Gràcies.
I després d'aquesta dansa espanyola de Manuel de Falla, és moment de descobrir la segona solista del concert d'avui, la violinista Elena Meyer. Formada a la Universitat de Hanover, Meyer va debutar com a solista en orquestra als 13 anys, guanyant el primer premi al Concurs Internacional Opera Young Musician. Des de llavors no ha cessat la seva activitat com a solista en les principals orquestres europees. I avui ens interpretarà dues obres acompanyades de la Festival Chamber Orchestra of Europe.
Primer escoltarem un fragment de l'òpera Taïs del compositor francès Jules Massanet, concretament la peça Meditation Taïs. I tot seguit una de les obres més conegudes del també compositor francès Camille Saint-Saës, Introduction y Rondo Caprichoso Opus 28.
Fins demà!
. . .
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Bona nit.
Bona nit.
Gràcies.
. . .
Fins demà!
Bona nit
Bona nit.
Bona nit.
Fins demà!
Bona nit.
Gràcies.
Bona nit.
Bona nit.
. . .
Gràcies.
Bona nit!
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit
Bona nit.
Bona nit!
Gran ovació per la violinista-solista Elena Meyer, que ha brillat amb la seva interpretació de Meditation Taís de Jules Massanet i l'Introduction y Rondo Capriccioso Opus 28 de Camille Saint-Saëns. Passem ara a un bloc del concert dedicat a bandes sonores. La Festival Chamber Orchestra of Europe ens interpreta Débora Stem, una obra del compositor italià Ennio Morricone, que forma part de la banda sonora de Once Upon a Time in the West.
I tot seguit podrem gaudir de la banda sonora de Titanic, concretament del tema My Hair Will Go On, del compositor nord-americà James Horner.
Fins demà!
Bona nit. Bona nit.
Gràcies.
Bona nit.
Fins demà!
Gràcies.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Gràcies.
Fins demà!
I després d'aquestes dues bandes sonores, per acabar aquest concert d'homenatge a Johan Strauss i Highlights de la música clàssica del cinema i popular, escoltarem ara un parell de peces de Johan Strauss fill, l'atrix Traxpolka, Opus 214, i el vals més icònic del compositor, l'inconfusible El vell de nuvi blau, Opus 314.
Fins demà!
Bona nit.
Notícias en xarxa.
Bon dia, són les 10, us parla Adrià Jurado. Avui, dia de Sant Esteve, la precipitació continuarà sent protagonista, juntament amb els canelons, en molts punts del país. A les comarcades del nord-est, les acumulacions podran superar els 100 litres per metre quadrat. Precisament, Protecció Civil ha avisat que el cabal del riu Manol, el seu pas per Santa Llugalla d'Alguema, a l'Alt Empordà, ha superat els 67,7 metres cúbics per segon, cosa que suposa sobrepassar el seu llindar de perill.
De la mateixa manera, el riu Gers, el seu pas per Toralló, a Osona, ha superat també el seu llindar d'alerta. Per tant, molta precaució amb rius, barrancs i rieres, ja que les crescudes d'aquests, tot i que sembli que plou molt menys, poden fer que de cop hi hagi aigua sobtada acumulada al llarg del riu.
I passem dels rius i barrancs a la costa, ja que mala mar i fortes onades en tot el litoral català, però principalment a dalt i al Baix Empordà, on poden arribar, i ja han arribat, algunes onades entre 7 i 10 metres d'alçada. Però també a la costa barcelonina molta precaució, ja que hi ha onades que s'esperen dels 2 als 4 metres.
I repassem l'estat de la xarxa viària, ja que, sobretot al Pirineu, moltes carreteres amb obligació de cadenes. Les més destacables, la C-28, entre Nautaran i Alt-Anauala, i la Nacional, 260, entre Planoles i Guils de Cerdanya, és a dir, a la collada de Toses.
I fora del temporal, però també tallada, la C58 entre Moncada i Reixac i Ripollet, direcció Barcelona, per un vehicle que s'ha de retirar. Igualment tornem al temporal i en carreteres, ja que hi ha molts avisos per presència de gel a moltes carreteres del Pirineu català. Molta precaució al volant. I també dues carreteres tallades, precisament pel temporal, la B4024, entre Guardiola de Berguedà i Begà, i la GIP5129, entre Vilafant i Borrassà, per inundació.
Precisament des de Protecció Civil es recomana revisar el vostre trajecte avui dia de Sant Esteve. Escoltem a Ima Soler, subdirectora de Protecció Civil. Com més a primera hora del matí, més intensitat tindrà i també com més ens acostem cap al migdia, podrà anar fluixant o ja no serà tan intens.
I la Guàrdia Civil ha detingut quatre persones a Sabadell i han investigat tres més per 14 delictes de robatori amb força comesos a la demarcació de Terol i Oscar. El grup criminal va actuar en 13 empreses amb portança material per valor d'uns 700.000 euros. Després de passar a disposició del Tribunal d'Instància 1 de Monzó, els arrestats han quedat en llibertat amb càrrecs. I una puna en futbol, ja que el Barça espera poder augmentar la capacitat de 17.000 espectadors al Camp Nou amb l'obertura del Gol Nord. Fins aquí el Notícies en Xarxa.
Notícies en xarxa. La ràdio moderna també s'expressa en imatges. Busca el perfil d'una la torre a Instagram. Una manera diferent de seguir tota la qualitat.
Les dones no sempre han caminat amb comoditat per la nostra literatura. Des d'aquesta secció volem posar un granet de sorra més recuperant la vida i l'obra de set autores del nostre país que no sempre han estat prou reconegudes. Veus indispensables. Set escriptores que tenen molt a dir. Maria Antonia Oliver.
