Ona La Torre, 107.0 FM i ona-latorre.cat.
Bon dijous, Baix Gaià, és 19 de març, dia de Sant Josep. Moltes felicitats a tots els Joseps, Josepes, Peps, Josefines que ens estiguin escoltant, i per molts anys també a tots els pares, avui que precisament té lloc aquesta celebració.
Ara i aquí el que marca el ritme és el batec del territori. Altafulla, l'Ajuntament compta amb un romanent de tresoreria de més d'un milió d'euros per aquest 2026. L'equip de govern ja ha anunciat que es prioritzarà l'amortització de deute i inversions com la remodelació de la plaça de la Portalada o l'adquisició d'una màquina escombradora. A Roda de Barà han sortit a concurs dues noves concessions de serveis de platja per aquesta temporada.
Es tracta d'una guingueta desmuntable de servei de bar i d'un servei de lloguer d'embarcacions sense motor situats a la platja llarga. I a Torredembarra el curs vinent es tornarà a comptar amb una psicopedagoga municipal per atendre les necessitats de les escoles i instituts. La plaça s'ha aprovat en junta de govern local i pròximament s'obrirà la convocatòria per cobrir-la.
Això que estan escoltant és Baix Gai al Dia, el programa de proximitat que connecta el de Fulla, Torre d'Embarra, Roda de Barà i totes les poblacions del Baix Gaià, amb informació, anàlisi i les millors companyies. Els parla Eduard Virgili. Sònia Camí, bon dia, bon dijous. Bon dijous, bon dijous i feliç dia del pare a tots els pares. I com bé comentaves, moltes felicitats al Josep, Josepes i demés.
I tant, avui te'n faràs un fart, perquè en Josep, Josep Maria... Ui, n'hi ha molts, eh? N'hi ha, sí, allò que va ser pel carrer... Ai, per molts anys. I ja està, ho tens arreglat. En fi, queda dit, eh? Des d'aquí fem una felicitació general a tothom qui avui celebri alguna cosa. Mira, ho deixem aquí. Tenen sintonitzat el de Fuller Ràdio, Ana la Torre i Roda Tabanà Ràdio. Som Baix, veia el dia. Benvinguts i benvingudes a la ràdio de Kilòmetre Zero.
Baix Gaià al dia, la ràdio que informa i acompanya. Vinga, va, que això comença ja a fer baixada, així que és moment de saber quin temps tindrem de cara a les properes hores. Connectem, tal com fem sempre en aquesta hora, amb el servei meteorològic de la xarxa de comunicació local. Lluís Vipérez, hola, molt bon dia. Bon dia, un temps ennobolat a moltes comarques de Tarragona i, de fet, amb alguna pluja molt esporàdica, alguna roina molt poc important...
que sobretot anirem tenint al llarg d'aquest matí i sobretot a les muntanyes del prelitoral. Per tant, cap a Prades, cap a la Mossara, a la Serra de Llevaria, també les muntanyes del Mont Sant. Molt poca aigua i en alguns moments fins i tot amb clarianes. De fet, el camp de Tarragona serà aquesta tarda quan es comenci a obrir una mica més el cel, sobretot ja a Randamar. També hem de destacar, això sí, que a prop de la costa bufarà una mica més el vent d'agregal o de llevant,
amb sensació de frascó i també amb mala mar. Déu-n'hi-do, hi haurà onades que es poden aproximar als dos metres d'altura a la mateixa platja de la costa d'Aurada. Amb aquest vent d'agregal, la temperatura avui tira cap avall. La tarda serà agradable, no pas freda tampoc, però no pujarà la temperatura com tardes enrere. Per tant, una jornada, un palet més frasqueta. N'estem pendents a la xarxa.
Baix Gaià al dia, la veu del territori.
I ara el que hem de fer és un cop d'ull a la premsa d'avui dijous, 19 de març. Comencem agafant la portada del mes al diari del camp de Tarragona, que titula A Tarragona, hem de estar, menys té ara les dades de la Universitat Rovira i Virgili, sobre la cocaïna. L'empresa municipal afirma que la universitat no està acreditada per analitzar la presència de drogues en les aigües residuals. Un estudi promogut a Europa...
i que els últims anys havia donat resultats molt elevats de presència de cocaïna a la ciutat. I afegeix encara unes declaracions de David López, un periodista i guionista que ha analitzat el context socioeconòmic darrere del consum de cocaïna a Espanya i que, per cert, critica la gestió política del problema.
que diu que era sorprenent que l'Ajuntament de Tarragona no fes res respecte de l'estudi. Avui, en pàgines interiors del diari Més, es publica una entrevista a López que val la pena consultar, igual que també tot el que revela aquest estudi i les declaracions, per exemple, també dels portaveus dels grups polítics, així com també del gerent de Matza o d'una catedràtica de la Rovira i Virgili, respecte d'aquesta qüestió.
Més coses. En portada del mes pel que fa a societat ens diuen Bona Vista rebutja el Passeillo de Vox. Al carrer i des dels balcons els veïns van mostrar la seva oposició a la marxa ultradretana que va avançar pel barri amb consignes contra la immigració i en favor de la deportació.
De fet, podem veure al fons de la fotografia que il·lustra això que acabem de dir, la capçalera d'aquesta manifestació escortada per un cotxe policial i al voltant força gent, tant partidaris d'aquesta manifestació, d'aquesta concentració de Vox, com també de tractors alçant braços.
amb força crits, amb cridòria, i enmig d'aquestes desenes de persones, fins i tot podem veure encara algun agent policial supervisant que la cosa no se n'anés de mare. D'altra banda, a Reus anuncien en el marc del Consell d'Infants que la ciutat acollirà una edició del Sex Education Film Festival. Pel que fa a OK, el Reus i el Calafell enceten el seu camí a la Copa del Rei amb un derbi ple d'intensitat i il·lusió per lluitar pel títol.
I encara a la capital del Baix Camp, l'Ajuntament de Reus projecta 190 habitatges socials a la zona de Piqui Aguilera. El plenari municipal aprovarà aquest divendres la modificació d'usos i que els pisos siguin ara de protecció oficial. I un parell de qüestions més. Sota mateix de la capçalera del mes, a Perefort i Puig del Fi, l'oposició i la regidora transfuga presentaran Jordi Cacho d'Esquerra Republicana per substituir Martí Pla a l'alcaldia.
I en cultura ens diuen que l'Ajuntament de Tarragona presenta un pla per dotar de biblioteques i punts de lectura a diferents barris de la ciutat. Un altre dels rotatius de casa és el Diari de Tarragona, que avui, en portada d'estaca, la Imperial serà la plaça administrativa Tàrraco. L'Oficina Municipal d'Atenció Ciutadana es traslladarà a l'antic edifici de Lletres, prop de la nova seu de la Diputació.
Més coses. Avui en portada també llegim plaques solars per teulada. Una comunitat del carrer Prat de la Riba a Tarragona inverteix 1,4 milions d'euros. La fotografia de portada panoràmica que ocupa gran part de la primera plana del diari de Tarragona precisament així ho il·lustra. Es veuen aquestes plaques fotovoltaiques al terrat d'aquest edifici del carrer Prat de la Riba.
Més coses en política. Illa retira els pressupostos i guanya temps per negociar amb Esquerra. La cessió de l'IRPF a Catalunya ja no és una línia vermella, diu per Esquerra. Podem veure fotografia de Salvador Illa ahir al Parlament. Més coses a Can Vils. L'Avinguda Diputació es convertirà en un gran passeig.
El por de Tarragona, inversió de 9 milions per acollir més vehicles. Encara poc que fa infraestructures, els maquinistes del CMAF bloquegen la línia R4 de Rodalies. I en tecnologia ens diuen dominar la intel·ligència artificial, requisit bàsic per les empreses. I just a la capçalera del diari de Tarragona llegim que Tortosa recorda el poeta i jurista Abu Bakr.
I com que no en tenim prou amb la premsa de casa, ara també volem saber de què es parla fora del territori. Així que, Sònia, fem un cop d'ull a les portades dels diaris d'àmbit generalista. Doncs comencem amb la portada de l'Ara. Illa retira els comptes i Esquerra Republicana els negociarà sense línies vermelles. Els dos partits es donen temps amb l'objectiu de poder aprovar els pressupostos abans de l'estiu.
Junqueras accepta estudiar la proposta del govern sobre l'IRPF sense esperar un gest de Sánchez. També parla de la guerra a l'Orient Mitjà, un atac al jaciment de gas més gran del món, agreuja la crisi de preus. El barril de Brent s'acosta als 110 dòlars i arrossega les borses a la baixa.
L'altre tema del dia és en el món de l'esport, un Barça huracanat passa per sobre del Newcastle. El resultat 7 a 2. Més temes, un avenç en immunoterapia permet atacar els tumors des de dins del cos. Europa vol que es pugui crear una empresa amb 100 euros i 48 hores. I Barcelona presenta un pla per revitalitzar el paral·lel.
Continuem amb la vanguardia. Ira i Junqueras es donen quatre mesos per negociar els pressupostos. El president retira el seu projecte per exigència d'Esquerra, que votarà un suplement de crèdit. Sánchez endarrereix la presentació dels seus comptes.
En portada, un Barça desfermat es desafia amb l'Atlètic. 7 a 2 titula. Israel abat un altre al càrrec iranià. La mort del ministre d'Intel·ligència s'afegeix al misteri sobre Mohatba Kamenei. Els Emirats incentiven el retorn dels que van fugir. El règim iranià podria estar intacte.
Altres temes en portada de l'avantguàrdia d'aquest dijous és que la síndica demana canvis profuns en l'administració catalana que veu obsoleta. Barcelona acollirà una cimera sobre drets digitals. Parla també l'era Trump, metralleta, el somni americà, nova ficció. I nou pla perquè el paral·lel recuperi la brillantor.
Continuem amb el periòdico. Illa Junqueras recondueixen el pols pels pressupostos. El president retira els comptes i Esquerra dilueix l'exigència de l'IRPF per negociar. El govern aprovarà avui un suplement de crèdit de més de 5.000 milions. El TJUE deixa per al maig la sentència sobre l'amnistia.
El tema també en portada, com veiem en tots els diaris d'avui, van davant al Camp Nou titular. El Barça s'enfrontarà en els quarts de la Champions League a l'Atlètic, després d'escombrar el Newcastle en una segona part platòrica, 7 a 2.
Israel mata el cap d'intel·ligència iranià i ataca la planta de gas més gran del món. Parla també sobre seguretat viària. Una IA de trànsit millora un 25% la predicció d'accidents a l'AP7. Parla de les obres a la Rambla. Les parades de Sant Jordi es mudaran al Portal de l'Àngel i la Catedral.
Petició del govern. La CEPI força la sortida d'Àngel Escribano dindrà abans de la fusió. També parla del cas tàndem. La Fiscalia demana 173 anys per a l'expresident del BBVA, Francisco González.
I acabarem amb el punt avui. Hotels amb segell català titular. La llarga tradició turística a Catalunya ha donat peu a la creació d'algunes de les marques hoteleres més sòlides del mercat. En una crònica el dia d'ahir de Lluís Simón Rebeser, del ciutadà Cris Charlier, diu que arrenca el judici contra un escàndalós cas de vexació lingüística de la Guàrdia Civil a l'aeroport del Prat.
