Ràdio Moderna també s'expressa en imatges. Busca el perfil Dona la Torre a Instagram, una manera diferent de seguir tota l'actualitat.
Baix Gaià al dia, el programa d'Altafulla Ràdio, on a la Torre hi roda de Barà Ràdio. Bon dimecres, Baix Gaià, és 11 de febrer, dia de la Mare de Déu de Lourdes. I ara hi ha aquí el que marca el ritme, és el batec del territori. A Torre d'en Barra, l'Ajuntament ha descartat signar un acord extrajudicial amb Teico, l'empresa que va construir el pàrquing Filadós i que està investigada en el cas Torre d'en Barra. L'equip de govern ha replantejat la seva posició inicial després d'un debat intern i amb l'oposició.
A Roda de Barala, cooperativa agrícola gairebé és història després de dues setmanes d'enderrocs. L'actuació entra ara a la recta final abans de convertir el solar en una nova zona d'aparcament municipal. I el de Full al seguici festiu incorporarà una molassa. El projecte ja compta amb una vintena de persones interessades en fer-lo viable i es presentarà públicament en la reunió fundacional de l'entitat que considerarà l'element el 21 de febrer a l'Era de l'Esteve.
Això que estan escoltant és Baix gaire al dia, el programa de proximitat que connecta el de Follà, Torre d'en Barra, Roda de Barra i totes les poblacions del Baix ja hi ha amb informació, anàlisi i les millors companyies. Els parla Eduard Virgili. Raquel Martínez, bon dia, bon dimecres. I quina calor que fan avui? No ho sé, jo amb aquest vent destalotada. És que m'he desbarillat aquesta nit i tot dels cops de vent que sentia. No sé si fa calor o no.
Però jo anava atabalada ja de bon matí pensant, com tinguem cops de vent, mira, això me fa una mica de por, de vegades, de pensar que pot sortir volant qualsevol cosa. I mal de cap, de vegades, també, amb aquest vent. Sonia Camí, suposo que amb pedres a les butxaques, no? Molt bon dia, molt bon dia. Doncs sí, avui, sense bufanda, perquè, com bé dius, fa un temps molt agradable, diria jo, llàstima d'aquest vent, que fa que tinguem mal de cap, i és veritat, eh? Tinc el cap com un bombo, avui ja us ho dic.
Va, que el vent no prengui els transistors. Tenen sintonitzat el de fulla ràdio, una a la torre i roda de barà ràdio. Som Baix Gaia al dia. Benvinguts i benvingudes a la ràdio de Kilòmetre Zero. Som-hi!
Baix Gaià al dia, la ràdio que informa i acompanya. Vinga va, aquest dimecres i tenim ganes de saber quin temps ens acompanyarà el que queda de dia i de setmana, si continuarà fent vent, si aquestes temperatures primaverals aguantaran. Connectem amb el servei meteorològic de la xarxa de comunicació local, Lluís Mipérez.
Hola, molt bon dia.
Aquests graus es convertiran en 22, 23, els que tindrem de màxima. Per tant, un ambient de plena primavera aquesta tarda. Sembra amb aquest vent de dalt o vent de ponent, més aviat, que bufa amb moltes ganes. Hem arribat a fregar els 100 km per hora, per exemple, a Valls. Fins a aquest migdia, encara ventades destacables.
I amb alguns núvols molt poc importants aquest matí, aquesta tarda una mica més carregat al cel, i quan es faci de nit arribarà a caure algun remet en pes per aquest vent. Atenció, sobretot demà dijous, amb l'avantada molt forta que tindrem arreu. Molta precaució. N'estem pendents a la xarxa. Baix gaia al dia. La veu del territori.
Dit tot això, és moment de revisar la premsa d'aquest dimecres 11 de febrer. Repassem les portades dels diaris. Comencem pels que tenim més a l'abast. El primer és el diari més, el diari del Camp de Tarragona, que pel que fa a Transports títula denuncien a DIF a l'Audiència Nacional per mantenir les mercaderies per la costa. L'acció legal, empresa per mercaderies per l'interior, qüestiona la justificació tècnica, ambiental i jurídica del tercer carril, una infraestructura que passa per zones densament poblades.
Més coses avui en portada també ens hem d'aturar a Reus perquè l'alcaldessa fa ronda pels barris. Sandra White ha iniciat aquest dimarts les jornades dedicades a atendre i escoltar els veïns de les diferents zones de la ciutat. De fet, podem veure la vellessa de la capital del Baix Camp en un centre educatiu, escoltant els alumnes. Encara a Reus, el Teatre Fortuny obligat a tancar per incomplir la normativa de seguretat elèctrica i contra incendis.
Més coses, a Tarragona, el cens d'ADN de tots els gossos s'haurà de fer abans del 15 d'agost. El registre es vol fer a qualsevol clínica veterinària i s'estableix una sanció de 1.500 euros si no es realitza. Més coses, sota mateix de la capçalera, avui llegim unes declaracions de Javier Amor, que és el secretari de Governs Locals, i diu que un dels principals reclams de la majoria d'ajuntaments és poder reduir
La burocràcia, diu això en una entrevista que avui es publica en pàgines interiors d'aquest rotatiu. I encara pel que fa a gastronomia, Cambrils estrena la Galera Challenge Rapsol, un concurs perquè els xefs es posin creatius amb el producte local.
D'altra banda, Raquel, avui a Viari de Tarragona, què destaca? Doncs una qüestió que hem abordat aquí en alguna ocasió a l'eco del Gaià i és aquest camí previst a la Sabinosa, als Murrots, doncs bé, expliquen que Diputació, Tarragona i Ministeri estan enllestint l'acord que permetrà un camí més sostenible perquè, el titular destacat, és que el camí de la Sabinosa serà més interior i estret.
La imatge és de gossos a la ciutat de Tarragona perquè expliquen que les caques de gos seran traçades gràcies al seu ADN i els seus propietaris seran multats. Les sancions començaran a partir de setembre. És una de les notícies que avui ocupa gran part de la portada del diari de Tarragona, que d'altra banda...
També detalla que Jordi Areu, el ministre, es reunirà aquest divendres amb els comitès d'International Paper. El tancament de les dues plantes afectaria 200 treballadors. Areu es tanca temporalment el Teatre Fortuny per Seguretat. Expliquen a l'interior que ara estan mirant de reprogramar les funcions previstes al teatre en altres emplaçaments.
A les Terres de l'Ebre avui hi ha un protagonista, Jaume Vidal, nou director de l'Opati, tenen una entrevista en exclusió avui al diari de Tarragona. I la Comissió Nacional del Mercat de Valors dona llum verda a l'Opat de Bondalti a Aircross. És la qüestió econòmica que avui obre aquest apartat i acabem amb la capçalera del diari de Tarragona
amb una protagonista, Anna Sabater, que es prepara per conquerir el planeta vermell. Ens diuen de Cunit a Mart. Són les notícies d'avui. I més enllà de la premsa de casa, Sònia, explica'ns què diuen avui, d'altra banda, les portades dels diaris d'àmbit generalista.
Comencem amb la portada del periòdico. L'acord Unió Europea-Marroc preocupa el sector agrícola més que Mercosur. Brussel·les reforça el seu pacte comercial amb rabat vigent des del 2012. Les importacions de tomàquet marroquí a Espanya creixen un 269% en l'última dècada, mentre la producció local cau un 31%. Els tractors tornen avui a Madrid com a protesta pels últims tractats internacionals.
En portada vestigis amb set segles d'història, les obres del futur cap del Raval destapen sota la capella de la Misericòrdia un jaciment qualificat d'excepcional pels arqueòlegs. I es veu doncs precisament aquestes obres, aquests treballs arqueològics dins l'antiga capella.
La meitat dels vianants diuen que senten estrès quan passegen per Barcelona. Un estudi del RAC revela que 8 de cada 10 vianants veuen el patinet com el vehicle més perillós. El govern podrà posar límits als preus de serveis en cas d'emergències.
Aliança Catalana es presentarà a les eleccions municipals sota la seva marca i el Camp Nou funcionarà amb la seva pròpia energia a partir del 2030. Continuem amb la portada de l'ARA. El nou Pla Urbanístic Metropolità preveu 220.000 pisos més. El marc aprovat per l'AMB, que ha d'arribar al 2050, substitueix el Pla General Metropolità del 1976.
El document identifica 16 zones de creixement, la majoria els eixos del Llobregat i del Besòs. La imatge que ha escollit Lara és amb el titular Cuba afronta el col·lapse energètic. Les restriccions a la importació de cruven a solar han deixat Cuba sense combustible per als avions, que és precisament la imatge que es veu en aquesta portada.
que es veuen obligats a anar a la República Dominicana a proveir-se'n o a quedar-se estacionats a l'Havana sense poder enlairar-se. Els docents van a la vaga per reivindicar una millora de les condicions laborals i a l'aula. Més temes, el govern vol reobrir tots els trams de Rodalies en dues setmanes.
Sumar obvia Rufián i redita la coalició a l'espera de Podem i Junts planteja endurir l'accés a la renda garantida de la ciutadania. La Vanguardia, l'energia renovable, es repartirà per Catalunya per evitar bloquejos. La Generalitat ha obert un procés participatiu amb totes les comarques per proposar una implantació més equitativa de parcs eòlics i solars.
En portada també la lluita de les víctimes del cas Epstein. Teresa Léger, congressista demòcrata, s'abraça el germà de Virginia Giuffre, víctima del cas Epstein, que es va suïcidar el 2025. Giuffre dona nom a la proposició de llei per impedir que prescriguin els casos d'abús sexual. Ahir es va saber que la Casa Blanca va censurar noms de sis abusadors i va deixar exposat el d'alguns víctimes
Punt mort a Extremadura pel pols entre el PP i Vox en l'espera d'Aragó. El Parlament Europeu avala el model Meloni de deportacions.
