el perfil Dona la Torre a Instagram, una manera diferent de seguir tota l'actualitat.
Baix Gaià al dia, el programa d'Altafulla Ràdio, Ona la Torre i Roda de Barà Ràdio. Bon dimarts, Baix Gaià, és 25 de novembre, dia de Santa Caterina. I ara hi ha aquí el que marca el ritme, és el batec del territori. Altafulla, les batimetries fetes a la platja confirmen l'erosió de la part central de Botigues de Mar. És per això que a costes de l'Estat es compromet a tirar endavant la renaturalització dels dos extrems del passeig mentre no arriba el possible espigó.
A Torre d'en Barra, el futur POUM no contemplarà un gran desenvolupament urbanístic del municipi. L'alcalde remarca que hi ha un ampli consens polític per tal que es mantingui el caràcter de poble i la torre no es converteixi en una ciutat de 30.000 habitants o més. I a Roda de Barra comença el compte enrere, que acaba diumenge, per presentar sol·licituds
per accedir a un dels quatre pisos de titularitat municipal en règim de lloguer. Per oferta inclou tres pisos de protecció oficial i un de lloguer assequible. Això que estan escoltant és Baixo ahir al dia, el programa de proximitat que connecta el de Fulla, Torre d'Embarra, Roda d'Ebrà i totes les poblacions del Baix allà amb informació, anàlisi i les millors companyies. Els parla Eduard Virgili. Raquel Martínez, bon dia. No has marxat volant avui amb aquest vent que bufa força, força, valgui la redundància...
al nostre territori o què? No he marxat volant, però Déu-n'hi-do com és de fred aquest aire, és allò que talla, talla. I tant, i tant, i tant. Avui, quan hem anat al matí portant la canalla a l'escola, escolta, les mans a les butxaques.
Sònia Camí, bon dia, què tal, com estàs? A Roda Barà suposo que fred intens també, eh? A Roda Barà sempre tenim vent, doncs avui us podeu imaginar el vent que tenim. És increïble, poseu-vos pedres a les butxaques. Pedres o totxos o el que sigui, eh? Això, la qüestió és no marxar volant. Tenen sintonitzat el de Fulla Ràdio 1 a la Torre i Roda de Barà Ràdio. Som Baix, gaire al dia. Benvinguts i benvingudes a la ràdio de Kilòmetre Zero. Som-hi!
Baix Gaià al dia, la ràdio que informa i acompanya. Ara és el moment de saber quin temps més enllà d'aquest fred que dèiem i aquest vent ens ha d'acompanyar al llarg del dimarts i qui segur que ens farà sortir de dubte és en Lluís Mipérez, el nostre home del temps de confiança. Així que tal com fem sempre, connectem amb el servei meteorològic de la xarxa de comunicació local.
Fins demà!
a la resta de comarques també tarragonines. S'endurà els núvols de pluja, però en formarà d'altres, de vent, núvols que es formen sobretot més cap al prepirineu i van saltant cap al sud, arriben a casa nostra en forma d'aquests núvols estirats, una mica grisos i en algun moment en forma de llentia que s'ensenen quan es va fent de nit, però no estem parlant de núvols que hagin de portar pluja, bàsicament vent,
que no deixarà de bufar durant tota la jornada i farà que hi hagi sensació de fredor. Avui la temperatura màxima baixa respecte a ahir i com a molt arribarem als 14 o 15 graus, però sempre amb aquest vent molt tossut i persistent. N'estem pendents a la xarxa. Baix Gaià al dia, la veu del territori.
Com és costum a l'actualitat meteorològica, hi afegim també les informacions que els principals diaris del territori recullen a les seves portades aquest dimarts. I comencem pels més propers, un clàssic, un de gratuït, el diari més, el diari del Camp de Tarragona, que avui destaca les mercaderies no troben espai al Camp de Tarragona. Reptes de mobilitat.
Mercaderies per l'interior suposa frontalment a la futura estació intermodal de Vilaseca perquè, afirma, impedirà modificar les línies de càrrega i treure-les de la costa. Els transportistes reclamen tornar a la Nacional 340 per trajectes curts i evitar l'AP7 mentre lamenten la criminalització que pateixen. Diuen, si som els culpables, que ens retirin de la carretera.
Més coses. Avui, pel que fa a gastronomia, llegim la Guia Rapsol aposta pel sol de Tarragona. La gala 2026 de lliurament de sols i els soletes als millors estaluents de l'Estat se celebrarà al Palau Firal i de Congressos. Fotografia que podem veure que acompanya aquesta notícia avui que ocupa gran part de la portada els representants de la Generalitat de la Guia Rapsol i dels ajuntaments.
de Tarragona, Reus i Alcanar amb cuiners reconeguts amb els sols davant de la capçalera del circ romà de Tarracó. Més coses pel que fa a sostenibilitat. L'Ajuntament posarà bateries a AgroReus per guardar l'elèctra que genera. Els acumuladors per l'energia de les plaques solars públiques es col·locaran al dipòsit municipal de vehicles.
En economia, el Ministeri autoritza els pescadors a sortir 13 dies extra abans de Nadal. I avui, sota mateix de la capçalera, pel que fa a societat, ens destaquen que a l'interior del diari Més hi ha unes pàgines especials dedicades a la comemoració del Dia per l'Eliminació de la Violència envers les Dones, que precisament se celebra aquest 25e nap.
I a banda del diari més, encara tenim un altre rotatiu de casa. Què diu aquest 25 de novembre a la portada del diari de Tarragona, Raquel? Doncs se centra la commemoració del Dia Internacional contra la Violència envers les dones. De fet, avui la portada del diari de Tarragona són els noms de les dones de la demarcació assassinades.
per violència masclista. Veiem un seguit de noms, començant per la Glòria, de 28 anys, de Tarragona, que va morir el 2003, Mariló de Reus, també el maig del 2003, Melody, el mas de Barberans...
I així van recollint diferents noms, com el de l'Helena Maria, de 51 anys, assassinada a Roda de Barà l'1 de novembre del 2007, o el de la Maria del Mar, amb 26 anys, morta a Altafulla el 15 de març de 2009. Així omplen la portada amb el nom també de la creixellanca Betty, de 52 anys, fins a arribar al darrer crim comès en guany contra la Marta, de 43 anys, a Calafell.
Avui homenatge a totes aquestes dones assassinades que fa el diari de Tarragona amb motiu d'aquest 25N. De fet, la majoria de diaris avui dediquen especial atenció també a la commemoració d'aquest dia per l'erradicació de la violència envers les dones. Revessem també les portades de la premsa d'àmbit generalista. Sònia, il·luminen, si us plau.
Doncs comencem aquestes portades, evidentment, del tema del dia, que és l'eliminació de violència envers les dones. Jordi Pujol també és el protagonista. La Vanguardia diu que els Mossos identifiquen 4.000 delinqüents amb risc de reincidir. La policia catalana proposa que la justícia dicti ordres d'allunyament per als multireincidents més actius a Catalunya.
En portada es veu imatge d'aquest judici que va començar ahir. L'expresident Jordi Pujol va compareixer per videoconferència. A la sala primera fila, Olga i Pujol, Oriol Pujol, Mireia Pujol i Jordi Pujol Ferrusola. Al darrere, Mercè Gironès, els empresaris Bernardo Domínguez...
i també, doncs, Jorge Barrigón, Josep Pujol, Pere Pujol i Marta Pujol. L'Audiència Nacional manté Jordi Pujol com a acusat en el judici. Els metges insisteixen que l'expresident no pot aguantar sis mesos de vista.
Altres temes, el fiscal general es retira i l'executiu n'última el relleu. Sánchez aparca la presa de decisions sobre el nou càrrec fins avui, quan presidirà el Consell de Ministres. Els Estats Units i Ucraïna retoquen el pla de pau pactat amb Putin. Les sessions territorials de KIF o la reducció del seu exèrcit s'abordaran en el futur.
També a La Vanguardia avui entrevista Miguel de Paló, l'escriptor que publica Abans més que encara. El gran inventor de la idea de Déu és Bach, sense ell no existiria. I un dia, en motiu del 25N, un dia en el torn d'ofici de la violència masclista. No es denuncia per caprici.
L'ara titula Jordi Pujol serà jutjat malgrat els informes mèdics. L'Audiència Nacional es nega a exonerar-lo i desueix els forenses que avisen del seu estat de salut precari. Els set fills de l'expresident, l'exdona del primogènit i deu empresaris també seuen al banc dels acusats. I es veu en aquest cas la mateixa imatge que a l'avantguàrdia d'aquest judici.
Aliança Catalana empata amb Junts com a tercera força del Parlament, segons el CEO. El mite de les denúncies falses només són el 0,0005% de les 199.000 del 2024, tan sols una té sentència per ser falsa. La meitat dels violadors són coneguts de les víctimes. El clínic ja ha atès 365 casos des de començaments d'any.
I altre tema és que la Unió Europea veu positives les negociacions per a Ucraïna. El bloc europeu manté el pols a Putin per cedir menys territori. Passem al periòdico. Aliança Catalana capta vot no independentista i atrapa Junts.
El baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió dibuixa un escenari sense majories clares. L'enquesta del CEO situa en primer lloc el PSC, que perdria diputats, i en segon, Esquerra Republicana, que creixeria. També avui el periòdico destaca literatura, cuina i convivència. L'escriptor Javier Cercas i la cuinera Montserrat Fontaner reben els Premis Català i Catalana de l'Any.
El govern abreujarà els terminis de les oposicions. El procés des de la convocatòria fins a la incorporació haurà de passar de dos anys a deu mesos. Ucraïna i Europa intenten reescriure el pla de Trump. El tribunal no deslliura Pujol del judici pel seu compte a Andorra. I les obres a l'estació de la Sagrera duraran sis anys més.
I acabem amb el punt avui. Bòsnia, una pau fràgil, titula. 30 anys després dels acords de Dayton, les tensions interteríctiques continuen amenaçant l'ex-república iugoslava. En la crònica el dia d'ahir, signada per Carina Filella, Junts i Aliança, un empat a casa, titula. El PSC tornaria a guanyar les eleccions i el partit d'Urriols atraparia Junts, segons el baròmetre del CEO presentat ahir.
I en l'esportiu i titular, el Barça té una cita del nivell a Stamford Bridge. Una victòria a Custeries Blaugrana, als llocs d'accés directe, als vuitens de la Champions. Doncs aquests són els temes de les portades d'aquest dimarts. Cada matí, de 9 a 11, connecta amb Baix Gaià al dia.
Vinga, ara sí, un moment per l'opinió a baix gaire al dia. Això els és cosa del periodista, escriptor i editor, Òscar Ramírez Dolcet. Òscar, bon dia, benvingut. Bon dia, gràcies. Escolta, la setmana passada vam deixar a veure que avui parlaríem de galetes, de cookies. De cupcakes. Ah, no, no, de cupcakes, no. Aquestes que ens apareixen al telèfon mòbil o a l'ordinador quan entrem en una pàgina web. De fet, ja vam mig comentar, no?, de si els telèfons ens escolten, ens espien...
Sovint diem que les rebutgem, les cookies. Penso que la majoria de nosaltres, en algun moment o altre, això ho hem fet. Però potser no serveix pràcticament de res, perquè un estudi recent diu que moltes webs segueixen rastrejant els usuaris encara que neguin els permisos d'aquestes galetes. Tu les acceptes o les rebutges?
Mira, quan entres en una pàgina web hi ha tres opcions. O les rebutges, fet pel qual normalment no pots accedir a la pàgina web, o les acceptes totes, o només aquelles que tu decideixis. Però quan obres aquell menú desplegable que decideixes, acabes dient les accepto totes.
Però encara que facis el menú desplegable de les excèptules mínimes, sàpigues que amb allò ja tenen suficient motiu com per rastrejar-te, per saber on estàs, per tenir tota la teva informació bàsica, que és la que en què et permet generar informació que venen, perquè entre les grans empreses es venen informació, per generar aquesta informació que venen altres empreses que et podran enviar a Pobli.
A tu no et sorprèn de res, això que deia ara, que fa referència a aquest estudi, que rebutgem les coquís però ens rastregen igualment. Exacte, el que és important, hi ha gent que ho sap, que suposo que ho sap molta gent, però de tant en tant, si ho feu des del fix o des del mòbil, és important que...
aneu al vostre navegador i que accepteu, a part de borrar l'historial, que accepteu borrar les cookies. Per tant, anirà molt bé perquè, com a mínim, aquells que tenen tota la informació vostra en perdin gran part. Per tant, borrar l'historial està molt bé, però eliminar cookies feu també. Sigui amb el Firefox, amb l'Edge, amb el Chrome, és igual.
I el mòbil també. De tant en tant, toca esborrar... De tant en tant, us diré que si pot ser un cop per setmana, perquè com naveguem tant amb l'ordinador i amb el mòbil, doncs s'omple moltíssim de cookies. N'an esborrant cookies. Tens aquesta sensació d'aquest espia en els dispositius? Moltes vegades. A més, he fet proves especialment. Sí? Sí. He buscat un article concret des del navegador internet...
He tancat i al cap de poques hores he obert el meu correu de Yaku, per dir alguna cosa, i m'he trobat allà a propaganda d'aquell article que jo havia buscat. Així de senzill, eh? Ho he trobat. Ho he buscat, ho he provat i ho he trobat.
