A l'Ajuntament de Torredembarra, més informació a torredembarra.cat.
Baix Gaià al dia. El programa d'Altafulla Ràdio. Ona la Torre i Roda de Barà Ràdio. Bon divendres, Baix Gaià. És 27 de febrer, dia de Sant Gabriel. Per fi és divendres. I ara hi ha aquí el que marca el ritme. És el batec del territori. A Torre d'en Barra els pressupostos participatius ja estan en marxa. Avui ja es poden començar...
a presentar propostes tant en línia com dipositant una butlleta a les quatre urnes que hi ha repartides pel municipi. El termini estarà obert durant tres setmanes fins al 19 de març. Al Tafollet ja comença la rehabilitació de la pallissa de l'era de Jordi. Les obres han de permetre recuperar l'edifici per ús de la ciutadania i a l'hora de venir l'allar dels elements festius de la vila. I a Roda de Barà, demà dissabte hi haurà la primera mostra de la taronja i productes de proximitat.
Es farà de 10 del matí a 2 del migdia al carrer Tarragonès i vol reivindicar els horts de la falda de la muntanya dels Molins i promoure el consum de productes locals. Això que estan escoltant és Baix ja hi ha el dia, el programa de proximitat que connecta el de Fulla, Torre d'Embarra, Roda de Barà i totes les poblacions del Baix ja hi ha amb informació, anàlisi i les millors companyies. Els parla Eduard Virgili. Raquel Martínez, bon dia. Tu pots votar els pressupostos participatius?
Mira, ara tinc... De la torre. De la torre, de la torre. Sí, no? Com a treballador a Torre d'Andarra crec que sí que tenim aquesta opció, almenys a fer propostes. Ara em miraré el tríptic perquè ha vingut el nostre regidor de Govern Obert, que és el regidor de Comunicació també, a deixar-nos aquí la informació. I avui, doncs, continuarem elaborant aquesta informació. Escolta, i tu què proposaràs? Mira, saps què? Estàvem fent broma aquí als passadissos. Ara no sé si explicar-ho o no. No, home, i tant que ho expliques. Ves...
Potser farem una conya, és que de tant en tant ens agrada fer vídeos així una mica de la broma, no? Diu el Josep que un jacuzzi a una a la torre. Jo dic, mira, amb que ens arreglessin les goteres potser ja estaríem contents. No sé, què faríem amb 200.000 euros? Home, és una xifra que dona per... I tant, sí, dona. I tant, i tant. Sí, sí, sí, sí.
I tant, jo mira. Tapar forats. També, també. Allò que es diu, eh? No, que taparem forats. 200.000 euros, són molts calés. Torrencs i torrenques, va, una crida a la participació, també, quan se'ns pregunta a la ciutadania què és el que podem fer amb una suma tan important de diners, o que participem, el que hem de fer és dir la nostra. I a veure si després s'executen totes aquestes coses...
I tant. I mira, i participar a crides tan interessants com la que esmentaves ara de Roda de Vara, que només de sentir-te m'ha agafat una saliva i dic, mira, ara prendria un cinc de taronja acabat d'esprema. Sònia Camí, bon dia. Escolta, la Fira de la Taronja, la primera Fira de la Taronja. Sí que teniu tarongers a Roda. Sí, sí, sí. Doncs sí que n'hi ha, és veritat. A Roda tenim tarongers. A més, tenim el microclima que tenim.
i tenim unes taronges fantàstiques. Així que demà us convidem a totes i a tots a tastar aquestes taronges rodenques i altres productes de proximitat. Per cert, Eduard, em comentaves això, què faries amb 200.000 euros? Ai, vinga, va. No t'ho he preguntat, però t'ho pregunto, però t'ho pregunto, va. No, home, que la Raquel demana un jacuzzi, que està molt bé la idea del Josep, i jo demano un cotxe com el que té una torna. Home...
Et pots comprar una flota. Una flota sencera, de cotxes. Amb un ens conformaríem. Home, i a un a la torre munteu un caldea amb dos... Vinga, va, amb jacuzzi, amb cotxe, que cadascú somi el que vulgui. Vinga, el suc de taronja, que això és més probable que no tinguem.
El que no és cap somni és que vostès tenen sintonitzat el de Fuller Ràdio 1 a la Torre i Roda de Barà Ràdio. Són Baix Gaià al dia. Benvinguts i benvingudes a la ràdio de Kilòmetre Zero. Som-hi! Baix Gaià al dia. La ràdio que informa i acompanya.
Va, que som a les portes del cap de setmana i volem que la meteo acompanyi, tot i aquestes boires que avui tornàvem a tenir. En tot cas, qui ens farà sortir de dubtes és el nostre home del temps. Connectem amb el servei meteorològic de la xarxa de comunicació local, Luis Mipérez. Hola, molt bon dia.
Bon dia, una situació força semblant a la d'ahir i en gran mesura tenim alguns núvols que estan enganxats a mar, però sobretot estan ja marandins la majoria d'aquestes núvolades. També s'ha format alguna boira, però és molt local. Sobretot la tenim en alguns trams del Francolí, especialment ja cap a la comarca de la Conca de Barberà.
Fins demà!
Els núvols han d'anar més a últimes hores de la tarda. No serà fins demà que plogui una miqueta. Ho farà a poquet, s'ha de dir. Però el dissabte, sobretot a la tarda, cel força cobert i alguna pluja tímida amb una reculada de la temperatura. N'estem pendents a la xarxa. Baix Gaià al dia, la veu del territori.
Moment ara per repassar l'actualitat. En concret, tot el que aquest divendres 27 de febrer destaca a la premsa en portada. I començarem pel que ens queda més a l'abast. Publicació gratuïta. El mes, el diari del Camp de Tarragona, que titula Tarragona. El turisme es manté estable, però amb més desestacionalització.
Va, unes quantes xifres que són les que en revela la portada del mes. 1,7 milions de pernoctacions durant el 2025. Els hotels 522.350 i els càmpings 1.207.869.
Parlant de càmpings, els càmpings donen feina, diu el diari Més Turisme. Al voltant de 300 persones van participar en el marketplace organitzat pels càmpings tarragonins per trobar personal per la pròxima temporada. La fotografia de portada precisament és d'aquests instants en què els campistes estan escoltant els currículums de totes les persones interessades en treballar en algun d'aquests establiments.
Més coses. Economia, Rapsol i Messer i Dèrica reben el vistiplau de l'Estat per connectar-se a la subestació del Francolí. A Reus, el nou Museu d'Art i Història rep més de 3.000 visitants en 30 dies. El fet d'haver estat tancat va provocar una caiguda del 12,5% dels visitants als museus de la ciutat el 2025.
Més coses a Tarragona. El pes de la cultura. El Ministeri analitza si la tabacalera podrà suportar l'equipament i el contingut de la biblioteca. I en Educació, el Centre Bau d'Arts i Disseny s'escriu a la Universitat Rovira i Virgili. I un parell de qüestions més, sota mateix de la capçalera. A Reus, el Centre Redesa Tecno acull l'obra digital Impuls i Traçat de l'artista Anna Carreras. I avui, en esports, ens parlen de futbol, perquè el Nàstic s'enfronta diumenge a les 4 de la tarda a l'Antequera,
amb l'objectiu de guanyar en el dia del seu 140è aniversari. Més enllà del mes, al territori, tenim una altra publicació de capçalera com és el diari de Tarragona, que aquest divendres, Raquel, què ens diu? Parlar de la indignació per la zonificació escolar dictada per la Generalitat. Diu que l'Ajuntament de Tarragona està en desacord a poques setmanes de les preinscripcions. Planteja aquesta polèmica i la imatge és de Cuba, que ens diu que està en estat...
Crític. Avui reportatge sobre l'illa del Carib i imatge també emportada per en Toni Coll, que ahir presentava el seu nou llibre i fan una cita textual de les seves paraules que deia que perquè una entrevista funcioni ha d'haver-hi confiança.
Van omplir la sala Victòria Climent del Diari de Tarragona per assistir al diàleg amb el periodista. També imatge de la concentració a les portes de l'hospital Joan XXIII. Ja ens diuen que els alcaldes del PSC no aniran a la manifestació per l'ictus 24-7. Aquest diumenge a Tarragona sí hi haurà Pere Segura, l'alcalde de Vilaseca.
Parlen també de les obres dels túnels del Garraf, que complicaran més la mobilitat. I en política, avui un protagonista, Feijó, a favor del retorn de l'emèrit després de la desclassificació dels papers del 23F. Per cert, que hi ha politòlegs, com Toni Aira, que diuen que no hauríem de dir els papers del 23F, sinó uns papers del 23F, perquè no s'ha desclassificat pas tot.
Acabem amb Reus, el Museu d'Art i Història que supera els 3.000 visitants amb vistes al futur. I avui, per cert, un ampli suplement de sostenibilitat dedicat a les zones humides i a molts altres temes a la demarcació.
I en termes més amplis, fugim del territori i fem també un cop d'ull a la premsa d'envit generalista d'aquest 27 de febrer. Sònia, tu mateixa. Doncs comencem amb la portada de l'Ara, que titula que el dèficit fiscal es manté per sobre dels 21.000 milions. El mètode de flux monetari situa la diferència del 2022 en 21.092 milions d'euros i el càrrega benefici en 14.665.
