La ràdio de Torredembarra, la teva ràdio de proximitat. La ràdio de proximitat.
Bon dia, Baix Gaià. Avui és dilluns 23 de febrer de 2026 i celebrem Sant Policar. Engeguem una nova edició de Baix Gaià al dia, el magazín compartit d'Altafulla Ràdio, Ana la Torre i Roda de Barà Ràdio. Comencem la setmana posant el focus en allò que ens queda més a prop, perquè cada matí és l'actualitat del territori la que marca el pols del nostre dia a dia.
A Torredembarra, la forta ventada de dijous a la tarda va provocar dos incidents sense danys personals. El confinament del pavelló Sant Jordi i el desallotjament dels espais exteriors de la zona esportiva municipal pel risc de desprendiment d'unes plaques de la façana, així com la caiguda d'un arbre al parc de Cal Llobet.
En rebre l'avís es van activar els cossos d'emergència i es va ordenar el confinament dins del pavelló i la piscina municipal per precaució. Els bombers van retirar la placa amb risc i van assegurar les objeccions, mentre s'avaluen els danys per substituir les peces malmeses.
Altafulla, els serveis al Camp de Tarragona centraran bona part del ple ordinari de l'Ajuntament que se celebra tot just ara comença. Alternativa, Altafulla presentarà dues mocions, una per demanar l'obertura ininterrompuda de la unitat de trombectomia de l'Hospital Joan XXIII i reforçar l'atenció a l'ictus, i una altra per reclamar millores en la seguretat i la fiabilitat del servei ferroviari.
El PSC proposarà l'adhesió del municipi a l'Associació per l'Impuls Metropolità del Camp de Tarragona, mentre que l'eina defensarà regular els lloguers de temporada. Abans, el ple debatrà l'aprovació del text reforç del pla parcial de Safraner Sud i el nomenament de la jutgessa de pau substitutar.
A Roda de Barà, la Biblioteca Municipal Joan Marturell Coca acollirà avui dilluns a dos quarts de sis de la tarda una nova sessió del Club de Lectura dedicada a comentar El cel ens ha oblidat, la darrera obra d'en Selma Guadé presentada fa un mes al mateix equipament.
L'activitat comptarà amb la participació de l'autor, que compartirà impressions amb els lectors. Aguader, professor de formació professional durant 35 anys a Torre d'en Barra i jubilat des del 2020, consolida amb aquesta sisena publicació la seva trajectòria dins el gènere negre.
Tot això és Baix Gai al dia, el programa de proximitat que connecta Torre d'Embarralta, Fulla i Roda de Barà i la resta de municipis del Baix Gaià amb informació rigorosa, anàlisi i bona companyia. En els pròxims minuts els oferirem un repàs complet a l'actualitat. Començarem amb la previsió del temps, seguirem amb les portades de la premsa i escoltarem l'opinió del periodista Joan Boronat.
I per tancar aquest primer bloc farem una pausa amb una proposta musical. No marcin, que tot just comencem. Els parla Sònia Camí i Raquel Martínez. Molt bon dilluns! Bon dia i bona hora. Comencem setmana, vinga, va. Comencem setmana. Com tenim la ressaca d'Anna Bartur? Doncs mira, et diré que... Mira, la veu em falla. Això pot ser sintomàtic. Va...
Va ser intens perquè, bé, al final vam acabar treballant de valent allà a la fira per oferir aquest programa en directe, després cròniques a la xarxa, les notícies i encara més entrevistes que us oferirem d'aquí una estoneta a partir de les 10. Però almenys ens vam impregnar una mica de l'ambient d'allà d'Iruña, Pamplona, i ens va agradar molt, la veritat.
S'ho munta molt bé la gent allà sortint de pinxos a totes les edats, o sigui que molt bonica la ciutat. I bé, dic que vam empalmar Navartura amb la festa d'aniversari dels 40 anys de Tarragona Ràdio i després jo, en el meu cas, el Carnaval de la Riera, o sigui que porto un cap de setmana que... Caram, no has descansat massa aquest cap de setmana? No, no gaire, no gaire.
Vinga, va, aquest dilluns no tenim les piles carregades del tot, però ho intentarem, ho intentarem. Tenen sintonitzades l'Altafolla Ràdio, Ana la Torre i Roda de Barà Ràdio. Això és Baix Gai al Dia. Benvingudes i benvinguts a la ràdio de proximitat. Som-hi! Baix Gaià al Dia, la ràdio que informa i acompanya.
I abans d'endinsar-nos de plena els continguts que els hem preparat per aquest dilluns del matí, fem un petit parèntesi, alcem la mirada al cel. És moment de saber quin temps ens espera avui i quina evolució tindrà la meteorologia els pròxims dies al Baix Gaià. Saludem, doncs, el nostre home del temps, Lluís Mí Pérez. Molt bon dia.
Bon dia, comença la setmana amb molta tranquil·litat a les comarques de Tarragona. De fet, els núvols són ben escassos i així continuarà gran part de la jornada. Els pocs núvolets que veurem seran alguns deprims que aniran deixant el sol enterbolit, especialment aquest matí, però ja diem núvols.
...completament descafeïnats i del tot improductius... ...en quant a pluja es refereix moltes clàriens... ...que faran que l'ambient torni a ser molt suau... ...de fet la temperatura avui no vol afluixar... ...i en alguns racons passarem fàcilment dels 20 graus... ...de màxima al llarg d'aquesta tarda... ...fins i tot també a cotes més enlairades... ...de la Serra de Prades o del Montsant...
tindrem aquestes temperatures de ple mes d'abril. Ben feble, una mar molt tranquil·la i una situació que no ha de variar gaire al llarg dels propers dies. Si de cas, es formaran algunes boires arran de mar i això frenarà les temperatures al llarg de la setmana avançada. N'estem pendents a la xarxa.
Gràcies, Lluís Mi, per posar-nos al dia del temps. I ja ho saben, aquest dilluns pocs núvols, però cel enterbolit i ambient suau. A Baix Gaià al dia seguim endavant amb l'actualitat de proximitat. Tot seguit donarem un cop d'ull a les portades dels diaris per veure quins són els principals titulars que marquen l'agenda informativa d'avui dilluns 23 de febrer. Baix Gaià al dia, la veu del territori.
Doncs ens atem ara a l'espai dedicat a la premsa d'aquest dilluns. Ho fem com sempre, començant ben a prop al Camp de Tarragona, per saber quines són les informacions que avui obren les portades dels mitjans del nostre territori. A continuació, ampliarem la mirada per repassar la premsa generalista i posar el focus en els temes que marquen l'actualitat, tant a nivell de país com també en l'àmbit internacional. Doncs entrem en matèria, Raquel, què destaquen avui els diaris tarragonins?
Si comencem pel diari més, en titular diuen que els ciutadans alerten de més de 21.500 incidències en un any. Això a Tarragona. Expliquen que els últims sis anys s'han duplicat les notificacions que els tarragonins han fet a través de l'aplicació EPP, que és una app de problemes que apareixen a la via pública. Més de la meitat dels avisos se solucionen en menys de tres dies.
És el tema d'obertura de Tarragona Ciutat i les imatges d'una banda pel xató més popular. És la cita vendrellenca per excel·lència en gastronomia i ens parlen de la celebració de la xatonada al vendrell que compleix 40 anys repartint 1.200 racions.
I l'altra imatge és de Reus. Ens expliquen que el temple reobre, el primer via crucis de la sang, se celebra sense la presència de cap mossèn i amb una norantena de persones.
I encara a Tarragona i també a Reus ens expliquen que tanquen el 2025 aconseguint reduir els actes delictius. La delinqüència va reduir-se en un 3,4% a Tarragona i va ser especialment alta la caiguda de robatoris en habitatges. La capital reusenca va reduir l'any passat en un 8,1% la criminalitat registrada, però els furs es mantenen com la signatura pendent.
I encara dues notícies més a la capçalera. Avui parlen dels quatre anys de guerra a Ucraïna sense acord a la vista i amb un balanç de 15.000 civils morts. I l'apunt esportiu és pel Reus Futbol Club Redis que reacciona a temps i rescata un punt contra el València amb estar allà a l'estadi municipal amb un empat a un.
Fins aquí la portada del Diari Més. Anem a la del Diari de Tarragona, que la capçalera també té aquí un platet de xató, parlant de la xatonada popular que assegura el relleu generacional. El titular destacat és per una entrevista que han realitzat a la consellera d'Economia, Alicia Romero, i atenció que són paraules textuals, hi diu foment defensa als rics.
La consellera repassa la negociació dels pressupostos i també critica la patronal. Avui trobareu aquesta entrevista a doble pàgina. A l'inici del diari de Tarragona, quina imatge ens porta la cambrilenca Renata Sipsa, que és la campiona.
del torneig estatal de tenis taula a Tarragona i ens diuen campiona desmelenada. La veiem aquí celebrant el títol en el moment d'acabar el partit amb tots els cabells enlairats d'aquest gest d'eufòria en guanyar per les ganxets d'arreus aquest torneig estatal de tenis taula a la ciutat de Tarragona.
I més notícies d'una banda expliquen amb un roig al camp que Bonmont recuperarà els camps de golf i l'hotel de luxe el 2027 amb una inversió de 60 milions d'euros. L'objectiu és acollir tornejos d'elit als previs a la Rider Cup.
L'aeroclub de Reus estudia la viabilitat d'un aeròdrom a la Conca, a prop de Montblanc. I acabem amb un apunt d'economia sobre la bretxa salarial, perquè les dones cobrem 430 euros menys al mes que els homes. Són les dades que destaquen avui a la premsa tarragonina.
