L'Eco del Gaià. Un temps per al medi ambient i la sostenibilitat a l'espai de Baix Gaià al dia. El magazín d'Altafulla Ràdio, Ona la Torre i Roda de Barà Ràdio.
Fins demà!
Doncs una setmana més a l'Eco del Gaià donem veu a l'Associació Mediambiental La Sínia i en concret a la Georgina Florejacs, una de les seves responsables, que la tenim al capdavant de moltes activitats i avui farem un repàs de moltes d'aquestes que esteu duent a terme aquí sobre el terreny i a més a més farem balanç de l'última que ens explicaves a la darrera edició perquè ens anunciaves la setmana Bio
que recordem, és un acte que es fa tot Catalunya i sou moltíssimes les entitats que us impliqueu i vosaltres vau fer una sèrie de propostes centrades a Torredembarra, amb el suport de la Regidoria de Sostenibilitat. Sí, exacte, des de fa anys ja, aquí a Torredembarra es va celebrar la Setmana Bio i llavors des de la Regidoria tenen molt d'interès i és veritat que és interessant participar-hi perquè el que fas és sumar-te a coses que fan des de biblioteques, ajuntaments, entitats...
Escoles, vull dir que si algú té interès, entrant a la web de la Setmana Bio es poden veure quines activitats s'han fet i algunes vegades hi ha penjades coses que estan interessants per...
per incorporar-ho perquè és això, posa en valor el que és l'alimentació ecològica i de proximitat d'aquí de Catalunya. Hi ha tot un llistat de productors, de distribuïdors, de coses que potser a vegades no sabem que existeixen i que són interessants i això recolzes com també a vegades els petits productors que hi ha propers aquí.
Vosaltres us vau centrar aquesta vegada en les plantes remayeres, les plantes aromàtiques, aprofitant d'una banda l'experiència als horts de Caldània i de l'altra també aquest jardí tan boniquet que hi ha a la Biblioteca Mestre Maria Antònia. Exacte, perquè és una cosa que agrada molt. Ho hem fet diferents anys, però sempre ens quedem amb ganes de més. I llavors també aprofitem això, perquè és veritat que comentem que les plantes aromàtiques i remayeres
és un bon complement a la nostra alimentació, i que moltes les tenim aquí ben a prop, i això les plantem als nostres balcons i jardins, o si no, promovem que es puguin plantar. I llavors això el dimecres va ser allà a Caldània, que a l'entrada, on hi ha els bancs i així, hi havia hagut una bassa, però que ara no estava seca i així, i allà es va fer un petit punt, un racó de tot de plantes aromàtiques,
I va ser molt bonic perquè va ser col·laboració dels usuaris d'allà de Caldània i van venir els nois i noies de la Fundació Onada. I llavors, uns i altres anaven explicant perquè hi havia algun noi que no havia plantat mai o que no coneixia alguna determinada planta,
I els avis els van estar ensenyant com es plantava i tot això. A part de totes aquestes plantes aromàtiques que són plantes que estan adaptades al temps que tenim, que són molt resistents, que floreixen gairebé tot l'any, es van triar plantes com el romaní, la sàlvia, la farigola llimonera. També vam posar una Maria Lluïsa i un cilerer d'arbós, per exemple.
També vam estar comentant amb els usuaris que és un espai que allà hi aniran molts insectes polinizadors, també d'altres que es mengen plagues de l'hort, vull dir que és un bon refugi, perquè també és un benefici pels horts, pels horts en si, com després si utilitzes totes aquestes plantes i les incorpores a la teva alimentació.
Precisament, la part d'incorporar les d'alimentació i fins i tot les propietats que poden tenir per nosaltres, els diferents usos, ja sigui amb infusions, amb tintures, va ser com el tema que vau triar per la biblioteca, amb tota la selecció bibliogràfica que sempre fan a la biblioteca, no? Sí, és que a la biblioteca posen aquell racó tan xulo de llibres i contes que tenen,
Llavors també van donar a la gent que no en tenia el conte aquest tan bonic amb olor de romaní, que és de la Rosalia Siuró, per si algú el tenia. I el que vam fer, sobretot, va ser, a part de mirar quines plantes hi havia, doncs fer esqueixos. Llavors tothom es van portar cap a casa la possibilitat d'aquelles plantes que els agradaven més i que es podia reproduir per esqueix, doncs per això, perquè ho portés al seu balcó, al seu jardí, al seu hort, on fos, i tenir més plantes a casa.