El dèficit fiscal del 2022 baixa respecte al del 2021 i passa de suposar un 9,6% del PIB a un 8,2%. En portada també, del bo social al cotxe elèctric. Què cau amb l'escut social? I es veu, doncs, en aquest cas, explica l'Ara, que Junts va fer caure ahir el paquet de mesures, però va presentar la seva alternativa als desnonaments.
23-F, com van acabar indultats els implicats. També parla d'Estats Units, Iran, Viena, pròxima cita per evitar la guerra. Continuem amb la Vanguardia. Junts uneix el seu vot a PP i Vox per tombar l'escut social del govern central. El rebuig de la pròrroga antidesnonaments arrossega les deduccions per comprar vehicles elèctrics o els límits de preus en emergències.
Feijó demana el retorn de Joan Carles I i la Zarzuela ho deixa en mans de l'emèrit.
També en portada hi trobem el Premi Nobel de Literatura 2025 i una entrevista que li fan i diu avui no esperem el Macias sinó un fals profeta que ens menteixi. Més temes. En portada de La Vanguardia, Cuba adverteix que es defensarà de tota agressió exterior. L'Havana no pot confiar en l'ajut econòmic de la Xina per evitar l'ensorrament.
Altres temes, també avui entrevista Francesc Fajulla i també John Hoffman, parlen del Mobile World Congress. 20 anys a Barcelona no era el pla del Mobile, diuen. A obra publicada, AENA crea un premi literari d'un milió.
I ara passem al periòdico. El govern dedicarà 4.000 milions a la mobilitat. L'executiu català aprova avui els comptes del 2026. El projecte de llei de pressupostos inclou 2.006 milions per al descompte del transport, 1.357 per a infraestructures ferroviàries i 523 per a carreteres.
Campanya hostil entre el PP i Vox, i aquestes són les dues imatges que ha escollit avui el periòdico. El candidat del PP a la reelecció, Alfonso Fernández Manueco, i el candidat socialista, Carlos Martínez, en aquest cas en Pedro Sánchez. Diu, els dos partits deixen enrere l'etapa en què van compartir govern davant la cita electoral a Castella i Lleó, mentre el PSOE confia a donar la sorpresa.
Els papers del 23-F, o uns papers, com ens comentava la Raquel, reobren el debat sobre el retorn de Joan Carles I. Increment el 18% dels candidats en les oposicions tenen més de 50 anys. Parla també d'addiccions. Els hospitals alerten que el xem-sex ja és un problema de salut pública. I 12 anys a l'alça, el preu de l'habitatge ja supera els nivells de la bombolla del 2007.
Acabarem aquestes portades amb la república i el punt avui que titula Ale Ale, el mosaic de veus de l'exili. L'avenç redita els dos primers volums de la trilogia de la guerra i prepara el tercer sobre els bombardejos a Barcelona. En la crònica el dia d'ahir d'Anna Serrano, el retorn del rei emèrit. El PP s'agafa el 23F per reclamar el regrés de Joan Carles I a l'estat espanyol.
Altres cròniques que hi trobarem avui és una d'Aina Vives, un senador amb molt de poder, titula, i una altra de Telma Castro, mai hem estat tan desinformats. I en el suplement l'esportiu, el gol nord del Camp Nou per al dia de les eleccions. L'Ajuntament preveu validar la fase UC per al Barça-Sevilla. Aquests són els titulars d'aquest divendres, 27 de febrer.
El Baix Gaià en primera persona. Baix Gaià al dia. Va, que nosaltres invertirem l'ordre dels factors, però no passa res perquè això no altera el producte. Tenim ara una pàgina musical en català. Avui, amb el cantant empordanès Ernest Prana, que a finals d'any passat va estrenar el seu primer àlbum en solitari. Es diu Torno a casa. Són 12 cançons...
que parlen de la vida quotidiana amb lletres completament sinceres i plenes de veritat. Prana tanca una etapa amb el llançament d'aquest disc. Després d'uns anys publicant en castellà amb el suport de Sony Publishing i Vivint a Madrid, torna a Catalunya i també a la seva llengua. Aposta per un projecte personal íntegrament en català. Torno a casa, recórrer el seu procés vital sense filtres. Des del moment en què va anunciar que seria pare, amb el tema Serem un de més, fins a la cançó amb què es va acomiadar de la seva àvia, que es diu Marxa tranquil·la.
Escoltem Torno a casa, el tema que dona nom a l'àlbum produït per Tato Latorre i que simbolitza el seu retorn al pop català. Sona d'aquesta manera. Necessitava fer maletes, deixar-ho tot i sense dubtes anar millor.
Canvia l'ambient, amics i llengua, que amb la distància potser veig què és el que vull. No negaré, ho he passat bé, i si em preguntes sé que ho tornaria a fer. No crec que em mira enrere, però en un instant tot ha canviat. Només passava saludar i parar de màgia. No ho he vist tan clar.
És el moment de tornar a casa, de tornar a casa. És el moment de tornar a casa, vull tornar a casa.
Fem feliç fent el camí que m'ha portat de nou aquí. Tot és senzill, mirat en perspectiva. Que no em caldrà el Google Maps, aquests camins els tinc guardats a la retina. De fa tants anys i ho veig tan clar.
Turna casa, ué, sàmmu-me. Turna casa, ué, turna casa.
on la gent es diu bon dia pel carrer. On sentim i respirem la platja i em senta bé, estic tan bé. És el moment de tornar a casa, de tornar a casa.
La torna a casa, vull tornar a casa. La torna a casa, la torna a casa. La torna a casa, vull tornar a casa.
Cada matí, de 9 a 11, connecta amb Baix Gaià al dia.
Va, moment ara sí per analitzar l'actualitat, moment ara pel nostre espai d'opinió. Tots vostès saben que els divendres estem acompanyats de la periodista Ruth Troiano, que està especialitzada en el sector primari i l'enologia i que, a més a més, coneix perfectament el nostre territori perquè és veïna de la nou de Gaià. Avui la tenim a l'altra banda del fil telefònic. Ruth, bon dia. És així perquè ara mateix ets el priorat. Em fas una enveja, és una de les meves comarques preferides, el priorat.
Doncs ja sabeu, fer una excursió, sóc a Porrera, que segurament és el poble d'entrada més fàcil, més accessible, si venim des de Reus, Tarragona, de Serres d'Algaià, i justament sóc al Seller Vallà, que si no el coneixeu, sisplau, veniu a visitar-lo.
perquè crec que és un dels exponents i referents de vins de qualitat i també de compromís amb el municipi i amb tot el priorat, amb el seu valor social i solidari amb la gent del territori. De fet, es va crear...
després dels aiguats que hi va haver als anys 90, amb aquesta voluntat de donar possibilitat als viticultors perquè se'n sortissin, no?, en un moment de moltes dificultats i amb aquesta filosofia, doncs, encara continua avui, i a més, fa un dia esplèndid, aquí al priorat ja no hi ha boina, no sé si és que no es valga, ja encara es manté, i llavors, doncs, aquí es veuen els costes plens de temps de vida i els amantllets florits, és un moment...
Meravellós per apropar-se a Porrera i al Priorat, per poder caminar entre vinyes i, òbviament, gaudir de vins i aprofitar l'oferta no turística que tenen organitzada els cellers, que sempre val la pena, penso que és la porta d'entrada, a conèixer una manera de ser, de viure, d'evitar un territori. Per tant, visita recomanadíssima.
la de Cia Correra i en aquest celler històric de Batllac, que tenen molts projectes molt interessants i estan fent els millors dits de la història. Mira, m'acabes de matisar més on ets i encara em fas més enveja, Ruth. Així que canviem de tema.
Escolta, avui hem de repassar una proposta d'agenda. De fet, nosaltres a Baix Gai al Dia l'agenda la repassarem ara d'aquí una estoneta. En tot cas, avui volem fer èmfasi en una iniciativa que s'impulsa a l'Hort de la Cínia d'Altafulla, que és nova o que es recupera? No sé si ho podem dir d'aquesta manera.