Doncs ara ampliem una mica més i ho fem amb la premsa generalista. El periòdico titula que quatre anys de guerra deixen la Ucraïna exhausta. La població accepta cada vegada més renunciar a territoris. El conflicte amb els fronts estancats ja dura més que el de Corea. Europa, arraconada per Trump, busca un lloc en la negociació. I es veuen imatges, en aquest cas, d'un edifici de vivendes destruït per un atac rus a Iakif.
Un soci del Barça denuncia la porta a l'Audiència Nacional a l'inici de la campanya. Un jutge haurà de decidir si admet a tràmit una acusació per blanqueig de capitals. Parla també d'Educació Superior. La Universitat Catalana integra la intel·ligència artificial amb més proves orals.
En portada també llegim que Junts i el PSC es disputen el suport de líders de l'antiga Siu per a les municipals i més de 260 obres. Barcelona farà una pinacoteca a la menció de Muñoz Ramonet.
Continuem ara amb l'avantguàrdia. La producció de cotxes a Europa es recupera després de dos anys de caigudes. Les previsions apunten a una alça de més del 2% el 2026, amb pesa pels automòbils elèctrics i l'impuls de les fàbriques xineses. La imatge és del comiat olímpic a l'Arena de Verona. Una cerimònia d'homenatge a l'òpera a l'Arena de Verona va posar el punt final ahir a la nit als Jocs Olímpics d'hivern de Milà.
Altres temes, també amb mobilitat, clama el Penedès i el Garraf per una C32 gratuïta. El govern central aprovarà limitar al 35% la publicitat institucional als mitjans. A La Vanguardia avui també entrevisten a Jèssica Albiach, presidenta de Comuns al Parlament. Els fons d'inversió posen en risc la propietat privada, diu. Brussel·les exigeix a Trump que compleixi el que s'ha pactat sobre aranzels.
I en quant el tema esportiu destaca de la Lliga, que el Barça goleja el llevant 3-0 i torna a ser líder. Passem a la portada de l'Ara. L'Iran blinda el règim i ja es prepara per un atac dels Estats Units. La via diplomàtica continua oberta, però les dues parts han intensificat els preparatius militars a l'estret.
Camener hi planteja quatre nivells de successió per als càrrecs en cas de mort, inclosa la d'ell mateix. També destaca l'Ara què passarà amb els acords comercials. Maten a trets un home armat que volia entrar al complex de Mar-a-Lago de Trump. La imatge emportada també és del Barça. Diu, 3 a 0, un Barça solvent recupera el lideratge de la Lliga.
I altres temes, Catalunya guanya quasi 3.000 milions amb el canvi de seus socials. L'escola privada esquiva la caiguda demogràfica. I Barcelona ja és la ciutat que capta més inversió hotelera de l'Estat. I acabarem aquestes portades amb el punt avui. Avui confidencial titula. Una exposició al Palau Robert narra l'aventura del naixement de l'avui i treu a la llum documentació inèdita del laberíntic procés de gestació del diari.
En la crònica el dia d'ahir d'Òscar Palau i Just, ella vol complir des del realisme. El president es compromet, ara en matisos, a aplicar el pacte d'investidura mentre pressiona Esquerra pel pressupost. I l'esportiu titula el Barça derrota Llevant per 3 a 0 i recupera el primer lloc en la Lliga.
Doncs d'aquesta manera hem fet un repàs als principals titulars del dia, petites píndoles informatives que ens ajuden a situar-nos i a entendre com evoluciona l'actualitat. A Baix Gai al Dia continuem amb més informació de proximitat, més context i més veus del nostre territori. Cada matí, de 9 a 11, connecta amb Baix Gai al Dia.
I tot seguit, Raquel, mantindràs una interessant conversa com sempre amb Joan Boronat, oi? Doncs sí, sempre aprenem de la mà d'en Joan Boronat perquè el tenim trepitjant el terreny i preparant les pàgines especials del Tarragonès al dia, que surten cada dimarts al Diari de Tarragona.
Tot i que, bé, avui l'hem fet entrar un dia abans perquè tenim els companys d'Altafulla Ràdio seguint el ple i dic, mira, així ens podrà potser anunciar els temes que estarà a punt de publicar. Joan, molt bon dia. No sé si els dilluns són especialment més intensos per tu.
Bé, m'has fet treure la son de les orelles, tot s'ha de dir. Molt bé, doncs demà sortiran aquestes pàgines que dediqueu a la comarca del Tarragonès, on sempre hi ha apunts del Baix Gaià, i nosaltres et preguntarem, perquè sabem que aquest cap de setmana has estat seguint un dels actes que ha tingut més seguiment aquí al Baix Gaià, precisament va ser a Altafulla,
on es presentava aquest llibre publicat per la Banya Edicions d'en Salvador Rovira, dels nobles del Baix Gaià, i que va plegar moltíssima gent en aquest acte que es va fer, oi? Sí, efectivament. Això va ser dissabte al migdia, a Altafulla, a l'Era del Senyor.
Demà, com bé dius, ens en farem ressò a les pàgines del Tarragonès, de Diari de Tarragona, que publiquem tots els dimarts. El llibre, Els nobles del Baix, que hi ha a l'edat moderna, obra de Salvador Rovira, que és professor jubilat d'història moderna de la Universitat Rovira Vergili, va fer que la sala d'exposicions de...
del local de l'Era del Senyor s'omplís de gom a gom. I la presentació precisament va consistir en un diàleg molt amè entre l'autor, el Salvador Rovira, i l'antropòleg torreny Jordi Sunyer. L'obra de Rovira, que és especialista en nobiliària,
És una síntesi clara i molt documentada dels llinatges que entre 1974 i 1808 van marcar el territori del Baix Gaià. Allí residien, eren senyors, vinculats per drets i interessos, i el llibre, que és de fàcil lectura, té 50 escatx de pàgines, ressegueix les línies successòries...
i dibuixa el mapa de poder local, citant baronies, caslenies, jurisdiccions, matrimonis, etc. Apareixen els senyors dels vessalls, els nobles, els cavallers i també...
un memorial, un armorial, un armorial d'escuts i un recorregut pels castells d'Altafulla, Alcatllà i Creixell i Torre d'Embarra, evidentment. Són els escenaris materials d'aquest món, d'aquesta noblesa del Baix Gaià.
Molt bé, doncs un primer acte perquè en vindran més. Hi ha la previsió que també sigui presentada aquesta obra aquí a Torredambarra, precisament suposarem que serà al Castell, al que allà també, segons l'editor de la Banya, l'Òscar Ramírez, estan tancant data, per tant, encara tindrà recorregut aquesta obra que presentàvem dies enrere. El nostre company d'Altafulla Ràdio, l'Eduard Virgili, entrevistava l'autor
per tal de convidar-nos a fer-nos amb un exemplar d'aquest llibre que ja el trobarem en distribució. Doncs ha estat un dels actes destacats. Joan, el darrer camí que parlàvem també estaves molt pendent del desenbassament de l'aigua del Catllà, d'allà de l'embassament del Catllà, i has estat mirant les dades que es poden veure en línia
i sembla que no ha baixat gaire el nivell, no?, a l'embassament. No, efectivament, són dades que hem comprovat aquest matí mateix, abans d'entrar en el programa, i podem dir que a hores d'ara, doncs bé, l'embassament del Callar...
conté 3.591 hectòmetres cúbics d'aigua envassada, que això fins i tot supera el nivell que hi havia a l'envassament abans que s'alliberés l'aigua pel que va a l'ecològic, els passats dimarts 10 d'aquest mes de febrer i fins al dijous del mateix mes, no?
Això és clau per a la salut ambiental del tram baix del riu Gaià, que són 11 quilòmetres des de la presa de l'embassament fins a la desembocadura del Gaià a la platja de Tamarit. Què vol dir això? Doncs que aquesta aigua alliberada no ha fet mimvar el nivell de l'embassament. Per què? Perquè el riu, en comptes de quedar sec després del règim de pluges que hem... l'episodi de pluges que hem tingut recentment,
continua baixant aigua. A hores d'ara, el flux de l'aigua és de 0,721 metres cúmics per segon. Vol dir que es va alimentant l'embassament i, tot i que és un aspecte que l'haurà de determinar l'Agència Catalana de l'Aigua i Repsol, que és el propietari de l'embassament, no es descartaria, suposo,
un pròxim alliberament de cavals per continuar amb aquest manteniment biològic del tram final del riu.
Doncs anirem fent seguiment i avui, ho avançàvem en el sumari, d'aquí una estoneta a les 10 seguirem oferint entrevistes que vam realitzar des del programa Baix Gaià al dia, allà en Abertur. I t'ho volia comentar, Joan, perquè ha estat com una acció conjunta que han fet els municipis a costa del Baix Gaià,
la primera fira turística des que ja van signar i formalitzar el conveni turístic del Baix Gaià. Estem veient com està agafant força la marca Baix Gaià, com s'està consolidant com a territori, el que seria una subcomarca, tot i que ens van dir que no els agrada aquest nom de subcomarca.
Però potser aquí s'obriran futures experiències de cara a encomunar altres serveis, no només la promoció turística, sinó qui sap si això pot tenir més recorregut. Però està també constant, Joan, aquest reforç identitari d'aquesta part del Tarragonès, però si més no s'estan fent com passes endavant.
Sí, efectivament, és un tema que fa, doncs, ja uns certs anys que va evolucionant cap a una consolidació, diguem-ne, d'aquesta subcomarca, com en diem, o si més no, un territori integrat a dins el Tarragonès, evidentment, però que té una idiosincràcia i unes característiques pròpies, no? Navartur, doncs, segurament que ha estat una bona...
una bona ocasió per donar a conèixer turísticament aquesta part del tarragonès llevant i ha de beneficiar el territori en el sentit d'obrir portes a un turisme més enllà de Catalunya. Nosaltres a Diari de Tarragona ho tenim molt clar, per exemple, arribat a la primavera,
fem una edició especial, un suplement de promoció turística de cara a l'estiu i precisament va encartat a banda del diari mateix de Tarragona a la premsa de Navarra, de Guipuscoa, de Rioja, de Saragossa, Lleida, fins i tot la Catalunya Central. Per què? Doncs perquè el turisme que prové d'aquestes comarques, d'aquestes comunitats...