I en l'esportiu, el Barça esclata el Newcastle 7 a 2 i jugarà als quarts de la Champions. Aquests són els titulars d'avui dijous, 19 de març. Cada matí, de 9 a 11, connecta amb Baix Gaià al dia.
Ara és el moment d'analitzar l'actualitat, és el moment d'opinió a Baixgai al dia. Cada dijous, acompanyats de la periodista Marta Domènech, que és qui trobem al capdavant de l'oficina d'Europe Direct Tarragona. Recordaran tots vostès que la setmana passada connectàvem amb ella a Brussel·les. Doncs bé, ja la tornem a tindre a casa. Ja ens va dir que hi anava per feina i no pas si quedava de vacances. Marta, bon dijous, benvinguda.
Van dir jo, i sí, ja un altre cop a casa, ja han tornat. Va ser una mica complicada, eh, la tornada, però bueno. Sí o què? A veure, a veure, explica'ns, explica'ns què va passar.
Bé, a Brussel·les ens trobàvem una vaga general en el país i hi havia problemes de transports, bàsicament, i també per poder menjar. I després de la tornada, primer l'avió i després Rodalies, va ser una tornada dura i lenta, però com la que tenen moltes persones cada dia. Per tant, tampoc no em puc queixar, que jo ho vaig fer un dia i ja està.
Déu-n'hi-do. I, a més a més, venies ja d'algun ensurt, no?, a Brussel·les. No sé si es pot explicar que van saltar unes alarmes. Sí, gairebé ho poden fer la... Vas explicar? Vas explicar? Aix, vas explicar. Vas saber, finalment, per què havien sonat aquelles alarmes? Sí. Doncs perquè es va cremar una llesca de pa al menjador. Què dius ara?
Sí, bé, tampoc no era una llesca de pa, eren molles. Van quedar molles en una torradora i, pel que sigui, doncs van generar més fum del normal. La gent que estava al menjador no se'n va adonar, però les alarmes ho van detectar, cosa que en part és d'agrair perquè dius, bé, funcionen molt bé, però l'ensurt de tothom, sobretot de les persones que encara estaven a les habitacions, doncs va ser important. Però bé, anècdotes de les que et passen en els viatges.
Déu-n'hi-do, això ens va passar poca estona abans de la connexió amb la Marda, per això deia Marda que una mica més i no tenim connexió. En fi, de vegades, vull dir de vegades, de tant en tant, aquella gent que tingui torradora, s'ha de treure ja com una raixeta sota, s'ha d'estirar i treure's a lliunta i cauen les molles de pa, quan queda torrat, de vegades que s'enganxa allà al costat amb aquelles resistències alguna mica de crosta...
de tant en tant s'ha de netejar, i així no tindrem aquesta mena d'ensurts. Va, fora bromes, centrem-nos el passat diumenge, 15 de març, se celebrava el Dia Europeu i també Mundial de les Persones Consumidores, una jornada que se centra en els drets de la ciutadania en un context de consum que cada vegada és més global, més digital i més complex, sobretot tenint en compte això que està marcat
Ara el comerç per l'electrònica, per les estafes digitals, pels nous hàbits de consum i la protecció de les persones consumidores és alhora també un dels grans reptes de la Unió Europea. Però tinc la sensació, Marta, que és més que una jornada útil, és un dia simbòlic perquè no sé fins a quin punt la ciutadania és realment conscient de tots els drets que té com a consumidora.
Sí, és simplement, jo crec que és un dia per recordar que tenim tota una sèrie de drets i que conformem part de la Unió Europea, les institucions europees ens protegeixen. Però això ha passat com en moltes altres coses. Jo a vegades, no sé si m'heu sentit explicar, que un 80% de la legislació que se'ns aplica en el nostre dia a dia
prové de directives i reglaments europeus, des que ens aixequem fins que ens n'anem a dormir, coses que no en som ni conscients, que potser tampoc no cal ser-ne conscient de tot. I pel que fa a les persones consumidores, doncs, bé, jo crec que hi ha una sèrie de drets molt bàsics que sí que els hem de conèixer, perquè...
els puguem fer servir, però la resta són els que ens protegeixen en el nostre dia a dia i que facin que tot funcioni bé. Mira, tornant al viatge de la setmana passada, a una companya li van perdre una maleta
que a més a més portava una medicació molt important. Doncs les coses es van complicar i es van complicar per culpa de la vaga general, entre d'altres. La maleta va començar a donar toms i no va arribar fins al cap de tres dies. Jo ahir vaig parlar amb aquesta persona i la companyia aèria ja li havia ingressat els diners del que es va gastar per poder estar aquests dies a...
A Mosel·les, és a dir, es va comprar una muda, una miqueta de roba i la neteja personal. Aquesta mateixa setmana ja ho tenia ingressat. Això es fa gràcies a uns drets que tenim la ciutadania europea i que ens protegeixen. Jo no dic que sense aquestes lleis les companyies potser te m'ho farien, no ho sé, però si ho fan és perquè estan obligades per lleis.
Quines eines tenim al nostre abast per reclamar o per queixar-nos si alguna cosa no ens convence o creiem que no s'ha fet com hauria d'haver estat?
Bé, jo primer el que voldria explicar és que qui és consumidor de la Unió Europea. I ho és qualsevol persona que compra algun tipus de béns o serveis per ús personal. I això és molt important. No estem parlant de nacionalitats ni de res més. O sigui, qualsevol persona.
que dins dels 27 estats membres de la Unió Europea compra béns o fa ús de serveis per la seva persona, aquesta persona està considerada consumidora. I, per tant, a la Unió Europea hi ha un marc comú que protegeix a totes aquestes persones, és a dir, que ens protegeix a tots nosaltres, perquè tots comprem béns un dia o un altre o fem ús de serveis, amb objectiu molt clar de seguretat, informació clara i possibilitat de poder reclamar. Quan podem reclamar, per exemple, compres online,
Tenim 14 dies per tornar a un producte sense haver de donar explicacions, si ens agrada, no ens agrada, si està bé, si està malament. El venedor ens ha de retornar els diners. Hi ha excepcions. El contingut digital, que ja està consumit, i això suposo que entra dintre de la lògica, i després els productes personalitzats, que també s'entén.
Si tu t'has fet personalitzar un producte, aquest no el podràs retornar. Aquest és un dels drets que més sorprèn i interessa a tothom, perquè no sempre queda clar aquest dret que tenim que després de 14 dies, o abans de 14 dies, perdó, podem tornar un producte sense haver de donar explicacions. Després, s'ha actualitzat una normativa quant a la garantia dels productes.
Ara és de tres anys, no de dos, de tres. I si un producte surt defectuós, podem demanar la seva reparació, la seva substitució o el reembolsament si no es pot solucionar. Un exemple, un mòbil que deixa de funcionar al cap d'un any, que n'hi ha. Tots hem viscut això. Tenim tres anys de garantia. Aquest producte, aquest mòbil, s'ha de poder reparar o s'ha de poder substituir. I si no, doncs que ens tornin els diners.
Ho he explicat al començament, drets en viatges i en transport, amb avions, compensacions per retards o cancel·lacions, després dret a l'assistència, ens han de donar menjar i allotjament, també tenint en compte les hores que portem de retard, no podem demanar menjar de seguida, però a partir d'un número concret d'hores ja ens han de donar menjar, assistència, i si això...
Un port a passar una nit ens han d'oferir un allotjament. En trens d'autobusos els drets són similars, tot i que en aquest cas, si no és que fem un viatge molt llarg, no ens hi trobarem. Després, proteccions en serveis digitals. Tenim dret a saber què estem contractant i estar protegit davant de renovacions automàtiques abusives.
Això a vegades ens ha passat, a mi personalment m'ha passat. No cal fer gaire cosa. En el meu cas hi va haver una renovació automàtica que va pujar molt, vaig demanar explicacions, simplement, és allò un missatge de dir, ei, què ha passat? I, ai, disculpa, bueno, sí, t'ho arreglem i a més et fem una oferta.
Aquí hi ha la picaresca de les empreses. Em van tractar superbé i em vaig quedar molt contenta, però després reflexionant dius sí, sí, però ja t'havien fet la pujada i si no te n'arribes a donar et quedes amb aquesta pujada. Per tant, estem alerta amb aquests temes. Després tenim també drets com a més...
no sé com explicar-ho, no tant, operatius, però no ens poden discriminar per nacionalitat o lloc de residència. Tenim els mateixos drets tots que un consumidor local. És a dir, que si comprem online a França o a Alemanya hem de tenir els mateixos drets que tenen els que viuen a França i a Alemanya. O, si som turistes, no ens han de cobrar per un cafè més que un nacional.
que això també ho veiem. Són coses que són denunciables i que ens passen, doncs, potser en el sovint, per sort, però que passen i tots coneixem alguns exemples. Me n'acabo d'adonar que hi ha un munt de situacions en les que en el nostre dia a dia pràcticament podríem reclamar. Ja no parlo que se't faci malbé la rentadora, sinó de...
coses molt més quotidianes. El que passa és que, no sé si ho comparteixes, Marta, si decidim iniciar tot el procés per reclamar el que sigui, la burocràcia al final se'ns acabarà menjant. I potser és això el que ens fa mandre iniciar un procés de reclamació. Sí, clar, és que hi ha problemes i problemots, no? Hi podríem dir. Però jo crec que en bona voluntat de les empreses
Mireu, ara que no em senten elles, us he de dir que darrerament utilitzo les xarxes socials quan tinc un problema. No ho faig en obert. És a dir, utilitzo els missatges directes.
no soc molt usuària consumidora d'X, encara, amb altres xarxes no ho faig tant, però sí que envio missatges directes. En el cas que us deia de la maleta, de la manera que vam avançar més ràpidament va ser gràcies a enviar un missatge directe a X.
perquè el servei d'atenció al client es va posar de seguida en contacte amb nosaltres i ho vam poder resoldre de forma més eficient. La comunicació era molt més ràpida i molt més fàcil. Per tant, tampoc no pensem de seguida que hem de posar la gran denúncia i que hem d'obrir un procediment molt llarg. I a vegades és que simplement adreçant-nos al servei d'atenció al client d'aquesta empresa
es poden resoldre moltes situacions. Mireu, un altre cas real, perquè el vaig patir el mateix. Sempre ho explico a les escoles. No tenim fronteres a la Unió Europea, però sí que tenim fronteres amb Andorra. Per tant, si anem a Andorra,
No serveix posar en silenci el telèfon al bolso i no utilitzar-lo. L'hem de posar modo avió, perquè si no, persones com jo que tenim les notificacions automàtiques que van arribant, aquestes notificacions consumeixen dades.
En més de 24 hores a mi em va arribar una factura de 15 euros a Andorra, sense haver tocat el mòbil per res, perquè era conscient que jo no l'havia tocat. Vaig parlar amb la meva companyia de telèfons i em van fer aquesta explicació. És que cada vegada que t'arriba una notificació estàs consumint dades. No pateixis, te retornem aquests diners que no torni a passar.