També destaca que a Barcelona els vianants se senten insegurs pels patinets. El cinema esverdi fa anys amb una pel·lícula, centenari, recordem, i sous i ratios als mestres catalans van a la vaga avui. Acabem les portades amb el punt avui que titula Esquerda és el model mix de bombers. Les demandes judicials de 410 voluntaris posa sobre la taula la vigència o no d'un sistema singular català que funciona.
En la crònica el dia d'ahir, Deva Vázquez, mecànica de la caiguda, és el títol. Al Parlament, debat sobre l'ascensor social mentre es desallotgen els sense llar. Més cròniques que hi trobem avui al Punt Avui. Una de Clara Torrades, les dones deixen petjada en la ciència, i una altra de Bernat Salvà, els Verdi, de sala de barri a Catedral Cinèfila.
I el suplement l'esportiu, la porta diu Adéu a Flick i la plantilla ja com a precandidat. El president sortint es mostra agraït i s'acaba emocionant. Doncs aquests són els titulars d'aquest dimícoles 11 de febrer. Cada matí, de 9 a 11, connecta amb Baix Gaià al dia.
Arribats en aquestes alçades del programa, tots vostès saben que hem d'analitzar l'actualitat. Moment ara per l'opinió. Els dimecres ho fem acompanyats del periodista, escriptor i editor Òscar Ramírez Dulcet, que tenim ja més que ben instal·lat als estudis de l'Avinguda Marquès de Tamarit del Tafullà. Òscar, bon dia, benvingut. Molt bon dia, Eduard. Com estàs? Un pel refredat, però bé. Mira, t'acompanyo. Et veig ben tapat amb la boca.
Bufanda. Bufanda, mocador i algun caramelet. A mi em van molt bé. No sé si serveix els d'eucaliptus amb menta. Molt bé. Els de potassi també van molt bé quan perds la veu, quan estàs a punt de l'afonia absoluta. T'ho dic perquè jo que he fet molts anys de ràdio, aquelles són molt incòmodes d'aprendre, però són allò, mare de santo, que un dia tens l'afonia, la tens de tocar. Potassio, eh?
I després la farigola, que és el remei de tota la vida, allò que feien els nostres avis i àvies, que potser de vegades no ho tenim gaire en compte, i de seguida anem a la farmàcia perquè hem receptint pastillotes i xarops, i quan amb una farigola o unes sopes escaldades, de seguida estaríem... Sí senyor, l'avi Lluís va estar tota la vida sense tenir ni un refredat, perquè cada matí feia la sopa de farigola en passec. No fa falta dir res més, eh? Ja està.
Escolta, va, avui parlem de la mort, que no s'espanti ningú, eh? Parlem de l'economia i de la gestió dels serveis funeraris. Potser algú dirà, ostres, això em recorda que aquests últims dies he llegit alguna cosa a la premsa. Doncs sí, perquè la justícia ha anul·lat la creació de FUNECAM, que és la funerària pública supramunicipal,
que impulsen diversos municipis del camp de Tarragona, com són Reu, Salou, Vilaseca i Constantí, enmig del que seria un debat sobre qui ha de gestionar aquest servei, que és essencial. Primer de tot, quan un projecte com és FUNECAM genera tant de soroll polític, judicial, mediàtic... Això ja vol dir alguna cosa?
Mira, em remunto a una frase que em va dir fa bastants anys un alcalde de Tarragona, el Joan Miquel Ladal, en una entrevista i l'he citat diverses vegades i avui va pintada. Ella em va dir a tot ajuntament, a tot municipi, hi ha dues empreses municipals que sempre han de perdre diners i dues que sempre els fan guanyar.
Les dues que fan perdre diners són la cultura i el transport públic. Amb això has de ser deficitari, sempre. Són deficit perquè s'ha d'assolir, s'ha de tenir assumit que serà així. Ara bé, les dues empreses municipals que sempre fan guanyar diners són la d'aigües i les dels morts.
Per tant, amb això tenim un punt de partida del perquè diversos ajuntaments es volien aliar i fer aquest servei conjunt, perquè, i aquí no hi veiem res darrere fons ni de mala intenció, saben perfectament que és un servei que dona diners, que per tant són recursos que entren a les arcades municipals, i fer un servei mancomunat
els hi sortia molt a compte perquè d'aquesta manera es bancava també a tot el seguit d'empreses municipals, perdó, empreses funeràries privades, que hi ha, que són moltes, que són les que s'han posat en compte d'aquest servei i de moment han aconseguit tenir part de la raó per realitzar-ho tot en aquest servei. De moment.
És perquè la mort s'ha convertit en un negoci. És que ho ha estat sempre, però cada cop més. Però un negoci que té un cost que ja pots tenir guardats uns dinerons per quan tu no hi siguis. Tot el que té demanda acaba pujant de preu. Fixa't-hi en el gasoil. Fa uns quants anys era molt econòmic, però com ara tothom gasta gasoil, val quasi bé tant com la benzina. Bé.
La mort és un negoci que ens afecta a tots, perquè tots hem d'acabar passant, i per tant això ho tenen molt clar. Com hi ha demanda, s'apugen els preus. I si no t'agrada, doncs saps que no hi podràs fer res, perquè fins i tot abans la incineració era més econòmica, molt, molt més econòmica al seu moment que l'enterrament normal, però també, com cada cop hi ha més gent que tria la incineració, també s'han encarregat de pujar el preu de la incineració. És a dir, on hi ha demanda,
Però passa amb tot, eh? Per tant, tu diries que funciona com qualsevol altre sector capitalista. I tant. Sí, sí, sí. En això no hi ha escrúpols. En la mort no hi ha escrúpols. No els tenen ni les empreses que s'hi dediquen de forma privada. El que passa és que, clar, el consumidor es troba, no sé si ho podem dir, desarmat emocionalment. Quan ha de fer aquesta gestió.
que no se'n malinterpreti-ho, a veure si em sé explicar bé, és com si l'empresa, la funerària, sigui quina sigui,
volgués treure rèdit de la vulnerabilitat d'aquella persona que va a buscar aquell servei. Malgrat ho neguin, és així. És que al final és així. Estem parlant d'un negoci. I en el negoci no hi ha la part sentimental, no hi ha la part escrupulosa. En el negoci és fer diners. Als bancs els importa una... els importa una merda parlant amb plata. Si un senyor està al llindar de la pobresa, si ha de pagar un rebut, l'ha de pagar, eh? I si no l'ha de pagar...
se li queden el pis al cap d'uns mesos d'hora pagant la hipoteca, això li importa molt poc a qualsevol empresa. I el que és un banc és una empresa de funerària i és qualsevol tipus d'empresa. Li importa la rendibilitat, fer pasta, una altra cosa. Escolta, si acceptem que la sanitat o l'educació tenen aquesta dimensió pública, per què creus que la mort
que és universal perquè tots hi arribarem, està en mans del mercat o del capital privat. Va, perquè els seus dies els hi va escapar les mans. No van tenir prou visió política per dir que això també ho hem de portar nosaltres. Si ho haguéssim vist en temps, n'estic convençut que estaria també directament lligat al sistema públic. Qui creus que ho ha de regular?
Ajuntaments, això? Com, per exemple, ara... No, perquè els ajuntaments cauen en el parany justament de voler ells facturar. Perquè si el sistema que fes l'Ajuntament, si el sistema que oferís Fonecamp, el sistema, és a dir, me refereixo a les tarifes que oferís Fonecamp, fossin molt més econòmiques que les que ofereixen els privats, a mi em semblaria perfecte perquè volies que realment hi ha la intenció d'oferir un servei que és del tot necessari perquè sigui més assequible a totes les butxaques, però no estem parlant d'això perquè un enterrament...
d'una funerària municipal. Jo he tingut la desgràcia que soc de Reus d'haver allà assistit a l'enterrament dels meus avis, del meu pare, del meu germà. En fi, t'asseguro que l'enterrament econòmic no en té res, en absolut. Per tant, els ajuntaments són els venys indicats per regular això. I allà on s'hi posi la administració, evidentment, cauran amb les grapes com si fossin un voltor. No sé qui ho ha de regular.
T'anava a preguntar això, eh? On s'ha de posar la frontera? Però és que la frontera ja s'ha trencat, és com amb els preus dels lloguers, ara els lloguers, abans els preus dels immobles nous, és a dir, es deix que el mercat rebenti i quan hi ha hagut aquesta eclosió i el mercat ha rebentat, sigui el mercat que sigui, no ho pots aturar.
Ara pots aturar que el lloguer estigui pels núvols i sigui a uns preus indignants? No, perquè ja s'ha permès que s'hagi rebentat la bombolla, com va passar el 2008-2009 amb el mercat de l'habitatge nou. Per tant, ja els interessa a tots, també, suposo, perquè han acabat tots els grans estaments i juguen, eh?, en aquesta partida.
Què en penses del fet que el sector privat s'hagi oposat tan frontalment a FUNECAM? Bé, em sembla lògic, em sembla coherent... És la defensa... És la legítima defensa, que diríem. Sí, perquè mal que mal aquestes empreses privades fa molts anys que s'hi dediquen, no cal dir noms, jo conec unes quantes, fa de tota la vida, són empreses moltes familiars, que són de generació...
rere generació, d'altres, evidentment, que han vist on hi havia un negoci i també s'han anat creant, però Malcamal és una empresa privada la que ofereix el servei, jo entenc que s'hi oposin, perquè el que fan al final aquestes comunitats funeràries, com Funicam en aquest cas, és quedar-se tot el pastís.
Així de senzill, perquè tenen més potencial, perquè tenen més serveis a disposició, perquè tenen més sistemes de difusió, perquè tenen més convenis amb els hospitals. No oblidem que si hi ha una mort a l'Hospital de Sant Joan de Reus...