és força present i cal potenciar-lo, no? I per desestacionalitzar aquesta paraula que fem servir tant, desestacionalitzar el turisme, doncs és clau per donar a conèixer els trets diferencials del territori del Baix Gaià i tot el que ofereix d'interès de cada un turisme a banda del sol i platja.
Doncs en seguirem parlant aquí al programa. Suposo que també des del diari us aneu fent ressò de totes aquestes accions turístiques de promocionar la Costa Daurada, les Terres de l'Ebre, a través del conveni Corner, perquè bé, es fan molts esforços.
també per seguir desestacionalitzant i també per fer difusió d'aquests dos grans esdeveniments, el Tour de França i l'Eclipsi Solar, que enguany, a més, coincideixen en temporada alta, perquè seran el juliol i l'agost. Sí, seran dos incentius afegits i excepcionals perquè la gent de molts indrets de l'Estat es faci acte de presència...
banda de gaudir de les excel·lències de l'estiu a la nostra costa. Per tant, benvingut sigui. Molt bé, doncs, Joan, et llegirem aquest dimarts i cada setmana et tindrem i comptarem amb tu aquí al programa Baix Gaià al dia. Moltíssimes gràcies per aquesta connexió. Et deixem seguir treballant, que suposem que deveu estar tancant ja l'edició d'aquestes pàgines de Tarragonès al dia. Efectivament.
Que vagi molt bé, adeu-siau. Molt bé, adeu, bon dia. L'actualitat del territori, les històries que toquen de prop i les veus dels seus protagonistes. Baix gaia al dia.
Doncs amb l'opinió del periodista Joan Boronat anem posant punt final al primer bloc de Baix Gaia al dia. I per tancar-lo amb bon ritme els convidem a fer una pausa musical. Així que posin-se còmodes, apugin el volum i deixin que la música els acompanyi. Escoltem Aina Reig un matí més, però tornem de seguida.
És el que he de fer. Sé que no està bé. No puc cantar i digue'm per què. És que hi ha tantes coses que jo vull explicar-te. Lletres i records, no sé com ordenar-me. Tanta merda al cap acabarà explodant-me. Perquè tot és corre, corre, corre, corre.
Fins demà!
Más un teléfono móvil con 60 gigas de datos y llamadas ilimitadas, todo por solo 40 euros al mes.
Para más información entra en egmtelecom.com o llámanos al 611 527 377. 611 527 377. EGM Telecom, tu compañía de telefonía de proximidad.
Vols estar al dia de tot el que passa a Torre d'en Barra? T'agradaria fer tràmits des del mòbil, comunicar incidències en un clic o participar en decisions del municipi? Descobreix Viu la Torre, la nova app de l'Ajuntament que et connecta amb tota la informació i serveis municipals. Notícies, agenda d'esdeveniments, farmàcies de guàrdia, transport públic i molt més. Tot en un sol lloc. Descarrega't Viu la Torre gratuïtament per a Android i iOS. Ajuntament de Torre d'en Barra, més a prop teu.
Cada setmana, les millors estrenes, els retorns més esperats i les recomanacions del més destacat a les cartelleres digitals. Tot el que vols saber del món de les sèries de streaming, a l'En Sèrie, a la teva ràdio local. Si sou sensibles amb els animals, podeu col·laborar amb la nostra associació de gats abandonats Torrecat,
El nostre telèfon de contacte, 647-559-452. 647-559-452. Torrecat, ells t'ho agrairan. Hola, soc l'Ali Giné. Cada setmana descobrirem junts les millors estrenes, els retorns més esperats i les recomanacions del més destacat a les cartelleres digitals.
Tot el que vols saber del món de les sèries d'estreaming, a l'En Sèrie, a la teva ràdio local. Ets més de platja, llibre i solet? De cafeteria, llibre i croissant? O de sofà, llibre i manda? Sigui quin sigui el teu pla, la lectura sempre és una bona idea. Llegir per viure, per aprendre, per desconnectar, llegir per plaer...
La lectura és per a tothom i ens acompanya al llarg de tota la vida. Envoltem-nos de llibres i viurem millor. Llegir al centre dels teus plans. Plan Nacional del Llibre i de Lectura. Generalitat de Catalunya. Sempre endavant. Ona la Torre, la teva ràdio de proximitat. Notícies en xarxa.
Bon dia, són les 10, parla Maria Lara. Hem mobilitat a la 2, hi ha una varia al Bruc, en sentit Lleida, amb un carril tallat. També hi ha afectacions, en sentit Barcelona, entre Pallejar i Barcelona. Les principals cues també es concentren a la B20, en tots dos sentits de la marxa, tant cap a Nus de Llobregat com a Nus de Trinitat. També a la B23, entre Esplugues i Barcelona, i a la B10, cap a Nus de Trinitat. També hi ha afectacions a la B30, a l'altura de Barberà del Vallès, en dos sentits de la marxa.
Finalment, hi ha circulació intensa també a les 7.32 entre Cornellà i l'Hospitalet, cap a Nus de Ibregat, també a Sant Boi, en direcció a Barcelona.
I en clau política, el president de la Generalitat, Salvador Iren, encapçalarà avui al Palau de la Generalitat la signatura d'un acord amb UGT, Comissions Obreres, PIMEC i Foment del Treball per als pressupostos del 2026. També hi assistiran la consellera d'Economia, Alicia Romero, i el conseller d'Empresa, Miquel Samper, així com els màxims responsables de les organitzacions signants. L'acte arriba en un context de negociació política, per una banda,
Esquerra Republicana manté que no abordarà els comptes si no es traspassa a Catalunya la recaptació i la gestió de l'IRPF mentre que els comuns s'hi mostren oberts després dels avenços en el sector de l'habitatge.
I també en política el Consell de Ministres aprovarà aquest dimarts la desclassificació dels documents relacionats amb l'intent de cop d'estat del 23 de febrer del 1981. Així ho ha avançat fons del govern espanyol just quan fa 45 anys d'aquest 23 de fe per resoldre un deute històric amb la ciutadania. La desclassificació es farà efectiva el dimecres quan els documents es publiquin al butlletí oficial de l'estat. A partir d'aquest moment també es podran consultar a la pàgina web oficial de la Moncloa.
I el sencer sostre a qui un altre home va pallissar ahir en un carrer de Girona es troba estable dins de la gravetat, segons han informat fons de l'Hospital Josep Trueta de Girona. El detingut, un home de 26 anys, està previst que passi a disposició judicial del jutjat, volíem dir, de Guàrdia de Girona aquest mateix dimarts per resoldre d'un delicte de temptativa d'homicidi i un altre d'atemptat als agents de l'autoritat.
Els fets es van produir ahir, 22 de febrer, pels vols de les 8 del matí, entre el passeig de Lot i el carrer Bastiments. L'arrestat va per lliçant sense sostre i va intentar fugir, però quan els Mossos el van capturar va agredir també als policies per intentar escapar.
I centenars de persones s'han manifestat aquest diumenge a Barcelona amb motiu dels quatre anys de la invasió russa a gran escala d'Ucraïna. Durant la mobilització s'han cridat consignes contra Vladimir Putin i el suport també de la resistència ucraïnesa. L'activista Karina Feca ha assegurat que Ucraïna no es rendirà i ha demanat també que la comunitat internacional no normalitzi la guerra. Notícies en xarxa
Baix Gaià al dia, el programa d'Altafulla Ràdio, Ona la Torre i Roda de Barà Ràdio.
Bon dia de nou, Baix Gaià. Avui és dilluns 23 de febrer de 2026. Iniciem una nova setmana amb la segona part de Baix Gaià al dia. Un espai amb continguts diversos, però amb un fil conductor ben clar. Les persones que fan bategar el territori al seu dia a dia.
Entre altres qüestions, avui els hem explicat que els municipis de la costa del Baix Gaià, Torre d'en Barra, Altafulla, Roda de Barà, Creixell i Tarragona s'han promocionat aquest cap de setmana a Navartur, una fira celebrada al Palau de Congressos de Navarra-Baluarte. L'objectiu és captar el mercat navarrès i basc, considerat estratègic, fidelitzar visitants i avançar en la desestabilització turística.
Els representants municipals han destacat el retorn de la fira i la voluntat de presentar una oferta més enllà del sol i platja. També s'hi han promocionat esdeveniments com el pas del Tour de França i l'eclipsi solar. La promoció s'emmarca en el conveni conjunt del Baix Gaià i el programa Córner de la Diputació amb estant propi dins l'espai de Costa Daurada i les Terres de l'Hebra.
I tot seguit encararem els continguts d'avui. Començarem amb un repàs a l'agenda del territori per conèixer les principals propostes dels pròxims dies. Després anirem fins a Navartour, amb interessants entrevistes que van fer els nostres companys Dona la Torra. I com cada dilluns, obrirem l'espai de benestar essencial, dedicat a cuidar el cos i la ment, i tot seguit ens posarem al davantal amb la cuina de l'Emi, que ens portarà noves idees i sabors per inspirar-nos.
I per posar el punt final al programa ens acomiadarem amb una cita cèlebre que ens convidarà a la reflexió. Tot això i molt més a Baix Gaià al dia. No s'ho perdin.
