La teva ràdio de proximitat.
Baix Gaià al dia, el programa d'Altafulla Ràdio, Ona la Torre i Roda de Barà Ràdio. Bon dimecres, Baix Gaià és 19 de novembre, Sant Felicià. I ara, i aquí el que marca el ritme, és el batec del territori. A Torre d'en Barra l'equip de govern es manté a l'espera del vistiplau d'altres administracions per poder tirar endavant la licitació de l'Alfa i Omega.
Ja fa mesos que el consistori disposa del pressupost per tirar endavant la recuperació de l'escultura, però està pendent dels permisos necessaris per poder fer el següent pas. Altafulla està prenent forma un mercat a l'aire lliure amb paradetes disperses arreu del municipi. Tindrà lloc el dissabte en diferents places i davant les cases d'aquells veïns i veïnes que s'han adherit a la iniciativa Trastos i Tresors. I a Roda de Barà Protecció Civil ofereix xerrades informatives sobre l'ús d'aldea, el desfibrilador extern automàtic. Aquest dimecres, per exemple...
Hi haurà la sessió de formació a la llar de jubilats i pensionistes. Això que estan escoltant és Baix Gai al Dia, el programa de proximitat que connecta el de Fulla, Torre d'Embarra, Roda de Barà i totes les poblacions del Baix Gaià amb informació, anàlisi i les millors companyies. Els parla Eduard Virgili. Raquel Martínez, bon dia. Bon dia, com estem? Suposo que avui amb bufanda i guants.
Déu-n'hi-do, quin fred, eh? 5 graus a l'interior del Baix Gallà, avui. I en alguns llocs una miqueta més cap a l'interior, una mica menys i tot. Ai, Sònia Camí, bon dia. Molt bon dia i molt fred, eh? És horrorós. Ho sento per tu, vull dir, ja sé que tu en dies així t'entistreixes, però doncs és el que toca.
És el que toca, és el que toca, però avui venen brigats i ja està, hem de sortir al terreny igualment. Una bona companyia. Al costat de la llar de foc, al costat de l'estufeta, del radiador, és posar la ràdio. Tenen sintonitzat la ràdio a la torre i roda de Barà Ràdio. Som Baix Gaia al dia. Benvinguts i benvingudes a la ràdio de Kilòmetre Zero. Som-hi!
Baix Gaià al dia, la ràdio que informa i acompanya.
Vinga, va doncs, que és dimecres, dimecres, 19 de novembre, i ara toca saber com d'intens en aquest fred que tenim avui, així que ho connectem amb el Servei Meteorològic de la xarxa de comunicació local. Luis Mipérez, hola, molt bon dia. Bon dia, situació força freda la que tindrem avui a les comarques de Tarragona, i de fet, aquesta tendència de dies gairebé d'hivern també es consolidarà en vista demà, el divendres i el dissabte. Ara bé, el que quedaran lluny de casa nostra seran les
pluges i encara menys les nevades. De fet, els núvols han de ser molt escassos avui. Aquest matí se n'han format alguns cap a la vall del Francolí, especialment ja a la seva banda de la Conca de Barberà, també a les valls del Priorat, però aquests núvols en general s'aniran trencant. També hi ha alguns núvols que queden pentinats pel vent a la comarca del Baix Camp, però la tendència és que es vagi obrint molt més aquest cel i que el sol sigui dominant. Però ja diem,
Amb temps, fred. Malgrat el sol, escalfarà menys que ahir. I com a molt, aquesta tarda arribarem a temperatures tocant als 13-14 graus a Randemar. Per tant, una sensació de frescor, a més a més, en alguns moments amb vent. Per tant, sensació encara de més hivern. N'estem pendents a la xarxa. Baix gaia al dia, la veu del territori.
I ara que ja és clar el temps que ens acompanyarà aquesta jornada, el que hem de fer és un repàs a les portades de la premsa. I comencem per casa amb el mes, el diari del Camp de Tarragona, que avui que és 19 de novembre, títula pel que fa a mobilitat, el nou AB Lleida Barcelona posa en alerta els alcaldes metropolitans de Tarragona.
La proposta agafa contrapeu el govern català i des del camp de Tarragona es defensa que hi ha pendents inversions més importants. El Ministeri de Transport afirma que és un projecte a llarg termini i que permetrà incrementar els serveis regionals. Més coses. A Tarragona avui ens diuen. Receptes per tornar a Tàrraco. Moja Quash, Marc García i David Bea van oferir un show cooking que rememorava la gastronomia romana. La fotografia de portada, precisament...
És la d'aquests tres grans cuiners que tenim a casa nostra preparant un plat de cordé amb bolets glasejats. De fet, aquest show cooking ha visitat diverses ciutats espanyoles. Ha viatjat per tot l'estat per mostrar precisament la gastronomia de l'antiga Tarracó.
Arreus, el representant de l'Arcabisbat obre la sang amb els Mossos i un serraller. Per la seva banda, la Junta cessada anuncia accions legals perquè creu que s'han revelat les seves dades personals. En serveis, avui llegim que la Fell invertirà més de 30 milions d'euros per renovar la xarxa de distribució d'aigua. Arreus, els veïns de la Biblioteca Central a favor de convertir l'aparcament en una zona verda.
I avui també ens hem d'aturar a la capital de l'Alcant per parlar d'un festival. I és que Valls es prepara per rebre més de 10.000 visitants per la celebració del primer calcofest. Sota el mateix de la capçolera del diari Més, avui pel que fa a Ossi, llegint Port Aventura, prepara un nou espectacle de Nadal amb el qual culminarà el seu 30è aniversari. I en esports, el club vòlei Sant Pere i Sant Pau femení ha un pas d'aconseguir posicionar-se en el subgrup de l'ascens a Superlligadors.
Dit això Raquel, al diari de Tarragona. Què ens diu aquest dimecres? Doncs a veure, força coses. Comencem per les estacions de l'AVE que comencen a veure ja les obres del pàrquing. De fet, la pròxima setmana començaran aquests treballs de l'aparcament provisional que es van acordar a la cimera de la Secuita.
I clar, parlant també de l'alta velocitat per aquest anunci que avui us hem compartit a l'informatiu, l'anunci de la nova línia d'AV entre Madrid i Barcelona que no passa per Tarragona. I avui ho analitzen a l'interior preguntant-se, és una bona o mala notícia?
La imatge és de la Guerra de Panj. Continua, ens diuen, el colabrot a la rebel·lió de la Sanc de Reus. I aquí veiem la imatge del serraller canviant el pany d'aquesta instal·lació històrica a la capital del Baix Camp.
Més notícies parlen del First Dates, el clúster TIC, empreses a la caça del talent tecnològic. No és que hagi vingut aquest programa televisiu arreu, sinó que estan cercant el talent per incorporar-los en empreses d'innovació i tecnologia de la comunicació.
Imatge avui d'un empresari de Tarragona, José Elias, que davant de 800 persones va explicar com va néixer pobra i ara ja serà ric tota la vida. Té moltes empreses amb milers de persones al seu càrrec i ahir exposava el seu cas davant d'un públic, això que complia la sala del Palau de Congressos.
I avui se celebra el Dia Mundial contra l'abús sexual a menors i parlen de més prevenció i millor comunicació per lluitar contra els abusos a menors. I acabem amb clau energètica perquè expliquen que Escó i Vandellós estan disposades a continuar operant davant la decisió del govern. Són les notícies d'avui al Diari de Tarragona. I un cop repassades les portades del territori, Sònia, si et sembla, fem també un cop d'ull a la premsa d'àmbit generalista d'aquest dimecres.
Doncs som-hi, comencem amb la Vanguardia. Zerdán va cobrar el 2% per contractes amb Acciona, segons la Guàrdia Civil. Els investigadors consideren l'ex número 3 socialista l'enllaç entre el ministeri que dirigia Avalós i empreses com la Constructora.
En portada també, Espanya aporta 817 milions per ajudar Ucraïna. El govern espanyol aportarà aquests milions per a Ucraïna, dels quals 202 seran per a la reconstrucció i 615 són per a ajuts militars. En concret, 100 milions seran per al programa de l'OTAN per comprar armes als Estats Units destinades a Ucraïna.
Zelensky va visitar ahir Madrid i es va entrevistar amb el rei Pedro Sánchez, amb qui va anar a veure el Guernica, el reina Sofia. Més temes a Espanya. Escala l'11 lloc mundial per la seva resposta a la crisi climàtica. Ocupa, doncs, el lloc número 11 en el rànquing mundial de països que actuen contra la crisi climàtica. L'impuls de les energies renovables, entre altres accions, ha portat a pujar 5 posicions a la llista.
La Generalitat calcula que el finançament li reportarà entre 3.800 i 5.000 milions. La Generalitat ja ha fet càlculs del que suposarà el nou finançament encara en discussió. Mentrestant, el govern central va aprovar ahir un sostre de despesa rècord de 212 milions per als pressupostos que preveu portar a votació a la primavera.
Altres temes és detingut el president de la Diputació d'Almeria i dos càrrecs més del PP, investigats per comissions en contractes de mascaretes. Trams sobre l'assassinat, de que sogui, són coses que passen, diu.
225 denúncies. Identificat l'ocupa més actiu de Catalunya. També clama Montjuïc per Palestina. I en futbol, la Roja segella el pas per al Mundial 2026. Continuem amb l'ara que titula. L'UCO situa Cerdan com a enllaç entre transports i acciona. La Guàrdia Civil sosté que la constructora pagava a Servi Navar un 2% de les adjudicacions del Ministeri.
L'informe detalla les reunions i contraprestacions que rebien l'exdirigent del PSOE i el seu entorn. La imatge emportada és amb el titular, assassinar periodistes? Coses que passen. Donald Trump defensa el príncep saudita Mohammed Bin Salman, rebut amb tots els honors a Washington, quan se li recorda l'assassinat del periodista que sógui.
També altres temes és que Sánchez denuncia 615 milions d'euros en ajuda militar a Ucraïna. Zelensky visita Madrid i obté més suport. Dos ferits lleus en l'incendi de sis barraques a Barcelona. Els assentaments en alerta pel fred. I un partit carregat de simbolisme. Catalunya derrota Palestina per 2 a 1 davant 30.000 persones solidàries a Montjuïc.
El periòdico també destaca solidaritat amb Palestina. Catalunya vens per 2-1 en un reivindicatiu amistós benèfic que va convocar 30.000 espectadors a l'estadi olímpic. Altre tema que destaca el periòdico és que la COP30 exigeix mesures per a la fi dels combustibles fòssils. La cimera del clima de Balem entra en les seves jornades decisives. Espanya i una coalició de països demanen un calendari per deixar enrere el petroli, el gas i el carbó.
Catalunya aprovarà solucions climàtiques pioneres per exportar-les a la resta d'Europa. El govern aprova un sostre de despesa rècord de més de 216.000 milions per al 2026. També destaca la visita oficial al rei, reafirma Selenski, el suport d'Espanya-Ucraïna davant Rússia. Xarxa fraudulenta, un policia va tramitar 900 targetes falses d'identitat d'estrangers.
També destaca que sobre el cas Coldo, Luco conclou que Santa Osterdán obtenia comissions del 2% d'acciona. I acabarem aquestes portades amb el punt avui que titula Els garants del rebost. El model de negoci dels supermercats s'ha diversificat des de la seva implantació a Catalunya a finals dels 50.
En la crònica el dia d'ahir, Eva Vázquez titula pancartes i kits d'emergència. El paquet de supervivència recomanat pel govern no inclou cap giny que ajudi a superar l'estupor que et tractin d'idiota. I l'esportiu titula Catalunya vens Palestina per 2 a 1 en una festa del futbol solidari. Uns 30.000 espectadors donen suport al poble palestí a Montjuïc. Doncs aquests són els titulars d'aquest dimecres, 19 de novembre.
Cada matí, de 9 a 11, connecta amb Baix Gaià al dia.
Som-hi, va. És moment d'analitzar l'actualitat. És moment pel nostre espai d'opinió. A baix, gaire al dia, els dimecres. Això tots vostès saben que és cosa del company periodista Òscar Ramírez Dolcet. Escriptor i editor, a més a més. Poca cosa, gens ni mica. Òscar, benvingut, com estàs? Molt bon dia. Com sempre, anava molt bé. Escolta, editor, escriptor, periodista, no pares, eh? Em torna a fer feina, s'estona alta... Toques totes les tecles...
Masses. Però serà així, no, a la vida?
