Fins demà!
Baix Gaià al dia, el programa d'Altafulla Ràdio, Ona la Torre i Roda de Barà Ràdio. Bon divendres, Baix Gaià. 7 de novembre, Sant Ernest, per Fies Divendres. I ara hi ha aquí el que marca el ritme és el batec del territori. A Roda de Barà s'ha presentat el nou Pla d'Acció per l'Energia Sostenible i el Clima, el document estratègic que guiarà el municipi en la lluita contra el canvi climàtic durant els pròxims anys, que entre diversos aspectes inclou un inventari d'emissions.
A Torre d'en Barra, el cos de la instal·lació de l'embalat per cobrir la piscina vella l'ha assumit l'empresa encarregada de les obres de cobriment de la nova, que es van endarrerir. I és que la infraestructura es va haver de muntar a córrer cuita per poder iniciar la natació d'hivern quan tocava. I Altafolla, a la sala La Violeta, acull l'exposició Som Patrimoni, Som Castells, produïda per la coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya. Forma part del programa de festa major de Sant Martí que aquest cap de setmana ja encara el plat fort.
Això que estan escoltant és Baix Gai al Dia, el programa de proximitat que connecta el de Fulla, Torre d'en Barra, Roda de Barà i totes les poblacions del Baix Gaià amb informació, anàlisi i les millors companyies. Els parla Eduard Virgili. Sònia Camí, bon dia, bon divendres. Bon divendres. Ja ha passat la setmana, passa volant, però que bé aquest divendres. Quines ganes que tenies d'arribar en aquestes alçades. Doncs sí, no sé per què. El cap de setmana ens motiva una mica, no?
Josep Sánchez, bon dia. Bon dia. Tenies tantes ganes com la Sònia d'arribar el divendres? Tu ets dels que cantes com servidor que perfries divendres? Sí, jo crec que sí. Però tampoc em sap greu que sigui dilluns.
Ah, veus? Mira, m'agrada això. Ets dels meus, les petites coses del dia a dia. Sí, jo crec que els dies més complicats són entre setmana, eh? Perquè ja t'estàs en la dinàmica i en crec que una miqueta pel cap de setmana. Un dimarts, un dimecres, sobretot. En fi, va, sigui divendres, dilluns, dimarts, dijous, dimecres o cap de setmana. Vostès tenen sintonitzat el de Foller Ràdio, on a la Torre i Roda de Barà Ràdio. Som baix, gaire al dia. Benvinguts i benvingudes a la ràdio de Kilòmetre Zero. Som-hi!
Baix Gaià al dia, la ràdio que informa i acompanya.
Va, que, com dèiem, som a les portes del cap de setmana i desitgem que el temps s'acompanyi. En tot cas, qui ens farà sortir de dubte és el nostre home del temps. Connectem amb el servei meteorològic de la xarxa de comunicació local, Luis B. Pérez. Hola, molt bon dia. Bon dia a alguns núvols, però no gaire importants tindrem avui a les comarques del Camp de Tarragona. Per tant, de moment també deixem aparcades les tempestes que ahir arribaven a descarregar amb ganes, sobretot al matí i després.
Després es va obrir el cel i aquest cel una mica més tranquil també el tindrem les immediates hores, amb alguns núvols empesos pel vent, una mica de vent de dalt que anirà bufant, sobretot cap al camp i al baix camp. La temperatura farà escat, ha baixat una miqueta respecte ahir. Al llarg d'aquest migdia, aquesta tarda, tindrem més moments de núvolades i, de fet, alguna gota despistada s'arribarà a produir, especialment a la comarca del Priorati de la Conca de Barberà, a
Aquesta propera nit és quan sí que arribarà a ploure a tot arreu. Per tant, avisem que aquesta nit, matinada i molt d'hora el dissabte, estarem sota la pluja, però serà aigua d'anar fent, no pas tempestes fortes, una pluja gairebé d'hivern. El dissabte quedarà un dia mig nubulat, amb més vent, sobretot cap al sud, i diumenge també serà un dia bastant ventilat, però molt assolellat. Tot i el sol, diumenge farà força fresca. Ho seguirem a la xarxa.
Baix Gaià al dia. La veu del territori.
Un moment ara per repassar l'actualitat. En concret, tot el que aquest divendres 7 de novembre destaca a la premsa en portada. I començarem pel que ens queda més a l'abast. Va, una publicació gratuïta al mes, el diari del Camp de Tarragona, que titula Guerra bruta amb la recollida de la brossa. A Tarragona, l'Ajuntament sancionarà fomento de construcciones y contrates per deixadesa del servei de recollida mentre l'empresa culpa el consistori per manca de previsió en el traspàs cap a la nova concessionària.
Més coses avui en portada també llegim a Tarragona. Del color de la vergonya, veïns dels denominats blocs de colors de Camp Clar no descarten denunciar la Generalitat, que n'és la propietària per l'estat de degradació que pateixen. De fet, la imatge que avui apareix en portada al diari Més acompanya...
Aquest titular i subtítol hi podem veure diversos veïns com passegen pels baixos a peu pràcticament mateix de carrer i on s'hi veu molta brutícia acumulada, des de males herbes i vegetació, no hi hauria de ser, fins a deixalles acumulades, com per exemple matalassos.
Pel que fa a equipaments, Reus vol fer de l'estació enològica la porta de l'anoturisme. L'immoble és titularitat de la Generalitat i acull la seu de l'Incavi, però l'Ajuntament creu que té major potencial. Pel que fa a futbol, el nàstic de Parralo s'estrena contra un Real Murcia en hores baixes. I avui sota mateixa la capçalera pel que fa a política i llegim unes declaracions del diputat al Congrés per Junts, Josep Maria Cruzet, que diu...
El PSOE té actualment molt poques opcions d'acabar la legislatura. Més enllà del mes, Josep, al territori tenim una altra publicació referent com és el diari de Tarragona. Què diu aquest divendres? Doncs coincideix en alguns temes de la seva portada, amb el que diu també el diari Més, per exemple, en el titular principal, on parla de pla de xoc contra la crisi dels contenidors, Urbacer. Accelera per acabar la neteja aquest dissabte i Vinyuales anuncia que multarà a fomento de construcciones y contrates.
Ens quedem a Tarragona per la imatge emportada perquè parlen d'indignació. Al barri del Serrallo, la Guàrdia Civil intervé per posar 7 multes i decomisar 15 quilos de peix. També parlen d'aquest cas dels veïns dels blocs de colors a Campla, que es rebel·len contra la brutícia i també ens destaquen en economia les històries personals darrere les beques Repsol per a estudiants de la URB. En salut, el dia de Tarragona també ens explica que
L'insomni, ens parla de l'insomni, ens diuen que molts espanyols dormen malament, són les pàgines especials que dediquen aquest tema al seu interior. Tornem al territori per parlar de les obres del pàrquing de l'estació del Camp, que diu el directe a Tarragona que començarà el mes de desembre, duraran dos mesos, i Banc de Sabadell instal·larà un caixer automàtic.
En política també fan referència al bloqueig a Sánchez. Junts esmena totes les lleis que tramita el govern, mentre que a Reus parlen de Lluís Givert, l'advocat que defensa les víctimes de la dana.
I en termes més amplis, fugim del territori i fem també un cop d'ull a la premsa d'envit generalista d'aquest 7 de novembre. Endavant, Sònia. Doncs avui començarem amb la portada de l'ARA, que titula Junts bloquejarà totes les lleis de Sánchez. El paquet de normes, que exclou les 5 ja pactades, inclou la reforma judicial i lleis com la de secrets oficials, la d'indústria o la d'universitats.
En portada també a Estrasburg conclou que la presó preventiva no va violar els drets com a diputats de Junqueras i Turull. Lula obre la cimera climàtica denunciant les mentides dels negacionistes. YouTube elimina 700 vídeos que documenten atrocitats d'Israel.
L'avantguàrdia. Els economistes plantegen suprimir la subvenció del turisme a través de l'IVA. La proposta, debatuda en les jornades del Col·legi Professional Català i que busca afavorir la indústria, és rebutjada pel sector turístic.
En portada també crida a la solidaritat i de fet es veu un magatzem i diferents voluntaris i voluntàries del gran recapte d'aliments que s'ha avançat aquest any i entre avui i demà recollirà donacions en més de 2.000 establiments de Catalunya.
El Banc dels Aliments, organitzador de la iniciativa, espera acostar-se als 6,1 milions d'euros en aportacions per atendre les 230.000 persones que mengen gràcies al fet que prestatgeries, com la que es veuen en aquesta imatge, siguin plenes.
Estrasburg avala la presó preventiva als líders del procés. El Tribunal Europeu dona la raó a la justícia espanyola sobre Sánchez, Turull i Junqueras. També l'avantguària destaca que el Partit Demòcrata es fixa l'objectiu de recuperar el Capitoli el 2026.
Estudis Medicina té l'oferta laboral i salarial més gran. Sobre el temporal, l'alerta i la pluja alenteixen Catalunya. També destaca en justícia, en llibertat, dos rellotgers, entre cometes, amb 52 detencions.
Passem al periòdico. Les alertes seran més suaus si no hi ha un risc imminent. La futura modalitat permetrà emetre avisos previs d'emergència. Protecció Civil treballa amb el Ministeri de l'Interior perquè el sistema és alert, pugui enviar sons d'alarma menys invasius per a situacions com la d'aquest dimecres.
En portada també Oasi en la polarització. Maria Márquez del PSOE i Juan Carlos Caballero del PP reivindiquen el valor d'escoltar en els primers diàlegs impossibles del periòdico Ibi Bartiet a Madrid.
Les subcontractes del Camp Nou multades amb quasi 2 milions per fraus laborals. Inspecció detecta irregularitats en 218 de les 320 actuacions a empreses investigades i verifica les condicions de 1.500 treballadors. També destaca que per al Tribunal d'Estrasburg dels Drets Humans el Tribunal Suprem no va vulnerar els drets de Turull, Sánchez i Junqueras.
Els lloguers pugen un 3,2% a Catalunya en el segon trimestre de l'any. L'assistència regular a missa es doble a Barcelona des de la pandèmia. I també destaca el periódico Així ha sigut la imparable estratègia del llançament del luxe de Rosalia.
Acabarem amb La República i el punt avui que titula Una orquestra lliure. L'orquestra de cambra del Teatre Lliure, que va debutar avui fa 40 anys, romant com una de les grans fites de la història musical recent a Catalunya. En la crònica del dia d'ahir de Lluís Simón diu La tempesta Rosalia. Fins i tot si Xena s'apunta a la promoció del nou disc de l'artista catalana.
També llegim, en aquest cas, en l'esportiu, el Barça de Flick pateix de fragilitat defensiva. Diu un balanç negatiu de 20 gols en 15 partits. Doncs aquests són els temes que destacen les portades d'aquest divendres 7 de novembre. Cada matí, de 9 a 11, connecta amb Baix Gaià al dia.
Vinga, va, que ara és hora d'analitzar l'actualitat. Això els divendres ho fem amb la companyia de la periodista Ruth Troiano. Està especialitzada en el sector primari i l'enologia i, a més a més, és veïna del nostre territori, és veïna de la Nou de Gaià. Saludem-la un cop més. Ruth, bon dia, benvinguda. Hola, què tal? Molt bon dia.
Escolta, avui hem de parlar del Most Festival. Ja veus que vaig de cara barraca perquè, si no, de tant en tant ens passa que tu i jo fem unes intros que ens acaben portant altres qüestions. Jo pensava que m'introduiries d'una altra manera perquè, clar, avui estem tots escoltant aquest àlbum de la Rosalia, el look, i hi ha una cançó que porta el títol d'una varietat de raïm, que és el Sauvignon Blanc.
Ostres, mira, no he tingut encara el gust d'escoltar res de la Rosalía. Ahir la nit la vaig voler escoltar perquè, com s'ha anat filtrant aquest disc, abans que el poguéssim escoltar des de les 12 de la nit, mitjanit. La Rosalía és una persona... Bueno, ella és de Sant Esteve Sars Rovires, molt a prop de Barcelona, allà, i hi ha un celler. Em consta que ella l'ha visitat en alguna ocasió que torna a casa quan pot i els seus compromisos professionals li...
li ho permeten. És amant del vi, li agrada el vi català, en alguna ocasió s'ha compartit amb ampolles de vi discretament, però que n'hem pogut llegir la marca, recordo una de les últimes d'un celler de Cossers del Segre, La Gravera. Fa poc feia un anunci també d'un sofà i ella hi apareixia amb una copa de vi i ara en el disc, aquest disc que està esperant tot el seu quart àlbum, li dedica una cançó al Subinyon.
Blanc, de fet, és una cançó d'amors, i el passat queda al fons de la copa, ja se'l veu, i ara està en un altre moment vital. Bé, tots els que ens dediquem al vi i al món del vi a Catalunya hem considerat que hauria d'haver parlat d'una varietat de raïm catalana, la garnatxa blanca...
el xarelo, en fi, el cartoixà, per què no? De les comarques de Tarragona, aquest àlbum tan místic, tan cerimonial i religiós, en certa manera, o espiritual, que hauria estat bé sentir cartoixat, però va, si parla del Sauvignon Blanc i fa referències al vi, ja ens l'estimem moltíssim i més d'aquesta manera magistral que ho ha fet.
La Rosaria, eh? Que no deixa de sorprendre i de posar gent a la butxaca. Increïble. No la podem escoltar ara, perquè estem combinant que la ruta tenim a través de videotrucada i ara, si baixes igual, incompatibilitats tècniques, que una videotrucada, sumar-se a l'Spotify i aquestes coses, ens portarà problemes. I, per tant, no volem ensurts, perquè...