Doncs som-hi, fem un repàs de l'agenda de les activitats del Baix Gaià previstes aquesta setmana. Comencem a Roda de Barà perquè aquesta tarda, a dos quarts de sis, la Biblioteca Municipal Joan Martorell Coca acollirà una nova sessió del Club de Lectura de Novel·la. I parlaran en torn de l'obra El cel ens ha oblidat de l'escriptor Anselm Aguadé i comptarà amb la participació de l'autor.
I continuem parlant de llibres, perquè divendres, dia 27 de febrer, es presentarà l'últim llibre de Teresa Duc, autora de capçalera de la Biblioteca de Roda de Benar. Duc presentarà La Magatall, és la seva última novel·la. La presentació de l'acte anirà a càrrec de tu mateixa, Sònia, i comptarà amb la participació de Lourdes Auquer i Octavi Formatger, que són membres d'Auca Teatre.
L'activitat és gratuïta i oberta a tothom. Apunteu-vos-ho per divendres, va. I dissabte, 28 de febrer, se celebrarà la primera edició de la mostra de la taronja de Roda de Berà i producte de proximitat. L'associació Camí del Rec és qui organitza aquest acte que tindrà lloc al carrer Tarragonès de 10 del matí a 2 de la tarda.
I també dissabte, a la Biblioteca Municipal, Joan Martorell Coca celebrarà el dia de Darwin, taller familiar naturalistes. Serà a les 11 del matí i s'adreça a famílies amb infants de 6 a 12 anys. Per participar-hi cal fer inscripció prèvia perquè les places són limitades.
Doncs ara anem fins a Torre d'en Barra. El conte a contes infantil, temps era temps quan les bèsties parlaven, adreçat a infants a partir de 5 anys i les seves famílies, es durà terme dimecres, 25 de febrer, a dos quarts de 6 de la tarda, a la Biblioteca Municipal Mestre Maria Antònia. La sessió anirà a càrrec de Sílvia Palazón...
que és una narradora molt reconeguda i proposa un viatge pels camins de les rondalles tradicionals a la vora del foc i del caliu de les paraules. Gegants que esdevenen muntanyes, gorgs que amaguen tresors, dones d'aigua, boscos ombrívols, bruixes i ogres prenen vida en un relat ple d'imaginació i tradició oral.
És una proposta pensada per escoltar, imaginar i compartir en família, que acosta els infants al patrimoni narratiu i a la força de la narració oral. L'activitat s'emmarca dins el Festival Blau de Tarragona i està organitzada per l'Ajuntament de Torredembarra a través de la regidoria de Biblioteca i compta amb el suport de l'editorial Tarragonina Piscina Petit Oceà, que està dirigida per Joan Rioner.
L'activitat és gratuïta però té l'aforament limitat i per això recomanen fer reserva prèvia a través de l'aplicació Viu la Torre o del web municipal torredemparra.cat al portal d'entrades. I el proper 26 de febrer, a les 6 de la tarda, tindrà lloc a l'Ajuntament de la Torre la presentació pública del procés dels pressupostos participatius 2026 i una recollida de propostes a través d'un taller participatiu.
Doncs sí, el pròxim dijous, aquest nou acte que forma part dels pressupostos participatius 2026, que és un procés que ha de permetre a la ciutadania decidir de manera directa el destí de 200.000 euros del pressupost municipal. Els pressupostos participatius són una actuació contemplada al pla d'actuació municipal i ha estat una prioritat de l'Ajuntament a través de la regidoria de govern obert.
L'objectiu és reactivar aquest instrument de participació, després de molts anys sense aplicar-se, fent-ho amb garanties, una estructura clara i ens diuen també amb voluntat de continuïtat. I calma ja, m'acollirà el 26 de febrer a les 7 de la tarda la presentació del llibre Macià a Moscú, centenari 1925-2025, internacionalització de la causa catalana de Tomàs Callau, Florenci Cribiller, Jordi Miró i Francesc Morera, oi Raquel?
Doncs sí, hi haurà una conferència per presentar aquest llibre que, com deies, anirà a càrrec de Tomàs Callau, que és historiador, també Maria Rosa Codines, que és voluntària d'Estat Català, i l'acte serà conduït per Francesc Mercader, que és secretari de l'Associació Cultural Torrenca.
L'Actal ha organitzat aquesta entitat amb la col·laboració de Casa Macià Prats de Molló i Fets de Prats de Molló 1926-2026 i comptant amb el suport de l'Ajuntament a través de la Regidoria de Cultura.
I amb motiu de la commemoració del Dia d'Andalusia, el proper 27 de febrer a les 8 del vespre, l'Espai Cultural Sala del Mar acollirà l'espectacle gratuït de Tablau Flamenco, Raíces de Beatriz Higueras. Beatriz Higueras és la fundadora i líder d'Arte Flamenco a Medida, que és un projecte que neix amb la passió d'oferir formació i espectacles flamencs d'alta qualitat.
El projecte és el reflex de la visió artística i la dedicació al flamenc, treballant amb un equip compromès amb l'excel·lència i el respecte per la tradició. Raïces és un espectacle de flamenc tradicional, obert a la improvisació, sobre la base dels codis de llenguatge flamenc. Hi prenen part dues bailaores, Anabel Lambea i Maria Bardolet,
una bailaora principal, i la directora Beatriz Higueras, un bailaor Alberto Ruiz i un guitarrista Nicolás Villalon, amb la cantaora Sònia Cantillo i la percussió de Juan de Mode. L'espectacle està organitzat per l'Ajuntament de la Torre amb la Regidoria de Cultura.
I el proper 28 de febrer, a les 7 de la tarda, la Sala Gran del Casal Municipal es durà a terme al Festival de Vall i Can, organitzat per l'Associació Cultural Andalusa de Torra d'Ambarra, a Baix Gaià, per celebrar, doncs, precisament, el Dia d'Andalusia. Doncs sí, aquest programa, que serà l'endemà, inclourà l'actuació del coro rociero de Torra d'Ambarra, així com les actuacions musicals de Paco Jara, Carme García, el Didac...
Mente y Canela y el grupo Alegria, que interpretaran repertori vinculat al flamenc, la música popular andalusa i les sevillanes. A més, l'acta comptarà amb la participació de la companyia flamenca El Tobalillo, que oferirà una actuació de ball flamenc, i de Carmen Sayago, que completarà la proposta artística, variada i representativa de la cultura andalusa.
L'entrada serà de 3 euros per contribuir en les despeses de l'esdeveniment. També hi haurà servei de bar. És un acte que compta amb la col·laboració de l'Ajuntament a través de la Regidoria de Cultura.
I el que hi ha, avui comencen els actes previs a la commemoració del 8M, el Dia Internacional de les Dones, oi, Raquel? Doncs sí, serà avui mateix i també el 2 de març. A les escoles velles fan una crida entre dos quarts de cinc de la tarda i les sis, sota el lema «Alcem la veu per totes».
ens diuen literalment suma't amb la teva veu i les teves mans. Per què? Doncs perquè avui, dilluns i també el dia 2 de març, ens conviden a participar en una creació conjunta que exposaran pel 8M al Centre Cultural. Doncs, de moment, qui tingui ganes de pintar i de sumar-se a aquesta crida, té aquesta cita avui al Catllà.
Perfecte. I a la Riera, a l'Espai Jove de la Riera, aquesta setmana celebra un acte destacat obert als joves del municipi de la contornada, oi? Doncs sí, fan l'Espai Jove League, que serà com una lliga de futbol que disputaran el pròxim 28 de febrer, de 5 a 8 del vespre, a les pistes de les Escoles Velles de la Riera de Gaià.
Ja han fet la crida, ja han obert les inscripcions i fins al 27 de febrer es poden apuntar joves que vagin de primer de l'ESO a primer de batxillerat. Serien aquestes edats per conformar equips de 5-6 jugadors per disputar aquests partits que seran d'entre 15 i 20 minuts.
Si teniu dubtes, si voleu fer inscripcions, contacteu amb l'espai jove La Riera de Gallà a través de l'Instagram. És un acte que compta amb el suport de l'Ajuntament de La Riera de Gallà, que organitza Viu Lleure i que també té el suport del Consell Comarcal del Tarragonès.
A Creixell aquesta setmana arriba una nova activitat prèvia del Festival Creixell Crims. Doncs sí, serà divendres a la 6 de la tarda. Els visitarà l'escriptora Susana Hernández per presentar la seva darrera novel·la, Secrets Ofegats.
L'acompanyarà l'escriptora Raquel Gamed Serrano, promotora de Creixell Crims, aquest festival de novel·la criminal en català, que arribarà a l'estiu, però que durant tot l'any ja va fent bullint l'olla. Per tant, apunteu-vos-ho divendres a les 6 de la tarda a la Biblió Creixell, allà a la Biblioteca Municipal.
Doncs Déu-n'hi-do totes les activitats que tenim previstes al Baix Gaià durant aquesta setmana, així que prenguin nota i ja saben que si s'han perdut algun detall d'aquesta agenda poden recuperar el podcast de les diferents emissores i allà poden tornar a escoltar-ho i prendre nota d'aquells actes que més els interessin. L'actualitat del Baix Gaià te l'explica Baix Gaià al dia.
Doncs avui reviurem la fira de turisme celebrada a Iruña-Navartur. Com saben, els nostres companys d'Ona la Torra, la Raquel Martínez i el Josep Sánchez, van estar presents i van fer Baix Gaialdí Espacial des de Navartur. Allà van fer nombroses entrevistes que escoltarem. Raquel, quan vulguis.
Doncs sí, una part les vam oferir divendres en directe. Per cert, podeu recuperar els podcasts a les webs d'Altafulla Ràdio, Roda de Barà Ràdio i també a Ona La Torre. Allà vam entrevistar tots els alcaldes participants allà a l'estat, els regidors de turisme, també representants dels càmpings del Baix Gaià i el president del Patronat de Turisme. Però vam fer més entrevistes a banda del programa i us les oferim a continuació.
