Doncs fa uns dies a l'antena vaig gaire al dia el que va començar com una joguesca de va, ens animem a pujar al pic de la Mola. Ens ho vam prendre seriosament i en calent vam escriure els impulsors d'aquest projecte, l'Èric Vicenç i l'Oriol Silvestre i ens trobem ja amb ells mateixos aquí començant el que serà aquest trajecte
he de reconèixer que una mica des de la inconsciència jo m'he apuntat però confiant que arribarem al pic de fet molta gent ja ho ha fet i avui doncs volem conèixer els detalls d'aquesta ruta de la qual doncs vam explicar els orígens ja en alguns altres programes però avui doncs parlarem de com us la vau empescar per dir anem a fer aquest repte ni més ni menys a cada any 365 dies pujant al pic de la Mola d'aquí va ser la idea
Va surgir una mica de tots dos, anàvem pujant per entrenar, anàvem panyant per entrenar, i bueno, un engresca l'altre, van engrescant, i fins a arribar, bàsicament, on estem. Quants quilòmetres porten les vostres cames, calculeu, ara ja pràcticament als inicis de desembre?
Home, si hem pujat més de 200 dies cadascú segur, a 9 quilòmetres, 1.800 els portem, no? Sí, els hem superat de sobre. Sí, sí, sí. Molt bé. És una manera de reivindicar, entenc, aquesta ruta, no?, aquest patrimoni natural aquí a la Pobla i de posar potser en el mapa el que és el sostre del Tarragonès, també.
Sí, de fet, és que va començar una miqueta amb el mix que aquí a la Pobla es porta molt el tema de la marató, la gent s'involucra molt, fa moltes activitats, i vam dir, fem alguna cosa per la marató, però més nostra, i és el que deia l'Oriol, com pugem i pujàvem, i sí, un amb la bici, l'altre caminant, i ara jo ja he pujat avui i tu encara no has pujat.
després els nostres camins, els camins de Creixell, i sí, finalment també, que és el sostre del Tarragonès, i hi ha molta gent de la Pobla que per primer cop a la seva vida ha pujat al pic de la Mola i per què estem fent això? Però sembla que el que tinguem a prop de casa sempre té menys rellevància i necessitem anar a dues hores de cotxe per anar a veure l'altre pic.
Molt bé, així heu anat involucrant des d'entitats, gent a títol individual que s'ha sumat i heu tingut moments com molt especials també. Ho veníeu a explicar fa uns dies a Ona a la Torre amb els escoltes, el Julibert, això va ser també com un revulsiu ja en el tram final d'aquesta campanya, no?
Sí, sobretot perquè veníem d'un estiu que, clar, molt sols, la calor que feia era bastant inaguantable i, clar, vas passar molts dies que dius, o va jo, o vas tu, o anem els dos, o a la recaptació no hi havia forma que pugés. I ja quan acaba l'estiu, els Julibert ens anomenen en un concert sense nosaltres conèixer'ls. Nosaltres descrivim el Julibert. Julibert diu, sí, pugem, li diem als escoltes.
Nosaltres vam escriure el Tot es mou per dir, ei, què fem aquest repte? Tot es mou, ens passa amb la Marató. La Marató diu, venim també. I nosaltres vam agafar això una embranzida que ens trobem amb 205 persones al pic de la Mola i 17 o 18 sortejos. Va ser una passada.
Molt bé, tot plegat, doncs això, eh?, amb aquest rerefons solidari, amb la Marató, que s'ha de celebrar ara ben aviat, amb aquesta jornada forta, però que implica això, que arreu del país moltíssima gent s'apunti amb iniciatives molt, molt diverses, i aquesta que, bé, es marca com a objectiu d'anar...
aconseguint com a mínim un euro de cadascuna de les persones que pugen per tal que pugueu fer aquesta aportació al final de l'any, perquè la idea és mantenir aquesta ruta fins al 31 de desembre.
