L'Eco del Gaià. Un temps per al medi ambient i la sostenibilitat a l'espai de Baix Gaià al dia. El magasin d'Altafulla Ràdio, Ona la Torre i Roda de Barà Ràdio.
I en el tram final dels dimarts i després també en radifusió, ens centrem en el medi ambient i en la sostenibilitat en aquest temps que us oferim cada setmana i on diferents entitats mediambientals tenen el seu pas a forma mensual. Avui és el torn del grup ecologista de Tarragona i l'Ebre, el GT, Ecologistes en Acció, i tenim aquí dos dels seus membres que estan al capdavant de molts projectes
Avui parlarem d'iniciatives, d'activitats i per això donem la benvinguda a la Gisela Vicient. Com estàs, Gisela? Bon dia. Hola, bon dia. I també al Víctor Álvarez. Molt bon dia, Víctor. Bon dia. Parlarem de diferents...
Activitats que teniu ja calendaritzades i també de qüestions d'actualitat, perquè en les darreres hores i en els darrers dies estem abordant algunes qüestions en clau territorial que ens porten una mica més enllà del Baix Gaià, però que també desperten el nostre interès.
Si us sembla, però, comencem molt aquí a casa nostra, comencem a Torre d'Embarra, comencem aquí al Baix Gaià amb algunes de les activitats que ja podem anunciar perquè a la primavera hi ha algunes cites a les quals us hi sumeu, que són internacionals algunes, altres d'àmbit nacional...
I fem referència, en primer lloc, per començar, al Clean Up Europe, que és un clàssic, podríem dir, que es fa a molts punts del territori i que respon a una crida internacional que ja porta uns anys. Recordo el Víctor ja fa anys i panys amb aquells ganxos, amb aquelles bàscules
Pessant fraccions. Victòria, no sé si tenim comptabilitzades quantes edicions van del Clean Up, però ens comencen a sortir canes i encara continuem fent esment any rere any d'aquesta iniciativa.
La veritat és que no les tinc comptades, sincerament. Sé que són moltes, això sí, i no m'hi acaben ni a les mans ni aprofitant els dins dels peus, vull dir, masses, però ja està bé, vull dir, alhora ja està bé que hi hagi tanta gent que fa aquest esforç i aquesta activitat de voluntariat per millorar el medi ambient i per això també animem una miqueta ara, aquest any, tornar a l'activitat i no fallar a la cita.
De fet, és una iniciativa que mobilitza moltíssima gent a molts indrets i que ve a donar-nos un toc d'atenció perquè ha servit per recuperar espais que s'havien degradat. Fa molts anys es feia sobretot en rieres, rius, torrents, que continua sent un dels punts on sabem que s'hi actua tot sovint.
Enguany, quins són els emplaçaments triats? No sé si al Baix Gàia n'hi ha altres municipis o anirem comentant quan s'atenci la data, però en el vostre cas, el GT Ecologistes en Acció, quin emplaçament heu triat per celebrar aquesta activitat?
Doncs mira, aquest any, com a novetat, el Let's Clean Up d'aquest any es farà al voltant del Picentenari, pels camins i senders que l'envolten, ja que es pot trobar, malauradament, bastants residus i hem cregut que és un bon lloc per fer una neteja aquest dia i millorar una mica l'espai.
Una neteja que es fa amb voluntaris, perquè dies abans aneu fent una crida, bé, dies, setmanes abans aneu fent una crida perquè s'hi sumin famílies, gent de qualsevol condició, oi? Exacte, sí, en les pròximes setmanes ja es farà pública el cartell.
on sortirà el nostre correu electrònic, que és des d'on es poden fer les inscripcions. Realment es poden apuntar qui vulgui, nosaltres proporcionarem el material necessari i els animem a venir amb gorra i una mica d'aigua. Clar, el material necessari, bàsicament guants per autoprotegir-se. També bosses perquè la idea és fer separació per fraccions de residus?
Exacte, sí. I al final de tot, havent fet la separació, pasarem els residus i mirarem a veure què hem extret d'aquesta zona. A les darreres edicions us havíeu centrat molt en la part del litoral.
que sabem que hi havia dues problemàtiques per sobre de les altres, que d'una banda eren vidres i restes de botellots, de festes, i d'altra banda un clàssic que malauradament no disminueix, que és el dels excrements dins les bosses de plàstic.