Una d'aquelles reivindicacions també de portar verd urbà a tots els pobles perquè són beneficis que ens aporta veure el verd i en aquest cas, a més a més, ens podem fer infusions o donar més gust.
els nostres plats. Setmana bio superada, ara activitats centrades en les escoles, que us preguntàvem pels horts, sabem que els horts escolars ara els esteu engegant de valent a les escoles en les quals treballeu, i també amb els instituts, teniu previstes activitats ben aviat, no? Sí, un dels espais que estem treballant, que ja ho havíem comentat aquí altres vegades, és el Torrent de la Mora,
I llavors, això per exemple, amb els instituts el que farem és una feina d'explicar, perquè el Torrent de la Mora s'inicia, que se'n diu el Torrent de les Ànimes, que està al Catllà i està ben a prop d'allà on està la presó de Mas Enric, que la depuradora...
el que fa és que els terciaris de l'aigua ha creat una zona humida allà, que és l'inici del torrent. I aquella zona humida el que ha fet a l'averi aigua és que els pins que estaven allà molt s'han mort i una feina que hem fet és treure aquests pins i adequar aquell espai
Perquè realment, al ser una zona humida, ja hem vist, hem fet alguna observació que allà estan venint molts ocells diferents, també es fa observació de ratpenats, de macroinvertebrats per indicar com està el tema de l'aigua. Per tant, s'ha creat una zona molt interessant i el que farem el proper dissabte, dia 8 de novembre, serà una plantació de bosc de ribera d'aquella zona.
I amb els instituts de la zona, de Pallaresos, del Catllà, del Tafulla, el que farem serà una visita a la depuradora d'aigües, perquè els nois i noies... Primer farem una prèvia a l'institut, que serà una miqueta que entre tots reflexionem on van a parar les aigües, les aigües de les nostres aixetes, tant de la cuina, del lavabo, com es depuren, el que és important realment utilitzar l'aigua que necessitem,
I no tirar a part les aixetes, ja ho sabem, olis i així, però que moltes vegades a les depuradores es troben coses bastant increïbles, no? O allò que dèiem abans, els pàters de les cases que van a parar encara ara tovalloletes o aquestes coses. Doncs farem una reflexió prèvia amb els alumnes a veure...
com creuen ells que és aquest cicle de l'aigua, d'aquest de casa fins a la depuradora, i anirem a visitar-la i després anirem a fer una intervenció allà, aquest lloc tan bonic que s'ha creat, aquesta zona humida d'allà del torrent de la Mora.
Doncs bé, una novetat en el paisatge i esteu centrant els vostres esforços per tant en donar-li valor ecològic, simplement afavorint també el procés que la natura ha posat en marxa ara amb aquesta nova zona humida. Al Torrent de la Mora hi treballeu ara en aquest punt més inicial, també a la desembocadura, que allà hi ha un projecte de molta magnitud. Sí, sí.
Sí, sí, realment és això, no? També hem anat explicant que gràcies també a l'Associació de Veïns i tot això, que realment no és un canal, sinó que és un torrent i, per tant, se li ha de tornar a que tingui això que sigui torrent, no? Per tant, treure tot aquest formigó que hi ha, crear un espai que sigui que quan vingui molta aigua realment pugui filtrar,
que s'hi puguis tallar i que pugui créixer vegetació, que hi hagi més vida, perquè a vegades ja hi veiem els ànecs, hi veiem d'altres libèl·lules, hi veiem coses, però un cop renaturalitzada aquell espai, doncs hi haurà molta més vida allà. Llavors, per exemple, precisament aquest dissabte passat, el que hem fet és una acció a la desembocadura mateix,
que ara aquests dies de les pluges es veu com a desembocadura del torrent, allà a la platja de la Mora, que va ser treure que hi ha una espècie invasora de planta, que així de manera col·loquial es diu punxaculs perquè es punxa moltíssim, i que l'hem vist que això està colonitzant les dunes d'allà, però també està a Tamarit, també la trobem al Tefuida i la trobem també a Montanyans, vull dir que és una planta que s'extén molt fàcilment
I estem mirant, doncs mira, hem fet l'activitat aquesta d'extreure-les, que és una miqueta això amb guants i ben tapats, i per després, per això, perquè no s'extengui tant i deixi créixer la vegetació que tocaria que surtis aquí.