Tot igual, fins a 31 de desembre, el que sí que hem pensat és que el dia 14, que és el dia de la Marató, i que ens ficaran per la tele i tot això, el vídeo que vam fer, aquell dia farem l'ingrés del que portem total, que serà una miqueta més xulo fer-ho el dia que toca. Molt bé. Doncs, una ruta que avui estem fent nosaltres, explicant-vos-la. Anem a explicar també què és el que...
podem veure perquè sobretot entenc que això es passa per camins rurals. Què és el que m'espera? Bé, ara, tal com comencem, ja passem per davant de Mas Mercader, que és una masia. Aquí, bueno, la masia pertany a Creixell, la capella de la masia pertany a la pobla de Montornès. Després el que veus molt és moltes barraques de pedra seca, molt patrimoni de pedra seca que tenim per aquí.
I pots veure el límit municipal entre Queixell i La Pobla, altres rutes per la gent on pugen amb bicicleta o corrents o caminant. Bé, t'adones que tenim molta més cosa de la que ens pensàvem aquí.
Molt bé, doncs ara ens concentrarem en caminar. Potser d'aquí una estoleta em sentireu esmufegar una mica, perquè bé, surto poc de la peixera, com diem, amb l'argot. No sé si estic prou en forma com per fer aquest recorregut i no morir en nintent, però de seguida tornem aquí a explicar-vos què és el que estem veient.
Bé, doncs seguim gravant. Aquí em diu que estem a Creixell. Hem entrat al terme de Creixell. Estem per un camí molt pedragós. No sé si això ha estat o és un torrent o on ens trobem exactament. Ara aquí envoltats de bosc, oi?
Sí, ara estem en el trosset de camí que encara és pla. Aquí sempre hi ha hagut molta pedra i quan passen sobretot les motos de trial i tot això, la veritat que ho fan bastant malbé i les tornen a posar al mig, per més que la vagis apartant. Però bueno, no desigues un camí que de moment és prou planer. O sigui, que em vagi preparant una mica, no? Sí, arribarem a el que nosaltres anomenem la taula de consens, que allí desgançarem dos minutets i llavors comença, ja hauràs escalfat i llavors començarem a pujar.
Molt bé, hem passat per camps de cultiu, no? Alguns garrofes molt macos, també hem vist camps oliveres, ara anem així com la part més silvestre, veiem molt de romaní, molts arbustos per aquí i ara estem ja a la meitat o encara no? Encara no, encara no.
Falta una miqueta, falta mig quilòmetre més, i llavors ja començarà. De sobte canvia. De tot el trosplaner que hauràs fet, començarà amb la pujada. Molt bé. Abans de començar la pujada, si a la gent li agafen ganes d'apuntar-se el repte, és bastant assequible, no?
Sí, és força assequible. Ja dic, són quatre quilòmetres i mig d'anada. La meitat és pla. L'altra meitat és pujada, però no és difícil. És com anar pujant a escala, sempre dic jo. I la gent va pujant i de tant en tant s'atura. Agafes aire i segueixes. Si algú es vol animar a apuntar-se, a veure, Oriol, què és el que hem de fer? Perquè teniu un Instagram, sobretot, no?
Sí, tenim un Instagram i ens envieu un missatge al perfil i en principi no cal apuntar-se gaire bé, només preguntar l'olari i a l'hora que sortim presentar-se allà i ja està.
el pic de la mola 365, és així de clar i merídia, i ara que estem ja en el tram final, quin balanç faríeu d'aquesta engrescada, d'aquest projecte que vau posar en marxa? Molt bo, vam començar bastant fort, el que passa que arribant ja, arribàvem a l'estiu i a la Coló, va pegar una baixada que ens feia de pensar, que deia sostitu, que pujàvem pràcticament l'èric i jo sols.
I va arribar a setembre i pujar una paraveritat. El balanç molt bo, molt bo. Jo no m'imaginava l'1 de gener que arribaria amb les xifres que arribem, tant de recaptació com de la gent que ha pujat i ha participat. Gent que potser no ha pujat però ha participat igualment, negocis, molt bo. La veritat que tot molt bé.