Clar, aquesta vegada aneu en un indret on no hi ha hagut tanta intervenció, no sé si heu anat a sondejar ja, que us hi trobareu. Sí, s'ha fet ja un primer sondeig de la zona, perquè realment la idea d'això és buscar aquells espais del municipi que puguem millorar.
perquè es tornen en una situació que diguéssim deplorable. I aquest n'és un. Per desgràcia, la tipologia de residus també són una miqueta més variables, perquè són zones, camins i sanders, que no són molt transitats per un gran nombre de la població, i part de la gent que els transita també ja té aquest respecte, aquest enteniment per la natura, de no llençar res. Però alhora són aquells espais amagats o aquells camins de difícil accés o que, per norma general, no hi passes per allà,
I clar, són poc vigilats o no es veuen i ja sabem que la gent a vegades aprofita per llançar allà des d'algun petit moble, alguns pneumàtics, brosses, runes... Normalment pel que sol haver en aquests espais. I aquest any és principalment també el que ens hi trobarem. Lògicament es pot fer molta feina amb el voluntariat que vingui.
I en aquest cas, si em permets afegir alguna cosa, és un cas en què es pot accedir amb cotxe, cosa que fa encara més fàcil deixar coses voluminoses o el que calgui, bosses i lliurement. Llavors les persones que sobretot van a passejar els gossos, per exemple, s'hi troben i és una llàstima.
Doncs no està de més recordar que tenim diverses deixalleries a Baix Gaià, a Torre d'en Barra n'hi ha una, a Roda n'hi ha una altra, que són gratuïtes en principi, o sigui que no està de més recordar això, que a més a més hi ha alguns municipis com aquí Torre d'en Barra,
on recullen els voluminosos, o sigui que des de l'administració ja es procura donar una sèrie de facilitats perquè la gent, electrodomèstics, mobles, d'altres, ho puguin llançar, ho puguin dipositar i fins i tot aquí a Torre d'Embarra hi ha aquest servei de reaprofitament que s'intenta allargar la vida útil de molts d'aquests voluminosos.
Sí, sí, és la idea, sobretot en el tema dels voluminosos. Per sort, tampoc no estem parlant d'una exageració de voluminosos, sinó que n'hi ha alguns xics, però no són grans, sinó que també ens hi trobem a vegades, hi ha situacions de llaunes, ampolles, de gent que sí que passa per allà caminant i ho acaba llançant. I també és fer una crida, que cada cop són menys persones, però encara queda algú, el fet de dir, si hem carregat una llauna o una ampolla sencera de líquid fins on hem anat,
ens la podem tornar cap a casa sense líquid, que pesa menys, vull dir, no hi ha cap problema en comptes de llençar realment i natural.
Clar, parlem de molts residus que poden ser contaminants, que poden ser perillosos, fins i tot causant mal a espècies, fins i tot generar problemes més grans. Per tant, hi ha aquesta feina de conscienciació que també va més enllà de la pròpia activitat de recollir residus i després...
pesar-los, tipificar-los, perquè acostumeu, han acabat, a fer l'exercici aquest de separar per fraccions i analitzar quants quilos hi ha de cadascuna de les fraccions. Si dius que hi ha pneumàtics, o sigui, la fracció resta, aquesta vegada es pot emportar segurament la palma, no?
Sí, la fracció resta s'emportarà a la palma, perquè això no són molts objectes, però clar, tenen un pes major. I llavors, per desgràcia, en aquest cas, crec que aquesta part dels voluminosos no entrarà en el concurs del pes, perquè si no ja sabem qui ha guanyat.
Clar. També un altre dels elements que esteu incidint molt en recollir i en què no es llencin són les borilles. De fet, durant l'estiu, ara que vindrà el bon temps, suposem que hi tornareu a fer aquestes campanyes per recordar que no s'han de llençar les borilles de les cigarretes al medi.
Tampoc a les platges. Les dades són molt preocupants de la quantitat de litres d'aigua que pot arribar a contaminar una sola borilla. De vegades hi ha poca consciència en alguns fumadors que encara continuen llançant les borilles de terra de forma molt impuna.
Sí, sí, és un greuge que pateix molt i hem de tenir en compte que les borilles, això, en qualsevol lloc que les llancem, ja sigui a la platja, a la ciutat o a la muntanya, totes acaben arribant al mar. Llavors és important, doncs, també quan acabem de fumar, doncs aquesta borilla la guardem i la llancem a la brossa.