Doncs hi pot haver un conveni tranquil·lament en Fonecamp, de forma que la persona que mori li donin un preu especial perquè passi per davant de Memora o altres empreses, Pedrola, en fi, hi ha moltes foneries conegudes. Per tant, juguen aquest joc, i aquí sí que puc dir que és un joc brut...
Per anar a fer mercat als ajuntaments, i entenc perfectament la postura de les empreses privades, que no les defenso tampoc, o els demanaria que baixin tarifes, que venguin la moto de queda pujat el gasoil i per fer una cremació és més car. Mira, va bé que diguis això, perquè ara que parlaves de joc brut també hi ha manca de transparència per part de les funcions.
funeràries en preus o en els serveis que ofereixen. Esclar, moltíssimes. N'hi ha tot, eh, n'hi ha amb les companyies d'assegurances, que t'has de passar tota la vida pagant un rebut... Com és que costa tan saber, realment, què és el que estàs pagant i per quan s'està quantificant? Perquè si realment t'expliquessin què val cada cosa, et posaries les mans al cap del que acabes pagant. És així de senzill. Clar...
És molt lamentable, quan se't mor algú, molta gent que m'escoltarà sap de què parlo, i és a triar el taüt, et posen allà dintre un nom d'exemples de taüt, i et diuen, amb el que has pagat de rebut et correspon aquest, aquest o aquest, aquells d'allà no ni els miris. Això és un exemple clar de la categorització de la generació de classes. T'has triat tota la vida... Aquí hi ha una bretxa social. Oh, abismal, clar...
i tanta gent que no ha pogut tenir un enterro digne, tanta gent que com no ha pagat els serveis funeraris no li poden fer la vetlla perquè la sala de vetlla té un preu, gent que ha acabat sense tenir un taüt i sortosament hi ha entitats del tercer sector que tenen taüts per dir-ho així de segona mà, m'entens? En fi, estem parlant d'un negoci
que toca la dignitat directa de les persones, però que s'ha tornat també molt indigna per part dels que estan al seu voltant, que són voltors. Què creus que hauria de canviar o què canviaries?
regular el mercat, jo crec que per dignitat les empreses privades haurien d'agrupar-se, no malcomunar-se ni associar-se, agrupar-se totes a una i dir, anem a lluitar contra els ajuntaments, que no facin, si volem realment que no facin aquest tipus de servei, per tant, baixem preus, siguem més competitius i guanyem aquesta batalla als jutjats perquè les administracions públiques, locals, en aquest cas, no puguin tenir una malcomunitat de serveis funeraris, sobretot amb l'objectiu de facturar per
facturar, que és el que volen. El cas de Funercamp està als tribunals, a veure què és el que acaba passant. El debat, creus que s'ha guanyat en l'opinió pública?
Jo crec que no, perquè la gent està molt d'esquena el que està passant a l'opinió pública. La gent està rebent tants inputs i tots tan negatius que al final hagi la d'esquena. Si tinguéssim uns serveis de comunicació, uns mitjans de comunicació, cada tant en tant a la premsa escrita, sobretot a la premsa audiovisual, a les televisions, ens donéssim missatges d'esperança, perquè al món hi passen coses bones, encara que no ens ho pensem, si ens donéssim algun toc d'atenció que hi ha coses boniques, potser que
Ara que estem girats a esquena, tornarem a la televisió amb uns altres ulls i mirant la premsa amb uns altres ulls, i llavors podríem tornar a tenir un cert esperit crític, a generar una certa opinió pròpia, personal, que això en molts casos no està passant. No volem escoltar més desgràcies o, per tant, no escoltem ni llegim res del que tenim al voltant. I se'ns passen desapercebudes notícies com aquestes. Al no tenir generació, no tenir un criteri propi,
i no generar opinió, no es movem com a societat. I, per tant, ens poden seguir donant pel sac constantment tots els que hi vulguin. Òscar, Rameu, Dulcet, ho haurem de deixar aquí. Gràcies. Un plaer. I nosaltres, com qui no vol la cosa, ens plantem als darrers minuts d'aquest primer tram de programa. Pàgina musical en català avui protagonitzada per Javito, que acaba de presentar Abraçat a tu el darrer avançament del seu nou projecte, una peça que compta amb la col·laboració de Marcel Lázara. Abraçat.
A tu sona d'aquesta manera. Fem una petita pausa i de seguida tornem aquí a la seva sintonia de proximitat. Fins ara!
Foc escalfa i la nit es calma, jo m'abraço a tu.
Fins demà!
Tu compañía de telefonía en Torredembarra es EGM Telecom. Te ofrecemos llamadas y datos ilimitados en tu teléfono móvil por solo 25 euros al mes. Y atención, si contratas la fibra óptica con nosotros disfrutarás de 500 megas en tu hogar, más un teléfono móvil con 60 gigas de datos y llamadas ilimitadas, todo por solo 40 euros al mes.
Para más información entra en egmtelecom.com o llámanos al 611-527-377. 611-527-377. EGM Telecom, tu compañía de telefonía de proximidad. La ràdio moderna també s'expresa en imatges. Busca el perfil d'una la torre a Instagram. Una manera diferent de seguir tota l'actualitat.
Des de la Federació de Mitjans de Comunicació Locals de Catalunya us desitgem un feliç dia mundial de la ràdio. Un dia per donar visibilitat al valor social, cultural i comunitari de les emissores locals. El paper social, cultural i democràtic de la ràdio local. I reivindicar un model de comunicació arrelat, proper i compromès amb les comunitats. Federació de Mitjans de Comunicació Locals de Catalunya. Federació de Ràdies Locals. Som Ràdio Local.
Hola, sóc l'Ali Giné. Cada setmana descobrirem junts les millors estrenes, els retorns més esperats i les recomanacions del més destacat a les cartelleres digitals. Tot el que vols saber del món de les sèries d'estreaming, a l'En Sèrie, a la teva ràdio local.
Vols estar al dia de tot el que passa a Torre d'en Barra? T'agradaria fer tràmits des del mòbil, comunicar incidències en un clic o participar en decisions del municipi? Descobreix Viu la Torre, la nova app de l'Ajuntament que et connecta amb tota la informació i serveis municipals. Notícies, agenda d'esdeveniments, farmàcies de guàrdia, transport públic i molt més. Tot en un sol lloc. Descarrega't Viu la Torre gratuïtament per a Android i iOS. Ajuntament de Torre d'en Barra, més a prop teu.
Vols saber les audiències de la setmana? Vols estar al dia del que passa a la tele? Doncs estigueu atents. Escolteu cada setmana La Caixa Tonta amb Joan Bosch i Assumpta Vitoria. Us esperem.
Ei, tu, escoltes la ràdio Ona la Torre? Sí, i tu? Esclar que sí. I tu? No. Què? No t'has entrat? Escolta Ona la Torre cada dia per a ser més guai. D'acord, 107.0. Notícies en xarxa
Bon dia, són les 10. Us parla Maria Lara. Professors i mestres han unit en vaga avui per reclamar millores laborals. La vaga és unitària de tots els sindicats d'educació, amb 90.200 convocats i 110.000 professionals d'entre docents i professionals d'atenció educativa, educació especial, integració social, l'educació infantil, fisioterapeutes i també logòpedes. Anem a conèixer ara com estan anant aquesta jornada. Ens anem a Sant Cugat, a la plaça Monestia, on allà hi tenim la nostra companya, la Mireia Puente. Mireia, com estan anant? T'obregat, bon dia.
Hola, bon dia des de la plaça d'Octaviar de Sant Cugat. Doncs tot jurarà comencen a plegar-se els mestres de diversos centres educatius de la ciutat, coordinats a través de la xarxa d'escoles de Sant Cugat. Els i les mestres faran una manifestació pels carrers de la ciutat fins a arribar a l'Ajuntament, on llegiran un manifest, i després continuaran la manifestació fins a arribar a l'estació per dirigir-se tots junts cap a la concentració convocada que hi ha aquest migdia a Barcelona. Gràcies, Mireia. Doncs estarem pendents. Bon dia. Gràcies, bon dia.
I escoltem ara el conseller de la presidència en funcions de president, Albert Dalmau, en la sessió de control al Parlament on ha expressat la seva voluntat de diàlogar amb el sector educatiu, però també ha demanat responsabilitat. Perquè sé perfectament d'on venen a l'origen de la pèrdua de poder adquisitiu dels docents que porta algunes dècades enrere. I aquest govern, a més, està en condicions, i ho ha estat, de seguir treballant amb la comunitat docent i amb els seus representants dels treballadors per poder arribar a un acord.
La nostra mà sempre estarà estesa per poder arribar a un acord. Ara hem de poder arribar a un acord que sigui just, que abordi per un element la qüestió salarial, però que també sigui responsable. Perquè el nostre objectiu va poder ser assegurar una excel·lència de l'educació pública, que la volem de qualitat.
Pel que fa a les afectacions que hi ha hagut a causa d'aquestes mobilitzacions, a Barcelona s'han tallat durant una estona la Ronda Litoral, la Ronda de Dalt, la Gran Via i també la Meridiana. També viés com a la C32 a Mataró, a la Nacional 2 a Vilamalla i també els accessos a la PSA de Figueres i Girona. A banda també s'han tallat la C55 a Manresa i Olesa, la C59 a Mollà, la C31 a l'Hospitalet, la C37 a Valls i finalment la C58 a Sant Quirx. A hores d'ara ja s'ha normalitzat la circulació
en totes aquestes vies que han estat afectades sobretot a primera hora. I pel que fa a Rodalies, acumula retards generalitzats i incidències coincidint amb el tercer dia també de vaga dels sindicats minoritaris del sector ferroviari. L'R1 pateix limitacions de velocitat amb demores de més de 20 minuts i alguns usuaris denuncien fins i tot trens suprimits o aturats a mig trajecte.