A la vida s'ha de ser supervivent, i a vegades la supervivència et porta a tocar moltes tecles diverses. El més important és tocar-ne poques, si és possible, i ben tocades. Jo, les tres que toco, intento tocar-les el màxim bé possible, però ja no en tocaria una quarta, també t'ho dic. Mira, ara estic pensant que fa uns dies escoltava la ràdio al voltant d'aquests avis i àvies més que centenaris, perquè ara fa relativament poc es va morir la persona que era més gran de Catalunya...
però és un altre, òbviament, i explicava els trucs o com encarava la vida. I deia, doncs, treballar. Sí. I en relació a això, després, parlava, no recordo, ara estic... De fet, m'estic carregant el guió que tenia previst per avui. No, però està bé que triques aquest tema perquè t'explicaré si vols una anècdota molt bona al voltant de gent gran. Una vegada em van encarregar d'entrevistar a un urbanista italià, Gino Dorfles,
per fer-li un reportatge a la revista del Col·legi d'Arquitectes Tècnics. I en el moment en què me'l van encarregar, ell tenia 107 anys, d'acord? Però encara anava cada dia a treballar. Vivia a Milà i recordo que em va explicar, abans de fer l'entrevista, perquè em vam quedar que parlàvem, jo li enviaria les preguntes per fer l'entrevista i li faríem l'entrevista, em va explicar que el secret d'ell eren tres qüestions. Anar cada dia al despatx a treballar
beure un canonó, que és un vi molt bo de la Sardenya,
i mirar-li el cul a la secretària. Que ell, amb aquestes tres coses, cada dia subsistia, sobrevivia, i era feliç. El més curiós de la casa és que quan va morir, mentre el seu nebot li llegia les preguntes que li havien de fer el dia següent, diu, estava llegint les preguntes. Què dius ara? És a dir, que no el vas arribar a entrevistar. No, no, no. El seu nebot, que es diu Pietro, crec que es diu Pietro, diria Paolo, un dels dos,
que té ja 73 caig d'anys, em va trucar, em va dir, saps que demà l'ha vist d'entrevistar? Doncs avui estava llegint les entrevistes mentre estava al sofà sentat, les teves preguntes, perdó, de l'entrevista, i en sé què he fet com un, ah, i tal, i he pensat, dic, s'ha adormiscat. I no, no, s'havia mort. I no l'ha pogut entrevistar, però imagina't, eh? Aquell senyor, aquesta és la part més collona... Veus, però, treballar, això coincideix amb el que t'anava a dir. Treballar. Ell anava cada dia a treballar al despatx. I tenia un equip al seu despatx
entre arquitectura i urbanística, i ell era el coordinador encara de l'equip, sí, sí, i tant. Això era el secret seu. De fet, em penso que la persona que moria, que era fins ara la més gran de Catalunya, tenia 111, ho havia estat la famosa Maria Branyes, que menjava, no sé si, 4 iogurts de la fageda al dia, entre una de les rutines que...
que tenia. Ara era aquesta senyora de 111 anys, em penso que de la Garrotxa... Ara estic parlant de memòria. Que no beguis alcohol... Aquesta gent ha volgut vi fins al final dels seus últims dies i hi ha gent que ha fumat tota la seva vida...
No els ha passat res. Això va com va. És un sorteig, això. Hi ha gent que és longeva. Evidentment, com més et cuides, més vius. I la gent té que també juga a favor de la longevitat. Però deia això, treballar, que es feia al llit cada dia. I ho explicava precisament un dels doctors que aquests últims anys estudiava casos d'aquesta mena, no? De persones no grans, sinó molt grans. I deia, entre altres coses, això, l'esforç de...
fer el llit, parlava també de cantar, que cantar allarga la vida, i molt relacionat amb això, ara més cap aquí, escoltava també a la ràdio que amb els caps de setmana ja n'hi hauria prou, que una jubilació...
abans d'hora, o una jubilació, o massa tranquil·litat, això precisament no juga a favor de viure molts anys. N'estic convençut que no, perquè hi ha gent que quan es jubila i passa de treballar, no fa res, fa una baixada al·lucinant. No és bo, ni tant, ni tampoc. No, no, en absolut.
En fi, tu tens alguna rutina d'aquestes que quan en tinguis més de 100 direm, ostres, i l'Òscar Ramell-Dolcet què feia? Jo dic sotmès a l'estrès des de molts anys, i això per tant és un greuge que em va en contra de la salut. Després porto tres estents al cor, a partir d'aquí, quan soc hipertens, diabètic, jo tinc molts numerets per...
palmar-la molt abans que els altres. Espero que no, però hem de ser conscients de la realitat. Diguem que tinc més números per anar cap a l'altre barri que tu. Com tu, si en tinguessis els meus, que jo en tinc 54, tu en tens molts menys. Però és la realitat, tant de bo visqui molts anys, jo vull viure molts anys, però, evidentment, les limitacions al cos hi són, i quan tens certes malalties, doncs encara hi són més.
Alegria. Diuen que està content ajuda molt. Sí, sí. L'optimisme ajuda moltíssim. I el fet de... L'optimisme no és realisme, eh? I el fet d'estar molt viu i de ser conscient del memento amor i ser conscient que som mortals és molt important. Recordar la mort no és dolent. Fer-ho d'una forma constant, evidentment que sí, perquè et pot arribar a obsessionar. Però hem de recordar que morirem. I, per tant, en aquest punt de partida hem de seguir ben vius.
Escolta, creus que som prou feliços mentre vivim? No, actualment no, jo no sé abans, no puc parlar per gent que ja no hi és, però et puc garantir, com a mínim per gent que tenia molts anys, i a mi m'agrada molt el tema de la memòria oral, i he tingut l'ocasió de fer...
un llibre a Riu de Canyes, per exemple, amb gent gran del poble. Ara fa poc acaba d'entregar pel Centre d'Estudis Canongins un treball que havia fet quan vivia a la Canonga amb els senyors Pluges, que era un dels últims sobrevivents de la lleve del Bibaró, i vaig també entrevistar-lo. Ells em parlaven d'una felicitat real de quan eren joves, amb poca cosa. Ells, en poc, feien molt.
I en poc érem molt feliços. I aquí cada cop que tenim més, volem més i som menys feliços. Després el treball ens estressa, la rutina ens estressa, no sabem gestionar el temps en condicions, no sabem gestionar les emocions i per tant ens acaba destrossant...
Tot el tema emocional. Acabes de tocar jo crec que dues coses importantíssimes. Una, el temps que vivim. Sembla que vulguem constantment anar cap al futur. Parlo del futur d'avui volem ja que sigui Nadal o que ja torni a arribar la primavera. Sí.
doncs som a la tardor i després ve l'hivern i encabat ja tornarà a ser estiu aquest gaudi del dia a dia jo això m'ho he copiat de tu i sempre ho dic ser feliç o que cada dia sigui com un cap de setmana és que realment jo crec que hem de buscar cada dia un moment que ens permeti tancar la jornada en positiu si no som capaços d'això tanca la paredeta i marxem i palmem-la perquè no val la pena llavors cada dia hem de ser conscients
que el dia ha estat estressant, que el dia ha estat dur, que ens ha portat a una rutina obligada, que ens ha portat mals moments, però, ui, ens ha portat a algun moment, bo, tu tens un avantatge, tens un nen petit, això ja és un motiu suficient com per cada dia tancar la jornada en positiu, però si no trobaries altres motius, altres al·liciens, estic convençut, això és importantíssim.
i després deixar-se portar fins a un cert punt pel que ens està dominant a la societat, perquè si caiem en el perill, en el parany, més ben dit, del consumisme, que és el que ens porta a començar a veure torrons als supermercats i als grans magatzems al mes d'octubre,
Doncs, evidentment, això ens pot arribar a ser perillós, perquè ens trastoca del tot la voluntat de creixement anual, és a dir, de creixement diari. Abans el Nadal era el desembre, perquè hem de començar a pensar en el Nadal al mes d'octubre. Però, evidentment, no hi podem fer res. Estem sota sotmesos a les grans multinacionals que ja han conquerit el mercat de les masses, que són aquell que determina que poden seguir elles, les grans superfícies, col·locant-nos els temes de Nadal al mes d'octubre.
La globalització i les noves tecnologies les contemplem sobretot aquesta segonesa, les contemplem massa a l'hora de trobar aquestes caselles diàries per
ser feliços? Mira, ara acaben d'estrenar un documental sobre l'ús de la telefonia mòbil, de les xarxes socials, del telèfon mòbil i, per tant, de les xarxes socials, amb un experiment que han fet a Anglaterra. A més, és molt interessant, ho fan a Movistar, a Imagenios, per tant...
està equivalat per moltíssima gent. És un documental que s'ha fet a Anglaterra amb joves i nois i noies d'entre 10 i 13 anys, enganxats al mòbil tots, i se'ls ha fet deixar durant 21 dies al mòbil. No et pots imaginar els maldecaps que tenen, les depressions que agafen i la de dosis de psicòleg que els convé.
perquè no poden estar sense la telefonia mòbil, sense les xarxes socials. Aquesta addicció és molt pitjor que la de les drogues. Salvar les distàncies, evidentment, perquè les drogues acaben matant, però això també pot acabar matant, perquè provoca depressions, moltíssimes depressions, perquè si no aquí, a molts països com al Japó, hi ha molts suïcidis derivats de les xarxes socials. I això és un gran perill, deixar-se dominar per les xarxes socials, que ara mateix ens diuen que hem de fer, quan ho hem de fer, que hem de comprar,
Llavors hi ha el tema de les cookies, també, que potser vols tocar aquest tema, que el tema de les cookies és tan senzill com que tu les acceptes, sí? I quan les acceptes estàs dient, hola, estic a Altafulla, són les 8 i 25 del matí, acabo d'acceptar les cookies d'una pàgina web de Samarretes Imperi,
i vostè sap que m'agraden les samarretes d'Imperi i estic a Altafolla. Vinga, enviem propaganda de samarretes d'Imperi de totes les cases àvides i per a ver, saps? Vés així. Entrem en un mercat de consum, vulguem o no vulguem. Escolta, mira, ara no tenim més temps, però aquest tema de les cookies, si et sembla, me'l reservo per la setmana que ve i l'abordem. Això de què? De vegades tenim la sensació que els dispositius mòbils
ens escolten perquè després tot ens apareix aquelles converses que hem pogut tenir ens arriben amb molts inputs a través de les pantalles si voleu cookies que siguin de xocolata això res si poguéssim algun dia jo crec que els hauríem de fotre a mar tots aquests dispositius jo ho faig quan em don la gana
Però s'ha convertit en una eina de treball. I, per tant, hi ha aquesta dependència... No, però acostumem-nos a la seva casa. Si és una feina, és una eina de treball, i tu acabes de les 3 la feina per dir alguna cosa a les 3, tingues la voluntat de tancar el telèfon en un calaix. Posar-lo en modo avion i tancar-lo en un calaix. I numerar-lo fins al dia següent, a les 8, 6 d'hora de començar a les 8. I a l'antiga, amb un telèfon fix a casa, com sempre ha estat, que et truqui ton pare, ta mare, el tiet i la veïna, el telèfon fixa. Ja està.
haurem de provar-ho. Quina por, però...
Escolta, hi ha molta gent... Tu sabies que hi ha gent que els seus... Que ens diuen, eh?, gent adulta, que a mi m'ha dit que els seus fills... La meva filla m'ha dit que no la truqui, que l'enviï whatsapps. Els nens ja no saben ni comunicar-se per telèfon, els adolescents. On hem arribat? Realment és bo, això. Això és pèssim. És pèssim. I això sí que ho hem de solucionar. No sé com, eh? Jo ja no sóc psicòleg ni psiquiatra ni sociòleg, però crec que això... O hi posem remei ja, ho tallem d'arrel, o tot a prendre pel sac...
Òscar Romell i Dulcet, ho hem de deixar. Gràcies. Un plaer, com sempre. Va, que nosaltres tanquem, com sempre, aquest primer tram de programa amb la nostra pàgina musical en català. Escoltem de fons a Maria Jaume, que comença una nova etapa amb Esteus Besos, el primer pensament del disc que publicarà el 2026. Fem ara una petita pausa i de seguida tornem aquí a la seva sintonia de proximitat. Fins ara.
M'he vist i flotant. Enamorar-se, no sé què significa que seves no donen pistes. No diguis parades més on certes.
A la nostra pàgina web ens pots escoltar en directe, llegir les notícies del dia i recuperar tots els continguts a través del servei de podcast. Estigues al dia de tot el que passa a Torredembarra, al Baix Gaià i al Camp de Tarragona. Segueix-nos a www.onaguiolatorre.cat
Benvinguts a Les Portes de Troia, el teu programa d'història de la xarxa. Una finestra oberta per descobrir altres civilitzacions i cultures i els cops amagats dels personatges i els fets que han marcat un abans i un després en la seva generació. Amb Alberto Retxe, Sergio Rodríguez i Albert Abril, t'esperem a Les Portes de Troia. Escolta'ns a la teva ràdio de proximitat. Ona la Torre, la ràdio de Torredambarra.
Busques un lloc tranquil per gaudir de la cuina catalana? Al restaurant L'Ermita d'Altafulla t'esperem tots els dies al migdia i les nits de divendres i dissabte durant tot l'any per dinar sota el solet d'hivern envoltat de natura. I no pateixis pel cotxe. Tenim pàrquing gratuït per a tothom.
Vine i descobreix el gust de la calma amb plats de la terra i vistes úniques. Podeu trobar més informació a la web de Galera Group o al telèfon 600 433 213. Us hi esperem!
Tu compañía de telefonía en Torredembarra es EGM Telecom. Te ofrecemos llamadas y datos ilimitados en tu teléfono móvil por solo 25 euros al mes. Y atención, si contratas la fibra óptica con nosotros disfrutarás de 500 megas en tu hogar, más un teléfono móvil con 60 gigas de datos y llamadas ilimitadas, todo por solo 40 euros al mes.
Para más información entra en egmtelecom.com o llámanos al 611-527-377. 611-527-377. EGM Telecom, tu compañía de telefonía de proximidad. Vols rebre tota la informació de servei de Torredambarra a la teva butxaca?
Subscriu-te a l'Infopodcast, un resum molt resumit de les notícies que rebràs de dilluns a divendres per WhatsApp. Escriu-nos un missatge sol·licitant l'alta al telèfon 673 269 948. 673 269 948. Ona la torre al teu servei amb el suport de la xarxa audiovisual local.
