Sintonitzes Ona Latorre, 107.0 FM i onaguiolatorre.cat Baix Gaià al dia, el programa d'Altafulla Ràdio, Ona Latorre i Roda de Barà Ràdio.
Bon dia, Baix Gaià. Avui és dimarts 20 de gener de 2026 i celebrem Sant Sebastià. Arrenquem una nova edició de Baix Gaià al dia, el magazín conjunt entre Altafulla Ràdio, Ona La Torre i Roda de Barà Ràdio. Encarem el dia amb la mirada posada en el nostre entorn més proper perquè l'actualitat del territori és la que cada dia marca el pols de la jornada.
A Torredembarra l'Ajuntament ha iniciat el procés participatiu del Pla de Barris al nucli antic de la vila i convocarà la ciutadania a les dues sessions de treball previstes. L'objectiu és presentar la candidatura a la convocatòria 2026 del Pla de Barris. Per materialitzar-les vol treballar en coordinació entre els serveis tècnics municipals i la ciutadania mitjançant un procés participatiu.
A Roda de Barà, l'Ajuntament ha obert la convocatòria per a la contractació amb pràctiques d'una persona jove desocupada per al Departament de Secretaria Serveis Jurídics, en el marc del projecte de garantia juvenil impulsat pel Servei d'Ocupació de Catalunya. L'objectiu és fomentar l'ocupació juvenil i facilitar una experiència laboral.
I al tafulla l'aigua de pluja ha tornat a acumular-se en un tram de la via Augusta i els carrers adjacents a Baja Mar. L'arribada de restes vegetals, amb l'aigua que ha baixat de la rasa i les hortes de l'entorn, ha fet que el dipòsit ubicat a la rotonda del càmping, passada la via del tren, no hagi estat capaç d'absorbir-la i aquesta hagi començat a brullar.
Tot això és Baix Gai al Dia, el programa de proximitat que connecta Torre d'Embarra, Roda de Barà, Altafulla i la resta de municipis del Baix Gaià amb informació contrastada, anàlisi i bona companyia. En els pròxims minuts farem un recorregut complet per l'actualitat.
La previsió meteorològica, el repàs de les portades, escoltarem l'opinió del periodista Joan Boronat i per tancar aquest primer tram farem una pausa amb una proposta musical. No marxin, que tot just comencem. Els parla Sònia Camí, Raquel Martínez, bon dia. Bon dia, Sònia, com estem? Doncs molt bé, i tu, com va la setmana, aquest inici de setmana? Doncs bé, ahir ens vam reenganxar pràcticament en el tram final del magazín, perquè sí...
Teníem ple a Torre d'en Barra, però va ser molt curt. Jo crec que el més curt de tota la història recent dels plens. I, en fi, que avui ja us l'hem resumit a l'informatiu. I avui sí que, de totes totes, serem aquí fins al final amb força continguts que ja tenim preparats.
Molt bé, Raquel, els plens de la torre han arribat a durar hores i hores, oi? Hores i hores. Abans, quan començaven a les 8 del vespre, crec que el rècord el vam tenir un camí que vam acabar a quarts de 3 de la matinada. Imagina't. Déu-n'hi-do, em costa d'imaginar, em costa. Ara, per sort, han tornat a l'horari de matí i ens estalviem a acabar hores intempestives.
Perfecte, doncs. Tenen sintonitzades Altafulla Ràdio, Ona La Torre i Roda de Barà Ràdio. Això és Baix Gai al dia. Benvingudes i benvinguts a la ràdio de proximitat. Comencem. Cada matí, de 9 a 11, connecta amb Baix Gaià al dia.
I abans d'entrar en matèria, obrim el programa Mirant el cel. És moment de conèixer la previsió del temps per a les pròximes hores al Baix Gaià. Ens ho explica, com sempre, Luismi Pérez, amb tots els detalls meteorològics. Endavant, Luismi. Bon dia. Situació de temporal marítim, el que tenim a hores d'ara, tota la costa d'Aurada i, per tant, precaució arran de mar.
en el cas del Camp de Tarragona, perquè tenim aquestes onades que en algun cas arribaran a passar dels 3 metres d'altura. Una situació de maragassa que sobretot a la costa del Baix Penedès serà més evident. A més a més, les aigües del mar estan força altes per aquesta pertorbació. Per tant, gran part d'aquestes onades impacten contra els passejos marítims. També molts núvols que aniran deixant pluges. De fet, a hores d'ara...
Plou amb ganes fins i tot a la comarca del Priorat, de la Conca de Barberà i en alguns indrets interiors del Baix Camp i de forma intermitent gairebé tot aquest dimarts anirà plovent. Aquesta tarda una mica menys, aquest matí d'una forma més general. Però ja diem, estarem parlant de pluges intermitents, amb un ambient força fred també i a més amb aquest vent, més sensació de fredor encara. Estem pendents a la xarxa.
Doncs fins aquí la previsió meteorològica d'avui. Gràcies, Luismi, per posar-nos el dia del temps que ens espera el Baix Gaià. Nosaltres continuem amb més continguts aquí, a Baix Gaià al dia. Baix Gaià al dia. La veu del territori.
I sense moure'ns de l'actualitat, tot seguit farem un repàs a les portades de la premsa per saber què destaquen avui els principals mitjans. Començarem amb les portades dels diaris més propers i després ampliarem el focus. Raquel, què destaca la premsa tarragonina?
Si comencem pel diari més, ens diuen que s'amplia la moratòria per les terrasses de la plaça de la Font, a Tarragona. L'Ajuntament ha decidit ampliar el termini que les terrasses han d'adequar-se l'ordenança aprovada l'any passat, a l'espera del projecte municipal que ha de redefinir la imatge de l'espai. Els veïns ara es mostren indignats per aquest nou ajornament.
I la imatge és dels pagesos a les seves protestes al camp de Tarragona. Recordem que ahir us comentàvem que hi havia prevista aquesta tracturada a Riudoms. Doncs la imatge és d'uns quants pagesos arrossegant un avellaner
i el titular és «L'Avellana es mor». Pagesos del sector van protestar ahir deixant avellaners morts davant el Departament d'Agricultura i cremant-ne d'altres davant aigües de reus. Doncs una protesta que avui és protagonista als mitjans i en política un nom propi, el de l'alcalde de la Canonja, Roc Muñoz, que qüestiona el tracte rebut per part de Tarragona.
Diu que a l'alcalde de la Canonga li entén tot. Diu que hi ha amics, enemics i companys de partit. Diu que aquests són els pitjors. Així de contundent s'ha mostrat en una entrevista que avui podeu trobar al diari Més. També parlen del projecte definitiu per les noves guinguetes de platja de Cambrils i Reus tanca la campanya de Nadal amb més visitants però menys vendes.
També expliquen que la Diputació es mostra oberta a retocar el projecte del camí de ronda a la Sabinosa per millorar-lo. I avui fan una crisi esportiva parlant del nàstic. Diuen, i ara què? El nàstic no pot acudir al mercat per reforçar-se si abans no allibera fitxes.
Són els titulars que destaca avui el diari Més. Ara anem a la portada del diari de Tarragona. D'aquí uns instants també anirem a l'interior, de la mà del periodista Joan Boronat. Però quedem-nos amb la imatge de la catàstrofe dels trens de Muth. Es pregunten què en sabem de la tragèdia.
expliquen que de moment ja són 40 els morts en aquests descarrilaments. Avui a les pàgines inicials del diari de Tarragona analitzant la informació que fins al moment ja s'ha fet pública sobre aquest accident.
Salvador Illa pateix una osteomielitis pública. És una infecció òsia rara i haurà de passar un dia més a l'UCI, com a mínim. És el que destaca el diari. També parlen de la guerra d'arquitectes per reformar Caixa Tarragona, aquest edifici que ara ja és propietat de la Diputació.
I també avui analitzen en matèria d'habitatge com els anuncis de dos de cada deu pisos de lloguer no duren ni 24 hores. A Reus, l'angoixa dels veïns de la nau incendiada és el tema destacat en portada. I acabem amb les manifestacions de pescadors i agricultors que surten al carrer per manifestar la seva desesperació, diuen davant la passivitat dels polítics.
Són els temes d'aquest dimarts 20 de gener, Sònia.
Doncs ampliem una mica el focus. Ara fem una cop d'ull a la premsa generalista i, evidentment, aquesta tragèdia d'Adamuth s'entra avui totes les portades. Si comencem amb la portada del periòdico, diu que la investigació se centra en les vies i en el tren d'Irio. Les indagacions descarten la fallada humana en l'origen del descarrilament i xoc de trens que va causar almenys 40 morts mentre que hi ha vagons als quals encara no s'ha pogut accedir.
Imatge d'aquesta terrible tragèdia. Altres dades que dona el periòdico. Diu que DIF havia renovat la línia però havia notificat incidències. Puente assegura que hi ha molts trams de via trencats a la zona del sinistre. Una comissió independent ja desplegada determinarà les causes del sinistre. El tren d'Irio és del 2022 i havia passat una revisió quatre dies abans. Els familiars busquen els seus desapareguts entre el dolor d'un poble sencer.
També destaca una nena de 6 anys, és l'única supervivent d'una família de 5 membres. I Andalusia es queda sense alta velocitat en Madrid i les aerolínies apugen preus. La Vanguardia, la investigació de la tragèdia d'Adamud, se centra en trencaments a la via.
Transports confirma punts d'arrel trencats, però no determina que en sigui la causa. L'últim any a DIF havia registrat 8 incidències al fatídic tram. L'accident causa almenys 40 morts i hi ha 43 denúncies de desapareguts. El tren àlvia va xocar a 205 km h contra l'Írio, que va descarrilar 20 segons abans.
Altres temes que destaca la Vanguardia és que Illa té una infecció òssea i continuarà ingressat dues setmanes. El president sortirà avui de l'UCI arran de les bones notícies, segons els metges. Dinamarca demana ajuda a l'OTAN i envia més tropes a Granlàndia. La idea d'una missió liada a l'Illa podria agradar a l'Aliança Atlàntica després del desplegament de l'operació El Flanc Est.