Maria Antonia Oliveira Cabrè fou escriptora, traductora, guionista i col·labora en la premsa escrita. Forma part de la generació literària dels anys 70, del col·lectiu Ofèlia Drax i va donar vida a la primera investigadora privada catalana, l'Alònia Guiu. Activista i gestora cultural, la seva trajectòria està impregnada de rebel·lia i feminisme.
Margarida Ritzeta, escriptora llicenciada en Història Moderna i doctora en Filologia Catalana, és qui ens acompanyarà per parlar de la vida i obra de Maria Antonia Oliver, amb qui va compartir Generació, el grup Ofèlia Drax i molta literatura.
És una de les escriptores joves que han deputat a la literatura dels 70. És una dona que va començar a escriure joveníssima, que es volia menjar al món i que, a més a més, es va plantejar en companyia d'en Jaume Fuster, el seu company, de dedicar-se professionalment a la literatura, que aleshores era un disbarat, però ho van aconseguir.
Una dona que, vinguda de Mallorca, instal·lada a Barcelona, profundament feminista, lluitadora, independent, que treballa no només escrivint les obres pròpies, perquè amb això no es podia guanyar la vida, però treballa com a guionista, treballa com a traductora, treballa a la ràdio, treballa a la televisió, treballa als periòdics, treballa a l'estructura del Congrés de Cultura Catalana...
És a dir, és una persona que toca 50.000 tecles amb una energia, amb una decisió i amb un cap claríssim que fa enveja només de plantejar-s'ho.
Nascuda Manacó l'any 1946, Maria Antonia Oliver i Cabrè sempre es va sentir atreta per la literatura, però en destaquem l'apropament a les rondalles menorquines que va escoltar des de ben petita. Al seu oncle, avi Joan, li comptaven les rondalles de mossèn Antoni Maria Alcubé, però també d'altres inventades per ell.
Precisament, un llibre de rondalles de mossèn Alcuber era l'únic en català dins de l'enorme biblioteca del seu pare i per a Maria Antònia significar llegir en català, una llengua que va aprendre dels seus pares, avis i amics. Anys més tard, l'aprendria fora d'hores lectives en un curs amb eina moll.
Fruit d'aquestes arrels, neixen dues de les seves novel·les. Cròniques de la molt anomenada Ciutat de Montcarrà l'any 1972 i El vaixell Diràs i no tornaràs el 1976. Però la seva primera novel·la es publica l'any 1970. Cròniques d'un mig estiu. Maria Antonia Oliver tenia 23 anys.
Sí, les cròniques de mig estiu, una de les seues primeres novel·les és sobre un noiet que fa de concertge, que fa de grum en un hotel de Mallorca i aleshores la seva visió del que són els turistes i del que pot arribar a suposar quan allò es faci gros. Sí, sí, té una visió de futur tremenda.
Una altra obra a destacar unida a les rondalles al folclore de Mallorca i a la vessant sobiranista de Maria Antonia Oliver és Crineres de foc, publicada el 1985. Literatura catalana que és la de barrejar literatura fantàstica amb les rondalles mallorquines i una mica també...
amb la idea de construcció de país, és a dir, que té una novel·la que es diu Crineres de foc, que Crineres de foc utilitza tota una sèrie d'elements trets del folclore de Mallorca, però Crineres de foc és la història de la lluita dels catalans per la seva llibertat, però sobretot és la lluita de les dones per aconseguir la seva habitació pròpia.
I llavors utilitza tota una sèrie de figures, algunes que són fins i tot transparents perquè existeixen a la vida quotidiana. Hi ha un personatge que és la Maria Aureli Campany, que les persones de l'època ho veiem claríssimament que està parlant d'ella.
que transforma la idea de la sala de les nines de Llorenç Villalonga en una sala de les nines revolucionària. Les nines es revolten, les nines transformen la seva funció i el seu paper al món. És a dir, que Crineres de foc és una novel·la d'època, és una novel·la on es descaptellen moltíssims fils de modernitat.
Maria Antonia Oliver es casa amb l'escriptor Jaume Fuster, també membre del col·lectiu Ofèlia Drax. I l'any 1969, quan en Jaume acabava el servei militar, es van casar i es traslladaran a Barcelona. Formaran un gran equip i, pòstumament, l'any 2023, la Magrana publicava la seva història d'amor, Paraules al sol.
Una novel·la epistolar, inèdita, on l'escriptora s'inspira en les cartes d'amor entre ella i el seu marit, quan aquest, per motius polítics, fou destinat a l'illa de Cabrera per fer el servei militar. Els protagonistes, sota els pseudònims d'Olivia Guillot i Lluís Picó,
Ens narren en les seves cartes la impotència davant d'una separació obligada i dibuixen un país on la llengua i la llibertat són assetjades amb l'objectiu d'anihilar-les. Veus indispensables.
Sí, també m'agradaria tornar enrere i sortir ara de capitania per anar a buscar-te a la residència i prendre un cafè amb llet a mitges o veure vi negre al cinquè brau o sentir els Beatles des de la foscor càlida i flonja, apassionant i apassionada del picadero.
I els nervis m'actuen ara, immers en el record com aleshores. Desitjo que la roba desaparegui per retrobar la intimitat nua del cos que s'estremeix de plaer. No és així, ni ho tornarà a ser. Hem viscut poc temps junts, però ja tenim un garbuix de records nostres que tanallen aquelles illes gestuals dels meus poemes. No ho tornarà a ser mai més.
Però és absurd plorar per un record perdut quan tens un futur de joia per omplir de nous ritus. I al cinquè brau esdevindrà qualsevol tasca de Barcelona i al picadero la nostra cambra d'un pis encara no somiat i els cafès amb llet a mitges podran continuar mentre esperem nous assajos de noves obres.
Guillem Jordi Graells i Oriol Pidecabanyes van publicar amb el títol de Generació Literària dels 70 les entrevistes a 25 escriptors i escriptores, entre elles, Maria Antonia Oliver. D'aquí neix el nom de Generació dels 70, on també hi trobarem Jaume Fuster, Montserrat Roig, Margarida Ritzeta o Jaume Cabré. Un llibre que va patir la censura de l'època i fos retirat de la venda. No es publicaria fins l'any 1976.