Moltíssimes gràcies. Clar, jo crec que si al camp de tres mesos torno a Andorra i torno a fer el mateix, ja no m'haguessin tornat els diners. Tontos tampoc no són, no? Però jo crec que està bé parlar amb els serveis d'atenció del client perquè ells, en general, són gent professional i que saben que quan els volem enredar és una situació que ha vingut, sobrevinguda per una que no havíem previst. Cada dia aprenem avui sobre drets del consumidor. Marta, gràcies per compartir-ho amb nosaltres.
Moltes gràcies i fins la setmana vinent. Adéu-siau. Fins la setmana que ve. Adéu-siau. Nosaltres ens plantem a la recta final d'aquest primer tram de Baja i al dia. Tenim pàgina musical en català avui amb Tamagotchi, que continua avançant en la seva nova etapa artística amb la publicació de Valdrà la Pena, un nou single que sona d'aquesta manera. Nosaltres fem una petita pausa i de seguida tornem aquí a la seva sintonia de proximitat. Això és Baja i al dia. Fins ara. Només m'importa que des d'avui
L'aire em transporta, s'ha obert una porta. Abraçar tot el que em fa fràgil. I si no és fàcil, et pensava que era...
I tu, què faries a Torre d'en Barra amb 200.000 euros? Fes propostes als pressupostos participatius de l'Ajuntament de Torre d'en Barra.
Les pots presentar al web decidim.torredembarra.cat i l'aplicació Viu la Torra. També, presencialment, entregant la butlleta a l'Ajuntament, la Biblioteca Mestre Maria Antònia, Cal Bufí i la Casona. Tens temps fins al 19 de març. Pressupostos participatius 2026, Ajuntament de Torredembarra. Proposa, vota i decideix.
L'Ajuntament de Torredembarra posa en marxa noves mesures per facilitar l'accés a l'habitatge i incentivar que més propietaris lloguin a preus assequibles. Una de les principals novetats és la bonificació del 95% de l'IBI per als habitatges que s'incorporin a la Borsa de Mediació per al Lloguer Social del Consell Comarcal del Tarragonès.
Si ets propietari o vols llogar i tens dubtes sobre el procés, els pròxims dimecres 25 de març i 22 d'abril, el Consell Comarcal del Tarragonès oferirà atenció presencial a l'Ajuntament de Torredembarra. Pots demanar cita prèvia a tarragonès.cat barra habitatge. Consulta tota la informació a www.torredembarra.cat
Vols estar al dia de tot el que passa a Torre d'Embarra? T'agradaria fer tràmits des del mòbil, comunicar incidències en un clic o participar en decisions del municipi? Descobreix Viu la Torre, la nova app de l'Ajuntament que et connecta amb tota la informació i serveis municipals. Notícies, agenda d'esdeveniments, farmàcies de guàrdia, transport públic i molt més. Tot en un sol lloc. Descarrega't Viu la Torre gratuïtament per a Android i iOS. Ajuntament de Torre d'Embarra, més a prop teu.
A la nostra pàgina web ens pots escoltar en directe, llegir les notícies del dia i recuperar tots els continguts a través del servei de podcast. Estigues al dia de tot el que passa a Torredembarra, al Baix Gaià i al Camp de Tarragona. Segueix-nos a www.onaguiolatorre.cat.
Hola, sóc l'Ali Giné. Cada setmana descobrirem junts les millors estrenes, els retorns més esperats i les recomanacions del més destacat a les cartelleres digitals. Tot el que vols saber del món de les sèries de streaming, a l'En Sèrie, a la teva ràdio local. Notícies en xarxa.
Bon dia, són les 10. Us parla Maria Laram. El govern ha aprovat de manera extraordinària un suplement de crèdit de 5.988 milions d'euros per cobrir despeses inajornables mentre no hi hagi pressupostos vigents. Aquest mecanisme permet gastar diners ja recaptats via impostos sense haver de sol·licitar crèdit. Ho ha explicat fa uns minuts la consellera d'Economia i Finances, Alicia Romero, en compareixença.
Acabem de fer consell executiu extraordinari per fer efectiva el que ahir anunciava el president, que és intentar cercar més temps per poder tenir els suports necessaris per aprovar uns pressupostos per a Catalunya aquest any 2026, que és l'objectiu del govern, poder posar negre sobre blanc de quin és el nostre full de ruta, quines són les nostres prioritats per aquest any 2026,
i ens hem donat més temps per poder acordar-ho també amb Esquerra Republicana, que saben que és un dels socis d'investidura. El suplement també servirà per atendre els creixements de despesa de la Generalitat, per exemple, l'augment de les prestacions per ajuts al lloguer i per les despeses vinculades a compromisos i plans plurianuals, com ara les bonificacions de transport públic.
I avui nova jornada de vaga de mestres i professors per reclamar millores laborals i mostrar el seu rebuig a l'acord del Departament, Comissions Obreres i UGT. Avui estan cridats a vaga els docents del Maresme, el Vallès Oriental i Occidental i també de les comarques de Girona. Pel que fa a les afectacions en aquests moments a la mobilitat, s'han aixecat ja els talls a les 158.
Entre Sant Quirze del Vallès i Sabadell i també els de les C32 a Mataró. També s'han tallat aquest matí la Nacional 2 a Tordira, les C60 i les C65 a Llamvilles. Ara al matí hi ha previstes, de fet, manifestacions a Mataró, Sabadell i Girona i per la tarda hi ha una concentració davant la seu del PSC al carrer Pallas de Barcelona.
I pel que fa a la resta d'afectacions en la mobilitat, reoberta ja la C51 al Vendrei, que ha estat tallada per un accident. A banda, un accident a hores d'ara a la C32 a l'Illa, deixa un carril tallat i provoca circulació molt intensa i retencions importants en aquest punt. També retencions a la B10 i la B20, direcció Nus de Trinitat i Nus de Llobregat a la C58 entre Moncada i Barcelona. I finalment també hi ha Ques a la 2 a Sant Joan d'Espí i a la B23 a Sant Feliu de Llobregat.
I també tornant a la vaga avui els metges per reivindicar millores laborals al Departament de Salut. És la vuitena aturada des del mes d'octubre i el sindicat de metges adverteix que les convertiran en indefinides si no obtenen una resposta. Entre les demandes principals que s'acabin, les guàrdies de 24 hores.
I 8 menors van ser traslladats als centres sanitaris en estat menys greu per una intoxicació causada per la barreja accidental de productes químics a la piscina municipal de Rubí. A conseqüència, Protecció Civil va posar el pla ProCICAT en planerta.
Baix Gaià al dia, el programa d'Altafulla Ràdio, Ona la Torre i Roda de Barà Ràdio. Bon dia de nou, Baix Gaià. Seguim en sintonia la seva emissora de proximitat a Xica. Si ens estan escoltant, gràcies per confiar en naltros. És dijous, 19 de març. I han de saber que els municipis costaners del Baix Gaià seran presents aquest cap de setmana a la fira Be Travel que se celebra a Barcelona.
Torre d'en Barra, Altafulla, Roda de Barall Creixell i participaran de la mà de la Diputació de Tarragona a través del conveni Corner dins de l'espai promocional de la Costa Daurada. La fira és una de les més importants del sector turístic a l'estat i reunirà prop de 120 expositors en més de 10.000 metres quadrats al recinte de Fira de Barcelona-Montjuïc. I és per això que s'hi portarà material promocional propi del territori per donar a conèixer l'oferta del Baix Gaià.
I atenció perquè l'estratègia de promoció turística conjunta del territori, després de la B-Travel i de Navartour ara fa unes setmanes, continuarà a Artur el mes de maig. Vinga, però que ara deixarem de banda tot això perquè és hora de fer salibera. I no farem pas salibera amb la crema catalana o la crema de Sant Josep avui que precisament...
és aquesta festivitat, sinó perquè aquest diumenge se celebrarà una nova edició de la mostra Ranxets, l'essència de la cuina torrenca. Serà a partir de les 12 del migdia a la plaça de les Remendadores, als Jardins de Cal Bufill, amb un preu de 5 euros per platet. I mentrestant, si ho volen, també poden anar preparant les seves consultes sobre jardineria, perquè d'aquí una estona rebrem, com cada dijous, el nostre jardiner de capçalera, en Joan Maria Vidal, del Garden Center que hi ha del grup La Rasa.
Va, que ens espera tot això i molt més aquí, a Baja i al Dia.
No sé, jo te he demanat perquè al baixar meu pare no sabràs res.
Vinga, seguim en directe al Baix Gaià el dia. Ara deia l'Eduard que farem venir Salibera. Ja me n'ha vingut, perquè asseguts a la taula d'on a la torre tenim dos restauradors, la Silve Rodríguez Caubet i la Núria Vallcárcel Sánchez. Bon dia, benvinguts tots dos. Bon dia. I els hem convidat perquè, res, arriben ja la mostra gastronòmica dels ranchets,
que serà aquest diumenge, a Torre d'en Barra, Calvo Fill, i al Silver li comences a parlar de cuina i s'emociona. I s'emociona. I m'emociono. I m'emociono. Perquè m'agrada molt cuinar, la veritat que sóc feliç. I comença a parlar de xup-xups. Ja ho teniu tot preparat per aquest diumenge? Més o menys, sí. Bé, jo tinc preparada les compres...
Com a bon cuiner s'ha de preparar tot a última hora, corrents i que sigui el més fresc possible. I, bueno, la compra la tinc preparada, organitzada, però encara no ens hi hem posat, encara no. La Núria s'estrenarà? Sí, m'estreno. La Núria s'estrena, la Núria porta a una petita taverna que es diu Alcau de la Torre, que normalment no fas cuina. No.
Explica una mica com és el teu local, com és el teu establiment. És molt petitó. En principi és una xarcuteria, licoreria, degustació. I l'únic que té és una petita terrassa. I aleshores, a base de tapes fredes, tot embotit gibèrics, gildes, olives, i una miqueta de, no de xuf-xuf, però de fregidada d'aire. Molt bé.
I has après a veure's croquetes? Sí, sí, això sí. I per aquí és on t'han enganxat per participar en aquesta... perquè és la primera experiència. Com t'animes a participar-hi? Bé, perquè soc d'impulsiva i m'hi tiro a la piscina. I vas dir, doncs per què no? Les meves croquetes, a més, tot el que tinc també en el cau és sense gluten, sense lactosa i això també...
I bueno, vas dir, vinga, va, ho provo, no ho sé com sortirà. Ostres, com se fan les croquetes sense gluten, quin tipus de pa fas servir per fer-la rebossat? Una farina que no és o ve d'arròs o maicena, però que ha de quedar... és que és complicat.
Ja. Perquè, però tot, tot a mi és, tot ho fa una dona i tal, jo l'ajudo, li dic el que vull, i bueno, però clar, és que el tema de les al·lèrgies sí que ho tinc molt. No, no, és una altra cosa a tenir en compte. La Núria s'estrena amb aquestes jornades gastronòmiques, les jornades gastronòmiques dels ranxets, la mostra, el Silver, però ja...