Doncs el clean-up serà el maig, serà el dia 11, tenim ja la data, ja en parlarem quan se tanci la jornada, però ja anem apuntant al calendari. I abans d'altres qüestions d'actualitat, ja que parlem d'activitats, el mes de maig encara tindreu una altra cita, que en aquest cas sí que ve organitzada per la Generalitat, si no m'equivoco, la Setmana de la Natura,
i des de diverses localitats es proposen iniciatives. En el vostre cas, què és el que proposeu en el marc de la Setmana de la Natura? Doncs en el nostre cas, oferim un taller sobre els líquens, on s'explicarà la seva importància, la relació que té amb la qualitat de l'aire i fins i tot en podrem observar alguns que estan a la mateixa ciutat.
I com bé has dit, aquesta activitat està dintre de la Setmana de Natura, però no serà l'única que oferirem. També a principis de juny oferim el mercat d'intercanvi segona mà, que com bé diu el nom,
incorporarà un espai d'intercanvi dintre de cada paradeta on els paradistes podran intercanviar coses amb qualsevol que vingui a visitar el mercat.
D'acord, doncs el mes que ve en parlarem amb més calma, però ara que ve moment de començar a fer canvis d'armaris i de més, no està de més pensar que hi haurà aquest mercat d'intercanvi on podrem intercanviar roba, llibres, objectes, qualsevol element que tinguem per casa que considerem que encara pot ser útil en algú altre, no? Exacte, i fins i tot...
També recordar, ja no només l'intercanviar, sinó el fet que si tenim algun objecte o alguna cosa a casa que no utilitzem però ens volem desfer d'ella, hi ha l'espai de Caldània, que també tindrà la seva paradeta, on ho podem deixar allà perquè uns altres ho aprofitin o una altra persona s'ho pugui emportar.
Molt bé, doncs el mes que ve parlarem d'aquesta setmana de la natura, però ja ho apuntem per si algú vol posar una paradeta que vagi rumiant-hi o si tenim això, objectes que podem intercanviar.
Abans d'anar amb altres qüestions d'actualitat que ja ens portaran a Tarragona, sobretot, i al Camp de Tarragona, preguntar-vos també per les activitats que fareu a Muntanyans. De fet, el mes passat parlàvem amb l'associació Aurora, que amb el JPEC van explicar el projecte que tenen previst de restauració,
Vosaltres també col·laborareu amb Aurora. Exacte, sí. En el nostre cas, el nostre paper serà oferir activitats d'educació i voluntariat ambiental. Com hem parlat abans del clean-up al PI centenari, en aquest cas seria diversos clean-ups a muntanyans o simplement una descoberta de muntanyans amb grups escolars o qualsevol grup.
I també faríem altres activitats més específiques, com relacionades amb ratpenats o amb el Corriol Cama Negra, entre d'altres. Molt bé, doncs els voluntaris que vulguin fer seguiment del Corriol, moltes entitats ambientals.
i estan treballant per preservar aquest ocell que està amenaçat, que n'hi ha a les platges. N'hem parlat amb l'Associació Medi Ambiental de la Sínia, el JPEC també en fa seguiment. Vosaltres també és una qüestió que teniu en compte.
Amb les tortugues també sabem que heu fet molta feina, o sigui que és interessant comptar amb els ulls d'aquelles persones a qui agrada passejar per la platja, perquè de vegades és tan senzill com aprendre a identificar les petjades dels michons per tal de...
de veure que possiblement allà hi ha una parella, perquè normalment el que s'hi fa quan es detecten és com senyalitzar-ho, protegir-ho, es posen gavions ja en pic que han posat els ous, aniria per aquí la cosa, no? Sí, sí, va per aquí. I ja podem dir que a la ciutadania, que per aquí per Torrent Barra també ja s'han començat a veure les primeres parelles, vull dir...
que està bé alguna vegada, com dius tu, caminar, ser observador, i a vegades el simple fet de caminar i observar i veure, i ajudar científicament a poder tenir aquestes dades i aquest coneixement. Mirar però no tocar, que també és el missatge. Exacte, mirar però no tocar, i mirar distància, no apropar-nos perquè llavors malament. Clar, si els empaitem ja podem perjudicar la tasca que fan de cercar el millor lloc per fer l'aposta.
Anem a parlar de qüestions d'actualitat també perquè aquests dies ens han arribat alguns vídeos d'oients del programa que han anat a Tarragona a mirar com estan fent la demolició del conegut popularment com Mamutreto, d'aquella plataforma de formigó que hi ha a la platja del Miracle, la platja urbana de la ciutat.
I bé, vosaltres sou dels que heu empès per la renaturalització de l'espai, motillant des de moltes entitats com a moment històric, el fet de veure ja com es desmunta tota aquesta gran estructura, i escoltàvem l'altre dia a la...
el tram informatiu, fins i tot amb talls de veu, de com es reaprofitarà o es reciclarà tot aquest formigó i tota aquesta ferralla que trauran d'allà. Com esteu vivint també des del GTE Ecologistes en Acció aquest moment? A veure, és un moment, la veritat, que molt...