Com ho sents? I parlant, a moda de conversa? En quin sentit? Tenim una conversa tu i jo, ara, i diem que, per exemple, mirarem de comprar a la revenda unes entrades pel concert d'Ocasgraces al Estadi Olímpic. Això, un cop ens va passar amb la meva dona, parlant no sé quin tema era, ens va passar que el dia següent ens van quedar parats, eh? El dia següent teníem informació als ordinadors.
els correus nostres d'allò que havíem parlat, i vam dir, ens hauran col·locat un micròfon, perquè si no no s'entén en cap moment, sí, sí, és veritat, això ens ha passat, sí, passa, passa, ens tenen controlats, no en som conscients, o no volem ser-ho, però ens tenen controlats al 100%. Arribarà un moment, però, que ens controlaran la ment, que no potrem ni pensar.
Bé, perquè torno al meló de sempre que el tinc obert i no el tanco mai. És un meló molt gran i és un meló que està molt madur i que seguirà madurant-se. Mentre l'actual societat no es dediqui a tenir una...
Un esperit propi, crític propi, una opinió pròpia, i això només, evidentment, ho aconsegueixes instruint-te molt més del que ho estem fent, culturalitzant-nos molt més del que ho estem fent, serem molt manipulables en aquest sentit. Ens faran anar per on voldrem i ens faran fer allò que vulguem. Per tant, ens estaran dominant de forma constant. Hem normalitzat massa que ens estiguin vigilant? Ens és igual, el que volem és que funcioni, el que volem és que vagi ràpid, comprar no sé què per internet o entrar en aquella pàgina i ja està.
Sí, perquè són víctimes d'aquest món tan veloç, tan immediat, que tot requereix fer-ho de pressa. Fixeu-vos quan mireu Reels, ara, no sé si mireu molts o mireu pocs, n'estic convençut, no us autoenganyeu, que mireu molts, perquè tots mirem molts Reels al llarg del dia. A mi, però, veus, ja hi ha una cosa que no m'agrada, d'això, que és la pantalla vertical. Quan tenim una visió panoràmica... Però és igual, això són fiques d'un altre paní, no ens hi posarem ara. Però fixeu-vos-hi una cosa molt senzilla.
S'ha posat de moda, sobretot en l'àmbit de la gastronomia, preparar plats però fer-ho veloçment. Solta'm un plat es prepara com es prepara. No cal veure un nen de la Índia, per posar un exemple que l'altre envia un, un nen de la Índia que prepara com un nen de mejunje, que ha encabat el servei sobre un paper de diari, que és menjar de carrer, amb una velocitat extrema com si tingués un petard o el cul parlant amb plata. No cal, però en gastronomia sobretot passa això, eh?
que tot va superràpid, han de fer Reels veloços, perquè a més a més saben que com de mitjana la gent veu 8 o 9 segons de vídeo, doncs ho han de fer en aquell temps. Mira, tinc un client, no diré quin client és, però l'any passat van encarregar una campanya de vídeos de Reels,
de gastronomia i els hi vaig dir si heu de fer vídeos de gastronomia perquè ens els servien perquè els poséssim a xarxes socials feu vídeos de màxim 20 segons no home no i em van enviar un vídeo de 3 minuts d'una recepta i els hi vaig dir això fem-ho amb una campanya de pagament però jo us ho dic ara cada mitjana es veuen 10 segons si és que arriba i es va demostrar la gent veu 7 segons de mitjana d'aquell vídeo de 3 minuts això passa en tots els vídeos per tant hem entrat en aquesta rutina que tot funciona
primer va ser el Twitter, no? Leaks, que eren 140 caràcters i ens envelaven una autèntica animalada. Ara amb 140 caràcters no aguanta ningú. La gent es mina 70 caràcters com a molt. La gent guaita de vídeos 8 o 9 segons, perquè com tens constant informació, com és una droga constant que no s'acaba, no vols més de 8 segons, perquè vols veure en mitja hora tranquil·lament veus 150 rils. És de senzill.
El que passa és que ja que ens ho pregunten, si volem acceptar o no aquestes cookies, què menys que respectar la decisió que acabem prenent com a usuaris, no? Ens ho pregunten perquè legalment ens hem de colar les cookies. Sí o què? És un tema legal o és un tema moral? No, és un tema legal. Ells no tenen moral, les zones multinacionals. És un tema legal. Legalment hem de col·locar-nos cookies. I legalment hem d'informar la persona que entra en aquell lloc web
que té les cookies existeixen i que, per tant, les han d'aprovar. És així de senzill. Però, per tant, també s'hauria de poder respectar aquesta intimitat de les persones? Ja la respecten, si no les acceptes, no entres a la pàgina web. És així de senzill.
Ja ho fan. Ells no estan negant-te l'accés directe. T'estan dient que tens l'opció d'acceptar les cookies i benvingut, o no les acceptis si no veuràs la pàgina web. Ja està. Si de senzill, però t'hi pots accedir a la pàgina web, però no contingut. Per tant, no és una il·legalitat.
I estan entrant en el joc, que és el que et dic, ells estan obligades per allà a imposar-te les cookies i te les acaben imposant vulguis on vulguis. Això em fa pensar que no tenim llibertat digital. En absolut, no, en cap moment no hi és. I no és un tema de moral, eh? No tenen cap moral, els grans multinacionals volen facturació pura i dura. I no hi ha cap llibertat, en absolut, clar que no. Faltaria, què et penses? Estem en un món que això és inexistent.
Som els claus de la xarxa. Què podem fer amb això? Res. Allò que dèiem la setmana passada, d'abandonar els dispositius, d'autoregular-nos. És l'única solució, però això molta gent és incapaç de fer-ho. Però fem-ho realment, de veritat. Jo no ho dic per dir-ho, eh? Fem-ho realment. Jo cada cop que marxo a Itàlia, un cop tinc la feina feta, el telèfon me'l deixo a l'habitació.
a l'apartament on estic, o a l'hotel, i me'n vaig tranquil·lament, tot el dia fora. Deixo donat, ho deixo dit a ma mare i a la meva dona, que em van trucar a 8 o 9 del matí, per exemple, i de 8 o 9 tinc el telèfon engegat perquè em truquin. S'ha acabat. Després t'encol el telèfon i adeu. I aquí ho faig de forma molt natural. Fem-ho a l'acabar la jornada laboral. Per què volem el mòbil?
De veritat, per què el volem? Perquè ens ha de trucar algú, ens ha d'enviar un WhatsApp, per si es mor el tiet de Vic. No, no, no, escolta, hi ha un telèfon fix que el podem tenir tranquil·lament, si volem que algú ens contacti.
però abandonem les xarxes. Hi ha una altra cosa que és el morbo de saber què pensa la resta de gent de nosaltres a través dels impactes que hi pugui haver a les xarxes socials. Evidentment, però hem de ser capaços d'abandonar el mòbil. Això vol dir també abandonar el WhatsApp i abandonar el Facebook i el Twitter i l'Instagram i abandonar-ho tot.
Tancar la paradeta, posar-la en mot avió i no deixar-la allà damunt. En un calaix, fins al dia següent, siguem capaços d'això. De veritat, que és per l'alarma. Ja n'hi ha d'alarmes. Aneu-vos aquí a l'Altrodomèstics X i compreu una alarma de tota la vida. Estic buscant excuses, eh? Clar, que és per la càmera de fotos. Ja hi ha càmeres de fotos antigues. A mi no hi ha una excusa. No busqueu una excusa de... Saps? Oh, i si em truquen els nens, no? Els nens ja...
Els nens ja saben que estàs a casa, no et passarà res, home. És a dir, no busqueu excuses. Aparteu el telèfon mòbil...
O feu-lo servir només en hores de feina. És que sereu molt més feliços. Això juga en contra de l'era de la informació. Però ja no estem a l'era de la informació, estem a l'era de la infoxicació, que és molt diferent. Ja l'hem superat. Jo t'anava a dir l'era de la vigilància, però no, de la infoxicació. L'era de la informació l'hem superat a cada enrere fa uns quants anys. Ara estem a l'era de la infoxicació.
N'hi ha més. De la infoxicació pura i dura. Tu no fas servir el mòbil per despertador.
No, no, en absolut. A part que tinc el despertó meu natural, que em desperto cada dia a la mateixa hora, no, no el faig servir en absolut. No, perquè ja més em faltaria això, tenir el mòbil al costat perquè em desperti. No, no, en absolut. No és tampoc del que a les nits, si en algun moment allò es desvetlla, agafa el mòbil i fa el xafarder dintre els llençols? No, en absolut. Tinc una tola de llit al costat amb llibres. Et puc dir això, però no, no. I quan m'he desvetllat, que a vegades em passa, torno a dormir-me, no m'agafo el mòbil. Encara és pitjor.
Sí, encara és pitjor. El mòbil, a més a més, per anar bé, l'has de tenir a metres de distància mentre dorms, perquè hi ha les zones aquestes, no sé com es diuen, les zones que transmet el mòbil, que encara és pitjor pel cervell, això. No pitjor, però és idèntic. Són molt nocives, aquestes.
Veurem ara, sortiràs aquí a Marquès de Tamarit i veuràs gent llançant els mòbils per la finestra. Tant de bo, però veuré gent que tindrà el mòbil a la mà, que serà una prolongació de la seva mà, m'entens? És el que veuré. Ara vagis on vagis, te'n vas a la consulta del metge i mentre esperes tens al davant una sala d'espera amb 10 persones i de les 10, 9 tenen el mòbil a la mà. Són incapaços de mirar-se o agafar una revista, fins i tot que abans hi havia revistes, encara hi són, però la gent no se les agafa.
o de mirar-se a les mans, o de mirar un quadre que tens davant, que encara t'hi posen quadres a les parets perquè miris la consulta del mitjà, que si tinguis la paret pelada...
És a dir, hi ha moltes formes de passar aquell temps d'esperar. Qui diu, evidentment, això mentre vas amb l'autobús, o mentre t'esperes a la parada del bus, o mentre... En fi, en aquell fragment que anaves en un barri i demanes un entrepà, que tarden dos minuts i mig a servir-te, la gent ja treu el mòbil i se'l mira. Ostres, mira la barra, compta les ampolles que hi ha d'alcohol de punta a punta, i ho he fet moltes vegades, no sé, no? Mira-te els peus si portes els cordons lligats, no sé, fes coses més útils, no?
Gira't a l'esquena i mira la gent que està fent, no sé, però deixa el mòbil d'una punyetera vegada. Va, per salut, reflexionem en tot això, Esquerra B. Dolcet. Gràcies, que vagi molt bé, bona setmana. Un plaer, com sempre, adeu. Tota l'actualitat del Baix Gaià. No et perdis Baix Gaià al dia.
Va, que nosaltres tanquem com és habitual aquest primer tram de baixa i al dia, però abans de fer una breu pausa ens endinsem en la nostra pàgina musical en català. Avui expliquem que el grup Coco ha publicat el seu quart tema propi, titulat d'Avui no passem. Després de fer ballar tot Catalunya en versions plenes d'energia, la banda ha continuat obrint camí amb composicions pròpies. I de fet, d'Avui no passem.
s'ha convertit en tota una declaració d'intencions, una cançó que parla de fer el pas, viure el moment i deixar-se portar per allò que és real, amb un so pop que incorpora sons electrònics, un tema que conserva l'essència que ha convertit Coco en tot un fenomen com és la proximitat, la tendresa i la seva vitalitat amb moltes ganes de festa. Així sona aquest d'avui. No passem.
d'estiu ens trobàvem a les festes i ballàvem amb orquestres veient sobre el sol, però el nostre amor mai aixecava el por. Tant temps esperant, tant temps desitjant,
Nosaltres fem ara una petita pausa, però de seguida tornem aquí a baix. Ja hi ha el dia a la seva sintonia de proximitat al de Fuller Ràdio, on a la Torre i Roda de Barà Ràdio. Fins ara!
Tantes pares amb gent i dels catars, abraçant-nos i cantant-les a tots els concerts. Tantes nits somiant en tots aquests moments. Com em mires com tu, guany tots els dies, com ens passen les hores mentre passem.
Ona La Torre, 107.0 FM i ona-latorre.cat Ona La Torre, la ràdio de Torredembarra, la teva ràdio de proximitat La ràdio de proximitat Continguts en xarxa
Per trobar la primera mansió de Vila de Canç com a territori hem d'anar fins a l'any 1011. Ara bé, no és fins al 1148 que hi ha constància d'una petita vila que du aquest nom. De l'edat mitjana destacen tres construccions, la Torre Roja, la Torre del Baró i l'Ermita de Sales. Però si voleu saber com era realment el dia a dia en aquella època, tinc la cita perfecta.
Entre el 21 i el 23 de novembre, Viladecans torna a ser terra de cavallers, mercaders i artesans. El 19è Mercat Medieval omple el nucli antic de parades d'artesania, alimentació, bijuteria, productes naturals, roba o joguines per recrear l'ambient que es vivia en un autèntic mercat medieval. Per arrodonir-ho, els carrers d'aquest municipi del Baix Llobregat es converteixen en un escenari de cercaviles, espectacles de foc, músics i malabaristes o conte-a-contes.