Jo a tope. A tope, quants anys portes? Ho tens calculat? Ai, no, jo no me'n recordo quants anys, però des de sempre, a la Mostra del Ranchet, sempre he col·laborat, perquè Casualitats de la Vida és la cuina que jo defenso, la del ranxo de tota la vida, i llavors, clar, al ser defensor d'aquesta cuina, no m'hi veig obligat perquè no em costa gaire, m'hi apunto, bueno, és que ja ho saben,
i la veritat és que no em costa res apuntar-m'hi i col·laborar perquè no deixa de ser una col·laboració i un estrès per mi perquè lògicament estàs allà al punt de mira fer-ho bé no és fàcil molta pressió molta gent amb poca estona si fa bon dia vindrà molta més gent és una mica estressant però això ja m'agrada també l'estrès ja estic acostumat
Sí, clar, estar en una cuina en implica d'estrès. Molt, moltíssim, moltíssim. Jo sempre he tingut la curiositat de saber com s'ho feu a dintre la cuina per gestionar les comandes i tenir-ho tot llest en tan poc temps. Això és un secret de professió, però a vegades no ho entenc ni jo.
A vegades dir, ostres, en sèrie avui hem fet un servei de tantes persones, tot ha sortit bé, a vegades també hi ha problemes i també t'equivoques o tal, perquè jo soc dels que cuino al moment, no hi ha res preparat, amb la qual cosa també tinc errors, soc humà. Però per lògica no, per lògica Déu-n'hi-do. Ho gestionem, ja és experiència, són 28, gairebé 30 anys que estic a cuina, amb la qual cosa ja portem molts anys, és experiència. Clar.
En Guanya, a la mostra del Ranchet, sereu més restaurants, més establiments participants que altres anys. De fet, faig la llista i particueu Cal Silver, el Cau de la Torre, l'Una Livorno, les Palmeres, l'Oxy Restaurant, Ristretto, el Chalubar i també hi haurà dues bodegues, que són el Bon Vi i Cal Serafí. I abans de començar l'entrevista, el Silver deia, menys mal que en Guany som més gent. Correcte.
Això vol dir que moriu una mica d'èxit el dia de la mostra dels ranxets? Hi ha molta gent o què? Bueno, hi ha moltíssima gent. Si fa un dia esplèndid, tipus avui, que fa aquest solet, venim d'on hivern també, que ha sigut hivern, hivern, con la qual cosa se suposa que vindrà moltíssima gent. I llavors, com que més restauradors som, millor perquè la feina va més repartida.
I això és fantàstic, perquè llavors també nosaltres, jo en aquest cas jo parlo per mi, tens més temps per interactuar amb gent que et coneix, gent que vol saber, gent curiosa, bueno, interactuar amb la gent que també és molt important. Aquí pensem que, ai sí, els ranxets, els ranxets, bueno, però interactuar, explicar, hi ha gent que li agrada. Us demanen les receptes? Les receptes, si estem en caminyo, me la tenen que demanar. El que em coneix ja ho sap, perquè sempre l'enganyaré. Ah!
No vols compartir la teva saviesa culinària? Bé, la puc compartir, i a vegades la comparteixo, és broma, la comparteixo, però tinc que reconèixer que cadascú tenim el nostre punt. I llavors això és una cosa de cadascú, perquè puc explicar-te una recepta meva...
i diràs, ostres, proves de meva cassola, proves de teva, i diràs, són dos mons completamente diferents. De fet, jo que cuino, i sempre cuino igual, i sempre són els mateixos ingredients... No sempre et queda igual. I no sempre queda igual. I el meu repte és que un dia els arrossos em quedin tots iguals. És impossible.
De fet, faràs un arròs, arròs amb bacallà. Sí, correcte. Que, per cert, recomanem a tothom que entri a l'Instagram de Carl Silver i vegi la promo que heu fet. Que heu fet els recets. Per favor, que bona, eh? Bueno...
Sí. Tinc que reconèixer que sí. És que nosaltres ja ho som una miqueta així, eh, Pallassetes? Ens agrada. Una mica showman, eh? Simplement penseu en la Lola Flores i l'arròs com bacalao. Arròs amb bacalao i mandonguilles amb sípia, que això és com un superclàssic. Clar.
És que, vale, mostres ranchets, he vist el programa, sempre, bueno, escolteu, no hi ha cassola. Jo ja ho sé que no està ben pagada aquesta cassola, perquè els preus d'avui en dia, que això és un altre dilema, no estan recompensats. Però, bueno, és que és igual, ja que mostrem el rancho dels pescadors, doncs, bueno, fer una mica dels honors en aquella gent que van treballar tantíssim, tan dur, i que també, clar, s'alimentaven dins de les barques, i ells cuinaven allà dintre,
De lo que tenien, no. De lo més lleig, del peix, més mossegat, petit... Allò que saps que no triomfarà la peixateria. Correcte. Però que és bo. Boníssim, perquè està recient pescat. El que passa és que potser una gamba no té cap, però el cap tampoc te'l menjaràs, no?
Però li dona el sabor, també. A veure, és que són coses que són de calaix. El sabor del peix fresc, recient pescat i recient cuinat, i a la taula, ostres, no té preu. Per això hagi agafat les mandonguilles en sèpia, tot i que sé que a l'hora del ranxo, el dia que feia mandonguilles en sèpia, era una mica de luxe, no? Sí, perquè aquí barrejaven mar i muntanya. Clar, barrejaven mar i muntanya i no sempre tenien de tot.
La Núria diu, jo porto un establiment, però a mi la cuina... Tu no ets de cuinar, eh? Jo no soc cuinera. I com has acabat en aquest món? Mare de Déu, abans m'ho explicaves, que tu véns d'un món completament diferent.
Doncs mira, em vas tirar. És que vas pensar, bueno, tampoc és tan difícil, però també has de dir que a mi tirar una cervesa, us ho dic en sèrio, eh? Jo no ho sabria fer. Em va costar tres dies. Per obrir una ampolla de vi, ma filla es reia, perquè deia, no pot ser, mama. Estàs mitja hora per obrir una ampolla de vi, digo ja, però bueno...
I, bueno, mira, em vas tirar i la veritat que m'agrada. Sempre m'ha agradat, he fet molts cursos d'atenció al client, jo he estat davant molt del públic i sempre m'ha agradat interactuar i soc així. Però, clar, la veritat que reconeixo que els cuiners i els que tenen un establiment restaurant, xapó, eh? Xapó. Jo no podria.
Vosaltres sí que feu algunes tapes, i abans deies les croquetes, i en faràs, de fet és el plat que proposareu en aquesta mostra de ranxets, croquetes amb tinta de calamar. Home, dius, no m'agrada cuinar, per mi això em sembla, ja, alta elaboració, vull dir, poca broma.
Sí, sí, no, la veritat és que, i sí, és tan, no perquè ho digui jo, no, perquè m'ho ha dit la gent, perquè sincerament jo aquestes són les que menys menjo, perquè jo provo tot, el que porto al cau i tal, això ho provo jo, però hi ha altres coses que no m'agraden, perquè jo soc molt rara per menjar,
Però estan bones. A veure... I d'on vas trobar la recepta? Me les van passar. És que, clar, jo tampoc sabia. A mi me la va passar... Doncs, bueno, que si l'àvia... Bueno, avis no tinc cara, però si la mare... A mig, Núria, fes això. Mira, podries fer allò altre. I vas incorporant, però, clar, és que també el cau... Són 14 metres quadrats. Jo no puc tenir allà... És un cau. És un cau. Per això li vas posar un cau, un cau de la torre. Però, clar, és que no tinc espai.
Clar, jo vaig, i és el que ell diu, jo compro, molta gent té allà neveres i tal, jo no, jo compro a la setmana i al dia, perquè és que no tinc lloc.
No, no, és que si tu entres allà és que no hi caps. Llavors també és allò de... Millor, no? Perquè no deixes allà coses que dius, ostres, no, no, jo és el dia. Aquí també tenim una mostra diferent d'un restabliment que porta molts anys, com Cal Silver, un altre que és relativament nou, porta cinc anys. Com ha sigut aquest procés d'arrencada? Com és muntar un negoci des de zero? Uf, a més ha sigut des de zero. Doncs mira, poquet a poquet.
Però molt poquet a poquet. Abans, l'altre dia, mirava les fotos antigues i jo veia la meva xarcutera, hi havia un pernil, un xoriço, una llonganissa, i ho dic sincerament, que si les jaunes d'això... I ara, clar, veus la xarcutera i dius, mare meva...
Què he fet, no? Perquè cada vegada, però sí que és veritat que he anat molt progressivament. L'any passat vas introduir les gildes i tot a través de... Jo soc de Barcelona, jo he anat allà i vaig a llocs així com el meu, i he de dir, ui, això m'agrada pel cau, això ho podria tenir. I has anat incorporant. I ha anat incorporant coses, però ha sigut molt dur, cinc anys de pels a les rodes.
Molts pals a les rodes. En quin sentit? Dificultat que vingués gent o també dificultats administratives? No, dificultats d'enveixes. I sincerament han sigut enveixes. D'enveixes i de volar-me que me'n vaig. I vas dir, no, aquí estic jo. I aquí estàs i presentant-se a la mostra dels ranxets. El Silver tenia clar els plats que prepararia enguany per la mostra? És que és un clàssic.
Ara em diràs, fas el mateix cabany. És que fas el mateix cabany, perquè no m'ho demanen. La gent hi ho espera, i llavors és molt maco que et diguin, escolta'm, esperem que facis, no em canvis, perquè a vegades jo els dic, nois, deixeu-me canviar una miqueta. No, Silbert, no et pots canviar l'arròs amb bacallà teu. Bacallà i carxofes, perdoneu que no ho hem dit, i és molt important.
Ara llegiré també, espera't, que llegeixo tot el que ens trobarem. La Rosa amb bacallà i les mandonguilles amb sípies de Cal Silver. Hi haurà l'Àlex Segur, que no ens ha pogut atendre ara perquè estava superenfeinat, però també ens hauria agradat perquè ell farà.
El plat, diguéssim, icònic de Baixa Mar, que és el bullamall i pèbre. Correcte. Les croquetes amb tinta de calamar del cau de la Torre. Fideuajat de calçot i bacallà, amb allioli i romesco de l'ona Livorno.
fideuajat amb tinta de sèpia i allioli de les palmeres, fideuajat de pop i carxofa de l'òxid, fideuajat amb sípia, gambes i musclos del ristretto i cigrons en calamars també del ristretto i arrossejat amb gamba blanca. Triomfa l'arròs i triomfan els fideuajats. Són plats superarraïts, no? Aquí jo discrepo perquè, clar, són plats, entre comentes, fàcils de preparar,
I, a més a més, el tema dels fideus. I, a més a més, els costos econòmics també són uns altres. És una mica més econòmic que... Que fer una cassola. Que fer una cassola. Bé, clar, són una mica de factors que jo aquí, doncs bé, cadascú fa el que vol i el que pot. Però veig massa fideus, que vols que et diguin. Tots són fideus. La gent que acabarà de fideus sense el gorro.
