Altafulla, Torre d'Embarra, Roda de Barà i tots els pobles del Baix Gaià en sintonia. Baix Gaià al dia.
Doncs a la sintonia de Baix Gaià al dia ens volem fer ressò d'un comunicat que, com us dèiem a la introducció, ens envia qui ha estat campió del món de trial, l'Àngel Batlla, que avui el tenim amb nosaltres per parlar.
Doncs bé, d'una efemèrida trista pel club que presideix, de seguida li donem la benvinguda, el saludem, molt bon dia, Àngel. Bon dia. Bé, fa tot just uns dies, deies, es complia un any del tancament del Bike Park Torre d'en Barra,
I has volgut analitzar la situació. Què va suposar per una entitat esportiva amb tanta rellevància? I després també analitzes en quin punt es troba aquest espai perquè recordaves de quina forma en vau haver de sortir i tot plegat.
Bé, analitzes com va ser aquest final, aquest tancament de l'etapa a Torredembarra, perquè com ja vam informar en el seu dia, no va ser un procés fàcil per tu i per la teva entitat.
No, no, no, un procés molt difícil. Vam estar 15 anys en aquest espai, ja portàvem 7 més potser a la zona esportiva i ja uns quants més en què jo ja practicava l'esport i sense instal·lació. Els últims 15 anys on estava l'última etapa del Bike Park a Torredembarra, doncs...
Amb molt d'esforç el vam fer créixer molt. Vam començar que érem 20 nanos i el nostre pic els últims dos anys superàvem els 200 socis amb diferents disciplines de ciclisme, amb equips de competicions...
nacionals, internacionals, hem guanyat un parell de campionats del món de trial, un jo i un altre en categories inferiors d'algun alumne, hem fet molta cosa, hem portat moltes competicions cada any al municipi, amb molt de turisme esportiu, de qualitat, turisme que després hem vist recorrent, tot i no haver-hi competicions, que ens trobem moltes famílies per aquí,
i doncs sap molt de greu que una entitat amb 200 socis en el nostre pic tant o més com el futbol o qualsevol altra entitat de les grans que hi havia a la Torre tingués un final així amb...
Primera, sense una alternativa real, perquè l'única alternativa que va oferir l'Ajuntament, finalment, eren mil metres quadrats a la zona esportiva, un 90% menys del que disposàvem, i evidentment, per la pràctica del ciclisme, era ridícul o simplement una resposta política, que no anava enlloc.
I d'altra banda, també les maneres. Al final, nosaltres teníem una, entre cometes, amenaça de multa de 15.000 euros i no tràvem el material que teníem al Vaipark, totes les roques, els tubs i a més...
que a més a més, com no teníem on posar-ho, doncs vam haver finalment de regalar i gairebé pagar per treure-ho. Amb tot, doncs, un final que no s'entén, no s'entén perquè, doncs, és això, una entitat gran...
que donava èxits, que estava sempre en creixement, encara crec que no havíem tocat sostre, i teníem un equip humà molt potent, alumnes que havien crescut amb nosaltres, que ja s'estaven transformant en monitors, qualificats, federats, amb titulació, és a dir, que tot plegat fa força mal.
L'argument de l'Ajuntament era que no tenien altre espai per ubicar el CAP, que ha de donar servei a l'àrea del Baix Engallà, que complís amb els requeriments que feien des del Departament de Salut. Sí que servia aquest argument com de pes apel·lant a l'interès general, però vosaltres us queixàveu de les formes. A l'alternativa i de les formes.
I el fet això, que no fossin capaços de trobar un altre espai que pogués satisfer les vostres necessitats. A partir d'aquí va començar tot un perible per vosaltres i amb una solució que entenc que a hores d'ara tampoc acaba de ser satisfactòria per vosaltres.
És complicada. No és que no sigui satisfactòria, sinó només és complicada. I finalment, una pregunta és si això hagués passat en una altra entitat de les grans com érem nosaltres, amb el nombre de socis com teníem, sigui bàsquet, sigui futbol, que haguessin hagut de treure les seves instal·lacions, hauria passat el mateix? Ens haguéssim quedat sense un camp de futbol a la Torre? Segurament no, no?
O ningú li entraria al cap. Per què amb el ciclisme sí? Perquè fins i tot polítics d'alguns partits o d'altres ens deien que ens estàvem lucrant allà, quan el que fèiem era el mateix que les altres entitats. Fèiem una activitat, evidentment, els monitors, els entrenadors cobren.
d'una forma arreglada, amb una nòmina, tot perfectament dins la llei. Llavors, per què es veu diferent, en el nostre cas, que en el futbol? Aquesta és la pregunta. Sabem que el futbol és l'esport nacional,
però ja n'hi ha prou que sigui l'esport nacional i que com a rucs anem cap allà sempre. I estàvem oferint una alternativa amb molt d'esforç i que funcionava. Venia gent de tota la província, venia gent des de 60 quilòmetres cada setmana per gaudir d'unes instal·lacions com les nostres perquè no n'hi havia enlloc.
