L'Eco del Gaià. Un temps per al medi ambient i la sostenibilitat a l'espai de Baix Gaià al dia. El magazín d'Altafulla Ràdio, Ona la Torre i Roda de Barà Ràdio.
Doncs avui l'eco del Gaià surt de l'estudi, dona la torre en connexió amb Roda i amb Altafulla. Avisem, per si sentiu ocells cantar de fons, perquè ens trobem a la seu de l'Associació Mediambiental La Sínia, sota d'una figuera monumental, pràcticament, amb la Georgina Florejacs, la veu habitual d'aquest espai. Georgina, com estem?
Molt bé. Avui, diguem que preparant aquest punt, perquè d'aquí una estoneta us trobeu les Dones Cistalleres, que és un dels projectes que des de l'Associació Mediambiental de la Sínia heu impulsat ara ja fa un temps. Exacte. Mira, ara fa una estona que hem anat a començar a collir marcalló.
perquè ara el juny comença el temps, hem anat a recollir Mar Magalló, ara el posarem a secar i així perquè aquest, al setembre, puguem començar a lletar entre totes. I sí, avui fem així una trobada per anar celebrant que ja portem dos anys que estem així juntes i fent coses. Sí, sí.
És un projecte que vau iniciar d'una banda per posar en valor antics oficis, per recuperar tot un llegat i un aprenentatge que veieu que podia caure en l'oblit. I alhora, perquè darrere hi ha com una gestió responsable d'un recurs, que és una palmera autòctona,
Que està protegida però amb el carnet d'artesana se'n pot fer ús d'aquesta planta, no? Exacte, el que es pot fer, això que hem dit que anem a collir, respectant realment la planta i que segueixi creixent, només es agafen uns quants.
de cada planta. I això amb nosaltres, en el nostre cas, ho fem en llocs que siguin d'aquí de l'Ajuntament de la Riera o que tinguem en custòdia o d'altres llocs. Però hi ha, per exemple, les lletadores d'allà baix de les Terres de l'Ebre i així, doncs cuiden molt bé tot l'entorn on està creixent. Per aquí realment, encara que estigui protegit, és que n'hi ha molt. Llavors és això que dius, és posar-lo en valor, és donar-ho a conèixer, és explicar-li, perquè quan fem algun taller ho expliquem a les persones, no?,
que d'aquesta margalló és el que es fan els capells, els barrets, els cistils de la compra, i que ara s'ha posat tan de moda aquestes bosses, tot això surt d'aquesta planta del margalló. Doncs un projecte que ha anat creixent, perquè en aquests dos anys s'han anat apuntant com moltes dones, també algun home, i veiem que esteu amb molt dinamisme, promovent activitats i fent...
com moltes artesanies, gràcies també a l'aprenentatge perquè us vau posar en contacte amb algunes de les lletadores de Mas de Barberans. Exacte, del Museu de la Pau Medalla de Mas de Barberans, que és allà on hem fet un gran esforç per recuperar tot l'ofici i amb aquestes mestres tan fantàstiques que van ser les que abans van ensenyar i amb les que mantenim contacte. L'any passat, per exemple, vam estar allà que vam fer la fira la primera setmana d'agost
que us les recomano, vull dir que si voleu anar a Llames de Barberans el primer cap de setmana d'agost, és preciós de veure diferents parades, perquè porten de diferents punts de Catalunya i d'altres llocs del món que llaten amb coses iguals o similars, no? I és una fira molt bonica. Doncs això, van ser elles les que ens van ensenyar, les que estem encara en contacte, i nosaltres per això també anem fent la nostra, s'ha incorporat persones, com que ens trobem cada dimarts al matí aquí a la Riera,
però és una cosa que si no vens un dimarts també ho pots continuar fent a casa, és un material que això, que de seguida és accessible, doncs sí, hem pogut ampliar i som més colla ara ja. A més, teniu la Violeta Cabrera, que ella és cistellera, coneix moltes tècniques i de fet havia fet alguna sortida per aquí, per l'entorn,
perquè més enllà del margalló hi ha com altres materials que s'han utilitzat com el vimet o les bares de ballaner o d'olivera. Sí, o per exemple això l'últim taller que va fer potser va ser amb la boga, que també llavors a vegades com a sínia ens toca anar a netejar perquè la zona de diferents zones del riu
Com que no passa massa aigua, s'omple massa de boga i això segons per quines espècies com la tortuga no li va bé, doncs de tant en tant fem una neteja i aquesta boga un cop seca i mantinguda doncs pots fer diferents tallers. Va fer un de culs de cadira o de diferents tècniques i també amb l'espar, per exemple, vull dir que sí, que són materials que tenim aquí propers i que es poden fer un munt de coses.