Molt bonic, perquè han estat anys de lluita, anys batallant-lo. Recordem que tot això es va iniciar fa dos o tres anys, no sé ni l'altre exacte tampoc, però sí que se feia dos o tres anys mitjançant perquè volien arreglar-ho. Volien invertir diners, 800.000 euros, per arreglar-ho i tornar-lo a obrir.
I a partir d'allà nosaltres vam començar a batallar perquè es tragués aquest formigó de litoral, de la primera línia de mar, i que s'impulsionava una renaturalització de l'espai per recuperar també el sistema donar. No tindrem un sistema donar com d'aquí muntanyans, perquè aquí tenim una joia, però allà a Tarragona sí que poden haver-hi i existir alguns sistemes de retenció de sorra amb les dones. Llavors és començar a potenciar aquest espai i millorar, i fer la idea, la segona... Perquè ara la primera fase del projecte és el que la gent està veient, que és l'enderroc d'aquella formigonada...
Però ara quedarà pendent la segona fase del projecte, que serà el que es farà en aquella zona una vegada s'hagi tret tot el formigó. Ara s'ha iniciat un procés participatiu perquè la gent pugui tenir les seves idees i les idees que hem defensat des de SOS Costa i Camp de Tarragona, que és on també nosaltres hem estat un dels impulsors,
és el fet que es faci un parc, un parc verd, d'ús i gaudi social, que l'estiu, en plenes oles de calor, o al migdia, quan fa bona calor, que a pocs espais tinguis una zona amb ombra per poder descansar. Si volen, com a molt, personalment, podria acceptar una guingueta, res de restaurants, ni molt menys, una guingueta, tipus altres zones de pícnic com n'hi ha, però sobretot és això, buscar un espai, un refugi climàtic per aquells episodis de l'estiu que vindran, que ja hem patit i que en vindran més.
El cap a fi és pensar en la ciutadania i és una cosa que segur que s'agrairà. Tot això forma part del projecte Greenbelt, ve amb fons Next Generation, que al final a la ciutadania no li ha de costar, almenys directament, l'enderroc d'aquesta megaestructura.
I ara, doncs, això, sobre aquest procés ja anirem explicant a veure quines seran les propostes que puguin anar agafant forma, però si més no, moment esperat des de moltes entitats ambientals a l'enderroc d'aquesta plataforma de ciment.
Per cert, que en les darreres hores també hem estat molt pendents d'aquestes dades i ara anem a municipis de l'interior, perquè sabem que el Morell i Constantí, sobretot el Morell, s'han fet medicions que ho publicava a Porta Enrere amb en Rafa Marracé,
al capdavant, que estaven superant els registres que s'havien fet mai a tot Europa. Vosaltres també esteu involucrats o en contacte amb la plataforma Celnet, amb totes aquestes entitats que estan vetllant per un major control de les emissions al polígon industrial químic.
Sí, estem en contacte, donem el suport també en allò que és necessari i alhora també és una temàtica que també té la contaminació de l'aire, no en el cas del química, però en general des d'ecologistes també ho treballem molt, cada any emetem un informe de la contaminació de les ciutats i dels voltants.
Però en el cas del complex petroquímic és que és un tema molt complex a nivell jurídic, estem parlant, perquè principalment poden existir canvis, sí, però tot depèn de la voluntat política. Perquè Repsol això ho ha afirmat el mateix en la notícia pública, diu que no hi ha regulació que determini això.
Clar, superem els límits d'aquells mercats recomanats per la Unió Europea, per l'OMS, però a nivell espanyol i a nivell català no tenim cap regulació que marca aquests límits. Llavors l'empresa realment no està fent res legal perquè és al·legal, no està regulat i aquest és on els polítics haurien de posar mans a la màniga i començar-ho a regular jurídicament perquè hi hagi...
marcat un tope màxim que no es puguin sobrepesar i alhora que tinguin en compte el que diguéssim de com es mesura que no es tinguin en compte la quota a la mitjana anual sinó que es tinguin en compte els pics de contaminació que és realment el que fa mal, és el pic i això, si em permets una petita comparació és molt senzill per entendre-ho
que no és el mateix que hi hagi una mitjana anual baixa que durant tres dies potser augmentin els pics. Això és comparar-lo amb una electricitat. No és el mateix que et facin una petita rampa, que et fan una petita rampa i tu dius, oi, doncs mira, cada dia una petita rampa. La mitjana és una rampa petita, no passa res, ho suportes. Però imagina't que estàs tot un any que no et fan res, però un dia et donen una descarga elèctrica amb tota l'energia de tot l'any. Clar, és una energia tan forta que realment sí que et fa mal, però en el cas de la contaminació i els pics de contaminació són això.
succeeixen pocs dies, però en aquells dies hi ha tant de volum que realment és el que està fent mal. I això no està regulat, la ciutadania encara no ho entén, els polítics jo crec que ho entenen, però aquí hi ha el joc social, el mercat és el capitalisme, llavors costa, però la ciutadania doncs apretem i busquem que canviï legal, que per almenys es reguli un mínim.