Notícies en xarxa.
Bon dia, són les 10. Parla Maria Lara. Nova sessió de control al govern espanyol al Congrés on el líder del PP, Alberto Núñez Fijo, ha afirmat que la seu central del PSOE a Madrid és una claveguera que Pedro Sánchez ha portat a la Moncloa i que la seva moció de censura contra Mariano Rajoy no va ser contra la corrupció, sinó per la corrupció dels seus.
En la seva rèplica, el president ha insistit que tant el seu partit com el seu executiu han actuat sempre amb tolerància zero contra la corrupció i no amb zero respostes, que és el que fan els populars. La cloaca és ferrat i vostè l'ha portat a la Moncloa. La seva moció de censura no va ser contra la corrupció, va ser per la corrupció de la seva quadrilla.
Señor Feijó, lleva usted un año aplaudiendo a Mazón y viene a dar clases de que de ejemplaridad, mírese al espejo antes de dar lecciones de ejemplaridad, señoría. Tolerancia cero frente a la corrupción, no cero respuestas frente a la corrupción, que es lo que ustedes hacen cuando les afectan estos casos. No, mire Almería, mire Almería.
De la seva banda, la diputada de Junts, Míriam Nogueras, ha tornat a denunciar els incompriments del govern de Pedro Sánchez amb el seu partit, mentre que el president espanyol ha destacat un cop més que, gràcies a la llei d'amnistia, Catalunya ara està molt millor que ara fa set anys.
I en mobilitat encara ara situació complicada a les carreteres a la 2. Un accident entre Palleja i Corbera provoca encara retencions i manté un carrer tallat. També a la P7 hi ha complicacions en diferents punts. A Santa Perpètua, direcció Tarragona, hi ha un carrer tallat. També a Santa Maria de Palau Tordera, direcció Girona, també. I finalment també tallat un carrer a Massanet, direcció Girona. També està tallada en aquests moments la C16, arribant a Barcelona per un altre accident.
Pel que fa a la resta de viers, retencions habituals a la B20, a Santa Coloma, i en ús de Trinitat a la B10 entre Barcelona i Sant Adrià, i també a la C33, la C17, la C59, la C60 i la C31.
I dispositiu en marxa aquest matí de la Guàrdia Urbana per desallotjar tres nuclis d'assentament situats sota el pont de Calatrava de Barcelona, al costat de les obres de la Sagrera, un dels quals ahir, de fet, es va incendiar. Fins allà s'hi han desplaçat agents de la Guàrdia Urbana, Mossos d'Esquadra, bombers de Barcelona, personal del centre d'urgències i també emergències socials i també serveis de neteja de l'Ajuntament de Barcelona.
I pel que fa el temps, avui tindrem fred intens amb una baixada notable de les temperatures, tot i que amb un cel variable. El matí serà majoritàriament assolellat amb algunes boires locals, mentre que a la tarda augmentarà aquesta nuvolositat, sobretot al nord-oest, i a partir del vespre començarà a nevar a la cara nord del Pirineu amb una cota de neu de fins als 1.000 metres. I això és tot fins aquí, les notícies en xarxa. Notícies en xarxa
Fins demà!
Baix Gaià al dia. El programa d'Altafulla Ràdio. Ona la Torre i Roda de Barà Ràdio. Bon dia de nou. Baix Gaià és dimecres 19 de novembre i avui és com si hagués arribat l'hivern perquè una entrada d'aire fred d'origen àrtic ha fet baixar de forma notable les temperatures a tota Catalunya. A casa nostra, a les comarques de Tarragona, per exemple, el descens tèrmic és significatiu. Els termòmetres d'aquell matí
Han iniciat el dia amb valors per sota de 5 graus en zones de l'interior. Fins i tot algun menys. I està previst que no superin els 15 o 16 al litoral. I més cap a terra endins, avui les màximes es mouran entre 8 i 14 graus. I atenció també...
perquè la tramuntània i el mestral bufaran moderadament, sobretot al litoral, i es reforçaran de cara a dijous, talment com si fos hivern. Així que va, amb aquest ambient hivernal, ara obrirem les portes a les festes de Nadal, perquè ens visita la junta directiva de l'Associació de Passavistes de Torredembarra.
I després, com cada setmana, preparin-se per fer les maletes, agafar un avió i marxar de viatge ben lluny. Avui, qui ho sap, potser ens farà falta la bufanda. Això sí, amb la ràdio de companyia. Va, que ens espera tot això i més aquí, de Baja i el Dia.
Vaig guaiar el dia. Segueix-nos on i quan vulguis.
Doncs vinga, som-hi. Com dèiem, avui rebem aquí a membres de la Junta Directiva de l'Associació de Passebristes de Torredembarra i Comarca que sabem que ja estan treballant de valent per muntar un gran pessebre que serà visitable i promoure tot un seguit d'activitats a l'entorn d'aquest món fascinant que avui descobrirem de la mà del president de l'entitat, en Joan Maria Busquets. Joan Maria, com estàs? Molt bon dia. Molt bé. Molt agraït d'estar aquí amb vosaltres de nou.
I nosaltres contents de rebre't aquí tan ben acompanyat, perquè anem a saludar tothom que avui t'acompanya. Anem per ordre, saludem el Joel Busquets. Bon dia. També l'Helena Busquets. Què tal, com esteu? L'Helena Mateo, molt bon dia. Bon dia. I també l'Enric Oguet, que és el secretari de l'entitat. Bon dia, Enric. Bon dia.
Bé, estem ja en aquestes alçades del calendari enfeinats perquè muntar un pessebre no es munta en dues estones, tot i que sé que de vegades heu fet veritables bogeries per tenir a punt els pessebres.
Però anem a explicar que des de fa uns anys a Torredambarra s'ha recuperat, o se li ha volgut donar més embranzida, aquest art amb un pessebre que es pot visitar en el que era l'antiga peixateria o les antigues peixateries, no?
Doncs sí, nosaltres vam néixer l'any 98 i ja vam començar a treballar en muntatge de diorames, exposicions de diorames i després hi va haver com un paron i el que és l'entitat
es van aguantar amb mínims i bueno des de fa des de després des de després del del Covid i tot això van tornar a agafar una bona embranzida i doncs vam aconseguir
que l'Ajuntament ens cedís a l'espai de les antigues peixateries, que en guany és el tercer any, i la veritat és que estem molt contents d'aquest espai perquè ens dona molta visibilitat a l'entitat i podem gaudir.
i exposar el que ens agraden nosaltres, fer els pessebres. I tenim la sort tant el Joel com les dues helenes, l'Enric Oguet, el Manu, que és una nova adquisició que tenim també, que avui no ha pogut venir, o l'Eric també és una nova adquisició que també ens ajuda i tampoc ha pogut venir. I hi ha dies que ens ajuntem sis persones allà, pam, pam, pam, pam, van començar a mitjans d'octubre més o menys en sèrio,
Cada dia estem allà per plasmar totes les idees que tenim i engrandir aquest pessebre, que enguany l'engrandim una mica més, i a més a més que fem moltes coses noves que crec que a tothom els agradarà.
Heu començat a fer una mica allò xup-xup, a fer ull i l'olla, amb un darrer reel que heu penjat a les vostres xarxes socials. Si entreu a l'Instagram, passavistes.tdb, podreu veure la magnitud d'aquest pessebre del qual comencem a parlar.
I això, sortiu uns quants, Helena, ja allà amb les mans sent la massa, que diríem, perquè, clar, feu servir com materials per construir manualment el que podrem veure, oi?
Sí, sí, treballem... Al principi de temporada vam acabar ja de fer servir el guix com a mètode base de construcció de pessebres, perquè vam tenir la meravellosa visió de massa de fusta, per tant, amb això ja, que és una mena de paper matxer, amb això ja vam tirar endavant amb les construccions que hem estat fent, hem creat moltes construccions, moltes cases noves, enguany,
i ens ha portat molta feina perquè és fer-les de zero, posar tota la part de la massilla, esperar que sec i pintar. Vull dir, al final els nostres matins i les nostres tardes estan entre trossos de fusta, escorça d'arbre, pastetes i pintures. Jo acabo a casa amb les mans rascant-les amb el que trobi perquè no em surt la pintura.
De fet, ahir al programa vaig venir amb les pintures ja a la manca. Vull dir que és una cosa que ja entra dintre del... Pintar-se les ungles ja no és una opció en aquestes dates. Ahir al programa, per situar els oients que ens acompanyen d'Altafollà i Roda, l'Helena és la veu del programa La Torre de Set, el programa casteller. També la tenim aquí, doncs, bé, molt activa a la ràdio i avui ens ve en aquesta vessant de...
de passebrista, en un bon moment de vitalitat, trobo, no?, de l'entitat, perquè, Joan Maria, anys enrere estàveu com molt preocupats, la tradició del passebre, doncs, trobàveu que d'aquella que costava que la gent s'apuntés a participar en aquests concursos que promovíeu a les llars de...
dels torrencs i torrenques que muntessin el pessebre i de més enllà, perquè també visiteu els pobles de la Rodalia. Però ara veiem això, que parles de noves incorporacions i que aquest pessebre també és un reclam més per visitar la torre per dates nadalenques. Sí, esclar, hem passat de no tindre ni el concurs infantil ni adult de pessebres a recuperar el concurs infantil, que això
a part de la visibilitat, promou la cultura passebrista entre els vilatans de Torredambarra, i també el fet de fer aquest passebre tan gran...
Atreu molta gent de fora, ve molta gent de fora a veure l'espressament perquè clar, és que fa goig. Ja sé que sóc el president i tal, però és que fa goig. Jo l'estic muntant i ho disfruto, encara que hi ha dies que agafo uns perreos perquè no surt això, no surt allò, o salten els ploms o qualsevol cosa, que això sempre passa.
Però, bueno, que és allò, no?, que malgrat l'estrès diari de hem de fer això, hem de fer això, amb el Joel el tinc matxacat, amb l'Enric el tinc matxacat, hem de fer això, hem de fer... I, clar...
Ja tenen temps de fer tot això i temps no n'hi ha, però ho fem. I aleshores és això, que gràcies a aquest esforç de tots nosaltres, Torra d'Embarra pot vol dir un pessebre maco, maco de veritat. Molt bé, doncs va, vaig a preguntar-vos a tots com és aquest procés de creació.
Perquè feu primer com un esbòs o teniu, diguem que un esquema de com el voleu muntar. Entenc que aquí deu haver espai a la improvisació, però de forma relativa, no? O sigui, com és tot aquest procés? Bé.
Partint de la base, que és el que explica el Joan Maria, llavors a partir d'allí tot, ell que va indicant una mica el que s'ha de fer, i jo personalment el que fa és arrempar-me dalt del mostrador i fer tota la part del fons,
I anar de mica en mica amb el que tenim i el que anem fent, doncs anar muntant per blocs el que és tot l'espai del pessebre, començant des del que és la porta, llavors ja anem ficant per parts tot el que tenim fins que al final configurem l'estructura sencera del que és el pessebre i més enllà després els detalls finals. Ui, no es pot fer spoiler de res, no? No podem fer spoiler. Doncs no, doncs ja està.
Home, hi ha coses que sabem que han de ser-hi sí o sí i que no poden faltar. Està clar. Però innoveu d'un any respecte a l'Asa. Sí, sí, innovem, innovem. Enguany han fet un lloc nou i han renovat alguna casa i n'han fet de noves i hi ha un projecte que encara no l'han començat que jo crec que és el que donarà
el que ningú s'espera amb aquest pessebre, jo dic, encara no l'han començat, ho tenim en ment, no? Encara l'han començat, que és la part final, i ja està aquí Pudeler, i és això, ens ajuntem, fiquem les taules, i entre tots els més o menys, aquí podríem ficar això, què sembla això, això, això...
I llavors anem fent, no?, i ho diu el Joel. Ell s'empera dalt perquè és el jovenet, l'àgil, el que pesa poc, i l'Enric, doncs, el fa de pinxa i li va donar el material, i ell pam, pam, pam, pam, no? I vull dir que és feina de tots, vull dir, ma filla es fica allà al record amb les pintures, a pintar cases, a fer massilles, i jo, per exemple, doncs, començo amb el tema d'electricitat, i entre tots, doncs, fem...
Clar, això de l'electricitat, deia, salten els ploms. És tot un art i una tècnica fer la il·luminació, que és el que dona encant, no? Perquè, evidentment, ara, de cara a l'hivern, doncs els dies són més curts i s'obrirà pràcticament ja quan no hi hagi llum i és com important, no?, també tenir tota aquesta part de...
De la il·luminació, i deia el Joel, damunt del mostrador, perquè clar, és que s'aprofita l'estructura de l'antiga peixateria, no? És allà damunt on col·loqueu tots els elements. Sí, sí, allí posem unes taules al darrere i al davant ho posem horizontal unes peces.
i a partir d'aquí anem muntant, i bueno, ara sortirem d'aquí, anem directes cap allà altra vegada, i jo vaig a tardes, a la tarda hi va l'Enric, hi va el Joel, el Manu, i entre tots s'ajunten, i bueno, vam fent a veure què tal.
Molt bé. Doncs va, anem a centrar-nos en el calendari que teniu per endavant. Teniu deadline, que es diu, eh? Teniu data d'entrega perquè això s'inaugura el 5 de desembre a dos quarts de vuit del vespre. Serà el moment... Com teniu prevista aquesta inauguració? Encesa de llums, evidentment, no?