I avui jornada de mobilitzacions perquè els pagesos catalans també es manifesten a Madrid en defensa del sector. Després de sortir en comitiu amb els seus tractors des de punts com Lleida i Girona, protestaran avui davant de les portes del Ministeri contra mesures com el Tractat de Mercosur i també de la Política Agrària Comuna. Notícies en xarxa Notícies en xarxa
Baix Gaià al dia, el programa d'Altafulla Ràdio, Ona la Torre i Roda de Barà Ràdio. Bon dia de nou, Baix Gaià, com estan? Aquest és un programa de proximitat, aquí ens fem resta de tot el que passa a casa i avui, per exemple, els expliquem que docents i personal laboral dels centres educatius estan cridats a la vaga aquest dimecres per reclamar millores salarials i laborals. Han convocat l'aturada USTEC, professors de secundària, comissions obreres CGT i UGT. Els sindicats i la conselleria
Van pactar un calendari de negociacions a finals del 2025 que s'allargava fins al febrer. Els sindicats, però, consideren que no s'està avançant en aquesta negociació i en concret pel que fa a una proposta d'increment del sou. Fons del Departament d'Educació ja han avançat que la Conselleria té llesta, diuen, una proposta de millora del complement específic del sou per presentar als sindicats. Però aquesta està condicionada a l'aprovació dels pressupostos de la Generalitat.
Per cert que, en torn de la vaga que té lloc avui a tot el país, al nostre territori, podria ser que alguns de vostès els afectés o els estés afectant una marxa lenta que ha començat a les 9 del matí des de la zona educativa del Vendrell, que passa per la carretera nacional 340 i que es desplaça fins a Tarragona, on a dos quarts de 12 del migdia ja ha previst la manifestació al nostre territori.
Ara de seguida compartiran una estona amb nosaltres diversos docents per parlar de tot plegat. Abans, però, els donarem els detalls del concurs jove de la propera edició del Festival Internacional de Simena en català que tindrà lloc a Roda de Barat i que vol fomentar la creativitat i el talent de joves creadors de l'àmbit audiovisual. Va, que ens espera tot això i moltes més coses aquí, a Baix Gai al Dia.
L'actualitat del Baix Gaià te l'explica Baix Gaià al dia.
Avui a Baix Gaialdia ens acompanya la co-directora del FICAT, el Festival Internacional de Cinema en Català. Cris Gambin, benvinguda, molt bon dia. Molt bon dia, Sònia, moltes gràcies. Doncs per parlar del FICAT, evidentment hi ha moltíssims temes, però avui ens centrarem especialment en el concurs Jove, una secció que aposta pel talent emergent i que s'ha convertit en un dels grans espais de descoberta també de noves mirades.
Com comentava, reitero, gràcies per acompanyar-nos, benvinguda, Cris, i parlem de Concurs Jove, perquè el FICAT, evidentment, és un festival més consolidat, però el Concurs Jove, hem de dir, té com una energia molt particular. Quan i per què neix aquesta secció del festival?
Doncs aquesta secció està bastant des dels inicis i la veritat és que és una meravella perquè, com tu dius, serveix per descobrir talent emergent. Ho hem explicat moltes vegades el Toni i jo també. Nosaltres vam començar també sent participants de concursos joves, entre els quals el FICA també vam participar un cop, quan érem concursants i encara no vivíem aquí redavant ni res. I la veritat és que és una experiència que nosaltres la recomanem moltíssim.
per a tothom que estigui començant. Sí que és veritat que tenim perfils, perquè com l'edat és fins als 35 anys, hi ha perfils molt joves de nanos i nanes que estan a l'institut pràcticament, que encara ronden els 14 o 15 anys, fins a persones que ja estan gairebé amb 35 anys, que potser tenen més experiència, però que encara no són professionals del sector, hi ha gent que ho fa com a hobby.
Però sí que és veritat que en general tenim molts estudiants o aficionats al cinema que veuen en aquest concurs una manera de deixar anar la seva imaginació, la seva creativitat. I després una cosa que per nosaltres és importantíssima i sempre la destaquem molt, i és que totes les obres que compleixin els requisits, que no són molt complicats, totes són automàticament seleccionades i per tant projectades en pantalla gran aquí a la sala del Teatre del Casino Municipal,
amb catifa vermella inclòs, o sigui, crec que és una gran experiència que val la pena viure. Quin buit venia a omplir dins del panorama audiovisual en català? Quin buit? Doncs penso que donar oportunitats al talent jove, perquè al final sí que és veritat que hi ha molts festivals, pocs o potser només un en llengua catalana, però que sí que a la secció de curtmetratges tenim l'espai que tenim i sí que és veritat que al final...
Els comatratges realitzats per professionals són els que més omplen la graella, tot i que acceptem, i moltes vegades seleccionem també produccions més amateurs, o més de baix pressupost, si vols dir-li, perquè al final el que volem és que la història funcioni, que hi hagi propostes fresques, diferents,
Si poden ser en estrena i que s'han vist poc, millor que millor. Però sí que és veritat que en aquest concurs penso que és una finestra a descobrir nous talents. Evidentment el concurs jove podem dir que té una identitat pròpia. Quines serien les diferències principals entre aquest concurs jove i altres diferents modalitats que contempla el festival?
Per mi la principal és que tots els curtmetratges que es realitzen, es realitzen especialment pel festival, o sigui, tots són estrenen al festival, però sí que demanem que no els projectin ni els publiquin a xarxes abans. Per tant, hi ha aquesta cosa que és que tots tenen les mateixes premisses perquè se'ls envia unes premisses i per tant tots es relleixen per les mateixes premisses i crec que
un dia poder veure curtmetratges amb la mateixa premissa que ha fet cadascú és molt interessant també pel públic i per mi la gran particularitat és que és un concurs express en què s'ha fet un curtmetratge en 72 hores quan un curtmetratge
professional poden estar anys, perquè si estan esperant una subvenció, el guió... Vull dir que poden trigar anys a poder fer-se realitat. Un curt matratge estem parlant potser dels de 20-25 minuts. Aquí al màxim són 3 minuts, són propostes molt fresques i que penso que s'ha de seguir apostant pel talent jove per donar-li visibilitat i molts concursants del concurs jove d'anys enrere ara es presenten a la categoria
genèrica i fins i tot també tenim algunes participants, ho comentava l'altre dia, que es van presentar al pitch de projectes i els vam seleccionar. Vull dir que realment hi ha mobilitat i penso que també els dona molta empenta poder tenir un curt matratge seleccionat
al festival, també molts d'ells també després accepten també participar a l'edició en línia del 3CAT, per tant també es poden veure el 3CAT, que penso que també és una cosa que també s'emporta. Des del punt de vista estratègic, fins a quin punt és clau per garantir el relleu generacional dins del cinema en català?
Doncs com et deia, penso que és molt important perquè en molts festivals a final acabem veient els mateixos curtmetratxes sempre, les mateixes cares sempre i sabem que és normal, però sí que és importantíssim donar veu als joves i les joves perquè tenen moltes coses a explicar.
I al final és el futur, vull dir que crec que és molt important donar-los espai i deixar anar, també que puguin deixar anar la creativitat. Nosaltres també tenim la categoria de centres educatius, que són edats encara més primerenques, perquè és des de primària fins a secundària, però aquí la participació és lliure, tot i que a vegades també...
Estant autoritzats per mestres ens consta que a vegades participen grups d'universitats, que potser els hi poden deixar material o els hi poden aconsellar una mica, però sí que és veritat que 100% la creativitat és seva i la responsabilitat és seva. Quina diries que ha estat l'evolució del festival d'aquest concurs jove al llarg dels anys?
Doncs penso que és positiva. Sí que hi ha hagut anys que potser hi ha hagut més participació, com et deia, perquè si hi ha algun grup d'una universitat que força perquè es presentin, per exemple, hi ha més participació. Les temàtiques han canviat molt, les tecnologies han canviat molt. Potser al principi era més difícil accedir a càmeres i equip tècnic i avui en dia amb un telèfon mòbil grava millor que moltes càmeres, no?
I sí que és veritat que la qualitat penso que de mica en mica va millorant. Això sí que és veritat. I la principal diferència també des de l'any passat que hem ampliat, antigament el concurs jove a 48 hores, i hem donat 24 hores més, 72, perquè també ens consta que tenim una generació, ve una generació que és molt perfeccionista i molts ens deien que no hem de donar temps perquè estan allà retocant el que dèiem, que no cal, però estan retocant color, estan...
I vam dir donem 24 hores més i al final l'objectiu és el mateix, perquè en 72 hores continuen sent poques per fer un curtmetratge, depèn de com ho plantegis, no? I bé, contents, la veritat. Si haguessis de definir el concurs jove en tres paraules, quines serien aquestes tres paraules?
Intens, o sigui, com a participant o com a directora? Com vulguis. O sigui, ho recomano molt perquè penso que és intens, que és aprenentatge i és diversió, també. Molt bé. Comentaves que s'adreça a menors de 35 anys, màxim 35 anys, però parlem només d'estudiants o també de creadors independents?
Sí, sí, qualsevol persona, no demanem res. O sigui, et comentava el tema d'estudiants, perquè sí que és veritat que alguna vegada ha vingut algun grup d'alumnes que s'han dividit en grups, perquè la mestra els ha recomanat d'alguna universitat. Però està de resta de tothom. Qualsevol persona jove fins als 35 anys pot presentar-s'hi. No demanem res, ni estudis universitaris relacionats amb el cinema, no demanem res. Perquè és també la part divertida, que qualsevol persona...
Penso que tots tenim una vena creativa i s'ha de deixar anar. Tot i això, quines franges d'edat i quins perfils són els que hi participen majoritàriament?
et diria que potser entre els 20 i els 30 anys aproximadament però depèn molt de l'any i depèn molt de moltes coses perquè també és veritat que nosaltres tenim si demanem una persona que faci la inscripció que és la persona de contacte però després hi ha un grup clar l'edat realment només la tenim oficial de la persona que fa la inscripció però després moltes vegades són un grup de 3-4 que estan fent el curtmetratge al llarg d'aquests anys també heu notat un augment de participació?