Començarem pel representant de l'Ajuntament de Roda de Barà, el regidor de Turisme, Frederic Royuela, i després també alguns empresaris del territori que estaven allà promocionant-se, com en Marc Saperes, que és el director de la Casa Vermut Pedró.
Anem a recuperar aquestes entrevistes que realitzàvem el primer dia de la fira que s'ha viscut durant tot el cap de setmana perquè tancava portes ahir diumenge amb unes xifres molt elevades de participació i pel que ens explicaven ja en les primeres hores de funcionament amb un balanç molt positiu. Comencem, com deia, per l'entrevista a Frederic Royuela, regidor de Turisme de l'Ajuntament de Roda de Berà.
Des de l'Ajuntament de Roda de Barà, el regidor de Turisme, Frederic Royuela, també facta de presència en aquesta fira que està comptant amb una participació, una afluència multitudinària. Hi ha moltíssima gent a primeres hores del matí. Senyor Royuela, per què considereu estratègic i important venir aquí a Navartour?
Bé, nosaltres el que més o menys portava anys fent el que es podria dir estudis de mercat, i ens adonem que el turisme natural que ens ve nosaltres és el del nord. De fet, nosaltres pugem aquí, agafo l'autopista, pujo, i ells directament de baixada per l'autopista arriben a les nostres costes.
Quan busquen platja, la gent del nord, platja sol, fan cap aquí, Costa Dorada, Baix Gaià, Roa Barà, en definitiva. D'altres destinacions, per exemple Madrid, també tenim verificat que tirem més cap a València, més cap a Múrcia, llavors per això nosaltres hem cregut que aquest sector del nord sempre ha sigut el nostre objectiu.
Quin és el missatge que esteu transmetent des de Roda de Barà? Una mica la campanya que porteu en el material promocional, què és el que destaqueu?
Bé, nosaltres el primer que volem fer aquí és fidelitzar-nos amb aquesta fira, perquè nosaltres Navarra és de les més importants, no fallem. Últimament portem els darrers cinc anys des que vam començar després de la pandèmia presències a les fires, vam decidir ajuntar-nos amb aquest paraigües de la costa del Baix Gaià. Entenem que aquell tros de costa
Doncs tenim com una entitat pròpia que fins i tot ens pot arribar a diferenciar, si es vol mínimament, de Costa Dorada, però això ho volem fer nosaltres. I hem estat participant aquí en abertur des que vam deixar enrere el Covid-19.
Primerament ho vam fer nosaltres per nosaltres sols, després, gràcies al paraigua de la Diputació, a través de diferents convenis corners, anem venint amb un estat conjunt. Però inicialment vam començar nosaltres. I el que et dic al començament, ens podem fidelitzar a Navarra.
Aquesta fira per nosaltres és molt important. Com tu has dit, la participació ja ho demostra, però no només l'assistència de gent, sinó la participació dels diferents estants. Aquí estan representades pràcticament totes les comunitats, o jo diria pràcticament no totes les comunitats, i fins i tot alguns municipis per si sols. Ells convenen aquí, en aquest punt, que per nosaltres és neuràlgic, perquè...
El començament és el febrer, que comença a anar bé. Es comença a haver un bon temps ja, a finals de febrer, la gent ja comença a pensar en la platja i és un punt de partida molt important. Com t'he dit, primer fidelitzar-nos aquí, després anem també altres anys a Benat a Bilbao, després aquest any tocarà Saragossa, com veus tota la part nord és el nostre objectiu.
M'has preguntat també què els oferíem, què portàvem. Nosaltres sempre tenim el merchandising clàssic, al final acaben sent papers que indiquen d'una manera gràfica quines són les nostres atraccions. A base de fotografies, sobretot nosaltres el que fem, posem molt bons valors en el clima, tenim un clima espectacular,
Aquesta gent d'aquí del nord ens ho valoren molt. Nosaltres, com que vivim allà, potser no hi estem tan acostumats, ho tens cada dia, però ells, quan veuen aquest color, de per si ja els atreu molt. Bàsicament és això. Si se senten o si ens pregunten, llavors ja comencem a parlar de la nostra gastronomia, les nostres festes o diferents possibilitats que els hi aportem.
Bàsic és, gràficament, intentar-los aportar la nostra llum, els nostres paisatges, els nostres referents.
Doncs per acabar, expliqui'ns una mica quina serà la seva agenda aquí. Té previst passar gran part de la jornada a l'estat, alguna reunió agendada? Sí, nosaltres estem a l'estat, bàsicament estem en un bypass, els tècnics ens han renovat els tècnics, el que teníem es va jubilar, llavors estem en un...
Hem assolit una mica una funció de tècnic, també. Com a regidor, però també com a tècnic estem a l'estat. Estem tot a la fira.
més o menys a peu d'estat, però també tenim concertades algunes visites. Aquí hi ha un sistema de trobades petites amb diferents operadors que tenen algun producte concret o volen fer partícip a diferents zones d'alguna proposta diferent. Anem a escoltar-les a veure si això podem aportar alguna cosa cap a nosaltres per després implementar-ho allà.
També molt donar ullades a tot arreu, què és el que es va movent, quins són els diferents paràmetres, veure si encara estem a la línia de sortida, si encara anem en primers llocs, que nosaltres creiem que estem en primers llocs del tema turístic, i una mica anar valorant. Al llarg de tot el cap de setmana anem valorant, com dius tu, a peu de taulell, parlant amb la gent, donant voltes, relacionant-nos...
fent una mica, fent la bullir, no?, que es diu. Molt bé, doncs que vagi molt bé la Fira, Frederic Royuela, regidor de l'Ajuntament de Roda de Barà. Fins la pròxima. Bé, que merci, gràcies.
Parlem ara amb el Marc Saperes, que és el director de la Casa de Vermut Padró, de Bràfim, del territori, també de Tarragona, i sempre està bé trobar-se gent de la zona en altres indrets, com per exemple aquí a Pamplona, perquè també estan participant en Abertur, en aquesta fira de turisme de Pamplona. Què tal, Marc, com estàs? Bona tarda, molt bé.
Portem just unes hores de la fira. No sé com han anat aquestes primeres hores aquí en Abertur. La veritat és que molt bé. Hem començat a les 11 del dematí i des de les 11 del dematí fins a les 2 del migdia no hem parat amb tot el rato. Al final el que venim aquí és promocionar el territori, la nostra marca, el nostre producte. Nosaltres som una empresa de Bràfim, que és casa Vermut Pedró, que és on elaborem tipus de vins i vermut.
I el que tenim és un celler de fa 130 anys, on també fem una visita que us ensenyem com se fa el vermut i com s'elabora amb tots els ingredients. I després es fa una cata de 8 vermuts. I això és el que també venim, que la gent coneixi el producte que és el vermut, com s'elabora i que al final puguin vindre a visitar-nos el nostre territori.
El vermut, que és tota una cultura al voltant d'aquesta beguda, que el nostre territori està molt consolidada i que també sembla que els últims anys, ja fa un temps potser, però que s'ha anat recuperant. No sé si es pot considerar que es va arribar a perdre una miqueta o baixar una miqueta el consum i ara s'ha recuperat.
De fa uns anys cap aquí la beguda al vermut ha pujat molt, la gent torna a tindre interès, sí que, com dius tu, es va perdre fa molts anys enrere, però ara sembla que des de fa uns anys cap aquí hagi tornat a pujar la cultura del vermut. La gent està més interessada, pren més aquesta beguda, i això per nosaltres ens orgulleix que la gent torni a tindre present aquesta beguda.
Una beguda que està present en molts moments de la vida quotidiana, en moments d'oci de molta gent, de compartir moments amb amistat. Suposo que això és un valor afegit a l'hora de promoció del producte. I tant, sí, sí. Nosaltres el que volem és que, com diem, el vermut no té una hora al dia, no és el migdia. Vull dir, pot ser al migdia, pot ser a la tarda, pot ser a la nit, vull dir, llavors hem creat una gamma de productes que pots veure el vermut a diferents hores del dia.
Tot plegat també, suposo que aquí el que més interessa també hi ha el producte, hi ha el vermut, evidentment, però també aquesta part d'experiència turística al voltant del vermut, amb aquestes cates, aquestes visites, que suposo que també és una forma que us interessa també de promocionar-vos, també d'anar creixent també com a empresa, no?
Bé, nosaltres sempre diem que la gent el que està acostumat és a fer visites de vi, bodegues de vi, no?, amb cates de vermut i bodegues de vermut, doncs actualment fins ara estàvem amb nosaltres i ara actualment hi ha una altra marca que també fa visites, però el que volem és que la gent tingui cultura d'aquesta beguda, no?, que sàpiga com es fa, que sàpiga com s'elabora, no?, i que després al final provis aquest producte que tant t'han explicat i que al final ho trobis al paladar, no?, vull dir que sentis el que realment és això.
Hi ha molt l'espai per recórrer, perquè és un producte molt popular, però aquest consumidor expert també és el que es busca, que la gent que d'acabada tingui més coneixements pel que fa al consum de vermut.
Exacte, correcte, vull dir, nosaltres el que volem és que sàpigues les peculiaritats que té aquest vermut, aquesta beguda, no?, i al final això és el que a la gent també li interessa, cada vegada està més interessat, i al final, com t'he dit i t'he comentat abans, de tot el que expliques, que al final tu transmeti el paladar.