Bé, bon dia. Jo m'ocupo més de la part administrativa i, sobretot, de la econòmica i de l'organització dels esdeveniments. Aleshores, en principi, serà una presentació a nivell oficial, agraïment, sobretot, als departaments de la residència de cultura i de turisme, que són els que...
Ens ajuden amb totes les subvencions i buscar patrocinadors per totes aquestes qüestions perquè, evidentment, l'associació és ben petita i no cobren quota i ningú participa en aquest sentit econòmicament.
I aleshores serà una presentació més bé oficial i a partir d'ahir tindrem els horaris que ja sortiran en el programa de festes de Nadal. Però que també el tenim penjat a Instagram ja.
I està, com diu l'Elena, penjat ja en Instagram, no? Sobretot els dies, doncs, el cap de setmana fort, que és el 6, 7, 8, i després, a nivell de disponibilitat de cadascú, doncs, se farà els dies normals i els dies de Nadal també estarà, per almenys, obert,
les finestres, perquè clar, a tothom ens agrada estar a casa amb la família i finestres i llums perquè vegin el pessebre i intentarem estar-hi el màxim possible per tant els comerciants que tenen els mateixos horaris que nosaltres, que alguna vegada ens han comentat que quan tanquem la botiga no podem anar perquè ja està tancat. Intentarem els diumenges, dissabtes, allargar una miqueta perquè aquests comercials que participen també
amb la col·laboració de... de diversos... Patrocinis. Sí, patrocinis i això, que puguin veure també on han col·laborat, no? Molt bé. Doncs això, si no el trobeu obert, almenys sabeu que es pot veure des de fora, que també està bé.
Doncs, deia l'Helena que el primer cap de setmana serà el fort i, per tant, els dies 6, 7 i 8 fareu intensiu. Fareu horari de matí d'11 a 2 i després de 4 a 2 quarts de 8. La resta de dies, bàsicament, serà en horari de tarda, de 5 a 2 quarts de 8. A més a més, també hi haurà dies en horari de matí, els dies 14, 21, 28 i 31.
I, com dèiem, la nit de Nadal es podrà veure des de fora, però sí que obrireu el mateix dia de Nadal. Almenys al matí es podrà visitar i també al gener fins abans de l'arribada de Reis. Tots aquests horaris, com deien, els podeu revisar a Passebristes.tdb, al perfil de l'Instagram,
I bé, d'aquí pocs dies es presenten ja tots els actes de la fira. Hi ha una roda de premsa aquest divendres on es donaran a conèixer els detalls de tots els actes de Nadal. Us els anirem explicant aquí a la sintonia de Baix Gaià el dia.
i bé, entenc que és ara el moment d'apretar, de treballar una mica contra rellotge. I més enllà del Pessebre, torneu a optar pels concursos de Pessebre. Sabem que havia estat una tradició que els darrers anys havia costat i després ja amb la pandèmia vau haver de descartar-ho en certa forma, adaptar-vos...
el que es requeria en aquell moment. Hores d'ara, com tenim aquesta convocatòria? Hores d'ara, tenim ja publicat a Instagram el formulari d'inscripció digital per a totes les famílies que es vulguin apuntar al concurs infantil i també tenim les bases penjades. En breus farem ja la publicació del cartell oficial, llavors la gent també podrà accedir a les inscripcions mitjans en el QR que facilitarem al cartell, o fins i tot a la fira també tindrem inscripcions en paper, per si hi ha algú que està una mica més despistat i es vol apuntar a Instagram.
Sí, tu. Llavors, en principi, la passada del jurat serà diumenge 21 de desembre a la tarda, a partir de dos quarts de cinc, més o menys, fins que acabem, perquè és una cosa que comences però mai saps quan acabes. L'any passat eren les vuit del vespre que encara estàvem valorant i això que hi havia poques famílies apuntades, entre cometes, i vam fer dos grups de jurat.
I el diumenge, dia 4 de gener, un quart d'una, serà l'entrega de premis a la plaça de la Vila, en obert. Tota la gent que vulgui passar-s'hi estarà convidada a passar-s'hi i tindrem allà la...
tota parafernàlia muntada per també una mica cridar l'atenció amb els torrencs i torrenques perquè s'apuntin l'any que ve també. Tenim ja diverses famílies confirmades que volen apuntar-se, per tant ja és un gran què, i tenim ja diversos patrocinadors que ja ens estan fent el favor de col·laborar amb el concurs també.
Per poder donar aquests obsequis als premis. Quines categories? Perquè normalment ho feu per edats. Tenim dues categories, una de 4 cap a més o menys als 9-10 anys i una altra ja més amunt fins als 14. La primera és la categoria Cagané i la segona és la Pastoretta.
i normalment fem dos jurats, perquè acostumen a ser moltes cases a visitar, llavors ens ho dividim i hi ha unes tres persones de jurat per cadascuna. Normalment intentem optar per gent que estigui dintre del món de l'art, de l'escultura o així, catequistes, professors de religió i nosaltres mateixos des de l'associació també aportem gent.
Clar, diu visitar les cases, perquè aquest concurs cadascú munta el pessebre a casa seva i us obren les portes el 21 de desembre perquè pugueu valorar els pessebres. I quins detalls teniu en compte? Què fa que pugui tenir més o menys puntuació un pessebre? Perquè teniu com una sèrie d'ítems, d'elements que valoreu.
A les bases ho tenim molt millor explicat del que us ho explicaré jo ara, però la base com a tal és el naixement, l'anunciació, l'anada dels reis o l'adonació dels reis, això depèn de les figures que tingui cada família, i el cagamé. Després hi ha les famílies, sobretot els infants, a mi m'agrada molt el concurs infantil amb els més petits perquè comencen a innovar i et posen el Goku allà posat al pessebre o després et posen els Playmobils de construcció...
Vull dir que és molt xulo perquè veus com tota la curiositat i tota la creativitat que tenen ells i no tinc recursos de figures de pessebre reals, et poso el panxo que és el meu gos allà posat al costat i dius que és un pastor alemany. Al final és molt divertit també veure aquest factor més creatiu dels infants i a mi m'agrada molt perquè es passa per allà, veure el que han fet...
O sigui, nosaltres sabem el que és fer un passebre amb cara a Lluís a les peixateries, i llavors veure que ells també s'intenten esforçar i saber que allò després desenvoluparan, que potser aquest infant després s'apunta a l'associació, és fantàstic i és molt xulo. I és això, aquestes són les passes principals. Després s'ha de valorar, sobretot en la categoria de pastorets, la il·luminació, o més la part tècnica, si han fet servir materials reciclats també, i és una cosa que també valorem molt.
I la presentació de l'infant i saber que el pessebre l'ha fet un infant i no l'ha fet un pare. També és bastant important. Doncs ja ho sabeu, si teniu ganes de participar també en aquest concurs, a l'Instagram trobareu aquest enllaç per poder omplir el formulari. I us pregunto també, basant mà en l'experiència d'altres anys, a la Fira de Nadal tindreu paradet amb el pessebre retallable o alguna iniciativa semblant?
Sí, aquest any tornem a participar a la Fira de Nadal amb un stand que estarem a la plaça de la Vila, juntets al pesebre per intentar ajudar una miqueta a la presentació, ja que la gent vegi el pesebre, i tenim un taller de Nadal. Farem una...
un penjoll per posar l'arbre o per penjar l'arbre o per penjar on sigui. També participem en la ruta dels tions, tornem a participar, l'any passat vam participar i vam veure una bona...
Rebuda. Rebuda per part de tots i a turisme els va agradar molt, que és el que el fomenta. I també comenta que a la fira de Nadal tindrem, com l'any passat, per primera vegada ja aquest any, i ens repetim, el vi calent amb carquinyoli casolà. I inclús tenim l'opció també de sense gluten per la...
La gent que normalment no pot menjar res amb... que tingui farina de blat, no, del blat de guixi, però és per ells, no? Que va agrair molt i va ser tot un èxit.
Molt bé, doncs, us venen dies intensos amb la participació també al Mercat de Nadal, sumant-vos en aquesta ruta dels tions, que un any més es farà per tota Torre d'Embarra. Enguany hi haurà més tions per visitar. Per cert, que a la torre també tindrem la tiona, Ona. Ah, bé.
Us ho avancem en exclusiva aquí a Baix, gaire al dia, i bé, serà també una activitat divertida per fer amb la canalla, clar que sí, bueno, canalla i no canalla, eh? Tothom tenim una excusa per sortir a passejar buscant aquests tions que estaran repartits.
per tot el municipi. I hi ha no només els tions, sinó que a la Fira de Nadal també venem tions, enguany, perquè hem vist que hi ha una necessitat molt gran a les fires, i sobretot a la Fira de Torre d'Embarra no hi ha cap comerç que es dediqui a la venda de tions com a tal per les famílies, i enguany hem agafat uns quants troncs i hem dit, mira, els hi posem unes potes...
i les famílies podran escollir entre els dissenys que ja hi haurà allà o que els hi fem en el moment qualsevol disseny de cara o el que sigui amb l'opció també de vestir-los o no amb la barretina i la manta per tant això ja depèn de cada família que sàpigueu que teniu aquesta opció i que si us falta un tio o en voleu un altre que un tio sol sempre està solet, pobre
Doncs que sapigueu que nosaltres donem aquesta opció amb preus més econòmics dels que trobeu la normal a les botigues. Això també està bé dir-ho. Molt bé. No us avorriu, eh? L'associació de pecebristes, trobo. No, no, no. Bueno, s'ha d'innovar. Cada any s'ha de buscar el que no hi ha per posar-lo...
Obtindre l'opció de no marxar de Torre d'Embarra, sinó que aquí ho tens, no fa falta anar-se a Barcelona ni a Tarragona i omplir el que és Torre d'Embarra, que fa falta que hi hagi caliu intern. I tant, molt bé.
Doncs va, acabem aquesta entrevista avui amb l'Associació de Passebristes de Torre d'Embarra i Comarca. Animar la gent, això, que us contactin o que cerquin la informació a través d'Instagram, sobretot, no? Sí, Instagram és la manera més fàcil, si no pel correu electrònic també, que és d'associació Passebristes La Torre.
arroba gmail.com D'acord. Doncs bé, ja anirem a treure el cap pel pessebre. També recordem, s'inaugura el 5 de desembre a dos quarts de vuit del vespre i després el podreu visitar durant tot el desembre i els primers dies de gener.
Gràcies per fer-ho possible i per venir-nos-ho a explicar. Joan Maria Busquets, Joel Busquets, Helena Busquets, Helena Mateo i també Enric Cuguet. Que vagin molt bé aquests dies. Molts ànims. Fins la pròxima. Moltes gràcies.
Cada matí, de 9 a 11, connecta amb Baix Gaià al dia. On anem? Anem a descobrir el territori del Camp de Tarragona.
Doncs vinga, avui no anem a un poble, a una ciutat concreta, ni a un país concret, sinó que fem un recorregut pel camp de Tarragona i avui ho fem de la mà, o no sé si de dir, de les dues rodes, de l'Antonio Barrero. Bon dia. Bon dia, ho has dit molt bé, perquè evidentment aquesta descoberta la farem amb bicicleta. Jo vull explicar l'experiència que faig a diari.
de recórrer el Camp de Tarragona per situar-nos. Ara explicaré que vaig més enllà, fins i tot al Camp de Tarragona. Però el Camp de Tarragona me'l conec molt. L'he recorregut i el continuo recorrent a diari, sempre que la meteorologia i els deures o la feina m'ho permeten,
Doncs cada dia surto en bici, de bon matí, intento sortir per veure sortir el sol, sempre que és possible. Matinats, per tant, eh? Matino, sí, sí, és un dels objectius. M'encanta veure sortir el sol i sentir la fresca del matí, la humitat, aquella sensació agradable de pedalar sobre la bicicleta. Val a dir, i això també perquè alguno m'ho ha comentat, tens una bicicleta d'aquestes elèctriques? No.
tot el motor, són les meves cames, i per tant penso que té un mèrit, perquè fa ja 6 o 7 anys que ho faig. I t'han preguntat això, si la bicicleta és elèctrica? Algú m'ho ha preguntat, sí. Dic, sí, estic jubilat, però encara tinc força, encara m'aguanto.
Antonio, no et preguntaré què poses a la maleta, perquè imagino que maleta no fas, però què no pot faltar quan surts amb bicicleta? Molt bé, sí, sí, és una pregunta molt adient. Doncs mira, no pot faltar, per descomptat, tot l'equipament, és a dir, el casc, l'equipament ciclista, evidentment, que és...
Una roba especial, sobretot per, d'alguna forma, que el vent no t'impedeixi avançar. La bicicleta ha d'estar, evidentment, en condicions. Tota la sarda està engraçada. Faig una revisió periòdica i, sovint, les llums de posició, el mòbil, he de portar sempre el mòbil a sobre perquè és importantíssim. Ja surts sol, la bicicleta, entenc, no? Sí, sí, surto sol. Això també ho explicaré, si vols. Porto diners, pocs, però porto algun diner o la targeta.
Sabates a dins, perquè evidentment no són sabates de caminar normal de carrer, i de vegades quan veig que ha de ploure o està plovent, si no molt, em carrego a l'esquena una motxilla petita amb un impermeable. Perquè la pluja tampoc, si no és molt potent o no m'agafa en ruta, no és impediment perquè surti. No.