Depèn. Sí que hem notat un augment d'inscripcions, que això és positiu, però després la realització final, o sigui, quants curs acaben presentant-se, no acaba de despuntar, tot i que el deia abans, que hi ha molt accés a les tecnologies...
I moltes vegades és per tema exàmens perquè al final la data no va bé, passen moltes casuístiques, no? I cada any intentem donar-li més difusió, més resó. Aquest any, per exemple, anem bastant bé d'inscripcions, millor que altres anys, però això no vol dir res perquè després...
pot ser que la premissa no els acabi de convèncer, pot ser que al final les dates, molts ens diuen que s'inscriuen, però després quan arriba el moment tenen lliures de universitats, perquè és aquesta l'edat majoritària que tenim, i estem en una desena de participants finals, més o menys. Quines són les dates clau d'aquest concurs jove?
Doncs des de l'any passat ens hem mogut al març, això que ho diem, perquè antigament estàvem al maig, intentàvem anar a mitjans de maig, dues o tres setmanes abans del festival, però ja des de l'any passat vam anar al març, aleshores enguany tanquem inscripcions, estan obertes les inscripcions,
Tanquem inscripcions el 18 de març perquè el concurs comença el 19 de març, un dijous, i a les 3 data enviem les premisses a tothom que s'hagi inscrit i per tant tinguem el correu electrònic. També les publiquem al web per si a algú no li funciona el correu electrònic, per si la persona de contacte no ha vist el correu però hi ha altres participants del grup que sí.
I a les 3 de la tarda de diumenge 22 de març, tanquem. Què vol dir tanquem? Doncs que és l'hora límit, les 3 de la tarda del diumenge, per enviar-nos els curs finalitzats. Els poden enviar abans, però no després. I quants es saben els seleccionats?
Doncs nosaltres, si compleixen els requisits en el transcurs d'hores, pocs dies, perquè al final revisar-ho depèn del volum que tinguem, no és tant, però a ells els hi comuniquem de seguida. Però sí que la selecció oficial es farà pública més endavant, perquè és una secció que és automàtica, es compleixen els requisits o no es compleixen els requisits.
El treball guanyador, però, no se sabrà fins a l'últim dia del festival, no? Sí, sí, això sí, perquè això ja no depèn de nosaltres, depèn d'un jurat que s'haurà de mirar tot. I el guanyador o guanyadora se sabrà el dia 13 de juny, que és la Gala de Cluenda. Pel que fa a formats, què predomina? Més ficció, documental...? Sí, majoritàriament ficció.
Sí que algun any hi ha hagut algun documental, alguna videocreació, també. Mira, i aquest any, no sé si es materialitzarà o no, però em va arribar una consulta fa un parell de dies d'un jove que s'ha inscrit i em preguntava si podia fer animació. Per suposat, jo pensava que li donarà temps, però suposo que si es tanca allò i es posa 72 hores sense parar, doncs entenc que sí.
I em feia molta gràcia, perquè crec recordar, no ho he mirat, perquè fa un parell de dies, però jo diria que no hem tingut animació, almenys en els últims anys, en el concurs jove. I també seria una cosa molt diferent que crec que és molt interessant. Quines demàtiques són les que preocupen o que interessen més els joves creadors actuals?
Doncs hi ha una mica de tot, la veritat. Hi ha molts que s'ajusten a les premisses, però sí que diria que tema de xarxes, de mòbils, tot això veig que en els últims anys preocupa bastant. També temes d'identitat de gènere, també.
Alguna vegada assetjament també, tot i que això és més habitual també en centres sobretot de secundària, l'assetjament escolar, que sí que són temes que preocupen, potser el concurs jove no ho notem tant. I després hi ha històries de ficció que són més boges, que deixen anar la imaginació i fan alguna cosa més de gènere.
Algun any també hem tingut alguna història de terror o ciència-ficció, fantasia, però sí que en general més coses socials, ja et dic. Preocupació per xarxes, per enganxament al mòbil i tot això sí que veiem que predomina bastant. Comentaves abans que amb un telèfon mòbil es pot fer un curtmetratge. Per tant, aquestes noves tecnologies creus que han ajudat a democratitzar la producció?
Sí, totalment. Històricament el cinema sempre s'havia vist com un sector, si em permets, de rics i riques, perquè l'accés tant als estudis com després de tot l'equipament no tothom s'ho podia permetre.
Però els estudis també d'alguna manera s'han ampliat, no només hi ha una escola sinó que hi ha possibilitat de fer cursos molt específics, carreres potser a través de la comunicació audiovisual s'ha pogut després fer cursos també específics.
I també hi ha molta cosa que és l'autoaprenentatge, no? Avui en dia amb les xarxes, amb els vídeos, tutorials que pots trobar, pots aprendre moltíssim de com gravar, de com editar, que també al final és com reescriure la història. La sala de muntatge és igual d'important que la sala d'escriptura. I això, i l'accés a un telèfon mòbil amb el que ho pots fer tot, també penso, o sigui, jo penso que potser, jo començo a ser gran, eh? Bueno, aquestes coses, perquè dic, o sigui, fa 20 anys, qui ens ho havia de dir?
Amb un mòbil es podia fer una pel·lícula i sí, es pot. Les xarxes socials i les noves plataformes també han influït en el llenguatge audiovisual dels participants. Fins a quin punt ho han fet?
Sí, jo crec que sí, perquè sobretot les xarxes socials, perquè sí que és veritat que hi ha com molt, potser, muntatge picat, o sigui, trobem participants que encara fan com coses més pausades, però sí que també ens trobem molt en plans picats, perquè al final la cultura del mòbil i anar passant, anar passant...
Però de moment encara no ens hem trobat cap curtmetratge accelerat avui i mig, que crec que molta gent... Escoltem els àudios avui i mig, veiem els vídeos avui i mig, i em sembla que a les plataformes també hi ha gent que veu pel·lícules... Anem accelerats en tots els aspectes, no? Sí, però jo el de les pel·lícules sí que no ho entenc. Jo puc entendre que un vídeo al mòbil d'una entrevista... Bueno, és que tampoc no ho entenc.
L'àudio de potser algú que també té un àudio de 7 minuts, puc entendre que l'acceleris perquè potser està divagant. Però una pel·lícula no entenc que la puguis posar a més reproducció perquè t'estàs perdent l'atmosfera, també. Com és el procés de selecció d'aquestes obres?
Del concurso, el que et deia, nosaltres ho anem rebent durant el diumenge, alguns ho acaben enviant el dissabte, però majoritàriament diumenge, i entre diumenge a la tarda, vespre i dilluns al matí, mirem que estigui tot bé. Hi ha vegades que potser a algun participant se li ha de demanar alguna cosa,
perquè s'ha deixat alguna cosa a la fitxa o alguna cosa així. Normalment el que és l'arxiu de vídeo, el curtmetratge, no acostumem a demanar cap canvi perquè és el que s'ha entregat i ja està. Però sí que a vegades s'han descuidat de fotogrames, s'han descuidat de... bueno, ho revisem tot.
I ja et dic, en principi, en les següents 24 hores és quan ja els enviem i els diem que està tot correcte, perquè ja et dic que el procés de verificació no és massa complicat, són curtmetratges de màxim 3 minuts, que si fossin més llargs necessitaríem més temps per visualitzar-los, però sí, sí, és immediat.
I ho hem de fer immediat perquè si no estigués bé l'arxiu també s'hauria de dir-los. Qui decideix quin és el treball guanyador és un jurat que es dedica a aquesta secció exclusiva, podem dir. Però tot i això, quin és el perfil que acostuma a tenir el jurat del concurs jove?
Doncs sempre busquem persones joves relacionades amb el cinema, amb l'audiovisual o amb la comunicació, amb la cultura, sempre busquem joves talents també, que al final també creiem que és interessant donar també visibilitat a gent jove també en les tasques de jurat. I quins criteris tenen més pes a l'hora de valorar un treball?
Això depèn molt del perfil que tinguem. Quan és un perfil molt cinematogràfic potser sí que se centra més en la tècnica, altres anys s'han centrat més en el guió, en la història, algun any ha guanyat també alguna comèdia perquè els ha semblat molt diferent, perquè potser diuen, ostres, aquest és el que més ha destacat.
I costa també que es posin d'acord. Hi ha hagut algun any que ens han demanat de fer mansió especial perquè no s'acabaven de posar d'acord i volien, clar, que a vegades diuen, ostres, una mansió especial en una categoria que potser hi ha deu curs, sembla que els altres vuit, però clar, és que realment els costava posar-se d'acord, o sigui que bé, que és agraït també d'escoltar la deliberació i veure que el talent jove
També desperta aquestes coses, de dir, ostres, és que estan molt bé. I això també és motiu d'alegria, perquè vol dir que hi ha futur. Us ha sorprès especialment algun treball en edicions anteriors o recents?
A mi em sorprenen sempre tots, perquè com que al final no ens costa tant posar les premisses i mai saps per on et sortiran, clar, trobar què fan, que al final és com que tu els has posat una guia, no? I sempre hi ha aquesta cosa de responsabilitat, de veure per on sortiran, si els agradarà, si no, veure què fan, que no es desmotivin i quin tipus de històries, i veure...
A mi el que més m'agrada és veure la diversitat que hi ha i com s'estira del fil d'unes premisses que tu has donat i cadascú ho porta al seu terreny. No et podria dir una en concret perquè crec que cada any és diferent, cada any hi ha sorpreses. Reconec que
Els que més em sorprenen sempre són les comèdies, però no per res, sinó perquè penso, ostres, en tan poques hores ser capaç de fer una història còmica ho trobo molt difícil, perquè la comèdia és molt difícil, i em sorprèn doblement, però en general em sorprenen tots perquè tots són propostes creades a partir d'una frase que hem dit nosaltres, una paraula que hem dit nosaltres, un concepte, i la veritat és que és una meravella.