Amb esforç propi, repeteixo, perquè la instal·lació sí, la majoria i la inversió la va fer l'entitat. O sigui, tots els diners que podia guanyar l'entitat amb alumnes, amb patrociners, era per millorar les instal·lacions i és el que vam fer durant 15 anys. I aquesta és la pregunta, o la gran pregunta.
I ara passant ja a l'altra fase, evidentment el que no farem és baixar els braços i plegar. Creiem molt en el que fem i estem lluitant, ja ho estàvem lluitant des que vam tindre l'anunci que havíem de marxar a Torrenbarra gairebé dos anys abans del tancament.
i hem treballat en molts ajuntaments, en molts llocs per aconseguir-ho. Ha estat molt difícil una mica pel mateix motiu, perquè si no és una pilota de futbol costa que els ajuntaments o qui sigui inverteixi o inverteixi de veritat amb valentia per un tipus d'instal·lació així. I llavors ara tenim diferents establiments o diferents instal·lacions esportives
amb diferents ajuntaments, en els quals evidentment estem molt agraïts, però no és el que era. No hi ha 10.000 metres amb diferents disciplines, amb una capacitat d'absorbir competicions nacionals com feien i diferents disciplines. De moment això no existeix. Tenim espais petits, alguns encara ja portem un any i no estan en les perfectes condicions o d'espai o de materials o d'il·luminació,
i està sent una mica, com deies, un periple tot plegat. Ara estem a Cambrils, que ja hi érem, en un espai petit on fem mountain bike i trial, trempegem com podem, diríem d'aquesta manera. Altafulla, fa un any justament que vam inaugurar el circuit de BTT,
i és un dels espais que més ens està funcionant. És un espai obert, amb contacte a la muntanya, només una disciplina, però està molt ben fet, molt ben pensat, allà al Parc de Safranàs. S'ha integrat molt bé en l'espai obert i està funcionant molt bé com a escola, en part perquè té contacte a la muntanya, però evidentment arribar a 200 com érem abans és molt complex. I a Perefort, que es va fer un bike park,
Més encarregat a trial, en el que també fem BTT, però en què encara manca també la llum. Doncs tot plegat és complicat i entre els quatre llocs que estem ara no arribem als 200, estem en 160, 170 potser ara, que hem tingut una mica de pujada al setembre, sobretot a Altafulla.
Al Tafulla sí que estem a punt de tindre il·luminació. No serà una gran il·luminació, però serà un enllumenat que ens permetrà passar l'hivern força millor i en el qual sí que estem molt agraïts a l'Ajuntament que ha fet aquesta confiança i està veient que funciona i que també portem molts anys fent-hi competicions de BTT amb molt d'èxit.
I al final es tradueix una mica en el que portàvem fent 15 anys aquí. Això no ens ho ha regalat ningú, sinó que ha sigut amb molt d'esforç. Cada any les competicions han anat augmentant de participació perquè les famílies van coneixent que ho fem bé i cada any l'escola, igual que vam fer aquí Torra d'Embarra, va anar augmentant en alumnes perquè la feina que fem està ben feta.
I reconeguda, per exemple, per Federació de Ciclisme, que a Torrent Barra teníem el màxim nivell reconegut com a escola i instal·lació. Això s'ha perdut, de moment. Això s'ha perdut. I les competicions, tu creus que en alguns d'aquests emplaçaments es pot acollir alguna de les competicions que fèieu provincials, nacionals o estatals? O fins i tot al Roquer, al Port, on havíeu arribat també a fer proves importants?
Sí, clar, el tema és que ara són com a diferents clubs o entitats, que les gestionem d'una manera jo com a director esportiu i cadascuna amb els seus presidents o amb les seves juntes i a més, i nosaltres el que fem és treballar per aquestes entitats com a escoles de ciclisme perquè som l'equip i aquí a Tarragona sincerament no hi ha ningú més que ho mogui, a la província, hi ha una altra escoleta
amb un roig, però és més encarada a ciclisme, carretera i pista, i a Terres de l'Ebre una mica també més encarat a carretera. Nosaltres venint del trial sí que tenim la capacitat molt forta de treballar molt el BTT, la Vicemuntanya, que té molt de públic i molt de potencial, i com deia, sí que anem fent competicions. Altafulla ja hi fèiem competicions de BTT,
Però com diem, és una disciplina, no hi fem trial, per exemple. O a Perefort estem fent una miqueta BTT però no s'hi poden encabir competicions i només s'hi poden encabir competicions de trial provincial ni tan sols autonòmic com fèiem aquí a Torralmarra i molt menys nacional.
En aquest sentit, la pèrdua de host category de màxim nivell que teníem en federació és per aquest sentit, perquè s'hi feien diferents disciplines, competicions fins a nivell nacional i de diferents disciplines.