Has parlat d'aquest compost de l'1,3 butadier perquè sí que es tenen indicis o ja hi ha estudis que comproven la toxicitat, està demostrat que és potencialment cancerigen.
Sí, està demostrat i se sap. Vull dir, això són de les científiques que se saben. El problema és això, no està davant del desconeixement del dany que succeeixi, que això se sap, sinó que el problema està en l'àmit normatiu, que no està regulat. Llavors, l'únic que s'ha de fer és això que ja sabem, científicament, és passar una norma, una llei i que ho reguli. I això no existeix. I en el cas del votadier, doncs, és aquesta situació que està succeint. I existeixen fins i tot, s'ha reconegut la primera presentència judicial, també s'ha reconegut la primera baixa, que diguéssim...
amb malaltia laboral, per el tema de l'exposició d'un treballador durant un temps determinat de la seva feina a votadir. I a partir d'això crec que va ser un infoma de Hopkins, crec, si no me'n recordo moltament. Ara vaig tant de memòria, jo m'equivoco, però sí que això ho busquem per internet i surt que hi ha un cas d'una persona que per el tema d'això judicialment ha estat la primera que se li ha reconegut
judicialment aquí a Espanya i sobretot en el cas del complex químic de Tarragona, que la relació del càncer que té d'aquest línfoma ve produït per l'exposició constant al botadier a concentracions molt elevades. Doncs és una qüestió que hem vist publicada a les darreres hores. Ens queden pocs minuts, però també per temes d'actualitat sabem que esteu fent seguiment en el cas de Torredembarra, però també d'altres ciutats a
De l'adjudicació del contracte de la brossa, aquí sabem que haurà de tornar a passar per ple. Han presentat recursos, l'empresa que no va guanyar. És quelcom que, en certa forma, no us ha sorprès, perquè sabeu que són pràctiques habituals entre aquestes grans empreses que gestionen la recollida de residus, la gestió dels residus.
i entenc que tampoc entrareu a fer valoració de tots aquests plecs de clàusules i de com s'han fet els informes però si més no sou observadors que sí que aneu a exigir que hi hagi una gestió correcta i que es faci una prevenció de residus tenint en compte el nivell de reciclatge que hi ha en molts municipis
Exacte, des de l'entitat al cap i a la fi, el punt de vista on el tenim és això, que sigui l'empresa, la guanyadora, la que sigui, al cap i a la fi el que és molt important és que inverteixi, sobretot, en el que seria la conscienciació social i la importància sobre la prevenció de residus i el sobreciclatge dels produïts. I això és molt important per dues raons. Una, per millorar l'entorn i el medi natural, que això ens influeix a totes, i dos, alhora, també per millorar la propi butxaca
dels ciutadans i de la ciutadania. És a dir, perquè si reciclem realment hi ha un retorn, i això no és que fan el porta a porta que torna d'embarrar, no? És a dir, hi ha un retorn econòmic, és a dir, és que realment és això. La normativa és qui contamina paga. Doncs aquelles persones que contaminen poc, que fan pocs residus, doncs han de pagar poc. I és impulsar polítiques que incentivin això.
Doncs en parlarem més abastament. Ens queda mig minut. Si et sembla, Gisela, recordem vies de contacte que us segueixin a les xarxes per si algú vol ampliar alguns dels temes que hem abordat avui o no us poden trobar.
Doncs mira, ens podeu contactar a través del correu de tarracoecologistes en acció tarraco.cat o també via Instagram o ara al Blusca i també estem al Mastodon també ens podeu trobar per allí amb el nom de GTEAC
Ahà, d'Ecologistes en Acció. Molt bé. Doncs queda dit i nosaltres ens retrobem el més vinent amb el Get Ecologistes en Acció. Moltíssimes gràcies a la Gisela Vicent i també al Víctor Álvarez per haver-nos visitat avui. Que faci molt bé i seguirem en contacte. Gràcies.