Fantàstica també la tasca que fa la Violeta, la podeu seguir a xarxes, que de tant en tant va penjant algunes d'aquestes obres d'art que fabrica i també va fent tallers. Ara que esmentaves les tortugues, Georgina, sabem que esteu fent molta feina.
I no ens referim a les tortugues babaues, que també és un reclam, ara, perquè en aquesta època és important, això, observar la platja per si es veuen, que estan cercant el lloc on pondre els ous. Vosaltres esteu molt centrats a les tortugues de Riarol, a les tortugues autòctones i les tortugues mediterrànies.
Les de terra i les d'aigua, ho dic bé, no? Sí, sí, amb les dues tortugues. I, per exemple, amb les d'aigua, doncs ara s'ha iniciat això, un cens de tortugues, perquè va ser, si no m'equivoco, fa 10 anys va començar un programa que ens havíem adonat que en part, degut a que s'havien alliberat tortugues exòtiques al riu i així,
havia recolat molt la població de tortugues o hi havia espais que ja no n'hi havia. I llavors es van fer unes introduccions de la tortuga, tant a Desembocadura com aquí, per exemple, a la Resclosa de la Riera, al Callar i més amunt. I realment la població de tortugues de Rierol està creixent i està molt bé.
i ara estem fent uns cents per saber això, en quin nivell estem, perquè les que anem capturant es marquen amb uns senyats que no se'ls fa mal a la closca, i llavors vas veient si han viscut molts anys, si s'han desplaçat, perquè per exemple les femelles, si veieu que hi ha una zona que hi ha moltes tortugues, doncs es poden desplaçar molt tros per anar a buscar un altre espai que també sigui bo per elles i allà posar els ous i tal.
I, per exemple, això, clar, llocs com la Rasclosa i així, que són llocs que sempre hi ha aigua, encara que vingui aquests períodes de sequera, doncs són llocs on vas trobar la tortuga. Vull dir que si algú en té ganes, dissabte que ve, a Carol es fa una jornada d'ascens de tortuga de Rierol, a les 10 del matí allà a Carol. Si algú es vol apuntar, hauria d'apuntar-se a través de la web de Riugaià.
Doncs entreu a riugaià.cat i cerqueu aquesta activitat d'ascens de tortugues, que és una tasca compartida, perquè sabem que heu implicat escolars de molts municipis d'aquí de l'entorn del Baix Gaià, perquè és una de les activitats que més agrada. No sé si és en el marc del projecte que abans anomenàveu en pèscat, però sabem que a la canalla els encanta aquesta activitat. Sí, fem un seguiment de peixos del riu
I cada any, llavors, és tema d'això, que impliquem a les escoles, o a vegades en algun lloc que no hi ha escola, doncs és una mica els veïns del poble o així, per cada any fer aquest seguiment i per veure com està la població, perquè a vegades ens hem adonat, per exemple, que hi ha hagut algun abocament o alguna cosa perquè fa que els peixos tinguin fongs a la pell, no? Bé, vull dir que ens indiquen coses, o això, que si hem patit molt perquè hi ha hagut molta sequera i llons no han nascut gaires a la vins, bé, aquest seguiment ens va molt bé.
Doncs una activitat aquesta dels cens de tortugues aquí a l'entorn del riu. Citaves alguns dels punts on proliferen. Per cert que vam donar una notícia tot just fa un mes, més o menys, que s'inaugurava...
la nova depuradora d'aigües residuals de la Nou. Suposo que des de l'entitat vau veure amb bons ulls que entri en funcionament, perquè sabíeu que moltes d'aquestes aigües residuals s'acabaven abocant a la llera o als afluents que acaben anant a desembocar el riu. Clar, realment, vull dir, encara queden pobles al voltant del Gaià, i per Catalunya molts llocs, però sempre són bones notícies que realment s'acabin fent les depuradores, no?,
moltes ja estan pensades i només els falta acabar de fer el pas i al llarg del riu falten encara unes quantes. Doncs una notícia que compartíem, que vam recollir, vam anar a cobrir aquesta roda de premsa el dia de la inauguració d'aquesta depuradora on es convidava, per cert, a l'alcalde de la Riera de Gaial, Joan Casas, perquè deien abans
Aquestes aigües anaven al terme municipal de la Riera, per tant són dels beneficiats directes d'aquesta depuradora que han tratat en funcionament i que evita això, que aquests abocaments vagin a parar al riu i a més a més el concepte aquest de la circularitat, que es poden reaprofitar els fangs i en fi...