A mi els fideus m'agraden molt. No, i a mi també, i són tots diferents. Si no és una crítica de cara al fideu, dic massa fideu. Mostrar els ranxets, al final, si aniran els ranxets, seran fideus. I hauríem de dir el fideuajat dels ranxets. No, home, no, collons, ens hem de mullar, hem de treballar. Treballar, és una cosa que sempre dic, treballar. No dic que els que facin fideus no treballin, però, ostres, fem, per exemple, nosaltres que hem de fer mandonguilles, doncs vinga, avui ja començarem a preparar... Avui ja començarà a fer pilotetes.
Clar, i no són 10, 15, 20, jo què sé, potser en preparem 2 o 3.000. I clar, tot això, a part dels costos, també és feina. Per això dic treballar. No tindré por a treballar, amb la qual cosa no passa res. Què suposa pels establiments participar en una mostra d'aquestes característiques? Vols que et digui la veritat? Per mi és un sacrifici enorme.
Però enorme, perquè nosaltres, la gent que ens coneixeu, sabem que som gent que treballem molt. Un diumenge en bon temps hi ha molta feina, però és que, a més a més, és la prèvia de començar a preparar-ho tot i cuinar.
Fora de casa. Perquè tu cuines a casa i ho tens tot a mà, tens tot preparat, saps on està la sal, saps on està... Allí no. Allí jo és la disbauxa, ho tinc tot preparat, però jo què sé, ara la sal la deixo aquí, ara la deixo allà. I els cuiners, bueno, cuiners, la gent professional i professionals a casa, que també n'hi ha molts, estem acostumats que les coses sempre estan al mateix lloc.
I llavors, allí és una disbautxa, ens tornem bojos, i a vegades jo me'n recordo que un any estava fent, és una anècdota, estava fent un arròs amb bacallà a la platja i dic, aquesta caçola, aquesta paella la veig estranya jo. Dic, ai Déu meu, que no l'he tirat al bacallà.
Clar, perquè la gent saludant tenia el sofregit, tenia l'arròs, ho tenia tot menys el bacallà, i jo dic, la veig estranya, dic, com pot ser això? I pam, dic, ai Déu meu, sort que el bacallà és una cosa que la tires al moment i es cuina ràpid. Però no estic massa segur si l'he fet alguna més sense bacallà, sense donar-me'n compte, quasi segur.
I ara, clar, ara m'has resolt i hi ha un dubte que tenia, és, cuineu allí in situ, que també és la gràcia. Jo sempre és que cuino allí, és la gràcia de, ostres, cuinem a la platja, la gent, és que és molt maco, la gent que ens agrada la cuina, és molt maco veure la gent cuinant, jo quan veig professionals de qualsevol feina que estan treballant, és maquíssim, veure, jo què sé, un ferrer amb la soldadura allí, els xis, és maco.
Doncs veure un cuiner com està cuinant, barallant-se allí amb els fogons, amb la sal, amb l'oli. Ara no sé si li he posat... Llavors la gent saludant-te. Ei, hola, bon dia! I tu així, Déu! Sí, Déu! La Núria va fent que sí, però tu t'estanaràs amb això. Jo m'espero, però clar, el meu és molt senzillet, però clar, jo de veure això, clar, és el que el diu. Un, hola, com estàs, què tal? I dius, l'he posat o no? Que se'n crema, que si no... Mira, jo el diu, menja, vas fer...
Un branch per 18 amics, jo em vas tornar boixa. Clar, tot preparar-lo, el que tu dius, preparant, que a veure, que el meu és tallar, preparar-lo, emplatar-lo i ja està, no? Però va ser, clar, van quedar tots encantats, però jo després pensava a casa que estava morta, deia, uf, jo he d'estar en una cuina, fent per grups, menjar, me muero. Me muero. Perquè, clar, no estàs acostumada, però...
Heu fet un càlcul de racions del que fareu aquest diumenge? O us fixa alguna cosa? Perquè hem de dir, això ho organitza, o sigui, qui coordina tot aquest tinglado és la regidoria de turisme i comerç de l'Ajuntament de Torre d'Embarra. Us donen directrius? S'han de fer tantes racions o no? O va criteri d'establiment? A veure, jo t'explico. Quan van començar, van començar fent unes previsions que no tenien res a veure a l'hora de la veritat. Depèn tot...
del volum de gent que vingui depèn del temps, la publicitat també ajuda molt, i la veritat que avui per avui la mostra dels ranxets ja té força, i el qual estic molt satisfet perquè a més feina que hem fet nosaltres. En un principi es portaven les cassoles que et deien, va, feu 50 racions, o no, 50 tapes, perdona.
50 tapes, i nosaltres fèiem cassoles, les venien a buscar, i llavors ells les repartien. Vale, està aquí bé. Però, el primer any, o el segon, va ser un desastre autèntic, que va vindre moltíssima gent, i en 5 minuts se va acabar tot.
Tornant tíquets, la gent enfadada... Ai, mare! I d'aquí va néixer, a una reunió, dius, escolteu, què us sembla si cuinem in situ i si nosaltres podem fer més i podem fer menys? És una mica a raó de la gent que vingui, no?, de les necessitats. I sí, sí, ells organitzaven els tíquets, que estaven molt bé...
I llavors et deien, veníem per darrere, dient, escolta, tenim, jo què sé, hi ha 500 tiquets més venuts. M'ho invento, eh? No tenen per què ser 500 o 300 o 100. Llavors tu deies, bueno, va, doncs jo tiro una miqueta més. Me'n recordo que va haver-hi un any, que es va acabar tot el menjar de tots els 4 que hi érem,
I em diu la noia de turisme, Silver, i hi ha 200 tíquets venuts. Dic, el què? Dic, vinga, va, jo tiro. I va ser, mira, crec que va ser aquí el famós bacallà, que no vaig fer la palla, que va ser el bacallà, de l'estrès i dels nervis. I vinga, vinga, tirar, vinga, tirar, que també demano disculpes, que em vaig fer una que em va sortir cru, per les presses, però bueno, són coses que passen.
però sí, vam servir fins a l'últim tíquet que havíem anut perquè per mi una cosa que és molt important també és el compromís, la serietat perquè clar, tu el que no pots fer és no saps la gent que vindrà però nosaltres no ho sabem, no ho sap ningú i llavors sí, preparem per 100 i també n'en 300 els altres 200 que fan, miren no, ja que ho fem fem-ho bé i comencem i arribem fins al final perquè amb això soc molt molt responsable
I cuinareu tots in situ, o hi ha gent que ho portarà fet, o no ho sabeu, o no us ho heu parlat entre els restaurants? No, no ens hem parlat, perquè tampoc no tenim connexió directa de dir, ei, què faràs? No, no, no, tots tenim feina, tots tenim feina i tots anem de cul. Però, a veure, jo recordo cuinar, cuinar en situ, el bull sí que es fa en situ...
després també ni crec que som tres o quatre que cuinem en situ, ni en què ho porten preparat, però també van portant sobre la demanda, a veure, no vol dir que no cuinar allí no arribem al final, però bueno. Espero cobrir, a més en guany ja dèiem que sou més establiments. És fantàstic això, de veritat. De poder repartir-ho una miqueta més, no? És fantàstic el fet de compartir, i que hi hagi diverses coses per escollir, encara que hi ha molt de fideu, repeteixo, fideus, fideus, fideus...
També es cuina molt ràpid, clar. Clar, és que es cuina molt ràpid, els costos econòmics són menys, bueno, una sèrie d'avantatges que tenen els fideus. Escolta, per qui vulgui sucapar, teniu les mandocnilles amb sípia, que feureu vosaltres. Correcte, i espero... Escolta, també us diré una cosa. És només una cassola que faig enorme. Sí. I espero saltar el gust de gairebé tothom. Que no em quedi no ve sosos o ve salades. Però bueno, faré el que podré, no, una miqueta més del que podré. Sí.
I l'Àlex Segur, que farà el bull a l'all i pebre, que això és com una mena de... És un icon, és fantàstic. Ja ho veus tu. És fantàstic. Veure'n ell, com... Mira, veus que parlem. Veure'n cuiner, com prepara, com ho fa amb aquell carinyo, amb aquella amor, amb aquella comprensió, i dius, ostres, això no té preu. Per mi no té preu.
La Núria l'ha tastat, el bull de l'all i pebre, tu que dius, jo és que he terrat aquí de Barcelona. No, i a més el dissata justament, aquest dissata tinc bull al cau. Ah, molt bé. Que ho han organitzat, bueno, el grupet, dic jo, del Bidó, una serie de clients amics, i em portaran... Bull. Bull. I farem un bull. És curiós. T'ha d'agradar... Mira, el bull aquest és una cosa, o t'agrada molt o no t'agrada gens. Però bueno... Jo he de dir que no m'he trepit, eh?
Ai, sí, és boníssim. És el ranxo. El ranxo s'ha de provar tot. Que després t'agradi més o t'agradi menys, és una altra cosa. Però el ranxo s'ha de provar tot, s'ha de menjar de tot en aquesta vida. Sí, és veritat. Molt bé. I què t'anava a preguntar? Us anava a preguntar ja per acabar, perquè ens queden dos o tres minutets, que ara tenim aquesta mostra dels ranxets...
que és aquest diumenge, a Cal Bofill, per cert, esperem que faci un dia tan meravellós com avui i que es faci solet i que s'estigui superbé al costat de mar, però ahir ja la regidoria de turisme anunciava una altra cita, que és la mostra gastronòmica que es farà més a finals de primavera, sí, al mes de maig. I tu, Silvia, has dit que un any no hi podrà ser...
Jo, no ho sé, tinc que mirar l'agenda, perquè vaig estar mirant, que vaig rebre el correu, vaig estar mirant l'agenda nostra, tenim molta feina, està la primera, i segona, hi ha un tema allí, hi ha un noi que m'ha demanat uns dies de festa, i llavors em quedo una mica a tiradillo, com que diu, a la cuina. Ho tinc bastant complicat. És que a més el dilluns és festa.
A Barcelona. Jo crec que et fan per això, perquè la segona Pasqua. I el divendres, justament, en molts col·legis, clar, la meva parella està allà, és festa. Llavors són quatre dies de festa, diguem de... I aquest any també ho fan dos dies, que és una cosa que jo...
A veure, perdoneu, organització, sisplau. Tenim una feina ja. Això és un mes a més, eh? Vull dir, és un mes a més per a quasi tots els que ens hi presentem. I ho tinc acabada per afilar, però té més pinta que no hi podré anar-hi i que què podré anar-hi. La Núria, sí.
Jo sí. Ara ja t'has d'apuntar, ara ja cal la cosa roba. Sí, no, no, l'any passat ja vaig estar, el que passa que sí que és veritat, que l'any passat era un dia només, aquest any m'ho ha resgorençat, perquè jo sóc sola, jo tanco el cau. Llavors, dissabte, mira, perquè jo sé que tothom ve el cap de setmana i tal.
però divendres ho tinc una mica complicat, però bueno, doncs mira, tanco el camp, baixo cap allà baix. És molt útil participar en aquest tipus de mostres? Us dona molta visibilitat? Us dona a conèixer? O és una contribució a fer ambient, més que res? Jo, sincerament, com a representant de CalSilver, al contrari, no és necessari, però sí que dic fent poble.