Per tant, no et fa por la pluja. No, no, al contrari, si no és molt forta. Hi ha vegades que he hagut d'aturar-me i esperar que passi, i quan no ha passat i tal, doncs recorro a que em vinguin a buscar perquè, evidentment, si la pluja... M'ha passat poques vegades, però sí, són dels incidents que també cal remarcar.
És segur amb bicicleta pel nostre territori? És segur, jo intento que sigui segur, però no és segur. No és segur perquè d'entrada els ciclistes no són massa prudents, t'he de dir. El fet d'anar sol d'alguna forma redueix aquesta inseguretat, però anar per carreteres que intento evitar-les és un problema perquè, jo ho veu tothom, quan va circulant amb el vehicle...
Veus aquestes colles de ciclistes que se'n van dos, tres, quatre i, a més a més, un al costat de l'altre, això és un perill, i mira que ho sabem, que això és perillós. El fet d'anar sol, evidentment, això no hi és, però sí que intento, a més a més, si vaig per la cartera, posar-me sempre el volal.
i no invadir, a més a més soc molt conscient, assenyalant sempre amb les mans, si vaig cap a la dreta, si vaig cap a l'esquerra. Intento també no tocar carreteres, que aquesta és l'altra qüestió, però evidentment estem tocant la Nacional 340 i poc o molt un dia o altre, o de sortir o de tornada, l'he de tocar. Perquè les rutes que faig, a més a més, intento que siguin circulars. Circular vol dir que intento anar i tornar per llocs diferents, sempre que és possible.
Deixa'm dir-te que aquestes sortides que faig tenen un objectiu que l'he estat rumiant i em sembla que és bo que ho digui. Té a veure amb l'activitat física, és a dir, intento mantenir-me en forma, que no és que estigui molt en forma, però si més no, intento mantenir-me aquesta forma física i creure-me a mi mateix que no em faig tan gran. Això m'ho vull creure.
I d'altra banda, em proporciona un sentiment de benestar, perquè evidentment el fet de secretar aquesta serotonina, que és aquesta substància química que tenim connectada al cervell i que ens dona felicitat, plaer, benestar, això ho noto. És a dir, el dia que no puc sortir amb bicicleta no és el mateix. En canvi, sortir amb bicicleta aquestes dues hores, dues hores i mitja que faig, tornar a casa, la resta del dia és més fàcil, tot és més positiu, tot és de més bon humor.
És a dir, que realment això de la serotonina no és una broma. Que emocionalment es nota, no? Es nota, sí, sí. Ho noto i, a més a més, és cert. I el dia o els dies que no puc sortir per X, no? No tens tan bon humor. No tinc tan bon humor. Intento tenir-lo, perquè no cal estar de mal humor...
Però no és el mateix, no és el mateix i per tant és un tema que és important. D'altra banda, això que ja he anat dient, aquesta descoberta del territori, que ara aniré una mica més a fons sobre el tema, i després que intento fer pedagogia d'aquests recorreguts. No he acabat de perdre aquesta cosa que porto a les venes de docent.
i les sortides van acompanyades sempre de fotos, intento fer fotos i tal, que les penjo a les xarxes, però no només les fotos, perquè sí, penjo les fotos i a més a més intento fer un comentari explicatiu, més o més llarg, més o més extens, del lloc on he anat.
Antòlio, planeges el lloc que vens d'anar o vas així una mica a la babalà? Bona pregunta. Cada dia quan surto tinc molt clar on vaig. El recorregut el tinc molt clar. El dia abans o dos dies abans, perquè tinc unes quantes rutes que les vaig previent, no el dia abans, en dos o tres dies, tinc unes quantes rutes allà al Calais. I el que faig és anar al Google Maps o al Comod, buscar-les, veure la ruta amb bicicleta, és a dir, aquella ruta que em permet anar amb bicicleta,
o combinar el camí i la carretera i a més a més després me la baixo el GPS que tinc que és un carú que el tinc insertat al manillar de la bicicleta i que és la guia, és a dir, allà quan surto i activo el moment de sortir el GPS m'està guiant pel camí que ja prèviament ja he buscat.
Intento que la ruta no duri, això abans ho he dit, més de dues hores, dues hores i mitja. Intento també no fer més de 30-40 quilòmetres al dia. Alguns dies en faig més. El màxim que he arribat a fer, que això ja no ho faré més perquè m'adono que ja començo a tenir una edat, han sigut 80 quilòmetres un dia que vaig anar a Serral.
L'altre dia més proper va ser a Sitges, que van 6,60, però la mitjana són 30-40 quilòmetres. Sempre tinc una destinació final, no surto a fer bicicleta per fer bicicleta, no és l'activitat física només, sinó que tinc un objectiu final, sé on arribaré.
i ho tinc previst, és a dir, és el que em costarà, més o menys, la durada que tindré, depèn també de si m'aturo poc, si m'aturo molt, si a l'hora de fer les fotos estic més estona, etcètera, perquè les fotos també, bueno, hi ha vegades que em faig fer la foto, hi ha vegades que la faig jo, hi ha vegades que em col·loco amb el mòbil, em faig una selfie, hi ha vegades que col·loco la càmera, li dono un temporitzador i corro per sortir amb la bicicleta del davant, faig de tot, és a dir, la sortida de bicicleta és una aventura diària que a més a més m'ho passo molt bé.
Digues, digues. No, no digues, digues. Redondant amb el que m'has apuntat, surto sol? Algú m'ha dit, home, no està bé que surti sol, és una mica perillós. Sí, és cert, però té més perill sortir en grup. Ho he intentat, però no trobo el grup en què els objectius siguin amb els que jo porto. La major part de gent que surt, que surten en grups i tal, van a fer bicicleta, a més a més...
I l'objectiu final final és acabar menjant en algun lloc o altre, fent unes bones esmorzades, que no ho critico, però no és el meu objectiu. Jo surto de casa esmorzat. Ja s'ho has esmorzat, eh? Surto esmorzat amb la dosi corresponent de vitamines i proteïnes i sempre amb algun fruit sec també en aquesta motxilla, que són les butxecas del darrere del...
de la jaqueta, i no... Alguna vegada que finalment puc anar a fer una xocolata amb jurros a un lloc que m'encanta, però habitualment no vaig a menjar, i la major part de ciclistes, i no ho critico, perquè és molt lloable i també molt respectable, surten a menjar i no és aquest el meu objectiu, i a part que això, dic, jo vaig a la meva, sempre he estat un tipus, això, que ha anat una mica a la meva, i per lliure, i sol, i no ho deixo de fer ara, al contrari, cada vegada m'agrada més sortir sol. D'acord.
Doncs vinga, anem a fer aquesta ruta pel Camp de Tarragona. Doncs mira, he recorregut els 14 municipis del Baix Penedès, els 22 del Baix Gaia i del Tarragonès, i és clar, anomenar-los no cal, però sí que he descobert en aquests municipis de tot. És a dir, quan surto en un municipi, no vaig només a trobar el municipi, sinó que vaig a buscar...
el campanar, aquella resta romana, aquella arquitectura modernista, aquella cova, aquell aveng, aquell refugi, si hi ha un riu, una riera, un bosc que té un aspecte concret que cal destacar, algun cim, que a vegades quan hi ha un cim destacable i a més a més no puc pujar amb la bicicleta pedalant, pujo amb la bicicleta coll, és a dir, hi ha vegades que la bicicleta la porto una mica o al costat o penja del coll segons on vaig.
Vull dir que la descoberta d'aquests municipis no és només el municipi en si, sinó allò que té d'interès. De fet, tinc un llistat enorme, enorme, perquè tot, a part de penjar-ho, ho vaig anotant. Un altre m'ha dit, podries fer també un llibre, no soc jo ni em va l'escriptura, però sí que tinc un llistat enorme de totes les visites que he fet, gairebé de totes,
I a més a més, això, dels llocs on vaig, faig la foto, les fotos corresponents, i penjo a les xarxes la descripció del lloc, i a més, en molts casos, contrasto el que ja sé o m'imagino amb allò que veig, ho comparo, i veig si allò està més desagradant, no ho està, perquè veig també moltes restes, masies, avencs... És una pena, eh?, les restes aquestes de masies, sobretot. N'hi ha moltes, sí, i...
barraques de pedra seca, els marges de pedra seca, és a dir, tenim una arquitectura rural increïble i a part d'altra banda també aquesta és una ruta concreta que a més a més me la conec molt bé fer tota la ruta modernista del Jujol
També he fet alguna descoberta d'alguns elements arquitectònics del Gaudí, he anat a Reus també a descobrir Gaudí i l'he descobert en altres llocs també del territori. Però només m'he mogut pel Camp de Tarragona, he estat també a la Conca de Barberà, he arribat fins a Comeditar a Serral, vaig arribar també a Montblanc, a Poblet, he estat a l'Alp Penedès, el tinc també gairebé tot recorregut, l'Alp Penedès és preciós.
Al Garraf és més lluny, però també ha fet algun municipi més proper. I després he fet la ruta del Císter, que la ruta del Císter l'he fet en tres moments concrets. Vull dir, no l'he fet tot a seguida. Un dia vaig anar a Poblet, l'altre dia vaig anar a Vallbon i l'altra vegada vaig anar a Santes Creus.
És una ruta també increïble que s'ha fet i es fa molts mitjans, però fer-la amb bicicleta té aquest al·licient. He descobert coses també interessants, molt interessants, com ara l'última descoberta que he fet aquí a Roda, que és aquesta ruta eròtica o festiva que hi ha els túnels de desguàs, els torrents de Roda.
És una troballa, ho vaig descobrir un dia i no en tenia ni idea. Són unes plaques com unes majòliques que hi ha sota dels ponts del desguàs dels torrents de roda, no un, de dos torrents. I són unes majòliques on hi ha al·lusions eròtiques i a més a més, no al·lusions, i a més a més...
Està dibuixat, a mà. A més a més, és molt suggerent, divertit, i que a més a més... I ben fet. Ben fet, sí, sí. No és una cosa xavacana, allò és una pintada marrana d'aquelles que estem acostumats a veure. No, no. I no hem descobert d'on prové tot això. No, ho he intentat i no trobo l'origen.
No trobo l'origen... Tard o d'hora ho acabaré vinguant, perquè he anat dues vegades i estic una mica més a bro, però encara no puc dir res. Dir també que tot això, evidentment, surto a l'estiu, surto a l'hivern, hi ha dies que em pèlo de fred, els guants em protegeixen, però hi ha dies que torno... tot i que sugo, no? Però el més molest de tot, més que la pluja, és el vent. Els dies que fa vent, això sí que em costa, perquè pedalar quan portes el vent de cul, bé, però quan el portes de cara...
és complicat. Com ara avui, que he anat a les madrigueres que hi ha a la platja de Sant Salvador, de nada, molt bé, tenia l'aire de cul, però de tornada m'ha costat molt. A més, de nada, quan és baixada, problema, però quan és pujada i portes l'aire de cara, costa una mica més.
Dir també, perquè algú s'ho pot estar preguntant, i he dit que la bicicleta no és una bicicleta elèctrica, és una bicicleta en la que la força dels meus... S'ha de pedalar. S'ha de pedalar. És una bicicleta aerodinàmica 3T, és de fabricació italiana, és una bicicleta que està feta amb fibra de carboni i té, d'una banda, el component de rigidesa, és molt rígida, però d'altra banda és molt lleugera, pesa molt poc, pesa molt poc.
No sé si em deixo alguna cosa, però podria entrar, si vols, a descriure algun àmbit. Sí, clar, anem a conèixer una mica més a fons aquests llocs que visites. Pregunta'm, pregunta'm, perquè jo tinc al cap moltes coses. Pregunta'm tu. No ho sé, et sembla que anem a algun poble del Baix Gaià, que és el que t'ha sobtat d'algun poble del Baix Gaià, o creus que coneixem prou el territori?
No, no, no, jo estic segur que només... Quan estem dient això del Baix Gaià, molta gent d'ho dic, què és això del Baix Gaià? N'estic segur que la gent no sap... Bueno, què direm si hi ha el tarragonès? Aquest concepte de tarragonès, perquè a més a més és una comarca híbrida que està feta una mica de tot allò que van sobrar a les altres. Hi ha el camp, hi ha el Baix Camp, i el tarragonès perquè és la resta de territoris. Però diríem, li falta una mica d'entitat, i la entitat li dona la capital, Tarragona.
Però per mi té molta més identitat al camp i té molta més identitat al Baix Camp. I el Baix Gaia és aquesta subcomarca de la que jo reivindico perquè té uns trets molt diferenciats i que, evidentment, l'eix central que les uneix és el riu Gaia, que des del seu naixement allà
ben amunt a la conca de Barberà fins que desemboca aquí al Gaiar, recorre només el riu Gaiar, ja és una meravella, i per tant tots els pobles pels que passa o que passa a prop són una meravella. Pobles que són una meravella? Salomó, Salomó és un poble molt bonic, que té una arquitectura popular molt interessant,
també ho és si tirem més amunt. Et vaig a fer un repte. A veure, anem a parlar dels municipis del Baix Gallà i em dius què destacaries de cada un d'aquests pobles i ens ho descrius una miqueta. Vinga, has començat amb Salomó. Doncs va, Salomó. Salamó, que diuen Salamó, eh? Els de Salamó diuen Salamó. En sèrio? A mi em costa una mica. Com que soc de les Terres de l'Ebre, a mi fer les vocals... No, no, però d'acord, ho respecto. A més, ho tindré en compte a partir d'ara.