Doncs s'ha perdut. Altafulla sí que continuem fent una copa catalana infantil que té molt d'èxit, prop de 200 participants, però és una única disciplina. A Perefort fem provincial, a Cambrils fem provincial, sí que fem un nacional, però és una altra moguda que va una mica a part. I bé, estem...
treballant, com diem, de moment en aquests espais petits, treballant per aconseguir que alguna o en algun altre municipi es faci un bike per gran. Crec que pot haver-hi alguna cosa propera, però fins que no estigui una mica més avançat no ho sabem com anirà. I tot això és, sincerament, perquè no ens hem rendit i perquè creiem molt en el que fem i perquè està molt...
demostrat. Si en aquests 15 anys no hagués funcionat, doncs sí, m'hauria dedicat a una altra cosa. Però, ostres, és que ha funcionat, és que no hi ha gaire més gent que s'hi dediqui i que tingui la capacitat o la qualitat humana per fer-ho. Ja no només meva que hi cregui, sinó que amb l'equip que tinc, perquè tinc un equip de monitors, de professors que han pujat, que tenen una explicació tècnica que fem a les escoles molt bona i molt potent,
i que a més a més els tenim legalment treballant o federats o amb titulació i a més amb la qual cosa
Segueix un camí molt professional en el sentit que ens toca i això es reprodueix en què Altafulla, que sí que vam absorbir una gran part d'alumnes de Torredambarra en BTT, però ara que ja portem un any i podem fer també una mica de balanç,
vam començar amb 40-50 i ara som gairebé més de 70 alumnes setmanals, amb la qual cosa n'estem molt orgullosos, estem fent una bona feina, l'entitat de la penya ciclista Altafull amb la qual treballem també n'està molt satisfeta i tenien moltes ganes de fer esport base i escola de ciclisme i l'Ajuntament també ho veu i a poc a poc
Doncs s'hi van fent coses com ara hi haurà una il·luminació per aquest hivern. Doncs per acabar, Àngel, fem també una mica de radiografia, de què oferiu, perquè clar, estàs parlant de tots aquests alumnes que teniu hores d'ara. Parlem de canalla exclusivament, no, també hi ha d'adults, no? Quines modalitats, quines edats, categories, etcètera?
Primer, tot el que és l'escola ciclisme no encarem específicament a competició, competeix qui vol. De tots els alumnes que tenim de totes les escoles deu competir entre un 15 i un 20% com a molts, segurament un 15%.
És a dir, nosaltres el que promocionem és l'esport base i saludable, en aquest sentit, per totes les edats, per petits i per adults, i per exemple a Altafolla tenim petits adults, només disciplina de mountain bike, dins de la mountain bike hi ha una mica més...
de gent que s'encara a subdisciplines de competició, de descens o de ral·li o de marató, però el de fulla de fem BTTI està funcionant molt bé amb totes les edats. La majoria, un 80-90% és canalla i tenim un 15% segurament que són adults.
Així que funciona bastant bé. Quan és trial és més canalla, tenim pocs adults en trial perquè és una disciplina molt difícil i bé, doncs anem avançant així. Doncs per acabar, Àngel, qui vulgui...
posar imatges en això que estàs explicant, que us segueixi per xarxes sobretot, aneu fent també molta difusió d'allò que feu de portes a mi. Sí, les xarxes és una molt bona eina, sobretot tenim l'Instagram principal que és bikeparks.costadaurada i el mateix que la web, la nostra web de bikeparks.costadaurada.cat allà hi ha la informació de les diferents escoles, les diferents activitats que fem en els diferents municipis, competicions, etc.
i doncs animar a tothom com sempre amb el ciclisme perquè a més a més té uns valors propis que doncs altres esports no tenen, cada esport té els seus particulars però hi ha molt de companyerisme perquè hi ha sensació de grup hi ha sobretot en Canalla
Conduir de forma autònoma és un valor molt important perquè comencen a conduir ells un vehicle de forma autònoma i tot això els dona molta autonomia i molt de valor. I contacte amb la natura, no estem tampoc en un recinte tancat ni en una pista tancada, sinó que estem majoritàriament a la natura, amb excursions a la muntanya i a més.
I aquest dissabte passat que vam fer castanyada i vam fer excursions, per exemple, a Altafulla, doncs va ser molt maco i amb la canalla s'ho van passar molt bé i això ens omple moltíssim.
Doncs, Àngel, nosaltres volem agrair la teva presència aquí per fer balanç això d'un any fora de Torre d'en Barra, però almenys posant en valor també aquesta tasca que esteu fent a altres municipis, aquí al Baix Gaia d'Altafulla, i esperem que aviat puguis donar una notícia també positiva al respecte, a veure si podeu trobar aquest gran emplaçament pel qual sabem que fa molt de temps que us esteu movent. Moltes gràcies a vosaltres i esperem que així sigui i poder-ho anunciar aviat. Que vagi molt bé, Àngel Batllà. Adéu-siau.