Va estar aquesta iniciativa activada durant la pandèmia, però després les dinàmiques del mateix hort de la sínia del Joan Vives van anar per altres camins i es va aparcar aquesta voluntat de rebre gent de manera periòdica, és a dir, d'obrir aquesta illa de biodiversitat, que jo dic que és l'hort de la sínia, a l'hora del vermut. En principi és una iniciativa que comença aquest diumenge, serà un diumenge al mes, però en funció de la demanda
s'obrirà més caps de setmana. I l'idea és poder fer un vermut, un vi, una cervesa artesana,
en aquesta illa que diem de biodiversitat, porten més de 30 anys amb aquest projecte empaltat, està en territori de Tarragona, però podem considerar-ho que és Altafulla, gairebé la de Tambucó dura del riu de Iac, ara baixa ben ple aquest any per totes les pluges que hem tingut, i es tracta d'un parell d'hores,
En principi, el Joan el que farà és explicar la seva dèria, conservar la biodiversitat en aquell espai i fer-lo cultivable, perquè hi ha tota una sèrie d'orts socials, i donarà a conèixer píndoles a les persones que s'hi acostin al voltant de la conservació.
dels hàbitats, del treball a l'hort, les plantes que té bioindicadores i també de tota la salut d'aquell territori i després permetre que cadascú amb qui arribi a l'Hort de la Sínia pugui fer el vermut. És una proposta que té un piquet molt mòdic perquè són només 5 euros, consumició i reconeixement
d'aquell habitat i espai natural, i de ser escuregaudit a l'aire lliure, en un espai al costat dels ors i de les vinyes que hi ha plantades, que hi ha plantat mosquatell de gra petit des de fa 3 anys, i en guany veurem si se'n pot començar a fer vi o no, i està en un entorn amable, on s'assenten evidentment els ocells, i segur que el Joan anirà indicant quins ocells s'escolten i s'assenten,
i passar-ho bé amb amics. Per tant, un diumenge de natura, de biodiversitat, de reconèixer aquests espais naturals que tenim ben a prop i que a vegades no hi posem suficientment els peus
un beure. Hi ha tots els productes ecològics que són amb els que estan alineats la gent de l'Or de la Quínia, també per tastar de proximitat i bé, una proposta de vermut, però es pot ser vi, cervesa
artesana de les clandestines, els vins seran del Seller Noumés i el vermut també, de la Nou de Gaià, per tant, tot queda en la proximitat. I llangonissa també, i llangonissa de casa Porqueres de Cornudella. Molt bé, exacte, exacte, saps ben informat, també, exacte. I és a dir, que es pot fer una petita degustació de productes, suposo que aniran ampliant aquesta oferta, així que vagi tenint més volum i anomenada,
I crec que és important dir que a part de l'entrada d'aquests 5 euros, que és una consumició i aquestes explicacions, benvinguda acollida del Joan, aniran destinades a crear un jardí botànic terapèutic. Aquesta és la voluntat que té l'or de la sínia en aquest any. I bé, com que sempre és difícil rebre ajuts de part de les administracions,
el Joan que té una xarxa de persones motivades implicades en tot allò que té a veure amb
amb lo natural, doncs pensa que la gent que participarà d'aquests vermuts els diferents caps de setmana, doncs podrà contribuir també a deixar un pòsit econòmic per crear al llarg de l'any aquest jardí botànic, és a dir, diferents espècies, no?, que hem d'aprendre a reconèixer i que poden tenir beneficis sobre la salut de les persones, no? També necessiten voluntaris per crear aquest espai i continuar fent que aquest sigui un reservori de
de biodiversitat com és entre Altafulla i Tarragona, necessiten gent que vulgui ajudar a plantar, a podar, a fer seguiment de flora i fauna i per tant ell es posa a disposició per rebre'ls, acollir-los i que participin en aquesta feina que al final el col·lectiu sempre ens fa arribar més lluny. Per tant, el titular és que cada primer diumenge de mes
vermuta a l'hort, a l'hort de la sínia, a partir de les 12, amb unes explicacions del Joan Vives, que crec que és una de les persones que està més en part de natura i de biodiversitat i del lloc en concret en aquell, perquè fa 30 anys que l'habita, i del preu de l'entrada, que són 5 euros, molt molt i que permet una consumició, aniran destinades també a impulsar
aquest jardí botànic terapèutic d'embocadura del Gaian. Un entorn, per cert, que s'està també regenerant. I tant. Com tot un post de ribera, hi ha nous camins, aquells que vulguin explorar-ho aquest cap de setmana, que s'han obert. A la zona del bitllet. Exacte, s'estan retirant totes les plantes que s'han retirat, les que no són autòctones. Hi haurà
més vegetació local i nous camins per arribar al mar i transitar aquest espai, que és un pulm obert que necessitem reconèixer, preservar, cuidar i posar en valor, que li dona encara més entitat a tota aquesta franja litoral a tocar del mar. Ruth, ho haurem de deixar perquè estem pràcticament fora de temps. Una abraçada ben forta i fins divendres de la setmana que ve.
Igualment, molt bon cap de setmana. Adéu-siau. Adéu-siau. Nosaltres fem una petita pausa i de seguida tornem aquí a la seva sintonia de proximitat. Fins ara.
Vols estar al dia de tot el que passa a Torre d'en Barra? T'agradaria fer tràmits des del mòbil, comunicar incidències en un clic o participar en decisions del municipi? Descobreix Viu la Torre, la nova app de l'Ajuntament que et connecta amb tota la informació i serveis municipals. Notícies, agenda d'esdeveniments, farmàcies de guàrdia, transport públic i molt més. Tot en un sol lloc. Descarrega't Viu la Torre gratuïtament per a Android i iOS. Ajuntament de Torre d'en Barra, més a prop teu.
Tu compañía de telefonía en Torredembarra es EGM Telecom. Te ofrecemos llamadas y datos ilimitados en tu teléfono móvil por solo 25 euros al mes. Y atención, si contratas la fibra óptica con nosotros disfrutarás de 500 megas en tu hogar, más un teléfono móvil con 60 gigas de datos y llamadas ilimitadas, todo por solo 40 euros al mes.
Para más información entra en egmtelecom.com o llámanos al 611 527 377. 611 527 377. EGM Telecom, tu compañía de telefonía de proximidad.
Si sou sensibles amb els animals, podeu col·laborar amb la nostra associació de gats abandonats, Torrecat. El nostre telèfon de contacte, 647-559-452. 647-559-452. Torrecat, ells t'ho agrairan.
Cada setmana, les millors estrenes, els retorns més esperats i les recomanacions del més destacat a les cartelleres digitals. Tot el que vols saber del món de les sèries de streaming, a l'En Sèrie, a la teva ràdio local.
Sabíeu que el parc dels filadors és una zona d'esbarjo que combina el parc d'educació viària amb instal·lacions esportives? Un espai amb més de 1.000 metres quadrats que combina instal·lacions esportives i un circuit d'educació viària perquè els infants descobreixin les normes de circulació tot jugant. El podeu trobar a la part superior de l'aparcament dels filadors.
Més informació a la pàgina web de l'Ajuntament de Torre d'en Barra. Notícies en xarxa.
Bon dia, són les 10. Us parla Maria Lara. El govern aprovarà avui el projecte de llei dels pressupostos en una sessió extraordinària del Consell Executiu. Ho farà sense tenir lligat encara l'aval d'Esquerra Republicana, que manté el bloqueig mentre no tingui garanties sobre la recaptació de l'IRPF des de Catalunya. Després del primer tràmit, avui, a partir de la setmana que ve, s'obre el termini per presentar-hi esmenes a la totalitat, una iniciativa que els republicans ja han anunciat que tiraran endavant.
El govern encara veu marge per a la negociació fins a mitjans de març, quan es farà el primer debat al Parlament abans de la votació final, després de Setmana Santa.
I un total de 21.374 professionals estan cridats a votar avui fins l'estat del vespre a les eleccions agràries 2026 per escollir els sindicats que els representaran durant cinc anys en òrgans com ara la taula agrària de la Generalitat. Els electors poden triar entre cinc candidatures, entre Unió de Pagesos i JARC, que aspiren a rivalidar o millorar resultats, entre Saja també, Assemblea Pagesa i Unió de Petits Agricultors i Ramadès.
I en mobilitat matí condicionat, altra vegada per la boira, encara ara a les comarques de Tarragona i el Vallès. Hi ha boira molt densa, amb visibilitat molt reduïda, a la Nacional 240 entre Vallmoll i Terres, també a l'A27 entre Masó i Montblanc, a l'A7 entre Vilaseca i Tarragona i també a la T11 entre Riudoms i Tarragona. A més, a l'A2 a Collbató hi ha un accident amb un carrer tallat en sentit Lleida, també un altre accident ja resolt, en aquest cas a la C17 a Mollet del Vallès, provoca encara retencions,
I també retencions a la B10 per un tercer accident. A la Nacional 150A, a Sabadell, una varia, en aquest cas amb un vehicle alboral, provocant lentitud en aquest punt. I, finalment, hi ha encara un carril tallat a la C25, al Gurb, en sentit Lleida, per la neteja de la via després de l'accident entre dos camions que hi va haver ahir.
I els Mossos d'Esquadra i la Guàrdia de Finança de Milà han desmantellat una organització criminal transnacional dedicada al tràfic d'aixís en una macrooperació que s'ha saldat amb 17 detinguts entre Catalunya i Itàlia. La investigació ha permès desarticular una estructura que introduïa aixís des del Marroc fins a Catalunya i posteriorment el transportava, com dèiem, al nord d'Itàlia. A Catalunya, una facció havia establert un centre logístic per distribuir aquesta droga a un altre grup encarregat del trasllat fins a Milà.
I sis persones han resultat intoxicades en estat menys greus per la mala combustió d'una barbacoa en un pati interior, en un pis de la Ràpita, aquesta matinada. Els bombers han rebut l'avís passat un quart de tres de la matinada i s'hi han desplaçat dues dotacions. Els hem atès set persones per intoxicació per monòxid de carboni i les ha traslladat a l'Hospital de Tortosa i també al d'Amposta. Notícies en xarxa
Fins ara!
Baix Gaià al dia, el programa d'Altafulla Ràdio, Ona la Torre i Roda de Barà Ràdio. Bon divendres de nou, Baix Gaià. Gràcies a tothom per seguir enganxat i enganxat a la seva sintonia de proximitat. Venim d'una petita pausa avui, que és 27 de febrer. I atenció, perquè les reivindicacions veïnals, o millor dit, les reivindicacions, el reclam dels passatgers i usuaris de Ferrocarrils...