La conversa amb la Ruth Troiano la mantindrem al llarg dels propers 10 minuts per seguir fent èmfasi en el món del vi i situats al Penedès, perquè hem de parlar del Most Festival, aquesta nova edició del certamen, que va arrencar ahir, que s'allargarà fins al 16 de novembre al Penedès, però que després viatjarà també al Priorat. En fi, diàleg entre cinema i vi...
Sí que és fonamental, exacte. També ho reivindiquem molt en aquesta secció perquè el vi és protagonista a les nostres taules i cada vegada amb més timidesa, però també hauria de conquerir els espais culturals i que hi hagi un festival internacional com és el del Mos, de cinema relacionat amb el món del vi, del cava, és a dir, del nostre patrimoni és una gran conquesta, 14a edició ja, la d'aquest any,
I sí, van setahir tota la programació. Tenim oportunitat de desplaçar-nos. A més, no ens queda molt lluny Vilafranca i el Vinceum, que és on tenen lloc la majoria de les projeccions. També es fan descentralitzades en el territori, en algun celler, en algun establiment vinícola, aquestes projeccions. Però bé, al Vinceum hi ha la gran pantalla on es poden veure aquests dies infinitat de pel·lícules que estan tanyides i amarades de via. Ahir ja van començar
però aquest vespre hi ha la gala precisament del vi on es donarà un premi honorífic al senyor Miquel Torres, una de les grans empreses productores de vi a Catalunya i més enllà amb aquest Miquel Torres que sempre ha despertat
L'interès pel món del vi lligat a la sostenibilitat i, per tant, avui se li reconeix la trajectòria. Però, en fi, cada dia, demà, diumenge, tota la setmana vinent, tarda, vespre, hi ha projeccions que són delícies.
de les que vull assenyalar, perquè també crec que ens toca de prop, és el dijous 13 de novembre, que hi haurà la presentació d'un documental nou que ha fet una directora catalana, la Núria Repiso, sobre el vino vell, el primer raïm de Catalunya. Serà a les 6 de la tarda el vinceu, més gratuït a l'entrada, per tant,
tots els que ens estiguin escoltant i no tinguin plans dijous vinent poden anar al Mar del Mos a veure aquest documental on se sentiran les veus dels productors que fan el vino vell, el vino vell que arriba ja aquests dies i després tot seguit d'aquesta projecció hi haurà una festa del vino vell, un firat de vi al vinceum amb la gent de la taverna que permetrà tastar
tots aquests primers vins de l'any que tenen un distintiu i que estan lligats per una història de promoció conjunta. Però bé, dic que enguany el país, normalment els païs convidats sempre era de fora, enguany no és un país, bé, és el Bierzo, una regió de vins icònica que està fent vins de talla
grandiosa, universal, admirada i també valdrà la pena ser-hi, poder tastar les seves referències i veure una projecció que parla sobre la viticultura, en certa manera, també heroica en aquell territori que té moltes similituds amb el nostre priorat, salvant, evidentment, totes les distàncies, començant per les geogràfiques. I s'estandrà fins diumenge 16, com bé deies, no entrarem a mirar la programació, qui ho vulgui fer, mosfestival.cat, i allà pot anar triant
entre totes les propostes, s'acabarà amb una projecció i una galada de Cluenda d'un documental també molt esperat, el de Flores para Antonio, de la seva filla, que penso que pot tocar-nos allò una mica, fer caure la llagrimeta, és un treball d'Issac i la Cuesta, això sempre és garantia de qualitat, i d'Helena Molina en aquest cas...
una gala conduïda pel periodista Xavier Grasset i res, brindis amb cada i acabar aquesta temporada i preparar-se per la que vindrà el priorat, que potser també ens queda més a prop alguns de nosaltres, que vindrà després a final de mes. Però vaja, aquest binomi sempre guanyador cinema i vi tenir-lo en compte pels propers dies.
Escolta una cosa, sovint es parla del vi, no sé si ara aquí m'atreveixo a dir, com una eina diplomàtica. No sé si ho comparteixes, això, ja que parlàvem abans també de país convidat o, en aquest cas, de regió convidada. Sí, bé, recordo que fa molt de temps en un programa també radiofònic vam parlar de comunicació política i el vi...
Si es tria consciència, sabent qui tenim al davant, el vi pot ser un element com de diàleg, de relació, d'aproximació entre mirades, ideologies, territoris, és aquest nexe en comú que ens ajuda també a entendre l'altre, si justament el volem llegir així. Per tant, sí, la diplomàcia del vi és un tema interessant.
I jo penso que en algunes trobades, quan aquest nivell de consciència és molt profund, sí que hi ha una tria del vi pensant en la persona i en l'assumpte també que es vol resoldre. Podem triar vins del territori del que ens ve visitar, per exemple.
és crear un clima a través del vi, de la beguda i de totes les converses que se'n deriven, que puguin conduir-nos a entendre'ns, en lloc de distanciar-nos. Per tant, aquest element en el vi penso que és molt important. Pel que fa a les produccions, ara dèiem que no repassarem el programa, que cadascú faci el cafarder, es pot fer en línia, jo aquest matí hi he entrat. Veia que moltes de les produccions que es poden veure al most...
Parlen d'adaptació a nous temps, noves varietats, regadius sostenibles, canvis en la maduració del raïm. Diries que el públic potencial del most és conscient de tot el que això suposa pels viticultors?
Jo crec que sí. Jo el que penso és que aquestes projeccions que estan tanyides i amarades del vi, el vi és la vida, al final, i està rebent en primera instància tot l'impacte del canvi climàtic. Per tant, que sigui un sector que abordi la sostenibilitat, el compromís envers el territori i el paisatge, també la resistència o la resiliència d'algunes
De fet, els companys del Moss van venir a presentar-ho aquest dimarts a Tarragona, en el Mar de Santa Tega, que ara en parlarem si ens dona temps, i vam veure una pel·lícula deliciosa que porta per títol La nata, que parlava de les vinyes últimes que queden a Venècia, una ciutat engolida pel turisme i també pels hotels, per la massificació.
turística, com un grup de persones encara mantenien una vinya molt petita, en feien vi de manera artesana i domèstica, com el vi quan el collien els raïms, viatjàvem les gòndoles pels canals i se n'anava en una illa al costat de Venècia, justament en un cementiri, perquè era l'únic espai que havien trobat per poder-hi fer el vi, perquè a Venècia tot està engolit pel capitalisme dels allotjaments, i
I era una metàfora molt bonica també sobre la vida i la mort, no?, i aquest diàleg que porta el vi d'aquestes vinyes resistents, no?, amb gent que té temps d'una tercera bellesa, no?, però en plena forma i que, bé, convidaven a tothom...
a veure i a menjar a volta del vi i a reflexionar sobre la importància d'espais verds, com bé deies, i de la sostenibilitat de cuidar les ciutats quan el capitalisme més ferotge ha entrat d'una manera excessivament dura.
Això és el Most Festival dels 6, és a dir, des d'ahir fins al proper 16 de novembre al Penedès i després també, abans d'acabar aquest mes de novembre, amb propostes al Primerat. Territori, art, vi, patrimoni... Vaja, això que intentem transmetre cada divendres amb la companyia de la Ruth Troiano.
Ruta, ens queden dos minuts. Va fent referència a l'embotada d'aquesta novena edició que té lloc precisament demà. Demà dissabte a la plaça del Rei de Tarragona. Les activitats prèvies que es fan al matí de rutes guiades per espais històrics amb tast de vi ja estan plenes i també Sarcavila amb castellers i músics que es fan a les 10.30 i 12 han exaurit ja les entrades, però a partir de les 12 tothom que vulgui a la plaça del Rei
25 cellers que presentaran el primer vi de l'any amb els elaboradors disposats a conversar. Veurem també en Xavi Roura, l'unit lleoner que queda a Catalunya fent els embuts, aquesta eina amb la qual es rebia el vino vell a la ciutat de Tarragona i després un taller.
per dissenyar etiquetes, que també s'ha omplert amb l'Alba Pucurull, espai gastronòmic, el Llegut, el Soho, Tarracosi Food, el Cortijo i el Fort Jordi Andreu, i música migdia tarda acompanyant el primer vi a estancarar.
aquesta ja novena edició de l'Embutada amb el concert Esperit. Vins autènticament naturals a la plaça del Rei, més de 25 propostes enològiques, la voluntat que la gent s'ho passi bé, que conegui, descobreixi, tasti, fem amb l'oli del raig, que l'anem a comprar, doncs demà també anem a comprar algunes ampolles.
de vino vell que farem cursat als productors, els podrem saludar, entendre i passar-nos-ho bé. Passar el rei de Tarragona demà, la festa de l'embotada. Ai, quines ganes, eh? Us hi esperem, eh? Vas venir unes ganes de sortir a pitant de l'estudi, que el temps acompanyi, això també, eh? I tant, sí, sí, acompanyarà segur, segur. Si cauen quatre gotes seran benvingudes, que la Terra també les comença a necessitar, les de l'altre dia, les d'ahir, encara que abans desapareixen molt ràpid, van anar molt bé, també.
Ruth Rojano, gràcies. Un divendres més per compartir amb nosaltres aquests minutets. Una abraçada ben forta. Que vagi molt bé. Bona setmana. Igualment. Adéu-siau. Ens queden els darrers compassos d'aquest primer tram de programa i això vol dir que ara ve una nova pàgina musical en català. La Rosalía Minets la guardem a proposta de la Ruth per una altra ocasió. Avui ens quedem amb el grup lleidadà Saxeni que publica un nou senzill titulat Televisió en col·laboració amb el cantant Terrasenc.
Miqui Núñez, la cançó que arriba després de l'any frenètic que ha viscut el grup, utilitza metàfores televisives i cinematogràfiques per parlar de l'amor i la relació entre dues persones des d'un punt de vista optimista. De fet, així sona aquesta televisió. No ens vam conèixer dalt d'un tren perquè ocupava el teu seient No ens vam conèixer al món rural francès fugint d'una vida d'estrès
I entre nosaltres tot és molt més senzill, ho transformem junts en ciència-ficció.
Si per nosaltres té sentit, sé que és la bona direcció. Vull convertir-nos en estrelles de la nostra televisió, amb un carter tot ple d'estrenes on tu no escriguis els guions. Vull afegir-hi les escenes on no il·lumini gaire el sol, per recordar-nos que els problemes mai es vencen sols.
Fem ara una petita pausa de seguida. Tornem aquí a la seva sintonia de proximitat. Això es va ja al dia. Fins ara. Si això és una ficció que no...
Si t'apassiona la cuina, no et perdis fogons i davantals. Cada setmana la Rosa Maria Ruscalleda i la Joana Molins et proposen un plat deliciós i t'expliquen pas a pas com preparar-lo. Receptes fàcils, divertides i per tots els gustos. Fogons i davantals, l'espai que t'inspira a la cuina. És infinit l'univers?
Descobreix la resposta a aquesta i moltes altres preguntes de la mà de l'Observatori Astronòmic de Sabadell. Actualitat, activitats o aspectes generals relacionats amb el món de l'astronomia. Acompanya'ns en aquesta meravellosa aventura. A la teva ràdio local.
Cada setmana des de Perifèries us convidem a viatjar per sobre de les modes i tendències musicals.
Aquesta setmana la farmàcia de guàrdia a Torredembarra és la farmàcia Miramar, passeig Miramar 193 i Avinguda Pompeu Fabra 26, telèfon 977 46 33 90. Farmàcia Miramar.
Vols estar al dia de tot el que passa a Torre d'en Barra? T'agradaria fer tràmits des del mòbil, comunicar incidències en un clic o participar en decisions del municipi? Descobreix Viu la Torre, la nova app de l'Ajuntament que et connecta amb tota la informació i serveis municipals. Notícies, agenda d'esdeveniments, farmàcies de guàrdia, transport públic i molt més. Tot en un sol lloc. Descarrega't Viu la Torre gratuïtament per a Android i iOS. Ajuntament de Torre d'en Barra, més a prop teu.
Vols més d'una vida? Més de mil rostres? Vine a l'associació Metajuego Ens trobaràs enviant un correu a metajuego.rol arroba gmail.com
Vine i viu, la teva primera aventura. A Torre d'en Barra. Sintonitzes Ona la Torre, 107.0 FM i ona-latorre.cat Ona la Torre, la ràdio de Torre d'en Barra, la teva ràdio de proximitat.
Notícies en xarxa. Bon dia, són les 10. Us parla Maria Lara. Hem mobilitat en aquests moments, situació complicada. Ara mateix, a la C-58 a Barcelona, també hi ha retencions a l'AP7. Aquí és on la situació és més complicada, a Barberà de Vallès, on un camió avaria a tallar un carril i provoca importants retencions. També la mateixa via, però en aquest cas, sense adornir de noia, un accident en aquest cas deixa...
També vehicles al voral i en dificultat també la circulació. També hi ha retencions a la 2 a Pallejant i a la C33 a Moncada hi ha un carrer també tallat per obres. A banda, també hi ha retencions habituals a la B10 i la B20, direcció Nus de Trinitat i Nus de Llobregat.
I ja està en marxa la COP30, la cimera de l'Organització de les Nacions Unides per tal d'abordar la lluita contra el canvi climàtic amb la presència d'una seixantena de líders mundials, però sense els presidents dels Estats Units, la Xina o l'Argentina. Es fa a la ciutat de Bélem, al Brasil, i busca blindar els nous compromisos de reducció d'emissions de CO2 i, sobretot, posar fil a l'agulla amb accions concretes.