I si encara us voleu capbussar més en l'època medieval, hi trobareu demostracions d'antics oficis. De fet, durant tot el cap de setmana, als Jardins de Magdalena Modulell s'instal·la un campament medieval on podreu veure armadures i escenes a la vida quotidiana com si estiguéssiu en plena edat mitjana. I com és habitual, també hi haurà jocs i tallers infantils.
Del 21 al 23 de novembre, dinovem Mercat Medieval de Viladecans. Més informació a mercatmedieval.com. Sintonitzes Ona la Torre, 107.0 FM. La ràdio d'aproxim!
Vols anunciar el teu negoci a Ona la Torre? Vols donar a conèixer la teva empresa als nostres oients a un preu molt assequible? Escriu-nos un correu a onalatorre.cat o envia un WhatsApp al 674-3608-92. 674-3608-92. Et podràs beneficiar de les nostres ofertes i preus especials. Ona la Torre, l'altaveu ideal per la teva empresa.
La ràdio moderna també s'expressa en imatges. Busca el perfil d'una la torre a Instagram. Una manera diferent de seguir tota l'actualitat. Notícies en xarxa
Bon dia, són les 10. Us parla Maria Lara. El Consell de Ministres iniciarà avui el procés per nomenar Teresa Peramato Martín com a nova fiscal general de l'Estat a proposta del ministre de la Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts. Peramato és fiscal de carrera amb 35 anys d'exercici i compta amb el reconeixement unànime dels operadors jurídics. Actualment és fiscal de sala en cap de la secció penal de la Fiscalia del Tribunal Suprem i també és fiscal de sala delegada per a la protecció i tutela de les víctimes en el procés penal.
Substituirà, doncs, en el càrrec a Álvaro García Ortiz, que va presentar, recordem, la dimissió ahir, després de ser condemnat a dos anys d'inhabilitació pel Tribunal Suprem. I segon dia també de judici a l'Audiència Nacional contra la família Pujol, acusada d'associació il·lícita i blanqueig de diners. El Tribunal ha decidit, finalment, no exonerar de la causa l'expresident de la Generalitat, malgrat els criteris dels metges que no el veien apte per ser jutjat. Avui continuaran les qüestions prèvies de les defenses.
I les denúncies per violència masclista a Catalunya aquest 2025 se situen en 14.455 fins ara i podrien arribar a les 17.124. El maltractament a l'allar continua sent el delicte més freqüent, seguit de les amenaces i també dels trencaments de condemna. La majoria de víctimes són majors d'edat, sobretot entre 31 i 45 anys, i els Mossos han detingut o investigat un total de 12.359 homes. En guany s'han registrat també 8 feminicidis per violència masclista
Una xifra inferior, en aquest cas, als 19 del mateix període del 2024. Avui, 25 anys, el dia internacional per a l'eliminació de la violència envers les dones. I en mobilitat, situació encara complicada a les carreteres, retencions importants a la Pessata Barberà, també a la B10 i a la B20, direccions de Trinitat i Nus de Llobregat, també calçada tallada a la C14, a la Ribera d'Urgellet, però una varia i també retencions a la 2 a Pallesa i a la C58, volíem dir, a Montcada.
A part, per un accident està tallada la Gran Via de Càrrec Tercer amb l'Avinguda Diagonal en sentit descendent i això podria afectar també a les línies d'autobús. A banda també és obligatori l'ús de cadenes per neu a la C-28 a Nautaran i també a la C-142B al mateix punt.
I pel que fa al temps, una nova entrada d'aire fred tornarà a fer baixar i, de fet, ja ho hem notat, a baixar les temperatures a causa del vent del nord. El front deixarà també una nevada persistent al vessant nord del Pirineu i, en canvi, a les comarques de Girona hi haurà núvols baixos i també, de fet, algun ruixat puntual avui. El vent també serà el protagonista, bufarà fort als extrems dels païs amb ratxes de més de 70 quilòmetres al sud.
i tramuntant intensa també a l'Empordà. De fet, Protecció Civil manté activada l'alerta per vencat. Pel que fa a les temperatures, com hem dit, baixaran en màximes que no sobrepassaran els 17 graus arreu del territori. Notícies en xarxa
Bon dia de nou. Ja seguim en directe després d'aquesta breu pausa, així que gràcies per continuar fent-nos confiança. Aquí ens fem ressò de tot el que ens queda a l'abast i, per exemple, aquest dimarts 25N els expliquem, entre altres coses, que l'Il·lustre Col·legi de l'Advocacia de Tarragona ha registrat un total de 1.167 assistències
En el torn d'atenció a víctimes de violència de gènere entre gener i setembre, una xifra que suposa un lleu descens respecte a l'any passat. Tarragona és el partit judicial amb més casos, seguit del Vendrell, on les denúncies han augmentat, i Valls. Les responsables de la Comissió d'Igualtat, Jennifer Macía i Begoña Cajarvill,
Es senyalen que la violència física i psicològica continua sent la més habitual, però alerten del creixement de les violències digitals i les exercides entre menors. També remarquen la importància d'incorporar la perspectiva de gènere en els processos judicials per identificar situacions de violència vicària, com el cas d'un home condemnat per matar el gos de la seva parella amb intenció de fer-li mal.
Davant aquesta realitat, el col·legi considera necessari ampliar recursos i eines per detectar i prevenir totes les formes de violència masclista. El degà, David Rocamora, defensa que la sensibilitat social creix, però també ho fan els reptes, especialment pel que fa a nous models de violència vinculats a l'àmbit digital.
La institució alerta del consum precoç de pornografia i de l'exposició a discursos d'odi i tendències antifeministes entre els joves, factors que poden normalitzar aquest maltractament i les agressions que avui condemnem. Per això reclamen més recursos pedagògics i formació per a infants i adolescents, així com un compromís ferm per erradicar totes les violències vers les dones.
Avui és 25N i de ben segur que el seu entorn s'organitza en actes per condemnar la violència contra les dones. Nosaltres, després, abans de marxar, mirarem de tindre una mica de temps per fer un breu repàs d'aquestes activitats, lectures de manifestos i altres performances que tenen lloc avui a casa nostra. En tot cas, ara el que farem, però, serà canviar de registre i conèixer tots els detalls de l'ànima jove, el Festival Internacional de Cortmetratges d'Animació d'Altafulla, que se celebrarà aquest proper camp de setmana.
I abans de marxar no s'ho perdin perquè encara tindrem temps de fer ressonar l'eco del Gaià, com cada dimarts eco d'ecologia, de sostenibilitat i medi ambient. Va, que ens espera tot això i molt més aquí a Baix Gaialdia.
Altafulla, Torre d'Embarra, Roda de Barà i tots els pobles del Baix Gaià en sintonia. Baix Gaià al dia.
Aquest cap de setmana Altafulla es converteix en punt de trobada pel món de l'animació. De fet, Altafulla és la seu de la tercera edició de l'ànima jove, el festival internacional de curtmetratges d'animació que dirigeix en Joan Rubinat i que produeix...
La Belinda Bonan, un certamen que aposta per reforçar, per fer fort aquesta projecció internacional, atenció, amb 42 curtmetratges en una selecció oficial d'entre més de 200 propostes rebudes d'un total de 26 països.
Entre les novetats destacen, per exemple, l'ànima ja amb un concurs de creació en 72 hores i la secció ficció estudiant, així com la creació d'un jurat oficial que atorgarà premis més enllà del públic. Va, que al llarg dels propers minuts volem conèixer, vaja i al dia, tots els intríngoris que hi ha darrere d'aquesta proposta audiovisual de casa nostra. És per aquest motiu que tenim en Joan Rubinat i la Belinda Bonan als estudis d'Altafulla Ràdio. Benvinguts a tots dos, bon dia, com esteu? Hola, bon dia. Hola.
Bon dia. Tot a punt de cara aquest proper cap de setmana a la tercera edició de l'ànima jove? Sí, sí, i tant. Tot a punt. Nervis? N'hi ha? O què? Sempre n'hi ha. I, bueno, crec que és bo, no? Perquè quan algú t'importa tens una mica de neguit perquè surti com vols. Aquest coquet és necessari. Vull dir, l'has de tenir. Però tot i això, estem davant de la tercera edició. No sé si podem parlar ja d'un ànima jove consolidat.
Hi ha una part consolidada, jo crec que sí, no? Sí, jo crec que a nivell programació, establir-nos com a festival aquí, diguéssim, a casa nostra, a la província de Tarragona, que de fet som l'únic festival que hi ha
de curtmetratges d'animació, crec que sí, que ho estem aconseguint amb molt d'esforç, però ho estem aconseguint. El que passa és que sempre estem en aquest punt d'anar creixent sosteniblement i sempre anem afegint coses que fan que sempre l'organització
se'ns compliqui una miqueta més, però amb alegria. Ara dèiem en aquesta introducció algunes de les novetats que incorpora el Festival d'enguany. En tot cas, ara entrarem en detall. Quan vosaltres ideeu aquest ànima jove, penseu en gran? És a dir, l'ànima jove d'aquesta tercera edició és allò que ja us hagués agradat des del principi? O de mica en mica ho aneu vestint en funció del que veieu i de l'experiència que guanyeu? De mica en mica ho anem vestint...
Diguéssim, l'ànima jove ideal encara no l'hem aconseguit, perquè, com deia l'Abelinda abans, crec que és important donar els passos amb sostenibilitat. I ferms, no? Sí, exacte. Que no haguem de tirar enrere, sinó que tots els passos, encara que siguin petits, que siguin endavant, no n'hi hagi cap enrere.
Encara no estem en el punt en què volem estar, però jo crec que ho acabarem aconseguint perquè, de fet, estem aquest any... No hem comentat amb cap programa dels que hem fet, però estem molt contents amb el suport que tenim de l'Ajuntament. Estem molt agraïts de la força que ens estan donant, dels ànims i la força que ens estan donant per fer-lo créixer.
Sí, també de la gent d'aquí, d'Altafulla, que tenim diversos patrocinadors i estem molt contents del suport que també ens estan donant, perquè al final la iniciativa parteix de nosaltres però volem crear comunitat al voltant d'ella.
Està bé això, al final, no?, d'anar teixint totes aquestes aliances. Exacte, perquè al final és el que dèiem abans, no?, és el fet aquest que volem que sigui una festa, que sigui una festa compartida amb aquest punt de comunitat, com deia la Belinda, no?, d'anem a disfrutar-ho, no?, que tenim una cosa molt maca aquí a Altafulla i al Baix Gaià, al Baix Gaià, i, home, anem a disfrutar-ho, anem a...
A veure curtmetratges que d'una altra manera serien molt difícils. Sí, a més amb la col·laboració d'altres persones, entitats, jo crec que s'enriqueix, perquè també venen d'una mirada que no és la nostra. Per tant, tota persona que vol col·laborar d'alguna manera sempre és benvinguda.
Escolteu, i el per què d'un festival d'animació a Altafulla? Ja sé que som a la tercera edició i que aquesta pregunta segurament us l'han fet altres vegades, però què té l'animació que vosaltres dieu d'això, n'hem de fer un referent a Altafulla?
Bé, d'entrada què t'hem de dir? És el medi que ens agrada, perquè ja hi portem anys dedicant-hi temps, creiem que és un medi, a més a més, que permet moltes coses, que a vegades amb imatge real pot ser més complicat, ens permet abstraure'ns, ens permet crear mons diferents, vull dir que és un medi que permet explicar coses d'una altra manera, i ens agrada, tot allò que és una mica més alternatiu,
I el que no veiem habitualment crec que és una bona manera d'explicar coses. I aquesta és la primera idea. Després també creiem que a Tarragona hi ha el talent, hi ha les ganes, però no hi ha el lloc. En certa manera, al final...
en tots aquests esdeveniments culturals, ja parlem en general, se'n van tots a les grans ciutats i llavors hi ha llocs, sobretot més rurals, que queden orfes i nosaltres també és una aposta per descentralitzar i portar altres opcions diferents culturals al territori. I una mica és això, la idea sempre venia de vertebrar el que l'animació fos l'excusa
per ajuntar-nos i parlar de coses interessants. I això el públic ho ha entès? O la gent, la ciutadania d'Altafulla, del Baix Gaià, del Camp de Tarragona, ho ha sabut veure? Ho dic perquè segurament heu hagut de picar molta més pedra que no pas aquells que diuen creem un festival de cinema.
Sí, sí, sí, és una feina constant, vull dir, la fem i la fem amb molt de gust perquè volem divulgar això, no? Vull dir, i creiem molt en aquest format, en el format del curt i en el format de l'animació. És una dificultat afegida, però l'animació... I tant. Sí, sí, sí, sens dubte. Sí, perquè ho diem sempre, no? L'animació, sempre parles d'animació infantil.
Això no parem de dir-ho, però és que és una realitat. I a més, et trobes que l'animació és com una barrera. I clar, nosaltres la volem trencar, perquè realment després veus la programació i arran de la pregunta que feies, sí, la gent surt contenta i sorpresa.
Llavors això per nosaltres és el millor premi, no?, quan acabes de fer-ho, no? Jo recordo, per exemple, crec que va ser a la segona edició, que em va vindre gent gran del poble, gent gran dient-me, ai nen, no ho podeu deixar de fer això, eh?, és que és tan bonic, i aquestes històries tan boniques, doncs a mi això sembla una tonteria, doncs em fa sentir una gratificació que no es paga d'una altra manera.