Doncs accions al torrent de la Mora i una mica més pujant cap a Llevant. Si ens centrem a Altafulla, teniu activitats previstes també dins del que se'n diu Viu la platja, que això és com un cicle d'accions que feu en col·laboració amb l'Ajuntament? Exacte. El Viu la platja ja, ostres, ara no me'n recordo quina edició és, però ja porta molts anys i coincidint amb les festes, la festa major de Sant Martí,
doncs sempre es fa aquest espai de viure la platja. I enguany el que farem és allar la zona davant del fortí una activitat prèvia que és la treure les atzevares que hi ha allà i de tornar a crear una zona de dunes i això amb tothom que vulgui apropar-se, que serà també el mateix dissabte, el dissabte dia 8 de novembre al matí, doncs el que farem serà plantar allà vegetació,
pròpia de zona de dunes que ajuda a retenir la sorra, perquè amb tots aquests episodis de garbinades o llevantades que ens estan venint sovint, que ajudi a retenir la sorra.
i no se l'endugui així tan ràpidament l'aigua. Clar, les azavares estem acostumats a veure-les des de fa molts anys, però és que no són autòctones, no són invasores, però sí serien exòtiques. Exacte, sí, sí, són unes plantes que és veritat que les veiem pertot arreu i com moltes d'altres ja estem tan acostumats que pensem que són d'aquí i no, és una espècie exòtica i llavors, clar, té aquelles arrels així que impedeix, vull dir, que s'han de treure perquè es pugui crear realment la duna i el rere d'una. Ahà.
Les dunes, com a sistema de retenció de la sorra, afavoriu amb quines plantes, perquè sobretot ja els lliris de mar són algunes d'elles. Teniu com tot un catàleg, perquè ja heu anat observant a moltes parts de la costa quines proliferen més fàcilment. I a part n'hi ha unes que s'han de plantar més al jull, per exemple, que pot créixer més endavant, d'altres que necessiten estar més enrere ja la duna formada...
El lliri de platja, a més, són una mica més a l'interior, com el rabamarí, vull dir, sí, plantes que de manera natural, no?, quan passegem per muntanyans o també ens anem cap a Tamarit i les veiem, doncs el que fem són això, ja posar-les de bon principi perquè ja, a partir d'aquí, ja aniran sortint d'altres, no?, però és perquè ja hi sigui, pugui fer rel i puguin, doncs això ja anar retenint sorra.
Hi ha molts processos de renaturalització. És com una tendència que s'està mirant de favorir a molts punts. En parlàvem, per les obres que s'estan fent a Muntanyans, tant a la part de Torredambarra com de Creixell, també per totes aquestes accions que s'han vingut fent en diferents punts del litoral. I aquesta activitat del viu, la platja que es farà per Sant Martí i també la del 8 de novembre...
d'aquesta plantada allà a l'inici del Torrent de la Mora, són obertes a tothom? Al voluntariat, però a qui tingui ganes de poder sumar-s'hi? Exacte, i tant, sí, sí, sí. Són aquestes que són molt xules de fer en família, o si venim sols també està bé, però sí, perquè és això, una miqueta sempre expliquem també el lloc on estem, com és l'espai i per què es fan les coses, i tot seguit passes a fer-ho, i després més endavant passeges amb
i veus realment el que tu has fet, com es va creant aquesta duna, o en el cas d'allà del Torrent de la Mora, com van vivint aquestes espècies que són de bosc de ribera. Doncs el que és recomanable és que si es volen apuntar us envien un correu electrònic o simplement que es presentin allà al dia. Si us avisen, sempre prepareu millor el material, no? Clar, sí, sí. Es pot entrar a la web de riugallà.cat
i allà et pots inscriure a l'activitat. També és veritat que si no has tingut temps o hi penses que l'última hora t'han canviat els plans i pots anar, et pots presentar sense cap problema, però és veritat que millor, perquè així comptem una miqueta quan serem. Doncs entreu a la web riugaiapuncat i de pasta fanegeu les visites que tenen allà a l'Armit, al centre d'interpretació, que sempre hi ha activitats per a l'hora, per apuntar-nos-hi. Doncs seguim ben a prop d'Altafulla, de fet en el terme entre Altafulla i Tarragona amb un peu a cada...
a cada població pràcticament, perquè et volem preguntar com està la desembocadura del riu, sobretot allà a la plana del vinyet. El darrer camí ens explicaves que la fàbrica això ja és història i com ho tenim a hores d'ara. Doncs sí, sí, allà continuen treballant les màquines perquè, clar, hi ha feina a fer, però ja ara es veu, si aneu a passejar ja veureu un gran canvi que...