Molt bé, doncs nosaltres seguim caminant aquí a Chinutxano i jo els agraeixo que avui no estan fent un sprint perquè no em quedi jo en l'intent i anem a això a poc a poc i ara us anirem explicant què veiem. Ara el paisatge comença a ser força espectacular. Ja el veiem davant, no? El pic. Sí, ja el comences a intuir que la pujada és una d'aquelles. Sí, sí, de fet en les dues que estàs veient ara mateix des d'aquí encara no veiem el pic. Però bueno, ja comencem a pujar i ja el veuràs de sobte.
Molt bé, doncs va, anem a fer algunes imatges i vídeos que us compartirem a xarxes i així us feu una idea d'això que us estem explicant.
Doncs ens hem aturat aquí en una taula de pícnic, com qui diu, al costat d'una barraca de pedra seca molt ben conservada, per cert, molt espectacular. I ara li preguntarem a l'Eric, perquè sabem que també té falera per la pedra seca i està en col·laboració amb una associació que es dedica a preservar també el patrimoni de la pedra seca. Eric, també estàs involucrat en aquest sentit, no?
Els hi dono un cop de mà, és una associació nova que ha nascut ara fa uns mesos, amb gent de la pobla que té molt d'interès pel tema de la pedra seca. I ara mateix, que estem en plena setmana de la pedra seca per a nivell Catalunya i Balears, és el primer any que incorporem nosaltres una ruta. I amb això sí que els hi vaig donar un cop de mà a netejar la ruta i tot això, i s'ha implicat molt tothom, com a mínim per donar a conèixer lo interessant i lo xulo que és. Després ja veurem si d'alguna forma es pot preservar.
Molt bé, sobretot parlaríem de barraques, de marges, alguna trona... Barraques és el principal, sobretot el que la gent més li agrada és la barraca com a tal, els marges, i després hi ha també el que es diu el cucó, que vindria a ser aquella mena de por natural que feien els pagesos antigament, que de moment no el saben ni tornar a reproduir, s'ha perdut la tècnica.
Molt bé, doncs molt interessant. Això també ho podeu veure de camí al Pic de la Mola. Ara estem ja a la part de Pujada, per tant, ja noteu que em costa més parlar i agafar l'aire. Ara quan anem fent l'ascens ho anirem explicant també.
Doncs estem a la penúltima parada, pràcticament. Bueno, sí, el meu valer aguanta. Ja tenim una alçada considerable. De fet, les vistes ara són espectaculars. Veiem el mar. Veiem també la divisió entre Creixell i la pobla. I aquí, unes parets, uns marges, també preciosos, que així, des de la perspectiva que dóna l'alçada, permet fer unes panoràmiques molt, molt boniques.
I tenim això, verd, verd, verd, i una urbanització a la vista, bé, veiem mig baix gaia, com a mínim, des d'aquí dalt, i dèieu, des d'aquí conflueixen també altres camins, perquè el pic de la Mola es pot pujar des de diversos punts, tot i que feu la ruta com més assequible i més recomanable, no?
Nosaltres vam fer aquesta ruta perquè, a veure, és dura, però ens permet sortir des del mateix punt. Llavors, però si gent com tu que ha vingut amb el cotxe, és que quedes directament en un aparcament. És fàcil per a tothom. La ruta que vèiem ara mateix des d'aquí, que acabaries morint cap al castell de Monttornès, ja ens hauríem de posar tothom per dins del castell, anar a buscar aparcament i seria una miqueta més complicada i és molt més estreta.
Hi ha gent que va des d'allà i hi ha gent que ve amb nosaltres. Al final, nosaltres vam ficar al principi una condició que seria pujar i baixar pel mateix lloc. Després vam dir, pugem tots junts i baixeu per on vulgueu. I al final hi ha gent que diu, jo és que vaig amb bicicleta pel darrere i te vull donar l'euro. Al final, si és pel càncer, és igual per on vagis. Aprofita qualsevol ruta i puja. Clar. Doncs és una de les panoràmiques potser més boniques. I a banda, des d'aquí ja veiem el pic de la Mola i ara de seguida us ho explicarem.