Tant el secretari general de les Nacions Unides, Antonio Guterres, com la presidenta de la Comissió Europea, Úrsula von der Leyen, han destacat que aquesta cimera ha de ser un punt d'inflexió real i efectiu en la lluita contra el canvi climàtic.
I la UGT amenaça amb convocar una vaga general a l'hostaleria els dies 24 i 31 de desembre per reclamar augments salarials. Òscar López Chamosa, secretari general dels Serveis de Mobilitat i Consum de Catalunya de la UGT, ha denunciat avui a la xarxa les condicions laborals dels treballadors de bars i restaurants de tot Catalunya.
La UGT estimamos que hay cerca de cuatro horas semanales que se hacen de más a esas 40 horas, que no se pagan, que son en negro, que se obliga al trabajador a hacerlos, porque hay muchísimas empresas que ni cumplen el convenio que tenemos actualmente. Es un sector que genera riqueza y creemos que es injusta la posición de la patronal.
El sector ha fixat com a ultimàtum el dia 17 de novembre per tal d'intentar desbloquejar la situació amb la patronal.
I avui comença la 17a edició del Gran Recapte, sota lema Ho Donem Tot. Avui i demà el Banc d'Aliments organitza aquesta gran mobilització ciutadana que té com a objectiu recollir aliments per a persones en situació de vulnerabilitat i per consciència a la societat sobre la necessitat de lluitar contra el malbaratament alimentici. El Banc d'Aliments atén unes 230.000 persones i espera mobilitzar en total de 2.000 punts de recollida.
I en esports, el Barça torna avui a l'Spotify Camp Nou després de dos anys i mig d'obres. Els blaugranes fan el seu retorn avui a les 11 del matí en una estoneta en un entrenament de portes obertes davant la seva afició amb l'aforament màxim permès. Fins ara.
Fins demà!
Baix Gaià al dia, el programa d'Altafulla Ràdio, Ona la Torre i Roda de Barà Ràdio. Bon divendres de nou, Baix Gaià. Els agraïm que segueixin enganxats i enganxades a la seva sintonia de proximitat. Venim d'una petita pausa. En tot cas, si són els que s'incorporen ara, sàpiguen que tot el que els hem explicat fins fa 20 poques d'on ho trobaran al servei de ràdio a la carta d'aquest Disposem. És 7 de novembre i aquest divendres i dissabte
Se celebra una nova edició del Gran Recapte d'Aliments, una nova campanya solidària impulsada pel Banc dels Aliments que enguany té com a objectiu poder ajudar unes 230.000 persones en situació de pobresa arreu de Catalunya. El seu territori molt a prop de casa seva, de ben segur que tindran l'oportunitat de poder contribuir a aquesta campanya del Gran Recapte.
Dit això, nosaltres ara de seguida saludarem el nostre següent convidat, que tot just acaba de publicar un llibre que recull 800 imatges del segle XX de la Pobla de Montornès. Es tracta de La Pobla de Montornès, un viatge pel record. I després, com cada divendres, rebrem amb una gran ovació el nostre col·laborador Antonio Barrero, que és el millor guia que podem tenir si volem anar al cinema. No s'ho perdin, ens espera tot això i més a Baix Gai al Dia.
L'actualitat del territori, les històries que toquen de prop i les veus dels seus protagonistes. Baix gaia al dia.
Avui al Baix Gai al Dia parlarem d'història, parlarem de memòria, i ho fem perquè aquest dissabte es presenta el llibre La pobla de Montornès, un viatge pel record, que ha escrit en Jordi Sunyer. Jordi, bon dia, benvingut. Si et pujo al micro sempre anirà millor.
Home, i també ens acompanya l'Ester Gilal, que és regidora de Memòria, Promoció Econòmica i Cultura de la Pobla de Montornès. Hola, bon dia, Ester. Bon dia. I no sé si podríem dir que el llibre l'ha fet el Jordi, però el vas enredar tu? Sí. Sí.
Comencem pel principi. Com va anar aquesta enredada? Jo vaig entrar com a regidora i vaig detectar aquesta falta de recursos que teníem a la pobla, de conèixer el passat, de saber com érem, de saber com era la pobla abans. I sabia que el Jordi tenia bastant de lligam amb la pobla i no res, vaig contactar amb ell i el vaig liar amb aquest projecte, que ha sigut un projecte llarg, que ha sigut...
molt bonic i s'han recuperat moltíssimes fotografies gràcies a les famílies del poble, que pràcticament unes 800 vam recuperar. O sigui que queden per l'arxiu, queden per la pobla i queden pel record i per les nostres generacions futures.
Déu-n'hi-do, Jordi. Coneixement de la pobla i també experiència fent llibres d'aquest estil, eh? Sí. Quants n'aportes? 20. 20 llibres. És el vintè, així, rodó. Però aquest llibre és molt especial, és molt especial. Tu diràs, tots ho són, no? Per què és especial aquest llibre? Per què és especial?
És que és el poble on la meva mare va anar a viure quan va arribar de l'Orca, de Múrcia. Va anar a petar a Vilavella i de Vilavella on va créixer va ser a la pobla de Montornès. Ma mare i Montiet Plàcid. I també és el lloc on jo tenia una bona colla d'amics. L'Ivan, el Roer i tots aquests. Amb aquesta colla vam muntar els primers grups de roc aquí al Baix Gaià. Les festes majors no es podien entendre sense les nostres cançons terribles.
Cagant melodies, ve d'allí. Cagant melodies i altres noms impronunciables ara mateix en aquest horari infantil. Doncs tot això es cuia allà a la pobla, a la casa del padrí Diego, que ens deixava un corralet que hi havia allà a tocar de la fàbrica. O sigui que aquest llibre ha estat per mi un retorn a les arrels.
I vas tirar molt de contactes de quan... Tu hi vas viure, a la Pobla, o ja vas néixer aquí, a Torre d'Ambarra? No, no, no, jo soc un tio molt avorrit, que sempre he viscut a la Torre, i només vaig canviar de barri. Jo vivia aquí, on tenim ara la ràdio, a Cal Llobet, a Sant Clemente, i vaig anar a l'Eduardo Benot, on estic ara, i ja està, no he fet més canvis de petit vain a Andorra, i ja està, no soc una persona de bastantes rutines. Però aquest llibre té aquest vincle, i també m'ha servit per una cosa...
És que vivim en un món que ja no pots preguntar pel carrer. La gent es pensa que li vendràs plaques solars o que li vendràs telèfonos mòbils i això. I llavors, quan tu expliques qui ets, sóc el fill de la Carmen Morales, per exemple, en aquest cas, diuen, home, i tant, que treballava a Cal Pajaritos, i llavors, a partir d'aquí,
Es trenquen totes les fronteres, s'obren les portes. Escolta, jo que vinc del Tarragonès Sud, no ho conec al pajarito. Bueno, és que tots els pobles, a Vilaseca també, no fotem, també tenien tallers de costura, a tot arreu es treballava. No només hi havia pagesos a Vilaseca o a la Torra o a la Pobla Montornès, hi havia molta gent que feia treball artesanal, petites fàbriques, sí? I a més a més a la Pobla tenia la fàbrica Requesens.
La fàbrica Requesens, i en aquest llibre de Rescatem, no només fotografies, sinó informacions. Hi havia la fàbrica Hivern, hi havia altres tallers molt importants que empleaven a molta gent, perquè no hi havia màquines com ara, o sigui, era una cosa molt manual, hi ha falta moltíssima gent. Esther, va sent que sí amb el cap mentre el Jordi va parlant. Ha fet aflorar històries que s'havien perdut o estaven molt oblidades, aquell llibre? Sí, realment.
La veritat és que jo tinc molta relació amb els meus avis i d'aquí ve el meu interès per recuperar totes les seves històries. El meu avi sempre m'ha explicat com era la pobla abans o com jugaven els nens abans. I va ser una de les coses més importants per mi, que era plasmar tot aquest record que tenen ells de com es vivia abans. I m'ha agradat moltíssim poder deixar-ho per la posteritat i perquè tothom ho pugui conèixer.
Però veure com la pobla és això que deia el Jordi, que hi havia tallers, hi havia un munt de tendes, hi havia molta vida, que ara potser per aquesta descentralització de les coses, que tothom marxa cap a les ciutats, els pobles s'estan quedant una mica més buits, però tenim la nostra història i crec que s'ha de recordar i s'ha de ficar en valor. Història de la pobla, però des de quan? Estem parlant d'història recent o has fet un exercici també de remenar xius?
Sí, bé, bé. La fotografia ens marca un inici d'aquestes històries, no? Les fotos més antigues de finals del 19, principis del 20, ens marquen... Sí, estem parlant de la història contemporània. A més, la Pobla havia tingut la sort de tenir gent que havia fet ja coses de l'època medieval, després gent que ha fet històries del Baix Gaià, doncs també ha tocat la Pobla per aquest vessant, però la història més propera a la contemporània, que, per cert, s'oblida ràpid, tots tenim fotografies a casa que ja no sabem posar-li nom, ens ha passat a moltes cases,
Això fa molt trist, eh? I després ens ha passat una altra cosa, que vèiem que la Pobla, com a exemple, tot i tenir un gran teixit associatiu i moltes ganes de fer coses, etcètera, anava perdent aquest relat compartit, aquest relat, aquestes històries que són de tots. I llavors, un dels meus objectius, a part de passar-m'ho molt bé, perquè jo si no, no faig...
és anar una miqueta més enllà. No només són fotografies, no només són textos, sinó que és l'intent de retornar a les famílies un relat compartit. La pobla és pobla.
La pobla és poble, no? Va més enllà. Les fotografies esparcides per les capses de ferro, aquestes antigues rovellades, a casa són històries familiars i compartides en un llibre són la història de tots. A partir d'ara, els diumenges, després a la sobretaula per Nadal, etcètera, la gent gran podrà explicar als més joves les històries de la pobla. Històries que són de tots. I la gent podrà dir amb orgull que són de la pobla de Montornès.
800 fotografies, això m'imagino que vol dir moltes reunions amb famílies i moltes entrevistes de memòria oral també associades. Les xifres són espectaculars. O sigui, estem parlant d'un quilo de llibre. Què dius? És un quilo i poquet de llibre. O sigui, són 375 pàgines, són 800 fotografies i són, atenció, 90 col·laboradores i col·laboradors. 90...
O sigui, gestionar tot això és una feina ingent, és una feina d'un any i una miqueta més, però d'un any intens, o sigui, diàriament anar a la pobla. I el que costa més sempre, sempre, sempre, és començar. És a dir, fem la crida, Esther, no? Te'n recordes? Van fer la crida a internet, a les xarxes, mitjans de comunicació, on a la torre?
Sí, sembla que alguna notícia havíem fet. I algun retorn vam tenir. A partir d'aquí costa molt començar. Però, en pic, entres a una casa, ja corre la veu, no? Corre la veu i vindrà el Jordi, no? Et trucarà un dia el Jordi. Ah, sí que vas anar a casa de la Caterina. Ah, doncs vine, vine cap aquí. I llavors tothom vol col·laborar i ha acabat col·laborant tothom qui ha volgut, no? I fins i tot ja, quan ja havíem tancat l'edició i estava impremta, ha seguit trucant algú, no?
Això passa sovint, eh? Això passa. Esther, aquí l'Ajuntament quin paper hi va jugar? Vau fer també d'intermediador a l'hora de facilitar-li contactes al Jordi? Sí, sí, per suposat. Al final l'Ajuntament, o jo com a regidora, jo li vaig donar tota l'ajuda que necessitava al Jordi, vaig obrir, vaig parlar amb els tiets, amb els avis, amb familiars, amb amics, de dir, doncs mira, vindrà el Jordi, que us sap greu, que tal... Vaig avisar una mica pel poble, no?, sobretot a
a les àvies, que els he dit que sempre les tinc allà molt pendents del que he fet...
Però la veritat és que les primeres famílies que van col·laborar van ser la meva i moltes més que després ja van anar seguint de dir, bueno, és que estem fent un llibre i l'estem fent de veritat. No és allò de dir, bueno, estan buscant quatre fotos, no, no, no, és una feina de molt de temps, de molta recerca i trobo que és molt interessant tota l'acollida que ha tingut aquest llibre.
Teníeu clar com s'havia d'articular aquest llibre? Vau fer una proposta des de l'Ajuntament, o Jordi, a partir del material que has anat recollint, has anat configurant la història? Com està repartit? Jo la manera que tinc de treballar és que jo ajunto diferents tècniques d'investigació. La que més m'agrada és, evident, parlar amb la gent, la memòria oral, però sempre, sempre faig el buidatge bibliogràfic i també d'arxius.
A partir d'aquí m'agrada molt que, a banda de fotografies, les famílies puguin aportar documents. Llavors han sortit, per exemple, documents dels inicis del sindicat agrícola, de tot aquest teixit associatiu que jo hi tinc la banya posada. Jo aquest vessant col·lectivista ja sabeu que la tinc i els pobles la tenien, perquè...
Per exemple, els pobles no tenien seguretat social, les persones, els treballadors. Llavors els pobles s'organitzaven i feien mutualitats, feien cooperatives de consum, feien sindicats agraris, feien sales de valls, feien cinema, feien teatre. Tot això a la pobla hi era? Hi era i ho posem en valor, no? I aquí una de les feines que hem fet és posar en valor aquesta petita història. És a dir, normalment la gent et diu, jo no tinc res...
És impossible. Precisament el que busquem està a casa teva i a casa de la teva veïna. I parlo en feminís, si us fixeu, perquè he tingut moltes més col·laboradores que col·laboradors. I això què ho fa? Jo penso que...