Formaven part d'una generació de joves que començava en un ambient acadèmic i encara sota la mirada del franquisme, una època on sorgirien grans amistats i sinergies literàries, joves que volien construir un món a la seva mida, un món diferent del que estaven vivint.
Maria Antonia Oliver va deixar la universitat els sis mesos. La política clandestina i escriure van ser la seva prioritat. Sí, sí, perquè forma part d'un grup, d'una generació, que a més a més tenen un compromís polític profund en la seva vida social, en la seva vida cívica, en la seva actuació cívica.
Vull dir, la Maria Antonia Oliver i el Jaume Fuster i uns quants amics seus són militants d'Esquerra, són militants del PSA, del Partit Socialista, del Llibrament Nacional dels Països Catalans. És en ple franquisme que Margarida Ritzeta coneix Maria Antonia Oliver. Coincideixen inicialment a través de la política clandestina i anys més tard es retrobarien al col·lectiu Ofèlia Dracs. La recorda amb tota l'energia que t'esprenia i amb el seu llegat.
Fer moltíssimes coses i suposo que... A veure, va fer moltes coses i moltes de divulgació i d'agitació cultural, que això també era important a l'època. I això pren temps de l'escriptura. Vull dir que una altra persona dedicada allò a la Torre de Bor i diu jo faig la meva obra i d'una manera exquisida i em dedico només a anar perfilant la meva obra...
Hauria pogut fer les obres completes una enciclopèdia, però toca 50.000 ticles, perquè és que, a més a més, és una època que no hi ha lectors. Venim del franquisme, la gent s'ha desacostumat de llegir en català, i aleshores hi ha tota una sèrie d'accions de divulgació de la literatura i de la cultura que requereixen una presència, requereixen conrear gènere, escriure gènere populars, treballar en uns canals...
com són la ràdio i la televisió que comença llavors, amb guionatge, amb programes de divulgació, taules rodones, conferències pels pobles... Clar, tot això pren moltíssim temps de l'obra pròpia, però tot aquest temps, alhora, fa créixer el volum i la importància de l'obra pròpia quan l'escrius.
Escriptores que van deixar un llegat literari i que reivindiquem de nou. Maria Antonia Oliver. Veus indispensables.
El col·lectiu Ofèlia Dracs es va fundar als anys 1976-1977 i darrere de Dracs hi trobem les inicials dels seus fundadors Miquel Desclop, Carles Reig, Josep Albanell, Jaume Cabré i Joaquim Soler. Inicialment s'havien reunit per escriure una sèrie d'articles a la revista Canigó sota el nom de Trencabel. Després va sorgir una novel·la col·lectiva i finalment amb aquesta col·laboració va néixer el col·lectiu Ofèlia Dracs.
I Ofèlia Drax és un grup que sorgeix a la fe dels anys 70. Que dura durant els anys 80-90. És un grup generacional, un grup que, en aquest cas, lligat a la novel·la negra...
començar fent gènere perquè, t'he comentat abans, perquè no hi havia la pràctica de llegir i perquè tots els membres del grup aleshores eren joves, veien la necessitat de recuperar el públic lector, perquè eren lectors, perquè traduïen, perquè llegien traduccions i pensaven que la literatura catalana s'havia de posar a nivell de la literatura europea tal com havien lluitat i reivindicat Manuel de Pedrolo i Maria Aurelia Capmany, entre altres.
que eren els seus referents i els seus amics. Llavors, Ofèlia Drax, hi ha la Maria Antonia Oliver, el Jaume Fuster, en Jaume Cabré, en Quim Carbó, en Joan Rander, tota una sèrie amb Quim Monzó, hi havia per una època la Carme Riera, tota una llista de persones extraordinària que van crear...
una manera de fer i una manera d'entendre la literatura, però la literatura lúdica també. És a dir, cadascú tenia la seva obra, però com a Ofèlia Drax es van plantejar de fer coses que la gent pogués llegir, de dinamitzar el gènere i van fer, entre altres, un recull de novel·la negra i d'aquí negra i consentida, i d'aquí va sortir l'Alònia Guiu en les tres novel·les de la Maria Antonia Oliver.
Lònia Guiu és la primera dona detectiva catalana i apareix per primera vegada al relat On ets, Mònica?, dins del recull de contes de gènere negre, negra i consentida, del col·lectiu Ofèlia Drax. Però serà Studi in Lila, publicat el 1985, on debuta com a protagonista.
Sí, Estudiant Lila és el debut de l'Olònia Guiu, de la primera detectiva de l'estat espanyol, una detectiva feminista, femenina, una detectiva molt decidida, una detectiva, a més a més, que té un ajudant que és un home, que és en Quimet, i que obre camí a totes les altres detectives que vindran i que obre camí a la saga de tres novel·les que va escriure, que van ser les tres novel·les de l'Olònia Guiu.
Lònia Guiu, que a més a més és una persona coqueta, que es col·lecciona pintallavis, però que és decidida i absolutament incapaç de deixar-ne passar una que suposi un atac a les dones i als drets de les dones. En aquest sentit és superradical, és vegetariana.
en una època que això encara no es portava. I, a més a més, planteja no només tot el tema del feminisme, i en aquesta novel·la Estudiant Lili, per exemple, un dels eslògans que hi havia al carrer, que funcionava com a pintades a les parets contra violació i castració, és un dels temes, un dels motius de la novel·la. Doncs no només això, sinó que, a més a més, planteja totes les reivindicacions, no només de dones, sinó de gènere.
Que aquest és un concepte que encara triga 15 anys a sortir, a plantejar-se a nivell general. A ella li interessa els plantejaments no només del feminisme, sinó del gènere, els drets dels éssers humans, quina sigui la seva realitat sexual. Veus indispensables.