Des de darrere ja comences a veure la platja i tot, no? Vull dir que això és ara, a finals de... Ara així, a mitjans de novembre o així, ja hi ha la intenció i ha de començar a excavar per crear una altra bassa al costat de la de Salvador Grau. Vull dir que llavors ja ha de crear tot aquest espai, no?,
de platja, d'una rere d'una, i després ja que vingui el bosc de Ribera. I això, aquestes feines que s'allargaran una mica més, sempre havien dit que acabarien amb l'any, però serà fins a la primavera, segurament que anirem veient màquines treballant i així, però això que ens estan ajudant que aquest paisatge sigui el paisatge que ha de tenir una platja així, amb tota la vegetació i això.
Recordem que aquests terrenys eren de l'antiga fàbrica d'allà de la Roca del Gaià, que eren propietat de Fexa, Endesa, també que l'Incasol ho va comprar per preservar-ho, perquè allà hi havia hagut molts intents de...
de comprar per edificar-hi, finalment, doncs, ara és un terreny per la ciutadania, no?, perquè la natura també pugui continuar creixent en aquest punt, que és xarxa Natura 2000, entenc, i que forma part, també, de la zona de la desembocadura del riu Gaià, que és com del valor ecològic. Clar, i fent aquestes accions així, per exemple, una cosa que també es farà serà el camí que ara mateix hi ha per...
que queda entre la platja i el que hi havia entre la platja i la fàbrica anirà una mica més enrere precisament per això que tu dius per preservar tot aquest valor arqueològic que hi ha com el tema aquest que diem de la desembocadura doncs sí, clar que hi ha el bosc de ribera aquell tan petit però ara l'augmentar i tot això doncs preservem molt més que puguin venir
des d'aus a fer nius, que no hi hagi tanta pressió, perquè és una zona que ens agrada molt a tothom i passegem, no anem a córrer amb bicicleta, vull dir que hi ha molta pressió allà, a part dels càmpings, per l'altra banda, però que crea tot aquest espai, podrem continuar gaudint, però també deixant espai perquè els animals també puguin estar allà més tranquils.
És un dels punts interessants. De fet, aneu tot sovint a fer activitats amb la canalla de les escoles. Sabem que s'ho passen superbé perquè des de ficar-se les botes i aquests monos d'aigua que us fiqueu per entrar, heu fet activitats on la canalla ha arribat a veure des de tortugues, crancs, què s'hi pot arribar?
a veure de prop. Clar, és que l'última vegada que va venir l'escola de la Riera va ser, doncs s'estava fent aquest cens que havíem comentat també de tortugues de Rierol. Perquè ens hem adonat que, per exemple, la desembocadura directament no se veu massa de tortugues de Rierol i allà hi ha presència del cranc blau. Llavors és una miqueta veure...
Què passa amb això? I vam fer aquest estudi una miqueta més a dins de la desbocadura, un altre espai que també hi ha aigua, i allà se n'han trobat algunes lesionades, que també penses potser... Això hi ha hagut a veure, però que hi ha tortugues, i tortugues de tots els tamans, que això és bonic, i amb els nens els vam poder ensenyar. Tortugues que havien nascut aquell mateix any, d'altres que ja tenien uns quants anys, que estaven marcades, que per tant els estem fent el seguiment. I també vam veure cranc de riu americà, que també això...
Doncs mira, també està bé que ho coneguin, no? I hi havia granotes i... Ostres, ara no ho sé. Ens sembla que vam veure aquestes coses i clar, va ser molt bonic. Molt bé.
activitats que feu amb les escoles per tal d'atençar-los aquest entorn que tenim perquè l'entenguin millor també perquè el puguin estudiar i al cap i a la fi valorar i estimar quan un es vincula de primera mà amb el territori doncs sempre es fomenta aquesta cura hem fet un repàs de moltes de les activitats de moltes de les accions que esteu duent a terme a més
Teniu tots aquests projectes d'acords de custòdia, amb alguns, podríem dir, particulars, però després també, per exemple, amb Repsol i l'Agència Catalana de l'Aigua, a l'entorn de l'embassament, esteu fent accions, aquestes ja com de més llarg recorregut.
Sí, i per exemple això una que ja també ho portem dient o així, és que allà l'embassament una cosa que s'està fent és la introducció de la tortuga mediterrània, i això és un acord, aquests terrenys d'això, d'un acord de custòdia amb Repsol, i gràcies també als del Crarc, que van considerar que era un espai idoni perquè la tortuga de...
que Mediterrània pogués estar aquí i viure-hi, perquè l'única manera de lloc natural només estava a la zona del Cap de Creus, cap a l'interior, i ens han introduït a diferents llocs i aquí ha estat un dels espais i que ja portem des de l'any 2021 i s'està veient que fins i tot ja estan naixent tortugues aquí, per tant és un bon espai perquè la tortuga mediterrània hi creixi.