Aquesta història que jo busco, que té a veure amb el canvi de la vida quotidiana, amb les tradicions, amb les rutines, amb rentar la roba, amb tenir cura dels petits, amb tenir cura dels grans, amb néixer, créixer, morir... Tot això, moltes vegades, massa vegades, ha estat només en mans de les dones. Perquè els homes...
En fi... Estaven en una altra galàxia. Estaven en una altra galàxia, no? A la feina i cap al cafè. I ja m'interessa, també parlem de treball, parlem oficis... I dels cafès també en deus parlar? És una altra de les meves dèries. A més, sabeu que jo vaig portar un cafè a Tornambar durant dos anys, no? I que he escrit sobre el cafè de dalt, he escrit sobre el sabó, doncs també, a la pobla també. Que per cert, hi havia dos cafès a la pobla.
O sigui, ara els oients de la pobla tot això que estic explicant més o menys ho saben, però... T'ho entens, Ricarda, això? No. Jo, tot el que sé, m'ho han explicat. Tinc uns avis fantàstics que m'ho expliquen sempre i m'han ficat molt en valor al ser de la pobla i gràcies a ells conec totes aquestes històries que jo és el que volia transmetre i que aquest llibre realment servís com una caixa de records
per tota la gent de la meva edat, més joves, més grans, que no tinguin aquest contacte o que els seus avis ja no hi estiguin o que no puguin tindre aquesta informació. Crec que hem de posar en valor això. Ens havíem quedat amb els cafès.
En fi, un davant de l'altre, dos, amb sales de ball, amb gent mudada, imagineu-vos-ho, és per asfaltat, però la gent estarà anant vestit per la festa major, que l'Agustinet i el sindicat agrícola... Aquestes fotografies, perquè amb les fotografies antigues, moltes vegades, perquè ara tenim fotografies...
Me n'anava fent un comentari molt poc assalta, però és igual, tenim fotografies de tot, eh? És igual, de tot. Absolutament de qualsevol moment de la nostra vida està fotografiat. Però anys enrere no. La gent es fotografiava els dies de festa, el dia que estrenaves vestit...
Aquest projecte, ni diem projecte més que llibre, perquè està obert i seguim recollint. És també una invitació, no només a la gent de la pobla, a les noves generacions, a la gent gran que s'hi vegi reflectida, sinó també és una invitació a la gent de la Rodalia a conèixer retrobar-se amb la pobla. Jo he gaudit moltíssim. I el dia de la setmana, que més, el dissabte pel matí. Per què? Agafaves els trastets i te n'anaves a la pobla...
Jo, durant tot aquest any, he fet la compra a la Pobla. O sigui, una carnisseria excel·lent, una venda de iogurts a sota els baixos de casa dels productors, un fordapà centenari amb uns productes de primera qualitat, un cafè damunt del fordapà amb un servei fantàstic, espectacular, amb uns esmorzars de forquilla i ganivet. No t'has engreixat, però. No? No, et veig bé. Sí? És que...
No sé si t'has entrat que últimament se m'ha girat fenya. Sí, sí, d'això ja en parlarem. Doncs, a fi, és també una invitació a la gent de la Torre i dels pobles de la Rodalia a descobrir la pobla. La pobla és un poble viu i el carrer Major, no només les places, el carrer Major és un imant. A part, els dissabtes hi ha Mercat de Fruita, que també està ple. Per cert, n'hem parlat dels masos. Ah!
Ah, també hi ha masos. A veure, però espera't, jo t'he preguntat abans, perquè no ho hem concretat, capítols del llibre. O sigui, ara m'has parlat dels cafès, però com ho has dividit, per capítols, el llibre? Bueno, comencem... I et dedueixo que hi ha un capítol de masos. De què hi ha capítols? De què parles? El primer és situar-se, hi ha fotos de l'urbanisme, dels carrers, de les places, dels masos, fotos, diguem-ne, més panoràmiques.
per situar-se més urbanisme. Comencem per aquí. Estem situats i llavors ja entrem en matèria. Anem al món del treball i anem saltant de capítol en capítol. Hi ha les etapes de la vida, hi ha les institucions, la pobla, evidentment hi ha l'Ajuntament i l'Església, però també hi ha l'ermita.
L'ermita és el pal de paller no només de les creences, sinó de la celebració. L'ermita és la plaça pública on celebrar, on estrenar vestit. És la Pasqua i és tot tipus de festa allà. I després hi ha el teixit associatiu i també un repàs pels principals fets històrics de la història contemporània de la pobla, que també...
Hem fet una primera mossegada, un primer intent d'explicar a la pobla. La pobla té història i també el segle XX, no? I fins ara no s'havia explicat. Parlem de la guerra, parlem de la postguerra, parlem de la república i també d'aquestes guerres oblidades que sabeu que m'han interessat molt. La guerra del Rif, la guerra del Marroc, la guerra de Cuba...
Perquè hi ha pomplencs que hi van anar. Hi ha plaques avui en dia que recorden i que la gent ja no sap qui era, el tal Vallverdú. En fi, aquest llibre, doncs, posa... Recupera la memòria. Recupera la memòria. I també, per cert, tenim esportistes de màxim relleu de primera divisió, que eren de la Pobla. Per exemple? Home, el Grapes, el primer gran porter de l'Espanyol,
Home, mira, això li hauríem de dir al Josep, eh? El Josep Sánchez de la Torre, que és perico. Doncs, el primer gran porter de l'Espanyol era de la Pobla, i per cert, en aquest llibre ha col·laborat el Real Club Deportiu Espanyol. Carai! Sí.
Això en quina època era? Això és als anys 20, és l'explosió del futbol, també al Baix Gaià. Que fort. Per cert, un altre personatge que se m'acut, un dels pintors més famosos d'Argentina, mai diríeu d'on era? De la Pobla? Era de la Pobla de Montornès. Que fort. Què els deia?
I es deia, sí, ja ho veureu, recasents, ja ho veureu. A recasents. Sí, home, que un nom... En fi, ja ho veureu. Masus, abans els has esmentat. Sí, tots coneixeu Mas Mercader, a tocar de Creixell, Creixell, la pobla, té, té, té, té, té, té, eh?
Té terres, diguem-ne, però Mas Mercader tenia relació més que amb Creixell, tot i sé que el terme de Creixell, amb la Pobla, igual que passa amb Mas Givert i tants altres masos que érem viscuts com Mas d'en Boada.
d'emboada. En queden en actiu, Esther? O és una història que ja s'ha perdut també? En actiu... Hi ha algun que sí que és de propietat, com Masemboada, que sí que té propietaris, però ja no és el mas com es coneixia abans. Els altres sí que estan més abandonats o...
El problema és que no d'uns masos, i això no passa exclusivament a la pobla, és un fenomen general, que els masos s'han anat abandonant i tens un patrimoni increïble que a poc a poc es van surcint perquè les famílies o ja no se'n poden fer càrrec o estan amb altres històries. Exacte.
I que a vegades potser el propietari tu el busques i no el trobes. Perquè no hi és, van morir molts anys i ja no hi ha aquesta continuació. I realment és complicat tot això dels masos. I de la vida en aquests masos has trobat fotografies també? Sí, hi ha fotografies de quan, per exemple, els senyors que normalment vivien a Barcelona venien a visitar...
amb el seu cotxe, cotxes d'època, d'abans de la guerra, i venien a visitar els seus mesobers. És increïble. És que és increïble. I el món de la bicicleta no n'hem parlat. O sigui, el ciclisme, la bicicleta, els carros, hi ha tot tipus de carros, el tren. O sigui, la pobla tenia estació de tren.
Sí, això també és allò d'en cada rentada perdem... En cada vegada es perd un llençol. Els famosos de l'època passaven per la Pobla. O sigui, el tren que anava de Barcelona a Madrid, digue-li anar a signar l'estatut o tornar amb l'estatut retallat del 32, passaves per la Pobla. I la gent de la Pobla sortia... A fer el seguiment. A saludar, clar. El rei. O sigui, tot això passava a la Pobla.
I n'hem trobat imatges i es recullen en aquest llibre que es diu La pobla de Montornès, un viatge pel record, que per cert ha editat banya edicions d'Altafulla, o sigui, tot una mica queda aquí al territori. Sí, sí, veig, total, l'Òscar Ramírez ha fet una gran feina, ens ha ajudat a canalitzar totes aquestes idees que teníem i ha quedat un llibre molt ben editat, amb molta qualitat, en fi, estem molt contents de la feina que ha fet l'editor Òscar Ramírez.
I la presentació que es farà aquest dissabte, Esther, com anirà això? Doncs és una presentació que es fa al Casal d'Amics de Montornès, està oberta a tothom, a les 5 i mitja, i no res, doncs intervendrem l'alcaldessa, la Yolanda Sayago, i jo mateixa, l'Ester, i el Jordi, i l'Òscar. Una miqueta farem una mica de tertúlia, una miqueta de...
de comentari, llavors allà mateix podran comprar el llibre i després el llibre també es podrà comprar a les diferents establiments del poble i a l'Ajuntament també. Per quant el vendreu? Per 25 euros. D'acord. Però aquí és un llibre d'aquests, de fons, eh? Sí, sí. Estem parlant d'un llibre d'un quilo, ostres, però aquests llibres acostumen a tenir...
acostumaran a tenir molt d'èxit, no, Jordi? Sí, sí, sí, penso. Perquè tothom s'hi veu, o hi veu la seva família, o... I surt tothom. I surt tothom. A mi ja me n'han reservat, eh? Guarda-me'n un, nena! Molt bé. Clar, hi ha fotos de l'escola, no? I clar, allà surt tothom. I fins a les Plaio, les corals, la coral de l'Opensament. Clar, hi surt tothom. Tothom té un avi, un tiet, o tothom hi ha cantat. O sigui, és que és un llibre que tindrà tothom.
I deies que aquest material també quedarà a l'arxiu? Tot aquest material, com funcionarà això? Hem fet un escanejat... Sí, exacte, hem fet un escanejat i llavors ho tinc tot preparat per ficar-ho a l'arxiu de forma digital perquè qualsevol moment que es vulgui fer un altre llibre o es vulgui consultar, tothom que vulgui pugui consultar aquestes imatges, tota la gent que hi ha participat ha donat el seu consentiment, així que són imatges que queden per la pobla i que per qualsevol altre projecte es poden utilitzar.
Home, el repte d'aquests llibres també és identificar totes les persones que surten en aquestes fotografies. Aquí deueu haver suat o no? Aquí hem suat i quan no ho hem aconseguit ho hem dubtat, perquè quan hi ha dues persones sempre hi ha dues versions, no? Llavors hem deixat amb peus de foto una mica més genèric. Però sí, sí, hem posat la banya i, de fet, la major part de viatges que he fet a la Pobla superen les entrevistes el fet d'anar a buscar gent per confirmar els peus de foto. O sigui, jo he estat un habitual a les tertúlies d'estiu... Sí...
a la plaça, en fi, ja em veien venir al fordapà, he tingut un munt de col·laboradores buscant noms, també per WhatsApp, noves tecnologies, en fi, estem molt contents de com ha quedat. Moltes felicitats, felicitats. Gràcies. I abans, a veure, que ja portem tant de temps d'entrevista, tampoc ens podem allargar gaire més, però el Jordi, a banda de ser historiador local i professor de música,
És músic, fa coses, fa moltes coses. Ets un colinquiet. Sí, sí, sí. Crec que ningú més pot tenir aquest adjectiu. Però, escolta, hi ha gent que mira vídeos de gatets al mòbil. Cadascú emplea el temps amb el que mor. No, no, és admiració profunda, eh? A mi el dia no em dóna per tantes coses com et donen tu. Però em mires vídeos de gatets, o no? Sí, a vegades sí.
Em anaves a preguntar per dissabte pel matí, no? S'anava a preguntar perquè m'has dit... Tinc un cap de setmana molt ocupat. Entenc que una cosa és la presentació del llibre, però tens més coses que cap de setmana. Al matí estic a Festival Accents, al Morell, em fa molta il·lusió, amb Julibert. Julibert el complet o Julibert format Jordi Sunyer?
Complert. El David ara m'ha dit que potser està de baixa, però tenim substitut, el Xavi Pomar, que ja està calentant per la banda, que és el cinquè, Julibert, com el cinquè Vítel, doncs és el Xavi Pomar. I diumenge, ja que insisteixes, també hi ha una gran convocatòria.
Ai, espera't, ara no sé què hi ha diumenge. Digue'm què hi ha diumenge. Tinc la memòria de peix. Cada dia a la Pobla hi ha el repte solidari de pujar al Pip de la Mola. Ostres, sí, és veritat. N'hem de parlar d'això, també. Va passar una cosa bonica, que per la Festa Major de la Torre, jo ho vaig comentar pel micro, davant de tota la gentada de la Torre, i va arribar a les orelles de l'Éric i tota la colla del Pip de la Mola. I em va dir, Jordi...
No ens coneixem personalment, però per què no pugeu un dia i així ajudeu-ho a difondre. I clar, ens hi vam apuntar. Quan ens vam apuntar, els escoltes de Torre d'en Barra van dir que nosaltres també venim. I això és diumenge. Sí, sí, on a la torre tenim pendent de fer una entrevista amb els escoltes perquè ens ho expliquin, això també. Els escoltes catalans, que es diuen els salats, a la torre, pujaran amb Julibert.
amb els instruments, ells també porten l'Ukelele, i farem un petit concert dalt del Pic de la Mola per col·laborar amb la Marató i el repte solidari del Pic de la Mola. I en arribar, crec que és el que fa, el Pic de la Mola, l'organització, fa una mica de piscolà. És que, per cert, heu de venir, heu de venir, heu de venir, perquè en primer lloc us ho passareu bé, col·laborareu amb una bona causa, estimats oients, i a més a més, BTV3. Carai!