Han estat escoltades i Torredembarra i Altafulla tindran connexió directa de bus a Barcelona a partir del 16 de març, coincidint amb l'inici de les obres als tunnels del Garraf. El Departament de Territori de la Generalitat ha accedit a part de les demandes plantejades que feia dies que estaven damunt la taula davant del caos ferroviari.
El nou servei especial d'autobús cobrirà el recorregut Altafulla-Torredambarra-Barcelona i tot i que els horaris i les parades encara s'han d'acabar de concretar, la previsió és que hi hagi un bus d'anada a primera hora del matí cap a les 6 i una altra de tornada des de Barcelona a mitja tarda cap a dos quarts de set. L'alcalde de la Torre, Valer Pino, ha celebrat que després d'unes setmanes intenses de gestions
la Generalitat hagi atès la demanda. I val a dir que d'entrada aquest servei només funcionarà mentre durin les obres del Garraf, però el Vallatorrenc ha assegurat que des del consistori es continuarà treballant perquè la futura concessió del servei d'autobusos interurbans incloqui una connexió estable i permanent entre Torre d'Embarra i Barcelona.
Dit això, que ja en parlarem. Ara repassarem l'agenda d'activitats i propostes pel cap de setmana al nostre territori. De seguida també explicarem que Roda de Barassa ha creat un cineclub, tal com passa a altres poblacions del nostre territori. I després, per tancar aquesta hora de pel·lícula, com cada divendres, ens visitarà el nostre col·laborador Antonio Barrero, que és el millor guia que podem tenir si volem anar al cinema. No s'ho perdin. Va, que ens espera tot això i més aquí, a baix, gaire al dia.
L'actualitat del territori, les històries que toquen de prop i les veus dels seus protagonistes. Baix gaia al dia.
Va, aquest divendres tenim ganes de cap de setmana i de sortir, sortir de casa, de gaudir d'aquestes múltiples propostes, activitats i iniciatives que tenen lloc arreu de casa nostra. Va, comencem per la Torre, perquè allí sí comemora el dia d'Andalusia, aquest cap de setmana, Raquel.
Doncs sí, perquè el 28 de febrer és el Dia d'Andalusia i ja es comença a celebrar avui a les 8 del vespre que muntaran un tablau flamenco a l'Espai Cultural Sala del Mar. Serà amb l'espectacle Raïces de Beatriz Higueras. I demà dissabte, l'Associació Folclòrica Andalusa Torredambarra i el Baix Gaià celebra un festival al Casal Municipal. Començarà a les 7 de la tarda i comptarà amb múltiples actuacions musicals i de ball.
També demà dissabte hi ha programada una sortida per descobrir l'espai natural dels muntanyans. La visita l'organitzen l'associació Aurora i el Get Ecologistes en Acció, que divulgaran el valor ecològic d'aquesta zona humida i el sistema d'onar de platja. L'activitat és gratuïta i sortiran a les 10 del matí des de Cal Bofill.
I l'Associació de Rembogadors de Baja Mar celebrarà aquest dissabte un nou tast de rem. A veure, explica'ns, què és això? Doncs una iniciativa que pretén apropar l'activitat que fa l'entitat a les persones que no la coneguin i la vulguin descobrir. El tast començarà a les 10 del matí, aquest dissabte, com diem, al port de Torredembarra.
Va, més propostes de dissabte. En aquest cas, Altafulla. Un taller de cistelleria començarà a les 10 del matí i anirà fins a la 1 del migdia. Tindrà lloc a la finca del Canyadell i està adreçat al públic familiar i a adults. Preu? 10 euros. Aquesta és una activitat que organitza el JPEC i qui vulgui participar cal inscriure's a jpec.cat barra activitats.
I parlant de tallers. Ara un d'escriptura. Es diu una escriptura pròpia, teoria i pràctica literàries. És el mòdul 2, el desafiament de la novel·la, com sostenir un univers propi. Anirà a càrrec de Júlia Cruz, que és periodista amb màster en creació literària per la Universitat Pompeu Fabra. Tindrà lloc demà, a partir de les 11 del matí fins a la 1 del migdia, a la llibreria Bruna, a la plaça del Pou. Aquella gent que hi vulgui participar ha de saber que també s'hi ha d'inscriure.
El correu electrònic és llibreriabruna.gmail.com Anem cap al vespre a partir de les 8 a la Violeta perquè hi ha una nova cita amb la cultura. En aquest cas, amb un concert amb Dani Nelo i Òrgan Trio. L'entrada té un cost de 10 euros.
I d'altra banda, molt ràpid, perquè sé que la Sònia està esperant que anem fins a Roda. Deixa'm que faci un matís de l'activitat que comentàvem abans amb la Rutroiano, aquesta iniciativa a l'Hort de la Sínia per donar a conèixer el jardí botànic terapèutic amb aquest vermut amb productes de proximitat. Tindrà lloc el diumenge de 12 del migdia a dos quarts de tres de la tarda, però hi ha un però, que és que les places en aquesta ocasió ja s'han exhaurit.
Per tant, aquells que ens hagin estat escoltant i estiguessin esperant per participar d'aquesta cita, val a dir que hauran de prendre nota de cara a la que tindrà lloc el proper mes d'abril, perquè la intenció és que es vagi repetint
en el calendari. Dit això, fet aquesta explicació, anem ara sí fins a roda perquè aquesta tarda a la 6 Sònia la Biblioteca Municipal Joan Martorell Coca acull la presentació de la novel·la La Magatalla. En parlàvem ara fa un parell de dies aquí amb la seva autora.
Es tracta de l'últim llibre de la Teresa Duc-Dolcet, és l'autora de capçalera de la Biblioteca Rodenca. Doncs en aquest cas l'acte tinc l'honor de presentar-lo. Està obert a tothom i hem de dir que la Magatalla és una novel·la que explora els silencis, els secrets familiars i la necessitat de refugiar-se físicament i emocionalment davant les adversitats. Doncs recordem que serà aquesta tarda i està oberta a tothom.
I demà, de 10 del matí a 2 del migdia, hi haurà, tindrà lloc, la primera mostra de la taronja de roda i de productes de proximitat. Abans també ho hem comentat. Doncs sí, estarà ubicada al carrer Tarragonès i l'organitza l'associació Camí del Rec, amb la col·laboració de l'Ajuntament. Durant el matí es podran degustar i comprar diferents productes elaborats amb taronja i amb altres productes de proximitat. També hi haurà tallers i música en viu.
I ara una altra cita a la biblioteca de Roda, perquè demà també se celebrarà el dia de Darwin, amb tallers naturalistes. Serà a les 11 del matí a la sala del patronat i l'activitat s'adreça a famílies amb infants de 6 a 12 anys. Les places són limitades, per tant, cal fer inscripció prèvia a la biblioteca.
Fantàstic, prenem nota de tot això. Fugim d'aquestes tres poblacions, que són la Torre, el de Fulla i Roda de Barà, i va, una pinzellada ràpida d'altres cites arreu del Baix Gaia. Raquel, aquesta tarda al Catllà hi haurà contacontes i taller de fang. La sessió titulada Bruna i el fang començarà a les 5 de la tarda a la Biblioteca del Catllà. Comptaran amb l'autora del conte, Virginia Massagué, i faran un taller creatiu apte per totes les edats.
I a les 7 de la tarda una nova sessió del cicle de cinema Gaudí al Centre Cultural del Callar. En aquesta ocasió projectaran l'última pel·lícula de Carla Simón, Romeria. Anem fins a la 9 de Gaia, Raquer, perquè la 9 de Gaia aquest dissabte... La 9 de Gaia, perdó, aquest dissabte... Me'n foteu trampes al guió. Perdó. La 9 de Gaia aquest dissabte es farà una nova ruta del Pas a Pas, Retrobem Camins.
Ara sento riure la sol i em costarà seguir, eh? Però en aquesta... Digues, digues, si no ho explico jo. No, que en aquesta ocasió l'excursió portarà els participants al Monestir de Santes Creus, el bosc de Sant Sebastià, les Pobles i l'Albà. Serà una ruta d'11 quilòmetres. La sortida es fa en cotxes particulars des dels jardins del cercat de la 9 a partir de les 8.
Inscripcions a través del WhatsApp 659-63-09-86. És que, clar, per una banda em demaneu pressa, corre, corre, corre, que ja tenim convidats que ens esperen. I per l'altra, aquestes ensapagades aquí al mig, no passa res, escolta. Ai, perdó, perdó. És el que té la ràdio. I dic...
La Nou de Gaipa, potser han fet una associació a la Nou, la gent de la Nou són així, han fet aquesta nova entitat, doncs ja està, jo he llegit tal qual sortia en el guió. Va, dit això, va, tornem, tornem, tornem, perquè tenim una proposta encara a l'agenda que ens situa al teu poble, veig al teu poble.