I amb això també estem fent tasca de difusió, tothom de dir, si algú se'n troba alguna, el seu espai és aquest, gaudim-la, veiem-la com està passejant o com està menjant, perquè és molt bonic de veure com està menjant allà les herbes o així, però deixem-les, a no ser que les veiem que estan en perill perquè estan travessant la carretera o que estan lesionades, que ja ens hem de trucar al 112 i informar. Però si no, les tortugues han d'estar en llibertat.
Que també això recordem, perquè a vegades ens passa que quan estem fent algun taller o amb nens o així, és que... No, jo tinc tortugues a casa. I dius, ui, doncs aquestes tortugues no haurien d'estar a casa. Perquè no és el seu espai. Tenen un espai natural aquí molt proper, que hi estaria en la mar de bé, i això, no haurien d'estar a casa.
Estarien la merda bé sempre quan siguin les autòctones, perquè aquí hi ha l'altre repte de les que es compraven. Ara ja no sé si es comercialitzen o no, aquestes de Florida eren? Sí, el problema és que, per exemple, les de Florida no es poden comercialitzar, però sempre se'n troben algunes que encara no estan dins del catàleg, de les que no es poden comercialitzar i on se'n van trobant de tortugues diferents. Clar, aquestes són tortugues d'aigua,
Vull dir això, si les has comprat en un lloc, en teoria les pots tenir. Però, tot i així, hi ha gent que té tortugues mediterrànies també a casa, no? Tortuga de terra. I que sí que és la d'aquí, eh? Que, no ho sé, o algú se l'ha trobat en un hort, no sé què, o ha vingut a parar, no ho sé. I hi ha més tortugues de les que ens pensem a les cases que hi ha això.
També hi ha gent que les porta al CRARC, al centre de recuperació, i després ells les introdueixen a aquests llocs on ja saben que podran estar bé. Tenim moltes coses per aprendre i per això és un goig setmana rere setmana tenir aquest espai de l'Eco del Gaià, avui amb l'Associació Mediambiental, la Sínia.
Doncs, Georgina, per acabar, recomana això, que us segueixin a xarxes, a Riugallà, també a la web riugallà.cat trobaran aquestes activitats que hem comentat i, bé, podran tafanejar també aquestes accions que teniu pel territori, per si algú es vol fer soci o fer-se voluntari, que sempre hi ha...
activitats pràcticament durant tot l'any, tots els mesos, riu amunt, riu avall, alguna cosa teniu. Clar, i si algú vol, per exemple, també el que es pot fer, això entrant a la web, pots dir que per rebre la newsletter, és a dir, rebràs un correu cada 15 dies o així explicant les activitats que fem allà.
no et compromete res, és perquè estiguis informat i potser trobaràs la que et vingui de gust o que aquell dia hi podràs anar, perquè a vegades és això, si hem de ser nosaltres actius, entrar a la web, potser ens costa més i en canvi si posem aquesta opció de rebre nosaltres el correu que ens informeu, doncs també és una bona opció i podeu rebre a casa la informació.
Molt bé, doncs una informació que també compartim aquí, gràcies a la Georgina Florejacs, que avui ens ha obert la seu de l'Associació Mediambiental La Cínia, a l'hora de Cal Fèlix, que és l'altra seu, perquè l'altra també la teniu allà a Altafulla, a l'hotel d'entitats, oi?
I sempre és un plaer de conversar amb vosaltres i aprendre de totes les activitats que promoveu. Que vagi molt bé i seguirem en contacte perquè el mes que ve parlarem de la Festa de l'Abre serà de què? Sí, el mes que ve serà la Festa de l'Abre. Reserveu-vos l'últim dissabte de mes, el 29,
Farem la plantada d'arbres allà al voltant de la zona esportiva i després hi ha els alumnes de primer d'ESO dels dos instituts plantaran també. Molt bé, doncs els instituts de Torre d'en Barra tindran una tasca, això, en plantar arbres, que també és una de les accions estrella que promoveu cada any.
amb l'Ajuntament de Torredambarra i amb molts municipis, perquè sabem que aquesta festa de l'arbre és internacional i sempre s'ha de reivindicar que és amb arrels tarragonines, com bé expliqueu, que és una festa centenària però que va promoure un tarragoní. Doncs, Georgina, moltíssimes gràcies i fins la pròxima. Gràcies a vosaltres.
L'Eco del Gaià. Un temps per al medi ambient i la sostenibilitat a l'espai de Baix Gaià al dia, al magazín d'Altafulla Ràdio. Ona la torre i Roda de Barà Ràdio. L'Eco del Gaià.