BTV3. Home, la nostra. Sí, poseu-vos la samarreta dels Julibert i amunt. Ester, sé que no sou els organitzadors, perquè no ho promou l'Ajuntament, sinó que ho ha promogut la ciutadania de la pobla, però expliquem una mica aquesta iniciativa que ara ens apuntava el Jordi, perquè cada dia hi ha algú de la pobla que puja a la mola en benefici. Com funciona?
de tot aquest xou. Tot això ho va enredar una mica l'Èric Vicenç i ell és el que, juntament amb l'Oriol Silvestre, és el que els bases que pugen cada dia estan pujant, doncs volen fer aquests 365 dies al Pic de la Mola, que el Pic de la Mola, per qui no ho sàpiga, és el sostre del Tarragonès, és la muntanya més alta que tenim aquí. Muntanyeta, perquè el Tarragonès és...
Però és la més alta. I estan fent aquesta recollida de diners per la marató, una marató molt important aquest any per una malaltia que afecta moltíssima gent, el càncer, i trobo que és molt important ficar en valor aquesta...
Aquesta missió que estan fent, aquesta iniciativa que estan fent i estan portant a terme. I la veritat és que molt contents que s'hagin ajuntat amb el Jordi, amb el Julibert i amb els Salats. I esperem que pugi moltíssima gent aquest diumenge i poder recaudar molts més diners per la marató. I com se fa la recollida de diners? Perquè, clar, pujar la mola és gratis. Sí, exacte. Ho hem posat un peatge allí al camí.
No, els organitzadors ells mateixos són els qui fan la recollida aquesta d'aquest euro col·laboratiu, o el que vulguis aportar, i ells s'encarreguen de donar-ho a la Marató i de fer el recompte. Doncs molt bé. El Julibert i els Salats, que s'apunten a aquesta iniciativa solidària que s'ha posat en marxa a la Paula de Montornès, i que porta molts dies, no? Sí, sí. Quants dies porten? Ja, 200.
dos cents i pico, perquè ara ja estem cap al final de l'any, o sigui que imagina't. Doncs aquest cap de setmana que tenim aquesta doble cita, d'una banda, o triple, eh?, tenim la presentació del llibre de la història de la pobla de Montornès dissabte a la tarda, diumenge al matí, aquesta pujada especial al cim de la mola amb el Juli Berti i els salats de Torre d'en Barra per aquesta causa solidària que s'ha impulsat des del poble en benefici de la Marató, i a més aquest concert dels accents
del Festival Accents al Morell, has dit? Un concertar, es fa una pinta... No has dit l'hora. Sí, a quarts d'una, a quarts d'una gratuït. O sigui, serà vermut. Sí, sí, sí, però vaja, ens fa molta il·lusió. És que per la Torre he vist cartellà... Saps aquests cartells grans de festivals? Sí. Que surten els noms dels grups famosos grans i els de no tan famosos així petit. Nosaltres estem...
Petitets, però... Esteu petitets, no pot ser, això no us ho mereixeu. Però, en fi, ho omplirem, estic convençut. Doncs segur que ho omplen el Juli Berta al Morell, la gent s'ho passarà superbé, i segur que també triomfareu amb la presentació d'aquest llibre de recuperació de la memòria recent de la pobla de Montornès, gràcies a l'Esther Giral, la regidora de Cultura i de Memòria Històrica de l'Ajuntament de la Pobla, i a en Jordi Sunyer, que és l'autor del llibre, per haver-nos acompanyat avui.
Moltes gràcies. Una abraçada.
I una setmana més parlem de cine amb Antonio Barrero. Benvingut, Antonio. Gràcies. Com estàs? Doncs bé, amb ganes de parlar de cinema. I nosaltres amb ganes de conèixer més sobre aquest món apassionant, no?, que és el cinema. Avui de què parlarem? Doncs avui vull comentar quatre pel·lícules recents, totes d'aquest any 2025, i que totes quatre les he vist en festivals diferents i que aniré explicant de mica en mica. Són Black Phone 2, Los Tigres, Esa Cosa con Alas i Bogonia. Molt bé.
Has oído hablar del captor? Yo lo maté. Lo que vivió en aquel sotano le cambió. Finn, he tenido una pesadilla.
Pero ese lugar existe. Es un campamento.
que nadie sabe que muerto es solo una palabra. ¡Despierta! ¡Despierta! Es este lugar. Nos ha traído aquí por un motivo.
¡Qué giro tan inesperado! ¿Qué crees que pasa cuando mueres en tu sueño? Es hora de averiguarlo.
Encara amb Antoni, suposo que no la recomanes a tothom, aquesta pel·li, no? No. Explica'ns. Black Found 2, pel·lícula americana d'Scott Derrickson, 114 minuts, pel·lícula que evidentment he vist al Festival de Sitges i que està estrenada a les sales des del 24 d'octubre.
Scott Derrickson té una filmografia no molt llarga, però sí que destacada. Blackfond, la primera part, diríem. El Doctor Estranys, Sinister 1 i 2 i Ultimátum a la Terra, les més conegudes. La pel·lí que ens ocupa és un thriller terrorífic, de gènere fantàstic, i en el que el tema central és la rebenja. I es van alternant la història entre l'actualitat i els anys 80.
És una producció i distribució de la Universal Picture. El guió és de C. Robert Cargill i Scott Derrickson, el mateix director. I en el repartiment, Massium Thames, Madeleine McGrail, Ethan Hugh, que, evidentment, amb la màscara no saps ni què és ell, Miguel Cazares Mora i Damien Bichir, entre altres.
Estem davant de la seqüela de Black Phone. El raptor vol venjar-se de Fini des de la tomba i es cull com a objectiu Gwyn, la seva germana petita. Gwyn, un adolescent de 15 anys amb molt de caràcter, comença a rebre trucades d'un telèfon negre en somnis acompanyades d'inquietants visions d'alguna cosa o algú que està assajant tres nois al campament d'hivern d'Alpin Lake.
Decidida a resoldre el misteri i acabar amb el torment del seu germà, Winn, Winn convenç a Fini per anar al campament durant una tempesta de neu. Tots dos junts s'hauran d'enfrontar a un assassí que des de la mort encara és més poderós.
Doncs sí, si no heu vist Black Font 1, no passa res, no importa. Aquesta segona part té autonomia pròpia i no cal tenir cap referent per seguir la terrible història que aquí se'ns proposa. La pel·lícula arrenca quatre anys després del trauma del primer lliurament amb Finney Blake, ja adolescent, i amb la seva germana menor, Win Blake, que comença a experimentar visions inquietants i trucades des d'aquest misteriós Telefon Negre.
El captor emergeix novament, però aquesta vegada amb una presència més sobrenatural. Agüita no només a la realitat, sinó també en els somnis. Això us ha de sonar d'altres pel·lícules, no és nou. Hi ha seqüències ambientades en aquest campament d'hivern on es creu a la història familiar dels Blake amb un passat fosc de desaparicions infantils.
Aquest nou plantejament transcendeix el segrest clàssic de la primera pel·lícula i s'endinsa més encara en allò que és més fantàstic i més oníric, convertint el captó en una criatura gairebé invencible i molt semblant al mític Freddy Krueger, que ataca a través dels somnis i explora el terror més profund de la ment.
Un dels encerts més grans de BlackFound 2 és la seva atmosfera. En els somnis de Wynn, Scott Derrickson transforma la posada en escena i els colors s'apaguen. La textura es torna granulosa com si estéssim de fet amb una cinta de VHS.
La música es torna incòmoda amb ecos distorsionats i notes electròniques que recorden la banda sonora de la seva pel·lícula Sinister. Fins i tot, els somnis funcionen com si fossin aquells perturbadors enregistraments d'assassinats en 8 mil·límetres d'aquella pel·lícula. I on també Hugh sortia interpretant també la part fosca i central de la pel·lícula.
Doncs bé, el resultat és un homenatge visual i temàtic al passat de Derrickson, però també una manera d'expandir el seu propi univers cinematogràfic. És com si el director hagués creuat el món de Sinister amb el de Malson a Elm Street, aconseguint una combinació inquietant i molt efectiva.
Scott Rixon aconsegueix una continuació que no només manté l'esperit de l'original, sinó que amplia la seva mitologia amb intel·ligència i estil. Blackphone 2 confirma que el terror modern pot ser creatiu i brutal alhora, i que Ethan Hughes ha creat un dolent destinat a quedar-se a la memòria del gènere, i que és possible que hi hagi una tercera i alguna seqüada més.
I tu amb quina sensació va sortir d'aquesta pel·li? Bueno, no és la pel·lícula de terror que més m'ha agradat. No. I no la recomano a tothom. D'acord. Venga, vamos a hacer un juego, ¿vale? Voy a tirar mi reloj al agua. El primero que lo coja va a tener un premio.
¿Cuánto? 400. Qué misteria por jugarte la vida. No me encuentro bien. Ya te lo ha dicho el médico, cada vez que bajes será como jugar en la ruleta rusa. Se lo ha dicho alguien. ¿Qué nivel de buceo tienes? Mi padre era buzo, llevo toda la vida buceando. ¿Puedes bucear con eso?
Se me ha ocurrido algo. Si no consigo dinero, me quitan más las niñas. ¿Tú eres imbécil? Yo tomé idades debajo del agua. Fuera, no sé. Un paquete entero es mucho. Tienes tres disparos. 24.000 euros. ¿Qué pasa? Me deja de verlo. ¡Vamos, al agua, vamos!
Yo lo que quiero es la parte de lo que tú estás cogiendo. No sé de lo que me estás hablando, Cano. ¿Qué le has hecho? Coge lo que tengan que coger. Pero el barco no se te ocurra subirlo. ¿Qué haces? ¡La mano sobre la pantera! Un día eres feliz y a los tres segundos estás muerto.
Bé, Los Tigres, d'Alberto Rodríguez, de l'important cineasta Alberto Rodríguez, pel·lícula espanyola de 109 minuts. La vaig veure al Festival de Donòstia i he de dir que em va sobtar perquè no esperava tant com la pel·lícula dona, tot i que, evidentment, podria matisar algun...
Algun matí és del que ha dit. La pel·lícula s'ha estrenat a les sales des del 31 d'octubre i aquest important director, amb la seva filmografia, té títols com Model 77, L'home de les mil cares, L'illa mínima, Grup 7 o 7 verges.
En aquest cas estem davant d'un thriller, de fet gairebé és el seu gènere preferit. És un drama en què el món dels bussejadors té una presència importantíssima i és al voltant d'aquest món que s'articula tota la història. És una coproducció hispano-francesa i en el guió intervenen Rafael Cobos i el mateix Alberto Rodríguez. Cal destacar la música original de Julio de la Rosa perquè és important, destaca molt la música en aquesta pel·lícula.
També ha destacat la fotografia de Pau Esteve i destacar-la també perquè va rebre en el Festival de Donòstia el premi a la millor fotografia, Pau Esteve, per aquesta pel·lícula. I és una fotografia realment interessantíssima i feta aquesta fotografia a les profunditzes del mar té un impacte important. En el repartiment, els dos protagonistes principals, Antonio de la Torre, Barbara Leni i l'acompanyen Joaquín Núñez, Escon, César Vicente, Sílvia Costa, entre altres. De què va la pel·lícula?
Doncs Antonio i Estrella són germans. El seu pare era bussejador. Porten tota la vida al mar. Antonio és el tigre, un bussejador imbatible, el company que tots volen allà baix, quan en uns segons t'hi jugues la vida i ho fas cada dia.
La seva germana Estrella assisteix al seu germà des de la barcassa en què treballen. Ell el manté unit a terra. Fora de l'aigua, l'Antonio és un autèntic desastre. Ha viscut sempre el dia, sense pensar mai en el demà. La seva situació econòmica és delicada. Antonio té un accident i li comuniquen que els seus dies de bossets acabaran aviat.
De fet, el futur, a partir d'aquell moment, se'ls presenta fosc i complicat. Una situació que pot canviar quan troben una partida de cocaïna amagada al casc d'un petrolier. Antonio no veu cap altra possibilitat. La seva germana estrella no ho veu clar, com sempre.
Em sembla greu haver destripat potser una mica l'argument, però de fet la pel·lícula va més enllà del que he dit. Però en fi, en qualsevol cas sí que la voldria recomanar i vaig a fer-vos algun comentari que us animi. El cinema d'Alberto Rodríguez és cinema social. Sota la coartada del gènere, del thriller, sempre hi ha una realitat social per explicar.
És una constant que vertebra la seva filmografia des dels començaments i que agafa força, per exemple, a la pel·lícula Set Verges, a la del Grupo 7 o al Model 77 també. El número 7 veiem que agrada. Sí, repeteix. Sí, sí, és cert. Repetint-se també en aquesta última pel·lícula, Los Tigres, que per cert, per mi, Los Tigres, el títol és el més desafortunat perquè no lliga gens. Sí, no? Però bé, és la seva producció més espectacular visualment i també la més subtil i continguda.
Encara que envoltant-los hi ha un gran elenc que ens recorda el cinema consumista andalús a que Rodríguez ens té acostumats, aquesta de fet és la història d'Estrella i d'Antonio, bussejadors i germans. Ell treballa, com he dit, submergint-se per repartir petrolies i ella de fet li dona suport, l'assisteix. Ell és un desastre, és un home divorciat, pare irresponsable...
que malbarata tots els diners que li arriben. Ella és intel·ligent, pràctica, discreta, és un retrat en clau de gènere molt d'acord amb els temps que vivim actualment.