A la Riera de Gaia, Raquel. Sí, amb protagonistes de la Riera de Gaia, però que ens fan anar a Tarragona, perquè Cantarelus, que és la coral infantil de la Riera de Gaia, inaugura aquest dissabte el cicle mosaic de veus que impulsa la Diputació de Tarragona. I actuaran, atenció, amb la soprano internacional, Marta Mateu.
i també el Cor d'Ibori i Cordes Joves de Tarragona. La cita, com diem, és demà a les 6 de la tarda a l'Auditori de la Diputació, al carrer Pere Martell de Tarragona. I això comença un cicle que cada dissabte dels mesos de març i abril oferirà un concert de coral. Les entrades tenen un preu de 5 euros i es poden comprar a Entràpolis.
Fantàstic, prenem nota de tot això. Aquestes són algunes de les propostes, algunes de les activitats que els recomanem des de Baix Gaia al dia. És l'agenda del programa per tots vostès. Segurament que n'hi ha més.
Això ja ho deixem a les seves mans. Si fan el xafarder a les webs dels municipis del nostre territori, de ben segur que trobaran altres iniciatives que són també del seu gust. Una agenda que posa el punt final, però que cedeix el relleu, el testimoni de Baix Gai al Dia, la nostra companya Sònia Camí, perquè em penso que tens convidats i convidades als estudis de Roda de Barà Ràdio. Va, que ara de seguida hi anem. Ja estem a punt.
L'actualitat del Baix Gaià te l'explica Baix Gaià al dia.
Un grup d'apassionats i apassionades pel setè art han posat en marxa un nou cineclub a Roda de Barà. Avui en parlem a Baix Gaialdia amb alguns dels seus membres fundadors. Ens acompanyen Cris Gambin, presidenta, bon dia, benvinguda. Bon dia. Toni Pinel, tresorer d'aquesta entitat, benvingut. Bon dia. I Pilar González, la secretària, bon dia. Gràcies, bon dia. Doncs va, expliqueu-nos com neix la idea de crear el cineclub aquí a Roda de Barà.
Doncs mira, Sònia, la veritat és que el Toni i jo s'han conjuntat dues iniciatives, dues necessitats, dues ganes de fer, no? El Toni i jo ja fa anys que anàvem darrere d'ampliar la proposta cinematogràfica del poble, i a part que tothom ens deia, és que aquí abans hi havia cine tot l'any, i dèiem, clar, nosaltres això no ho hem viscut, però ens n'han explicat moltes vegades, i dèiem, sí que és veritat que té sentit que el ficat funciona molt bé,
però què passa la resta de l'any, no? O sigui, evidentment són coses diferents però a la vegada complementàries i vam llançar aquesta proposta a l'Ajuntament i, clar, ràpidament ens van dir que sí, però dèiem, clar, al FICAT nosaltres muntem el cinema. O sigui, el casino s'hauria d'adaptar una mica per poder-ho fer a les desemparal·leles. A l'escola d'adults hi ha un grup que és molt cinèfil i just ara...
Ens vam trobar una mica amb les necessitats que aquest grup buscava a algun lloc on poder fer cinefòrums, potser a pobles veïns, perquè aquí no hi havia i tal, i un dia, parlant amb la Pilar d'altres coses, em va dir això, vosaltres que esteu tan ficats no coneixereu algú? I dèiem, no, però...
Saps allò d'aquell projecte que el teníem, que el volíem acabar d'engegar però no acabem de trobar el moment, a veure si dóna la casualitat que també el casino ara s'està equipant com ha de ser i que es podria fer una programació regular, i vam dir, ostres, doncs,
ha arribat el moment d'ajuntar-se, d'ajuntar aquestes necessitats i segurament hi ha moltíssima més gent que també està bé així perquè aquests dos dies que ho hem fet públic ens està contactant molta gent que no teníem allò controlada que deia que bé, si compteu amb mi jo aniré perquè això antigament es feia al poble i ho hem intentat recuperar a veure com funciona. Quin diríeu que és el principal objectiu d'aquest cineclub?
Jo crec que el principal objectiu és gaudir del seteart i fer-ho com es va pensar el seteart que s'havia de viure, que és fer-ho tots junts, amb una acció de comunitat, i fer-ho amb pantalla gran, i fer-ho amb silenci, amb unes salades fosques, i després, per un altre cantó, quan la gent diu això t'agrada tant, una vegada acaba la projecció, comença una altra pel·lícula, que és la del Finiforum, la del Col·loqui, i llavors tothom veu coses diferents, veu matisos, llavors és una altra...
manera de viure aquella pel·lícula i compartir-ho. Llavors, és aquest l'objectiu principal. Bàsicament, crec que ho has dit molt bé al començament, són cinèfils i cinèfiles amb moltes ganes de gaudir del cinema i de fer-ho en comunitat i no en la soledat de les pantalles. Quin tipus de públic voleu atraure?
El públic, jo crec que tenim intenció d'anar a públics molt diferents i molt amplis, però també volem ser realistes. Llavors el projecte el volem anar fent créixer segons si puguem créixer de veritat. Llavors tenim molt clar que el cineclub, els que són el nucli del cineclub, són aquelles persones que miren cinema en versió original...
i que d'alguna manera estan oberts a qualsevol tipus de cinema, no? Ja sigui una pel·lícula més d'autor o sigui una pel·lícula més comercial i es vagin movent per tots aquests diferents. Sobretot que siguin pel·lícules que et remouin, que tu surti d'allà i sigui més que un riure, per dir-ho d'alguna manera, o una pel·lícula d'acció, no? Que t'emportis alguna cosa d'aquella pel·lícula per tu. Aquest és el nucli, perquè al final el projecte no té ànim de lucre.
L'objectiu del projecte és que es pugui fer cinema. Aquí, i amb una total transparència, podríem explicar el model en el qual funcionarem i com funciona aquest món. Perquè hi ha molta gent que es pensa que es tracta d'agafar el Netflix, posar el Netflix i mirem el que hi hagi al Netflix. I això no és així. En el moment en què tu fas una projecció
pública, aquestes pel·lícules tenen una propietat intel·lectual, uns drets d'autor, i aquests drets d'autor s'han de pagar en aquestes projeccions. Les plataformes tu pots veure perquè elles ja han pagat, però han pagat per projeccions minoritàries en entorns privats. Tu no pots anunciar-ho, no pots fer promoció, no pots agafar un espai públic com és el teatre, el casino, que és l'Ajuntament al darrere, i fer aquesta projecció sense pagar aquests drets.
Aquests drets, i pots variar molt, tenen uns preus que no són només comprar un DVD o un Blu-ray. Aquests preus són més grans. Estem parlant des de 200 a 300 euros una pel·lícula. I com us finançareu, per tant?
La manera de finançar-ho és, si ens ajuntem un grup de gent que som suficients i paguem una quota anual, d'aquí aquesta quota anual, ens dona un recurs econòmic per poder fer una programació constant. Per això el que demanem són socis. Nosaltres no cobrem entrada, etc. El que demanem és aportacions a l'associació per entrar.
Tu pots fer dues aportacions, aportacions individuals o aportacions de socis. Les aportacions individuals estan més pensades per aquella gent que és que vinc amb la meva neboda, vinc amb no sé què, vinc amb... que puguin venir. Però el que farà que funcioni això són els socis. Això és el que ens donarà un fons per poder anar programant. Llavors, jo sempre demanava... A tothom que estigui demanant... A veure quan... Són 30 euros, mínim 12 pel·lícules a l'any, hi ha molta gent que...
fa la divisió molt ràpid, no? Jo intento demanar no fer aquesta divisió, perquè el que estem és engegant un projecte. Si fem la divisió, estem fent trampes, perquè segurament et sortirà més a compte anar a qualsevol cinema per a l'entrada del dia que vulguis anar. Que no, perquè mentre espetes i tal, no sé què... Llavors explica'ns per què val la pena fer-se soci o sòcia.
No, no, si ho estàs explicant tu, continua, va, que estan aquí... Val la pena fer-se soci perquè si nosaltres comencem per aquesta projecció, si augmentem el número de socis, podem fer dues projeccions. Si augmentem encara més el número de socis, podem començar a fer com sancions més familiars els caps de setmana, més oberts a famílies...
que potser aquestes podrien estar més enfocades a buscar aportacions concrets per aquestes sessions que no per estar donant la programació de tot l'any. I podem posar perfectament una sessió familiar en la que la pel·lícula no sigui un versió original. Ja sé que hi ha molta gent que quan li dius versió original subtitulada veu com una barrera. Jo personalment animaria a tothom
a qui ho provés, perquè redescobreixes les pel·lícules. Pel·lícules que ja has vist, tornar-les a veure en versió original, és com, no sé, quantes sorpreses s'emporta la gent amb quina veu té aquest actor de veritat, o que bé que actua aquest actor de veritat. Moltes vegades diuen, ostres, que bé actua. No, si no saps com actua, tu has sentit un doblador. L'actuació de veritat està en la versió original. Quina diferència hi ha entre un cineclub i una sala comercial de cinema?