Vull dir, així, o sigui, nosaltres vam sortir amb el pit inflat, no? Sí, perquè de fet aquest és l'objectiu, una mica acostar l'animació a la gent que normalment no consumeix animació, vull dir, és una de les fites per apropar una manera diferent d'explicar les coses.
Sí, perquè al final, repetim i repetim i repetim, és el que comentàvem abans, l'animació es fan moltes coses per infantil, però no és només el que entenem de la pel·lícula de píxers del Nadal. L'animació és una indústria molt, molt gran que belluga molts milions d'euros i la gran majoria és per adults.
reivindiquem que l'animació és per a tothom, per a tota la família, que pot venir, si volen, el diumenge o el dematí, que fem una sessió matinal, on hi haurà la família, hi haurà els nens que podran veure els seus curtmetratges i podran fer una activitat lúdica que es diu Crea Ànima, que podran crear una joguina òptica, que els donarem les eines per poder-ho aconseguir, i després aquests pares podran deixar aquests nens a les ludoteques que tenim gràcies a Viu Lleure i a la...
Regidoria d'Igualtat. Regidoria d'Igualtat, perquè els pares segueixin la festa, podem venir a totes les altres sessions d'una manera còmoda, amb els nens ben atesos. Nosaltres reivindiquem que l'animació és per a tota la família i volem que sigui una festa compartida entre tots. Quina seria la raó que hi ha darrere de la construcció d'aquest relat que l'animació és pel públic infantil?
Jo crec que sí, de fet, amb els anys que portem, perquè li anem donant voltes, anem donant voltes per veure com canviar una mica aquesta perspectiva, però ens donem compte que arriba un moment a la vida i que per això aquest any també tenim una mica com a tema, com a motiu, tornar a la creativitat.
que perquè com ens hem de fer grans hem de deixar la creativitat, la societat, la família, tot t'hi empeny, que com has de deixar de banda això i has de començar a pensar en el treball, en responsabilitats com si la creativitat i tot aquest món de fantasia fos alguna cosa dolent.
I això ho detectem sobretot en uns grups d'edat al voltant dels 18 anys, que és com les persones que miren dibuixos, no?, se'ls tracta de frics i de, no?, és com... I clar, llavors això ja queda, jo crec que queda relat, no?, i queda relat i al llarg del temps, a poc a poc, vas deconstruint això.
Però jo crec que ve d'un procés d'anem a madurar cap a una sèrie de coses que hem de fer i ens oblidem d'una part, jo crec, molt important en la vida de totes les persones, que és ser creatius, imaginar mons nous i pensar en històries, etcètera, etcètera. Jo també afegint-ho, si em permeteu, també diria que una mica al rerefons de la...
de la missatgeria que ha volgut fer Disney, per exemple, durant tants i tants anys, ho ha infantilitzat una mica tot. Bueno, un aplastamiento, no? Sí, és aquest fet que hi ha la princesa i ve el príncep que la salva i no sé què, i la història sempre acaba bé, doncs això ho porta cap a un sector que...
que realment no poden assumir o no els hi vols fer entendre, encara, perquè són petits, que les coses poden sortir malament. Jo crec que aquest bombardeig d'aquesta temàtica tan clara que ha tingut durant tants anys Disney, i encara la té, encara la té,
crec que sí que ajuda a ubicar, o sigui, ajuda a ubicar aquesta animació per nens, no? Després hi ha els adolescents que quan ja es cansen de veure aquestes històries de Disney se'n van al manga. Bé, al manga ja veus més coses...
com a més brutals, si m'avents a dir, animacions més forçades, que se'n van cap a tallar caps, o jo què sé, coses d'aquestes que ja estaríem parlant d'un altre estil, i tot el que hi ha pel mig és com si no s'ho mirés ningú, en certa manera. I els que miren aquest anime, doncs, clar, no són molts, però vull dir que sí, que hi ha com un trencament aquí...
Llavors, nosaltres, a nivell de programació del festival, volem que sigui una cosa homogènia, que estigui obert per totes les ments, en certa manera, i jugant una mica amb aquest impàs que hi ha pel mig, entre aquests tres mons, que podríem dir. Estem allà pel mig perquè...
pots veure un curmetatge d'animació en 2D clàssic que et pot recordar, ho dic així per damunt, et pot recordar a una feina feta per Disney, però el missatge és molt profund, és totalment diferent al Disney, el missatge és profund o parla d'una cosa sensible en la que acaba el curmetratge i estàs 5 minuts que t'ha tocat per dins, encara estàs allà pensant, ostres tu, això que acabo de veure, doncs aquesta és la intenció del festival.
El missatge i la tècnica també, eh? Que no només ens hem de quedar això amb el típic dibuix o la típica animació de Disney, ara que en parlàvem. No, perquè pensa que a més la tècnica, i nosaltres hi creiem profundament, en això sempre ajuda també a explicar la història, no?
perquè és una manera més de reforçar el que tu vols comunicar i amb l'animació com que tenim tècniques tan diferents i es poden fer de tantes maneres i amb tants estils visuals doncs clar permet apujar molt la història i jo crec que a més en el format curt pots arribar a trobar peces que realment et toquen
Va, recupero aquestes xifres que dèiem abans. 200 curtmetratges de 26 països, segons les dades que vau comunicar ara fa uns dies en la presentació pública d'aquest tercer ànima jove. Us ha sorprès el volum, la quantitat amb què heu estat treballant? Sí, sempre ens sorprèn quan obrim convocatòria veure que...
que hi ha moltes cultures diferents que tenen en compte que hi ha un festival aquí a Altafulla que es diu Anima Jove i decideixen presentar-s'hi i després també he de dir que moltes distribuïdores amb les que tenim una relació bastant propera també s'obren les portes de bat a bat per presentar-nos peces
que estan fent circuits de festivals molt més grans que són l'ànima jove i ens fan confiança. Dit això, cada any ens sorprèn que anem pujant la participació, cada any que estem fent la convocatòria se presenten més curtmetratges.
Cada any venen de més països. Com un apunt, crec que interessant, és que nosaltres estem buscant curtmetratges de llocs on...
on ens falta, saps? En certa manera ens agradaria tindre més peces de l'Àfrica, no? O ens agradaria tindre més peces de... D'Àsia. Sí, d'Àsia. Ho estem treballant i crec que ho aconseguirem. Hem aconseguit cosetes però en volem més. I atenció, eh? El que heu aconseguit o el que es veurà aquest cap de setmana perquè hi ha 42 peces en la projecció internacional...
amb molts premis, reconeixements o nominacions, Òscar en si, els Goya. Com seleccioneu tots aquests títols? Uf, hi ha una feina darrere, clar, de primer de veure tots els docents curts, perquè no ens deixem cap, sempre els has de veure tot, sobretot també per respecte al qui et presenta l'obra. Però deveu tenir els vostres criteris professionals, perquè a vosaltres us dediqueu a això. Sí, sí, tenim un criteri molt clar, sobretot per el que és el festival, no?
per suposat la qualitat és un dels criteris, hi ha d'haver una qualitat darrere del curt, però ens interessa molt, com bé deia el Joan, portar un tastet del món, Altafulla, i per tant busquem molta diversitat de tècniques, de temàtiques, d'estils, que sigui això, una mica de tot el que s'està fent ara. I crec que al final...
estem bastant contents perquè aconseguim tenir una mica de tot i de tots els gèneres. Vull dir, per poder arribar a tothom i que tothom senti que hi ha alguna peça que realment li ha tocat i que no sigui tot...
Planer, no? En certa manera... Sí, i dificultat sempre en tenim, però... Sí que és difícil. Sí, el que passa que el que estem aconseguint té tot tanta qualitat que se't fa difícil, però jo...
M'encanta tindre aquesta dificultat, vull dir, m'encanta haver de triar entre peces tan, tan, tan, tan bones, no? Sí, de fet, és que n'hem hagut de deixar algunes fora que l'haguéssim volgut posar, saps? I al final, doncs, bueno, has d'acabar traient-ne que saps que són peces també molt bones, però també tenim l'espai que tenim i el temps que tenim, no? Va, parleu-nos ara de l'ànima, Jam. Aquesta idea de concurs de creació, 72 hores, quina serà la mecànica?
No, no, s'ha dut a terme meravella, eh? Meravella. Increïble. Jo ho tinc que dir, que no ens ho esperàvem. De fet, ja ho tenim. Ja ho teniu, això. Ja ho tenim. Sí, s'ha fet aquest cap de setmana passat, va arrencar el dijous, que els hi vam donar l'objecte sorpresa.
Es pot saber, per tant, ja l'objecte de sorpresa. Quin és? És la taronja que em va dir un dia... Jo suposo que em feia broma. És una joguina. Llavors podia ser qualsevol tipus de joguina i el diumenge van acabar entregant totes les peces i la veritat és que estem...
Contents no, el següent. És a dir, que ara esteu fent la feina de visionar totes aquestes peces? Sí, simplement les visionem perquè hi ha uns requisits que han de complir tots i ja està. Tècnics, diguéssim. No seleccionem, no? Vull dir, si has complert els requisits tècnics, es projecta el diumenge. I la veritat és que, vull dir, amb 72 hores ens hem sorprès el que han arribat a fer aquests equips i els estem...
Enormament agraïts perquè ha estat jo crec que una experiència molt molt bonica i ja ens ho explicaran el diumenge perquè estan convidats i abans de la projecció ells podran explicar ells i elles com han viscut aquesta experiència.
El diumenge, la gràcia que té una mica tot això és que, tornem a repetir aquest fet de fer comunitat, que sigui una festa, tots els participants del Anime Jam estan convidats a vindre el diumenge a la tarda per veure els seus curtmetratges i després hi haurà una votació popular...
que ens dirà qui és el guanyador. Nosaltres no hi tenim res a dir. Com a organitzadors posem allà la pantalla i és el públic el que decideix, que crec que també és una cosa maca, doncs que els que venen el diumenge a la tarda, que també tenen després les dues sessions d'internacional...
Primer de tot tindran la sessió de l'Anime Jam, podran votar quin és el millor curt microcurt de l'Anime Jam i al final de tot això hi haurà la clausura on donarem els premis i al mateix moment tindrem el premi de guanyador de l'Anime Jam i el premi del jurat. A veure, endrecem una mica això perquè hi ha el premi del públic però per primera vegada teniu també aquest jurat oficial. Sí. Per què heu volgut incorporar aquesta figura?
Bé, perquè crec que ja que tenim una competició oficial, ja està molt bé el premi del públic, i de fet et diré que com a creadora és un dels premis que més gràcia et fan, perquè el públic és soberà, i si ha agradat el públic, o sigui, prefereixes més amb els jurats.
Però al final com a festival, i és una cosa que ja volíem anar incorporant, tindre un jurat també li dona un cert prestigi. I a més tenim premi econòmic, vull dir, el premi del jurat és un premi econòmic. Aquest prestigi pot portar a que més gent s'animi a portar els seus treballs al nostre festival. És com un pas previ necessari al que nosaltres tenim en ment pel nostre festival.
Sí, d'aquestes passes petites que estem dient, aquest és un d'aquestes passes que creiem importants. I era necessari també tenir aquest punt de jurat, que no és que sigui un jurat professional, perquè també tenen diferents visions, però és diferent d'un premi del públic, i era una cosa també necessària.
Escolteu, us vull preguntar també... Tinc la sensació d'anar corrent, però és que són moltes les coses que volem explicar en aquesta estona. La secció fem ànima per tractar temes, per tractar assumptes, com per exemple la violència masclista, avui que és 25-ena. Exacte, exacte. Era un...
Un altre cop, per crear espais participatius, que també estem molt capficats en això, que no sigui només vens, veus uns curs i te'n vas a casa, perquè al final creiem que el cinema és una eina transformadora, igual que l'animació, i que ens ajuda a transformar la societat. Doncs volíem crear també un espai on tinguéssim més una conversa amb el públic, i creiem que
Era una cosa bonica fer-ho amb temes potser una mica més delicats, socials, i aquí neix el Fem Ànima i aquest any tractem la violència masclista amb dos curtmetratges que tracten sobre aquesta temàtica. Després portem tres professionals a diferents àmbits per dinamitzar una mica aquesta conversa on el públic també podrà participar.
Tot amb la intenció de generar aquest debat i remoure consciències, que és el que es pot trobar també en l'animació. Sí, perquè al final a través de la cultura hem de fomentar aquests missatges. Jo crec que forma part de la nostra responsabilitat, primer com a programadors i després com a professionals del sector. Tenir clares aquestes coses per mi és essencial.
Intentar obrir aquesta finestra al públic per poder dir la seva i veure que realment hi ha persones que senten les mateixes coses d'una altra cultura o d'un altre país. Jo crec que és enriquidor i és fantàstic poder-ho tindre aquí a prop.
Escolteu tota aquella gent que ens estigui escoltant ara en directe o recuperi aquesta entrevista des del servei de rèdio a la carta. Com va el ritme d'entrades, de passis, d'abonaments per l'ànima jove? Ho dic perquè els catalans i catalanes tenim allò d'esperar molt a última hora i després quedar-nos amb un pam de nas.