He tingut els meus dubtes, però ja quasi ho tenim a tocar. I ara estem aquí explicant algunes curiositats, perquè podem observar moltíssimes parcel·les de marges fets amb pedra. Admirable la feinada que devrien fer aquí. Especulàvem amb l'Eri que segurament eren vinyes abans de la filoxera.
Sí, probablement, perquè per l'amplada que tenen, segons quin tipus d'arbre no el pots posar ni tampoc podrien passar. I aquí a l'esquerra els veiem una mica més amples, però és que a la dreta fan dos pams literals. Havia de ser una cosa petita. I després ja sé, perquè la meva família també té algun terreny per aquí, van intentar adaptar-ho cap agarrofer i després ja els era molt complicat amb l'aparecció dels tractors i tot això, ja no podien passar. I els marges s'enfonsaven i era molt perillós vindre.
I una mica més endavant, dèiem amb l'Oriol que aquí segurament hi ha una fita de terme i aquí vau fer una mica d'investigació i heu anat a trobar fins i tot mapes que estan fets amb alçada de principis del segle passat. És que aquí normalment hi havia molta confusió, sobretot amb
amb gent gran, que el Pic de la Mola no pertenia a la Pobla i tal, vam fer una miqueta d'investigació per internet, no massa cosa tampoc, no era massa complicat, o sigui, no vam anar a biblioteca ni res, i vam trobar uns planos de 1904, si no recordo malament,
I marcaven això, marcaven tota la línia, la divisió del terme amb Creixell, i marcaven fins al punt que es junten els tres municipis a l'altre de tot. O sigui, que en principi una tercera part del pic sí que és de la Pobla, l'altra de Creixell i l'altra de Bonastre. Maco també, no?, que conflueixin aquí els tres termes, sigui un punt d'unió de tres municipis. Sí, sí. També vam fer una...
una pujada d'un diumenge amb els de Monastre i també l'alcaldessa de Crecet també ha estat implicada, va vindre a la festa que vam organitzar, és com un punt d'unió dels tres pobles. Doncs ara que esteu citant gent que ha pujat aquí, teniu números, encara falten dies perquè acabi el repte, però hores d'ara, quants valents o inconscients com jo hem pujat aquí?
Persones diferents ho vam mirar fa poc, va, superàvem les 600 persones diferents que haguessin pujat. Hem tingut involucrat l'escola del Sant Matllès, el dia que vam de la marató més de 200 persones, que nosaltres no comptem, per l'1 de gener nosaltres ja vam deixar de comptar, però diferents 600.
I si volem saber alguna cosa de recaptació, la veritat és que en meitat d'estiu apostàvem, ens jugàvem, que superaríem els 2.000, ens aproparíem els 2.200 a final d'any. Ara hem superat els 3.300, amb dos dies molt xulos com aquestes. El dia 22 vam fer el sopar del repte i el dia 9 que pujava la Marto i Julibert, allí va ser... En lloc de la gent de ficar un euro, ficar-ne quatre, ficar-ne cinc, ficar-ne deu, són dies molt, molt interessants per la recaptació.
Molt bé, doncs se'ls dibuixo en somriure, parlant aquí, mirant enrere, des d'aquestes vistes tan espectaculars, perquè veiem el mar, veiem el campanar de creixell, el fons...
i aquí es respira l'aire entre tanta vegetació i alhora amb aquest patrimoni que dèiem de la pedra seca, dels nostres ancestres que aquí van fer una feinada que ens deixa això amb la boca oberta. Res, ens queda, no res, això que tenim aquí davant ja al pic, res, 5 minuts me diuen, va que, com deia, he tingut els meus dubtes, dic a veure si serà la primera vegada que fracassen l'ascens al Pic de la Mola, però no, arribarem, vinga, va.