Clar, jo penso que també tota la part de comunitat que estem dient, si tu a una sala de cinema és com molt més fred, vas a taquilla o des de casa, mires a veure què vols veure, tries, si arriba un moment en què moltes vegades vols anar al cinema i acabes anant a la bolera perquè dius no m'agrada cap pel·lícula que hi ha, ens ha passat a tots segurament, és molt més fred, quan ves una entrada, veus una pel·lícula, surts i si has anat sol, doncs ja està, i si has anat amb algú, doncs encara...
pots comentar una mica la pel·lícula, però clar, el Cineclub funciona ja des de l'inici, entre tots i totes triem la pel·lícula, o sigui, aquesta pel·lícula inaugural vam, en Toni i jo vam estar mirant, investigant per temes de drets, de pressupostos i tal, hi havia diverses opcions, i amb les persones que ens havien dit que estaven més o menys interessades, els vam passar com una petita enquesta,
i la que va tenir més vots va ser d'artistes. I amb la resta de sessions volem fer el mateix, ja amb els socis i sòcies busquem la manera de fer enquesta, sigui a través del web, de correu, ja mirarem el com, però que no siguin decisions unilaterals, evidentment no és triar entre tot el catàleg que hi ha
al món, perquè això sí que seria molt divers, però sí que donar també per nosaltres, quines estan disponibles a preus assequibles, doncs mireu, entre aquestes tres triem, o sigui, des del principi la comunitat ja està triant la pel·lícula, però després...
veure-la conjuntament, com diu el Toni, i després el temps del Cineforum, que crec que és també l'important per a totes aquestes persones que ara mateix estan interessades i que estem tramitant també les altres sòcies. Per tant, la principal diferència d'això és tota l'experiència, sense desmereixer el cinema, però que el cinema és una cosa més individual o pot ser col·lectiva si vas en grup, però aquí sí que és comunitat des del principi. No sé si voleu afegir alguna cosa, Pilar.
La diferència és que això és molt més personalitzat i encara que sigui de fora del poble també poden venir. Ja som un grupet que estem molt aficionats a tot el que és cinema. Quan vas a un cinema o vas sol o vas acompanyat i s'acaba la pel·lícula i ja està. Això és com una petita comunitat
d'amics que es fan al final amics i després el bo és que primer es pot escollir entre dues pel·lícules que això no passa en un cinema i després es fa el col·loqui que és molt interessant
I aquí la mateixa pel·lícula la veus a diferent angle, un s'hi fixa més en unes coses, en un altre, a vegades un final que queda així que no saps ben bé, després de la xerrada aquesta acabes dient, mira, ara ja he acabat d'entendre el final, perquè hi ha pel·lícules que al final te l'has d'inventar.
I, bueno, ja... És molt... És molt bo tot això, no? Comentàveu que ja heu escollit la pel·lícula que inaugurarà. Quan serà aquesta inauguració del Cine Club?
De Artis, no? Anem amb De Artis. Jo crec que podem parlar d'aquella votació que vam fer interna perquè nosaltres teníem molt clar que un dels objectius és fer aquest petit homenatge cada primer dijous del mes, tot i que hi ha alguns que no podran ser perquè el primer dijous de lluny és el ficat, no sé què, coses així, teatres, i anirem fent, i el calendari està al web. La primera pel·lícula ho vam fer d'una tria entre De Artis i
Cinema Paradiso, perquè precisament el que volíem és, parlem de cinema, claríssimament. Entre totes i tots es va decidir que de Artis, i de Artis per qui no la coneix aquí, és una pel·lícula que tot i que la vegis en blanc i negre, tot i que és cinema mut, és de l'any 2011,
si no recordo malament, és una pel·lícula que se'n van portar cinc Òscars, entre ells el millor pel·lícula, millor director, millor actor... És una pel·lícula que és una declaració d'amor al cinema i que situa la història d'un personatge que tenia molt d'èxit durant l'època del cinema mut, però llavors el cinema mut està desapareixent perquè apareix al cinema sonor. Llavors...
D'alguna manera parla del canvi, d'adaptació i de com tota la vida tu la pots tenir d'una manera i de sobte li dona la volta de tot i tu te trobes allà fora, tot i que estaves allà dalt. Jo penso que serà una possessió i un col·loqui molt interessant. Quan tindrà lloc aquesta projecció?
El proper dijous, 5 de març, la veritat és que comencem ja amb moltes ganes i no hem començat abans perquè s'havien de fer tràmits, perquè la veritat és que la que ja vam dir fem-ho, i ara quan comencem, s'ha de crear una associació, s'ha de fer una sèrie de coses que ja estan...
Ja estan tramitades i no fem més sessions perquè sí que és veritat que hi ha una cosa de dir, un cop al mes potser a algú li sembla poc per tot el que dèiem, no? O sigui, hem de valorar a veure quins ingressos tenim per poder fer despeses perquè si no hi entrem aquí en...
en números vermells i coses, però sí que buscarem les fórmules per també això, com el que deia la Pilar, que està obert a tothom. Evidentment, prioritzem persones del poble i voltants, però no per res, sinó per un tema que és un dijous i potser...
Qui visqui, segons on, no li va tan bé. O altres municipis que potser ja tenen iniciatives similars. Aquí a Roda no existia una programació anual, fem-la i tothom dels voltants està més que convidada i al moment en què vagi, si s'ha ampliat la comunitat, podrem anunciar més sessions durant l'any a banda de les mensuals. Qui vulgui més informació ens pot trobar.
Estem, tenim una pàgina web, cineclubrodadebarà.cat, també ara mateix estem a Facebook i a Instagram, també buscant cineclubrodadebarà, i de moment crec que no estem en cap lloc més. I pel carrer també ens podeu parar, a qualsevol dels tres.
Que també està funcionant molt bé. No, i a partir sí que volia dir que encara no ho hem anunciat, perquè estem també en tots els tràmits, els registres i tal, però també tindrem un horari presencial a l'hotel d'entitats, que en principi seran els dimecres al migdia, però ja anunciarem exactament l'horari, serà entre les 3 i les 4 més o menys a la tarda, perquè sabem que molta gent potser demanar-li que busqui web, Instagram i tot això se li pot fer una mica a un món,
Aleshores sí que ja vam acordar també amb recomanació tant de l'Ajuntament com de l'Hotel d'Entitats, que en un moment en què també volem que hi hagi persones sòcies, doncs que està bé que hi hagi un tracte presencial almenys un dia a la setmana. Per tant, en principi serà això, dimecres un quart de quatre fins a un quart de cinc més o menys, però ho acabarem de confirmar. Però vaja que, com diu el Toni, també se'ns pot trobar pel carrer. Si haguéssiu de definir en una frase el Cine Club, quina seria?
Amor pel cinema? Una frase, clar, és que és... El cinema vist en comunitat, no? Penso que és el que hem estat dient. Per mi, eh? Però potser cadascú així...
Estaves dient això i hi ha un detall que no hem dit, perdó que faci un parèntesis, i és que qualsevol persona que es faci sòcia i que tingui menors d'edat al seu càrrec, els fins a dos menors del seu càrrec, amb les seves quotes de soci poden venir. Que també ho estem buscant, que sigui precisament molt accessible per tothom.
Molt bé, comentàvem que evidentment la gent s'ha de fer soci i sòcia, sobretot aquests amants del cinema, però vaja, si algú ens està escoltant i diu a mi m'agradaria venir el dijous per veure aquesta primera pel·lícula, per veure si estic a gust, si em vull apuntar o no em vull apuntar, ho pot fer, no? Ho pot fer i per això tenim aquestes aportacions individuals que a més si a la sortida diu em faig soci, li descomtaríem l'aportació individual que hauria fet. Perfecte.
sí, és aquell dia dintre de 3 mesos no, que vaig venir un dia ara vull fer-me soci però m'has de descontar però si és aquell mateix dia m'ha agradat, va, sí i a la pregunta que feies jo crec que Cris està molt encertada i que s'ha mort pel cinema i per Roda Barà també
El cinema ens capta a tots i també tenir un cinema aquí a Roda Barà, doncs també hem d'estar prou contents. Almenys estem molt il·lusionats. I fem poble, que també penso que és interessant. Al final nodrir d'activitats del poble també és estimar-lo.
Doncs amb il·lusió i moltes ganes de treballar el nou Cine Club. Inicia el seu camí cap a tota la voluntat de convertir aquesta projecció mensual de moment en una cita cultural estable i esperada. El projector hem de dir que ja està a punt, ara només cal omplir la sala, que segurament serà així. Toni Pinel, Pilar González i Cris Gambín, moltíssimes gràcies, molta sort en aquest Cine Club i que gaudim tots plegats del cinema. Gràcies. Gràcies a tu. Gràcies.
El vaig gaiar en primera persona. Vaig gaiar al dia. I és hora de parlar de cinema, com sempre ho fem amb la companyia de qui entén moltíssim sobre aquest setear, Antonio Barrero. Benvingut, com estàs? Bé, bé, molt bé. Doncs nosaltres amb moltes ganes de parlar de cinema. I avui de què ens parlaràs? Doncs avui vull parlar dels 50 anys de la pel·lícula La ciutat cremada.
Som a la Barcelona de finals del segle XIX. És una ciutat vibrant que acaba d'encaixar al cop del desastre de Cuba. Els vaixells arriben al port carregats de soldats derrotats, de silencis, de maletes pobres, d'esperances trencades...
És l'inici d'un nou segle, on l'alegria de l'expansió industrial conviu amb la tensió social i política del moment. Enmig d'aquest paisatge de contrastos, una pel·lícula va aconseguir copsar la complexitat vital d'aquella gent i del seu temps. No és fàcil, però vaig a intentar explicar el que va suposar el viatge cinematogràfic de la ciutat cremada ara fa 50 anys.