Doncs esteu anant amunt i avall a l'entorn del riu i en aquesta època acaba el curs escolar. Entenc que també acaben moltes de les activitats que veniu fent durant el curs. Si vols fem una mica de repàs perquè amb les escoles teniu uns quants projectes. Sí, mira, ara per exemple estan tancant també els horts escolars, que aquí a Torre d'Embarra, avui em sembla que han estat calds de molir de vent o ahir va ser...
que van fer el tancament del seu hort la setmana que ve els de l'Antina, després d'altres pobles i així també hem anat tancant ja l'hort perquè és això, que l'escola ja s'acaba. Aquesta és una cosa continuada que fem al llarg del curs amb aquests nens i nenes i després, bueno, fem activitats diverses i unes és que venen aquí al Centre d'Educació Ambiental a fer una excursió de tot un dia o de migdia i així. I doncs clar, també aquesta setmana ja és l'última que rebrem visita dels escolars.
I què feu en aquestes visites? Perquè depèn de l'època de l'any feu una activitat o una altra, no?
Sí, aquí normalment venen petitonets, bé, fins a tercer o quart de primària, però sí. I per exemple, a la tardor els agrada molt el tema de l'hort de la tardor, perquè fan tot allò de recollir els fruits de tardor. I sí, per exemple, hi ha nens i nens que no han vist mai una noguera ni com les nous són, i doncs fem, no?, recollir això, home gran, bé, tot el tema de l'hort de tardor, fem també plantes aromàtiques, i el món de les abelles, que el tenir aquí una arna, doncs és un món molt interessant. Per exemple, l'altre dia les mestres diuen, és que estic aprenent moltes coses, dic, és que jo n'estic aprenent cada dia.
quan ve l'epicultor i ens explica encara més coses i l'interessants que són i l'importants que són, que això els nens ho tenen molt clar. I és molt bonic perquè hi ha escoles que quan venen, per exemple l'altre dia em va venir una que ja tenia el projecte que se n'havien adonat que a l'escola no hi havia plantes i llavors que estaven fent un projecte i un vídeo i tot per demanar
a l'escola que invertissin, perquè ells ja tenien la idea de fer un jardí de papallones i que poguessin agir les abelles i tal. Llavors venien aquí a documentar-se més per poder anar a l'escola amb més raons per tenir-les. Per tant, vull dir que les escoles ho treballen força i és un tema molt interessant.
Esteu fent acompanyament també en algunes escoles que volen fer dels seus patis llocs més amables, llocs més verds, també pel concepte aquest de refugi climàtic, ara que venen les calorades, que tinguin més espais d'ombra, però també com a espais educatius que els permeten fer observació de les plantes, dels insectes... És interessant això que esteu observant, no?
com aquest moviment pedagògic entorn als patis, que s'acabi el monopoli de la pilota al pati i que hi hagi aquests espais més verds. Sí, avui, per exemple, una escola que va venir ahir, tenim un espai que és una cabana viva que està feta amb imat. I, clar, està xulíssima i et poses a sota i passa l'aire però tens ombra.
i deia, mira, perquè venien de valls els d'ahir, diu, a les escoles bressol estan fent aquestes coses, de fer cabanes vives, diu, perquè són molt guerrilleros i això, i dius, és veritat, aquests espais, vull dir que a vegades també, no?, al venir aquí veuen alguna cosa com a exemple i després s'ho emporten a l'escola, o fer hotels d'insectes, o això, no?, o tenir més espai d'hort, o tenir espais que deies tu que són molt importants les plantes, però també és important la terra, de tenir espais que els nens puguin remenar la terra, jugar allà...
perquè hi ha llocs que s'han perdut una miqueta totes aquestes coses, i llavors, sí, venir qui està més, diuen, estem en un entorn més rural, també els hi desperta coses.
Molt bé, doncs tot un treball al llarg del curs que ataqueu ara aquest mes de juny i m'imagino que ja deveu estar treballant en el pròxim curs, perquè es presenten propostes, també deveu rebre trucades d'escoles interessades en poder començar a programar visites. Sabem que a l'àmbit escolar es treballa amb molta previsió.