Anem parlant d'aquests últims minuts, també, que no volem també allargar-nos molt perquè haureu d'aprofitar per dinar, que a l'hora del vermut, bé, deies que ja ha passat, no? O sigui que vull dir, que és qualsevol moment del dia, pot ser l'hora del vermut, no? T'anava a preguntar també una mica sobre quins són els productes que porteu aquí i què us esteu trobant que a la gent li desperta més interès.
Nosaltres aquí el que hem portat és la gamma de productes de vermut que tenim i el que venem és la visita, que és el que la gent volem que coneixi. La gent, ja et dic, des de les 11 del matí fins ara està molt interessada amb el producte i amb la visita. Al final el que fas aquí és el que t'he explicat fins ara, que aprovin aquest tipus de producte, que vegin que la gent al final, quan els mimes, és quan ells realment es senten a gust. Però al mateix temps és que quan...
Proven aquest producte i els agrada, és quan després ja s'interessen en tot el que ve darrere. Amb la visita ja compren el producte i estan més interessats en el que és la marca. I com és el públic navarrès, que us ho esteu trobant aquí també a la Fira, encara que siguin aquestes primeres hores?
Hi ha molta cultura de vi, també molta cultura de bar i de compartir moments amb amics o amb família als bars, al voltant de la beguda també. No sé com és el públic navarres en aquest sentit. És la veritat que molt bé. No et puc dir res dolent perquè tothom molt simpàtic, hem trobat gent d'aquí, gent de Catalunya, gent d'Andalusia...
Gent de Madrid, vull dir que la gent que han visitat aquí avui aquesta fira són de diferents llocs del nostre país, perquè ens entenguis. Llavors, és una realitat que és que vens a una fira, al final, que et coneguin, i això, quan funciona, al final te sents orgullós, no?, també. Esteu aquí fins diumenge, tots els dies? Sí, estem aquí fins diumenge, tots els dies.
Molt bé, doncs que acabeu de gaudir d'aquesta fira, no?, i de promocionar-vos també, i això, us podem trobar a Bràfim, no?, amb aquestes visites guiades, aquests tasks també que es poden fer, i res, doncs moltes gràcies per atendre'ns. Moltes gràcies a vosaltres, merci. Molt bé.
Doncs entrevistes del Baix Gaià i del Mig Gaià, perquè aquí, com sentíeu, representació de Beràfim amb aquesta Casa Vermut Padró, que tenien un estam destacat, promocionant al Vermut totes les varietats i totes les experiències que es poden viure en aquesta Casa Vermut.
Fins aquí les entrevistes que complementen les que vam realitzar en directe divendres i que, com dèiem, podem recuperar a les nostres webs per saber com va anar aquesta promoció conjunta dels municipis de costa del Baix Gaià a Navartur. La Fira de Turisme de Navarra, Airunya, Pamplona...
on els municipis del Baix Gaià, en concret els de Costa, van tenir un lloc propi i destacat a l'estant de Costa Daurada en el marc del Conveni Corner de la Diputació de Tarragona.
Sintonia de benestar essencial a Baix Gaialdia amb l'Àngels Rafi. Molt bon dia. Bon dia, Sònia. Com anem? Doncs mira, bé, aquí, amb ganes d'explicar-vos moltes coses, com sempre. Molt bé, doncs recordeu, Àngels, que la setmana passada ens vas explicar quins productes, en aquest cas per fer la neteja de casa, podíem utilitzar i quins hauríem de...
treure'ns de sobre perquè són tòxics, no? Exacte. I també, doncs, ens vas explicar alguns olis que tu utilitzes per netejar a casa, no? Sí, sí, sí, jo ja no em faig servir de convencional, ja us vaig dir que els tinc. De fet, no sé si tu ho has vist o no, però vaig fer, com jo tinc el meu Instagram, vaig fer una publicació que havia estat aquí a la ràdio i després us vaig ficar una foto amb tots els meus pots de neteja,
Doncs a tothom que miri l'Instagram de l'Àngels, que així veurà els potets de neteja de l'Àngels. Sí, que són molt monos. I tant que sí. I avui, Àngels, recordem que ens n'hem quedat tot just que ens explicaves de diferents utensils. Sí. Doncs va, continuem per aquí.
Vinga, doncs ara avui sí, parlarem això dels utensilis. Vam començar dient-vos que, clar, quasi tots els utensilis que tenim per netejar el que és el supermercat no són biodegradables, per tant ens perjudiquen a nosaltres perquè porten fibres sintètiques i sense voler, quan freguem els plats, un fregall es pot quedar allí en una olla o es pot quedar en un plat o una resta i nosaltres després el podem ingerir.
Tant així com ho ingerim nosaltres també se'n va per la pica, per tant pot arribar, si no es filtra bé, pot arribar al mar. I si el creiem com a residu també té més feina perquè no és vida agradable. Per tant, què podríem fer? En comptes de fer servir el fregall de fregar els plats o el del bany o el que sigui, podríem fer servir una esponja o un fregall de lufa.
Saps què és? No, no. És 100% biodegradable perquè és vegetal, prové d'un vegetal. És com una espècie de palla...
És que no sé com explicar-ho, però un dia, si no, mira, farem una història o una cosa i us ficaré allí què és el fregall de l'ufa. És vegetal, prové d'una planta i es fa com un fregall. Això jo ja ho he vist amb les nostres àvies. Jo ja ho havia vist, això. O sigui, jo... No és que ho hagi conegut ara, sinó que jo... Ah, va, sí, sí, ja sé com és. Eh, que sí, Sònia? Sí, sí. Ara l'he buscat i ara sé com és. Jo me'n recordo, eh, de veure-ho per casa quan...
quan jo era petitona, que les àvies ho feien servir. Per tant, això seria adient. Per sort, també, cada vegada, comercialment i als supermercats, també trobem coses més biodegradables, el paper, bosses, tot el que siguin plàstics, totes aquestes coses, cada vegada en tenim més biodegradables.
Després podem fer servir raspalls de fusta, que són ecològics i no tenen zero residu, i no ens alliberen els bisfenols, ni els falats, ni totes aquestes coses que són disruptors d'endocrins que a nosaltres ens afecten.
Llavors també fer servir draps de cotó. Jo encara soc, bueno, jo me'n recordo de la meva àvia i de la meva mare que el que feien era que els llençols de cotó vells se'n feien draps. Sí, i tant. Doncs a casa meva fem servir això, d'un llençol vell de cotó, s'aixuguen els vidres amb això i són genials i van superbé i a més després els rentes i els pots tornar a reutilitzar.
en comptes de fer velletes de microfibres que són sintètiques o hauríem de fer de cel·lulosa que són vegetals.
I les fragones, doncs també, la fragona on freguem el terra haurien de ser de cotó, perquè també són biodegradables i no tenen fibres sintètiques que a nosaltres ens afectin. I després, una cosa molt important que jo faig servir ja des de fa molt, molt de temps, i crec que cada vegada ho fa servir més gent, és fer servir l'aspirador en comptes de l'escombra. Mhm.
L'escombra és un gran atrapador de bactèries, d'àcars, de pols. Llavors, com que ho tenim allí a l'escombra, quan escombrem, aquells àcars tornen a sortir d'allí, encara que ens pensem que no, no? Si vegéssim allò que a vegades veiem a través del vidre, que tota la pols, no? O sigui, si vegéssim una escombrada d'aquestes amb què tot vola, ens quedaríem al·lucinats. Llavors, quan fem servir l'aspirador i un bon aspirador que ens expiri, doncs clar, traiem molts, bueno, un...
un matalà que el puguem aspirar i podem treure tots aquests àcars també és molt recomanable poquet a poquet anar fent aquests canvis de fet jo tinc una escombra no de dir que no la tinc però no és la meva eina de treball la meva eina de treball és un aspirador perquè és molt millor molt bé després d'aquests consells si voleu us dono alguna recepta perquè les receptes sempre són guais de provar i poquet a poquet anem fent
Sempre us parlo de que tenim el nostre multiús i ho fem, però també ens podem fer nosaltres un netejador multiús. I en aquest cas el netejador multiús es faria amb pells de cítrics. Recolliríem pells de cítrics i els posaríem en un pot de vidre.
I li posaríem vinagre blanc o vinagre de poma. Recordeu-vos que en el programa anterior us va explicar la versió del vinagre, que el blanc és més fort. I aquí li posaríem o ve pell de taronja o ve pell de llimona, el que a nosaltres ens vingui de gust. I barretar-les també podem? Pell de taronja i llimona... Sí, seria un cítric igualment.
Això ho posaríem dintre de... No fa falta que ens posem ara pa a les cítrics, els podem guardar. O sigui, anem menjant taronges, anem llimones, ho guardem a la nevera perquè no se'ns assequin molt, perquè, bueno, tampoc no passaria res, però jo alguna vegada ho he fet i he fet això, amb una bosseta...
He anat guardant. Quan ja tenim aquestes suficients pells, ho posarem en un pot de vidre tot a dintre i li posarem el vinagre. I això ho deixarem. Contra més temps ho deixem, més concentrat ens quedarà aquest vinagre. I tot això, després passat el temps, ho filtrem, ho culem i ja tenim el nostre netejador. Això seria una base per fer-nos moltes receptes de neteja.
I només amb vinagre hi ha la pell dels cítrics. Exacte, i aquí com que ja entren els cítrics, que ja tenen les seves propietats, que us he explicat abans amb l'oli essencial, seria molt més potent. De fet, quan tinguem aquest vinagre de cítrics fets, també li podríem afegir unes gotes d'oli essencial i potenciaríem tots aquests efectes. Molt bé. O sigui que d'aquí ja tenim una base per fer-nos un netejar pel terra o un netejador multiús. Un netejador multiús.