Fins demà!
Quan el director Antoni Ribé es va estrenar a la Ciutat Cremada el 1976, no parlava només d'aquella Barcelona de 1899 a 1909. Ens estava explicant també el país que despertava després de 40 anys de dictadura. Parlava d'un poble que mirava enrere per entendre què li estava passant en aquells moments quan tot just el dictador Francisco Franco feia un any que havia mort.
Avui, 50 anys després, tornem a recordar aquesta pel·lícula per commemorar-la i per preguntar-nos per què encara ens interpel·la i per què encara crema.
En mi tumba me espera una mulata gentil, de labios rojos de fresa, de dientes de blanco jardín.
Sus ojos son dos nubelos, su nuca perfume de abril. Ay, muratita querida, de escuchar el triste son, que te canta vida un soldado español.
¡Ay, mulata del alma atiende la fe! ¡Ay, brillando siempre reza!
La banda sonora de la ciutat cremada va ser composta per Manuel Valls i Gorina i és clau per entendre el to del film. És una música de retorn, de pèrdua, de nostàlgia colonial, el so d'un món que s'acaba. La direcció musical dels Corts Claver i la Coral Sant Jordi va anar a càrrec d'Antoni Rosmar Bà. El tema que estem escoltant sona en l'obertura de la pel·lícula i es titula exactament Habanera.
I evoca aquell viatge de tornada de Cuba, la mirada posada en el mar i en la terra que esperen, amb tota la seva complexitat emocional. Aquesta melodia, plenament integrada en la pàtina sonora del film, crea un pont entre la nostàlgia colonial i els ritmes populars que es van reformular en clau moderna al segle XX.
La ciutat cremada comença amb l'arribada a Barcelona procedent de Cuba d'un soldat, Josep, i del seu amic Frederic Palau, que torna a casa amb un bon gravat de dòlars. La família Palau, de l'alta burguesia, es dedica al comerç del cava i rep amb els braços oberts el jove Josep.
Roser i Remei, les nebodes de Frederic, sospiren pel convidat. Josep es decanta per Remei i es casa amb ella, si bé l'atracció entre els cunyats és forta i persisteix al llarg dels anys. La trama principal, però, no és la vida d'aquesta família de ciutat, sinó l'excusa per descriure els conflictes polítics i socials de l'època compresa entre els anys 1899 i el 1909.
És un gran fresc històric que ens mostra una dècada decisiva de la història recent de Catalunya a través de la vida quotidiana dels seus habitants. No hi ha un ono i queroi, ni una sola mirada. Hi ha una família burgesa, això sí, els palau, i l'entorn social i polític que els envolta.
Apareixen obrers, militars, polítics, estudiants, religiosos, sindicalistes... i apareixen carrers plens de multituds, piquets, convents que cremen i comerços tancats. Des del moment que els soldats arriben a port, la pel·lícula avança gairebé sense que l'espectador se n'adoni cap als fets de la setmana tràgica de 1909, amb les protestes...
populars i la presió carien la història de Catalunya. Entremig, veiem créixer la conflictivitat social, les crisis econòmiques, l'organització obrera, les manifestacions i les contradiccions d'una burguesia que abraça la modernitat però que de fet té por del poble. La pel·lícula s'erigeix volgudament com un mirall del seu temps i alhora com un reflex de la pròpia transició espanyola.
La vida professional del cineasta barceloní Antoni Ribés, va néixer el 35 i va morir el 2007, va estar marcada per un cinema de denúncia i reivindicació. Amb aquesta pel·lícula no pretenia donar una lliçó d'història. Ell va voler reivindicar, sobretot, la memòria.
I això, en el cinema dels anys 70, era un acte polític. I aquesta mateixa línia de compromís és la que tindrien tres de les seves pel·lícules posteriors més conegudes. Catalans universals, 78, Victòria, La gran aventura d'un poble, 84, i Terra de canons, 2000.
Rivers entenia el cinema com una eina col·lectiva, gairebé cívica. La ciutat cremada neixia amb una voluntat clara, a explicar d'on veníem per entendre on érem en aquell moment. Per això el film és coral, ample, ambiciós. I el director no buscava simplificar els conflictes, sinó mostrar-los amb tota la seva complexitat.
Segons la fitxa de la pel·lícula que es conserva al Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, la ciutat cremada va ser un triomf nacionalista, no pas un èxit cinematogràfic. El guió, escrit conjuntament per ell i per Miquel Sanz, defuig al maniqueïsme. Ningú és completament bo i ningú és del tot innocent. La història, com la ciutat, és plena de tensions de principi a fi.
En l'apartat tècnic cal destacar l'excel·lent disseny de producció i ambientació i també la curada fotografia de Teo Escamilla i el muntatge interessantíssim de Ramon Quadreny. El film va ser produït a través d'una cooperativa cultural i té una durada, potser un pèl excessiva, de 150 minuts.
El càsting de la ciutat cremada no es va fer pensar en el lluïment individual, sinó en la credibilitat col·lectiva. Antoni Ribes tenia molt clar que no volia una pel·lícula d'estrelles, sinó una ciutat sencera davant la càmera. Per això, el procés de selecció va ser poc convencional.
D'una banda hi havia actors professionals amb una trajectòria sòlida, però de l'altra hi havia una voluntat explícita d'obrir el repartiment a persones reals, amb rostre, cos i veu d'aquí. Els papers principals es van assignar actors i actrius que venien sobretot del teatre, un teatre molt marcat pel compromís cultural i polític.
Javier Orriaga, Pau Garçavall, Janín Mestre o Francisco Casares no eren cares anodines, eren actors amb bagatge, amb discurs, amb consciència de país. Ángela Molina, encara jove però ja amb una força expressiva enorme, va ser escollida per la seva capacitat de transmetre emoció sense excessos, amb una modernitat que contrastava, volgudament, amb l'època que representava.
El càsting no buscava exactitud històrica, sinó connexió emocional amb l'espectador contemporani. I apareixen també José Luis López Vázquez, Montserrat Salvador, Adolfo Marsillac, Alfred Luquetti, Núria Espert, Teresa Gimpera, Pati Shepard, Joan Borràs, Josep Minguell, Josep Vibó, Rafel Anglada, Josep Maria Domènech, etc. etc.
I tots ells interpretant figures que no eren mites, sinó persones de carn i ossos que vivien atrapades en un temps convuls. També hi van participar figures de la vida pública de diferents àmbits, com ara Joan Manuel Serrat, Ovidi Mollor, Montserrat Roig, Marina Rossell o Mari Sant Pere.
I per una altra banda, Antoni Ribés va fer una operació molt poc habitual. Va apropar figures reals de la vida política i cultural de la transició com a presències dins del relat històric. El cas més clar i documentat és el de Ribé Barrera, que apareix interpretant un diputat catalanista de principis del segle XX. Altres presències de relleu van ser les de Josep Benet, Joan Rebentós i Jordi Solet Ura.
El missatge és clar, el film volia ser una obra coral, on el present es diluïa dins del passat. La història no està tancada, els rols de poder es repeteixen i els conflictes també. Uuuu... Uuuu... Uuuu...
La ciutat cremada no és només una obra artística, és una aventura col·lectiva, com he dit, i el rodatge es va fer amb moltes limitacions de pressupost i moltes dificultats per aconseguir finançament. De fet, el projecte es va fer realitat amb les aportacions de més de 100 petits inversors a través de comptes de participació.
No hi va haver una productora comercial en el sentit clàssic. Només Leo Films, amb Ferran Repiso com a responsable, i Produccions Teide, amb Josep Maria Forna al capdavant, serien les presències més importants pel que fa a productores. La ciutat de Barcelona es va convertir en un escenari viu. No hi havia grans decorats artificials.
Carrers, places, edificis reals es van transformar per recrear la ciutat de feia 70 anys. Això li dona al film una textura molt particular, a mig camí entre la reconstrucció històrica i el documental.
L'espectador reconeix els espais i alhora els veu com si fos la primera vegada. I tenen una presència important, per exemple, al Parc de la Ciutadella, l'Art de Triomf, el Barri Gòtic i diferents zones del casc antic. També es van rodar algunes seqüències exteriors a Vilanova i la Geltrú, Hostel Ric i Sant Saturní de Noia.
El rodatge va ser molt complex, amb pocs recursos, molta voluntat i una logística difícil, però es va fer amb un entusiasme enorme. Tothom sabia que estava participant en alguna cosa important. Un cop acabada, la pel·lícula va patir retards, problemes de distribució i, sobretot, censura.
Tot i que Franco ja havia mort, les estructures de control continuaven actives. Durant més d'un any, sí, sí, un any, el film va quedar bloquejat. El seu contingut polític incomodava. Parlar de repressió militar, de l'església, del poder econòmic, era encara perillós. En Toni Ribes, però, es va mantenir ferm i va lluitar perquè la pel·lícula es pogués veure sencera, i en català, que és com ell l'havia concebuda.
L'estrena va tenir lloc el 22 de setembre de 1976 al Cinema Florida de Barcelona i el 8 de desembre del mateix any al Cinema Albéniz de Madrid i al gener a Ciutat de Palma. Per les sales de cinema van passar un total d'un milió
447.377 persones espectadores. I va recaptar 764.650 pessetes. La pel·lícula va rebre el Premi Especial del Judet del Festival de Cinema de Montreal l'any 1978.