És una crítica que sempre... Bueno, una crítica no, és una cosa que sempre hem estat parlant, és a dir, fem poble. Si no fem poble nosaltres, perquè qualsevol poble fan jornades gastronòmiques del que sigui i tothom s'hi vol, que tothom hi va, i és visibilitat. Al final, tot és publicitat, però sobretot visibilitat al poble també, és molt maco.
Molt maco veure la gent al carrer, compartir... És molt xulo, també. És que són coses que són molt agraïdes. La gent et vol veure. A mi hi ha molta gent que no em coneix. I saben que jo soc el Silbert, però em coneixen de nom, coneixen el Sergi, però a mi, personalment, no em coneixen perquè sempre estic dins de la cuina. I llavors és com... Uou, xaval, és molt xulo. La veritat és més col·laborar amb el poble i fer poble. Fem poble. I pujar al poble. Clar, que es conegui turísticament, gastronòmicament. I fes-nos conèixer. Fes-nos conèixer apositaments a tots, perquè...
Tu et coneixo, però de nom, perquè no puc anar, clar, estem sempre així, que no podem, entre nosaltres no podem anar d'un lloc a un altre, estem liats. Doncs diumenge farem poble, farem gastronomia en aquesta mostra dels Ranxets. Moltes gràcies a la Núria Valcàrcel, del Cau de la Torre, i a en Silbert Rodríguez, de Cal Silbert, per haver vingut a parlar i a fer-nos venir salibera per aquest diumenge. Moltes gràcies a tots dos. A vosaltres. Moltes gràcies a vosaltres, també.
Nosaltres canviarem de registre, agafarem el testimoni dels nostres companys i companys de la Torre i el que farem serà presentar el nostre següent convidat que amb aquesta sintonia que ens acompanya de fons, segur que tots vostès saben de qui es tracta. Això és jardineria. Jardineria amb Joan Maria Vidal del Garden Center Gallà del grup La Rasa. I el Joan Maria que el tenim ja més que ben instal·lat als estudis de l'Avinguda Marquès de Tamarit. Joan Maria, bon dia, benvingut. Molt bon dia, què tal? Com estàs? Molt bé.
Fins demà!
El dimarts, primavera. Primavera, primavera. I tant, i tant. Però em deies ara fa una hora de micròfons fa un momentet que de cara al diumenge torna una mica de pluja, sí. És el temps que toca, però escolta... Sí, passa que ens plou en cap de setmana, no? I llavors és com que fastigueix els negocis, els restaurants, els bars, els gardens, tothom. Com us fastigueixen vosaltres? Canvieu els hàbits? És a dir, els dies que hi ha pluja suposo que no regueu o no regueu tant. Sí, la gent me diu, oi, que bé, estalvieu molt amb aigua.
Bé, el tema és que et ve de gust plantar, et ve de gust dedicar-te al jardí quan fa bo, quan aquestes ganes de primavera que tenim ja i entre setmana ho notem, però clar, quan plou no podem regar, no podem estar fora, intentem fer les parts més interior cobertes i treballar en allò, sí, sí, i tant. Doncs escolta, res.
Clar, ens detem, només faltaria. I ja està, després és pitjor allò, aquells períodes tan llargs de sequera, eh? Normal, normal, sí, sí, sí. No, no, ara l'estem gaudint, l'estem gaudint de més d'una forma molt bonica, aquesta primera vera, perquè ja comença a estar tot tan florit, tan maco, tan espectacular.
que és aquella època que dona gust, dona gotxa. Passejar pel garden és una meravella. I a més a més, si plau, l'adop que hem tirat aquests últims dies, seguim les teves instruccions, escolta, s'anirà fonent i això ho anirà absorbent ja a les plantes. Té molt més benefici adobar i tenim la pluja que no adobar i regar o adobar quan la planta està ja en floració o així.
Molt bé, escolta, avui parlem de planta de temporada, d'aquesta temporada. Parlem d'això, de què és la planta de temporada, aquesta floració i aquestes plantes que... què vol dir planta de temporada i què és això, no? I és aquestes plantes, si m'ho permets, la majoria de vegades són més petites, però que floreixen una barbaritat, que estan florint constantment, gairebé cada dia, i floreixen durant una temporada, normalment és de sis a nou mesos,
I et floreixen, llavors tens les plantes que plantes ara i et duren fins a final d'estiu, i les plantes que plantes fins a setembre i et duren fins al maig, juny, no? Llavors, clar, plantar aquesta planta de temporada et permet ja tenir aquesta primavera i aquest estiu amb molt de goig, amb molta floreció, i comença d'una forma espatarrant. 9 mesos, però, 9 mesos? Arribant a durar 9 mesos?
Sí, de fet... A mi em duren menys, doncs. Què dius? No, de fet, la gent em diu, no, però si vindo una vegada és un any, i passa, i et duren un any, i aguanta l'hivern, i aguanten. Però sí, i tant, i tant. Tu plantes una planta de temporada, tipus la típica, la petúnia, la vagònia, l'alegria, que ara en parlarem, que n'hi ha moltes més, eh?
I et dura tranquil·lament fins al novembre de sobres, de sobres. És fins que ve realment el fred i el dia és molt curt. Per això et dic que... I de fet el que els hi passa és que és el fred qui els mata, perquè el dia curt i així la planta es queda més petita, la planta no floreix però es queda verda. Però quan fa fred llavors són plantes que es moren. A vegades hi ha gent que diu, ostres, em sap greu aquestes plantes que es moren, no?
És el que dura. És a dir, quan comprem un julivert o quan comprem una alfàbrega que ens dura 3-4 mesos el julivert, si li tallem la flor potser la podem durar fins a 6 mesos, ho trobem normal. I en canvi aquestes plantes és com... Però és el que dura, és a dir, el seu...
És com dir-me, és que un olivera només dura 3.000 anys, no? Ostres, només 3.000 anys. Doncs, clar, la longevitat de cada planta és diferent i aquestes plantes herbàcies, petitones, però que floreixen tantíssim, tenen aquesta durada, no? De ser de la temporada, no? I, clar, és una planta que posar-la ara...
potencia i et beneficia de tenir tota la Setmana Santa, tot l'estiu, cobert, no? Dius, ostres, Setmana Santa, Sant Joan, i la planta és ara, aquesta planta el que fa és créixer, començar a florir, florir, florir, arrelar, agafar, són les típiques plantes que posaries al balcó, són les típiques plantes que posaries a les jardineres, damunt de la tauleta del porxo, del pati, de la terrassa, aquestes plantes tan petitones, però que estan sempre florint, no?
És un problema, regales, aquestes plantes, però? Perquè normalment les tenim amb testos petits i llavors el que passa és que s'esgota molt ràpid l'aigua i les has regat relativament sovint. I depèn de com les reguis, mulles molt la flor, llavors la flor comença a tornar marronosa, es va fent malbé... Clar, això no és el cas en què les tinguéssim amb torretes, que ara parlarem de com ho podem fer i com fer-ho fàcil, però fixa't que molts ajuntaments aprofiten ara...
per plantar-les en rotondes, en parcs, les planten, les tenen aquí posades, i tot l'any, mira, Reus ho fa això magníficament, i Tarragona també ho fa en certs llocs, però Tarragona, l'entrada de Tarragona, les rotondes, les canvien dos cops l'any, i sempre estan florides, i és una meravella, no? I clar, i regala no hi ha cap problema, i regala més per so.
I reguen el primer del matí, no hi ha cap problema, eh? Vull dir, ara després en parlarem també de com fer-ho. Però és una planta que la planta és ara, el que fa és arrelar, t'ocupa tota aquesta torreta, aquesta jardinera, que després, a final de temporada, les vols treure i gairebé és tot arrel. Sí, sí. Perquè creix, i el que fa és creix, creix, creix amb arrel, i el que fa aquesta planta, en ve de tenir un creixement gran, arbustiu, super... El que es fa és herbàcia, és batida, però...
dins d'un marge però el que fa és constantment treure floració i amb aquesta floració aconseguim llavor que també repobla però és una bestialitat la quantitat de flor que té, és a dir per què funcionen tant? Perquè es planta que sempre està en floració
que no té allò que diguis, ostres, és que enfloreix ara i està vivint dies o trenta de parada i torna a florir una vegada. No, està constantment florint. I normalment la veiem més en flor que en fulla. És a dir, té tanta florecció, tanta bomba de florecció que es veu molt més. I llavors dona molt toc de color, és molt agraïda i és el moment. Va, vinga, a veure si em convences. Home, jo sóc més d'equip gerani.
Jo t'entenc, jo t'entenc, jo t'entenc. Ara en parlem. Saps aquesta sensació que tens a l'estiu, quan fa tanta calor que dius, tinc ganes d'hivern, d'allar de foc, tinc ganes de tacar a casa, i quan arriba l'hivern que dius, tinc ganes de piscina, de platja, de sortir una mica, no? Quan ha passat l'hivern, doncs ara aquesta sensació, el cos ens crida, i ens crida aquesta primavera, i ens crida aquesta flor, aquesta floració, no? El gerani comença a florir.
ara tens algunes flors que comencen a florir i a l'estiu... He de dir que tinc un gerani... Espectacular! No, no, no, que des que vaig canviar de casa i, per tant, vaig canviar aquella torreta de lloc, t'he de dir que
Fa unes fulles? No m'ho crec. Fa unes fulles? Semlen pàmpols. No m'ho crec. Fins que no ens demostris amb xarxes i ens pengis en xarxes. I pengis el teu gerari. I a més a més és una torreta petita que l'hauré d'acabar canviant i fa unes fulles però grossíssimes.
I, a més a més, toques una mica aquella fulla i ja fa aquella olor de geràmica, perquè a mi m'agrada tant. Sí, sí, sí. Bé, que això també ho diem molt, que cada planta, quan treu les fulles i les flors, les fa adaptades a la zona on està. Si hi ha una zona en què hi ha una certa llum i claror, doncs fa per aquella llum i claror, però si de cop estem en una zona on t'arrem molta més claror,
és una cosa molt més neta, molt més directa, el que pots fer és fer la fulla encara més gran i aprofitar-la més. Són com plaques fotovoltaiques. Llavors, clar, si tinc una fulla més gran i aprofito més la llum, evidentment tinc un creixement més gran i més ràpid. Sí, sí, i tant. Val, el granit floreix i és una arbustiva que, escolta, la tens maca i el que tu deies és un test que queda petit que has de posar un test més gros i tens al final un torreter gros amb geranis que són macos i tants espectaculars. Però aquells espais més petits
o aquells espais que són més baixets, o aquelles entrades en què, escolta, no vull posar una arbustiva perquè són més grans i vull algú petitó, però de més puc tenir-hi flor, llavors és aquí un tret de les bandes de temporada. També és veritat que jugant al teu favor,
Doncs no són més de genis, no? També hi ha planta tipus herbàcia que floreix tot l'any. És a dir, si tenim unes begònies, unes alegries que són més d'ombra, gasànies, és que n'hi ha molts tipus, eh? De planta així, són plantes herbàcies que floreixen tot l'any. Però si tinc aquesta opció...
