurament ells ja estan treballant en aquest procés. En qualsevol cas, en punt de signar aquest contracte, es tracta de la primera fase, consolidació de l'edifici. Quan s'acabi aquesta primera fase, l'edifici ja podrà ser utilitzat o encara ens haurem d'esperar a la segona fase?
Depèn del que decidim que vagi allà. A la consolidació de l'edifici demanarà la seguretat necessària per estar-hi. Depèn dels usos que li vulguem donar, quedarà fer una inversió més gran, més petita, o no. Per tant, crec que anem a aquesta primera fase mentre comencem a parlar dels usos. Perquè encara no estan concretats. S'havia parlat de la possibilitat que fos per les entitats culturals, les entitats del Seïssi, però encara no hi ha reconcretat?
No, no hi ha res concretat. Estem revisant totes les necessitats que tenim. Avui parlàvem amb l'exalcalde, l'Eduard Rovira, que farà un plàning d'espais, perquè hem de veure, no?, també, on creiem que andarà cada una de les coses que tenim, els espais disponibles i els espais que tindrem en el futur.
De fet, ara hi ha hagut una certa reordenació perquè el grup de dones s'han anat a la golfe, la gent del Seguisti s'han anat a l'antic ajuntament, no? Sí, estem fent una mica aquest moviment perquè descentralitzar entitats. Per exemple, que les entitats culturals estiguin a l'antic ajuntament, a mi personalment m'agrada molt. I aquest antic ajuntament, ara traurem protecció civil, el grup de dones ja ha sortit,
A la llei de barris proposarem una millora d'aquest edifici pel tema d'accessibilitat. Per tant, queden coses a fer, però aquest pla que parlàvem amb l'Eduard aquest matí és important. Quins espais tenim i tindrem disponibles?
i quines necessitats tenim. O sigui, Tornambal té una joja, una joja, joja, joja, que és que... Joja. Joja. Va! Una joja. Joja, que...
que és que té un teixit cultural associatiu i esportiu molt important, molt important, i és el que mou i fa atacar aquest poble, no?, i per tant els hem de tenir molt en consideració perquè al final polítics o anem i tornem, no?, o marxem, estem de passada, però queden, les entitats són les que queden,
ara hem sabut aquest any els 50 anys de la Torre, són els que fan història i al final els hem de cuidar en la mesura possible, però també veient les necessitats que tenen i les capacitats que tenim nosaltres i aquest és el que hem de fer ara, aquest dibuix dels espais.
i d'espais que s'han de desencallar ja després de 10 anys que comentaves abans. En el cas del teatre, això ja ho havies explicat en diferents ocasions que anàveu trucant a portes de les diferents administracions per buscar finançar.
Ai, que em quedo sense reu. Avui estem tots, eh? Estem els dos. Estem fotuts. Fa molt de fred. Deies que s'estan començant a veure resultats. Sí. No sé si aquí... Més aviat, no? No? Anava a dir a veure si aquí traiem un titular, no? Teatre, què? Tinc converses amb la Diputació i tinc converses amb la Generalitat. I diguem que m'estan atenent. Si més no, m'estan atenent la necessitat. Per tant, és aviat, però...
Així com de l'Estat encara no ha rebut input, tant de la Diputació com de la Generalitat sí que l'hem rebut i tothom entén la importància, no només física, sinó moral, de tot l'embara per poder tancar aquest passat. I estem molt treballant en ell.
O sigui, que encara no hi ha quantitats confirmades, però hi ha un cert compromís. Ah, sí, vinga, va. Podríem dir així? Correcte, sí, sí. Vinga, va, doncs ja tenim una mica de concreció amb aquest teatre, que també anirem seguint, perquè també és un projecte pendent des de fa moltíssim temps, des de fa molts mandats. Molts, molts, sí, sí.
Que dius, fa anys, però és que a més fa mandat. És a dir, ja ho anem complicant. Jo no sé, crec que ve d'altre partit abans del Massaguer. Sí, perquè es va aturar en època del Massaguer. Més qüestions. Aquests dies també ha tornat a sortir en diversos mitjans el tema de la sorra, que tindreu ja un compromís de Costes de l'Estat que es farà la reposició d'aquell espai que es forma al Bassal al mig de la platja de la Paella.
Això és que heu fet una nova reunió, perquè en l'última que vau fer, a finals d'octubre, van dir, volem una reunió més concreta... El que passa és que amb això de la sorra del platge s'està malinformant a la gent, no sé com dir-ho, eh? Doncs vinga, aclarim coses. L'extracció que es planteja ara per part del port, que no és el Ministeri de Costes, per cert, el Ministeri de Costes no existeix,
no té res a veure amb la petició nostra de la reposició dels danys que es van produir a l'extracció que es va fer el 2023. Per tant, separem-ho. D'on faran l'extracció o d'on volen, perquè encara no tenim un document oficial que ho digui, d'on volen fer l'extracció? Del sobrant dels 140 metres a tocar de la vora,
de la part de la paella que està més tocant a l'espigó, que no té res a veure amb les extraccions random que s'han produït en les últimes estacions que ens han fet el forat, per exemple. Qui la fa? La fa el port, perquè té una obligació contractual de treure l'acumulació de sorra que es produeix en aquell àmbit.
Què és el que nosaltres reclamàvem? Escolti, vostè va fer una extracció al mig de la platja, ens vam fer un forat, i vostè ara, Ministerio, l'ha de resoldre. I uns dies després van venir aquí, els responsables del Ministerio, a peu de platja, amb els serveis tècnics i amb ell mateix, per comprometre's a tapar aquest forat amb una reperfilació de la platja.
No té res a veure, no seran les màquines de l'extracció del port, perquè és el port el que ha de fer l'extracció, sinó que el Ministeri enviarà unes màquines per reperfilar això i tapar aquest forat. Dues qüestions absolutament diferents. Com ho faran? Ho faran amb la mateixa sorra que hi ha al mig de la platja, redistribuint-la? Amb un reperfilament d'uns lloms que tenim a la platja. Nosaltres tenim, penseu que a la platja a la Pella s'acumula molta sorra.
Però sobretot a la part de l'espigó, que és on faran l'extracció, l'altra, hi ha molts metres. I aquí el dubte que nosaltres diem és, escolteu, això com una cosa normal i anual d'anar extraient sorra de forma artificial de flux natural, com a mínim l'hem posat en dubte a nivell tècnic. Després...
Escolteu, no podeu continuar fent extraccions en temporada de bany i en temporada de nodificació de Corriol Cama Negra, que és aquell projecte que vam paralitzar. Sí, a l'estiu. A l'estiu. Perquè tenim, a part dels banyistes, tenim l'activitat esportiva, tenim el Corriol Cama Negra, tenim les activitats desplegades i, a més a més, m'estàs tallent de la pan seca
quan l'acumulació que estem dient que s'està produint és en la part humida i submergida. A la part submergida hi ha una acumulació important de sorra, perquè la sorra s'acumula allà, que també vam dir, algun dia hem d'analitzar perquè si no al final arribarem que l'espigó es podrà fer caminant pel voltant, pel...