El film parla del 1909, però també parla del 1976, i vista ara, el 2026, 50 anys després de la seva estrena, ens continua interpel·lant. Continua sent una pel·lícula incòmoda. Per entendre això que estic dient, escoltem ara la seqüència de la pel·lícula en què el personatge del polític Francesc Cambó, que és
Adolfo Marsillac, es dirigeix solemnament al rei Alfons XIII en la seva visita a Barcelona reclamant-li llibertat i estatut d'autonomia per al problema català. Concedo la venia para hablar. Seré breve. Esta ciudad, señor, no se siente feliz.
Se engañaría vuestra majestad si creyera que la gran acogida que os ha tributado la ciudad de Barcelona indica que se siente satisfecha en sus aspiraciones, que los graves problemas que tiene planteados y las hondas preocupaciones de su espíritu han desaparecido. La ciudad ha sido generosa porque os ha visto joven y valiente. La juventud y el valor despiertan la esperanza. Es una oportunidad sin par que nos ofrece el pueblo, tal vez la última.
Ese pueblo que se abstiene de la política y ha vibrado a vuestro paso. Barcelona, con ser ciudad grande y rica, quiere serlo mucho más y se siente con fuerzas para conseguirlo. Y para ello solo pide libertad.
Libertad para dar expresión a sus energías creativas que solo en mínima parte le permiten las trabas de la ley. Libertad para administrar los recursos que paga el pueblo para el fomento de la ciudad y que solo en mínima parte en la ciudad se quedan. Se habla con frecuencia y no siempre con comprensión del problema catalán, de lo que este pueblo pide y de lo que el poder central nos concede que siempre es una mínima parte.
¿Cómo no va a haber problema catalán? Todo, todo lo que es esencial para nuestra vida ciudadana ha de resolverse en Madrid. En Madrid, señor, nunca tienen prisa. Creemos, señor, que estas ansias de libertad las juzgará vuestra majestad sin prevención alguna.
Nosotros, como concejales de Barcelona, solo deseamos que esta ciudad sea no solo la primera de España, sino una de las primeras del mundo. Y como catalanes, solo deseamos la prosperidad de Cataluña, como seguramente la desea también vuestra majestad. Y esto, señor, solo se conseguirá con la libertad, con la autonomía, que al engrandecer a este pueblo, engrandecerá también a su rey.
¿Quién es el que habla? Un tal camó. Pasaremos los políticos aquí presentes. Pasarán los partidos aquí representados. Caerán regímenes. Surgirán otros nuevos. Pero el hecho vivo de Cataluña subsistirá.
És sorprenent la gran quantitat de temes històrics que s'esmenten a la pel·lícula. La guerra de Cuba, la repatriació de capitals després del conflicte, el tancament de comerços per les pujades d'impostos després de la guerra, la majoria d'edat d'Alfons III i la visita que va fer a la ciutat, l'anarquisme, el republicanisme radical, la lliga, les relacions laborals, la via de la burguesia, la guerra del Marroc... A més a més apareixen importants personatges de l'època com el doctor Robert,
Cambó, Alfons XIII, Les Rucs i s'esmenten altres, com ara Maura, Ferrer i Guàrdia i Durant i Bas. També es veu l'inici d'algunes innovacions a Espanya, com ara l'automòbil o el telèfon. Des del punt de vista històric és, sens dubte, una gran pel·lícula.
Quan la ciutat cremada parlava de vagues, de repressió, de violència institucional, no ho feia des de la distància. El públic de 1976 que assistia a les sales a veure la pel·lícula entenia perfectament el paral·lelisme. La setmana tràgica no era només un episodi del passat, era una advertència, un record incòmode, com he dit anteriorment. Quan l'Estat gira l'esquena a la gent, quan la desigualtat s'enquista...
La ciutat crema. El film va arribar en un moment en què Espanya encara no era una democràcia plena. Bé, no sé si encara ho és. El missatge era i és clar, la història no resolta sempre torna.
La Sirot cremada, i anem acabant, és la primera gran pel·lícula del cinema català contemporani que va mirar la història de cara, sense por. És molt recomanable, tant per a historiadors com pels amants del bon cinema. No deixa de ser una de les joies de la nomenada Escola de Barcelona. La posada en escena és bastant ambiciosa i l'ambientació de l'època està molt aconseguida.
A nivell historiogràfic és molt fidel a la història i reflecteix un d'aquests moments de la història contemporània dels quals és interessant conèixer la seva importància i la seva repercussió. Les conseqüències polítiques i econòmiques a la ciutat com tal de la Guerra de Cuba
l'enfrontament continu Barcelona-Madrid, la pugna entre burgesos i anarquistes i, en darrer lloc, el catalanisme. A més a més, cal destacar que és una pel·lícula on es fa servir l'esperanto, que potser ara ningú sap del que parlo, en un moment decisiu i justificat.
Així doncs, avui, 50 anys després, continua sent una obra interessant, complexa i necessària. I ha envellit bastant bé. Ens recorda que les ciutats no només es construeixen, també es poden cremar si no se les escolta. Potser el més important que ens diu aquesta pel·lícula és que el passat té pes i que la memòria no és un luxe cultural, sinó una eina per no repetir errors.
Fins demà!
Tornarà a ser rica i plena, endarrere aquesta gent, tan ofana i tan superba. Bon cop de fals, bon cop de fals d'avanços de la terra, bon cop de fals.
Ara és hora, segadors, ara és hora d'estar aberta per quan vingui un altre juny. Esmolem ben bé les eines, bon cop de fals,
Bon cop de fals, defensors de la terra. Bon cop de fals, que tremoli l'enemic. Doncs fins aquí aquest espai de Sant Antonio Barrero. Moltíssimes gràcies per acompanyar-nos una setmana més. Molt bé. I ens trobem ben aviat aquí a les zones. Gràcies. Vinga.
L'actualitat del Baix Gaià te l'explica Baix Gaià al dia.
Fins demà!
Oh, sí, que sigui ja divendres! Doncs ja hi hem arribat. I, de fet, ens plantem en els últims compassos d'aquesta nova edició de Baix Gai al Dia, després d'aquesta estoneta o d'aquest final d'espai amb l'Antonio Barrero, tan patriota i català. Va, reflexionem, sisplau, reflexionem així ràpid abans de marxar. Sònia. Vinga, va, ràpidament. Diu, quan beguis aigua, recorda la font. I això és un proverbi xinès.
Així de fàcil. Vinga, aigua, ara que ve el cap de setmana. Sí, sí. Que no ens plogui el cap de setmana, home no. Vinga, som els porrons. Raquel Martínez, Sònia Camí, bon cap de setmana, reveure. Bon cap de setmana, que vagi bé pel Baix Gaipa, eh?
Ona la Torra, la ràdio de Torredambarra. Bon cap de setmana també per tots vostès. A reveure. Adéu-siau. Te ofrecemos llamadas y datos ilimitados en tu teléfono móvil por solo 25 euros al mes. Y atención, si contratas la fibra óptica con nosotros, disfrutarás de 500 megas en tu hogar, más un teléfono móvil con 60 gigas de datos y llamadas ilimitadas, todo por solo 40 euros al mes.
Para más información entra en egmtelecom.com o llámanos al 611 527 377. 611 527 377. EGM Telecom, tu compañía de telefonía de proximidad.
Per donar esperança a qui més ho necessita. Per la solidaritat i el compromís. Per acompanyar-nos cada dia amb la teva generositat. Pel suport que ens has donat aquest any. Gràcies. Càritas. Cada gest compta.
Fem parada per descobrir el nostre entorn natural i aprendre a observar. Atura't cada setmana a escoltar el guaita que tenim a la teva emisora local.
Vols anunciar el teu negoci a Ona La Torre? Vols donar a conèixer la teva empresa als nostres oients a un preu molt assequible? Escriu-nos un correu a onalatorre.cat o envia un WhatsApp al 674-3608-92. 674-3608-92. Et podràs beneficiar de les nostres ofertes i preus especials. Ona La Torre, l'altaveu ideal per la teva empresa.
Francesc Balanyà, el periodista agrari de Catalunya, presenta cada setmana Arrela, l'espai agroalimentari de referència de les Terres de Lleida. Expliquem i analitzem les qüestions més rellevants de l'agricultura i la ramaderia del nostre país amb els principals agents d'aquest sector primari. Arrela, el programa agrari du a un Lleida Ràdio, cada setmana amb Francesc Balanyà.
Sabíeu que el parc dels filadors és una zona d'esbarjo que combina el parc d'educació viària amb instal·lacions esportives? Un espai amb més de 1.000 metres quadrats que combina instal·lacions esportives i un circuit d'educació viària perquè els infants descobreixin les normes de circulació tot jugant. El podeu trobar a la part superior de l'aparcament dels filadors.
Obert cada dia de 10 del matí a 10 del vespre. Acosteu-vos-hi amb la família i gaudiu d'un espai pensat per créixer jugant. Més informació a la pàgina web de l'Ajuntament de Torredembarra. Notícies en xarxa.
Bon dia, són les 11, us parla Maria Laram. El govern aprovarà avui el projecte de llei dels pressupostes