Creus que el festival pot actuar de pont entre el món acadèmic i el món de la indústria? Sí, penso que el festival nostre i tots els festivals, perquè al final molts festivals tenen sessions adreçades a estudiar, nosaltres no només que tinguem sessions adreçades com a públic a l'alumnat, sinó que també tenim una categoria específica on els alumnes realitzen curtmetratges, per tant...
ja els hi despertem una mica aquesta inquietud de ser realitzadors i realitzadores a banda dels que venen com a públic que no han fet curtmetratge també se'ls hi desperta allò de dir gent de la meva edat està fent curtmetratges a part amb aquesta categoria per tant jo crec que sí que
Els donem almenys, no sé si dir-ho així, l'esperança que també poden fer-ho, no? I crec que això els engresca i a seguir endavant ja no ha de fallir, perquè és un sector que no s'ha de fallir, s'ha de seguir somiant i s'arriba. Què diuen els participants després de viure aquesta experiència?
Doncs, imagina't, molt contents tots, perquè, clar, molts van directes i sort que estem atents, perquè és com, no, espereu, una foto a la catifa... Sí, sí, sí, hi ha la foto a la catifa vermella, els hi fa com molta il·lusió, després els fem pujar a l'escenari per presentar les seves produccions, molts nervis, els hi veiem, perquè per molts i moltes és la primera vegada que fan una cosa així, i a part, amb tota aquesta solemnitat de després, això, passar per catifa, pujar a l'escenari, tot plegat...
Però, clar, contentíssims perquè per moltes persones és la primera oportunitat que se'ls projecti alguna peça en pantalla gran. Això és de les millors sensacions a la vida. Jo crec, com a creador artístic, que s'exposi o es projecti una obra teva és... Abans ho comentàvem de casos d'antics participants. S'ha adonat el cas que antics participants siguin avui professionals i consolidants?
Sí, sí que hi ha alguns que han guanyat, altres que simplement han participat. Les primeres edicions no t'ho sabria dir exactament perquè no els connecten, però sí que no fa massa. Em vaig trobar un productor a Sitges que m'ho va venir a dir, que ell havia participat en els primers anys que havia guanyat.
i bé, ara té una productora i va fent feines sense anar més lluny, que això van ser les que van guanyar l'any passat, però que s'havien presentat moltes vegades i ara estan desenvolupant també un curt, que el vam tenir al pit de projectes, també alguna participant que va guanyar anys enrere, que després ens va fer l'espot, i també sé que ara també està treballant, vull dir que sí, sí, sí.
El FICAT defensa el cinema en català. Quin paper juga aquest concurs jove en la normalització de la llengua dins l'audiovisual? Doncs això mateix, normalitzar la llengua en els joves i les joves, que la veritat és que hi ha molt ús del català en la gent jove, més del que ens pensem, crec que mai és suficient i sempre podria ser més,
però crec que és important també motivar-los a que s'expressin artísticament en la seva llengua, perquè per molts és la seva llengua, i és un dels objectius del FICCAT, el gran objectiu del FICCAT és reivindicar el cinema fet en la llengua catalana, que és la nostra llengua, i explicar històries d'aquí amb la llengua d'aquí, perquè no té sentit fer-ho d'una altra manera.
¿Detectes que els joves viuen la llengua amb naturalitat o bé que encara hi ha barreres? Hi ha de tot, evidentment. T'he citit dient això i també sé que hi ha molts nois i noies joves que pràcticament no parlen el català però perquè el seu entorn no el parla i creuen que no cal.
Crec que és un error, perquè les llengües al final, o sigui, és riquesa cultural, és la llengua del lloc on vius, i crec que conèixer-la i parlar-la és necessari, o sigui, no entenc...
el fet de no parlar-la. Però sí que és veritat que després em sorprèn que hi ha molta gent jove, a xarxes especialment, hi ha molta gent jove, creadors i creadores de continguts, que és aquesta professió nova dels últims anys, que s'expressen en català i que el reivindiquen moltíssim. I a mi això em dona esperança que realment
doncs hi ha un grup de persones que, quan nosaltres no hi siguem, doncs seguiran defensant l'ús de la llengua. O almenys això ho vull pensar. Com t'imagines el concurs jove d'aquí 10 anys? Ostres, no sé ni on seré jo d'aquí 10 anys.
Doncs espero que continuï el concurs, que continuï el ficat. Sempre diem que tant de bo el festival no fos tan necessari, perquè això voldria dir que està supernormalitzat el cinema en llengua catalana i que no cal que hi hagi un festival dedicat exclusivament a reivindicar i a defensar el cinema fet en la nostra llengua.
però crec que dintre de deu anys estarem igual, malauradament, tot i que hi ha molta creació en llengua catalana, però crec que el festival seguirà sent necessari i per tant el concurs seguirà sent necessari. No sé com seran els curtmetratges, si el faran persones o robots, però crec que continuarà, almenys espero que com a mínim igual. Ha impactat fort la intel·ligència artificial en el món audiovisual?
Sí, encara no en som conscients. Nosaltres aquest any a la categoria genèrica sí que acceptem produccions realitzades parcialment amb intel·ligència artificial.
Ens agradaria que hi hagués una legislació o unes guies pels festivals, perquè per nosaltres també és complicat dir fins a quin punt acceptem la intel·ligència artificial i de quina manera. I clar, el que sí que preocupa més és la generativa, que és la que substitueix 100%.
El coneixement únic és veritat, consta que hi ha molta gent que simplement, entre cometes, simplement la utilitza per crear sinopsis, per millorar diàlegs, per correcció de textos. No dic ni que sigui bé ni malament, perquè ja et dic que em costa ara mateix, però sí que està revolucionant i crec que encara ho ha de revolucionar molt més, perquè amb la generativa, que és quan es fa tot per ordinador,
doncs aquesta és la que més por em fa, perquè al final pot acabar substituint l'animació, els actors i les actrius, i crec que aquesta és la que s'ha de regular més. Per acabar, Cris, quin seria el missatge que enviaries a joves creadors i creadores que dubten si presentar-se al concurs jove?
Que deixin d'adoptar, que vagin agafint un ordinador o un mòbil, inscripcions.fic.cat.cat, concurs jove i que s'apuntin, que s'ho passaran molt bé, que s'ho passaran molt bé fent el curtmetratge, s'ho passaran molt bé després venint aquí a projectar-lo, serà una experiència que no oblidaran i a part si guanyen.
si guanyen, es poden emportar un trofeu i 300 euros, que sempre van bé per seguir somiant i seguir creient en el cinema.
Molt bé, recordem que les inscripcions són obertes en totes les categories que contén el concurs. Exacte, el concurs jove és fins al 18 de març, però les altres categories és fins al divendres 27 de març. Tenim obert llermetratges, documental, curtmetratges, centres educatius i videoclips. Doncs, Cris Gambit, moltíssimes gràcies per acompanyar-nos a Baix Gai al dia i continuarem parlant del FICAT. Gràcies. Moltes gràcies a vosaltres.
L'Eco del Gaià. Un temps per al medi ambient i la sostenibilitat a l'espai de Baix Gaià al dia, al magazín d'Altafulla Ràdio. Ona la torre i Roda de Barà Ràdio. L'Eco del Gaià. El Baix Gaià en primera persona. Baix Gaià al dia.
Avui, des de primera hora, diferents emissores de la xarxa estan pendents de les mobilitzacions dels docents, tant mestres com professors, també personal administratiu, estan convocats a la vaga. I nosaltres volem parlar amb una de les mestres que està...
amb un equip de docents del Molí de Vent, una de les escoles on també hi ha hagut suma en aquesta vaga. I parlem amb la Joana Sánchez, que ens atén des de Tarragona perquè començarà la manifestació a Tarragona Ciutat. I, Joana, no sé si ens pots explicar a quin ambient hi ha hores d'ara, perquè entenc que van arribant a poc a poc mestres, professors d'arreu de la demarcació.
Hola, bon dia. Doncs sí, mira, som aquí a Tarragona, hi ha molt d'ambient, hi ha molts professorats que estan secundant la vaga. Ara la gent va arribant mica en mica i ara de seguida començarem a caminar per la Rambla.
D'acord, és una vaga que té diferents motius. Voleu manifestar el malestar que teniu acumulat des de fa temps, entenc, però perquè la gent en tingui constància, quins serien els principals missatges que avui voleu traslladar al Departament d'Educació?
Bàsicament, nosaltres reclamem la manca de recursos humans que tenim a les escoles. Tenim unes ràtios molt altes, amb molta canalla, que cada vegada tenen molta diversitat i molt singularitzat, que ens costa una mica d'atendre. Tenim manca de vetlladors, tenim manca de mesta d'educació especial.
No podem cobrir les necessitats en augment que tenen la canalla gràcies al decret d'inclusió que s'ha establert i no han posat els recursos. Aquesta canalla no està rebent l'ajuda que necessiten. Tot recau a les nostres esquenes. Més que mestres, som buròcrates. És més important pel departament la documentació, totes les programacions, tota la paperassa que hem de fer que les classes i l'atenció que hem d'anar.
que hem de donar directes als alumnes. Som un poble acollidor, som escoles acollidores, estem molt orgullosos d'això, però som conscients que tot l'alumnat nouvingut que hem de rebre venen amb unes motxilles, venen amb unes necessitats que amb els mestres que som no podem atendre o no de la manera que ells necessiten.
Hem de ser mestres, hem de ser educadors, hem de ser infermeres, hem de ser psicòlegs, logopedes, juristes, assessors manipunials, mediadors, assistents socials... Tot això recau a les nostres esquenes. I, a més a més, hem de tenir en compte que els mestres catalans som els que tenim un salari més baix de tot l'Estat. Es veu que la nostra feina no està tan ben reconeguda aquí a Catalunya com és la resta d'Espanya. Ens sap molt de greu, nosaltres anem a treballar amb tota la il·lusió i totes les ganes,
però veiem que no arribem a les necessitats dels nostres alumnes. No arribem, no som prou gent, i al departament sembla que això li és igual. Només demana resultats, que la canellat sigui en molts nivells, però ens ho fem com podem, amb les poques mans que som.