Ja tindríem la base de cítrics, però després el potenciaríem. I, per exemple, per un netejador multiús podríem agafar una ampolla de vidre buida de 500 mil·lilitres. Aquí li posaríem 350 d'aigua destil·lada i 150 d'aquest vinagre de cítrics, que el tenim concentrat, eh? El tenim concentrat.
I li podem posar també una mica de bicarbonat, perquè així afegim més poder a la barreja. Aquí, obscenial, li podem posar gotes d'oli essencials dels que els he estat parlant en l'anterior programa. Llimona, l'arbre de té, els cips, la purificació. Això ho barrejaríem i ho tindríem com a netejador multiussos.
I podríem fer-ho servir qualsevol superfície? Sí, sí, sí. Sempre, home, jo us recomano que si ho fem així de netejador multius, com està diluït, no hi ha cap problema. Sempre tindrà molta precaució quan treballem amb el vinagre blanc o amb el bicarbonat, depèn de quines superfícies. Això sí que tindrà una mica de precaució. Però així com a netejador multius no crec que tinguem cap problema, no sé que sigui alguna cosa molt delicata.
D'acord. Bueno, doncs aquí tenim més receptes, o sigui, què podem fer més?
Vinga, una més. Una més i les altres les deixem per al pròxim dia. Us donaré una que és molt, molt xula, que és per fer-nos com unes pastilletes per al lavabo, com unes bombes. Es posa dintre del lavabo i això ja ens neteja al lavabo. I aquí faríem amb una tassa de bicarbonat, un quart de tassa d'acid cítric i una i mitja de sabó líquid. Sabó líquid em refereixo a un sabó dels plats...
sempre comptem que no tingui tòxics. Aquí tenim opcional que li podem posar olis essencials, això ens faria una barreja, i en aquesta barreja ho posaríem en un molla, imagineu-vos un molla de glaçons, que ara venen moltes coses d'aquestes, i ho deixem, ho vulvaritzem una miqueta amb aigua i ho deixem, i quan s'assequi ja tenim unes pastilles per tirar-les dintre del lavabo i netejar tot el lavabo.
Tenim desinfectant, tenim olor si posem els olis essencials i és genial. Molt bé. Doncs Déu-n'hi-do el que hem après avui, Àngels. Sí, sí, sí. Tindreu que prendre apunts, eh? D'aquí a poc ja som apunts. I si no, ja saben que tenen el podcast de diferents emissores i allà poden recuperar l'espai, tornar-lo a escoltar, descarregar, fer el que vulguin i sobretot prendre nota per fer tot això que ens comentes. I tant, i tant. Àngels, moltíssimes gràcies. A vosaltres, gràcies, Sònia.
Baix Gaià, el dia és a prop teu. A l'ordinador, al mòbil i a la teva emissora de sempre.
Sí, Antonia, de la cuina de l'Emi a Baixgai al dia, Memi Blanco, bon dia. Bon dia, què tal? Com estàs? Doncs molt bé, amb ganes de cuinar, com sempre. Doncs preparats i a fer. Vinga, a punt, tot a punt. Què farem avui? Mira, avui he pensat que podríem fer uns canelons de peix. Oi, que bons, els canelons. Oh, a mi m'agantant, eh? De lo que siguin. A mi també. De verdures, de peix, de carne, tot. A mi també, a mi també. Que bons.
Després, com ja els canelons afarten bastant, he passat. Podem fer un filet de gall d'indi que et pots menjar. El talles així a rodanxes i et venges un o dos, els trossets que vulguis, i no fa falta fer un gram. I per postres podem fer un flam de cafè, que fa temps que no fem flams. Oh, i que vol flam també, eh? Molt bé, molt bé. Doncs ja tenim el menú i que ja se li bem, eh? Sí, sí, ara ja sí. Ah, ah, ah.
Doncs vinga, coneixem els ingredients dels canalons de peix. Doncs mira, farem, necessitarem 200 grams de jus, 200 grams de rap, 200 grams de llagostins, 200 grams de musclos, una escalunya, 150 grams de formatge, d'un formatge suau, el que us agradi més, eh?
Un mozzarella, un d'aquests que sigui... Eh? Sí. Sal, oli d'oliva vergestre i les plaques dels canelons. Evidentment, evidentment. I després, per fer l'avijament, un litro de llet, pebre blanc, nou moscada, 40 grams de farina i 40 grams de mantega. Ahà, perfecte. Doncs vinga, tenim els ingredients. Què fem ara?
Farem la beixamel. Fondrem la mantega amb una paella i afegirem la farina. Ho remenarem fins que es cogui una mica i posarem la llet, sense deixar de remenar. La farina, ja sabeu que li he de donar unes voltes perquè el gust de la farina crua és molt dolent. Uf, terrible. Quan estigui una mica cuita, que agafa una mica de color ros, ja està. Llavors afegiu la llet a poc a poc. M'agrada tenir la llet calenta per poder fer-ho, eh?
I sense deixar de remenar, aneu fent, aneu fent, aneu tirant una mica, i llavors podeu tirar el formatge, si voleu aquest, el tou, que sigui tou, o mozzarella, o més que mozzarella, jo faria una mental. Una mental, potser, no? Sí, posarà més gustos, eh? Sí, sí, i llavors hi faria una mica de nou moscada.
Perfecte. Llavors, això ja ho tindrem fet. Ho deixem allà a un costadet i bullirem les plaques de canelons o comprarem d'aquestes que es posen amb aigua calentada. Amb remull, no? Amb remull, en un moment i ja està. Piquem l'escalunya i la durem una mica, tallarem el peix a daus i l'afegirem. Feu el mateix amb els músculs i els agostins bullits.
Els musclos els hem obert, treiem els musclos, que no tinguin aquells pèls... Sí, la closca també. La closca també, exacte, i els jagustins peladets també, doncs també els piquem i ja està. Posem unes cullerades de beixamel i els deixarem dos minuts més. Amb això ja tenim fet el que és de reomplir els canelons. Llavors, agafem la pasta, els omplim, els posem en una safata...
Posem primer una mica de beixamel al fons de la safata perquè no s'enganxin, eh? I llavors fem, reomplim els canelons, els anem posant, i llavors hi tirem la beixamel per sobre, llavors hi tirem una mica de formatge ratllat per sobre, que pot ser mental també, i el gratinem al fort cinc minuts.
I ja estan. Perfecte, no? Són fàcils de fer. Sí, sí, sí. Doncs va, ingredients. 200 graus de lluç, 200 grams de rap, 200 grams de llagostins, 200 grams de musclos, una escalunya, 150 grams de formatge medita mental al final, 100 grams de formatge raiet pot ser mental també, sal, oli d'oliva verge extra i les plaques dels carnalons. Perfecte. I per la bejamel, un litre de llet, pebre blanc, nou moscada, 40 grams de farina i 40 grams de mantega. Perfecte. I ja està.
El pes, a mi, pot ser congelat? Oh, i tant. Per fer aquestes coses sí que pot. També quedarà bé, no? Sí. Hi ha plats que potser si és fresc té un altre gust, però si agafes un bon llust congelat, el rap congelat, que t'hi ha de molt bo, hi ha gustins congelats que també estan bons, inclús els musclos si voleu, però jo els musclos pel preu que van els agafaria frescos. Sí, d'acord.
Vinga, doncs, canelons de peix ja fets. Molt bé. Anem a fer els filets de gai dindin. Anem a fer un filet. Un filet. Sí, perquè el gai dindin. O dos, va. Fem dos filets de gai dindinets. Quatre patates bona lissa, que serveix per tot, per fregir, per fer el que sigui, ja està. 40 grans de mantequilla, de mantega, perdona. Dos cullerades d'herbes provant sal seca, 50 mil·lilitres de mosquetell, una cullerada...
d'herbes provençals fresques, perquè aquelles eren seques, aquestes són fresques, si les trobeu, que ara es troben amb tots els súpers grans, romaní, farigola i orega, es troben tots els llocs. Un raig d'oli d'oliva vergestre, pebre negre i sal.
Deixeu les patates amb la pela ben neta i les talleu a rodanxes d'un centímetre de gruix. Poseu-les en una safata de forn, poseu la mantega i la salpebreu. Afegiu una cullerada d'herbes fresques provençals i les barregeu tot molt bé. Ho coeu al forn a 180 graus, més o menys per coure-les...
Vigileu amb uns 40 minuts, 40-50 minuts, amb la punteta del ganivet. Ho toqueu i si veieu que es fica ja estan cuites. Salpebreu els filets de gall dindi i els afegiu les herbes provençals seques i un reig d'oli d'oliva. Unteu bé la carn per totes les parts i les deixeu reposar durant uns 10 minuts.
Afegiu els filets a la safata de les patates i quan hagin passat aquests 20 minuts les mulleu una mica amb el mosquetell i ho deixeu cobre 25 minuts més al forn, fins que veieu que la carn estigui cuita, o sigui, estigui una mica duradeta i les patates estaran cuites també, eh?
Amb un plat pla poseu un llit de patates i a sobre li poseu un mig filet de gai dindi per persona, si en teniu molta gana. Si no, feu com si fossin llesquetes i que cada un agafi la quantitat que vulgui. Perquè amb els canelons de primer...
Ja hi hem servit. Sí, jo és el que faria, eh? Molt bé. Jo és el que faria. Jo ens posaria al mig de taula el que són les patates i a sobre el gall dindi, talla de tallesques, així de tallets, què diré jo, d'un dit de gruix o dit i mig, i que cada un agafi, que es mengi els trossos que li vinguin de gust. D'acord.
Recordem ingredients, Emi. Dos filets de gall d'indinets, quatre patates bona lissa, 40 grans de mantega, dues cullerades d'herbes provençals seques, 50 mil·lis de moscatell, una cullerada d'herbes provençals fresques, romaní, farigola i orègan, un raig d'oli d'oliva extra i pebre negre i sal. I ja està. Perfecte. Doncs anem a fer ara postres, que ens encanta. Aquest flam de cafè. Farem aquest flam de cafè.