Washington vol que la seva Junta Paragassa substitueixi l'ONU. Altres temes que destaca avui la Vanguardia és que l'FMI torna a elevar el creixement d'Espanya. També hi tenim entrevista a Andrei Kurkov, escriptor ucrainès, el qual ha dit que l'amor dona més possibilitats de sobreviure en una guerra.
També destaca que mor als 93 anys Valentino, gran de la moda del segle XX, i Barça contra el Bacete als quarts de la Copa, el 3 de febrer. Continuem amb la portada de l'Ara, que diu... Encara sense respostes a Adamuz i almenys 40 morts, però els equips de rescat encara no han excedit a dos vagons. Desolació i dolor al poble andalús, els testimonis de la tragèdia ferroviària i també imatge d'aquest accident.
Valentino, 1932-2026, la moda perd el mestre del vermell més elegant. La Unió Europea suspès a activar el besuc al·legal per frenar Trump a Groenlàndia. Starmer es planta per primer cop davant el president dels Estats Units.
Quasi un any de retard per lliurar 34 pisos protegits a Sabadell. El sobrecos ha afectat unes obres que van començar el 2022. I acabarem aquestes portades amb el punt avui que titula Trump ho incendia tot. El magnat desafia la democràcia nord-americana i sotmet el món a la llei del més fort en el primer any del seu segon mandat a la Casa Blanca.
També en la crònica el dia d'ahir de Pere Bosch i Cuenca, titula de la tragèdia la tragicomèdia. L'accident ferroviari a Andalusia contrasta amb un nou episodi de Donald Trump sobre el Premi Nobel de la Pau. I en el suplement l'esportiu, Vicky López, futbolista del Barça, diu... Sabia que si feia les coses bé, el meu moment arribaria.
Doncs això és el que destaca en les portades de la premsa d'avui per tenir una mirada general de l'actualitat informativa. Nosaltres seguim endavant a Baix Gaia al dia amb més continguts. Baix Gaia al dia, la ràdio que informa i acompanya. Baix Gaia al dia, la ràdio que informa i acompanya.
I ara obrim l'espai i opinió del programa. Ho fem amb la mirada crítica i l'anàlisi de l'actualitat de la mà de Joan Boronat. Com tots els dimarts, la conversa la conduirà la Raquel, que ja és a punt per aprofundir en els temes del dia. Raquel, quan vulguis. Doncs sí, avui toca obrir el diari de Tarragona també, perquè tots els dimarts hi ha les pàgines especials de Tarragonès al dia i la majoria de peces l'assigna el periodista Joan Boronat.
que ens atén al telèfon, no sé si des de la Riera de Gaillà o el tenim desplaçat en algun altre punt. Molt bon dia, Joan. Molt bon dia, ara mateix a Tarragona, però d'aquí una estona a la Riera de Gaillà. Molt bé. Plou per allà o com ho tenim? Bueno, cau en gota, sí. He anat ploviscant una mica, per tant, el terra està húmit.
sense que caigui un gran ruixat, però bé, continua aquest règim plusós. Avui mirant el cel, i el cap de setmana pròxim se suposa que ja farà millor temps. Si més no ho apuntem, perquè avui...
recull algunes de les cites que ens esperen aquí al Baix Gaillà el pròxim dissabte i diumenge, entre elles una que ja ens fa obrir la gana de bon matí, que és aquest concurs d'arrossos que hi haurà a Bespella de Gaillà en el marc de la festa de Sant Sebastià, que és avui Sant Sebastià, i és una festivitat que se celebra en molts municipis. Ho comentàvem aquests dies també, aclarar, és com la festa major d'hivern,
per Sant Sebastià i Vespella també és el cas. Sí, efectivament, i la Riera de Gaià també ha fet alguns actes al cap de setmana, també Vilallonga, molts pobles del Tarragonès també, ara recordo així de memòria Pere Forra i Puigdelfí,
que també van fer alguns actes al cap de setmana, aprofitant els dies de dissabte i diumenge, perquè no hem de oblidar que avui, antigament sí que es feia festa, però avui dia, pels temes laborals, no deixa de ser un dia normal i corrent, un dia ordinari.
Doncs apuntes a això, que hi haurà, entre els actes destacats, un concurs d'arrossos que arriba a la 31a edició. Ja està més que consolidada, aquesta cita. Sí, aquesta festa del concurs d'arrossos a Vespella de Gaià es va iniciar fa 31 anys per a alguns llavors alcalde Bartolotzi,
i el Daniel Cid ho continua impulsant perquè això ha quallat i està molt esperada aquesta festa entre el públic. El dissabte, com bé has dit, hi haurà aquest concurs de rossos i això es fa actualment els darrers anys a Mas d'en Plana, que és un mas que està abandonat.
però és de titularitat pública, és de l'Ajuntament. Allí el concurs ho deix de molta participació per part dels veïns de l'Espella, però també per molta gent de municipis a la contornada. Cada any hi fa el seu arròs grups de Torredembarra, d'Altafulla, de la Riera, de Salomó, de la Nou... I a partir de dos quarts de Dugues...
després de la missa en honor del 4 de Sant Sebastià, començarà l'elaboració dels arrossos que hauran d'estar enllestits a dos quarts de 3 de la tarda per tal que el jurat popular pugui tastar-los, fer la puntuació i atorgar els premis després d'aquest arross. És consumit a l'hora de dinar pels propis grups que els han elaborat
I es premia, dona un primer, segon i tercer premi als tres millors arrossos. També es premia el més original i el de millor presentació.
L'Ajuntament de Vespella, per la seva part, hi posa la llenya, l'arròs, l'aigua, l'oli d'oliva, i després cadascun dels grups, que acostumen a ser d'un màxim de sis persones, ha de posar els ingredients, sigui de marí, sigui mar i muntanya, sigui de verdures...
així com els estris que són necessaris per fer-ho tot plegat. Ai, fas venir gana, eh? Només de sentir-te, Joan, aquesta cita està destacada dins de l'oferta gastronòmica del Baix Gaià, aquest concurs de rossos.
I l'altra cita que dèiem de cara a diumenge, ja, l'endemà, és a la pobla de Montornès, on hi haurà una trobada de bandes de confreries, que expliques avui que forma part de la commemoració dels 10 anys de la creació de la banda de timbals local que va néixer per donar vida a la processó de la Setmana Santa Poblenca. Sí, efectivament, la pobla de Montornès organitza per el diumenge, vinent, la primera trobada de bandes de confreries.
és una trobada que organitza, com bé has dit, la banda de timbals de l'associació Amics de Montornès, amb la col·laboració de l'Ajuntament de la localitat. Això és per celebrar, suposo que tindrà continuïtat aquesta trobada, com ja bé has dit, també els 10 anys de la creació de la banda de timbals, que va ser creada, doncs això, per acompanyar la processó de Setmana Santa
la de Divendressant a la pobla de Montornès, que precisament cal recordar que havia decaigut de tal manera que va durar una sèrie d'anys que ja no se celebrava aquesta processó. El motiu pel qual, per donar-li una empenta, una revifada, es va idear la creació de la banda de Timbals. Al matí, les bandes convidades són Mare de la Soledat, de Tarragona, el Descendiment de Tarragona, la Verònica de Reus, els Nazanets de Torre d'Embarra
la Dolorosa i el Sant Cris de la Pobla de Montornès. A partir dels quarts de 12 faran un recorregut pels carrers del nucli històric de la Pobla de Montornès per continuar a les 12 del migdia a la plaça de l'Església on hi haurà una actuació, diguem-ne, conjunta de lluïment per cloure la jornada.
Doncs això diumenge serà, com dèiem, a partir de dos quarts de 12 i a les 12 del migdia per qui hi vulgui assistir. Això de cara al pròxim cap de setmana. Però també parles d'una cita que va tenir lloc tot just fa uns dies i que l'àmbit esportiu serveix per posar en valor la figura de molts esportistes, en aquest cas Catllarencs,
perquè s'ha organitzat la segona festa de l'esport, una iniciativa de l'Ajuntament per reconèixer entitats i esportistes, i avui també ho destaques en aquestes pàgines especials, Joan. Sí, efectivament fem esment aquesta segona festa de l'esport, que va tenir lloc el diumenge, aquest passat diumenge al Catllà,
Una mica passada per aigua, perquè el risc de pluja i també el plugim que va caure durant algunes estones va prohibir o evitar que es fes un acte social i esportiu a la Torre d'en Guiu, que és el parc municipal,
on estava previst demostracions esportives i també trobades de caire social entre totes les entitats deportives del poble i dels practicants de l'esport. Això es va haver de suprimir i tot es va concentrar a les 5 de la tarda al Centre Cultural de la Vila i allí van tenir lloc el lliurament de distincions a 12 entitats
i a 10 esportistes individuals destacats. Vol dir que es va premiar a nivell individual la marca i l'obtenció de títols en competicions esportives de diverses disciplines d'esportistes del Catllac en clubs locals,
o de fora, inclús han aconseguit títols o marques no només a nivell català, sinó també estatal i fins i tot internacional. Doncs avui ho destaca en aquesta notícia sobre el Carllà, que no és pas l'única perquè a l'obertura d'aquestes pàgines especials també es parla que el consistori s'ha adherit
a l'Associació per l'Impuls Metropolità del Camp de Tarragona i a l'interior hi ha també notícies d'Altafulla, com la de la instal·lació dels tandals d'ombra al carrer Llevant o també l'audiència pública que es farà el pròxim dissabte per presentar la reforma de la plaça de la portalada.
sempre en aquesta tasca de donar cobertura al Baix Gaià, la premsa escrita, també ampliat a altres municipis del Tarragonès. Per tant, Joan, fent aquest exercici, de parlar d'aquests municipis més petits que de vegades no tenen tanta cobertura mediàtica, però també és interessant, clar que sí, de poder anar explicant iniciatives com les que avui hem comentat.