Sí, sí, de visites aquí en tenim, i també com que dins del tema del patrimoni natural, que era conèixer una miqueta més el riu al voltant d'algunes escoles, enguany hem treballat amb els alumnes de quart, de primària, de diferents escoles a prop del riu. I llavors l'any que ve amb aquests mateixos alumnes de cinquè farem a la continuació i a sisè hi tornarem. Per tant també estem fent aquestes coses, vull dir que també tenim el que deies tu abans, un treball més continuat en segons quines,
i amb alguns instituts del voltant d'aquí del Torrent de la Mora, que altres vegades també ho hem explicat, que el Torrent de la Mora és un espai que hi estem treballant i millorant, doncs també vindran nois i noies de l'Institut de Tarragó, del voltant del Torrent de la Mora, per conèixer això del cicle aquest que dèiem de la depuració de l'aigua, perquè allà hi ha la depuradora de Masenric, i veure l'interès de tots aquests torrents, d'aquests espais fluvials.
Doncs estem parlant de Canall, els joves instituts, i el camp de treball, torneu a repetir l'experiència amb joves que venen d'altres punts de Catalunya? Sí, i començarà això, hi ha finals de mes, i venen joves això. Ara jo no sé dir de quins punts, però de diferents punts de Catalunya estaran a Altafulla i treballaran sobretot a Desembocadura i la zona aquesta d'aquí.
A la plana del vinyet també, que sabem que és un dels punts ara on heu esmarxat molts d'esforços darrerament? Sí, sí, serà aquesta zona. Vull dir que ara, clar, la Generalitat està allà treballant i posant... Però nosaltres farem més a la zona de platja, traient espècies invasores...
amb el tema del Corriol, perquè ara estem supercontents que els dos Corriols de la primera aposta comencen a volar i els altres tres Corriols també estan molt bé. Llavors estem mirant a veure si començarà a haver-hi un nou niu, i llavors aquests nois i noies també fa tot el tema d'informar la gent que estigui per allà, d'anar fent el seguiment, que tenim tota una xarxa de voluntaris.
però també perquè ells coneguin més aquesta realitat. I és això, canvies una mica la mirada de la platja veient que també és un entorn natural molt interessant amb molta vida.
Clar, veure la platja com un ecosistema, com un lloc d'esbarjo, és important. Doncs ara que esmentes el curió, el deies, enguany està anant molt bé, de fet heu detectat més parelles que altres anys, en el sentit que és un punt que s'ha renaturalitzat com qui diu fa poc.
Sí, la veritat és que, clar, són molt territorials. Llavors hem vist que dona per dos o com a màxim tres parelles, perquè si no ja les fan fora, necessiten espai. Llavors en guany són dues parelles, però això com que a vegades fan una segona aposta, estem a veure si fan aquesta segona aposta. No, no, el que dèiem és que, clar, per ara, aquest any estan tirant endavant els pollets, que l'any passat, doncs això, van haver accidents diversos.
Per això sempre insistiu en aquest missatge dels gossos, que els veuen com una amenaça, encara que els portin lligats, tampoc és bo d'apropar-s'hi excessivament. Aquest cap de setmana passat, al ser que hi havia gent que tenia tres dies de festa, aquí va ser moltíssima gent i gossos, i fins i tot es va veure algú que estava intentant fer una barbacoa, una cosa com molt desmesurada.
Clar, de vegades és força incompatible. És el desconeixement, esperem que sigui això. És això, que veiem només la platja com a sorra i llavors ja ho intentes, he d'anar a informar, de posar cartells, però al final hi ha tant espai que és difícil a vegades que tothom s'informi.
I per sort també surten els mitjans de comunicació, surten molts llocs, perquè l'altre dia una senyora gran del Tafolló deia que ho havia sentit a la ràdio, que això dels corriols, els ocellets aquests tan bonics, deia ella. I això també, clar, ajuda, perquè ella pel seu compte feia una mica de seguiment, saps? I diu, l'altre dia vaig veure un nen i li vaig dir que no podia ser perquè són molt fràgils, perquè ho he sentit per la ràdio. I dic, mira, veus, tota aquesta feina també és molt important, de donar-ho a conèixer.