Antonio de la Torre, sens dubte, un dels millors actors en actiu que tenim, era la primera opció que tenia Alberto Rodríguez per interpretar el personatge. De fet, sobre el guió ja es deia Antonio, i podem entendre el per què. El camaleònic intèrpret torna a transformar-se en el seu personatge fent que oblidem l'actor que hi ha al darrere. Ja ho ha fet l'any passat a Los destellos, de Pilar Palomero, amb un personatge no tan alie al que interpreta ara.
Estar malalt, això, a la professió de possejador, equival pel que sembla a no tenir feina i la pel·lícula ho explica molt bé. El thriller comença amb aquesta troballa d'uns farcells de cocaïna al petroli que reparen i que els germans veuen com una oportunitat de guarir la seva malmesa d'economia. Bé, de fet, ho veu ell. Però el thriller és, una altra vegada, una excusa per explicar una altra cosa. En aquest cas, per denunciar la precària realitat d'un treball mortal.
I aquesta angoixa que transmeten els personatges de Deleni i de la Torre per arribar al final de mes és tan viscuda com la que ens contagien sota l'aigua on qualsevol contratemps et mata. Estamos solos los tres. Echan de menos a su madre. Os habéis portado muy bien hoy.
No me imagino cómo se siente. ¿Estás muerto? ¿Quieres hablar? ¿Dónde está la leche? Eh, para. Yo estaba primero. Ahí está. Papá triste. Papá contaba cuentos. Los cuentos cambiaron cuando papá cambió. Mírate.
Lo he oído.
No eres real. Es espantoso. Es música de viudo blanco de mediana edad y clase media, lector de panfletos, acaricia barbas de mercadillos. Sí. No me iré hasta que dejes de necesitarme. Creo que deberíamos hablar de la diferencia entre el duelo y la desesperación. A veces nos parecía que volvía a ser nuestro papá. Vamos allá.
Esos niños necesitan arcos y flechas. ¡A por cuervo! Necesitan cuentos, mitos, caos. ¡Cállate! Saca los peores de ti. No, pretendo sacar lo mejor.
Bé, hem escoltat La cosa amb plomes, el títol que li hem posat en castellà és Esa cosa con ales, pel·lícula del Dylan Suther, Regne Unit, 98 minuts. També l'he vist a Sitges aquest any, però no és pel·lícula de terror. Hi ha altres components i aquesta seria una mica més recomanable que l'anterior. Està a les sales des del 31 d'octubre, és l'òpera prima d'aquest director...
I el gènere és difícil de situar, és un drama social, un drama psicològic. De fet, la família està en el centre de la història. És coproducció Regne Unit i Estats Units i el guió és el mateix director, Dylan Schuster, i està basat en la novel·la de Max Porter. En el repartiment destaca per damunt de tothom, evidentment, Benedict Cumberbatch i altres actors, però no són gaire coneguts aquí.
Benedict Cumberbatch dona vida a un pare de família que ha perdut sobtadament la seva dona. Intenta mantenir un cert equilibri a la llar amb els seus dos fills petits, però el dolor, implacable i silenciós, s'infiltra la seva vida i pren la forma d'un corp negre, elegant i tètric, que brama contínuament. La frontera entre el desconsol i l'amenaça sobrenatural cada cop és més difusa.
Es tracta, com m'he dit, del debut a la ficció d'aquest director britànic, Dylan Suther, pel que fa al gènere, ja he dit abans que és difícil de situar, ja que es troba en algun lloc entre el drama social i el terror, però no seria un terror intens, és un terror, bé, el tens present. Si Ken Loach va somiar de Babadook, de fet potser la recorda una mica aquella pel·lícula.
Dylan, conegut anteriorment per documentals musicals, sobretot potents i experimentals, aporta la immediatesa visceral d'aquestes pel·lícules a un tema molt cru i emotiu. El seu pas pel Festival de Sitges subratlla l'aposta pel to fantàstic d'aquesta història dura que no tracta de dissimular la seva metàfora explícita. Acceptar de la seva tosca entitat l'ocell d'un altre lloc
Ens pot portar a la catarsi amb la seva poderosa presència visual i sonora. Subtil com un cop de puny a l'estómac, la depressió i la desesperança solen arribar així, sense soroll, però amb violència. Malgrat tot l'esforç que hi ha al darrere de la producció, la cosa en plomes jo crec que crearà divisió d'opinions. Per als supervivents de traumes devastadors,
probablement serà catàrtica, però per altres més afortunats la seva representació perfecta de la pèrdua pot ser una mica incòmoda. Jo soc d'aquest darrer parer, em vaig trobar incòmoda amb aquesta proposta, no vaig entrar en el joc que m'estaven proposant i a més a més em vaig situar i potser volgudament em vaig distanciar i no vaig entrar en la història.
Quieren que creas que eres tú. Que eres tú quien ha hecho este mundo.
Todo lo que hemos perdido, todo lo que nos han hecho, vamos a corregirlo ahora. Saludos. Bienvenida al cuartel general de la resistencia humana. ¿Y mi pelo? Tu pelo ha sido destruido. Para evitar que contactes con tu nave. ¿Qué nave? Tu nave nodriza. Vale. Vale.
En las próximas 48 horas, la policía y el FBI buscarán por todo el Estado. Soy una alta ejecutiva empresarial. Soy esencial. Y os lo digo con toda humildad. Esto es como raptar al gobernador. Pero peor, no hay ninguna posibilidad de que salgáis beneficiados de este incidente. Has estado genial. Se me ha acelerado el pulso.
Lo he investigado todo a fondo. Estáis matando a nuestro planeta. Escoria alienígena. No soy alienígena. Estás mintiéndome. ¿Qué de fer te hay? Sabes que esto es de locos. Sabes que está mal. ¡Adiós!
Y yo sé quién eres, Teddy.
Doncs bé, aquesta serà l'última proposta que us porto avui. Bugònia, del director d'origen grec Jorgos Lantimos. La pel·lícula és irlandesa, 120 minuts de durada. La pel·lícula es va estrenar al Festival de Canes i després ha passat pel Festival de Donostia i pel Festival de Sitges. Ja està a les sales des del 7 de novembre.
Giorgos Lantimos és un dels directors importants de la filmografia, té una filmografia important. Per exemple, Tipus de bondat, l'última, anterior a aquesta, Pobres criatures, potser la més destacada i la més coneguda, la favorita, El sacrifici d'un cèrbol sagrat, Llagosta, increïble, i Canino, per mi, de les millors, també. La present és una coproducció irlandesa del Regne Unit i d'Estats Units. És una comèdia.
Tot i que pugui semblar una altra cosa. Perquè rius molt, però evidentment té un toc de ciència-ficció important i per mi aquesta barreja és el que la fa més interessant. És un thriller i els extraterrestres estan allà presents o no. I això ho deixo així en l'aire. Això no fem espòilers, no? Sí.
El guió és de Will Trassi i de Jan Jung Won. La pel·lícula, de fet, és una nova versió en anglès de la sudcoreana de 2023 Save the Green Planet, Salvem el planeta verd, i és d'aquest director i, per tant, d'alguna forma és una reacció o una revisitació d'aquesta història
Feta per aquest... Sota el punt de vista d'aquest director, que és diferent, evidentment. La música és important, Jerskin Frendix, la fotografia, Robbie Ryan, i en el repartiment estan genials Emma Stone, Jace Plemons i Aidan Delvis. També Alicia Silverstone i Stavros Halkias.
La història és molt senzilla. Dos joves conspiranoics segresten la poderosa presidenta d'una gran companyia, convençuts que es tracta en realitat d'una extraterrestre que està decidida a destruir el planeta Terra.
En primer lloc, és una bona pel·lícula. He de dir que de les quatre coses que he comentat avui és la millor, si és que es poden comparar. És una molt bona pel·lícula. I molt més que això. És una obra que demostra que Iorgos Lantimos s'ha d'adaptar als temps que corren. Com he dit, està basada en aquesta pel·lícula sudcoreana de Salvem el planeta verd.
I aquí ell reinterpreta la seva premissa sota una mirada molt actual, on l'original explorava els traumes polítics de Corea del Sud, l'Antimus trasllada la història a un present dominat per la desconfiança envers les corporacions, la paranoia digital i la pèrdua de fe en les institucions i en la política, sobretot. És una pel·lícula absolutament moderna, inquietant i necessària.
Vaig veure Bugoni al Festival de Canes d'aquest any i, sens dubte, va ser de les propostes més potents i provocadores que vaig veure. Com he dit, és una sàtira política, està disfraçada de thriller psicològic i té, evidentment, un to de thriller i els fa seguir amb interès fins al final. Dius, què passa aquí? Mereix ser vista i, a més a més, debatuda perquè t'aporta molts punts de vista.
Bugonia comença com una història absurda, més pròpia d'una pel·lícula tonta de fa deu anys. Dos conspiranois que se creixen aquesta poderosa executiva i el que sona a comèdia barata aviat es transforma en un estudi inquietant sobre la bogeria i el poder i la veritat. La direcció és impecable. L'Antimo signa aquí una pel·lícula equilibrada
No tan barroca com pobres criatures, però sí més continguda i calculada. Una mica a mi em recorda Canino. Les actuacions són superbes. Jace Plemons, sobretot, està brillant i interpreta un home a la vora de la bogeria. És paranoic i fràgil alhora. Emma Stone, que està molt bé, però al Jace Plemons li passa pel davant. El final és brutal. D'aquells finals que divideixen el públic, però que romanen el cap molt després dels crèdits i molts dies després. A mi la pel·lícula encara em dóna voltes al cap.
Caram, per tant, aquesta la recomanaria? Sí, seria la que recomanaria sense cap mena de dubtes. Perfecte. Doncs, Antonio, si et sembla, ho deixem aquí i tornem, com sempre, la setmana vinent a molt més cinema. D'acord. Gràcies. Cada dia més a prop de tu. Baix gaia al dia a la teva emissora de proximitat.
Mateus recuperat, dimarts mires que et queda, és una eternitat. Dimeques no recordes, l'últim cop que has ballat, i joves mai no s'acaba, i no pots esperar. Que siguis ja divendres, que es facin gelosins, que surtis de la feina, que arribin els amics,
El cap de setmana, que ja el tenim pràcticament aquí. Ha arribat el divendres, avui que és 7 de novembre. Abans de marxar, però abans de baixar la persiana definitivament d'aquest... Ai, mira, ja m'encallo i tot de l'energia.
Abans de baixar la persiana, deia definitivament, d'aquest darrer, el dia de la setmana, el que farem serà reflexionar una miqueta. Així que, sisplau, Sònia, tu diràs quina és la frase cèl·lebre per un dia com avui. Segur que s'escau la mar de bé. Vinga, va, la frase d'avui és... Això ho va dir Pitàgores, filòsof i matemàtic grec.
Doncs va, avui nosaltres ens acomiadem això, fent matemàtiques amb el principi. Molt bon cap de setmana, tothom. Molt bon cap de setmana. Igualment, Sònia, que acabis de passar un divendres, com cal. I bon cap de setmana també, Josep Sánchez. Bon cap de setmana. Que vagi molt bé. Passiu bé a tots vostès. Els esperem dilluns a l'hora de sempre. Aquí a la seva sintonia de proximitat a la Fuller Ràdio, hora a la torre i roda de Benar Ràdio. Som baix gaire al dia. Bon cap de setmana. Passiu bé.
Notícies en xarxa.
Bon dia, són les 11, us parla Maria Alara. Hem mobilitat en aquests moments a la pesada Barbera del Vallès, un canvi avariat talla un carril i provoca importants retencions. En la mateixa via, però en aquest cas sense adornir de noia, un accident també deixa vehicles laborals i en dificulta la circulació. També està tallada la B430, salient per la retirada d'un altre vehicle accidentat. A la C33 a Montcada hi ha un carril tallat per obres i a banda també hi ha retencions habituals de la B10 i la B20 en direcció Nus de Trinitat i Nus de Llobregat.
I tret de sortida avui a la 17a edició del Gran Recap. De sota el lema, ho donem tot avui i demà al Banc d'Aliments, organitzar aquesta gran mobilització ciutadana que té com a objectiu recollir aliments per a persones en situació de vulnerabilitat. Anem ara fins a Castellà, a un dels supermercats que hi participa. Tenim allà l'Albert Sant Andrés. Albert, quina és la situació? Bon dia.
Hola, bon dia. Estem aquí al Bonària de Castellà del Vallès, un dels establiments que s'ha adherit, on tenim dos voluntaris i tres alumnes de l'escola El Casal, una de les escoles que participa en aquest gran recapte. Durant aquests dos dies, els castellarencs i castellarenques que vulguin col·laborar solidàriament ho podran fer els supermercats Aldi, Casamager, Bonària i Condis, una iniciativa que aquí a Castellà està recursada
pels alumnes de l'Escola Alcassal, Alfadac Castellà i dels instituts Puig de la Creu i Sant Esteve, que ajudaran durant el cap de setmana a la logística de la recollida. Això és el que ens explica el Ramon Falcó, un dels voluntaris. Moltíssima gent jove que abans no tenia necessitat de buscar aliments, doncs ara com que es troben amb el que es troben, que no hi ha feina o que són feines de molt poca qualitat i molt mal pagades,
per subsistir amb la família, tenen necessitat de venir a buscar aliments.
A l'edició de l'any passat, el Gran Recapte de Castellà es van recollir fins a 6 tones de menjar a través de les diferents parades i que van servir per repartir-les posteriorment a 237 famílies del municipi en situació de precarietat. Aquest any s'espera poder superar aquests 6.000 quilos del 2024 i apropar-se a les xifres, com la del 2022, amb 10.000 quilos o els 15.200 recollits el 2016. Gràcies, Albert. Bona jornada.