Doncs et deixem seguir treballant en aquest tema que tens entre mans ara mateix a Tarragona i Joan, acaba de passar bé aquesta setmana amb altres temes que també tenim així d'abast territorial i ens retrobem això el pròxim dimarts amb més qüestions. No sé si tens en ment algun article, alguna cosa que ens puguis avançar o ho deixem de cara el pròxim dimarts?
Bé, de cap al cap de setmana hi ha algun acte destacable. He de repassar l'agenda i prioritzarem els actes de més relleu i que sempre tinguin referència al territori que fem cobertura, com és el Baix Gaià. He de fer un repàs encara de l'agenda, com he dit.
Molt bé, nosaltres també l'actualitzarem aquest pròxim divendres, perquè Déu-n'hi-do, sempre tenim propostes interessants per aquí o per allà, per sortir de casa i no quedar-nos al sofà.
si tenim ganes, això, de socialitzar i de gaudir de l'art i de les propostes culturals i lúdiques. Doncs, Joan Boronat, t'enviem una abraçada en nom de tot l'equip de Baixgallà al dia i et tornem a sentir dimarts que ve i t'anirem llegint aquests dies el diari. Que vagi molt bé. Moltes gràcies. Bon dia. Baixgallà al dia, la ràdio que informa i acompanya.
I arriba el moment de fer una petita pausa musical a Baix Gaialdia. Obrim la nostra pàgina musical, un espai per desconnectar uns minuts, agafar aire i deixar-nos portar pels sons que ens acompanyen aquest matí. Avui escoltarem un tema que es titula Pecat Original de Naina amb Figaflaues. Naina ha encetat una nova etapa artística amb la publicació de Pecat Original, el single que obre el camí cap al seu primer disc i que compta amb una col·laboració destacada de Figaflaues...
un dels grups de referència del panorama pop català. Escoltem, doncs, Pecat Original. La llave d'una caiguda i naciona. Som terrorisme emocional, a punt d'explotar. La fruta prohibida, la culpa i la fa. Quantes vegades em van intentar, no puc frenar-te, no em vull frenar i no sé què passa. Viñame a casa, no anem a pensar.
Som el pecat original, la gavata d'una carguda irracional. Som terrorisme industrial, apunta a explotar la fruta prohibida, la culpa i la fama. Som el pecat original.
Jo no sé dir-te què no, fes-ho per mi, per favor. La meva mania, la meva obsessió. Mira com bufa el vent, mira amb quines ganes. I sé que tu també la tens, tens també de ganes. Només bufes i bufes, i bufes. Cauen les fulles.
Tu compañía de teléfono en Torredembarra es EGM Telecom. Te ofrecemos llamadas y datos ilimitados en tu teléfono móvil por solo 25 euros al mes. Y atención, si contratas la fibra óptica con nosotros, disfrutarás de 500 megas en tu hogar, más un teléfono móvil con 60 gigas de datos y llamadas ilimitadas, todo por solo 40 euros al mes.
Para más información entra en egmtelecom.com o llámanos al 611-527-377. 611-527-377. EGM Telecom, tu compañía de telefonía de proximidad.
Vols anunciar el teu negoci a Ona La Torre? Vols donar a conèixer la teva empresa als nostres oients a un preu molt assequible? Escriu-nos un correu a onalatorre.cat o envia un WhatsApp al 674-3608-92 674-3608-92 674-3608-92 Et podràs beneficiar de les nostres ofertes i preus especials. Ona La Torre, l'altaveu ideal per la teva empresa.
El Club Excursionisme Torre d'en Barra et convida a formar part de l'entitat. Caminant faràs salut, coneixeràs el teu entorn i faràs bons amics. Podràs fer excursions, tindràs informacions de muntanya i també assegurança. I tot molt a prop de tu, al teu poble, el Club Excursionisme Torre d'en Barra. Festa soci, t'hi esperen.
Aquesta setmana la farmàcia de guàrdia a Torredembarra és la farmàcia Miramar, passeig Miramar 193 i Avinguda Pompeu Fabra 26, telèfon 977 46 33 90. Farmàcia Miramar.
La ràdio de proximitat. L'Associació de Voluntaris de Protecció Civil de Torredembarra busca persones que es vulguin incorporar a l'entitat per fer tasques d'ajut a la ciutadania de manera altruista.
Si ets major d'edat, disposes de temps lliure, ets solidari, t'agradaria formar part del cos de Protecció Civil, pots enviar un correu a l'adreça a protecciociviltdb.gmail.com o ve per telèfon al 671 00 24 86. 671 00 24 86. Notícies en xarxa.
Bon dia, són les 10 per la Maria Lara. La llevantada continua afectant Catalunya amb ploges molt abundants que ja han superat d'estrac els 105 litres a l'Empordà i on ha des de més de 6 metres a la costa Brava. De moment, bombers han atès 98 avisos entre les 10 de la nit i les 7 del matí, fet que eleva a 622 el total dels serveis des de l'inici de l'episodi. La regió metropolitana nord concentra la majoria d'aquestes actuacions seguida de Girona, Lleida, Tarragona...
la regió metropolitana de Sud i també les terres de l'Ebre. Anem a conèixer la situació en un dels punts afectats, concretament anem fins a Tordera, on hi tenim el nostre company, el Roger Roure. Roger, quina és la situació? Bon dia.
Bon dia, sí. S'ha activat el llindar de perill a la Tordera pel fort augment del cabal. L'estació d'aforament de Fugàs de la Selva arriba ara als 280 metres cúbics per segon. El Clòria, recordem, es va arribar als 370. Estan ara mateix afectades les vies d'accés i sortida a Tordera Park i la GI 512 al veïnat de Sant Pere. La policia demana utilitzar vies alternatives per Tordera a través de la BB-5121.
També queden restringits els excessos de vianants, el passeig fluvial, l'esplai de la gent gran, la pista de l'amistat, el parc de la Sardana i el parc de Fibra Color. Les activitats esportives a l'aire lliure han quedat sospres també per aquesta jornada. L'Ajuntament vol enviar un missatge de tranquil·litat, ho ha parlat a Elisabet Mejías, l'alcaldessa d'aquest matí a Raiotordera, i les autoritats demanen evitar desplaçaments innecessaris. Gràcies, Roger. Doncs estarem pendents. Bon dia. Bon dia.
I a Palamós la forta pluja també ha tingut algunes incidències destacades. Carlos Ribas, bon dia. En aquests moments a la comarca hi ha carreteres locals tallades per inundacions a Palafrugiri, Montràs, Forellac, Cruïlles, Palau Sator, Serra de Daró, l'accés de la serra en tovallobrega i alguns trams a Palamós. A la Bisbal d'Empordà, el cabal del riu Daró està sobrepassant la seva capacitat. Com a la resta de municipis afectats pel temporal, el baix d'Empordà s'han suspès les activitats escolars, esportives i centres de dia.
La alcaldessa de Palamos, Maria Puig, explica que els accessos a l'Hospital Comarcal estan garantits, tot i que es recomana no agafar el cotxe si no és absolutament necessari. Bé, ha estat, tots els accessos són possibles, el que fa que segueix provent ens dona aquesta pluja fins a la tarda, però tot això funcionen els accessos a l'hospital sense problemes. Ara volem acostar-se a passejos i espirons on trenquin les onades i a respectar els tancaments que facin les autoritats municipals.
Notícies en xarxa
Baixgallà al dia, el programa d'Altaful de Ràdio, Ona la Torre i Roda de Barà. Bon dia de nou, Baixgallà. Avui és dimarts 20 de gener de 2026 i continuem el programa amb la segona part de Baixgallà al dia. Un espai on conflueixen veus, iniciatives i històries que expliquen el territori a través de la seva gent.
Entre altres qüestions, avui ens hem fet ressò, ja que és el tema que publiquen totes les portades dels diaris de la terrible tragèdia d'Adamuth. El xoc i descarrilament de trens, que per a superar la quarantena de morts, hi ha 43 persones desaparegudes. Sembla ser que la causa, un cop descartada la rada humana, seria raïls trencats. En tot cas, s'està investigant, però evidentment que la tragèdia ja no té raó.
La Generalitat ha decretat 3 dies de dol a tot Catalunya amb motiu de les víctimes. Per això molts ajuntaments mantenen les banderes una jana mig cal. Ahir es va fer un minut de silenci amb moltes poblacions en senyal de condol a familiars i amics de les víctimes i solidaritat i suport a les persones ferides.
I a partir d'ara entrem de plena els continguts d'aquest segon tram. D'una banda, els oferirem un reportatge sobre l'espigulada que va tenir lloc a Torredembarra, una iniciativa que posa el focus en l'aprofitament alimentari, la sostenibilitat i el compromís social.
Tot seguit, l'eco del Gaià amb Víctor Álvarez, del GT Ecologistes en Acció, per parlar de medi ambient, territori i els reptes ecològics que tenim al davant. Per tancar el programa, ho farem, com és habitual, amb una cita cèlebre, una reflexió final per acomiadar-nos amb pensament crític. Tot això i molt més a Baix Gai al Dia. No s'ho perdin. L'actualitat del territori, les històries que toquen de prop i les veus dels seus protagonistes. Baix Gaià al Dia.
Torredambarra ha acollit una nova espigulada per aprofitar els fruits de l'arbrat urbà. Una quinzena de voluntaris de la Fundació Onada es van donar cita a l'avinguda Pompeu Fabra per recollir les taronges amargues dels nous tarongers que hi ha en aquesta via i després també es van desplaçar als arbres que hi ha a la plaça del Castell.
Amb aquests fruits es farà malmelada que es destinen a entitats socials i així s'evita el malbaratament alimentari i es fomenta l'economia circular. Nosaltres ara us oferirem les entrevistes que va realitzar el nostre company Josep Sánchez per il·lustrar aquesta iniciativa de la Fundació Espigoladors en el marc del projecte Urbanita.