Clar, aquesta disminució en el salari ve de quan es van fer aquelles retallades, això no s'ha compensat, és una de les peticions, però sobretot estem sentint missatges de les dificultats d'atendre la diversitat a l'aula, quan sembla que la detecció de les necessitats educatives va en augment curs rere curs i és com el que preocupa la majoria de centres, oi?
home, esclar, la canalla, tenen els seus problemes d'aprenentatge, com n'hi ha hagut sempre, problemes emocionals, problemes psicològics, i tot això ho hem d'assumir nosaltres. Llavors, tu tens una classe, si un nen té un problema, tu has d'aturar la classe per atendre aquest nen, sigui amb la dificultat que sigui, i no tens ningú que et pugui ajudar. No pots fer uns grups petits perquè puguin agafar aquesta canalla.
Perquè, clar, només que falti un mestre, fins que triguin a substituir-lo, ja hem de desfer tots els petits grups que puguem tenir, tots els reforços hem d'anar a substituir, o a omplir papers, o a atendre altres tasques. I tu sempre et trobes sola en classes, que si tens sort són de 20 alumnes, però en tenim de 20, de 25, de 27... Jo he arribat a ser mestre d'infantil amb 32 nens en una classe d'ahir 3. I el departament et posa mitja dotació, és a dir, una persona a mitja jornada que t'ajudi. Amb 32 nens, amb totes les seves singularitats i tots els seus problemes.
I fas el que pots, però no és just, ni per nantros, ni per els nens, ni per les famílies. De fet, aquesta convocatòria compta amb representació de pràcticament tots els sindicats. Entenc que avui la jornada pot ser molt multitudinària. En principi, pel que tenim d'altres escoles i companys, la vaca està bastant secundada.
Hi haurà molta gent perquè ja és una cosa general. No és ni d'una població ni d'un centre, és a tot el col·lectiu. Perquè les dificultats estan a tots els centres. I em sembla que sí que hi ha molt de seguiment perquè la gent està molt cansada. I potser ja és hora que ens comencin a escoltar. I no és només pels mestres, és pels alumnes. Nosaltres estem aquí lluitant pels alumnes perquè rebin l'atenció que es mereixen i que necessiten.
En aquest sentit, heu copsat també la reacció o el suport per part de la resta de la comunitat educativa, de les famílies, a cap i a la fi és el que dieu, que ho feu per l'alumnat perquè tinguin millors condicions a les aules.
que nosaltres els fem que siguin conscients del que hi ha. El que passa és que a vegades els sindicats, el primer titular que posen és que els mestres reclamem un sou millor. I moltes vegades ho comentem. A mi que no m'apugin el sou. I si el que m'han de pujar de sou ha de servir per posar més mestres a l'escola, em sento ben pagada.
M'entens? Ja ens conformem amb això. No ens volen pagar més que no ens paguin, però que siguin més gent, que la feina estigui ben feta, que ens ho puguem repartir entre tots i no recaure tant, perquè si ho he de fer jo sola i, a més a més, no estic ben pagada, doncs encara més malestar. I les famílies han de ser conscients que a vegada veuen més que no donem l'abast i que els seus fills són els que surten perjudicats. Llavors, igual que els mestres de menjador, que també tenen unes ràtios molt altes, les balladores, que han de venir amb 15 hores per atendre 15-16 nens, amb 15 hores, a quant toca la balladora per cada alumne?
Llavors és molta gent que està implicada en aquestes condicions. Una de les dificultats que havíeu denunciat ja des de fa molts cursos també eren les substitucions amb baixes laborals. Estàveu detectant que costava molt que baixes de més curta durada tinguessin aquesta cobertura, les substitucions.
A més a més, també hi ha hagut cert malestar derivat de com han estat les assignacions. Després dels processos d'estabilització, hi ha hagut mestres professors que no han conegut les seves destinacions amb prou antelació. Heu anat denunciant cert malestar pel que considerava un desgavell, una manca d'organització.
El decret de plantilles cada any és un desgabell. No saps qui t'ha d'arribar, no saps quan t'ha d'arribar, has de començar l'escola el dia 8, saps que tens unes places previstes i fins al mateix dia 8 no t'assignen la persona, per tant aquesta persona arriba al centre, no coneix el centre, no coneix la classe, no coneix la programació i ja s'ha d'enfrontar amb una classe de canalla. Tens gent que es posa de baixa i si no tens una baixa llarga no te la substitueixen. Això què vol dir? Doncs que aquella classe queda sense professor. Llavors...
hem hagut de, fins i tot, repartir nens per les classes, perquè no teníem prou mestres. Quan ve una època de grip i els mestres caien, perquè estem en contacte amb tots els virus a les escoles i estem en contacte amb canalla petit al damunt, sobretot a infantil, doncs, esclar, hi ha gent que es posa malalta i no t'ho cobreixen, sinó que és una llarga durada. Llavors, esclar...
Així estem. I la gent que no sap on ha d'anar i que no tenen previstos si has d'estar a una escola a prop de casa teva, que mira, al final tant se val si estàs a prop o lluny. El cas és que sàpigues on has d'anar, de quan ha de ser la durada de la teva classe i que les escoles estiguem coberts.
Doncs avui, jornada reivindicativa, una vaga que està previst que compti amb una alta participació. Nosaltres estem pendents de rebre aquestes dades exactes del seguiment aquí a Torredembarra i als municipis de la contornada. Quina és la previsió perquè, deies, us manifesteu pels carrers de Tarragona? Entenc que arribareu a la seu dels serveis territorials d'educació.
Sí, sí, anirem pujant des de la plaça Imperial, pujarem allà i allà els hi farem saber quin és el nostre malestar. Veurem a veure si així ens escolten i alguna mica d'enunciació se n'adonen de les dificultats i no cal que arribin més enllà a les properes vagues que estan convocades. Esperem que tot es pugui aturar aquí i que de mica en mica arribem a un acord que compleixi les necessitats que els alumnes tenen.
Exacte, perquè hi ha previsió de més jornades. Si s'arribés a una negociació, tinguessin algunes d'aquestes millores que esteu demanant, hi hauria marge per desconvocar aquestes pròximes jornades. Home, això esperem. Això esperem que hi hagi una reacció i que no cal aturar tants dies seguits l'escola com està previst. No cal arribar a aquests extrems si hi ha una entesa. I ganes, sobretot si hi ha ganes de resoldre i de fer les coses bé.
Doncs, Joan, estàs acompanyada, entenc que també per mestres d'infantil, de primària, de l'escola Molida Bé, no sé si també hi ha d'altres escoles de per aquí, però avui és una... Sí, hem vist companys d'Altafull, hem vist companys de l'Areda, hi ha companys d'altres pobles de l'Encontornada. Hi ha molta gent per aquí, en aquella representació de totes les escoles.
A més, tenim imatges d'algunes de les pancartes que vau estar confeccionant ahir perquè les heu penjades a la tanca de l'escola, les heu penjades allà perquè siguin visibles des del carrer. Sí, bàsicament perquè tothom, tant si s'acunda la vaga com si porten la canalla a l'escola, que tenen el seu dret de portar-la a l'escola, siguin conscients de què estem demanant i que l'escola molida vent, com la resta d'escoles, estem preocupats per millorar les coses.
Doncs, Joana, no sé si hi ha res més que vulguis afegir. Avui una jornada de reivindicació per cercar millores per l'educació dels nens i nenes, tant a primària, infantil, com també a secundària. Fins i tot fèieu extensiva aquestes reivindicacions al sector del lleure. En fi, avui un dia que teníeu marcat el calendari per dir la vostra i per mirar de revertir i millorar la situació.
Doncs només donar-vos les gràcies perquè ens dongueu veu i pugueu fer arribar a tothom quines són les necessitats i quines són les problemàtiques que presenta l'educació pública al nostre país. Doncs Joana Sánchez, moltíssimes gràcies per haver-nos atès. Que vagi bé aquesta jornada, seguirem en contacte. Molt bé, gràcies a vosaltres. Adéu, rebeure.
Sentíem el testimoni de la Joana Sánchez, una de les mestres de la torre que ha anat a Terraona a manifestar-se. Ja des de bon matí a diversos punts del país s'estaven mobilitzant i bé, sabem que hi ha hagut mestres tallant diverses carreteres, la Ronda Litoral, la C32 a Mataró. Ho sentíem en directe amb les connexions que han anat fent el Notícies en xarxa.
De moment, les dades que ha facilitat l'educació situen el seguiment de la vaga en un 12%. A partir de les 12 del migdia actualitzaran aquestes xifres.
De moment, el govern promet diàleg, els docents en vaga insisteixen que tenen una proposta a punt. De fet, el conseller de la presidència en funcions de president, Albert Dalmau, ha assegurat a través de les xarxes socials que l'executiu està absolutament compromès amb la comunitat educativa per avançar en els acords necessaris que permetin millorar i enfortir el sistema educatiu.
Però què deien des dels sindicats ja ahir, quan feien pública aquesta convocatòria, quan van comparèixer davant dels mitjans per explicar quines havien de ser les seves reivindicacions? Escoltem algunes de les veus dels principals sindicats a l'àmbit de l'educació. Sentim com la Yolanda Segura, la portaveu d'Ustec, preveia que la vaga d'avui tindria un alt seguiment.
Aquesta vaga serà molt participada. Hi ha molt moviment en els centres educatius, hi ha organitzades milers d'assemblees a tot el territori, el col·lectiu s'està organitzant i això dona molt múscul participatiu a la vaga i la veritat és que tenim molt bones expectatives en aquest sentit.