Però, clar, el boom de color, el boom d'illuminari, aquest dona aquelles colors, no el tenim tant com una planta que et dura mig any, en poses quatre o cinc, i tens aquí una torreteta i allà una altra, i et dius, quin color que agafa la terrassa, quina passada, i fa que els geranis es vegin molt més, perquè són més grans i tenen un altre color, fa que aquella altra planta, aquelles margarides, que també és tipus gerani, que també són arbustives, es vegin més, però de cop aquesta planta de temporada és una planta que és super... Mira, això és com amb l'atisme,
que hi ha els corredors que et fan maratons, o els corredors que et fan 100 metres, no? Sí, sí, sí. Doncs aquestes plantes són plantes de 100 metres. Són plantes que tenen una durada molt curta, però és una explosió tan bèstia de color que pots combinar tant en colors que, a més, el que agrada a Eduard, si m'ho permets, és això. I és aquest canvi. I aquí vull anar a parar. És a dir, tu tens un gerani, està espectacular, tens aquell gerani que ha anat creixent, està espectacular, però sempre tens el mateix color, aquell vermell, aquell rosat, aquell blanc...
I sempre els tens igual. Però ara de cop entres a casa teva i la gent vindrà a casa teva a fer el vermutet, vindràs tu amb la família, amb el crio i tal, i de cop has fet la casa i l'has ficat tota de color taronja. Ostres, que guapo, perquè has ficat 10 plantetes aquí taronges, una allà al fons, 3 aquí, i de cop dius, oh, quin toc més guai. I de cop passa la primavera, passa l'estiu, i ho canvies per pensaments i els fiques tots grocs. I de cop ho fiques tot blanc i dones un canvi.
Sempre parles de tot, és a dir, no ho barrejaríem? Ho podem fer, ho podem fer, també en parlarem de com que... Però tu saps aquesta gent que a casa arriba la temporada nova i el que fa és canviar les fundes dels coixins? Sí, sí, sí. Dels sofàs? Però si és el mateix, no? Però de cop l'has anat un toc totalment diferent i canvies els coixins amb dues espelmes i un no sé què, i ara tens el sofà el menjador amb violetes, no?
Sí, sí, sí. Però és el mateix, tu tens aquesta monotonia a casa teva i de cop li dones un toc de color, un canvi que dius, escolta'm, quina meravella, i fa que te donis compte que aquesta casa, que és teva, és el teu hàbit, el teu dia a dia, li vas donar aquests tocs diferents i canvia. I això és el que ens potencia la planta tan volada i llavors ara és el moment de plantar-la i tenir-la, no? Llavors, com ho podem potenciar més?
Pots tenir una temporada que diguis, mira, fico tots els coixins, un de cada color, i els fiques, i està bé. Però si vols que potenciar molt més, amb un sol color potenciés molt més. És a dir, no tanta varietat, sinó que més uniformitat i amb això reforces el... O per taques de colors.
És a dir, nosaltres a vegades, inclús als centres, hi hauria que veiem planta, allò tan típic que veus taules plenes de planta, normalment tenim tot barrejat de color, la mateixa planta barrejat de color, però a vegades ho fem, de color que, doncs, tot blancs, tot vermells, tot liles, clar, i es veu molt diferent. I si de cop fiques tot només taules liles, és com, uau, quin munt de lila, no?, et crida molt més. Llavors, no cal que sigui tot el mateix color, però podem fer per zones de colors, o per taques de colors, o de...
L'entrada l'hem posat blanca i la part darrera l'hem posat taronja perquè, mira, ens agrada. O l'hem posat amb tot blanc o amb tot vermell o tot. I aquest tot canvi, a més estem parlant, Eduard, que és això la clau de volta, no? Una planta d'aquesta temporada et val euro 15, euro 20, euro 30, euro 50...
que és molt poquet, i llavors dius, ostres, és que amb 10 euros li he donat un toc de color a casa meva, que de cop la tinc tan colorida que, escolta'm, per 10 veurets, m'ho poso. I tens aquest canvi de color que et dona goig. I a més, són aquestes coses que tu entres a casa de cop i dius, ai, que guai que queda, que maco, que florit que està, no?, que bé. I ja està. Llavors, el que parlaves dels cuidados, com fer-les, com cuidar-les. A mi hi ha una cosa que, per exemple, em molesta molt, que és veure un test, una jardinera buit.
Clar. I per això, quan em dius planta de temporada, sé que arribarà un moment que aquell test quedarà buit. Clar, però és el moment idònic que et diu que has de canviar les fontes dels coixins. És a dir, quan veus que la planta està posant celletja, ara em toca canviar-la. Perquè, si no, el nostre dia a dia fa que no ho fem. És a dir, tu tens zones... Coi, quants claxos tens a casa que has d'ordenar i que no ho ordenes? Sí, sí, sí.
El fet de veure que aquella planta es va pensant, es va pensant lletja i han passat 7-8 mesos, està lletgeta, ara és el moment de canviar-la. I la canvies i llavors tornes a gastar-te 10 horets i canvies de color i de cop tens, oh, i dius, que guai, quina passada. I a més és una cosa que és molt senzilla, que no és una cosa...
farragosa de canviar, és el trasplant més fàcil que hi ha, es planta, i és senzill. Llavors, quan tu veus que la torreta s'està quedant lletgeta, crec que és per totes colors i tal, llavors és el moment que canvies. I clar, que et diguis, escolta'm, per 10 euros cada 8 mesos tens color nou, tens aquesta sensació nova de canviar la casa, però això funciona tan bé.
És a dir, no t'estic venent res, Eduard, que la gent no sàpiga i que no faci, i que no funcioni, i funciona per això. Perquè són plantes molt econòmiques, molt petites, baixetes, però que et donen aquest toc. I ara? Ara és el moment ideal de fer-ho. Perquè si ho fas ara, el que fas és que aquesta planta arreli molt més i tingui un potencial de durada molt més llarg. Si tu la plantes a primers de juny,
No passa res, però aquesta planta comença a créixer en moment de calor, el creixement no és tan bo, no s'adapta tant al lloc, i comença ja que el dia es va escurçant. El mes de juny, en canvi, ara, és perfecte. La planta és ara i tindràs floretes. Llavors, plantem, fem aquest esforç de plantar 10, 12 horets, 15, si vols, i tenim aquestes planteres posades, o, escolta'm, que només tinc una terrasseta, tinc una jardinera, i la poso aquí al balcó i poso aquestes... Saps que és al matí llabar-te a fer el cafè i veus que... Ai, que cocó, no?, que tens aquestes floretes.
Comences la vida, comences el dia d'una forma que està bé. Sí, sí, sí. I així ho hem de fer. Escolta una cosa, però clar, ara és el moment. Mira, fa un moment, aquí a la tele que tinc al costat, ensenyaven la ratlla del temps, d'allò de la previsió, d'aquí quants dies, diuen que està per sota la mitjana, és a dir, està sortint més blava perquè farà més fred. És més, alguns de matins, alguns de matins o de vespre...
algun dia s'ha encès de baixant de Salamó aquesta setmana el let aquell dels 4 graus ho fem ara o esperem una miqueta en previsió d'aquestes temperatures que encara sí, és la primavera et contesto una altra pregunta ahir quan sorties a la ràdio, quina hora sorties m'has dit? sortia tard més tard del que volia ja havia començat el Barça que el vaig haver d'escoltar un tros per la ràdio val, si ahir era fosc
No, home, no arribava a les 7. I no era fosc. A aquest punt vull arribar. El dia es va allargant. Ja no és fosc a les 5 de la tarda, sinó a les 7. És aquest moment en què les plaques fotovoltaiques són més productives perquè tenen més llum, més hores de llum. Les plantes igual. És a dir, anem personalment ja... Sí, fantàstic. Hi ha hagut anys...
fa molts més anys en què estàvem molt més per sota. No passa res, les plantes ens adaptem, sobretot, el creixement va, però el creixement potencial, sobretot, és amb la durada de la llum, sí? Llavors, la temperatura ens marca, però la durada de la llum també. Llavors, ara, és idoni, estem en creixement de llum, estem potencialment, d'aquí, no res, dues setmanes, canvien l'hora. Sí, sí, sí. I és perquè, precisament, el dia s'ha allargat ja, considerablement, i és això que no ens en donem compte, eh?,
que es va allargant, es va allargant, es va allargant, es va allargant, però les plantes s'adapten molt a això i és ara precisament el moment en què és idoni a plantar-ho perquè el dia s'allarga i llavors comença la producció i a començar la producció comencen aquestes fulles noves i aquestes arrels i llavors ara és idoni.
Molt bé, quin tipus de planta podem anar a buscar en centres com els vostres? Mira, és que n'hi ha moltíssima, moltíssima. Quan jo era jove i era petit, n'hi havia les 4 o 5 típiques. Estem parlant de petúnies, estem parlant dels tagetes o clavell de moro tan típic...
però tot això ha sortit com en segones, terceres varietats, quartes varietats diferents, no? La petúnia a vegades la gent no li agradava perquè creixia molt i del mig es quedava seca, i llavors tenies les flors al voltant i del mig no, i llavors es veus anar tallant. Clar, hi ha varietats d'aquesta planta que han anat sortint, que hi ha la petúnia, en vez de petúnia, que es queda rodona, sempre es queda rodoneta, com la típica margarida rodona. Sí. La surfínia, que és una planta com la petúnia que s'estira, però en canvi aquesta sempre s'allarga i penja, o acaba cobrint.
És una que... aquesta que dius ara... Jo la confonc, potser, eh? Dispara, dispara. Que és tipus planta grassa? La benjoia de remàcies tenen la fulla bastant gruixuda. Però les plantes grasses es coneixen perquè, a part de ser gruixudes d'anil líquid, tenen una capa a dalt que fa que crec, que la trenquis. No, no. En canvi, aquestes no ho fan. I fa la flor cap a la punta d'això que creix, no? D'aquest... o no?
Ho has dit tu, eh? No me'n recordo ni del nom que... La potúnia? La potúnia. Sí. És aquesta que fa com una fulla allargada, que jo dic que és tirant a crassa, i la flora fa la punta? O no? M'estic confonent.
No, la petonia és una planta molt típica, si la busques, serà super senzilla, i que té com una trompeta de flor, i és molt típica amb molts colors, o sigui, amb liles, amb blancs, amb vermells, és típica de la vida, o sigui, una petonia és una planta senzilla de fer, amb molta floració, però, clar, aquestes noves variants de surfínia, petonia, el que tens és una planta que és una mica més gran, però no s'asseca al mig, i és o rodonida, o que penja, hi ha saxifragues, hi ha...
tot el tipus de violers, hi ha tot el tipus de clavellines, clavells petitons, que també et duren tot l'any, però hi ha uns tipus de clavells que són tota la temporada primer d'estiu, que et floreixen, que són una meravella. I els tajetes, com deien, que tota la vida s'havien dit clavell de mono, que cap problema, i es combinen també moltíssim.