En parlem tot sovint a la ràdio. De fet, és notícia perquè ha estat el Corriol el que ha fet que aquest dilluns no entressin les màquines a la platja de la Paella perquè estava previst més transversament de sorra de la zona de la Paella a Altafulla. Ja està la presència del Corriol, que ho van detectar els agents sorrorals que efectivament havien fet les postes allà al costat i per aquest motiu s'ha ajornat perquè des de l'Ajuntament de Torra d'Embarravi han fet aquest informe
alertant que es vulnerava la normativa de protecció de la fauna i clar, també ho veuen com un impediment a l'hora que ja ha començat la temporada de bany, estan ja els serveis de platja instal·lats i a més a més que encara clamen pels desperfectes que van causar l'altra vegada, que cada vegada que plou s'acumula l'aigua dolça al mig
de la platja. En això del trasbast de sorra, clar, s'ha demanat que es replantegi tot plegat, però en fi, veurem com evoluciona i n'estarem al cas. Per això hem parlat molt del Corriol darrerament.
I, Georgina, si vols, els darrers minuts també podem recordar alguna de les altres activitats? Heu estat fent visites guiades a l'Ermita del Catllà, que és on teniu aquest centre, que amb l'Ajuntament del Catllà serveix com d'interpretació també del riu, allà a prop de la Rasclosa. Això es fa normalment un cop al mes. Llavors, a l'estiu, no sé, aquest any què farem, el que a vegades fem és una mica de portes obertes, perquè a l'estiu ja ens adonem que la gent...
ja no té tantes ganes, sobretot perquè amb la calor del matí així de fer aquestes visites i el que sí que vas tenim obert l'ermita perquè la gent que pugui passar caminant o així pugui veure aquest espai i a la tardor ja ens tornem a fer les visites guiades.
I el que sí que fem ara, la setmana que ve, és a Carol, que hi ha la visita guiada en tot l'entorn, i la setmana següent, la que en diem de Cusfores, perquè és la de l'embassament, que ens queda a les 10 del matí, que no fa tanta calor, i una miqueta explicar tota la feina que s'està fent en l'embassament, i el tema de les tortugues mediterrànies, que comentàvem abans, i el tema d'aquells espais com s'estan gestionant, i el canvi que ha tingut en un any, que hi ha menys d'un any, que es porta allà treballant.
Recordem això del Cusfores, és com un dels projectes que heu impulsat per gestionar i custodiar el territori, no? Sí, i és un projecte així, a diversos anys vista, i és el tema, això, d'una miqueta de la gestió també forestal, de dir, doncs, quins espais es necessita una miqueta que torni a ser, perquè ens ha crescut, bueno, a tot arreu ho veiem, no?, amb els últims anys bosc, però bosc d'aquest pi, no?, que no...
que el que fa és anar tapant el creixement natural, que seria potser tenir més prades i més zones així, no?, de brulla, que llavors hi viuen uns tipus d'espècies, no?, més papallones, més insectes, animals, per exemple, com les tortugues, que són llocs més tapats, llavors, segons quina zona s'ha aclarit la brulla, una altra, doncs això, veure que els pins aquells que eren petits que impedien que les alzines puguin créixer, doncs perquè no es pugui convertir en alzinar,
I llavors també anar parlant amb els pagesos del voltant, caçadors, tot això, a veure com s'ha de fer per gestionar el bosc, no?, i que se'n pugui, també, doncs això, treure si convé un benefici econòmic d'aquí, no?, perquè ja ho sabem que, clar, molts boscos de Catalunya són privats, i llavors mantenir-los és molt complicat, i llavors d'estudiar una miqueta si a partir d'aquí, bueno, un biomassa, o què es pot fer, no?, o fer un ramat que puguis tallar pasturant,
Bé, totes aquestes coses, aquests anys, vull dir que es parla molt amb els ajuntaments i amb les persones que estan allà treballant-hi per anar fent aquest projecte.
Sou diverses entitats que esteu treballant en aquesta línia, de vegades plegades, perquè sabem que amb el col·lectiu Eixarculant també tenen projectes així. En parlava a l'últim programa el Ramon Ferrer del Japec, que explicava que estan també explorant des de collir pinyes dels pins per mirar de fer xarops a altres espècies.