Gràcies, bona tarda. I un equip d'investigació biomèdica de Barcelona ha descobert per què la immunoterapia no funciona en la majoria del càncer colorectal. El motiu és una proteïna que fa que aquests tumors bloquegin l'acció de les defenses. L'estudi l'han fet conjuntament l'Institut de Recerca Biomèdica i el Centre Nacional d'Anàlisi Genòmica i el publica a la revista Nature Genetics i s'ha fet també models genètics de laboratori. I això és tot fins aquí a les notícies en xarxa. Notícies en xarxa
La ràdio moderna també s'expressa en imatges. Busca el perfil Dóna la Torre a Instagram, una manera diferent de seguir tota l'actualitat.
Quatre minutets que passen del punt mateix de les 11 del matí. Benvinguts a la sintonia de Ona a la Torre, 107.0 de la freqüència modulada dintre del programa El Chiolet. Ens rebeu una cordial salutació de qui us parla, Toni Cancino, juntament amb el Josep Sánchez, que tenim el control de so, i saludem el Fiter. Fiter, bona tarda. Bon dia. Bon dia. Bon dia, Sisko. Me'n sent bé. Sisko, Sisko, Sisko, vale. Bon dia.
Lluís, bon dia, eh? Bon dia, a la Torre. Badó, bon dia. Bon dia, bon dia. Lamont, bon dia. Bon dia. Montse, bon dia. Bon dia. I el Carlos, que el tenim aquí també, eh? Hola, senyor, molt bon dia. Tot perfecte, tot bé, cap problema. Tot, tot. Estem contents avui perquè s'han obert les portes del Camp Nou o què? Perquè, clar, s'obren les portes del Camp Nou i ningú diu re que els treballadors aquells atenen el xerampió o alguna cosa d'aquesta. No ho sentiu o què? I...
Hepatitis. Hepatitis o coses d'aquestes. M'agradaria saber el que es va tapar al camp del Bernabéu perquè no haguessin dit res. M'agradaria saber... Una força comú? No, no, però... Però som especialistes en treure merda a lo que és a casa nostra. Vull dir, a casa del Medit...
Que li diguin algú dolent al Florentino perquè acaba el riu Manzanares. L'enemic el tenim a casa, això, i a Twitter. Escolteu, us en recordeu de fa molt de temps, i ho vaig dir, que vaig anar un dia a acompanyar una gent al Museu del Barça i tal i qual, i va sortir d'allà, del Camp Nou, van sortir 300 o 400 d'aquells de turbans, tots allà assentats, de color groc, que si hagués estat taronja, i he dit, hòstia, aquests són de la presó de Quatre Camins, o d'algun...
I llavors eren tots estrangers els que veien allà En fi, anècdota Avui s'han obert les portes del Camp Nou 25.000 25.000 espectadors per 5 euros Ho trobo la merda bé No, però és per ajudar no sé qui Sí, sí, sí 5 euros als socis i 10 euros no als socis Ah, i era, va a una causa Sí, sí, sí Home, és que vingués sa plató
Els àrbits. Per l'àrbit que pita el Barça. No, no sé quina era això, però... Per l'OMF també ens hem acabat. No, fora conyes. No sé per què... Va per una fundació, eh? Sí, sí, sí. Vaig sentir... De què era? Del Pubis. La víctima del Pubis. No, no sé, no me'n recordo, però... De la dana no, no? Però...
Però ho trobo bé. Era el càncer igual que la Marató? No, era una altra cosa. Una cosa així era. De fet, hem vist imatges ara en directe d'allà. Ja no tenim la tele perquè ara hi ha poc pressupost amb aquesta emissora. Ara ja costa una miqueta més. Se l'han vengut, diria jo. Si mai un dia tenia una tele que la teniu de tirar...
Doncs me'n sobren. Jo, si vols, en monto una, la tele. Si volen, en monto una, perquè tot plegat aquí ja tenim internet i tenim la tele. L'únic que li has de fer és el forat a la paret.
Ara hi ha uns mecanismes que no cal fer forats a la paret. Ho enganxes i allò aguanta... I a les teles? A la paret, sense fer forats. Cada vegada ho inventen millor. Amb això estic d'acord, però jo, com que soc una miqueta més tradicional, jo, si he de penjar una tele d'aquestes a casa, que faré la màquina de foradar i faré forats.
Ho sento. No tira res, no? Desconfiant. No, no. Per si un cas. I al final li vam dir no, no, no, apreta, posa un tas. Posa els tacos i els tornillos i... I si el tremola no caurà. El mètode tradicional, Lluís, no falla mai. Els altres, jo ahir vaig arribar a casa i li dic a ma mare què fa que el rellotja aquí sobre la taula de la cuina? Diu, ha caigut.
Estava enganxat al modern. Estava enganxat al modern. Estava enganxat al modern. Però el vaig tornar a enganxar, eh? Sí, sí, ara torna a caure. No ho sé, no havia caigut mai. No ho fot un de les teles penjades. Quan treus allò, et queda la parella de forats, et queda allò a fer foradat. Ja sabeu, vaig estar aquí 17 anys amb aquesta casa i cada any, dues vegades a l'any, canviava l'hora del rellotge. Jo, perquè si no la canviava jo, no es canviava mai.
I el rellotge aquell gran que hi havia aquí és un rellotge. Mira, jo sempre pensava caurà. I li caurà al cap d'algú. Segur que caurà. No la caurà mai, eh? Però el sistema que tenia... Et vas quedar amb el rellotge i, cony, no ha caigut. No, no, i com ho feia jo... I on t'he anat a parar? Que l'han enviat a la Remfe? L'estació de la Remfe? Han fet un pack...
rellotge, tele... N'hi ha un fora, no? N'hi ha un fora, però l'altre no sé. Li preguntarem amb la Raquel quan la veiem. A veure què ha passat. Si han de comprar piles, ja en comprarem. Si és per les piles, no? Farem una miqueta de recollecte. Quan va la quiniera? 6 euros? Posem un euro més. Els xinos en tenen. Un euro tenim per un any de piles.
I tant. Només faltaria. Parlem de futbol o què? No val la pena. No minuts que passen del punt mateix de les... Quan passin mi minuts també ho diré. Ara en passen nou només.
Comencem una miqueta el que ens va deixar el passat cap de setmana, per exemple, parlant de l'Espanyol, va perdre aquí el que tenia raó era el Sisko, que va dir, perderà l'Espanyol i va perdre l'Espanyol, el Sisko. Com ho vas veure, això, a veure? Perdió. Perdió. Perdió. Però algo debías tener, tu, una sensación de algo. Intuición. Intuición. Toma ahí.
Com t'ha quedat? El pelo, el pelo. Como este va a ser un empate, te lo he dicho, con el Villarreal. Con el Villarreal empate. Sí, senyor. Ho posem ja a la quiniel, a veure. Espera't, a veure, és el número 4. Posarem a l'empate. Ja, ja ho va a poner. Hombre. Espera't, eh. No, no, si se me olvida. Si se me olvida. Claro. Uno, dos, tres. Claro, claro. Uno, dos, tres i cuatro, no?
Mira, exacte, en 4. A veure, a veure, però mira en quina posició està el Salagost. Vés comptant 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12. Si ara guanyem el Salagost, em paríem fort, eh? Derrota de l'Espanyol al Camp de l'Alavés, un partit que va llençar la primera part i que la segona va fer un bon partidet, però...
No va tindre temps de reaccionar i, a més a més, el porter de l'Espanyol va fer un xècnic, no? Un xècnic. Un xècnic. Eh, vau veure què? El tio va quedar tan panxo.
Sabia que li evitarien falta, no? Per això m'ha quedat en panxo. Perquè ell facis, facis. Tranquils. Bé, i el Barça, que bé, doncs no va tindre problemes, no? Home.
Guanyar aquest cap de setmana. Amb l'Elche? No. Cap de setmana. Sí, sí, sí. Bueno, sí, bon partit. Res més. L'Elche juga bé. Sí. Doncs no és dels pitjors equips de futbol que veig a primera divisió. A lo menor va jugar a futbol. En castellà diuen per a mostra un botó. Mira la costa.
Per això dic, vull dir que no és dels pitjors equips calibres a aquesta temporada. No, no, està jugant bé, està jugant bé l'Elche, està jugant bé. És el que estem dient, vull dir, a l'Elche li va bé aquestes coses, fer el màxim de punts possibles per no patir la segona volta. Ah, però jugant, eh, jugant. Jugant, jugant. Sí, però el que m'interessa és això. Sí, sí, sí.
Però jo penso que és una mica arriesgat el joc que fa, però li va bé. Però a Barcelona no li va anar bé, eh? No, no, perquè està acostumat al revés. Incluso va haver un pal, un pal, que era gol, però és que el Barça que va tindre va, els gols primers, els dos primers que va campanyar primer... Va tindre ocasions, eh? Perquè també m'han fallat, eh? Perquè, clar, com el partit era obert...
Era, toma i daca, toma i daca. I el Barcelona, quan contraatacava, també arribava bé. El que passa és que el porter, una que la va parar o dos, i després les altres que van fallar. Per això vull dir que... No, però va jugar. El Barça, la segona part, ja se va veure més. Va tindre un parell d'ocasions la mar de clares a l'Elxer per poder-se haver posat més bé en el marcador, perquè...
Quan anaven 2-0 podien anar 2-2. Sí, sí, tranquil·lament. Vull dir, va tindre un parellet al pal que una miqueta més era... Ho van dir, que era un equip que jugava bé. No, que juga, és que juga a futbol. No ves veure el partit? Per això la millor va com va. Ah, no tens tele. Ara no tens tele? No, ara ja... Que t'han entrat a casa. No ho has dit bé, això. No tenia tele.
ara ja en tinc ahir me la vaig comprar però avui dia comprant a tele tens de sapiguer tens de ser enginyer per començar a posar-la en marxa perquè abans la buscaves però ara jo vaig a tiro segur jo me la compro i que me la venguin a Instagram cuidado el que hi ha dintre jo cobro 10 euros per posar-la a font ben fet
Molt bé, molt bé. Entre Netflix, Amazon i això, i te demanen el codi. Una pila de coses. Bé, no marxem d'estudis, que, bé, doncs, victòria del Barça, això deixa que, Peu, aquest no...
no queda molt distanciat de... 5 puntets. 5 puntets. I que, a partir d'ara, haurem d'anar mirant a veure què passarà, perquè aquesta setmana va haver el Champions, que ara en parlarem, i ara hi ha convocatòria de la selecció. Pedri no hi pot anar perquè està lesionat. Sí, sí, diu que sí. Sí, sí, perquè el portadeu, el cop diu el fité...
Ha menjat torrons, oi? No, no, però... Este hombre es mortadelo, es decir, mortadelo. I va convocar al Yamil, eh? Al Yamil el convocarà, claro. Jugarà o no jugarà, no ho sé. A veces los periodistas tienen tela. El partit que va a fer l'altre dia... Perdona, però l'estètic, lo bo és que diguessis ara... No, però mortadelo no és un insulto.
No, hombre, no. ¿Cómo va a ser un insulto? Pero cuidado, que el tío puede ser una querella, ¿eh? Si le dijeran Filemono, a lo mejor, pero mortadelo. Una querella, ¿por qué? Si tú eres como un mortadelo, no tienes ni un pelo. Pues corta, ¿es mortadelo o mortadela? Mortadelo, mortadelo. Filemono haciendo caso cuando le haya... Ibañez. Pero es un personaje d'un cómic, Bullín. Tampoc no es cap... Es que no es cap insulto. No es un nombre. Es un nombre. Es un nombre. Se lo puede tomar como un insulto, ¿eh?
¿Por qué? O sea que ahora yo vamos por la calle y te llamo Juan. Te llamo Juan, te llamo Juan y me denuncias porque te llamo Juan. Oye, pero Juan no es Juan. Oye, ¿y si yo te digo Coyac es un insulto? Hombre, a mí me lo dicen porque... Yo te regalo chupachup. Pero yo aquí no te conozco de nada para decirte mortadelo. Pero tú eres una persona pública.
Cuando eres una persona pública... Eso es cachondeo, tío. Eso es cachondeo, tío. El cachondeo este... Para mi punto de vista yo lo veo claro. ¿Es denunciable? No sé si es denunciable, pero si tú... Tú te vas delante un juez... Perdona, tú te vas delante un juez... Si quieres puedes decir, oiga... No me ascolta, es que no me ascolta. ¿Te vas delante un juez y le dices quiero denunciar que me están llamando mortadelo?
Si fuera hijo de fruta, hijo de fruta, pero... ¿Mortadelo? Tiene mortadelo. Es marido de la mortadela, ¿no? A ver, ¿y quién le llama mortadelo? A un periodista. Pues mira, el Lozano. El Lozano.