Al final, el que passarà demà és una materialització del malestar que estem vivint en els centres educatius amb aquesta precarització progressiva de les nostres condicions laborals i també la manca de recursos i la sobrecàrrega de feina que estem patint. Paraules de la portaveu del sindicat USTEC, que també, d'altra banda, lamentava que els serveis mínims decretats eren abusius. Així ho explicava Iolanda Segurà.
Els serveis mínims són abusius. Nosaltres no som un servei essencial, tal com s'entén la tipificació de servei essencial. Tancar centres no posa en perill la salut ni la vida de la ciutadania i les excuses que posen per atribuir aquests serveis mínims és que pot alterar
diguéssim, la normalitat laboral de les famílies, amb la qual cosa també situar l'educació a les escoles com un lloc on aparcar els infants i les escoles als centres educatius. L'educació no ha de donar resposta a la conciliació laboral, això ha de ser el sistema que doni resposta. Per tant, per nosaltres són abusius i limiten el dret de vaga de les persones treballadores.
Doncs entre les peticions, com ens explicaven els mestres de Torredambarra, amb la seva portaveu, la Joana Sánchez, hi ha la millora de les ràtios a les aules i una millor dotació de personal per tal d'atendre les necessitats educatives especials. També hi ha les millores salarials, com explicava davant dels mitjans de comunicació, Jolanda Segura, aquí sentíem fa uns moments des del sindicat USTEC.
Constatem en data d'avui que hem perdut un 25% del poder adquisitiu. Això suposa que moltes persones treballadores no arribin a final de mes. I a més constatem també que som els docents més mal pagats de tot l'estat espanyol, tenint en compte que el nivell de vida a Catalunya també és dels més elevats.
Home, això és una humiliació. Això és conseqüència que el nostre Departament d'Educació, la nostra administració, el nostre govern, fa des del 2001 que no actualitza el complement específic, que és el que marca la diferència de salaris amb la resta de treballadors i treballadors de l'Estat. Una injustícia perquè totes i tots fem la mateixa feina.
Pel salari, al final, també és el que posa en valor la tasca que tu realitzes i, per tant, reclamem el que és nostre. I des de Docents per Catalunya, el seu portaveu, Àlex Caralps, també detallava quins són els objectius de la jornada d'avui, quins són els motius pels quals els mestres i professors surten avui al carrer.
Sí, està clar que fa molt de temps que la gent porta moltes queixes a sobre, o sigui, no és d'ara, no és només del sou el que dèiem, no? Vull dir, la inclusiva fa temps que es va prometre un 6% que no ha arribat mai, vull dir, la manca de recursos s'està notant, sobretot en el que són grans ciutats que estan rebent, per exemple, tot el que seria la gentrificació de Barcelona i del seu cinturó, no?,
Ara estem rebent aquí una quantitat d'alumnes impressionants i els centres no estan preparats. Manresa és un exemple, és la ciutat amb més barracons, o la tercera ciutat amb més barracons de Catalunya, quan només tenim 80.000 habitants i és perquè no hi ha lloc. Ja tenim dues escoles de primària completament amb barracons i un institut sencer repartit dins dels patis dels diferents instituts amb barracons.
I això, clar, cada cop van arribant més alumnes, hi ha més grups bolet que es diuen que van augmentant les ràtios dins dels centres i no s'estan ampliant els espais ni s'estan ampliant les dotacions perquè cada cop la diversitat és més gran també degut al decret d'inclusió.
Doncs veus en representació de mestres, de professors i, com dèiem al principi, el govern promet diàleg. De fet, ja ha comparegut també la portaveu del govern, Sílvia Paneque, mostrant la mà estesa per arribar a un acord amb el sector docent.
Respecte, evidentment, a la vaga és un dret reconegut i, per tant, respectem. Tant fins ara com a partir de demà i de demà passat, el departament està en disposició permanent per resoldre problemes, per escoltar, per dialogar, per arribar a acords.
Avui, demà i a l'endemà de la vaga, sempre que siguin, com he dit fins ara, qüestions que tinguin un principi de realitat, que siguin possibles, el govern explorarà i farà tots els esforços per atendre allò que sigui possible. En qualsevol cas, disposició permanent del govern i del departament a la resolució de problemes i més en l'àmbit educatiu.
Doncs paraules de la portaveu del Govern, Sílvia Paneque, amb aquesta mà estesa per tal d'arribar una entesa que podria evitar les pròximes jornades de vaga que hi ha previstes. Ara podem actualitzar les dades de seguiment d'aquesta vaga en alguns dels centres educatius
al Baix Gaià. A Torredembarra han secundat la vaga un 92% de mestres. El Molí de Vent i l'Antoni Roig ha estat d'un 50%. I als instituts tenim un 42,4% de seguiment a l'Institut Torredembarra i un 45% a l'Institut Ramon de la Torra.
A Altafulla, el seguiment de la vaga ha estat del 78% a l'institut, en garantit serveis mínims d'un docent per cada tres aules. Entre l'alumnat hi ha hagut una absència del 70% a l'ESO i del 96% al batxillerat i als PFI. També tenim...
Dades de l'escola Montoliu de la Riera de Gaillà. Allà hi ha hagut un 31% registrat de docents que sí que han secundat la vaga i han assistit a l'escola un 76% d'alumnes.
Són dades que tenim hores d'ara. Anirem incorporant la resta de centres educatius en successives edicions de Baix Gaià al dia i també els informatius d'Ona la Torre, d'Altafulla Ràdio i de Roda de Barà Ràdio.
Doncs bé, un afegitó, perquè ens acaben d'arribar d'última hora les dades de l'escola Salvador Espriu de Roda de Berà. Allà hi ha hagut 34 alumnes d'infantil de 101 i 90 de primària de 248 que sí que han assistit a l'escola. Entre l'equip docent ens diuen que han garantit els serveis mínims
Hi ha hagut un mestre per cada tres grups, per tant, hi ha dos mestres a infantil i quatre a primària i un de l'equip directiu dels 43 mestres de l'escola Salvador Espriu de Roda de Verà. Doncs dèiem, unes dades que anirem actualitzant en successives edicions dels serveis informatius avui des de Baixgai al dia, fent seguiment també d'aquesta vaga del sector de l'educació a Catalunya.
Segueix-nos a les xarxes socials.
I ara sí, nosaltres ens plantem ja la recta final del programa d'avui, després d'haver tractat la que és de ben segur, una de les qüestions de la jornada principals, que és aquesta vaga docent que té lloc a tota Catalunya i que se segueix també en els centres educatius dels nostres municipis. Hem escoltat amb molta atenció i alhora també preocupació, les paraules de la Joana Sánchez, que és mestra a l'Escola Molida Vent de Torre d'Ambarra.
En fi, demà, de ben segur que en tornarem a parlar, tornarem a posar damunt de la taula aquestes xifres i sabrem tot el que haurà donat de si a aquesta jornada de protesta. Abans de marxar, però nosaltres el que hem de fer és reflexionar. Sònia Camí, a veure, quina és la frase cèlebre que ens has escollit per un dia com avui? Doncs vinga, una frase que diu El destí no regne sense la complicitat secreta de l'instint i de la voluntat. I això ho va dir l'escriptor italià Giovanni Papini.
Instint i voluntat, així és com marxem nosaltres avui. Sònia, Raquel, una abraçada ben forta fins a Roda de Barà i torna d'en Barra. Per cert, que demà diu que el vent tornarà a bufar fort, així que agafeu-vos, quedeu ben fixades. Ens consolarem menjant un putifarra d'ou, potser. Hem de celebrar dijous grans, no? I tant, i tant, i tant, que sí. A reveure, noies, fins demà. Adeu. Adeu, adeu.
I a tots vostès els enviem també una forta abraçada. Els emplacem a seguir connectats i connectades a la seva sintonia de proximitat. I els esperem demà, aquí, a l'hora de sempre. Cordials salutacions d'Eduard Virgili. Passi-ho bé.
Más un teléfono móvil con 60 gigas de datos y llamadas ilimitadas, todo por solo 40 euros al mes.
Para más información entra en egmtelecom.com o llámanos al 611 527 377. 611 527 377. EGM Telecom, tu compañía de telefonía de proximidad.
Des de la Federació de Mitjans de Comunicació Locals de Catalunya us desitgem un feliç dia mundial de la ràdio. Un dia per donar visibilitat al valor social, cultural i comunitari de les emissores locals. El paper social, cultural i democràtic de la ràdio local. I reivindicar un model de comunicació arrelat, proper i compromès amb les comunitats. Federació de Mitjans de Comunicació Locals de Catalunya. Federació de Ràdios Locals. Som Ràdio Local.
Llegir per viure. Per aprendre. Per desconnectar. Llegir per plaer.
La lectura és per a tothom i ens acompanya al llarg de tota la vida. Envoltem-nos de llibres i viurem millor. Llegi, el centre dels teus plans. Plan Nacional del Llibre i la Lectura. Generalitat de Catalunya. Sempre endavant. Famílies, sóc Andrea Vidal, consultora en criança conscient i amb mirada sistèmica, i al programa Coses de Crios...
Tenim l'objectiu d'acompanyar-vos i inspirar-vos en la criança dels vostres fills. En cada capítol us proposo posar-vos les ulleres per a veure més enllà del que podem apreciar a simple vista en la vida quotidiana en la nostra criança. Podeu escoltar coses de crios cada setmana a la vostra ràdio local.
La ràdio moderna també s'expresa en imatges. Busca el perfil d'una la torre a Instagram. Una manera diferent de seguir tota l'actualitat. Per donar esperança a qui més ho necessita. Per la solidaritat i el compromís. Per acompanyar-nos cada dia amb la teva generositat. Pel suport que ens has donat aquest any. Gràcies. Càritas. Cada gest compta.
Notícies en xarxa. Bon dia, són les 11, us parla Maria Lara. El president del govern espanyol, Pedro Sánchez,