M'estan dient, no era per tant. No, ara que som aquí dalt, ja no. Reconforta i és la satisfacció d'haver assolit el cim. I sí, hi ha un moment de pujada que dius, vinga, va, em deixo que m'espuja una miqueta, que m'empenyeu a assolir el repte. I ara, des d'aquí, la veritat, les vistes recompensen l'esforç. I també el trobar aquesta fita de l'Institut Geogràfic...
nacional que marca el vèrtex geodèsic i també aquí l'agrupació excursionista de Catalunya té marcat el pic 318 metres sobre el nivell del mar forma part d'aquests sostres comarcals de Catalunya i en fi un dia més per a vosaltres en van ja 333 avui és el 333
Doncs és una xifra bonica també per haver explicat aquí al programa aquesta èpica que us heu posat entre cella i cella amb una, com dèiem, vessant solidària.
per tal d'ajudar a la marató a investigar contra el càncer i, a més a més, per fer amics, perquè entenc que haureu fet coneixences, haureu fet molts vincles amb agrupacions excursionistes, de tot tipus, perquè entenc que s'han sumat en aquesta cita entitats molt diverses.
Sí, normalment qui ha pujat a nosaltres és la Torre Camina, el grup de caminadors de creixell, i gent que diu, avui on sortim? Amb els de la Mola? Ja que estem, els hi diem alguna cosa i anem tots junts i han fet el seu euro i la seva aportació. I sí que sempre t'han entès d'alguna cosa nova, perquè puges aquí dalt i et diuen, allò, no? És la broma aquesta, allò és el Montmell, cap allà queda el campanar de no sé què. I penses, és veritat, quan pujàvem al principi no ubicàvem res, jo, jo. I ara ja, quan ve gent nova, li podem explicar una miqueta.
Molt bé, doncs les vistes aquí són boniques, en veritat es poden observar molts punts que tenen el seu encant. I alhora veiem aquí molta varietat de plantes i de més. Aquí s'havia patit també un incendi fa anys, per sort la natura es regenera.
i veiem això, molt de romaní, silvestre, veiem molts... Bé, em falten paraules, he d'agafar la guia del Gaià per descriure, però margalló n'hi ha moltíssim, això sí, i bé, és un goig de veure el camp i les abelles, fins i tot, que aquests dies enrere parlàvem amb un apicultor de bonastre, doncs n'hi ha aquí feinejant, agafant el nèctar de totes aquestes flors,
I, en fi, anem a acabar també d'explicar el que ha suposat aquest repte que, com dèiem, heu aconseguit involucrar moltíssima gent. Ara hi ha recte final, per tant, que la gent s'engresqui perquè almenys teniu el repte fins al 31 de desembre, o sigui, que si algú s'ho pensa és...
Ara o mai, no? Ja veurem si vindran més reptes, però de moment fem una crida, no?, a qui vulgui sumar-se, a qui contacti amb vosaltres. Sí, que ens vulgui sumar, encara té... Bé, encara teniu un mes, o sigui, que no sigueu drop-os, eh?, que teniu 30, 30 i 32 dies, crec, encara, o sigui, per pujar amb nosaltres, i res, una de dues, o bé per xarxes, el nostre perfil Pic de la Mola 365,
que publiquem normalment cada setmana els horaris i, bueno, si no ho teniu clar, doncs envieu un missatge i nosaltres ens contactem amb altres i quedem. I res, que us esperem per aquí. Porteu l'euro, eh? Molt bé, doncs nosaltres tanquem aquest especial. Gràcies a l'Èric i a l'Oriol per haver-nos...
acompanyat per haver assumit també aquest repte, que des d'aquí aplaudim, perquè em sembla encomiable que hagueu fet aquesta gesta, per posar en valor el patrimoni històric, natural, de la pobla del Baix Gaià.
i a l'hora de retruc per tenir aquesta missió solidària que permet donar un cop de mà a la Marató i a totes les persones que se'n puguin beneficiar. Doncs moltes gràcies i fins la pròxima. Gràcies a vosaltres per haver vingut i col·laborat. Moltes gràcies, moltes gràcies per haver vingut i per fer difusió d'aquest repte solidari.