No, ja ho has dit bé, sempre s'espera a última hora. No és una cosa que... Nosaltres obrim les entrades amb temps, però realment fins als últims dos dies, inclús al mateix dia, la gent no s'anima. Jo crec que són coses de... la gent de la fase a última hora, per dir-ho d'alguna manera, i més en cap de setmana. Així que és una cosa que ara mateix tampoc hi estem massa pendents. De fet, no tenim ni la informació perquè ens ho està gestionant una mica l'Ajuntament,
Sí que de tant en tant li preguntem, escolta'm com va, i ens diuen, mira, baixar i baixar. Vull dir, també nosaltres no podem estar centrats en el tema de les entrades, ens volem centrar en que això sigui un esdeveniment que vagi en el temps, vull dir que ho puguem fer tots els anys que ens donin permís per fer-ho.
i preocupar-nos per portar la qualitat que es mereix aquest festival i obrir les portes perquè tothom del Baix Gaia que vulgui veure cinema, cultura, curtmetratges d'animació, que sigui una cita obligada. Però fins aquí, crec, potser m'equivoco, però fins aquí arriba la nostra responsabilitat envers això.
jo crec que és una qüestió d'obrir la porta, que tothom està convidat que vingui, les entrades són a preus crec que bastant reduïts, vull dir, no són preus de bestiesa, vull dir, l'abonament són 10 euros per tots els espectacles, o sigui, totes les sessions, després per blocs de matí i tarda cada bloc són 5 euros, crec, Belinda,
Vull dir que són preus per tothom i fins aquí jo crec que arriba una mica la nostra responsabilitat, fem tot el possible per obrir aquest missatge i fer participar a tothom del Baix Gaià que tenim aquest festival aquí. Sí, que a més nosaltres el nostre objectiu sobretot és que
donar a conèixer que hi ha aquesta opció. Després cadascú pot triar si venir o no, però el que sí que ens sap greu a vegades que ens ha passat és que gent d'Altafollet no sap que estem fent això aquí. Això és el que no volem que passi. Almenys aquest any hem fet una aposta per intentar donar a conèixer al màxim la nostra proposta i després que cadascú triï. Creiem que, a més a més, si vinguessin s'ho passaríem superbé, però no és el que ens preocupa, perquè com bé diu el Joan, és una aposta ferma i de futur,
vinguin 10 persones com en vingui 200, perquè al final aquestes 10 persones seran ben merescudes i benvingudes i ben ateses.
Doncs tota aquella gent que ens estigui escoltant sigui d'Altafulla, de Torre d'Embarra o de Roda de Manat, a través d'aquest espai col·laboratiu entre les emissores municipals d'aquestes tres poblacions o del Camp de Torre, vaja. Tota aquella gent que en vulgui saber més, www.festivalanimajove.cat. Allí hi és tot. Si no, a altafulla.cat hi ha també els enllaços per fer-se les entrades, els abonaments o allò que cadascú consideri. I a les xarxes també, que ho publiquem tot a animajovefest.
Queda dit Joan Rubinat, Belinda Morant, gràcies per compartir amb nosaltres aquesta estoneta, que vagi molt bé, estic segur que hi anirà, i tant de vol dilluns puguem celebrar una tercera edició, vaja, que ha superat les expectatives inicials que hi havia. Gràcies a vosaltres. Que vagi molt bé. Adéu. La ràdio de proximitat
L'Eco del Gaià. Un temps per al medi ambient i la sostenibilitat a l'espai de Baix Gaià al dia, al magazín d'Altafulla Ràdio. Ona la Torre i Roda de Barà Ràdio. L'Eco del Gaià.
Doncs nova edició de l'Eco del Gaià, aquest espai que destinem a conèixer millor el nostre entorn i avui ho fem de la mà de la Georgina Florejacs des de l'Associació Mediambiental La Cínia. Suposo que preparant, no sé si aixades, pics, les eines perquè ve la festa de l'arbre, com ens comentaves a la darrera edició i avui parlarem d'arbres i a més amb una bona notícia que tenim per compartir amb tots els oients. Georgina, què tal? Com va la setmana? Molt bé, molt bé.
Ara, aquest dimarts, teniu força activitat perquè teniu un matí ple d'escoles. Què feu aquest dimarts? Totes aquestes setmanes estem fent activitats amb les escoles de diferents municipis d'Algaià per treballar temes de patrimoni natural que tenim. Hem anat a les escoles d'aquí d'Altafulla, la de la Riera, la de Salomó...
Vilarrodona i també Pont d'Armentera. Llavors, amb aquests nens que ara fan cinquè, l'any passat que ja feien quart, vam una miqueta explicar-los el riu, que a vegades coneixen molt al seu voltant, però no tota la totalitat del riu. Vam estar parlant d'això, dels animals que hi vivien, les plantes i això...
I aquest any ja ens centrem més en un dels animals de la seva zona que creiem que són importants. Els d'aquí és la tortuga de Rierol i llavors, mitjançant una gincama, s'ho passen molt bé, aprenen moltes coses a la tortuga de Rierol, tenen un quadern de camp que durant tot aquest curs aniran apuntant coses, preguntes o coses que si van a passejar se'n veuen alguna, aquestes coses, i a la primavera anirem amb un tram de riu ben a prop de la seva escola
per veure, estudiar, fer de científics i a veure com viu la tortuga aquesta i de cara al curs que ve fer propostes de veure què podrem fer per millorar el seu entorn. O sigui, que treball de camp amb l'alumnat, imagino que compagineu el treball a l'aula amb després aquestes excursions sobre el terreny. Sí, ara fem això, el treball a l'aula, perquè ara també és una època que comencen a hivernar amb aquest fred i així les tortugues i a la primavera, quan ja estiguin despertes i així farem aquesta sortida
a fer de científics. Molt bé, doncs activitats que feu a les escoles, de molt variades, per cert, perquè sabem que a l'hora que el Fèlix, que dos per tres, rebeu visites, aquí a la Riera de Gaià, a més esteu dinamitzant horts escolars a diferents centres. Sí, sí, i ara també estem treballant amb els instituts que estan a prop del Torrent de la Mora, perquè com havíem parlat, que també és una de les coses que estem fent,
I llavors, amb l'Institut de Pallaresos, del Catllà i el d'Altafulla, fem també una jornada a la seva institut per parlar una miqueta, a veure si coneixen el torrent, d'explicar-los com és, de com arriben allà les aigües depurades de la depuradora del Catllà, i explicar això, què pensen que va la depuradora, i ens fem un joc així divertit per ells també, de veure com es poden tirar en coses, a veure què arriba en una depuradora...
a veure com es pot realment netejar aquella aigua perquè pugui realment sortir i que estigui al medi ambient i què creuen que podríem fer per evitar que hi haguessin tantes porqueries, tantes coses que no hauríem de tirar a les depuradores. I això, fem aquesta activitat a l'aula i després fem la visita a la depuradora del callar i el tram aquest tan bonic que després de l'aigua es depurada s'ha creat aquelles bases així de laminació...
que ja ha creat tanta biodiversitat, doncs allà farem aquesta setmana que ve activitats de plantar arbres, de vegetació de ribera, conèixer quines espècies hi viuen, tot això. Clar, perquè aquí s'ha generat com un nou hàbitat, en certa forma, no? Ho comentàvem en anteriors edicions del programa.
que s'hi estan abocant aigües i, per tant, esteu mirant d'afavorir aquestes espècies que poden viure amb l'aigua dolça, perquè comentaves que els pins havien quedat afectats per la presència de tanta aigua, no? Clar, és l'inici del torrent i, com a tal, només cau aigua quan realment plou molt, si no era un lloc sense aigua. I, degut a aquesta, que van tirant l'aigua de la depuradora, que és en molt bon estat i així...
Doncs allà es creen aquestes basses, per tant, han inundat una zona que hi havia pins, clar, els pins inundats no poden viure, s'han mort i ens hem dedicat a treure'ls i així, i el que ha fet és que hi hagués això, no?, un augment també tant de vegetació més de ribera com d'espècies d'animals. I llavors el que hem fet és un estudi previ a veure quins hi havia i a veure com...
van augmentant això, les espècies d'ocells, de ratpenats, de macroinvertebrats de l'aigua, vull dir, anar veient com es va afectar en el tema que sempre hi hagi aigua allà. Interessant perquè es poden aprendre moltes coses, no?, d'entorn de la depuradora i també de tot allò que no s'ha de llançar. Suposo que aquí els productes estrella a evitar serien les tovalloletes, l'oli, no?, allò de res, de bucar l'oli per l'aigüera...
Clar, aquestes coses que hi ha gairebé, almenys amb els nois i noies ja ho diuen, això no ho tirem, i a l'oli molts no, l'oli ho portem perquè després es recicli, vull dir que molta gent això ja ho sap, però no està de més recordar-ho perquè encara en trobem molt a tot arreu i quan vagin a la depuradora veuran la quantitat que està allà.
Però anem una mica més enllà fins i tot al tema de no utilitzar l'aigua que necessitis, de no utilitzar productes molt agressius, vull dir, si pots utilitzar renta vaixelles o per rentar-te el cos així en temes ecològics i que no siguin tan nocius pel medi ambient com segons quins productes convencionals. Vull dir que també fem incís en moltes altres coses perquè no és només la tovalloleta sinó que són moltes coses que van a la depuradora.
Molt interessant tot plegat, perquè les depuradores han entrat en funcionament. De fet, n'hi ha de noves, perquè a la primavera vam assistir a la inauguració de la depuradora de la nou, que això ha millorat la presència i les aportacions d'aigua al terme de la riera de Gaià, n'hi ha projectada una ave espella de Gaià,
En certa forma, és com si s'hagués anat escampant aquest missatge dels rius no són abocadors. Vosaltres heu picat molta pedra com a associació mediambiental La Sínia, però suposo que després de tants anys...
al cap i a la fi, tot i que arribin força tard, ja entrat al segle XXI, satisfacció de veure com es va millorant l'entorn del riu. Clar, i n'hi ha encara de projectades que s'han d'anar fent, vull dir que encara queden per depurar, però sí que és veritat que es nota molta diferència entre que s'aboqui directament o hi hagi una depuradora i tant.
Molt bé, doncs hem començat parlant de les activitats que esteu fent aquest dimarts, que avui teniu l'agenda plena amb totes aquestes visites a escoles, instituts, avui i bé, i de fet els pròxims dies. I una de les cites que ja vam començar a apuntar la setmana passada és la de la Festa de l'Arbre.
que sempre és com molt bonic de la manera en què us impliqueu des de l'entitat, perquè són molts punts de l'entorn del riu on celebreu aquesta festa de l'arbre. Si no m'equivoco, heu fet ja una primera plantada al Catllà, pot ser? El cap de setmana passat, dins del cicle, no, fa dos caps de setmana, dins del cicle de muntanya que organitza el Catllà. Com va anar?
Doncs va anar bé, no hi havia molts, molts, molts participats, però va ser una jornada molt a prop del riu, plantar arbres, se n'havien tret uns que s'havien plantat en èpoques passades però que no estaven prou adaptats al lloc i així, en una època d'aquelles que potser no es coneixia tant, quins arbres s'havien de plantar.
I on es va fer una plantada i això sempre és el que dius, no?, és una festa que és molt bonica perquè a part de plantar arbres o arbustos, que és una satisfacció, no?, després tota la gent del poble passeja per allà a tros, a aquest espai, com, no?, es va fent canvis, com cada vegada qui passes el vas veient diferent.
Per tant, sí, sí, sempre celebrar aquestes festes són boniques. Llavors això, ara va ser que està el Callà, aquest dissabte és la Torre d'en Barra, i llavors hi ha de cara... Vull dir que ho fem normalment l'hivern, inicis de primavera, no? Llavors el gener a febrer ja serà la de la Riera, després la d'Altafulla, vull dir que hi ha molts pobles que des de fa molts anys celebren la Festa de l'Arbre i que és una cosa molt interessant a mantenir.
Molt bé, a més reivindiqueu l'origen tarragoní, perquè sempre parleu d'aquell 1899 Puig i Vall, si no me'n recordo malament, que va promoure aquesta celebració, després d'haver vist com els Estats Units, per exemple, optaven sempre per anar reforestant allà on feien aprofitament de la fusta.
Si ens centrem en la cita més immediata, la pròxima que tenim a Torra d'Embarra, què és el que teniu previst plantar? On ens pots avançar? Doncs mira, serà com una mica de continuació de l'any passat. Vull dir, anys enrere havíem estat a diferents parcs o a diferents zones i l'any passat vam fer allà a la zona esportiva. Enguany tornarem allà
perquè hi ha molt d'espai i és un lloc que utilitzem moltes persones tant de Torredembarra com dels pobles veïns i que s'ha de seguir creant més diversitat i posant-hi més plantes i més arbres.
Molt bé, sempre utilitzeu aquests criteris també d'adaptabilitat, de mirar de prioritzar espècies autòctones i que siguin resistents a períodes de sequera, que no necessiti molta aportació d'aigua. Sí, això ho fa realment des de Jardineria de l'Ajuntament de Torredembar, en aquest cas, i tenen aquests criteris.
Llavors això són espècies o autòctones, com per exemple el llantiscle o l'alba o així que es planten, i si no d'altres que venen de fora però que són de creixement ràpid, que fan bona ombra, que és el que deies, no tenen moltes necessitats hídriques, per tant, que en un entorn com el que estem s'adapten bé, després potser tampoc hi ha massa manteniment, vull dir que es miren tots els criteris perquè realment siguin arbres que aquí s'hi puguin trobar bé i puguin aguantar aquests canvis que anem tenint cada cop més sovint.