Vinga, què necessitem? Mig litro de llet, un canonet de canyilla, 5 ous, 125 grams de sucre, 4 cafès express, la pela de taronja i llibona.
Molt senzill de fer, amb una paella, amb un cassó, amb un cassó jo ho faig, a foc lent, desfeu el sucre sense aigua, molt a poc a poc, i quan el caramel comenci a treure fum i estigui durat, cobriu la base de les flameres o dels mollos que vulgueu posar als flams. Ho deixeu refredar i ho reserveu.
amb un cassó poseu la llet a bullir amb un canet de canyella i ui les peles retireu-lo del foc barregeu l'ou amb el sucre i els cafès express i afegiu-la llet que estigui t'aviona perquè com l'hem bullit penseu que si la poseu calenta allò es quallarà millor que estigui tèvia afegiu-la llet i buqueu-lo als mollos poseu els plans al forn al Baig Maria 25 minuts a 180 graus
i quan estigui així passat aquest temps els podeu traiar i els deixeu refredar uns minuts. Els desmolleu al moment de servir-ho, deixeu-vos a la nevera amb els mollos que estan, perquè si no, no quedarà bé. Conveniu el cafè, si voleu, amb una mica de cacau amb pols per suavitzar el gust final del flam. Quan feu el cafè, li poseu una miqueta de pols de cacau.
i suavitzareu el gust del flap, no tindrà aquell gust de cafè tan fort. Tan fort, no? Exacte. Molt bé. Anem a recordar els ingredients. Mig litro de llet, un canonet de canyella, 5 ous, 125 grams de sucre, 4 cafès express, la pela de taronja i llimona i el pulsim de cacau. Ah, molt bé. Que no us ho he dit abans, però us ho dic ara. Sí, doncs ja ho hem afegit, ja ho tenim controlat, no a mi? Exacte, exacte.
I recordem que si algú s'ha perdut la recepta, té el servei de ràdio a la carta, que pots recuperar-les, escoltar-les, no, Emi? Descarregar-ho, fer el que vulgui. Exacte, i després al Facebook, a la pàgina de la cuina de l'Emi, poso les fotos del que hem fet i ja està. Molt bé, molt bé. Per cert, parlant avui de canelons, aquí a Catalunya tenim molta tradició, no, dels canelons? Molt, molt. Però, clar...
Tenen origen italià, els cannelloni. I diu que prové de cama, que vol dir canya o tub, fent al·lusió a la seva forma cilíndrica, evidentment. I tot i això, la tradició catalana els ha adoptat i adaptat a un plat emblemàtic, sobretot durant les festes de Nadal. És que un Nadal sense cannelloni no s'entén.
No, no, no. Doncs diu que a Itàlia l'invent dels canelons s'atribueix al xef Salvatore Coletta, amb Alfie, el 1924. Tot i que altres fonts apunten al compositor Giacocchino Rossini un segle abans. Doncs podria ser, perquè sembla que unes canelons és Rossini. Sí, no? Rossini, sí. O sigui que podria ser...
Sí, de fet, la recepta italiana original utilitza carn picada cuita amb un sofregit. Exacte. Que ens sona, no, tot això? Sí, sí, sí. I a Catalunya, quan van arribar? Doncs a finals del segle XVIII o a principis del XIX, de la mà de cuiners italians i francesos que treballaven per la burguesia catalana, amb fondes i en cases benestants. I per sort és un plat que el vam adoptar molt bé. Sí, l'hem adoptat molt bé, perquè l'hem aprofitat moltíssim. Doncs...
Evidentment, diu que la principal adaptació catalana és que la carn, per al farciment, se sol rostir abans. Nosaltres el fem una mica més. Ells ho fan amb la carn picada, com si féssim mandonguilles, a Itàlia, per exemple. Perquè tinc una amiga que és italiana i ens ho diu, no? Que ells ho fan així, però nosaltres... Fan la carn picada i el sofregit i punt. I nosaltres no, nosaltres rostim les tres carns. I tant. El pollastre... I tant.
El porc i la vedella, tot, eh? Rostidet. Ho fem tot en condicions. Exacte. Per això pot ser que potser el nostre sí que sigui el canelò Rossini. Sí, potser sí. Eh? Potser sí. Sí, sí. Doncs hi ha qui posa més pollastre, hi ha qui posa més vedella, no? També. Jo més o menys poso igual de tot.
Jo també, jo també, jo poso la mateixa quantitat. Si poso una cuixa de pollastre, poso la mateixa quantitat de més o menys de porc i la mateixa quantitat del de vedella, vull dir que fa més o menys igual. Doncs avui hem proposat de fer-los de peix, que també són molt bons, no?
per variar i també són molt bons els espinacs amb cap pinyons i passes. Són boníssims. Molt bé, doncs. Jo tinc una gana que no puc més. I ara tornem la setmana vinent amb més. Gràcies per acompanyar-nos. Adéu-siau. Fins la setmana que ve. Adéu.
Baix Gaià al dia. El programa de les ràdios del Baix Gaià.
I amb aquest bon gust arribem al final del programa d'aquest dilluns 23 de febrer. Gràcies per haver-nos fet companyia a Baix Gaialdia. I recordin que si s'han perdut algun dels continguts d'avui, les entrevistes que es van fer els nostres companys en Abertur, o si s'han perdut la cuina d'Auremi, benestar essencial, l'agenda, el que sigui, poden recuperar el programa sencer, el servei de Ràdio a la Carta,
A les webs Dona la Torre, Altafulla Ràdio i Roda de Barà Ràdio, disponibles perquè l'escoltin quan millor els vagin. Raquel, per avui això és tot a Baix Gaià al dia, no? Sí, i hem acabat amb gana, com deies, de debò. Quines ganes de menjar els canelons ara mateix. Ai, sí, eh? Ara ens els menjaríem. Mira, no sé per què.
I tant que sí, necessitem energia per començar la setmana en condicions, com dèiem al principi. És que els dilluns són dilluns, no ens enganyem. Dilluns són dilluns. I això sí, avui acabarem d'una manera una mica especial, però abans a tots vostès, gràcies per ser-hi, per escoltar-nos i per confiar en nosaltres dia rere dia. Demà tornarem amb més informació i més bona companyia.
La frase d'avui diu, no vull la pau que sobrepassa tot enteniment, vull la comprensió que porta la pau. I això ho va dir Helen Keller, escriptora i conferenciant estatunidenca. I com dèiem, avui ens acomiadem d'una forma especial, no Raquel, perquè ho fem amb música.
Sí, i en concret amb un músic altafullenc, amb en Rafa Martínez, que està presentant nou disc i aquestes setmanes està publicant les noves cançons a les plataformes digitals. De fet, aquestes darreres setmanes el tenim de gira per Costa Rica i Mèxic i des d'allà, des de Centraamèrica, ha presentat aquesta cançó acompanyat per Ajet, que canta a la lluna plena.
Doncs molt bé, amb ell ens acomiadem, que passin molt bon dilluns. Adéu-siau.
I jo, i jo, i jo, i jo,
I jo, i jo, i jo, i jo Sostendre la flama
La compañía de telefonía en Torredembarra es EGM Telecom. Te ofrecemos llamadas y datos ilimitados en tu teléfono móvil por solo 25 euros al mes. Y atención, si contratas la fibra óptica con nosotros disfrutarás de 500 megas en tu hogar, más un teléfono móvil con 60 gigas de datos y llamadas ilimitadas, todo por solo 40 euros al mes.
Para más información entra en egmtelecom.com o llámanos al 611 527 377. 611 527 377. EGM Telecom, tu compañía de telefonía de proximidad.
Sabíeu que el parc dels filadors és una zona d'esbarjo que combina el parc d'educació viària amb instal·lacions esportives? Un espai amb més de 1.000 metres quadrats que combina instal·lacions esportives i un circuit d'educació viària perquè els infants descobreixin les normes de circulació tot jugant. El podeu trobar a la part superior de l'aparcament dels filadors.
Més informació a la pàgina web de l'Ajuntament de Torre d'en Barra.
Vols guanyar autonomia amb les noves tecnologies? L'Ajuntament de Torredembarra t'ofereix formació gratuïta per reduir la bretxa digital. Apren a fer servir el mòbil, navegar per internet amb seguretat i gestionar tràmits com les cites mèdiques. Una formació de 15 hores adaptada a la teva experiència i nivell. Inscripcions obertes al 877-01-6750 o al 012. No perdis aquesta oportunitat per digitalitzar-te. T'hi apuntes?
Com transformar residus no reciclables en hidrogen per combustible? Quines són les neurones que provoquen els marejos? Es pot crear un biomaterial nou fet de closques de musclos i ostres? Catalunya està plena de científics que investiguen i molta d'aquesta investigació la vehiculen les universitats catalanes. Al POU donem visibilitat a tota aquesta feina ingent, vital per al futur del país.
Menys de 15 minuts per posar-te el dia de la ciència que canviarà el món, de la mà de les persones que treballen perquè tots aquests avenços estiguin a la teva vida.
Vols estar al dia de tot el que passa a Torre d'en Barra? T'agradaria fer tràmits des del mòbil, comunicar incidències en un clic o participar en decisions del municipi? Descobreix Viu la Torre, la nova app de l'Ajuntament que et connecta amb tota la informació i serveis municipals. Notícies, agenda d'esdeveniments, farmàcies de guàrdia, transport públic i molt més. Tot en un sol lloc. Descarrega't Viu la Torre gratuïtament per a Android i iOS. Ajuntament de Torre d'en Barra, més a prop teu.
Notícies en xarxa.