Hi ha les saxifragues que deia, hi ha les gatzànies que duren tot l'any, però ara en primavera estan brutals. Hi ha les campanules, que són de color lila, de colors blancs també. Aquestes són les arracades de la reina? Són aquestes? No, això és la fucsia. La fucsia, les arracades de la reina fan un tamany molt més gran, que estem parlant de 60 cm. Una planta de temporada no t'arribarà a fer més de 30 cm, saps?
que ara més combinat també hi ha les dàlies i hi ha molta floreció, molta planta de flor, que és que ara véns al garden i dius uau, uau, uau, és que no sé què triar, perquè hi ha tanta... i és aquest tema que et dona, que està espectacular, estem aquí a cim, i ara és un moment idoni. Igual que de les potenies hi ha diferents varietats, i dels clarells també, ens trobem amb les baònies també, amb les baònies, tan típica aquella planta, que la gent hi deia sempre viva, no? Sí, sí, sí.
N'hi ha molts tipus, hi ha la vegonia dragonera, la vegonia reix, i hi ha un munt de vegonies que està espectacular. Sempre diu que funciona molt també com a flor seca.
És un altre tipus de flor que sempre viuen, també. La begònia que dies, els noms comú a vegades se'ls passa això. És una planta que és bastant crassa, bastant carnosa. És com l'alegria. I aquesta seca no s'asseca. Les plantes són crasses que tenen tanta aigua quan s'assequen el que fas podrir-se. Llavors aquesta no funciona. Sé quina dius, perquè la venim com a flor tallada també, flor seca, i també aguanta moltíssim.
I ens dona molta facilitat, amb molt de color, tota aquesta varietat de planta. Perquè, a més, hi ha margarita, que queda petita, tipus poladossum, que és una planta que és com la margarita, però en vez de fer-se aquelles grosses arbustives, queden així, petites herbàcies, i és espectacular. I són maquíssimes, amb molta floració i molt fàcil. I, Eduard, això que em deies al principi, d'escolta'm, però és que són difícils de regar. És que, escolta'm, has de estar molt... Mira...
Si les tens en un per terra, les regues... És veritat que a l'estiu, quan fa molta calor, les hores de regar dia sí, dia no. Però, en canvi, ara, regant-les dos o tres cops per setmana en tens prou. A una torreta, a una jardinera, les regues sí que pot ser això, cada dos o tres dies. I...
No et preocupis per tacar la flor, no? Allò que dius, ostres, que mullo les flors. Clar, si ho fessis a migdia, ho fessis en ple bat de sol, hagués de ser complicat. Però al matí, tu arregues al matí, o si m'apures al vespre... Sempre, sempre et recomanes al matí, eh? Sempre, sempre, si pot ser, sí. Tu arregues al matí, escolta'm, te n'oblides i ja està.
Tu aixeques el dissabte, al matí, que m'he aixecat a les 10, no passa res, m'aixeco i les regues tu, i és que veuràs aquell goig com ho floreix. Escolta, a mi és una mare vella. Les pots regar amb manguera, no passaria res. Les pot regar amb pulverització, no passa res. Que mulles les flors, no és greu. És a dir, aquestes plantes has de pensar que a la pluja les mulles, sí? Però és diferent. A la pluja que es fica en ovul, que plou i està. Que no, a l'estiu, ple bat de sol, que agafis i emmullis les flors d'aquesta manera. Llavors queda malament. Però en canvi, si pel matí regues amb manguera,
O inclús et diré aquella cosa que a l'estiu està tan mal mirada. He regat, s'han omplert els plats una mica d'aigua i deixes que l'absorbeixi el dia següent. Ja està, no aquelles exageracions que queden setmanes. Però no et passaria res, quedaria bé. I és molt fàcil. És a dir, si m'ho permets, permet que siguin unes plantes...
maltractades, en aquest sentit. Mira, et volia preguntar això, per la gent que diu, no, és que a mi les plantes em moren, jo no en sé, no, són plantes fàcils. Les poses i són molt fàcils. Que siguis veritat que ser planta petitona no les pots tenir una setmana sense regar a l'estiu, no? Llavors, les regues dos, tres cops a setmana, fantàstic, però si les plantes ara, el que fas és que la planta reli molt i a l'arrelar molt, t'ocupa molt l'espai, si són jardineres te l'ocupes sencera, llavors té molta més capacitat de redonció de líquid.
que llavors d'aigua, llavors d'aquesta manera, quan regues aprofita al màxim l'aigua i et manté molt més la durada d'aigua i no cal que estiguis tant al damunt. Important canviar-les de test quan les comprem. Clar, els testos sempre venen amb allò tan comprit. Amb un test amb petitó que la treus i és gairebé tota real. Llavors d'allí passar-la a un test. Com de gran? L'ideal seria el doble de gran.
que pot ser més, és magnífica, és perfecta, perquè aquella planta encara creixerà molt més, però que tinguem una sensació de dir, quan la plantes, la planta es veu una mica petitona pel pes que va, és perfecta, perquè d'aquesta forma, és com que és desproporcionat, li dones el marge de creixement i aquesta planta pugui créixer. I tindràs tota la temporada que podràs gaudir de casa teva d'una forma molt diferent.
Molt bé. Escolta, Joan Maria, abans no marxis, ja que estem ara en aquesta època d'anar arreglant aquests jardins, aquests patis, aquests terrats. I la gent que té animals, què pot fer perquè quan ho té tot ben maco i ben col·locadet el gat no vagi allí i acabi tot com un desastre?
Hi ha diverses solucions que ajuden. He començat a dir als animals i he pensat que es poden educar. I quan has dit als gats, hi ha aquella frase que m'agrada molt. Venen els gats de fora. Que un gos fa el que els homes volen i un gat fa el que volen.
que ell vol. I els gats són de costums. I després hi ha molts gats que campen sols i si t'enganxen tu no pots tenir cap gat, però potser et vénen a casa i esgarrifa't. Hi ha coses que ajuden a que no t'ha... Hem fet aquestes jardineries tan maques amb aquesta flor de temporada. Poses una mica de gràveu volcànica per damunt?
I zero. Zero gats. No els agrada trepitjar la textura de la pedra. I és una pedreta senzilleta, vermella, per damunt, que es posa, econòmica, es posa damunt i te n'oblidas. També hi ha altres productes que són repelents, que tens producte, hi ha granulat, hi ha espais, que per l'olor fa que el gat li molesti. Però què has d'insistir?
perquè has d'acostumar a desacostumar aquest gat i que s'acostumi a no venir aquí. Llavors, és veritat que ja has d'estar una mica al damunt, d'anar a posar aquest producte i potser trigues gairebé tres mesos, però acabes fent que aquest gat no et vingui, no? Poca cosa més, és a dir, a part de cobrir amb... Si pot ser pedra volcànica, és millor que no qualsevol pedra decorativa, perquè té aquesta... Volcànica, eh?
Sí. Això es troba fàcil. Sí, és aquesta pedra vermelleta, tan típica fosca, que el que té, és una pedra que té, és molt porosa, però té bastanta punxeta al voltant, és incòmode trepitjar descalç, i això és el que li passa al gat, no?, que li molesta. Llavors ja no l'arrasquen, no la posen... Gent que ha tingut problemes amb gats, ha acabat posant per terres de volcànica i, escolta'm, diu, és la solució, no?
doncs bé, és una manera fàcil de fer-ho. Però en torreters, normalment no s'hi acostumen a posar tant com en jardineres o per terres, que aquí és quan entra més el problema aquest. En fi, seguirem els teus consells, les teves pautes, i si algú ens vol fer arribar els seus dubtes, les seves consultes, que sàpiga que la setmana que ve tornarem a tindre espai de jardineria aquí a Pagella el dia. Ho podeu fer aquí a través del WhatsApp. Exacte. Ostres, ara m'enganxa. Cap problema.
I també volem, Eduard, que ens enviïs la foto del teu gerani. Ah, sí. I també volem veure com canvies les fundes de coixó. Vull dir, com poses aquestes plantes de temporada i canvies de color casa teva. I tant. Escolta, mira, recordo el WhatsApp. És que encara no m'havia après de memòria, el WhatsApp del programa. Què problema? Ens enviem.
660-355-717. 660-355-717. I la setmana que ve ho comentem tot aquí. Doncs ens encantarà rebre les vostres fotos o les vostres preguntes o qualsevol sugeriment en generia o, si voleu, que parlem d'un tema en específic. Joan Maria Viral, gràcies. Moltes gràcies. Vaig gaire el dia. T'expliquem el territori.
I fins aquí, Baix Gaia, el dia d'aquest dijous, 19 de març. Demà tornarem puntualment aquí a la vostra sintonia. Acabem amb la reflexió que fem cada dia a una frase de Leon Battista, Alberti, arquitecte i escriptor italià, que va dir, el millor llegat d'un pare als seus fills és una mica del seu temps cada dia. Nosaltres tornem demà, que passeu molt bon dia i tornem a felicitar tots els pares, Josep, Josepes i demés. Que vagi bé, adeu-siau.
Atenció, arriba un sorteig ben dolç. El pròxim 5 d'abril a les 12 del migdia a la plaça de la Sardana sortegem nou mones de Pasqua. Com podeu participar? És molt fàcil. Feu les vostres compres al petit comerç local i als establiments de restauració de Roda de Barà entre el 20 de març i el 5 d'abril. Guardeu els tiquets i al mateix dia del sorteig dipositeu-los a l'urna que trobareu a la plaça a partir de dos quarts de 12 del matí.
Compreu el poble, participeu i endolciu la Pasqua. Organitza Ajuntament de Roda de Verà.
Sabies que la ràdio de Galena va ser la primera ràdio de la història? O que els músics de rock explotaven al màxim el magnetòfon, tallant trossos de cinta i empalmant-los per crear diferents efectes musicals? Si vols conèixer més curiositats com aquestes i veure una col·lecció de més de 570 ràdios, visita el Museu de la Ràdio El Rock de Sant Galletà, obert tots els dies excepte els dilluns, de 9 del matí a 2 de la tarda. Museu de la Ràdio Luis de l'Olmo, a Roda de Barà.
Ostres, ja n'he aixafat una altra. Què has trepitjat? Ja n'hi ha prou dels incívics que no recullen les caques dels seus gossos. Tens tota la raó, no costa tant recollir-les. No entenc per què la gent no les recull. Si tens gos, recull els seus excrements, posa'ls dins d'una bossa, tanca-la bé i llença-la al contenidor de la brossa. El no fer-ho pot suposar una sanció de 450 euros. Civisme, tot suma. Recull els excrements del teu gos. Conviure cívicament és cosa de tots. Ajuntament de Roda de Barà.
A Roda de Barà, l'últim dimarts de cada mes, oficina del consumidor a l'hotel d'entitats. Cal concertar cita prèvia al 977 25 17 17. 977 25 17 17. S'adreça a totes les persones que necessitin assessorament o orientació sobre qualsevol qüestió o problema que com a consumidores els pugui afectar. Oficina d'atenció al consumidor a Roda de Barà.
Vols fer una barbacoa i no tens espai a casa? Tens una trobada familiar i no saps on anar?
Vine a l'àrea de lleure llimoners del Gassó. Gairebé mil metres quadrats a l'aire lliure. Zona amb taules i zona de barbacoes per gaudir amb els teus. Fes la teva reserva amb entelació a l'hotel d'entitats. 977 65 77 12. 977 65 77 12. O directament al mateix dia a l'àrea de lleure llimoners del Gassó. L'espai ideal per gaudir amb la família i els amics a Roda de Barà.
Notícies en xarxa.