Una iniciativa que compta amb la col·laboració de l'Ajuntament de Torredembarra a través de la Regidoria de Sostenibilitat amb el suport de l'Agència de Residus de Catalunya. De fet, aquest projecte es va iniciar a través d'una subvenció de la Generalitat i s'ha anat consolidant amb el temps.
Actualment, ara la Fundació Espigoladors ja col·labora amb una seixantena d'ajuntaments per aprofitar els fruits de diferents trams urbans de municipis d'arreu de Catalunya. Nosaltres ara us oferim aquestes entrevistes a peu de carrer amb el nostre company Josep Sánchez.
Ens trobem ara a l'Avinguda Pompeu Fabra, aquí a Torre d'en Barra, al costat del parc de Cal Llobet, perquè aquest dijous s'està fent una acció, una espigulada amb la Fundació Espiguladors. Parlem ara amb el tècnic d'aquesta Fundació, Pere Campinyez, que ja hem parlat altres vegades perquè s'han fet diverses accions aquí a Torre d'en Barra. Concretament ara estem amb aquesta espigulada de Tarongers. Què tal, Pere, com estàs?
Hola, bon dia. Molt bé. I com a casa, suposo, Torre d'Embarra, no? Sí, com a casa, ja. Ja portem tres anys amb el projecte Ciutats Comestibles, aquí de la torre a la taula, i fem espigolades per aprofitar els fruits de l'arbrat urbà. La taronja amarga, que transformem en el melada, les olives, que transformem en oli d'oliva, i les garrofes, que també fem farina de garrofa, que això són productes que després es donen a les entitats socials de Torre d'Embarra, que treballen per la garantia alimentària, càritas, creu roja...
i passem del residu al recurs per aprofitar uns fruits que abans no s'aprofitaven, i nosaltres, amb aquest impuls d'aquest projecte, ahir vam fer les dues espigulades de taronja marca a l'escola Antoni Roig, amb els alumnes de l'escola, que ja vam treure vora mil quilos.
perquè hi ha molts tarongers allà al pati que es convertien en projectils i a més a més a més a part de residus hem solucionat un problema i com que són escola verda ja ho integrem i el dilluns per la tarda farem el taller de balmelades amb famílies i amb els alumnes.
Recordo que la primera acció que es va fer en el seu moment aquí a Torre d'en Barra va ser justament al pati de l'escola Antoni Roig, no? També es fa a la plaça del Castell? Sí, a les tarongers a marx hi ha tres localitzacions. Aquí hi ha el pati de l'escola Antoni Roig, l'avinguda Pompeu Fabra i la plaça del Castell davant de l'Ajuntament Testimonial, però hi ha dos tarongers que són els més vells i llavors els fem, sí.
L'acció d'avui, aquesta espigulada d'avui, quants arbres esteu fent? Quina és la previsió de quilos que pugueu treure més o menys? Com has durat terme? Avui farem aquests, aquí hi ha nou arbres, a l'Avinguda Popofabra, més els dos que hi ha a la plaça del Castell, 11 arbres. Aquests dos dies passats n'hem fet 17, que n'hi ha a l'escola Antoni Roig, i la previsió de quilos amb el conjunt seran uns 1.500 quilos, aproximadament, no ho sabem bé.
Llavors, això amb la transformació, depèn del triatge, els que estiguin bé o no, el nostre obrador, es transformaran en pots de malmelada, que comptem que sortiran uns 1.500 o 2.000 pots de malmelada. Perquè per la gent que ens pugui estar escoltant i pensi-ho, això d'aquests arbres urbans que estan en contacte, per exemple, amb tots els cotxes que passen, els gasos que desprenen els cotxes, no? Hi ha algun triatge de fruits? Es pot aprofitar tot? La qualitat és total?
No, molt bé, la seguretat alimentària està garantida, es fan analítiques de tot el producte abans d'entrar a l'obrador, per registre sanitari i per garantia alimentària, quan entra a l'obrador es fa una analítica, prèviament a les espigulades, l'analitzem i després, quan surt el producte finalitzat, igualment. O sigui, té tota la garantia. Això també passa amb les olives i amb les garrofes, quan va anar al molí, ells fan un seguiment. També cal dir que des de Torrent Barra tenen un respecte pel medi ambient i no fan tractaments fitosanitaris, per tant...
Amb això vull tranquil·litjar la població perquè la taronja amarga s'està fent en gairebé 30 municipis de tot Catalunya. El febrer comencem amb la taronja amarga a Barcelona, però tota l'àrea metropolitana, que també hi ha un tràfic, també s'agafen i no és una cosa que... Penseu que la pell va fora, no? I per tant és una cosa que...
que no té perill per la salut. Ara que dius això de 30 municipis, va més la vostra activitat? Suposo que això també va lligat una mica a la conscienciació tant de la ciutadania com també de les administracions públiques pel que fa aprofitar aquest fruit dels arbres urbans. No sé, ja amb els temps d'experiència que teniu, també aquí Torra d'Embarra, quina evolució esteu veient d'això, de la conscienciació i de la idea aquesta d'evitar el malbaratament alimentari?
Justament aquest projecte neix i a la Fundació Espigoladors ens dedicàvem a aprofitar els excedents agraris. Nosaltres anàvem als camps i a les explotacions agràries perquè per criteri estètic, per calibre, no s'agafaven i eren igualment nutritius. Nosaltres anàvem voluntaris i ho agafàvem, però és una cosa que ens donaven i nosaltres ho donàvem. Llavors, a partir d'un projecte singular del Departament d'Economia Social i Solidària de la Generalitat, vam fer...
nous nínxols de negoci i ens trobàvem que els fruits de l'arbrat urbà no els podíem portar. Jo no puc portar les olives o la taronja amarga al banc dels aliments. Necessita una transformació. I aquí és on les administracions, que són les titulars d'aquest arbrat, han de pagar al molí, a l'obrador, perquè sí que necessita una transformació.
Això ho vam iniciar el 2023, es va acabar el 2024, i arrel del projecte urbanit de ciutats comestibles, ara ja estem fent una xarxa de ciutats comestibles que són vora 60 municipis a tot Catalunya, diferents, n'hi ha que tenen figues, n'hi ha que tenen olives, n'hi ha que tenen taronja marga, sobretot a l'àrea metropolitana hi ha molt taronja i marc, però en altres sí que a la delegació de Tarragona ens hem centrat molt
amb les oliveres, no?, al final l'oli és cistella bàsica, no?, i creiem, no?, la melmelada al final és un condicionant per allargar la vida útil del producte, no?, que es pot guardar, però sí que creiem, per exemple, amb l'oli, que les entitats estan comprant oli, no?, moltes jardins i rotondes hi ha oliveres que, a més a més, això provoquen problemes d'embrotícia a la via pública, no?, de...
I llavors que no s'estava aprofitant i nosaltres ho aprofitem per transformar-ho. Clar, perquè a més i això suposo que des de l'administració pública també us arriben certs feedbacks, des dels ajuntaments sobretot, dels beneficis que té tant això, com dèiem, evitar el malbaratament alimentari, finalitats socials, però també per exemple un aspecte, com deies ara, el fet de la neteja als carrers, perquè...
Oliveres, Garrofers, habitualment ens deixen un residu que d'aquesta manera s'evita. Correcte. De fet, aquest de la torre a la taula és un projecte que compta amb el finançament de l'Agència de Residus de Catalunya. A través d'una línia d'ajuts per la prevenció del malbaratament, aquí com es fa a la fira d'intercanvi o mercats de reutilització, no tenien cap acció de prevenció del malbaratament alimentari. Llavors han rebut una subvenció, nosaltres juntament amb l'Ajuntament vam fer un projecte
de la Torre a la Taula, on hem fet accions per lluitar contra el malbaratament alimentari, que no es feia res, feien diferents accions a la deixalleria, de reutilitzar, de mercats d'intercanvi, però justament de malbaratament alimentari no en tenien cap.
Llavors, sí que ja les administracions vellen per això. Al final són una quantitat de quilos que es deixen de gestionar com a residus a les plantes de compostatge. Per tant, això ha d'haver un estalvi també per l'Ajuntament. O feines de la brigada. Per exemple, el fer els olivers rodonets que havien de passar cada tres mesos anant fent les boles aquestes, que al final és un maltracte a l'arbre, s'han deixat de fer totes aquestes hores de la brigada. Han passat i deixem de...
generar aquesta poda, que també són residus orgànics, i a més a més aprofitem els fruits, o sigui, és un doble estalvi. També hi ha una mica de canvi de cultura, per exemple, en la gestió de la jardineria, també ho veiem, un exemple molt clar també potser són les moreres, que també s'aprofitaven les moreres, que ho hem comentat, que és el típic arbre que sempre s'està podant, i com canvia també aquestes dinàmiques o aquesta feina que es fa des de la jardineria.
Correcte, des de la jardineria aquí estem amb les brigades municipals, el servei de jardineria també és un actiu, un agent molt implicat a nivell del projecte de Torre d'Embarra. Les moreres justament tenen un cost molt fort a l'hora de gestió de poda perquè si tu els deixes sense esporgar és quan generen el fruit.
i això amb espais com voreres o que hi ha paviment, és difícil que no fa aquest fruit, però sí que tenim 7 o 8 espais, ja s'estan generant espais on hi ha sorra, on hi ha terra, que no embruta la via pública, que s'estan deixant experimentalment, que no s'estan espurgant, per tant són quilos de poda, que ja no es tracta com a orgànic, i a més a més fem l'aprofitament d'aquest fruit, vam fer espigolades de more,
és una miqueta més complicat d'agafar, perquè el punt de maduració i l'hora d'acollir-les, nosaltres també tots estem aprenent, no s'havia fet mai, però sí que amb aquest concepte més que ornamental, al final hem de mirar cap a altres cultures de ciutats comestibles, si en comptes de tenir pins que no fan res tinguéssim pins pinyoners que fessin pinyons, o si en comptes de tenir plataners tinguéssim pumeres, no hi hauria residus, hi hauria recursos que la gent agafaria.