Doncs què hi podem trobar, Salomó? L'església, una església que, a més a més, sempre dic que els campanats de les esglésies d'alguna forma estan dient la identitat i és un element, evidentment, molt visible. I l'església de Salomó, des del principi fins ara, manté l'estelada. I per mi això diu molt, és a dir, un poble que en aquestes alçades, quan ningú parla del procés ni d'independència, que hi hagi municipis
és igual el culo de l'Ajuntament i de què governi, però que mantinguin l'estalà, que estigui al campanat de l'Església, dius, xapó. Això és el que destaco. Renau.
Renau és un poble interessant, potser el més interessant és l'ermita de Renau, que és una ermita que va retocar a Jujol i que està a l'entrada del poble. És un municipi bàsicament que viu de l'agricultura, molt despoblat, però que últimament té un cert atriu turístic i hi ha moltíssima gent que el que s'ha fet cas és que les ha refet i fins i tot que les ha comprat. I l'atractiu més enquet és això, l'ermita remodelada per Jujol.
Ah, molt bé. El Catllà? El Catllà és un municipi interessant, bàsicament el que té, diríem, que és l'embassament i després també tota la zona que s'ha fet nova a l'arribada del poble, que és on hi ha una antiga fàbrica que era una antiga fàbrica tèxtil i allà hi ha la desembocadura del... Ai, perdó, arriba al Gallà, s'ha fet una bassa i és un espai lúdic molt interessant. A prop, a més a més, hi ha els túnels del tren que, a més a més, s'utilitzen per fer...
per fer escalada i aquell espai és preciós, què diríem del castell i què diríem del nucli antic, a més a més té un nucli antic molt bonic i a més a més un lloc també que té un parell de llocs per anar a esmorzar, abans he dit que no anava a esmorzar, he anat en altres moments, però que té dos llocs per anar a esmorzar que són també interessants, no vull dir noms.
D'acord, per cert, aquesta fabricada que anaven a fer un habitatge d'aquest, per gent gran i això, i sembla que està molt aturat. Sí, està aturat. El lloc és preciós, vull dir que seria un lloc ideal perquè és que el lloc on està ubicat, i és una casa enorme, i a més a més penso que és possible perquè no està massa malmesa. Vespella de Gallà.
Vespella, ah, Vespella el que té és el castell, té un castell amb unes vistes increïbles, és el municipi que quan arribes dalt de tot, costa arribar, és dels municipis del Tarragonès i del Baix Gaià, que estan més enfilats, però quan arribes dalt i has superat aquell tram final i arribes al castell i aquella silueta del campanar del castell amb l'església, albirant tot el camp de Tarragona fins al mar, allò és una meravella.
Vespetlla de Gaià com a tal no té un nucli important ni bonic, en qualsevol cas direm que això, que pujar només per arribar fins dalt, i ho recomano, fins i tot acostar-s'hi amb cotxe perquè la vista que hi ha des de dalt és preciosa.
La Nou de Gallà. La Nou, home, la Nou la tenim aquí més a prop. La Nou és un poble al que hi vaig sovint. A més a més hi viuen amics també. Moltes vegades la descobertat que faig és de paisatge humà. Hi ha vegades que quedo amb amics per trobar-los i parlar i compartir. I en aquest cas a la Nou hi tinc amics. Hi tinc amics ja de l'època del...
de quan treballava a l'institut, i és un poble que té també el casc antic, no és una població que tingui res molt destacable, però sí que la part on hi ha la biblioteca, on hi ha tota la part del mirador una mica, evidentment no és el de Vespella, però també té un mirador interessant a la part del nucli de la part antiga. També és interessant, sí.
La Riera de Gallà. La Riera té... Només entrar, té un plataner allà a l'entrada, amb una rotonda preciosa, amb el nom, i a més a més a la dreta hi ha Can Martí, que és un edifici que hem recuperat i hem convertit en...
amb un restaurant, a més a més, un restaurant de nivell, de luxe, en què s'hi van bodes, bautices i comunions, però és que el lloc és preciós. Jo vaig demanar permís per passejar-m'hi i realment han fet una transformació, una remodelació de l'espai molt interessant i, a més a més, han respectat molt el que era la masia antiga. Can Martí de la Riera és molt interessant també.
La Pobla de Montornès? La Pobla està aquí a tocar. De la Pobla jo destacaria el cim, el cim del punt més elevat, que ara no em surt el nom. El cim que hi ha més amunt, que he pujat des dels llocs on he pujat amb l'inici, que he pujat unes quantes vegades, he pujat per Bonastre, he pujat per la Pobla, he pujat per Salomó...
i que és un cim que té molt d'interès per la vista també i que a més a més és un punt geodèsic interessant. El poble també, no vull treure-li mèrit perquè el poble també té evidentment l'ermita, que és un lloc on es fa el pessebre vivent i que també té un cert encant com a arquitectura popular.
Anem a Altafulla, va. Altafulla té molts elements. Altafulla té un casc antic preciós. Tot el casc antic d'Altafulla és una meravella. És de les poblacions on jo, si hagués de triar un lloc per anar a viure, no marxarà de roda, evidentment, però Altafulla sempre m'ha tret perquè trobo que té molt encant. El casc antic el trobo interessantíssim.
Molt cuidat, no? Està molt cuidat, sí. A diferència d'altres municipis que no el tenen tan cuidat, el casc antic d'Altafulla m'enamora. He anat molt sovint, és dels llocs que més he visitat i continuo visitant-lo. La sortida d'aquí dos dies torna a ser d'Altafulla.
Torre d'en Barra. Torre d'en Barra és una població que tinc molt carinyo i vaig viure un any, vaig estar de llogater amb una urbanització que hi ha a les afores, a Babilònia, no em sortia el nom, a Babilònia, vaig viure un any, allà va venir a néixer el meu fill gran,
Torrenbarra és un municipi que té una entitat també important. Vivia a casa d'un pescador que a més a més ens portava cada dia el peix que pescava o que li sobrava i a més a més era això un peix acabat de pescar i era increïble. I tinc aquest record, aquestes vivències perquè va ser el primer any que vaig viure de casat. A més a més vivim a Torrenbarra però jo anava a treballar a Tarragona
I la meva dona anava al Vendrell i ens trobàvem a Torrenbara com a punt intermig. Torrenbara també té molt encant, és molt bonica. A més a més, Baixamar, la part de Baixamar també és molt bonica.
Creixell? Creixell és un municipi que m'estimo molt i en aquestes dels casos on hi ha una gent també encantadora i on he fet amistats a posteriori que valen molt la pena. Jo de Creixell vull destacar el Campanar de Jujol, que és una mervella, aquella cúpula final del Campanar amb aquella part final de Jujol, amb aquella inscripció que a més a més és una creu interessantíssima, m'agrada molt.
Però és que Greixell, el nucli, no és tan gran i potser no és tan cuidat com el de Fulla, però també és molt bonic. El castell, que és un castell que no he visitat per dins, però m'agradaria visitar-lo. I després també, evidentment, la part de la platja és més interessant. De Greixell, destacar que la part, diríem, marítima, allà s'hi han rodat un, per allò d'altres de pel·lícules, la platja i també les cases, i són localitzacions de cine, que és curiós perquè un poble tan petit, i en canvi, ha tret productors i productores de cinema que té molt d'interès.
Roda de Barà. Roda de Barà, què direm? No està bé que digui que és el poble més bonic del Baix Gallà, però sí que és el poble on visc, és el poble on ho tinc tot. Aquí tinc la vida i tinc la família i tinc tots els meus amics i amigues i fa molts anys que hi visc i me'l sento molt meu. Roda de Barà és un poble que té molts encants i aquí les persones també són molt acollidores.
i és un poble que a mi m'ha obert els braços des del primer dia que vaig arribar i me'l sento molt meu, em sento fill de roda. Per cert, també nuclis com, per exemple, Ferran, que també... Ferran, tot i que no és municipi, que no està constituent municipi, però Ferran és un nucli interessantíssim amb el castell, el castell de Ferran, o Virgili, també, que és on va viure Vigasluna, hi ha diferents nuclis també de població que tenen el seu interès...
És tot un recorregut que val la pena molt fer-la amb cotxe, amb bicicleta, evidentment amb bicicleta, que és més ecològic, és més econòmic i és més sostenible.
I tot i que no forma part del Baix Gaià, Bonastre, però són veïns nostres. Sí, Bonastre també. I també sabem que tenim molts oients de Bonastre, per tant hem de parlar de Bonastre. De fet, jo penso que, no diré que sí que Baix Gaià, però sí que és Tarragonès, evidentment Bonastre. És Baix Penedès, eh? És Baix Penedès, suposo, per qüestions econòmiques i està bé i és respectable, però evidentment per mi...
per territori està molt més vinculat al tarragonès, ja no diré Baix Gaià. Bonestat té sobretot una pica baptismal i un sagrari a l'església de Jujol, que valen molt la pena, és una meravella. És que jo sóc un frofo del Jujol, i un dia o altre també parlaré de tot el que sé de Jujol, que és molt, tot i que no ho sé tot,
però sempre que intento trobar el moment, anar a veure allò que ja veig, perquè m'ho conec tot aquí al Camp de Tarragona. I el que no hi ha al Camp de Tarragona també. Penso que de jo l'ho conec tot. Però això, l'esgràcia de Bonastre té aquests dos elements, que valen molt la pena entrar-hi, ni que sigui només per veure això. Doncs déu-n'hi-do aquest recorregut que hem fet, no? Sí, déu-n'hi-do. Ens hem esgotat. Has fet un examen, sí que m'has esgotat, sí.
Moltíssimes gràcies per acompanyar-nos aquí a Baix Calla el Dia. Encantat. Gràcies. A tu. A la vora d'un petit riu Que s'arrossega lentament
N'hi ha una vila, pipi-pipi, la vella del camp. Ens avisteix a créixer per-nos grans. Recons i records que mai no s'oblidaran. Perquè som Rocca ià, Rocca ià, Rocca ià, Rocca ià, Rocca ià, Rocca ià, Rocca ià.
Són els Roc Gaià els que estem escoltant ara mateix de fons, precisament amb un tema que es diu així mateix, Roc Gaià, de Vilavella. Sonia Camí, escolta, va la mar de bé, no?, aquest tema musical per acabar d'arrodonir tot aquest viatge radiofònic que hem de fer.
Molt adient, molt adient, Edu. Val a dir que avui hem fet un viatge una mica diferent als que acostumem a fer, que sempre carreguem maletes, agafem avions, fem molts quilòmetres, i avui n'hem fet molts, però com bé heu escoltat els hem fet amb l'Antonio Barrero i les dues rodes i les seves cames, que hem fet aquest recorregut pels nostres municipis, pel nostre territori.
Fantàstic, molt bé. Escolta una cosa, mira, ritme de rock que ja nosaltres avui posarem el punt final a baix o al dia, però abans, sisplau, reflexionem, sisplau, reflexionem, perquè hi vam acabar de manera precipitada, sense frase cèlebre, així que, vinga, va, avui tens tot el... No, tot el temps del món, no, però tenim una bona estona per acomiadar-nos com cal.
Vinga, doncs ens acomiadem com cal. Avui la frase que hem escollit és de Henri Ponquer, que va ser un matemàtic francès, i va dir, una paraula ben escollida pot economitzar no només 100 paraules, sinó 100 pensaments.
Molt bé, escollir bé les paraules, eh? I això s'ha de fer bé, els que fem ràdio i tothom. Ho intentem, almenys ho intentem. I a més a més ben dites, eh? Correctes, eh? Sense dir paraulotes, no? No, també, això que és important. Home, de vegades algun renec, algun sant baixa de vegades, eh? Sí, s'escapa, s'escapa, sense voler, s'escapa. Però vaja, segur que ens perdonen els nostres oients.
Raquel, a veure, que et sento respirar de fons o riure per sota el nas, ja no ho sé. M'has deixat flipadíssima amb aquest Roc Gaià. Ara em passaré tot el matí amb el Roc Gaià. Ja em conec. A mi quan m'entra una cançó al cap ens passem aquí a la redacció amunt i avall. Doncs escolta, mira, te'n posaré una altra per acabar de Roc Gaià, així per acabar com toca el programa, et sembla?
Molt bé. És gaire antiga aquesta cançó o què? Té uns anyets, no? Ostres, et diré que això... És anys 90, anys 90, potser. Sí, anys 90, anys 90. Ara m'enganxes, però no t'ho sé dir-me exactitud. Sí que molt ràpidament he dit, va, com acabem el programa avui? I he entrat en aquesta plataforma en què molts tenim un compte per escoltar música i he buscat i dic, mira, ja que l'Antoni ens ha portat aquest tomet. M'ha encantat. Acabem també amb un tema de...
a casa. Va, mira, posarem el polifinal amb un dia més dels Roc Gallà. Sònia, Raquel, que acabeu de passar un molt bon dia. Fins demà. Molt bon dia a tothom. Adéu-siau. I a tots vostès els esperem demà a l'hora de sempre. A reveure. Les pedres del camí ja no et fan mal.
i els arbres del costat t'espantaran. I cap al migdia sota un garrofer,
Ona la Torra, la radio de Torredembarra. Tu compañía de telefonía en Torredembarra es EGM Telecom. Te ofrecemos llamadas y datos ilimitados en tu teléfono móvil por solo 25 euros al mes. Y atención, si contratas la fibra óptica con nosotros, disfrutarás de 500 megas en tu hogar, más un teléfono móvil con 60 gigas de datos y llamadas ilimitadas, todo por solo 40 euros al mes. Vale.