Molt bé, doncs des de fa anys que se celebra aquesta festa de l'arbre, també potser ha influït el fet de ser Vilaflorida. Veiem que quan els municipis et creixen aquest compromís de ser Vilaflorida, de tenir les flors d'honor, sempre hi ha com aquest repte d'anar mantenint tot el que es va plantant o fins i tot d'anar ampliant el verd urbà. Clar, hi ha molta motivació, i també per part de la ciutadania, perquè ho vas veient quan parles amb gent, que es valora tot el que s'està fent...
i que anar veient que nous espais es van tornant més verds i que es fa el manteniment del que hi ha i això. Per tant, sí, suposo que això de les Viles Forides és una motivació extra, i tant. Molt bé, doncs va, informació pràctica, perquè la plantada d'aquest cap de setmana és oberta a tothom qui vulgui participar? Sí, i és una jornada molt xula per fer en família, o amb amics, i així perquè quedem a les 11 al carrer de la Rosell, allà, però no és una de les entrades de la zona esportiva,
I allà, doncs, ja repartim els guants perquè tothom anem ben equipats i expliquem el que plantarem, quines espècies són, com s'ha de plantar i això, ens distribuïm per l'espai i entre tots i totes ens dediquem a plantar. Molt bé, aquesta serà la primera part de la celebració que és oberta a tothom i encavat...
Impliqueu també l'alumnat dels instituts, que va ser com ja una tradició pràcticament, no? Sí, són els nois i noies del primer d'ESO dels dos instituts i aquest any el que farem serà la setmana següent, el dijous i el divendres, i ens dedicarem a plantar el pati de l'Institut Ramon de la Torra.
Llavors, tant els del Ramon de la Torra com els de l'Institut Torra d'Embarra baixaran en aquell pati perquè hi ha uns espais que tant des de l'Institut això els interessava tenir més verd, que projectessin més ombres a les aules i així, i doncs allà on farem les plantades.
Molt bé, doncs una festa de l'arbre que, a més a més, enguany arriba amb una publicació, Georgina, acaba de sortir del forn, explica'ns, perquè tenim entre les mans una guia titulada «Arbres i arbusts del riu Gaià, les 50 espècies més comunes que podeu trobar a la conca del riu Gaià i els seus espais naturals».
Una joieta. Sí, sí, és molt xula. Aquesta guia acaba de sortir del forc, tal com dius, i encara no he tingut ni temps encara de passar-la, perquè la nostra intenció, tant com la guia d'ocells que vam publicar fa un parell d'anys i vam començar a repartir, doncs ho portarem a les biblioteques, ho repartarem també als instituts i escoles perquè tothom en tingui. Aquesta guia és això, té la mateixa idea, potser, que la de les ocells, de dir que tu surtis a fora perquè a vegades...
Això ens agrada molt sortir a passejar, però no sabem el nom de les plantes que ens trobem. Doncs aquí és com a molt gràfica, vull dir que la il·lustració no és allò científica, sinó que és més naturalista, que tu amb un cop d'ull puguis veure com són les fulles, el seu tamany, els fruits, els colors i així...
i llavors puguis identificar-les i ens han posat d'una manera que les que s'assemblen molt i estan en llocs similars doncs les tens al mateix full i llavors pots anar comparant i llavors també hi ha com si es troben al tramal o al tram mig o al tram baix del riu hi ha tot així de pistes de quin color és la flor de quin tamany té
perquè puguis realment arribar a identificar les plantes i els arbres que et trobaràs més aquí. Clar, n'hi ha moltes més, però aquestes són les que normalment ens trobem quan passegem i per això ens feia molta il·lusió que estigués aquesta guia. Hem de felicitar l'il·lustrador, l'Àngel Sauret, perquè veritablement són dibuixos, deies, realistes, estan fets amb molta cura,
La veritat és que donen moltes eines, pistes de com poder identificar, que de vegades no és fàcil, perquè els colors, les formes, són molt identitàries de cada planta, però és el que deies, n'hi ha de semblants. I aquí veiem que un cop d'ull es pot veure les característiques de la planta
Hi ha tota una descripció amb icones, perquè hi ha el nom popular, el nom científic i alhora el que comentaves de les mides i de l'emplaçament on és més habitual de trobar-les, dels hàbitats, la distribució i alhora informació de les flors, per exemple, o del període en què poden florir, o sigui,
Això és tota una guia, no sé si botànica, però hi ha molta informació, no? Home, sí, sí, aquí hi ha hagut molta feina per part també d'això, de la Ruth i l'Héctor, que són els entesos i així, de veure què posaven, què no, perquè fos ben clar, no?, d'això que deies, que potser a vegades és la flor la que t'ajuda a identificar, no?,
o la forma de la fulla, o si té el fruit en aquell moment o no, i llavors, doncs això. Llavors aquesta vegada no és un desplegable, perquè si no el C50 potser no t'arribaria a les mans, és en forma més de llibret, però està bé perquè les icones sempre les pots tenir presents, no?, mentre estàs mirant els arbres, i on també hi ha la guia perquè vegis tot el riu Gaià hi ha com un mapa d'això, i també et convida a anar...
que a les Piles de Gaia vam fer ja fa uns anys un arboretum, és a dir, tu vas passant pel costat d'allà del riu, del torrent aquell, i llavors vas veient els diferents arbres que estan allà plantats i hi ha un cartell on posa l'arbre i totes aquestes coses. Llavors aquí també al final et parla de l'arboretum que et creat i convida a anar a fer aquesta excursió a les Piles i conèixer aquest espai tan bonic que hi ha allà.
És una meravella aquest llibret perquè ens permet posar noms a plantes, arbustos, arbres que estem acostumats a veure. Alguns sí que són més coneguts o tenen noms que són més populars.
Però les generacions d'ara que potser hem perdut aquest llegat més ancestral d'aquest coneixement del camp, això ens permetrà poder posar nom a moltes d'aquestes plantes que ens envolten.
Un treball fantàstic, deies, tot just l'heu presentat fa uns dies, no? Vau fer un acte públic? Sí, va ser dimecres passat el que deies tu allà al Catllam, tema de tot aquest cicle de cinema de muntanya i tot això, doncs va ser això, dimecres passat es va presentar aquesta guia perquè acabava de sortir de la impremta i ara tot just començarem això, a repartir-la i a durar-la a conèixer i si algú la vol comprar també la posarem a les llibreries i tant.
Molt bé, o sigui que a les llibreries d'aquí, de l'entorn del riu Gaià, a les biblioteques podrem trobar aquesta guia que ve a ser un compendi del treball que veniu fent des de fa molts anys, aquest treball de camp que us permet conèixer de primera mà
tot aquest bosc de ribera pel qual porteu treballant tant de temps. Clar, sí, sí. I és això, no?, perquè ja sabem que nosaltres també fem molta feina juntament amb tots els voluntaris i voluntaris, la gent que va venint, i fer aquesta guia fa això, no?, que potser ens hi fixem més en moltes coses quan sortim i les valorem més i veiem la gran diversitat que tenim ben a prop nostre. Mm-hm.
Clar, i a més parleu de les guies que són més extenses, que potser no coincideix tot el que recolliu aquí perquè està adaptat a això que podem veure tant el tram alt com el curs mitjà com el curs baix.
Doncs l'enhorabona per aquesta publicació que heu fet des de l'Associació Mèdia Ambiental de la Sínia, amb el suport de la Diputació de Tarragona, i també gràcies a l'acord de custòdia dels terrenys que gestioneu també, gràcies a aquests acords amb l'Agència Catalana de l'Aigua i amb la Generalitat, perquè, bé, des de les administracions també posen en valor aquesta tasca que veniu fent,
I acaben fent un vot de confiança a la tasca que veniu desenvolupant i avui es materialitza en aquesta guia que ben aviat anireu trobant a les llibreries i biblioteques. A més a més, veiem que fins i tot hi ha un mapa amb els punts estudiats, o sigui que ens convidarà el que deies, a sortir i a mirar
a tafanejar i per què no fer-nos la nostra pròpia guia. Doncs, Georgina, no ens queda tampoc gaire més temps, que sabem això, que has de continuar amb les activitats que teniu previstes.
Però informació pràctica, la gent que ho segueixi a xarxes, si algú es vol apuntar a la festa de l'arbre, també és sempre millor avisar, parlar de les eines i els guants, però sempre porteu material de més, no? Sí, exacte. Vull dir que es pot venir, eh? Vull dir, hi ha el meu...
Correu natura arroba a Riu Gaià per si voleu fer alguna pregunta o alguna cosa o així, però tothom serà benvingut el dissabte a les 11 i l'entrada pel carrer de la Rosella per estar allà plantant plantes i arbustos. Molt bé. I ben aviat ja donarem les cites de quan ho feu a Altafulla, a la Riera i als pobles que si vulguin sumar que us avisin. Sí, perquè a Vespilla molts anys també l'hem fet, vull dir que sí, a diferents pobles d'aquí del Gaià.
Doncs ja ho sabeu, va, des dels municipis, si voleu fer una festa de l'arbre des de la Sínia, estan avançats a celebrar-ho, gent de totes les edats, que sempre és maco de compartir aquesta festa i veure després a còpia d'anys com van creixent
aquests arbres i arbustos. Doncs, Georgina, això, que us segueixin, com dèiem, a les xarxes, també a la web, on aneu penjant part d'aquesta tasca fantàstica que feu, i també que vagin mirant quan hi ha les visites guiades, perquè ara que parlarem dels arbres, hi ha aquesta xiloteca, també a l'espai que teniu allà al Catllà, l'Ermita de Sant Ramon, o sigui que el vostre calendari, en veritat,
Setmana rere setmana sempre té coses. Sí, sí, és un no parar, això. Molt bé, doncs fins aquí l'entrevista de l'Eco del Gallà avui amb la Georgina Florejacs de l'Associació Mediambiental de la Sínia. Fins la pròxima. Adéu, fins la propera.
Baix Gaià al dia, la veu del territori.
Nosaltres ens plantem ara ja a la recta final d'aquesta nova edició de Baixgai al dia, el programa del de Fuller Ràdio 1 a la Torre i Roda de Barà Ràdio. Però abans de marxar, d'una banda, reflexionarem. Sònia, perquè ahir ens vam quedar amb les ganes, de manera precipitada vam haver d'acomiadar-nos de tota la nostra audiència i ens va quedar allò pendent aquesta estoneta per fer pensar. Així que va, tu diràs, quina és la reflexió per un dia com avui?
Doncs la frase d'avui de Mahatma Gandhi diu La violència és la por als ideals dels altres.
Reflexionem, si us clau. Reflexionem. La violència, la violència. Avui que precisament els comemora el 25N dia per l'eliminació de la violència envers les dones. Dèiem abans també fa una estoneta que miraríem de repassar molt de pinzellada les activitats, les propostes, lectures de manifestos, etcètera, que hi havia aquesta tarda en moltes de les nostres poblacions. Roda de Baram, penso que ja hi va haver alguna prèvia, no?, en torn del 25N?
Sí, va haver alguna prèvia, com per exemple la paradeta Lila al mercat dels dijous, que també es va fer un mural amb totes les dones que van voler participar-hi, i també va haver la xerrada les cures i les dones, a càrrec de la doctora Cinta Daufí i també de la doctora Jaci Molins, en relació a aquesta exposició que es titula Cures, precisament, que està a la biblioteca fins al dia 12 de desembre.
i avui toca la lectura del Manifest a les 12 del migdia. A les 7 de la tarda també hi ha un acte que organitza el Partit dels Socialistes d'aquí de Roda, que també serà la lectura del Manifest i l'encesa d'unes espelmes. Aquests són alguns dels actes que s'han organitza aquí a Roda. Altafulla, a partir de dos quarts de sis de la tarda, el Casal La Violeta, performance, lectura del Manifest i dues projeccions. I a Torre d'en Barra, molt ràpid, Raquel? Doncs a les 12, lectura del Manifest i un ball que segurament serà molt bonic.
Gràcies a tothom per sintonitzar un dia més. Vaja ja el dia. Sònia, Raquel, que acabeu de passar un molt bon dimarts. I a tots vostès els esperem demà a l'hora de sempre. Passiu bé. Adéu-siau.
Busques un lloc tranquil per gaudir de la cuina catalana? Al restaurant L'Ermita d'Altafulla t'esperem tots els dies al migdia i les nits de divendres i dissabte durant tot l'any per dinar sota el solet d'hivern envoltat de natura. I no pateixis pel cotxe. Tenim pàrquing gratuït per a tothom.
Vine i descobreix el gust de la calma amb plats de la terra i vistes úniques. Podeu trobar més informació a la web de Galera Group o al telèfon 600 433 213. Us hi esperem!
Tu compañía de telefonía en Torredembarra es EGM Telecom. Te ofrecemos llamadas y datos ilimitados en tu teléfono móvil por solo 25 euros al mes. Y atención, si contratas la fibra óptica con nosotros, disfrutarás de 500 megas en tu hogar, más un teléfono móvil con 60 gigas de datos y llamadas ilimitadas, todo por solo 40 euros al mes.