Vestida de punt en blanc, vaig fer l'entrada triomfal al despatx. En Quim obria uns ulls com plats. On vas disfressada així? Segur que avui has esmorzat un entrecot o un filet minyó de carn de cocodril.
Què té a veure escula amb ses tèmpores? Amb aquest vocabulari no enganyaràs ningú, nena, encara que et vesteixis de senyora Pona. Entens l'informe? Sí, però abans escolta'm. Vestida així em fa l'efecte que algun sant s'ha trencat el coll i jo diria que és sant vegetarià.
I d'on no? La meva ideologia no té res a veure amb la meva indumentària. M'he vestida així per anar a demanar assessorament per fer unes inversions. I el vocabulari bast. Només el faig servir amb gent com tu. Què t'ha tocat la rifa? Vols més rifa que tu, rei? Veus indispensables. Maria Antonia Oliver.
Curiosament, escriure novel·la negra no entrava inicialment en els projectes de Maria Antonia Oliver. Qui li havia de dir que la seva Lònia Guiu seria pionera? No, això n'havíem parlat. Margarida Aritzeta. Encara no n'escrivíem, ella no n'havia escrit, jo tampoc n'havia escrit, i totes dues eren molt bones lectores de novel·la.
La novel·la negra, perquè ens agradava molt la novel·la negra nord-americana i la llegíem de manera apassionada, però la novel·la negra nord-americana de la cua de palla d'aquell temps resulta que és masclista, és misògina, és violenta, és agressiva i llavors és tot allò que nosaltres no volíem reproduir ni tan sols no ens agradava de veure davant dels ulls.
Per tant, aquest tipus de novel·la, que m'agrada llegir-la, però no la farem mai. Fins al moment que li dóna la volta com un mitjà i aleshores l'Alònia Aguiu segueix el model de la novel·la negra nord-americana, però resulta que fa absolutament el contrari del que fan els herois de la novel·la negra nord-americana, que sí que és contra l'agressió, el pacifisme.
contra la violència, el feminisme. És a dir, que li troba la part contrària de tots aquells estereotips que mai a la vida no volia haver de tocar. Per tant, troba la manera de fer-ho girant-la.
Maria Antonia Oliver va trobar en la novel·la negra un espai per reivindicar el feminisme i atacar la corrupció. Deia que inventar-se una història per explicar les veritats era una mentida piadosa. Llavors, si alguna cosa li agrada de la novel·la negra, és la part de denúncia social, de denúncia de la corrupció, de denúncia de la injustícia, de denúncia d'aquest món podrit que, en aquells moments, sobretot els últims anys del franquisme, els primers anys que comencen a escriure la Maria Antonia i companyia...
resulta que no es podia explicar si no era a través d'una novel·la, a través de la ficció. I tot i així, esclar, ja no hi ha censura, la literatura no se censura com a l'època de Pedro López, però encara és complicat explicar segons quines coses. Llavors la literatura serveix també per passar comptes amb tot aquest podrimaner, amb tota aquesta injustícia, amb tot aquest món que es vol canviar.
Lònia Guiu protagonitza tres novel·les. Estudiant l'Ila, Antípodes i l'Ocel que fa l'Ànex. Són les tres novel·les de la Lònia Guiu absolutament actuals i plantegen tot el problema de les màfies, del tràfic de persones, de l'abús infantil, però a més a més de la destrucció que comporta la massificació del turisme, la gentrificació, és a dir, que són absolutament actuals.
Estudiant Lila, amb la desaparició d'una adolescent embarassada i l'estafa d'un marxant d'art, hi trobem temes com la violació i el tràfic d'art, d'armes i de drogues. Antipodes, publicada el 1988, agafa el fill del final d'Estudiant Lila i l'autora en situa a Austràlia. La prostitució i el tràfic de dones són els eixos centrals de la novel·la, on hi trobem un nou personatge, en Henry, amb un perfil marcadament masclista.
Veus indispensables. La droga adulterada? Potser. L'oni. Ara el tenia davant meu. Dret, suat. És millor que ens n'anem ara mateix. Podria ser una trampa. O poden venir d'un moment a l'altre a endur-se-la. S'aixugava la suor. Se sentia tan culpable, pobre Henry, que no em vaig atrever a dir-li tot el que pensava. Perquè pensava que ell en tenia la culpa, esclar.
si en comptes de voler descobrir tot l'entrellat del tràfic de dones i de la droga, s'hagués dedicat simplement a cercar Anna Cristina. Però ben mirat, no era això el que havia fet. Les coses no sempre venen així com volem.
El sol que fa l'anac tanca la trilogia. La desaparició de la Júlia portarà l'Elònia a Alemanya, Mallorca i Barcelona. El tema central, la pederàstia. I destaquem el paper d'una cançó tradicional mallorquina que és la pista clau del misteri. Tot amb una Elònia al capdavant molt més madura.
No anaven tan pintades com a nit, però Déu-n'hi-do. Duien unes minifaldilles exagerades per la seva edat i sobretot per les seves cuixes, que demanaven a crits una liposucció. I uns escots més que generosos, que mostraven un pitant balder i deseixit. Semblaven contentes, fins i tot felices. Però què era la felicitat, vaig pensar. I de seguida em vaig treure aquella paraula del cap i em vaig penedir d'haver passat una nit en blanc per culpa seva.
Se va armar un fardo al carrer. Si l'havies vist, no es va fer pena el macarró, fíjate. Però els de la panda no les van voler dir res. Bé, els van dir que el tio era un pelat que no es queria fer de macarró i que havia caído perquè devia anar borratxo. I de tu no en van parlar, ni nosaltres ni ningú del carrer que t'havia vist com l'estomacaves. Vas estar sensacional, Lònia, va dir una que no coneixia.