Para más información entra en egmtelecom.com o llámanos al 611 527 377. 611 527 377. EGM Telecom, tu compañía de telefonía de proximidad.
Busques un lloc tranquil per gaudir de la cuina catalana? Al restaurant L'Ermita d'Altafulla t'esperem tots els dies al migdia i les nits de divendres i dissabte durant tot l'any per dinar sota el solet d'hivern envoltat de natura. I no pateixis pel cotxe. Tenim pàrquing gratuït per a tothom. Vine i descobreix el gust de la calma amb plats de la terra i vistes úniques. Restaurant L'Ermita d'Altafulla. La teva taula t'espera.
Podeu trobar més informació a la web de Galera Group o al telèfon 600 433 213. Us hi esperem.
Si t'agrada la bona música dels anys 60, 70, 80, escolta Ona la Torre a les tardes de diumenges de 5 a 7. És el temps del Cocodril Club, tot un clàssic de la ràdio. Recorda, diumenges de 17 a 19 hores a Ona la Torre, 107.0 FM. Cocodril Club, el programa revival de l'Albert Malla. Hasta luego, cocodrilo. No pasaste de callar. Hasta luego, cocodrilo.
Famílies, sóc Andrea Vidal, consultora en criança conscient i amb mirada sistèmica i al programa Coses de Crios tenim l'objectiu d'acompanyar-vos i inspirar-vos en la criança dels vostres fills. En cada capítol us proposo posar-vos les ulleres
per a veure més enllà del que podem apreciar a simple vista la vida quotidiana en la nostra criança. Podeu escoltar coses de crios cada setmana a la vostra ràdio local.
A la nostra pàgina web ens pots escoltar en directe. Llegir les notícies del dia i recuperar tots els continguts a través del servei de podcast. Estigues al dia de tot el que passa a Torredembarra, al Baix Gaià i al Camp de Tarragona. Segueix-nos a www.onaguiolatorre.cat
Notícies en xarxa.
Bon dia, són les 11, us parla Maria Lara. Dispositiu en marxa aquest matí de la Guàrdia Urbana per desallotjar tres nuclis d'assentaments situats sota el pont de Calatrava de Barcelona, al costat de les obres de la Sagrera, un dels quals ahir es va incendiar. Segons el tinent d'alcaldia d'àrea de prevenció, seguretat, convivència i règim interior, Albert Valle, es tracta d'una actuació necessària per tal de garantir la seguretat de les persones que hi eviten degut al malestat de les instal·lacions d'aquests assentaments.
I deixar clar que la nostra prioritat és clara, garantir la seguretat i donar resposta social a les persones afectades i aquesta era una actuació necessària per prevenir riscos greus i per protegir la integritat de tothom. Som conscients que a la ciutat de Barcelona tenim situacions semblants i per tant estem també disposats d'afrontar-les des de la perspectiva de l'emergència i de l'atenció a les persones més vulnerables.
Segons el consistori, s'oferirà una alternativa d'habitatge a les famílies més vulnerables que hi habitaven, que són un total de 30 persones, entre els quals hi ha 4 infants. I l'Audiència Provincial de Tarragona arxiva definitivament la querella criminal presentada l'octubre del 2021 per l'exgerent de turisme contra l'alcalde de l'Espluga de Francolí, Josep Maria Vidal, per presumptes delictes de prevaricació, revelació de secrets i calúmnies, així com assetjament laboral. Ens amplia aquesta informació la Laia Molner de l'Espluga FM Radio.
Els fets es van iniciar a l'octubre del 2021 quan l'Ajuntament de l'Espluga va suspendre de sou i feina que en aquell moment ocupava la gerència de turisme del municipi. L'acusat es trobava en un procés judicial a causa de la denúncia d'una ex-treballadora de la mateixa oficina per presumptes agressions sexuals. Els gerents sempre van agafar els fets i finalment va quedar absol. En quedar apartat del seu lloc de feina per part de l'Ajuntament, el treballador es va carellar contra l'alcalde
per presumptes delictes de prevaricació, revelació de secrets de funcionari, calúmnies i assetjament laboral. Unes acusacions que han quedat arxivades definitivament pel jutjat de Valls, assegurant que l'alcalde ha treballat dins de les seves pròpies funcions.
I nova sessió de control al govern espanyol al Congrés, on el líder del PP, Alberto Núñez Feijo, ha afirmat que la seu central del PSOE a Madrid és una claveguera que Pedro Sánchez ha portat a la Moncloa i que la seva moció de censura contra Mariano Rajoy no va ser contra la corrupció, sinó per la corrupció del seu propi partit.
En la seva rèplica, el president ha insistit que tant el seu partit com el seu executiu han actuat sempre amb tolerància zero contra la corrupció i no amb zero respostes, que és precisament el que fan els populars. De la seva banda, la diputada de Junts, Míriam Nogueras, ha tornat a denunciar els incompliments del govern de Pedro Sánchez amb el seu partit, mentre que el president espanyol ha destacat un cop més, que gràcies a la llei d'amnistia a Catalunya ara està molt millor que ara fa set anys. I això és tot fins aquí a les notícies en xarxa. Notícies en xarxa
Ona la Torre, la ràdio de Torredembarra, la teva ràdio de proximitat. Aquesta setmana la farmàcia de guàrdia a Torredembarra és la farmàcia Cogul, carrer Antoni Roig, número 14, 977 64 0003, farmàcia Cogul.
Sintonitzes Ona La Torre, 107.0 FM i ona-latorre.cat.
Doncs avui ens han deixat entrar, ens hem colat, com aquell qui diu, a Calma i Am, l'assaig que farà possible l'estrena d'una nova obra teatral que preparen usuaris de Càritas, també de la Fundació Onada, de la mà de, possiblement, les persones més teatreres que tenim a Torre d'en Barra, Carles Marquès i Carme Canyelles, com esteu?
Què teniu entremans, literalment? Literalment entremans, tenim uns papers. Què diuen aquests papers? Aquests papers són un text que es diu Parlen les àvies, perquè està basat en un llibre que va publicar fa uns anys el Jordi Sunyés, per tant, és un llibre en què parla...
amb un seguit de persones, de dones d'un poble, que no es troba d'embarra, però nosaltres ho hem adaptat, i també hem adaptat, diguéssim, les històries a les històries que ens expliquen aquestes senyors. Per tant, a partir d'un llibre, diguéssim, hem fet una selecció de textos que els que ens han semblat més interessants, divertits, o que podien donar més joc, i els hem traslladat aquí, és a dir, hem trencat els topònims i tal,
I bé, doncs ara estem assajant aquest text. S'ha de dir que a partir d'aquest llibre o d'aquest text del Jordi Sonyer jo he fet una narrativa, és a dir, una història com si vingués un programa de televisió, un gran programa de televisió, aquí a Torredembarra per estrenar un programa que es diu justament Parlen les àvies,
I, per tant, també tenim el presentador, també tenim un jurat i també tenim un final en el qual es dona un premi o no a alguna d'aquestes històries.
Doncs anem a preguntar també a la Carme com ha estat la preparació d'aquesta obra, com han anat els assajos? A veure, hi ha gent que ja fa tres anys que estem treballant amb ells i ens els coneixem, ja sabem què els podem demanar, d'altres s'han incorporat, fins i tot hi ha una persona que s'ha estrenat amb el català després de no sé quants anys, ha fet un gran esforç i jo estic molt contenta. I després, el que es tracta d'aquest teatre,
És aquest autoconeixement que ni elles saben que el tenen, la capacitat que tenen, perquè per circumstàncies de la vida són persones que han treballat i no se'ls ha dit mai que bona que ets fent això, i tots tenim aquest potencial, i aquest autoconeixement és el que ens ha interessat.
Ara ho pregunto als dos, al Carles i a la Carme. Aquest exercici de portar a escena una obra teatral entenc que complementa part de l'oferta que fa Càritas amb els tallers de memòria, amb aquests espais per socialitzar, sortir de casa, acompanyar-los. Entenc que ha estat com un revulsiu a les seves vides això d'incorporar al teatre, oi?
Sí, i a part, doncs, és aquesta part emocional que molta gent que la pateix en solitud, gent que viu sola, i aquí s'expressen, i aquesta part emocional és la que ens interessa.
Més que el teatre, no? Sí. Molt bé. I Carles, com ha estat aquesta experiència? Tu vens de tocar moltes tecles a l'àmbit teatral, no? Des d'escriure, en aquest cas també adaptar. Ara estàs fent com de codirector, entenc, de la mà de la Carme.
Sí, diguéssim, jo faig més la part de text, de generar el text o de triar-lo o de pensar-lo, i la Carme fa més aquesta part que deia, emocional, de treure-hi matisos, de treure-hi coses com d'elles mateixes, ni saben també la veritat ara que no se sent ningú.
A ella se li obren molt més, per raons òbvies, que no a mi, clar, perquè aquí d'alguna manera també estem tocant temes com això, el bateig, el matrimoni, l'expectativa de vida, que en alguns casos no s'acompleix, gent que podria tenir capacitat d'estudiar no ho ha fet, és a dir, que els ressona molt,
per dues raons, perquè el text ja està buscat que ressoni i perquè la Carme, sobretot, els sap fer ressonar, treure aquests matisos, aquests sentiments. Per tant, diguéssim, aquí s'oneix una mica la lletra de la cançó, que seria el que jo aporto, i la música, la música que ressona de l'interior d'aquestes persones.
Doncs va, anem a parlar amb aquestes persones que participen, amb aquest elenc que està assajant. Comencem per veus conegudes d'Ona de Torre, perquè són companys de l'emisora. La Montse Jansà, que és una de les veus d'onada FM, i el Rafel Canes, que també el tenim a onada FM, amb la secció de Sabíeu què, i ara fent de què? D'actrius, d'actors? Montse, és així, no?
Sí, sí, és molt maco, molt divertit, també molt dinàmic perquè, no sé, té una cosa que et fa treure coses. Molt bé. No podem estripar gaire el text, no podem fer spoiler, que se'n diu avui, no? Però què ens pots explicar una mica del personatge que interpretaràs o del que més t'ha agradat d'aquest text?
Jo faig com de reportera.
i dono peu a les protagonistes de l'obra, a que parlin de la seva experiència, o sigui, fictícia, però que parlin sobre l'abans i això. I és molt complicat aprendre's el text i tot el que comporta?
Bueno, no, és anar practicant i no sé. Molt bé, doncs aquí esteu practicant moltíssim. El Rafel també. Rafel, com estan els assajos? Tu ja havies fet d'actor perquè has fet algunes coses a la biblioteca Mestre Maria Antònia i l'any passat també hi eres, oi? Doncs jo l'any passat vaig començar el primer any aquí a Càritas que vaig fer l'obra de teatre i aquest és el segon any.
Què, t'està agradant l'experiència o què? Sí, m'encanta, m'agrada molt, sí. Puc preguntar també què interpretes tu, com és el teu personatge? Jo soc el jurat, el jurat. Molt bé, o sigui, cantarem que hi haurà com un concurs o alguna cosa així? Sí. Molt bé. Tu passes bé, llavors recomanaries l'experiència de fer teatre en els teus companys? Jo per mi sí, ho recomanaria, sí. Molt bé.
És molt diferent l'obra de teatre d'aquest any respecte a la de l'any passat? Home, ha canviat per bé, sí, ha canviat. Molt bé. Doncs, Rafael, veiem que estàs molt ben acompanyat, tot dones, esteu el Carles i tu. Bona gent, bones dones, sí.
Molt bé, doncs el Rafel que ja té experiència amb això del teatre i el podrem veure en aquesta estrena que sabem que serà el desembre, abans de Nadal. Jo us donarem els detalls, de moment anem generant una miqueta d'expectativa. I jo m'assec aquí al costat de la Lucía, que la vam entrevistar... La vam entrevistar un dia a casa seva, perquè ella és usuària del programa Bon Dia...
Li hablo en castellà, no. Jo crec que ella és de les que ha fet l'esforç també de parlar una mica en català. Lucía, què tal l'experiència?
Muy bien, me gusta mucho y por eso vengo. Y porque son todos muy amables y muy buenas personas. Y me gusta y vengo por eso. Lucía, ¿y habías fet teatra cuando eras pequeña, cuando eras una niña? Cuando eras pequeña, de 6 y 7 años yo, en los corrales, poníamos los telones como podíamos y hacíamos teatro. Y mira, desde entonces, pues me gustan todas estas cosillas. Sí.
¿S'ho passa bé? ¿Se lo está pasando bien aquí? Lo principal, que como me gusta, pues me lo paso bombo. ¿I qué tal los ensayos? Bien, muy bien, muy bien. Nos lo explico a ti, con todo muy riquete bien, muy talentoso, diciéndonos las cosas y todo, muy bien, muy bien. Fantàstic. Doncs anem a preguntar a més actrius. A veure, com us dieu vosaltres? Ja em dic Isabel Verdaguer.
Maria Antonia Luna. Com està anant aquesta experiència de fer d'actrius ara? Mira bé, jo ja és el tercer any que participo i per mi ha sigut un desafiament perquè jo no m'havia fet mai i vaig pensar per què no?
i dic, bueno, endavant, ja és el tercer any, perdó, i molt bé. Aquí, mira, aquí anoten coses, veus? Molt bé, veiem que tens... I tot això, però molt bé, molt bé. Veiem que ha subratllat aquí força text, tot això, us ho apreneu de memòria? Bueno, llegint, però bé, i cada setmana, per la Carme i el Carles, que ens corretgeixen, i veia, bé, bé, bé, us recomano, la veritat és que sí.