Avui esteu comptant aquí, com en altres ocasions, amb usuaris de la Fundació Onada. També s'ha fet una crida als voluntaris per participar en aquesta espiolada. Com és també aquest treball conjunt, una mica també per fer xarxa dins del municipi?
Nosaltres, al final, una de les idees del projecte també és dinamització comunitària. No té cap sentit que aquí, a la Fundació Espigoladors, tenim una xarxa voluntariat a tota la província, però que vinguin voluntaris d'altres municipis, quan aquí tenim, també per incrementar nosaltres el voluntariat, i sí que ho fem d'entitats, per exemple, la Fundació Honada porta 3 anys col·laborant amb nosaltres, a les espigolades de Garrofa i d'Oliva...
o els de l'escola, no té cap sentit que anem amb voluntaris de l'escola quan la pròpia escola són escola verda i tenen alumnes. És una de les coses que al final és que la ciutadania s'ho senti seu i aquest recurs el conegui i a més a més se'l quedi. Per això també fem tallers de transformació de melmelada, el vam fer l'any passat amb la Fundació Onada, amb la pròpia Fundació, en guany ho fem amb l'escola.
Però la idea també és obrir-ho amb l'associació de dones, amb diferents entitats perquè coneguin i perquè puguin transformar en el propi municipi. Llavors, nosaltres sí que busquem cada cop més la col·laboració amb instituts, també hem fet amb l'Institut Ramon de la Torre, vam anar a espigular...
espigular olives, no? La idea és implicar el teixit associatiu del municipi perquè és el que el té al costat, no? Doncs per proximitat dels arbres, no? Els hi queden al costat, també coneixen el seu entorn i també hi actuen. Aquí a Torra d'Embaral, com s'han donat xifres de... Tenim aquests tres punts identificats, però, per exemple, oliveres, garroferes...
Segurament, si es fes tots els arbres que hi ha a la trama urbana de Torremar, que estan identificats, hi hauria feina per molt de temps i tenim molts productes per evitar molt malbaratament alimentari, no? Efectivament, sí. Amb el que dèiem, amb jardineria urbana tenim el pla del verd urbà, que hem identificat, n'hi ha molts, no?,
Llavors, sí que ens centrem també per eficiència i per producció. Fer una espigulada d'un arbre sol, anem a un parc on hi hagi 7 o 8, perquè al final mobilitzar els voluntaris, estirar les borrasses, ficar el material, sí que ens centrem en zones on hi ha una gran concentració, més que en llocs on hi pugui haver arbres enllats.
Però sí que cada cop estem intentant obrir a més zones, no? També cal dir que és un projecte nou i són arbres que no han estat cuidats, no han estat pensats pel cultiu. Per tant, no han tingut una esporga, no han tingut un rec, no han tingut... Llavors, una arbre, per exemple, les oliveres, no és el mateix una olivera que no s'ha regat o no s'ha esporgat mai que una que està en una rotonda amb gespa.
que té molta aigua i té molta producció. Llavors sí que anem per ser eficients amb els arbres que tinguin la màxima producció i de proximitat i de facilitat. Una rotonda on hi hagi vialitat i on hi hagi cotxes és molt més complicat que en un parc.
Bé, doncs ha quedat aquí aquest treball que fareu durant tot el matí, també suposo que donar a la plaça del Castell l'espegulada més institucional per dir-ho d'alguna manera, no? Sí, bé, és l'estimonial, no? Perquè són els dos, potser no són els que tenen la millor collita, però sí, el fet d'estar a la plaça de l'Ajuntament dona un toc d'haver aquesta col·laboració conjunta
amb l'Ajuntament i també amb les entitats, amb la Fundació Onada, que tenim un pàrner, amb les escoles, amb els instituts, i la idea és anar ampliant tot això i fem una crida a totes les entitats, al CAO, a l'Associació de Dones, a l'Associació de Jubilats, tothom que ho vulgui fer, que s'ho sentin seu i que al final el projecte sigui un projecte torrent.
Doncs fem aquesta crida i per anar tancant, sobre l'experiència també a l'escola Antoni Roig, en aquest cas, com és el treball amb els alumnes? Perquè imaginem que també en aquest cas hi ha com aquest component educatiu, no?, aquest, doncs, evitar el malbaratament alimentari que ja des d'una etapa molt inicial de la seva vida, doncs, s'introdueix, no?
Correcte, el primer és identificar-ho. Ells ho veuen i moltes vegades no saben ni parlar de què és la taronja amarga, que no és un taronger normal, és un arbre ornamental que per això està pujat. Però sí, el component educatiu, ells també ho treballen a través de l'escola verda i és això, passar del residu, el recurs.
Era una problemàtica on hi anava la brigada i havia de fer hores de feina i gestionar-ho com a brossa orgànica perquè l'equip directiu trucava, que eren projectils a l'escola. Ara l'aprofitament anem cada any amb els de cinquè, els d'infantil, perquè estan al pati d'infantil, surten, ho veuen i cada any és això. Aquest any han fet sisè, volien fer-ho, ja ho vau fer l'any passat i l'any que ve primer ho fareu amb l'institut i fareu les olives.
Llavors, ho van introduint, i el tema de poder fer el taller de la melmelada, que es farà el dilluns dia 19, de dos quarts de 5 a dos quarts de 6, està obert a famílies, perquè també amb els infants, moltes vegades no els deixaran entrar a la cuina sols, llavors hem fet una crida a les famílies a través de l'AFA, de l'Associació de Famílies, perquè hi puguin anar pares, mares, avis, àvies, acompanyant els infants, perquè així puguin saber també com aprofitar-ho.
Doncs Pere Campinyet, moltes gràcies. Deixem que segueixi amb aquesta espigolada i, com sempre, els micròfons aquí per quan necessitis a una la torre. Moltes gràcies a Valdrus. Gràcies. Parlem ara amb l'Ebet Torner de la Fundació Onada per comentar la tasca que s'està fent aquí durant aquesta espigolada a l'Avinguda Pompeu Fabra amb els voluntaris, amb els usuaris de la Fundació Onada que estan aquí participant com a voluntaris. Què suposa aquesta col·laboració amb la Fundació Espigoladors per a vosaltres?
Per nosaltres suposa una oportunitat de poder treballar amb la Fundació Espigoladors des de l'any passat i treballar en contra del malbaratament dels aliments que estan en el nostre municipi.
És una feina que ens permet treballar moltes habilitats, competències i estem molt contents de poder-hi fer aquesta col·laboració. Com heu treballat, com es treballa en concret des de la Fundació i aquesta acció fora de les instal·lacions?
Però, per exemple, després parlàvem de la producció de la malmelada, es van treballar en aquests aspectes, també heu participat anteriorment en les espigulades, per exemple, de garrofes, no és també d'oliva... Clar, a nosaltres això ens permet, primer, treballar amb ells, que és la Fundació Espiguladors, a què es dedica i treballar una mica en global tot el tema del malbaratament alimentari, no?,
Això per una banda. Per l'altra banda és una activitat que és molt complerta perquè des de posar-nos al carrer a recollir els fruits dels arbres fins a què es fa amb aquest fruit que recollim. En el cas de la taronja amarga vam poder fer també un taller de melmelada
i vam poder fer nosaltres amb les nostres pròpies mans el que és la melmelada. Aleshores és com tot el cercle que ens permet treballar d'una manera molt global i molt complerta. Suposo que en el nivell més intern vostre també ajuda determinades habilitat, determinades competències treballant aquí.
Moltíssim, exacte. Des d'organització, ja no diguem el fet que ens hem d'organitzar, que hem de venir, la responsabilitat, el compromís i després el tema que nosaltres, el que comentava abans, que per...
per poder que les persones es puguin inserir en un futur laboralment, aquestes pràctiques ens van molt bé. Al final, és in situ, són pràctiques reals i ens van molt bé.
I a nivell també de xarxa per la implicació de la fundacionada dins del teixit del municipi de Torredembarra, suposo que també és important, perquè sempre estem molt implicats en totes les accions que es desenvolupen, ara amb el Pere també comentàvem que un dels objectius també és anar implicant associacions, escoles, etcètera, que a nivell d'inclusió dins del teixit del poble també és important, no?
Jo crec que és molt important que les entitats ens comprometem amb aquest tipus d'accions i de projectes, perquè al final es tracta del nostre municipi, es tracta del nostre poble, i crec que és important. Doncs Ivet, gràcies. T'hem pillat aquí al mig de la pausa. A vosaltres, a vosaltres.
Suposo que seguiu treballant, no?, després d'aquesta estona. Pausa per esmorzar i continuo amb la feina, no? Sí, la pausa per esmorzar no es pot perdonar i ara continuarem amb els hores que ens queden. Doncs gràcies. L'actualitat del territori, les històries que toquen de prop i les veus dels seus protagonistes. Baix gaia al dia.
Sabies que...
El cervell del pop és molt diferent del dels humans i de la majoria d'animals. Tot i tenir un cervell central, aproximadament el 60% de les seves neurones es troben distribuïdes als 8 braços. Això significa que cada braç pot prendre decisions de manera gairebé independent. Per exemple, un braç pot explorar una escletxa, manipular un objecte o reaccionar a un estímul sense necessitat d'instruccions directes del cervell. Aquesta estructura fa que els pops siguin extremadament bons resolent problemes, obrint pots o escapar de gàbies.
També explica per què, fins i tot quan un braç es desprèn, pot continuar movent-se durant una estona. Aquest sistema nerviós descentralitzat és únic entre els animals coneguts i desafia la idea tradicional d'intel·ligència centralitzada. Els científics el consideren una font d'inspiració per a la robòtica i la intel·ligència artificial del futur. Un temps per al medi ambient i la sostenibilitat a l'espai de Baix Gaià al dia.