Sí, sí, sí, sí, feien les altres. Una de les obres que cal destacar de Maria Antonia Oliver és Joana E., guardonada amb el Premi Prudenci Bertrana.
Joana E tracta el tema de la marginació de l'homosexualitat, de com a través d'una família, de l'exemple d'una família, d'alguna manera es va, com t'ho explicaré,
A veure, Joana E, sempre la Maria Antonia Ulliver ha dit que és una novel·la inventada, que és una novel·la que no té res a veure amb la realitat. A nosaltres, en petit comitè, la gent d'Ofèlia Drax ens havia dit que Joana E era una història que ella havia conegut directament a través d'una família...
i a través d'un jove homosexual absolutament reprimit, però a més a més de la seva mare i d'un món que no es podia explicar. Llavors, en Joan A. el que fa és exterioritzar tots els dimonis d'aquesta societat prohibida, d'aquest món que no es pot explicar, d'aquest món que no es pot viure, i aleshores fer-ne com una mena de catarsi, com una mena de can a la llibertat, que és una novel·la preciosa.
És una novel·la molt lírica, però alhora és una novel·la molt dolorosa. És d'una duresa i d'una fatalitat tremenda. Veus indispensables.
Riuries de valent, mon pare, si poguessis saber tot l'embolic que he organitzat amb la cúria i amb la llei per poder-me casar. I han hagut de calar el cap, i sé que això t'agradaria. I sé, també, que intentaries amagar que t'agradava perquè no eres tan valent com mon mare, que no se n'hauria amagat gens. Tots dos, a la vostra manera, trencava un motllus. Però ella, a més a més, era insolent i passava gust.
Això meu no ha estat només trencar un motllo, ha estat un vertader escàndol. Un escàndol que ells han intentat amagar perquè els hauria fet quedar malament. Però tothom sap la veritat, o gairebé tothom. I ningú, ningú no ha dit res en contra. Perquè és un escàndol fet dins de la legalitat més estricta. Fragment de Joana E. Maria Antonia Oliver.
La relació entre Maria Antonia Oliver i Margarida Ritzeta fou intensa, amb moltes hores compartides, on la literatura i la vida s'entrellaçaven. Ara estic pensant en una foto que vaig enviar al festival de novel·la negra de l'ABC negra d'aquest any, que es parlava d'Ofelia Dracs i es parlava de la Maria Antonia Oliver i de Jaume Fuster, que tenim una foto que som molt joves totes dues i cada una té un còquer.
i estem totes, allà totes dues, cadascuna de nosaltres amb el nostre còquer. Vam tenir moltes afinitats, sobretot quan començàvem, però ell havia començat abans i, per tant, ella va ser d'alguna manera una referència, un camí, una guia. Tot i que la seva poètica no és alguna cosa que es pugui imitar i que es pugui copiar, perquè ella porta tot el món de les rondalles mallorquines, ella porta tot el món de les illes,
i fins i tot el vocabulari, aquesta música que té el parlar de Mallorca, que això és absolutament incopiable, que això no es pot imitar. Però sí que tenim moltíssimes hores de debat, de discussió, de prendre pam sobrassada, de prendre ginet...
de prendre ginet, de fer fins a les tantes de la nit parlant del bé i del mal. Llavors vam parlar molt de literatura. Jo no sé si el jovent d'ara ho fa això, però parlava molt de tècniques, de manera de plantejar, de traduccions. Clar, ella tradueix a Virginia Woolf.
Ella tradueix el Moby Dick, ella tradueix Frankenstein. Aleshores, aquestes traduccions el que porten és discussió sobre formes de vida i sobre models. Clar, ella tradueix, ella llegeix, i això la porta a Joanna E., Jane Eyre, que cap a això es diu Joanna E., no?,
Per tant, aquest món de les traduccions que ella feia per guanyar-se la vida resulta que eren un aliment intel·lectual per la colla i per la gent que érem amics en aquella època. I de la mateixa manera que ens divertíem i anàvem a buscar rovellons, després ens tancavem i parlàvem d'això, de la perspectiva narrativa o de la cambra pròpia de la Virginia Woolf.
És una època molt intensa i, a més a més, molt interessant. Jo penso que vam aprendre molt els uns dels altres. Sobretot, el que vam aprendre és, clar, ara hi ha escoles d'escriptura, però vam aprendre a llegir-nos i, sobretot, a criticar-nos i aguantar les crítiques, a revisar-nos i reinterpretar allò que fèiem en funció de la mirada dels altres. I això no es paga.
El transplantament de cor el 1997 i la mort del seu company Jaume Fuster el 1998 crearan un silenci literari que recuperarà publicant Callats de Lluna l'any 2000. Com l'ha explicat Margarida Ritzeta, era una dona que tocava moltes tecles, però que bé que les tocava.
Un exemple és la traducció que va fer de Moby Dick, que va rebre el Premi a la traducció al català de la Generalitat de Catalunya. Va conrer al teatre i també als guions cinematogràfics. Fidel al seu amor per la llengua i al seu desig d'escriure, el seu llegat continua ben viu. Maria Antonia Oliver. Veus indispensables. Set escriptores que tenen molt a dir.
Aquest podcast l'han fet possible Mònica Sucies, Raquel Martínez i Josep Maria Soler, amb l'assessorament de Margarida Aritzeta, escriptora, llicenciada en Història Moderna i doctora en Filologia Catalana. Veus indispensables. Una producció d'Ona la Torre per a la xarxa Mès. S'ha agradat aquest podcast? Recorda que el tens, aquest i d'altres, a la xarxa Mès.
Atenció, veïns i veïnes empadronades a Torredembarra. Durant tot l'any teniu l'entrada gratuïta al Museu Pau Casals. A la platja de Sant Salvador del Vendrell descobrireu una experiència immersiva i renovada sobre la vida i els valors del mestre Pau Casals. La pau, la llibertat i el compromís social.