Para más información entra en egmtelecom.com o llámanos al 611 527 377. 611 527 377. EGM Telecom, tu compañía de telefonía de proximidad.
Aquest Nadal, Torre d'en Barra torna a viure a la màgia del Passeu de les Antigues Peixateries. No et perdis la inauguració el 5 de desembre a dos quarts de vuit del vespre i vine a gaudir d'un espai ple de llum, tradició i esperit torrenc.
El podràs visitar fins al 5 de gener i trobaràs tots els horaris al nostre Instagram i al programa de les festes de Nadal. El Pessebre de les Peixeteries, tercera edició, una tradició que fem gran entre tots.
L'Ajuntament de Torredembarra impulsa la campanya Ell no pot, fes-ho tu, per fomentar la responsabilitat amb els animals de companyia. No en pipis, no la caguis. Recull sempre les caques del teu gos i neteja els pipis amb aigua i vinagre. Visita les paradetes informatives d'octubre i novembre i emporta't un obsequi.
Recorda, no recollir els exclaments o no netejar els orins pot comportar sancions de fins a 300 euros. Un petit gest per una Torre d'Embarra neta, cívica i saludable. És un missatge de l'Ajuntament de Torre d'Embarra. Notícies en xarxa.
Bon dia, són les 11, us parla Maria Larram. Les denúncies per violència masclista a Catalunya aquest 2025 se situen en 14.455 fins ara i podrien arribar a les 17.124. Una xifra molt similar a les dades del 2024. El maltractament a la llar continua...
ser en el delicte més freqüent, seguit de les amenaces i també dels trencaments de condemna. La majoria de víctimes són majors d'edat, sobretot dones, entre 31 i 45 anys, i els Mossos han detingut-ho i investigat un total de 12.359 homes. En guany s'han registrat també 8 feminicidis per violència masclista, una xifra inferior als 19 del mateix període del 2024. Avui 25 és el Dia Internacional per a l'eliminació de la violència envers les dones.
I el Consell de Ministres iniciarà avui el procés per nomenar Teresa Peramato Martín com a nova fiscal general de l'Estat a proposta del ministre de la Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts. Peramato és fiscal de carrera amb 35 anys d'exercici i compta amb el reconeixement unànime dels operadors jurídics. Actualment és fiscal de sala en cap de la secció penal de la Fiscalia del Tribunal Suprem
i també és fiscal de sala delegada per a la protecció i tutela de les víctimes en el procés penal. Substituirà, doncs, en el càrrec Álvaro García Ortiz, que va presentar ahir la dimissió després de ser condemnat a dos anys d'inhabilitació, volíem dir, pel Tribunal Suprem.
I també avui, segon dia de judici, a l'Audiència Nacional contra la Família Pujol, acusada d'associació il·lícita i blanqueig de diners. El Tribunal ha decidit finalment no exonerar de la causa l'expresident de la Generalitat, malgrat el criteri dels metges que no el veien apte per ser jutjat. Avui continuen les qüestions prèvies de les defenses.
Hi ha mobilitat en circulació intensa a la B10 i la B20, direcció en ús de Llobregat, amb retencions importants i també un carril tallat a la B10 per un accident. A la B23, entre Sant Joan d'Espí i Barcelona, també hi ha retencions, mentre que a la C58 també hi ha un carril tallat a causa d'un accident.
A la 2, a Sant Feliu de Llobregat i a la Pesnet, entre Barbera del Vallès i Tarragona, també hi ha circulació intensa per avaries i també per vehicles alboral. A banda, recordem que és obligatori l'ús de cadenes per neu a la C-28 en Nautaran i també a la C-142, volíem dir bé, al mateix punt. A banda, també recomanem extrema la precaució en els desplaçaments a causa del forben que està escombrant diversos punts del territori.
I tres persones van ser traslladades a l'Hospital Partaolí de Sabadell i han estat menys greu després d'una intoxicació per monòxid de carboni provocada per una mala combustió de la caldera del seu pis de Sant Llorenç a Vall. Els bombers van detectar nivells molt alts de gas, van tancar la clau de pas i van ventilar l'hàbitat mentre que el 100 va haver d'atendre i estabilitzar els afectats abans del traslladat. Es recomana revisar i mantenir correctament les calderes de gas per tal de vista riscos greus. Ona la Torre, la ràdio de Torre d'en Barra.
Nova edició de l'Espai Polític. Com cada dimarts, parlem amb els representants dels diferents grups municipals que hi ha a l'Ajuntament de Torre d'en Barra durant aquest mandat i seguim amb la nostra roda habitual. I avui és el Tor de Junts per Torre d'en Barra. Ens acompanya el seu portaveu, el Xavi Suárez. Què tal? Bon dia. Molt bon dia. Com estem? Bé, molt bé. Amb ganes de Nadal ja.
Sí, no? Tot just fa uns dies, la setmana passada, es presentava aquest programa de Nadal. També com a regidor de joventut i infància i de festes tindrem ocasió de comentar-ho la setmana vinent a la Casa de la Vila.
la nostra secció més d'acció del govern i aprofitarem per fer també, com fem habitualment amb el Xavi Suárez, una mica d'informació per a la ciutadania de cara a enfocar aquestes festes nadalenques, almenys una part, perquè sabem que aquest treball us el repartiu entre diferents regidories.
Sí, les festes de Nadal, en aquest cas, igual que passa molt amb la festa major, no? És un programa molt transversal, teixit entre diferents regidories i això el fa que sigui tan rica en activitats, no? Perquè, a part de les pròpies regidories que organitzen activitats, també comptem amb un teixit cultural i associatiu molt viu, no?, que ens dona la possibilitat de...
de crear aquesta programació de cara a la ciutadania que permeti cobrir totes les necessitats i gustos, en aquest cas, quan parlem d'activitats, des dels més petits fins als més grans. De tot plegat, ja anirem parlant sobre aquest programa de festes.
del programa de Nadal aquí a Torre d'en Barra. De fet, ja ho hem anat fent una mica, per exemple, parlem amb la associació de passebristes sobre el pessebre de les peixeteries velles, i tenim per endavant unes setmanes molt intenses fins a principis de gener de l'any vinent. També s'han setmanes molt intenses a nivell polític, a nivell local, sobretot, també potser a nivell general. Ara aniríem comentant també alguna de les notícies de les darreres hores i que afecten...
molt directament a Junts per Catalunya i també, doncs, Junts per Torra d'Embarra de manera indirecta. Abans volia fer també un comentari. Avui és 25N, Dia Internacional en contra de la violència envers les dones. A xarxes socials ja hem vist, no?, com heu manifestat, doncs, la commemoració d'aquesta jornada. Avui, ara, d'aquí una estona, a partir del missatge, tindrem l'acta més institucional al castell, al pati del castell, doncs, suposo que és una ocasió que no hem de deixar de reivindicar, no?
No pas, no pas. Avui és un dia important, és un dia on s'han de reivindicar moltes coses i s'ha de tenir una veu molt ferma per tal de dir prou i de protegir encara més aquest col·lectiu que està, doncs,
tant exposat a aquest tipus de violència. Per tant, des de Junts per Tornar en Barra, evidentment, amb tota la fermesa i la rotunditat del món, el màxim suport, la màxima tolerància, zero, cap a aquest tipus de violències. Per tant, avui és un dia on hem de reivindicar totes i tots que això s'ha d'acabar i que s'ha d'acabar d'una manera radical i ràpida. Per tant,
Simplement això, que cadascú des de la seva posició pugui fer aquest missatge de reivindicació i de suport cap al col·lectiu femení, en aquest cas, i convidem a tothom que vingui a l'Ajuntament en aquesta lectura del manifest, que es farà ara tot just en una estoneta, i que sigui partícip d'aquesta reivindicació.
Molt bé, doncs aquest acte que és central, en certa manera, va haver-hi aquesta performance el dissabte, però tenim aquest acte més institucional a partir del migdia al Patidal-Castell, aquí a Torre d'Embarra per commemorar aquest 25N. Parlem ja estrictament de política local o nacional? Què prefereixes? Endavant, endavant.
Comencem per política local, perquè dèiem, haver-nos setmanes molt intenses, esperem l'aprovació del pressupost municipal per al 2026. Ja vam tenir la cara B del pressupost, que és les ordenances fiscals. Primer, sobre les modificacions de les ordenances fiscals, des del Junts per Tornambarra, que esteu dins del govern, amb aquests dos regidors, amb tu i la Jóvita Baltasar.
No sé què us sembla aquestes mesures, sobretot la gran novetat de les ordinances fiscals venia amb aquestes mesures per incentivar en certa manera el lloguer social. Bé, Torregambarra, igual que molts municipis de Catalunya i arreu de l'Estat, té un problema habitacional molt gran. No som capaços de donar cobertura a la demanda, per tant...
Crec que aquesta mesura és una mesura molt potent i molt interessant a l'hora que els propietaris puguin tenir una garantia que aquest pis que posaran al mercat de lloguer anirà per a bones mans i tindran la garantia de cobrament i de bon manteniment de la propietat. Per tant, crec que és molt interessant fer passes en aquest sentit
i continuar treballant, perquè jo crec que amb això no ens podem cagar. Hem de continuar treballant amb aquesta emergència habitacional per poder donar resposta a la ciutadania de la torre i a les generacions que aniran venint, perquè al final això és una roda. Nosaltres hem de tenir capacitat d'augmentar aquest parc habitacional perquè el jovent i les famílies que ho necessitin puguin accedir a una vivenda digna, que és el que...
que és el que els toca. Per tant, tot l'esforç en aquesta tasca, que serà una tasca que no finalitzarà ara, sinó que és un gran repte de present i de futur, i que aquí fa falta el màxim consens entre totes les formacions per arribar a acords i intentar que aquesta emergència habitacional
Com comentàvem, es pugui, mica en mica, perquè al final les coses no es resolen ràpid, és una realitat, o sigui, s'ha d'anar treballant mica en mica perquè se li ha de posar molt de cap a aquest tipus de situacions, es pugui arribar a bon port i es pugui resoldre.
En aquest sentit, seguint el comentari que deies, no sé si també aneu amb la idea que aquestes mesures que s'han adoptat ara, resultats, per exemple, no es veuran fins d'aquí a un cert temps. Per exemple, tot el que és el procés per aplicar recàrrecs als pisos permanentment buits, entre detectar-los, fer les comprovacions pertinents, que passi el temps perquè hi hagi la sanció, s'esperen resultats a dos anys vista, per exemple. Sí, més o menys. Nosaltres el que hem fet és posar les bases per començar a treballar
per donar resposta a això. Aquest tipus de propostes d'ordenances el que fan és fer passes endavant per detectar pisos buits i per afiançar que aquests pisos realment estan buits, que no és una cosa que tenim aquestes segones residències que venen temporalment, sinó que radicalment estan tancats durant molt de temps i són per...
de propietaris que tenen quatre o més vivendes, que és alguna cosa que es podria arribar a destinar a un lloguer de temporada o a un lloguer turístic, que al final és el que com a govern volem limitar una miqueta perquè al final nosaltres crec que tenim el deure i l'obligació
d'una resposta a qui necessita vivenda els 365 dies a l'any. Per tant, és això que dèiem, és començar a caminar endavant, començar a posar passes, a redactar aquestes ordenances que siguin una mica la norma a seguir per poder detectar i per poder actuar envers aquest tipus de...
de situacions i que a poc a poc puguem anar donant resposta. Jo crec que, com apuntaves, la resposta es veurà en dos o tres anys quan tota aquesta maquinària comença a funcionar d'una manera més àgil, amb més coneixement sobre el terreny i sobre la casualística del propi municipi de Torrenambarra.
Doncs això pel que fa als ordenances fiscals, com dèiem, ara vindrà el pressupost municipal de cara al 2026, el pressupost de l'Ajuntament. No sé què hem d'esperar. Suposo que la intenció és aprovar-lo abans d'acabar l'any. Sí, és la idea. En plenes festes nadalenques, suposem, no? Sí.
Sí, sí, segurament. Bé, no sé què s'espera d'aquest pressupost, tindrem en compte, suposo que tindrem pel mitjà totes les conseqüències de l'aprovació del nou contracte de la brossa amb el pes que té dins del pressupost i bé, no sé com va anar una miqueta la preparació d'aquests comptes dins del govern.
A grosso modo, parlarem d'alguna manera, o fent una síntesi molt simple de la redacció d'aquest pressupost, parlaríem d'un gran exercici de contenció per part de totes les regidories.
perquè evidentment el fet que l'equip de govern apostés de manera ferma a no tocar les ordenances fiscals, els impostos que es diuen, feia que...
contractes que han d'entrar en vigor requerissin de més recursos, per tant, les pròpies regidories no podien contemplar pujades significatives dels seus propis pressupostos. Per tant, potser és un any on els...
on possibles nous projectes no es podran dur a terme, però sí consolidar tot allò que hem assolit fins ara. Per tant, crec que tots els companys i companyes han fet un gran exercici de contenció, de destinar els recursos necessaris per cada àrea, sent conseqüent amb tot allò que volen impulsar, perquè al final...