Sintonia de l'eco del Gaià, aquest temps que destinem a parlar de medi ambient, de sostenibilitat, aquí a l'espai de Baix Gaià, el dia aquest temps de ràdio que compartim, Ona la Torre, Roda de Barà Ràdio i Altafulla Ràdio.
Cada setmana convidem a diferents representats d'entitats que tenen projectes en actiu aquí al Baix Gaià i avui tenim el grup ecologista de Tarragona i l'Ebre, el GETEM, ecologistes en acció i en concret el Víctor Álvarez. Aquí donem la benvinguda. Com estàs, Víctor? Bon dia i bon any. Hola, bon dia i bon any.
Avui explicarem algunes de les activitats que teniu previstes just per aquest pròxim cap de setmana i començarem a avançar també una mica en el calendari perquè ja esteu acabant de confegir algunes d'aquestes activitats que han de promoure també el voluntariat i, en fi, que ens portarà a endinsar-nos sobretot a l'espai d'interès natural dels muntanyans, a aquest...
espai que comparteixen Torredambarra i Creixell. I avui anirem més enllà, anirem a una qüestió d'actualitat que ens porta al camí de ronda, que l'esperem a Torredambarra i Altafulla, però anirem a un dels punts més problemàtics, que és el que hi ha als Morrots, allà a la Sabinosa, perquè just ahir hi havia l'esmorzar de premsa de la Diputació de Tarragona i bé, es van donar
algunes informacions d'aquest projecte i sabem que hi teniu l'ull ficat i esteu movent fitxa. Però si et sembla, Víctor, comencem per la part més immediata, perquè teniu una cita aquest mateix cap de setmana.
Sí, comencem amb la primera activitat de l'any, del 2026, any nou, i continuem mantenint en adequades condicions l'espai natural dels muntanyans. I per això aquest mateix dissabte, dia 24 de gener, de 10 a 12 hores del matí, impulsem una activitat d'extracció de flora invasora als muntanyans.
Són activitats que consisteixen a extreure aquelles plantes que no són típiques o adequades a l'espai de sistema d'unar, dels montanyans en els quals s'hi troben, i és una activitat que es pot realitzar amb família, poden participar gent de totes les edats, és una activitat molt senzilla, i tot sembla ser que després d'uns dies plujosos, aquest cap de setmana ens donaran un descans i sortirà el solet, llavors és una raó també més per animar la ciutadania
a començar aquest any amb activitats, amb contacte amb el medi natural i a participar en aquesta activitat. Una activitat que està també pensada perquè es pugui fer en família, apta per totes les edats...
I tampoc cal tenir un coneixement molt gran de botànica o de plantes perquè vosaltres donareu instruccions, en el sentit que explicareu què és el que interessa extreure, no?
Sí, exactament. Nosaltres per la realització d'aquesta activitat oferirem monitors a persones amb experiència i coneixement sobre botànica, alhora també ensenyarem in situ quin és el tipus de planta que haurem d'extreure, que és molt visual, que això també ajudarà, vull dir, són plantes senzilles de fàcil identificació, i alhora també oferirem tots aquells materials de prevenció, com serien guants, bosses, explicarem tot el procediment...
i en tot moment hi haurà monitors i responsables al voltant per ajudar en aquells dubtes que puguin sorgir vull dir, és una activitat que està pensada per gent que potser mai ha participat que s'animin a provar-ho ni que sigui aquesta vegada i que vegin en què consisteix i alhora també que puguin veure que poden invertir una petita part del seu temps i alhora canviar un espai que dia rere dia podran veure podran comprovar i veuran que ells formen part d'aquesta gent que hem ajudat a millorar aquest espai protegit
Clar, perquè parlem de plantes que han arribat allà de forma accidental segurament per múltiples factors, perquè pot ser no sé si a través de la polinització o perquè volen llavors o de jardins pròxims.
Sí, els motius poden ser diversos, després altra cosa seria el tant per cent o l'afectació de cada un dels motius. Per normes generals sempre sol ser més l'acció humana, això d'aquestes plantes de jardí perquè tenen una flor bonica o una coseta que faciliten o que fan que faci més ràpid, agilitzen aquest moviment de plantes o que les llavors es vagin difonent al llarg del territori.
però al cap i a la fi és una cosa de la globalització, és una cosa que coneixem i la part bona és que sabem que fent una actuació i un manteniment mitjançant una conscienciació i conservació de l'espai dels muntanyans entre la ciutadania es pot mantindre l'espai de la manera adequada sense la presència d'aquestes espècies.
Aquestes espècies creen una interferència que entenc que pot afectar la flora, entren en competència, no sé si també fins i tot alguns animals, però entenc que, en certa manera, busqueu com restablir l'equilibri original.
Exacte, nosaltres el que busquem és donar-li aquest suport, aquest ajut a la natura perquè les plantes que són típiques d'aquí de la zona i dels muntanyans puguin créixer, puguin establir-se adequadament perquè entre elles, que són típiques d'aquest clima de sistema donar de Mediterrani com és el cas dels muntanyans,
entre elles tenen una simbiòsi adequada, cadascuna té les seves funcions, les seves coses i no tenen tanta competència com sí que podria ser en el cas de les que són invasores, que són de fora, les quals normalment solen ser més agressives, solen ocupar més espai i solen perjudicar aquelles plantes o aquella flora que és típica nostra que potser té un creixement més lent o que no són tan agressives en el seu creixement.
En parlàvem a la darrera edició del programa amb en Ramon Ferrer, que una de les més visibles és la canya. Entenc que no us posareu a arrencar canya perquè aquí ja calen eines i no és fàcil l'extracció del canyès.
Exacte, en el cas del canyís ja és que diguéssim es podrien realitzar, però són activitats de segon nivell o de tercer, és una miqueta més feixuc, però sí, en el nostre cas realitzarem l'execció de plantes molt més senzilles que es poden extreure amb la pròpia mà, amb uns guants...
i que no pesen res. És més, visualment, de forma vulgar, a vegades li diem com als enciams, perquè són semblants a uns enciamets, vull dir que és fàcil identificar, i en aquest cas serà molt senzilla, és una planta que no punxa, perquè hi ha d'altres que potser sí que potser que les llavors punxin, en aquest cas aquesta no ho fa, i vull dir, és molt còmode i senzilla.
Molt bé, Víctor. Sabem que, a més de fer aquesta acció que pot anar bé per l'espai d'interès natural, també esteu recollint dades d'àmbit científic, en col·laboració amb el JPEC i amb Aurora, perquè esteu esbrinant en contacte amb professors d'universitats als departaments de Biologia, de Ciències Ambientals, etcètera,
Quins poden ser els sistemes més efectius per anul·lar, diguem que, la proliferació d'aquestes plantes? Perquè parlem d'extracció, però també esteu provant de soterrar les plantes o les llavors, no? Esteu provant com diferents mètodes.
Sí, per norma general el mètode més extès i més utilitzat és el d'extracció, però sí que hi fem com petits experiments amb petites parcel·les, les quals són determinades mitjançant uns punts, mesurades i marcades geogràficament per saber les cordones exactes on s'hi troben, i en aquells espais el que fem són petites activitats de ciència ciutadana.
Perquè la ciència és una cosa que es va augmentant i es va enriquint mitjançant la feina de totes, de tant científics com de ciutadania, i es tenen coneixement sobre aquestes plantes invasores, però alhora tampoc no es té un coneixement del 100% de com és l'efecte o com aquesta planta, que no és d'aquest espai, sí que s'adapta a aquest espai.
Llavors a vegades el que realitzem és això, el fet d'extreure les plantes ens ajuda a saber si traiem la planta amb l'arrel en aquella zona l'any que ve tornen a créixer o no. Hi ha plantes que si queda una miqueta d'arrel sí que torna a créixer, hi ha d'altres que no, llavors és aquesta prova, no? D'unes altres que en un petit espai què provem?
Doncs fem una altra que és, mira, les arrenquem, però en comptes de després haver de llançar la planta, deixem-la allà arrencada. A veure si s'asseca i no torna a créixer. Però hi ha altres plantes que sí que s'assequin, que d'alguna llavor i tornen a créixer, no? O, com has dit, soterrant-les. Ostres, posem-li 10 centímetres de sorra a sobre. A veure si la planta té la capacitat de suportar aquesta calor, aquesta salinitat, i torna a créixer, no? És anar provant coses i a través dels experiments també ajudes a que la ciència...
pugui tindre aquestes dades i després veure quin és el seu comportament. Perquè sí que coneixem molt bé aquestes plantes en el seu espai natural, però no coneixem aquestes plantes en un altre espai, que és el que estan actualment aquestes muntanyes. I teniu més o menys comptades quantes espècies o de quants tipus de plantes estem parlant?
Es tenen bastants números aproximats, que actualment no te'ls he dit, perquè anem al seu memòria, però sí que es té una certa aproximació i es juga molt amb les dades, el número de plantes també, el número d'exemplars que teníem en cada un dels espais, el número d'exemplars totals, vull dir, tot són dades que van ajudant, perquè no és el mateix que l'any següent
que hagin renescut 800 plantes d'una espècie, que n'hagin renescut 20. Vull dir, també és veure quin és el seu efecte.
És això, quin és aquest desenvolupament i quin és l'equilibri natural. Sabem que la desaparició del 100% de totes les plantes invasores és impossible, però si aconseguim potenciar que l'espai natural dels muntanyans creixi amb les plantes autòctones de la zona, arriba un punt que la pròpia natura, per molt que existeixi algun petit focus o algun petit peu de planta invasora,
la pròpia natura controla el seu creixement i evita que aquesta proliferi. Llavors hem de donar aquest suport perquè la natura arribi a aquest punt i que ella automàticament pugui defensar-se bastant bé davant d'aquestes agressions.