Una iniciativa de l'Ajuntament de Torredembarra amb la Fundació Pau Casals per apropar la cultura al territori. No deixeu passar l'oportunitat. Més informació al web de l'Ajuntament de Torredembarra o a paucasals.org.
Els Bufacanyes, el programa que parla de còmics a Mataró Ràdio.
Bon dia, bufacanya. Soc en Víctor Calderón i el capítol d'avui m'acompanya a nivell tècnic el meu company Pedro Vicente del Roble. Avui és un programa especial, ja que estem encarant aquest final d'any 2025 i hem volgut preparar un programa especial que hem titulat Vinyetes per la Pau i és la nostra manera particular de dir no a la guerra.
I en el programa d'avui recomanarem còmics i novel·les gràfiques que parlin de conflictes bèl·lics que, malauradament, són part del nostre dia a dia.
i parlarem de Palestina i Ucrània. També comentarem abans alguns conflictes amb la Segona Guerra Mundial. Així que us convidem a quedar-vos perquè serà un capítol ple de històries que creiem que és important parlar-ne, perquè potser són temes que malauradament són massa actuals,
I creiem també que el còmic és una eina que pot ser educativa i també pot ajudar-nos a apropar-nos potser a aquests conflictes des d'una manera més humana també i empatitzar també amb la gent que els pateix de primera mà.
Per tant, també creiem que hi ha bones recomanacions avui per fer regals de Nadal, si encara no teniu els vostres regals. Així que agafeu llibreta i boli i parlem de còmics sobre conflictes bèl·lics.
Doncs una de les excuses que també ens ha servit per animar-nos a fer aquest programa és que es reedita, es torna a publicar els còmics bèl·lics que s'havien publicat als anys 60-70 a l'editorial Warren, l'editorial que presentava els còmics titulats Blazing Combat,
Amb aquest títol, Archie Goodwin i Jim Warren, que eren els responsables de l'editorial i també d'aquests còmics i els que van escriure els guions de tots ells, van publicar en format revista com petites antologies amb diferents històries curtes
sobre conflictes bèl·lics i la gràcia també d'aquest tipus de publicació és que, tot i semblar que eren còmics bèl·lics normals i corrents com el que estaven de moda,
En aquest cas, la diferència que hi havia era que els protagonistes no eren grans herois invencibles, no eren superherois, sinó que les històries ens mostraven una mica i ens mostraven l'horror i el patiment i la inutilitat de la guerra, podríem dir-ne, i s'acompanyaven aquests dos guionistes dels millors autors de l'època.
com Joe Orlando, Wally Wood, Alex Todd, que treballa molt bé la taca de tinta, James Cullen i fins i tot Frank Frazetta havia fet alguna portada per aquests còmics i algun interior. Molts militars van buitrejar una mica aquesta revista perquè no els veien molt patriòtics aquests còmics,
I això va fer que tampoc la revista obtingués l'èxit o que es valorés com s'hauria de valorar. Per sort, els còmics no tenen data de caducitat i gràcies a Norma Editorial es torna a publicar aquests còmics en un volum únic que l'han anunciat pel 16 de gener i es diu Blazing Combat.
També amb aquest mateix espirit, podríem dir, que Jim Warren i Archie Goodwin es basen una mica també en el que ja havien fet prèviament als anys 50,
Harvey Kurtzman, sota l'editorial E.C. Comics, que qui no conegui aquesta editorial era una editorial molt exitosa que publicava còmics dels anys 50, còmics també centrats molt en l'horror, en la por, i més de la ficció, però...
que van apostar també per fer una línia de còmics bèl·lics amb els títols Two-Fisted Tales o Frontline Combat, també. I aquí Herbie Kurtzman, un autor superreputat, feia els guions també d'històries curtes que s'il·lustraven també per grans autors de l'època, dels anys 50 també, com Al Williamson, també teníem a Wally Wood...
O el mateix Harvey Kaufman també il·lustrava moltes de les històries que escrivia. Aquestes, igual que amb Blazing Combat, que comentàvem ara, eren històries que també, tot i ser als anys 50, mostraven molt els horrors de la guerra també.
I no ho feien d'una manera molt bonica ni molt idealitzada, podríem dir-ne. I també els lectors de l'època estaven acostumats a llegir...
Còmics de guerra, perquè als anys 50 es feia molta propaganda de guerra també a través dels còmics, que en aquella època sí que anaven destinats més els petits a la casa, i això també feia una mica que els nens...
si tenien familiars, pares, germans o gent a la guerra, a través dels còmics poguessin sentir que els tenien una mica més a prop i podien seguir les seves peripècies
que sempre estaven molt allunyades del que realment passava. I aquests còmics d'EC ho recuperen. Two Fisted Tales està publicant Diablo Ediciones, està publicant tot el catàleg de l'editorial EC Comics, no només els còmics bèl·lics, sinó també els d'Horror, que us comentava abans.
Per tant, són còmics clàssics, però no han perdut la frescura de llavors. I és una bona lectura, també, si us voleu endinsar amb el còmic clàssic bèl·lic.
I ara passem a algunes recomanacions de còmics, de lectures, entorn al conflicte d'Israel i Palestina, que en els últims anys s'ha convertit en una massacre al poble palestí. I tenim diverses publicacions. Potser la més coneguda és el còmic Palestina de Joe Sacco, que a l'abril del 2025 s'ha publicat en català, així que el podem llegir en català també.