No hem de deixar de banda que les propies formacions polítiques tenen projectes que volen desenvolupar amb les que es van presentant les propies eleccions i fan servir de canal aquestes regidories per emetre aquestes polítiques i al final és això, fer un exercici de responsabilitat màxima, de saber que hem de gestionar
els recursos de tots amb la major solvència possible. Per tant, són uns pressupostos que estan prou bé, que no distan molt dels de l'any anterior, però que ens han obligat, en certa manera, a fer aquest exercici de contenció i de no tenir una mirada una mica potser més ambiciosa en crear novetats o certs projectes nous
No dic que tothom tingués la necessitat de fer projectes nous, però potser si hi ha alguna regidoria que tenia previst impulsar alguna novetat, segurament haurà de sacrificar alguna cosa o haurà d'esperar per tal d'impulsar-la. Per tant, és això. O sigui...
Crec que són uns pressupostos molt equilibrats, que estan molt ben dimensionats, que, evidentment, sempre voldrien més, tots. Clar, això ja deu passar, no? O sigui, dins de cada regidoria va amb els seus projectes i, aleshores, després, a l'hora de passar el filtre, a Hisenda, no? Sobretot, no? El regidor d'Hisenda, doncs, mira, això es pot, això no es pot, no? Clar, evidentment. O sigui, tots tenim ganes de deixar...
una torre d'embarra millor al cap dels quatre anys de governança. Per tant, és evident que tots tenim molta ambició de fer moltes coses, tots els projectes que potser hem treballat amb el nostre equip quan ens hem presentat a les eleccions, però al final no sempre es té la capacitat i no sempre és possible per qüestions tècniques, per qüestions pressupostàries i per qüestions logístiques. Al final són moltes coses, són molts pals els que toca una pròpia regidoria amb el personal que té, per tant,
hem de ser realistes i al final el que hem de fer és, si no poc i bo, el que puguem assumir però que sigui bo i que tingui una mirada de llarg recorregut. Al final no hem d'obviar que totes les accions que hem d'emprendre en la governança, en el dia a dia, no es poden acotar única i exclusivament en el dia d'avui, sinó que aquella acció que nosaltres emprendrem amb els recursos actuals l'hem de fer amb mirada llarga, perquè Tornambarra
no s'acaba demà, o sigui, Tornar en Barra tindrà, si Déu vol, moltíssims anys per endavant, moltíssimes generacions que vindran darrere de nosaltres, per tant nosaltres hem de deixar la feina el màxim feta per tots aquells que vindran darrere nostre. Per tant, el que s'intenta quan es redacta un projecte de pressupostos és intentar curar-lo al màxim
No sempre és possible perquè al final durant l'any passen coses. La llei de pressupostos o el projecte de pressupostos és una cosa que fluctua bastant perquè potser tens projectes que tens pensat fer
que potser no es poden dur a terme per qüestions tècniques o per qüestions de logístiques, i hi ha de quedar parat pel següent any, per tant, aquests diners es poden destinar a una altra cosa, i aquí venen les famoses modificacions de crèdit, que després tant anys aixequen. Bé, és això, és aquesta feina d'intentar visualitzar
quin és el projecte de cada àrea de l'Ajuntament en aquest cas, quin és el projecte del 2026 en aquest cas, i anar cap a aquesta direcció amb una mirada llarga. Molt.
Estarem pendents d'aquest debat del pressupost i quan es presenti tot plegat en les pròximes setmanes de cara a provar-lo abans d'acabar l'any. A nivell local i més d'àmbit purament de Junts per Torra d'Embarra, teniu ja data per l'entrega del Premi Compromís. Recordar una mica que això és un premi, una iniciativa que vau impulsar ja l'any passat, que suposo que és també molt intervostre de Junts, però en certa manera oberta a tothom qui vulgui participar.
Sí, aquest premi, el Premi Compromís, és un premi que otorga la joventut nacionalista de Catalunya, en aquest cas el col·lectiu local de la Torre, es fa arreu del país, arreu del territori, que té per bé reconèixer persones vinculades amb el municipi
al marge de la ideologia política, de tots els àmbits que hagin contribuït d'alguna manera social, cultural, empresarial, de qualsevol manera, no? Amb la vila de Torre de Barra, en aquest cas.
L'any passat sí que és cert que va tenir una connotació una mica més política perquè reconeixien l'Octavi Soler i el Jordi Borràs com a regidors de les primeres legislatures democràtiques aquí a Torralambarra, com a també empresaris, i aquest any canviem una mica de terç i la JNC ha proposat reconèixer la Isabel Siuró,
com a mereixedora d'aquest Premi Compromís, una Isabel Ciuró, que és pionera en el món de la graia castellera en el món casteller. També tenim una Isabel Ciuró que és empresària local des de fa molts anys, amb una botiga al vell mig del poble, i una Isabel Ciuró que és...
És ànima d'aquest municipi nostre de Torrenambarra perquè ha col·laborat i sempre està a disposició de col·laborar amb tothom que li demana aquesta col·laboració. Per tant, la JNC ens va proposar la figura de la Isabel com a persona referencial per donar-li aquest reconeixement i nosaltres vam estar encantats i no podíem trobar millor persona en l'actualitat per donar-li aquest reconeixement.
ha obert a la Sala del Mar el dia 12 de desembre a les 8 de la tarda.
i serà un acte obert perquè tothom que vulgui acompanyar a l'Isabel en la recollida d'aquest reconeixement serà benvingut. Evidentment, la idea és que aquest premi, com ja va ser l'any passat, s'allunyi de la connotació política, sinó que és un reconeixement a una persona. Per tant, que tothom que vulgui estar, com deia, que tothom que vulgui estar al costat de l'Isabel és una bona oportunitat.
És una forma també des de Junts per Torre d'Embarra d'apropar-vos al teixit social del poble, entenem, no? Evidentment, evidentment. Al final jo crec que és molt important reconèixer la labor que fan els veïns i veïns de la Torre. Ojalà poguéssim tenir la capacitat de reconèixer...
Tots els veïns i veïnes del municipi, però, òbviament, hi ha persones que tenen un ressò, una vinculació major perquè simplement han decidit apostar per tenir un negoci, han decidit formar part del teixit cultural associatiu, entregar la seva vida a Torre d'Embarra d'alguna manera...
i això jo crec que s'ha de posar en valor, perquè al final són moltes les persones que fan coses i que treballen per Torrent Barra en el dia a dia, que treballen en el teixit associatiu i que fan rica la nostra oferta cultural i al final a poc a poc jo crec que
és molt positiu que un col·lectiu jove, un col·lectiu polític jove, doncs, doni peu a aquests reconeixements, no? I la veritat és que per nosaltres, des de Junts per Torrent en Barra, estem molt contents que la JNC hagi, doncs, començat a fer aquesta proposta, perquè la veritat és que té molt de sentit. Mm-hm.
Bé, doncs aquest Premi Compromís de la JNC, 12 de desembre, la sala de l'armar a partir de les 8 del vespre, aquest acte també de reconeixement a la Isabel Siuro. Deia el Xavi, no volíem connotacions polítiques en aquest premi, però ara potser sí que anem a parlar una miqueta de connotacions polítiques. Obrim el focus a nivell més general, perquè des de Junts per Catalunya últimament tenim diverses coses. En primer lloc, encara el territori...
El nomenament de Mònica Sales com a presidenta del grup parlamentari, imaginem que a nivell de Junts al Camp de Tarragona i als Terres de l'Ebre és una cosa important, no?, el fet de tenir algú del territori, una figura política del territori, doncs, amb aquest lloc de visibilitat important a nivell de partit, no?
La veritat és que des de Junts per Tornar en Barra, en aquest cas, estem molt contents que la Mònica hagi estat la persona escollida per liderar el grup parlamentari al Parlament de Catalunya. No trobem un perfil millor per liderar Junts en aquesta nova...
nova pantalla que ha de venir per dir-ho d'alguna manera nova etapa que ha de venir perquè evidentment els partits igual que les persones ens hem d'anar adaptant als canvis de la vida i jo crec que el fet que generacions joves amb aquesta capacitat com la que té la Mònica Sales vagin prosperant i tinguin aquestes posicions de lideratge
no només ajuda, sinó que fa que les idees es vagin rejuvenint. Això és molt important. A més, tenir-la del propi territori. Una persona que va començar la campanya electoral de les eleccions del Parlament aquí a Torraganbarra, la precampanya no va començar aquí,
Per tant, i té una estima a Torra d'Ambarra molt gran, perquè així ens ho ha fet saber. Per tant, contents. Evidentment, el camp de Tarragona no perd pes perquè continua tenint l'Albert Batet al costat del president Puigdemont. Està la Teresa Pallarés, si no m'equivoco, que continua amb les seves tasques.
i, bueno, hi ha el Quim Calatallut, hi ha el Jordi Beltrán, diputats, la Noemi Nieto, o sigui, tenim un bon teixit que representa molt bé el camp de Tarragona, no? Però sí que és cert, el que comentaves de la Mònica, la veritat és que és una molt bona notícia.
Doncs aquest anomenament recent de Mònica Salles com a president del grup parlamentari. Encara aquí a nivell català, a nivell del Parlament de Catalunya, tot just ahir coneixíem les darreres dades del CEO, de cara a unes possibles eleccions...
en unes eleccions autonòmiques a Catalunya, el Xavier Suárez fiaixi'm el cap ara, perquè suposo que ha vist el que preveu el CEO amb un empat en diputats, possible empat, com a tercera força política de Junts per Catalunya i Aliança Catalana. No sé si la presència i l'augment d'Aliança Catalana us preocupa a nivell autonòmic, eh?
Bé, a veure, al final aquí hi ha una qüestió que està clara, que les enquestes sovint tenen una connotació interessada, això comparteix una mica la lectura que va fer el partit ahir. De fet, les darreres enquestes que han anat sortint, no les més properes en l'actualitat, sinó abans de les eleccions, sempre ens donaven per sota dels 30 diputats.
i al final vam acabar fent 35. No vol dir això, que no estigui ajustada a la realitat, l'enquesta actual, però sí que és cert que tenen aquest punt de dramatisme envers l'entorn de Junts per Catalunya.
i que intenta condicionar una mica també, perquè al final no ens enganyem, les enquestes es fan servir per condicionar l'electorat. Per tant, el que s'intenta és dividir encara més aquest espai independentista perquè sigui pràcticament una Catalunya ingovernable, perquè aquests números que donen deixen pràcticament una Catalunya...
que no sé ni si sumarien l'esquerra ni si sumarien les dretes, o sigui, pràcticament està ingobernable. Per tant, seria molt difícil de teixir complicitats entre l'arc parlamentari que quedés. És evident que Aliança Catalana existeix, que hi romput a les institucions, que hi romprà amb molts més ajuntaments, amb diputacions, amb consells comarcals, perquè al final hi són i la gent,
cançada de moltes coses i decebuda segurament amb la classe política doncs vol fer un vot de càstig com és Vox, per exemple perquè al final no podem obviar que són dos moviments polítics pràcticament idèntics o sigui, simplement que un té la bandera espanyola i l'altre té l'estelada però al final el moviment i la ideologia política pràcticament és la mateixa
Per tant, jo crec que són dos moviments que abonguen pel càstig a les formacions polítiques tradicionals que han governat amb el pas dels anys les diferents administracions. És cert, i crec que la classe política, al marge de mirar l'enquesta i dir quina por que venen, ha de ser autocrítica. Ha de dir...
què és el que estem fent bé, què és el que hem fet malament, mantenir allò que s'està fent bé, però, evidentment, canviar radicalment tot allò que no està funcionant, amb totes les matèries, perquè no només és la matèria de la immigració, que ara està com a molt de moda parlar d'això, sinó que hi ha molts camps més, no? O sigui, hem de tornar a portar Catalunya allà on realment...
Catalunya era la primera potència de l'estat espanyol amb gairebé tot i ens hem anat deixant perdent amb el pas dels anys perquè és evident que al marge de la lluita
que tenim en les formacions de caràcter independentista, com Junts per Catalunya, no hem estat a l'alçada segurament en molts moments amb la governabilitat del país i crec que això és el que ens reclama la ciutadania, que al final és legítim lluitar per aquests...
propòsits partidistes, evidentment, i ciutadans, perquè, evidentment, no podem obviar que hi va haver un moment on la ciutadania de Catalunya, a l'1 d'octubre, més de dos milions de persones, gairebé dos milions i mig de persones, van dir que sí que volien que Catalunya fos un estadi independent. Per tant, hi havia més del 50% de la ciutadania de Catalunya que va sortir al carrer per defensar aquesta Catalunya independent. Però, al marge d'això,
que això és un camí que no pot parar, que ha de ser recte, la governabilitat del país s'ha de garantir. I crec que en molts moments, com està passant ara també, estem, si et fixes...
En les situacions parlamentàries tot és tensió, estridència i poc debat. O sigui, al final el que s'hauria de reclamar a la classe política, professional en aquest cas, és que sigui resolutiva i que parli dels problemes reals de la ciutadania per ajudar els municipis a poder avançar.
Doncs bé, amb això de res ens quedem. Arribem al final d'aquest espai polític d'avui amb el Xavi Suárez. Recordem que la setmana que ve ja parlarem més d'acció de govern amb ell a la Casa de la Vila. Gràcies, Xavi, i fins la propera. A vosaltres.
Sintonitzes Ona La Torre, 107.0 FM i ona-latorre.cat. Ona La Torre.