Aquesta extracció prevista per aquest dissabte, recordem que el punt de trobada serà a les 10 del matí, a Calbofill, està previst que a les 12 del migdia ja estigueu. No és una acció única, de fet ja n'havíeu fet alguna tot just fa uns mesos, i entenc que se li ha de donar continuïtat, perquè les plantes no és allò que arrenquis una i adeu-siau,
sinó que el que comentaves, algunes poden subsistir, poden tornar a arribar, o sigui, teniu previst com anar fent un manteniment? Exacte, sí, ara actualment encara ens hi trobem en un procés d'anar d'avançar, perquè les activitats que hem ja començat a fer des de passat l'estiu, durant l'estiu i l'octubre a la tarda passada, l'altre dia van passar per tant com s'hi trobava i ara actualment està molt bé, llavors continuarem avançant,
Però això serà també curiós veure-ho una vegada hagi passat la primavera l'estiu, que serà aquell moment quan les plantes fan el gran boom, el creixement, a veure quina és la situació. Com si han crescut moltes o no, si la presència seva és molt elevada, és molt concentrada, una i que són alguns peus aïllats...
Això serà curiós també i cosa que la gent també podrà anar comprovant ella mateixa mitjançant la participació a les activitats i després mitjançant l'ús i el gaudir de l'espai natural. Doncs per gaudir de l'espai natural i fer aquesta acció de voluntariat, Víctor, cal inscripció prèvia o simplement que es presenti un dissabte a les 10 a Calbofill? Com ho teniu previst?
Sí, agraïm sempre que la gent faci una inscripció prèvia per tindre una previsió pel tema material. Aquesta inscripció es faria al correu que és tarraco.ecologistes.cat. Després igualment farem difusió del cartell per xarxes perquè es pugui fer difusió també des d'on a la torre.
I llavors la gent apuntant-se aquí avisant estaria molt bé, però en tot cas, si a l'últim moment també, o es volen animar i vindrà el dissabte, per molt que no s'hagin inscrit, que no es preocupin, que hi vinguin, perquè sempre ens aportem algun material de més extra per a aquelles persones que a última hora puguin participar, doncs que hi vinguin. Que la gent no s'estigui de vindre perquè no s'hagin apuntat, que no es preocupin, que a l'últim moment tenen aquest temps, que s'apropin i tindran material. D'acord. Quan parles de material, bàsicament entenc guants o petites aixades o...
Exacte, guants, bosses, petites aixades, explicació, acompanyament, participació, ho tindran tots i seran molt benvinguts. Doncs és una acció que forma part de tot un calendari i que alhora s'engloba en un projecte de conservació més gran que esteu impulsant juntament amb Aurora, és així, oi?
Sí, exacte, que és un ajut que ve des de l'administració pública, des de la Generalitat, en el qual el que es fa és conservar i impulsar aquesta recuperació de l'espai protegit de l'espai d'interès natural dels muntanyans, aquí a Torredembarra, i a créixer-hi, al Gorg.
I llavors el que fem nosaltres és impulsar aquesta activitat, aquesta participació ciutadana, activitat, voluntariat ambiental, per anar millorant i que la gent es faci seu també aquest espai, que també és una cosa i un deure de tots el mantindre en adequades condicions. I això doncs es poden fer des d'activitats com la que farem aquest dissabte d'extracció de flora i fauna, també farem activitats per exemple de Let's Clean Up, també farem activitats de descoberta, coneixença dels repenats, activitats al voltant del corriol...
Vull dir, hi ha diverses activitats que durant tot l'any aniran fent activitats durant l'estiu, durant la primavera, la tardor, l'hivern, i la gent hi podrà anar participant. I com està sent l'experiència aquesta de treballar plegats amb Aurora, amb el JPEC? Ja havíeu fet alguns treballs conjunts, el JPEC també assessora en alguns dels àmbits. Com està sent això d'unir esforços i coneixements?
Doncs està molt bé perquè és aquest compartiment d'experiències i de coneixements, perquè al cap i a la fi totes les persones sempre som més bones en alguna cosa, destaquem, que d'altres no. I quan això ho neixes entre diverses persones, doncs és molt enriquidor, perquè veus que on tu no arribes sí que arriba l'altra persona o té aquest coneixement i això sempre ajuda i és més fàcil créixer.
Doncs aquesta extracció de plantes invasores que forma part d'aquest projecte de conservació i ara es esmentaves, per exemple, els clean-ups. Els clean-ups són diferents, no s'entreu en extreure plantes, sinó bàsicament en recollir tot allò que no hauria de ser allà, brutícia, deixalles, el pas de la petjada humana, bàsicament...
que això també se li diu Clean Up perquè forma part, normalment, d'una iniciativa d'àmbit europeu, del Let's Clean Up Europe, però per entendre'ns vindria a ser anar a fer dissabte, anar a netejar, que això també ha donat molt bons resultats en alguns dels punts on és més difícil que pugui...
arribar als operaris de la brigada, per exemple, però que teníeu detectats, que s'hi havien fet abocaments, perquè antigament, o no tan antigament, hi havia que es prenia aquells espais com un abocador, quan això està ja totalment prohibit i penalitzat.
o també per punts de botellots, o sigui que teníeu com punts problemàtics identificats i us anàveu movent una mica per diferents punts on creieu que podia ser necessari aquest ajut.
Sí, són ja molts anys que portem impulsant aquesta tipologia d'activitats per protegir-te a muntanya, amb la ciutadania, amb escoles, instituts, camps de treball... I ara, després de, què podríem dir, mínimament entre 5-10 anys que portem treballant en aquest espai, fer aquestes activitats de neteja, d'alquinar, veus un gran canvi. Per almenys jo sí que ho he viscut, ho veig. Les primeres activitats que realitzàvem allà, trèiem 30-40 quilògams de brossa, un munt de bosses...
I ara la part bona és que ho fas i encara en treus alguna coseta, per desgràcia, però ja veus que és una activitat molt més lleugera, més d'activitat senderisme, més d'observació, d'anar recollint també més petits microplàstics, alguna ampolla t'hi trobes sempre, però ja molt més reduït, no t'hi trobes voluminosos...
I això s'agraeix i omple molt per dins, perquè a la fe i dius, ostres, és una activitat que s'ha anat realitzant amb la ciutadania, amb la participació voluntària de molta gent i aquí estan els seus fruits, no? Que és que cada vegada t'hi trobes menys. Llavors ara també són més activitats de manteniment i de conservació i això fa que sigui una activitat més lleugera.
Però alhora es continua agraint aquestes petites activitats per anar mantenint l'espai en les millors condicions possibles. Però, sobretot, també vull fer la crida que ens recordem que no és més net qui més neteja, sinó que qui menys embruta. Que si ja directament no embrutem, també ens podríem estalviar o fer-les menys sovint aquestes activitats de neteja.
En el cas de la platja passa que alguna d'aquesta brutícia ve del mar, i és que, clar, moltes de les coses que es llencen en terra cauen al mar, el mar les torna a escopir, hi ha la problemàtica dels microplàstics i dels pellets, que això té una complexitat que fa que sigui veritablement difícil de poder...
i és una qüestió que en aquest sentit us preocupa. Heu fet també campanyes per les borilles, perquè, Víctor, us hem vist durant anys repartint, per exemple, també dispositius o convidant la gent a llençar les borilles en punts que habilitàveu bàsicament per dir que són elements que són molt contaminants.
Sí, exacte, altre punt de vista o altra especificació que fem dels clean-ups, com bé has dit, una cosa és aquell clean-up que fem a l'interior de l'espai protegit dels muntanyans, aquell espai que es troba dins de la zona acordonada, que és el que estan comentant ara, però també realitzem aquests clean-ups, com bé has dit, a la vora del mar, allà on trenquen les onades i arriba l'aigua,
i allà fem més activitats de ciència ciutadana, que són activitats d'agafar un espai d'un metre quadrat, no molt més gran, i fer una activitat més detallada amb carinyo, cuidadosament, i anar agafant tots aquells petits microplàstics, aquelles borilles, aquells bastoners de les oïdes, que molts diuen bastoners del xupa-xup. Hem de veure si són de xupa-xupa o de les oïdes. Hi ha unes marques que ens ajuden a diferenciar-ho. També és una miqueta de curiositat, i també és fer veure a la gent que aquella brutícia que arriba al mar
realment tampoc no és únicament la que llancem quan estem a la platja, sinó que tot allò que llancem a terra, a la ciutat, quan plou, amb l'aigua, tot acaba arribant al mar. I llavors, quan la gent ho recull, doncs, ostres, com ha arribat això aquí? Doncs és el que hi ha. I fins i tot a vegades avui en dia, a vegades te trobes algun rest d'alguna cosa, jo m'he arribat a trobar un got de...
de 1900 d'aquests dels Jocs de Barcelona, saps? És a dir, deixa que te'l trobes allà mig mort i dius, ostres, mare meva, jo encara no havia ni nascut, com aquell que diu, i encara està allà, a vegades està pasturant cosetes i dius tu, bueno, hem de ser conscients que el mar no només s'embruta amb allò que tirem allà mateix, sinó que ho tirem a la ciutat, ho tirem a alta muntanya, el cicle de l'aigua fa que tot acabi al mar.
Clar, i esmentàvem això de les borilles, que bàsicament era una prevenció de no llanceu les borilles perquè no són elements innocus. Exacte, per la contaminació que té associada a tot el tema de les borilles, a matar els contaminants. Bé, no cadascú que faci el que vulgui amb la seva salut, però el fet de, per almenys que les borilles es llenci en allò adequat perquè es pugui recollir que no es llenci al terra.
Doncs bé, seran moltes les activitats que anireu fent durant aquest any, ja en parlarem. La més immediata és aquesta d'extracció de plantes invasores. Després vindrà, com deies, la descoberta dels muntanyans. També dels enratpenats, que en certa forma és una novetat, perquè si dels enratpenats ja porta temps el Japec treballant, per exemple...
al Canyadell, allà a la finca que tenen, en un projecte que desenvolupen també amb el suport de l'Ajuntament d'Altafulla. I ara, des de fa un temps, tant el JPEC, amb el suport d'Aurora i també de vosaltres, esteu instal·lant caixes niu a diferents punts dels muntanyans per afavorir el que la natura ja ho faria, temps enrere, no?