I aquest còmic, Palestina, es va publicar originàriament el 2001. Per tant, això també ens fa adonar-nos que aquest conflicte porta anys i portem molts anys podent llegir coses entorn al conflicte. I les històries que es publiquen en aquest volum van ser escrites als anys 90. Són històries que jo us saco
Va escriure perquè va visitar Cisjordania i Galza al principi dels 90. I va fer entrevistes i va fer un treball periodístic molt interessant i potser bastant inèdit en el còmic per llavors. I això va retratar també les escenes de la vida quotidiana...
en aquelles ciutats que també estaven sota l'ocupació. Llavors, l'autor, que per cert era Joe Sacco, era sobretot autor de còmic underground, sempre havia fet coses d'humor, també té còmics sobre rock, per exemple, doncs es va posar a sèrio
i porta treballant i fent cròniques gràfiques sobre les injustícies del poble palestí durant molts anys. Aquest Palestina és molt interessant, però ara just aquest 2025 també, potser amb una mica de pressa, podríem dir-ne, ha publicat també La guerra de Gaza, que aquí ha arribat de la mà de Reservoir Books. És un còmic més curt,
en format grapa, que aquí sí que actualitza, per exemple, i ens mostra la seva visió dels últims anys del que ha passat i com Israel està arrasant els territoris ocupats.
i és molt interessant el treball de Joe Sacco, he mencionat aquests dos títols, Palestina i la guerra de Gaza, però té diversos còmics més, no només sobre aquest conflicte, sinó sobre altres conflictes, i és un autor que crec que val molt la pena, té un estil de dibuix en blanc i negre molt interessant i molt accessible, i si no el coneixeu, també us animo a fer-ne una ullada.
Un altre autor que va fer una aproximació molt personal també a aquest conflicte és Guy de l'Isle, que és el seu còmic que es diu Cròniques de Jerusalem, que està publicat per a Estiberri.
Guy de Lisle el que va fer és anar a viure a Jerusalem amb la seva parella durant un any. I la seva parella és membre de Mèdicos Sin Fronteras.
I en aquestes cròniques de Jerusalén el Guidelisler que fa és explicar una mica la seva visió personal durant aquell any vivint a Jerusalén i vivint als carrers i veient una mica com s'havien normalitzat algunes coses als carrers de Jerusalén que ell no acabava de veure tan normals, no?
Parlem de restriccions de llibertat, catxeos, interrogatoris... i sistemes de gestió que són una mica estranys... i que aquest autor, en sentit de l'humor, ens ho explica...
I ens exemplifica també una mica que hi ha coses que succeeixen a altres països, a altres ciutats, que ells veuen de manera normal, però potser no ho haurien de ser tant, no?
Molt interessant el Gui de Lisle, que també ha fet altres obres de treball periodístic dibuixat en format còmic i també té un estil de dibuix també molt accessible i té un sentit de l'humor també interessant i que també acompanya molt bé la lectura.
I ara també, sobre el conflicte de Palestina, us volia recomanar túnels de Ruto Modan, que és una autora il·lustradora d'Israel, que viu a Tel Aviv. Aquesta autora va publicar túnels sobre Palestina,
És una aventura, podríem dir que és una Indiana Jones, protagonitzada per una arqueòloga israeliana que vol buscar l'Arca de l'Aliança. I és això, com una aventura d'arqueologia, però que la porta a excavar sota territori, entre disputa, diguéssim, un territori disputat per Israel i Palestina.
I com que va sota terra, no només a nivell literal, sinó també metafòric, i crea com una alegoria, podríem dir, sobre el passat, la memòria i la història que continuen condicionant els conflictes que encara es viuen a Palestina.
L'autora té un estil... És un treball complet. També està publicat en català, que això també és una bona notícia per l'editorial Finestres. És un volum únic i ella fa tant el guió com les il·lustracions, que són unes il·lustracions també xules. També s'apropa una mica com a les aventures així...
més franco-belgues, podríem dir-ne, més clàssiques, i també fa que sigui un còmic bastant accessible i que ens ajuda a entendre també potser el conflicte, però des d'una aventura, des d'un lloc una mica més entretingut, podríem dir-ne, que potser també és interessant per a algú que no estigui acostumat als treballs més periodístics.
Gràcies.
Doncs unes altres recomanacions sobre un altre conflicte bèl·lic, que és el de Rússia i Ucrània, que va esclatar de manera oberta el febrer de 2022, però que encara està portant mal de cap a molta gent.
És una invasió rusa al territori ucrainès, però les tensions també venen de lluny. I tenim un còmic que us volia recomanar, aquesta novel·la gràfica, que per ara té dos volums publicats, es poden llegir de manera autoconclusiva. Estem parlant de quadernos ucranianos i russos, que és de l'autor Ígort,
que Igor, igual que jo i Saco, que hem comentat ara, fa com un treball periodístic, també des d'allà mateix, podríem dir, perquè ell va viatjar, i va fer també entrevistes, i té testimonis també com de primera mà,
En aquests còmics ell també fins i tot inclou alguns documents i a part també ens explica algunes històries que potser no estan documentades però que la gent del carrer coneix molt bé. Ígort és el pseudònim d'Igort Tuberi i és un autor italo-rusc
que va néixer en 1958 i això, com us deia, combina reportatge i historieta.
I en aquest cas, a través de documents i entrevistes, ens expliquen no només l'actualitat d'Ucrània i Rússia, sinó alguns altres episodis fonamentals, per exemple, l'etapa soviètica i també règims totalitaris, podríem dir-ne en aquest cas,
i les violacions de drets humans que encara Rússia està fent. És una mirada... Diferents conflictes, cada còmic inclou diferents històries que es poden llegir, i ara mateix, com us deia, hi ha dos títols publicats de quadernos ucranianos i russos per l'editorial Salamandra Gràfic,
Una altra cómic que també tracta de Ucrania i Rusia és a diaris de guerra, dos relatos il·lustrados des de Ucrania i Rusia de Nora Kruk. És una autora...