Pero Lozano, fíjate, que le llama mortadelo cuando hay una tertulia. Si va a preguntarle a él, ¿no le dirán mortadelo? ¿Me explico o no? Es cuando hay una tertulia. Pero lo deja un poco en evidencia. Perdona, ahora mismo en una tertulia tú puedes decir que el colla, que el mortadelo, que el filemón...
no passa res, perquè tu no estàs insultant a nadie, ¿vale? Luego, si tu cara a cara le dices mortadelo o filemón y te contesta, pues quiere decir que está... Que deu una hòstia, doncs tens que aguantar-te. Jo el que trobo molt malament és que li deien fité a ella, però, eh? No, home, però fité. Fité està bé. Millor que coia, fité. És que fité va de cara... Va de cara amb aquest personatge, que aquella nena que tenim allà al control,
No sap qui és el Coyac. Tu no sabes quién es el Coyac. El rei del Chupa-Chup. El rei del Chupa-Chup. Viquipèdia, saps? O li preguntes a ton pare o a ta mare, escolta'm, qui era el Coyac? I et dirà... I a lo millor, i a lo millor, i a lo millor ho sap. I un Chupa-Chup molt bo, el Coyac. Sí, sí, sí, de xicle de fressa, saps? De maduixa. De maduixa, un Chupa-Chup. Fuig que encara estàs de temps. Perdona, a quina hora fan la tortúria deportiva aquí?
Aquesta setmana no cal. Falten 3 minuts perquè ha de ser i 20. No, no, i 20. Bueno, casi eso que nos centramos en lo que nos termina. Com es nota que no ha guanyat el Barça, tu? Bueno, el que jo dic sempre, quan poso RAC1, jo sé si el Barça va guanyar o no, sense dir el resultat. No, perquè quan parlen o no en parlen.
No, no, quan estan de cachondeo i tal i qual, va guanyant. Quan estan a una mirada... La cosa no funciona bé, eh? Gairebé, eh? El pellicer, el tonto de... El tio més tonto de la capa de terra. Bueno, a mi cada dia em cau una miqueta més gros, saps qui és? Que cada dia l'escolto el basté.
Jo és que... Cada dia em cau una miqueta més gros. Cada dia, eh? I això que el vaig entrevistar un dia aquí, allà... Al Baixamar. Al Baixamar. Fa anys d'això, eh? Té algo per aquí, el Baixamar. No, perquè em vas dir a mi, vols baixar, que tinc el Baixamar. Jo l'ho he vist tota la vegada. Jo l'he vist tota la vegada aquí.
La sogra. I no més d'una vegada. La sogra tenia. Jo d'una vegada l'he vist aquest noi. I va cada maany a fer col·legi al mateix posto sempre. Molt bé. Doncs dit això, sí que va bé Champions aquest entre setmana. No ho sé, el va veure tots al partit. Anàlisis una mica de com va anar el partit. Vas anar al cine. Vas anar al cine també?
Collons, et costa més cara el cine que el Netflix, eh? La senzilla raó. No es va jugar gaire bé, no? No, a part d'això, que és el que estàvem parlant la setmana passada, que si el flick, que si no sé què, cap aquí, cap allà, és el que ens va faltar...
abans d'ahir al mig del camp a part que tenim bastantes baixes i encara no estan i que encara no estan del tot ben recuperats es nota molt que falta un líder al camp vull dir exactament vull dir aquí és on vinga però ell no juga al mig del camp no, espera un moment espera que està parlant el Carlos ara
Estàvem comentant, el flick pesa molt, perquè el flick pesa molt i quan les coses van malament, automàticament, doncs, doncs, doncs, mires cap a la banqueta i l'altre dia no hi era el flick amb el dia del Madrid, però el que és el camp, algú que t'esbronqui, algú que te digui vinga, va, algú que vingui, vinga, va, pit i ànims i per no dir una altra cosa més forta...
Una miqueta més d'intensitat, una miqueta més d'això. És el de Jon, tio. Només el tio adequat. Com hi havia el Guardiola i era un troç d'entrenador i se l'ha de deixar donar menjar de banda, també teníem el Puyola.
que teníem al Puyola... Però tios així ens queden molt pocs, eh? Un tio que és capaç d'anar a buscar un company a treballar... Això és el que m'ha vingut a referir. L'any passat vam tindre molt bona temporada amb el que vam fer amb els tres títols aconseguits, però clar, teníem un tio allà que imposava, que tenia que dir el que tenia que dir, que els posava tots en ordre, que els posava tots com Déu mana, i si tenia que fotre-li quatre clips a qualsevol jugador del camp...
li fotia 4 quits i s'ha acabat la història. Això era l'Iñigo Martínez. Aquest any no el tenim. Tenim una miqueta així el Rafinha? Sí, però el Rafinha no pesa tant com passava tant l'Iñigo Martínez a la temporada passada. No és paradat, tampoc. Però no és ni paradat ni no paradat. Tu pots tindre 8 anys i pots tindre ànima de líder perquè m'entenguis i saber posar-los tots com d'humana i s'ha acabat.
Però vull dir... Fermín no té pebrosos de cridar-li al Lewandowski. No, no, no. En canvi, Lewandowski a Fermín sí, eh? Jo no li fotia bronca amb el Lamín. Jo t'ho dic amb la personalitat. Vull dir, tu no el veus a qualsevol jugador del primer equip, per molt que hi hagi el flick a la banda, tu no el veus ara mateix. Ningun jugador amb aquella personalitat com tenia l'Eñigo Martínez la temporada passada fotre 4-15. És que hauria de ser...
Hauria de ser el de Jon, hauria de ser... El de Rocafonda, quan es trec encara amb algú, li planta cara. Sí, però... Sí, però... El dimecres els deia, però què passa, que estic aquí jo... Sí, sí, però té l'edat que té. Però dins de tres dies ja tindrà un any més o dos anys més.
I pot ser un gran líder i un gran capital. No, no, això no ho discutim. Que no ho discutim, això. Que no ho discutim. El equip no està al 100%. Eh? Bueno, això és una altra historia. Jo te diré una cosa. Espero, espero jo ver el Barcelona quan estén en Rafinha, quan estén tots. Entonces sí que podré dir si va bé o va mal.
Però ara, amb tantes bajes, doncs... Però si no t'hem definit ni la defensa. Però jo vull veure perquè l'estiguin tots. Llavors, veurem si està bé o està malament. Vinga, continuem. Una mica de resum d'aquest partit. No el vaig veure. No el vas veure. Em fas com el Badó, ja? No, no, no. Em vaig assentar al sofà i quan vaig veure que jugava d'aquella manera em vaig agafar tanta mala llet que em vaig anar a la cuina.
a fer un cop a veure la tele de la cuina ara ja puc afirmar i puc dir amb real seguretat que jo veig fantasmes
perquè jo tenia al meu costat amb una persona clavada amb ella i segons ella ella estava a la cuina, o sigui, jo toco el triu del sexto sentido, ho tinc entès, ara ja poso... Igual que és una personalitat, teu, que veig fantasmes. Veig fantasmes. De quin endavant posarem un detectiu, el que receba...
Sí, sí, posem un detectiu perquè alguna cosa no quadra. Compre-te un gosset. Aquí passa alguna cosa. Ramon, què? Un resum d'aquest partit? Doncs això.
Molt malament. La defensa, perquè això de la línia... Es veu que la línia, quan la tira, la tira malament. Però sempre és el mateix, eh? Sí, sí. No sé què li passa últimament. Sí, però que surt un tio del seu camp. Però m'havia referit molt d'això. Patint, i així hem pogut perdre si l'Arby no va veure el bar, que no sé què va passar allà dintre, i vam empatar. I gràcies.
De fet, el partit del Madrid, que ara en perderem també, el Courtois va ser el millor del partit i va perdre per una 0 només. És 4-0-5. Llavors, el Barça potser també... Badó, tu dius que no vas veure el partit? Vas anar al cine? Ah, vas veure el partit. Vinga. Jo vaig veure un mal partit. Vaig veure allà, estava allà sols el menjador i la veritat és que potser m'hagués estimat més a anar a dormir. O a la cuina.
A la cuina camió. Sí, però a la cuina no tinc tele. A la cuina camió. No, no, però jo no sé si... Ja ho he dit alguna vegada aquí i em direu, home, és que l'hem parat...
Jo, sobretot, que aquest xiquet, el Joan García, que torni a vindre, encara que sigui que vagi a cois, o que vagi... Ja s'ha entrenat. Ja s'ha entrenat. Perquè... És que... Jo no sé què li passa a aquest xicot amb el porter. Ja sé que... Jo, per mi, ja ho he dit alguna vegada, que els mateixos jugadors... L'Odoleñigo Martínez, l'any passat, que va ser... Que jo això vaig dir una cosa que deia... Ostres, hem de fetxar un home, una persona tan gran aquí darrere. Va ser un crac, aquell xicot. Es va posar... La manera que suposo tots els defenses que juguen a la Lliga diuen...
al darrere qui tenim, perquè això ho deuen pensar, és a dir, cuidado que al darrere tenim aquest o tenim l'altre, hi ha més confiança o menys. Els que hem jugat de futbol i hem jugat de defensa, que jo he jugat de lliure tota la vida, marxant una miqueta el sistema de cada lateral i de central, sabem qui tens allà. Quan xuten...
O fas així amb el cap, o passes... Si t'has assentat a la butaca o a la cadira, on te vulguis tu, i quan veus aquí a darrere, dius, bueno, vale, ara depèn de qui juga és el que dius tu. Depèn de qui juga, dius, hòstia. A veure, que com jo sempre he dit, i tots, aquest xiquet, el Joan Garcia, fallarà gols i faran gols...
Això estem d'acord. Però és que aquest dia, és que fins al primer gol, jo penso que aquest xiquet podia haver fet alguna cosa més. Sí que el van deixar sol pràcticament, però l'agilitat que té aquest xaval Joan Garcia, per molt que faci aquest xavi dos metres o no sé quant fa, no la té. Per tant, jo vull pensar que potser no ens hauríem fet tant de gols. A més a més...
Hòstia, és que veus una cosa que... Marques el gol, calla. Però també és culpa de la... Sí, perquè n'hi ha un per mi... Una empanada. Amb un corne, un gol. Amb dos passes, eh? Alcun d'aquest Ramon, a veure què li passa a aquest xiquet.
És que fa dies que porto una empanada, eh? T'ha dit una cosa, que també l'altre lateral, el balder, quan marquen, jo no sé què va, se'n van tots al mig, al mig, llavors deixen les dues bandes quasi lliures, i baixen per allà, i que no ho veuen. Va ser una vedada del Lamín, crec, eh? El 2 a 1? Sí, sí, sí. És un meu còrner mai llançat del Lamín i ja està. Que sí, però bueno, però... No, no, però clar,
Ell ha jugat de lliure. Amb un còrner, tu tens un tio allà al darrere, esperant, i si hi ha la pilota... No, doncs davant, clar, és que en dos pas... I és més preferible que te passis de llarg, que no pas que te deia això. Que llavors, està un...
que no hi entenem massa en futbol, almenys jo, dius, hòstia, i això el flic no li sap dir que, per exemple, m'ho invento, l'Araujo ha de dir, escolta'm, deixa't anar d'anar a rematar gols, perquè estàvem... Queda't aquí per si hi baixa algú, no ho sé. De fet, va haver-hi un moment del partit amb l'empat a 3 que feia...
Cabeza, eh? No fotem, eh? I a sobre et fa allò... I et fa allò el Xenri. També et diré, aquells dos pals que van fer eren dos gols. Que passa, van dir una mala sort que van anar al pal. Però aquella gent...
És que, clar, a Barcelona li comencen a agafar el truquillo. Llavors, si tens hostils ràpids, se'ls mengen. Potser també és preocupant... Potser el més preocupant, a banda del resultat, que no és un bon resultat, i que et marquen tres gols, també, és el rival. Dels que hi ha més fluixets... Ara anem al camp del Chelsea, eh? Bueno, la temporada passada allà van palmar el Mónaco, l'Atalanta i l'Eston Villa. Allà, al mateix camp, no? Allà, al mateix camp.
Eh, i ara anem a camp del Chelsea. Sí, sí, sí. Però aquest any empolgada el Mónaco amb quatre gols li va fotre, eh? Sí, però jo t'estic parlant de la temporada passada. Ja, però aquest any empolgada ja li ha marcat quatre gols al Mónaco, eh? Sí, no, no, però que me vinc a referir que la temporada passada, que això no vol dir dir que hi és una excusa ni res de res de res.
Però la temporada passada em sembla que va ser que va palmar l'Eston Villa, l'Atalanta i el Monaco allà. I aquest any, si tu et mires, la classificació està molt apretada. I no és primer de la seva lliga, tampoc. L'any passat sí que estava més suelta. Aquest any està apretada la classificació per classificació.
Quan va ser la primera vegada que es va fer aquest model de Champions? L'any passat. Lògicament la gent estava una miqueta... Sí, però ara no, eh? Ara, clar, ara... Ara suma el gol, suma tot, eh? L'assistència... Clar, clar, clar. Per això et dic que ara... Perquè el primer ara té 12 punts, però després anaven en un munt amb 9 punts... Per això et dic jo que cada setmana pot anar canviant. Fins a l'últim moment no saps qui s'ha classificat. No.
Bueno, no es canvia molt. Esteu d'acord amb aquest sistema o què? Jo sí. El 100%. Són que en un partit puguis anar el 10 o el 12 o puguis anar el 4 o el 5 dintre del grup del 8. I que també s'ha acabat aquells partits de 5 a 0 i ja no ho vull a su campo perquè ja ho tinc solucionat.
M'entens o no? Ja s'ha acabat, aquests petits, no? L'equip aquest... Tot i amb això ja no esgolejava l'escàndol, eh? Aquest equip de Rússia, mira la feinada que li va fotre amb l'Inter de Milán. 2 a 1, eh? I és un equip que ja ho veu. I el Pafos aquest? Sí, i el Pafos... El Carabac, aquest. Qui és el Carabac? El Carabac, el Pafos... El Carabac, el Pafos... Creieu que l'Espanyol és millor que el Pafos? No. Ai, sí, perdona. Jo diria que sí. No, no, no. Jo diria que sí, eh? No, no, no. Els d'aquests.