Sí, sempre tornem a l'arrel, que és el que hem parlat abans, l'equilibri natural, la balança, i el fet de... A vegades la gent diu, ostres, i per què ara parleu d'aquests animalons? Tot té un per què. Per què els repenats? Els repenats també perquè és aquell animal que sempre està al nostre entorn natural i és el que ens ajuda a mantenir un equilibri natural
I també, a part de donar-li riquesa i vida a l'espai natural, també ens ajuda a resoldre algun dels problemes que tenim com a societat que les persones ens queixem, no? Com, per exemple, els mosquits. Diem, ostres, que hi ha un munt de mosquits, no sé què. Ostres, doncs impulsem aquella...
aquella fauna la qual s'alimenta de mosquits, vull dir, clar, busquem aquest equilibri natural perquè tot sempre ha coexistit, és a dir, històricament, els problemes els tenim ara, en les últimes dècades, vull dir, el problema no són els animals, és com nosaltres estem gestionant la seva presència, i els repanes tenen una funció molt important al medi natural,
I alhora també són molt macos. Vull dir, si algú es passeja algun matí o alguna tarda quan està sortint o caient el sol ja per la platja, ostres, mirar el cel i veure tots aquells repenats movent-se ràpid d'un costat a l'altre, vull dir, també és bonica la vista. Hem de valorar i apreciar aquestes coses que a vegades sembla que només valorem quan es troba d'altre punt al món i no valorem el que tenim a casa, no? I aquí al Mediterrani tenim molta riquesa, valorem-la.
Doncs seguirem el Mediterrani, però anem uns quilòmetres més cap al sud-oest. Anem cap a Tarragona perquè, dèiem, una qüestió d'actualitat que tot just era un dels punts que s'abordava ahir a l'esmorzar de premsa que va organitzar la Diputació de Tarragona, que són els passos previs a l'execució o no del camí de ronda, el seu pas per la Sabinosa,
Sabem que les entitats ecologistes us heu oposat a que es pugui fer aquest vial que seria per afavorir el pas de bicicletes per un punt que trobeu que no...
convindria d'asfaltar o d'acondicionar amb aquest projecte que s'ha tret a licitació. I vosaltres des del GT, des d'Ecologistes en Acció, esteu assessorant-vos amb els serveis jurídics per veure...
Com es podria potser aturar, si més no ho intentareu, aquest projecte que és el que diem, ha de recórrer el preventori per fora?
Sí, exacte. Primer de tot, i el més important, és deixar ben clara la idea inicial que tenim, i és que no estem en contra d'unir la platja de la Rebassada Massavinosa i de fer aquesta connexió que la ciutadania portem reclamant des de fa molt de temps, que això és una reclamació popular, sinó que estem en contra de l'abarració de camí de ronda que volen realitzar.
Vull dir, no es pot permetre el que tenen plantejat i més existiria una alternativa de camí i nosaltres investigant tot hem vist o en alguna cosa en la qual creiem que no compleixen els requisits o aquelles normes marcades a la llei per l'aprovació de certs documents.
I en aquest cas estaríem parlant del conveni de cessió de finques que va fer l'Ajuntament de Tarragona a favor de la Diputació de Tarragona. Aquest conveni va ser una cosa que es va aprovar de manera urgent en la Junta de Govern,
perquè el dia de la convocatòria de la reunió amb l'acte no sortia res en l'ordre del dia i es va afegir a l'últim moment d'urgència sense que existís cap motivació per què presentar allò d'urgència el fet de presentar un document amb urgència implica que les altres persones no tens tant temps de veure què és allò que s'està debatint o allò que t'estan presentant
I, a part, és un document que és aquest conveni que implica una cessió de finques, de domini, de terrenys, de titularitats, de diner de tots, que diguéssim, diner de tots. Es va aprovar per la Junta de Govern sense que passés pel ple municipal, cosa que hauria de ser una cosa obligatòria, perquè és un fet que l'Ajuntament cedeixi part dels seus terrenys a una altra administració, és un fet de certa relevància i importància per la ciutadania, perquè estem parlant que és un patrimoni de totes,
que estem perdent perquè estem sentint a una altra administració, per almenys que ens tinguin informats i que això s'aprovi de forma coherent segons marca la normativa. I això sembla ser que no es va realitzar. Nosaltres hem mirat els documents oficials publicats pel mateix Ajuntament i és això, veiem que quan es fa l'ordre del dia inicialment no surt res, quan es presenta l'acte de la reunió es veu que s'ha presentat d'urgent allò i s'ha aprovat,
Però ni presenten quin és el conveni, ni diuen el resultat de les votacions, ni diuen quina és la causa per la motivació d'urgència pel qual es presenta, no diuen res. I també es dona la casualitat que això coincideix un mes abans de les eleccions municipals.
Doncs a mi demaneu-me el que vulgueu, però el meu pensament és que això en aquell moment que ja se sabia que hi havia una oposició social i que en un mes en les eleccions municipals es va fer a l'última junta de govern de forma ràpida i d'amagada per aprovar-ho, deixar-ho lligat, però que la ciutadania alhora no fos informada.
Doncs us agafeu aquí per mirar de donar-li aquest recorregut jurídic per tal d'això, de frenar aquest projecte que us va portar fins i tot a organitzar una manifestació amb altres entitats dins d'aquesta plataforma SOS, Camp de Tarragona, no, Costa... SOS, Costa i Camp de Tarragona. Exacte.
Sí, clar, perquè aquí el que ens trobem és que nosaltres ja portem temps treballant per aquesta oposició d'aquestes aberracions de construcció, ciment i formigó, perquè el que demanem és que obrin la porta del camí que ja existeix i que decuïn aquest camí i ja està, que amb això estem connectats i és el que vol la ciutadania, que per cert, és un camí que una vegada ens vam permetre entrar i és molt maco, és a dir, el recomano,
I la cosa està amb el fet de la validesa de la cessió, perquè fins ara era la Diputació, però és que ara estem parlant d'un document bàsic, perquè la Diputació, si aquest document de conveni de cessió no és legal, és considerat nul, no té validesa jurídica. Llavors estem dient que aquest projecte s'ha basat sobre un document que no és legal, vull dir, tot el projecte cauria de cop. I això és una cosa que s'ha de valorar i tindre en compte.
Perquè ja aquest conveni, a part, és la base perquè si no existeix aquesta sessió de finques no es pot executar aquest projecte. I aquesta sessió es va fer sense una publicitat formal. Perquè en aquest conveni hi ha dues parts, hi ha l'Ajuntament i hi ha la Diputació. És cert que la Diputació, per la seva part, sí que va complir i va fer la publicitat d'aquest conveni. Perquè la Diputació sí que el va publicar.
En un document de 850 pàgines, però el va publicar per allà pel mig. En canvi, l'Ajuntament de Tarragona, com a part, en cap moment va fer aquesta publicació. I la ciutadania, quan vol ser informada, sempre va consultar el seu Ajuntament. No va consultar la Diputació, va consultar el seu Ajuntament. I aquí l'Ajuntament no ho va publicitar. I això és el que nosaltres creiem que hi pot haver un incompliment legal.
Doncs ens seguirem parlant pròximes setmanes aquí a l'Eco del Gaià. Avui ens ha acompanyat el Víctor Álvarez des del GT Ecologistes en Acció. Moltíssimes gràcies per venir. Esperem que vagi molt bé l'activitat d'aquest dissabte. Nosaltres la recomanarem als nostres oients. Fins la pròxima, Víctor. Moltes gràcies. I la pròxima.
Fins demà!
Doncs així tanquem el programa de Baix Gaià el dia d'avui. Nosaltres tornarem demà puntualment a partir de les 9 amb tota la informació i els continguts que a les 3 emissores us prepararem. Salutacions des d'on a la Torre Altafulla Ràdio i Roda de Barà Ràdio. Que vagi molt bé i nosaltres, com us diem, ens retrobem aquí, a la vostra sintonia. Adéu-siau.
Ona la Torre, la teva ràdio de proximitat. Aquesta setmana la farmàcia de guàrdia a Torredembarra és la farmàcia Miramar. Passeig Miramar 193 i Avinguda Pompeu Fabra 26. Telèfon 977 46 33 90. Farmàcia Miramar.
Vols anunciar el teu negoci a Ona La Torre? Vols donar a conèixer la teva empresa als nostres oients a un preu molt assequible? Escriu-nos un correu a onalatorre.cat o envia un WhatsApp al 674-3608-92. 674-3608-92. Et podràs beneficiar de les nostres ofertes i preus especials. Ona La Torre, l'altaveu ideal per la teva empresa.
Ets més de platja, llibre i solet? De cafeteria, llibre i cruçant? O de sofà, llibre i manta? Sigui quin sigui el teu pla, la lectura sempre és una bona idea. Llegir per viure, per aprendre, per desconnectar, llegir per plaer. La lectura és per a tothom i ens acompanya al llarg de tota la vida. Envoltem-nos de llibres i viurem millor. Llegir, el centre dels teus plans. Pla nacional de llibre i la lectura. Generalitat de Catalunya. Sempre en avant.
Vols saber que passa a la torre d'una forma ràpida i fàcil? Escriu-nos un missatge de WhatsApp al 673 269 948, 673 269 948, i et donarem d'alta el servei de l'Info Podcast. El nou servei dona la torre i la xarxa audiovisual local.
Si sou sensibles amb els animals, podeu col·laborar amb la nostra associació de gats abandonats, Torrecat. El nostre telèfon de contacte, 647-559-452. 647-559-452. Torrecat, ells t'ho agrairan.
I no et perdis res.
La ràdio de proximitat.