germana o nord-americana, que també fa periodisme gràfic, i en aquesta obra ens ha explicat una mica l'intercanvi de cartes i testimonis d'una periodista que viu a Ucrània i un artista rus,
que viu a Rússia, i és aquest intercanvi de cartes i emocions durant la invasió de 2022, i té un estil de dibuix molt concret, no sabria definir-lo, però és un estil de dibuix diferent, íntim fins i tot,
I això ens mostra d'una manera força emocional la guerra vista des de dues persones, cadascuna d'un bàndol, i ens explica també les pèrdues i les desconexions de la gent. També aquest treball està publicat per Salamandra Gràfic,
I un altre còmic que va tractar també aquest conflicte és un còmic que es va publicar aquí a Espanya per l'editorial Serendipia, que va fer un crowdfunding, un verkami, l'any 2022, per aconseguir fons per les ONGs Walls, Central Kitchen i Medicos Sin Fronteras,
a favor dels refugiats d'Ucrània. Aquest còmic es diu Paz i, com us deia, és de l'editorial Serendipia i és un còmic en què trobem una antologia, són diferents històries curtes també, de diferents autors i autores.
de la península, trobem noms com Juanjo Rip, de Siree Bresen, la portada és de Santi Pérez, que és també molt potent, i també va ser un còmic que va ser una eina també alhora de difusió del conflicte, però també va ser una eina de recaptació a favor dels refugiats, que era interessant també compartir-la avui.
Gràcies.
I fins aquí aquest programa especial. Els més llestos us haureu adonat que no hem mencionat altres grans guerres o conflictes internacionals com Àfrica o Orien Minxar. Tampoc hem mencionat la Guerra Civil Espanyola. Això en propers mesos ens agradaria dedicar-li a la Guerra Civil un programa especial perquè creiem que hi ha moltes obres
molt interessants, de Paco Roca, de Miguel Gallardo, que afortunadament ens documenten i ens expliquen històries de gent que potser no la poden explicar per ells mateixos.
Per tant, esperem que de la Guerra Civil Espanyola dedicar un programa especial en els propers mesos, recomanant molts còmics que han sortit també durant aquest any.
Tampoc hem parlat ni de Hitler ni dels seus amiguts. Sempre hem recomanat Maus i tornaré a recomanar, que és una obra d'art Spiegelman on els jueus són rates i els nazis són gats.
I tot i semblar un concepte molt infantil d'animalitzar les persones, crec que és una de les claus d'aquest còmic, que és un còmic molt premiat, és la història de l'avi d'Art Spiegelman, que va viure en un camp de concentració.
I és una història que malauradament tampoc ha passat de moda i que es pot llegir avui dia i també trobant molts paral·lelismes amb el present, tot i haver sigut publicat als anys 80.
De Maus també es va publicar MetaMaus, que és un còmic que explica també com es va fer el còmic. Això és una cosa que sempre també està molt interessant. I després d'aquest any també s'ha publicat un llibre de Maus on també es diu Maus Oi. I és una selecció de textos que també analitzen l'obra.
I també, des d'un punt de vista potser més actual, fa diferents comparatives. És un llibre també molt interessant de Reservoir Books. De Segona Guerra Mundial també hi ha molts altres còmics que no ens donen temps d'explicar.
el programa d'avui però també podem dedicar-li un programa més endavant gràcies per escoltar-nos la setmana que ve tenim un programa també especial sobre els millors còmics de l'any els còmics que més ens ha agradat aquest any així que no us el perdeu
Ens podeu trobar a les xarxes socials arroba alsbufacanyes i si creieu que ens hem oblidat algun còmic important al programa d'avui ens podeu deixar algun comentari a les xarxes o a YouTube. Ens veiem la setmana que ve. Fins ara. Bon any.
És la meva creació suprema, sublim, el sostre de la meva feina de fuster. Pare, gràcies per donar-me la vida. Au, au, au, au, però què demonis fas? Culpejar-te. No veus que és Nadal? De tu sortiran els millors regalets pel poble. En Fustínio s'estava ben radiant. A la Sagrada Esparta,
El mestre de la fusta havia creat quelcom espectacular. I a on els podries trobar amb Fustínios i el soldat covard? A Torre d'en Barra! El 31 de desembre visitaran Ona la Torre, la teva ràdio de proximitat, per oferir un programa de dues hores on no només el soldat serà colpejat, sinó que l'equip de Sagrada Esparta punxarà tots els àudios que li han vingut.
Tens fins al 30 de desembre. Envia la teva experiència en Adelenca al 690-832-149 i deixa que la teva història soni a les zones de la torre. Apunta bé. 6908-32149 I entre tots, acomiadem l'any de la forma més càlida possible. Això és Esparta. Passió per l'art.
continguts en xarxa.
Si penseu que anar al teatre només us obliga a mirar i escoltar, aneu ben equivocats. Anar al teatre és una experiència que es viu amb els cinc sentits, sobretot quan es tracta d'uns pastorets com els de Calaf.
Els pastorets de Calaf són una de les representacions més antigues del text de Folky Torres. Aquest any estan de celebració rodona, fan 100 anys, i un centenari requereix una celebració en majúscules. De fet, són cada cop més espectaculars. Al llarg dels anys han entrat en escena els efectes especials, la il·luminació i els grans acurats.
que combina la perfecció amb les grans interpretacions dels actors amateurs que fan possible aquest espectacle. Més de 200 persones formen part dels Pastorets de Calaf, tant a dalt de l'escenari com darrere. Però, com dèiem, un centenari s'ha de celebrar com Déu mana. Per això, els dies 3 i 18 de gener es faran dues representacions excepcionals que comptaran amb la participació d'actors i actrius històrics.
No faran l'obra sencera, però interpretaran una selecció d'escenes clàssiques que conviuran amb projectes audiovisuals i testimonis personals. Un homenatge únic i ben especial. Fins el 17 de gener podeu veure els Pastorets de Calaf. Més informació a pastoretsdecalaf.cat.
Notícies en xarxa. Bon dia, són les 11. Us parla Adrià Jurado. Una variant, una línia elèctrica que alimenta parcial