També teniu col·laboracions amb Eixarculant, no?, d'aquest projecte que estan fent de recuperació de llavors més ancestrals. Aquest d'acollir pinyes també, eh?, i hem estat ajudant-hi a anar a acollir pinyes, de veure això, no?, de... Són unes persones, vull dir, que són molt científiques i així, per tant, és allò de dir quant de temps t'has de dedicar a fer això, vull dir, perquè després tenir... No, si penses en una mica el rendiment econòmic, doncs saber això realment, si es pot fer o no, no?, ja tant.
el tema de la pinya, l'arrosé silvestre, sí, sí, amb diferents coses i estan ara llançant productes a veure si al mercat els interessa això. I per altra banda, això amb el Japec i el Xarculant, que han fet aquest banc de llavors d'aquí del Camp de Tarragona,
i ha fet una mica de pospecció i tot això de veure quines llavors hi havia, doncs tant aquí, a l'hort de Cal Fèlix com a l'hort de les dones pageses, doncs ens han passat dos tipus de llavors, d'unes mongetes i d'uns fesols, que això, que hem sembrat algunes i ara sembrarem la de fesol,
perquè després poder veure com és, fer una miqueta de quantes sortiran endavant, com és la planta, com actua i llavors aquestes llavors que tornin al banc de llavors i a veure si podem multiplicar-ne més perquè segons quines n'hi havia molt poques i a part alguns pagesos que eren gent gran no sabien ni quants anys fèiem que les tenien guardades, per tant aquest primer any sobretot és a veure la viabilitat que té totes aquestes llavors que s'han recolectat.
Molt interessant això per recuperar també la fasonia de com eren els camps de conreu antigament i també per preservar aquestes espècies que són més resilients en un mercat que s'ha industrialitzat molt, perquè l'agricultura s'ha encarat molt
el rendiment econòmic, sempre mirant uns criteris amb una òptica molt de mercat i esteu recuperant potser aquesta visió més d'espècies que estan ben adaptades al territori, potser. Sí, i a part, per exemple, tenim la sort de tenir aquests planteristes que tenim aquí, tant el Pastoret com el Valent,
que ja han recuperat moltes coses. Vull dir, pots anar a buscar això, l'albergínia blanca, de tomàques en tenen moltes varietats que són d'aquí. Per tant, si fins i tot tu vas allà i preguntes, et diuen, no? De dir, no, no, aquesta és varietat d'aquí, és una de la zona. Vull dir que també ja hi havia una feina que s'està fent, el que passa que és a través del planterista,
I això altre, que era més això, que les persones que tenien a casa algunes llavors que potser no han arribat ni allà, doncs de poder mantenir-les. I el que dius tu, a veure si realment, això amb aquestes èpoques que ara estem vivint de temperatures més, que ara estàvem dient, aquest estiu pot ser una altra vegada molt dur, i les plantes, a veure com ho viuen. Doncs sí, sí, totes aquestes plantes, a veure com tiren endavant.
Doncs, en tot cas, si voleu conèixer aquests projectes, podeu entrar a la pàgina web de riogallà.cat. Veniu de fer moltes activitats. També us heu sumat a la celebració del Dia Mundial del Medi Ambient, que aquí es fa tota la Setmana de la Natura, no? Parlàvem de les cites que hi havia a Torre d'en Barra, amb el mercat d'intercanvi, també amb una sèrie de tallers que estaven previstos. Arreu de Catalunya hi ha hagut centenars d'actes, perquè són moltes les entitats...
que any rere any responeu a aquesta crida que es fa a través de la xarxa de conservació de la natura, no? Sí, sí, i es fan això moltíssimes activitats i moltes són també de donar a conèixer això, gent que està treballant al territori, doncs per exemple, nosaltres també estic en un grup de consum, no? I hi ha un noi d'aquí d'Argensola, una família que està en varietats de blats tradicionals i té el molí de pedra. Llavors, per exemple, ell també feia la visita al seu molí i pensa, és que també a vegades el blat ara...
Tothom diu que corres en contra, però una cosa és el blat comercial que et venen, no? Que llavors hi ha molta gent amb al·lèrgies i coses, però ell sempre diu els plats tradicionals són molt digeribles, podem... Per exemple, ell també feia una visita, però sí, sí, arreu de Catalunya, des d'això, productors que han tornat a llavors locals o que cuiden, tenen animals, però que els cuiden d'una manera que, dius, així sí, no?
doncs això, amb moltes entitats, ecologistes, ajuntaments, hi ha hagut moltes activitats per tota Catalunya, sí. Doncs tot un revulsiu aquesta celebració del Dia Mundial del Medi Ambient, amb aquesta Setmana de la Natura, i res, el que dèiem, que la gent miri i t'afanegi a la vostra web, o també a les xarxes socials, on aneu penjant molts d'aquests projectes que comentem programa rere programa,
Jorgina, ens acomiadarem de cara al pròxim programa, doncs ja farem balanç de com ha anat tot el curs i res, que vagi molt bé avui la trobada amb les cistelleres que acabeu d'acollir Margalló i seguirem en contacte. Moltíssimes gràcies, que vagi bé.