Molt contenta. Molt bé. I què us recomanen? Entenc que és important vocalitzar. Sí.
I projectar la veu. I sobretot jo que sempre em diu la Carme, no corris, no corris, corres massa. I ara em sembla que vaig ja més, més a poquet a poquet, però m'acosta, m'acosta. Però bé, bé, bé, la veritat. Molt bé. Suposo que és important entendre el text per poder transmetre, no? Està clar. Sí, és aquest el sentit. A més a més, jo som de que parla...
castellana. Doncs ara, a més a més, estic... Bueno, ja fa molts anys que soc aquí, des de petita, però el català per mi és la meva llengua. Per tant,
I mi disfruto molt aquí, amb tots ells, i l'obra també m'agrada molt, amb les companyes i tot. És divertida, és còmica, o té un punt tràgic, o és més aviat realista? En té de tot. Una mica de cada cosa. És veritat el que diu la Marian. Té una mica de tot, però m'he sentit una mica còmica. Però bé, de tot, de tot, de tot, molt bé.
Molt bé. O sigui que l'experiència bé. Assageu un cop per setmana? Sí, sí, sí, cada dimecres. Sí, sí, sí. L'any passat també ho vam fer i vam fer també les bruixes Santa Fulla. No en recordeu? D'aquesta? Fa dos anys, el primer any. Fa el primer any que vam comer.
No, va ser l'any passat. L'any passat vau fer l'obra de l'Iris, no? Que la vau fer allà a Clarà? Sí, sí, la de Clarà, sí, sí. Va ser el primer any, les Bruixes d'Altafolla, sí. També em va agradar molt.
Molt bé, o sigui que veig que us ho passeu bé, esteu aquí a la mar de rialleres. Primer, per estar soles estàs molt, molt tristes i quan ens juntem agafem una alegria i una d'això que quan arribem a casa cantem i tot. Fantàstic. És així, perquè la veritat aquí t'ho passem molt bé.
Quan una diu una cosa, l'altra diu una altra, el Carme i el Carles també, ens diuen això s'ha de fer així, s'ha de fer això, i vull dir que... És això. Cada setmana, el que t'he dit jo, anar apuntant coses i llevar...
dient, bueno, aquí més, aquí menys, tens que fer-ho d'una manera, tens que fer-ho d'una altra, saps? Però bé, bé, jo m'agrada molt, la veritat m'ho passa molt bé. Molt bé, doncs això segur que es transmetrà el dia que facin l'estrena en oberta a tothom. Anem a parlar amb dues veus més, dues de les actrius que també intervindran. Com us dieu vosaltres? Jo em dic Montserrat, Montserrat de Ron, i jo Manoli.
Com ha anat l'experiència? És el primer camí que vosaltres feu teatre o ja havíeu participat altres anys? Jo ja és el tercer any. Realment m'ho passo bé, m'ha agradat molt aquesta experiència. Dono les gràcies als voluntaris que dediquen tantes hores amb nosaltres, de la Carme i el Carles, som fantàstics.
I jo realment mai a la vida havia fet una lectura així teatral i ha sigut una experiència molt bonica. Les meves companyes ja han explicat que a més a més tenim un grup que tenim caliu, que ens dona seguretat i a més a més ho trobaríem a faltar. El dia que no puguin ells realment serà un buit.
O sigui que els animo a que continuïn perquè ens aporten moltíssim.
Moltíssim. Montserrat també aquest any no l'ha portat, però l'any passat portava el seu home i aquest any no ve, però també portava el seu home. Hem d'animar els homes, que sembla que som les dones les que ens atrevim més a fer les coses, segons com. La diferència, sempre els grups de dones són multituds, en canvi els homes fallen molt.
Però ara és perquè realment no pot físicament, però vaja, l'has de forçar molt perquè fes coses. Doncs mirarem a veure si pot venir el dia de l'estrena i si no, potser us convidarem a que vingueu a la ràdio i ens feu una versió radiofònica, a veure si així podem arribar a totes les llars. Perdó, l'Antonio encara hi és?
No. El tenim els divendres. Els divendres a Tartulià. A les d'això. Molt bé. A la ràdio, me van invitar i vaig estar. Fantàstic. Doncs farem portes obertes a la ràdio i ja ho avanço, que de cara al Dia Mundial de la Ràdio. He hecho esto. Y porque yo entiendo el catalán, lo que pasa que me cuesta muchísimo...
De pronunciarlo. Pero vaya, me gusta, me gusta. He venido contenta porque ya el año pasado quise venir, pero estuve malita y ya no tuvimos que dejarlo. Pero este año sí, este año sí. Me está costando, pero vaya. Yo creo que...
Y te doblas feina. Aprendes el català y aprendes el... Claro, claro. Me gusta, claro. Lo leo. Mientras estoy aquí esperando, cuando me toca a mí, me gusta. Además, me corrigen muy bien.
La parejita. Molt bé. Jo estic tafanejant, estic aquí fent la xafardera i veig que a tu, Manol, li toca parlar de com ha canviat el poble. Sí, claro, claro que sí. Y es que yo llevo aquí ya casi 70 años. I ha canviat moltíssim la torre. Madre mía.
Bastante, bastante. A veces es lo que decía aquí en esto, que hay que ver lo que era antes el pueblo y lo que es ahora. Yo me gusta mucho esto, no lo puedo remediar. Además yo ya en mi vida es aquí ya. Yo vine de paso y mira, en los años que llevo aquí. Y ya de aquí ya no me voy. ¿Qué te gustó?
Todo, todo, mira. Molt bé. I, Manoli, havies fet teatre alguna vegada abans? No, nunca, nunca, nunca. Tranquila que no. I com ha estat això d'estrenar-se? Mentre mía, que a veces de verdad se me traba la lengua y quiero y quiero y quiero y no puedo y... Bueno, que me echan mano enseguida, me dan unos chichoncillos, como yo digo. Esto es la locura, padre, hija mía.
Montserrat, tu recomanaries l'experiència de fer teatre, també ho trobes com molt divertit, com deies. Sí, sí, sí, realment té una funció molt clara, que la gent s'anima a participar i a treure's les vergonyes. Que caram, vull dir, si els altres poden, jo també. I trobo que ens uneix, vull dir que és molt maco, una experiència molt bonica.
No sé si el públic entén gran cosa, però nosaltres ens ho passem molt bé. Molt bé, doncs abans d'acabar tornarem a parlar amb el Carles i la Carme per saber si podem avançar res de com serà l'estrena, serà oberta a tothom, parlem de lectura dramatitzada o una funció teatral, doneu-nos una pinzellada allò.
Poseu-nos la mel als llavis, que diem. Sí, sí, parlem de lectura dramatitzada, llevat del cas de la Lucía, que ella, diguéssim, interpreta sense text, però és una lectura dramatitzada, oberta a tothom, per tant, quan sapiguem la data i us la fem conèixer, doncs a partir d'aquell moment qualsevol persona pot venir sense apuntar-s'hi ni...
ni res, i suposo i espero, jo crec que, com deia la Montserrat, jo crec que la gent sí que ho entendrà, almenys és la nostra intenció, i per això treballem, i crec que s'ho passaran molt bé, perquè hi ha moments divertits, però també hi ha moments emotius, no ho sé, què et sembla, Carme?
Sí, hi ha una mica de tot, depèn del text, no? Després també hi ha la idea de fer-ho a la Fundació Pere Badia, si no me'n vaig errada, després ara l'Ariadna us ho confirmarà, i després a l'Onada, o sigui, amb el col·lectiu de l'Onada també volem anar a fer-ho per veure si s'animen, no? I després a la Fundació, doncs, perquè vegin que tothom és vàlid i tothom, com ha dit la Montserrat, tothom és capaç de fer-ho, o sigui, jo ho faig, tu també, i això, aquesta és la...
l'important, no? Jo, com conec la falera del Carles al món de la ràdio, us he llançat el guant també de... Contempleu una versió radiofònica, per què no? Ara anava a afegir, sí, i fa poc, fa breus instants, ens han convidat a fer-ho a on a la torre, i crec, bueno, anem de parlar, anem de parlar, som assemblearis, però jo diria, jo diria, gairebé puc assegurar que sí, que si ens accepteu, no vindrem.
I tant. Doncs és un goig de sentir el testimoni de totes les actrius i l'actor, el Rafael Canes, que s'ho estan passant tan i tan bé. Avui falten tres persones i un d'ells és un home que també és de la Fundació Onada, que per motius de feina avui no ha pogut venir, però som quatre persones més.
El coneixeu, és el Vicenç González, i ell fa una mica, ja que hem revelat una mica quins papers fan, ell és una mica el presentador del programa, és a dir, hi ha dos periodistes i un jurat, doncs ell és un dels dos periodistes, el presentador, una mica el Xavier Grasset de la funció.
Molt bé, li encaixa molt bé, perquè a més té una veu molt, molt radiofònica i serà un exercici molt divertit. Suposo que n'és coneixedor, el Jordi Sunyer, que heu agafat el seu text i que l'esteu aquí adaptant per fer aquesta estrena.
Sí, sí, li vaig comentar ja fa un parell d'anys que ja donàvem una mica la volta a aquesta idea, li vaig comentar, i ho sap, i a més quan tinguem ja algun material que estem preparant també de so, també segurament comptarem amb una música seva, és a dir, ja li passaré perquè ho vegi, evidentment, si pot venir el convidarem el dia que fem la representació, i si són diverses no té cap excusa, perquè alguna podrà venir.
Fantàstic, doncs n'estarem al Cas i a Ona la Torre quan tinguem lloc i data ho anunciarem. Moltíssimes gràcies per haver-nos compartit l'experiència i per acabar donarem veu també, no és actriu, entenc que no participarà, però des de les Bambolines l'Ariadna Jiménez, que és treballadora social a Càritas, ha fet possible que el teatre torni a ser una de les activitats que oferiu.
i veient la cara i els testimonis de tots els participants, entenc que valoreu molt positivament des de l'entitat poder fer aquesta activitat. Sí, bon dia a tothom. Jo només vull fer un petit encís. Primer donar les gràcies als voluntaris, perquè sense ells realment tots els projectes que fem no serien possibles, són la base de Càritas. I després també a tota aquesta gent gran que tenim aquí, els nois de la onada,
que al final és un espai que oferim per expressar-se, també per compartir i sobretot això, per crear vincles, per fomentar la participació i que es sentin sobretot a gust i bé. I res, aquest any en principi farem la representació inicial que serà el desembre i tenim pensat fer altres representacions, com bé ha dit la Carme,
En principi volem fer una a la Fundació Pere Badia, l'altra a la Fundació Onada, i si s'obren més portes, doncs nosaltres estem disposats. Molt bé, doncs el teatre que complementa el que dèiem, aquests tallers de memòria, totes aquestes trobades que feu en torn de les manualitats o de diferents objectius, doncs amb la voluntat també que puguin socialitzar, sortir de casa, perquè en molts casos parlem de perfils de gent que potser passa massa hores sola, no?
Sí, correcte, el perfil que tenim a Càritas normalment és gent que està sola, i aquests projectes promouen una miqueta que sortin de casa, que es relacionin, que facin vincles, i per això treballem amb aquesta línia de poder incentivar que la gent gran faci aquest pas i que estigui acompanyada sobretot de la gent.
A més, sinergia amb Onada, que també és com molt interessant fer aquest treball intergeneracional. Correcte, és un treball que a banda del teatre també fem les manualitats, com ella sap, i és un projecte això, que es relaciona amb diferents generacions i que al final és una cosa superpotent.
Molt bé, doncs Ariadna, per acabar informarem de quan sigui l'estrena i entenc que la voluntat és anar proseguint amb totes aquestes activitats. Si algú vol informació del que s'ofereix a Càritas, com pot contactar amb vosaltres?
Poden adreçar-se a Caritas de dilluns a divendres de 9 a 1, i si no també a través del correu electrònic poden fer la consulta i els respondrem.
Fantàstic, doncs avui donem les gràcies perquè ens hagin obert les portes de Calma i Am, ens hagin deixat veure una miqueta la prèvia d'aquesta obra que estrenarà, aquest grup de teatre, amb les usuàries de Càritas i Donada. Gràcies al Carles i a la Carme per haver fet possible aquesta visita avui. I queda lleig dir-ho perquè sempre és malsonant allò del molta merda, però és com marcar la tradició.
Doncs molta merda i gràcies, Raquel. Doncs fins la pròxima, que vagi molt bé.
Ona Latorre, la teva ràdio de proximitat. T'has perdut una entrevista? Vols tornar a escoltar els informatius? Tot ho pots recuperar al nostre servei de podcast. Els més recents els trobaràs a la portada de la nostra web i els més antics a l'apartat programes. Entra a la nostra web onaguiolatorre.cat i no et perdi res.
És infinit l'univers? Descobreix la resposta a aquesta i moltes altres preguntes de la mà de l'Observatori Astronòmic de Sabadell. Actualitat, activitats o aspectes generals relacionats amb el món de l'astronomia. Acompanya'ns en aquesta meravellosa aventura. A la teva ràdio local.
on a la torre fa un pas més per arribar als oients. A més de la informació a la nostra web i a les xarxes socials, ara t'informem per WhatsApp.