A la teva ràdio local.
Baix Gaià al dia, el programa d'Altafulla Ràdio, on a la Torre hi roda de Barà Ràdio. Bon divendres, Baix Gaià, és 21 de novembre, festivitat de la presentació de Santa Maria. Per fi és divendres, i ara hi ha aquí el que marca el ritme, és el batec del territori. A Torre d'en Barra, l'Ajuntament inicia els treballs per elaborar l'abans del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. La redacció d'aquest document, que haurà d'estar llestat en un any, s'ha encarregat a l'empresa Demza Consulting.
A Altafulla, el Festival Internacional de Cortmetratges d'Animació, ànima jove, aposta per la proximitat i per implicar al públic local el certamen en la seva tercera edició. Enguany doble el nombre de projeccions i presenta novetats per incentivar la creativitat. I a Roda de Barà, en el marc del 25e, el Dia Mundial per l'Eradicació de la Violència envers les Dones, avui tindrà lloc la xerrada Les Dones i les Cures. Serà càrrec de les doctores Cinta Daufí i Jassi Molins.
Això que estan escoltant és Baix Gaià al dia, el programa de proximitat que connecta Altafulla, Torre d'Embarra, Roda de Brai, totes les poblacions del Baix Gaià amb informació, anàlisi i les millors companyies. Els parla Eduard Virgili. Raquel Martínez, bon dia. A veure, connectem amb la central de seguiment del trànsit per les obres del carrer Filadors de la Torra. Explica'ns què veus avui per la finestra.
Doncs mira, un cotxe, ara no sé si dir-ho, una mica mal aparcat i també aquí els cons que de moment aguanten. No sé si bufarà gaire fort el vent, però com sigui així, no sé si els cons aguantaran en el seu lloc. En tot cas, és per senyalitzar que ara els carrers han canviat de direcció. És un embolic considerable, però ens en sortirem, va.
Ahir vaig passar pel carrer Filadors i ja vaig veure allà unes tanques que deien que el carrer... Vaja, que hi hagi de passar pel carrer Filadors o que hi hagi de moure's en vehicle pel centre de la torre que miri bé com s'ha reordenat el trànsit. Sí. En fi, va. Sònia Gamí, bon dia.
Molt bon dia, molt bon dia. El trànsit a roda de marat, suposo que com sempre, no? Com sempre, sí. A la plaça dels Pins, aquí amb els cotxes, si pot entrar o no? Sí, s'hi pot baixar, no és de pujada, però en sentit sud sí que es pot baixar.
El que passa és que va estar tranquil·let, hem de dir. En aquesta hora s'està tranquil·let. I com que nosaltres estem a l'alçada, les alçades, no veiem el carrer des d'aquí. Hem de treure el cap pel balcó que tenim, vaja. Doncs compte, compte avui amb no marxar a volar, no quedar glaçada, si treus el cap per la finestra. Ah, sí, sí, vigilarem. Tenen-nos indonitzat el de Fuller Ràdio, una a la torre i roda de Verà Ràdio. Som Baix Gai al dia. Benvinguts i benvingudes a la ràdio de Kilòmetre Zero. Som-hi!
Baix Gaià al dia, la ràdio que informa i acompanya. Vinga, va, aquest divendres, divendres 21 de novembre, les portes del cap de setmana d'un dissabte i d'un diumenge, que seran freds segur. Però més enllà d'això, volem saber quin temps tindrem, així que connectem amb el servei meteorològic de la xarxa de comunicació local, Lluís Mipérez.
Fins demà!
D'un ambient hivernal, per bé que és sense temperatura sota zero, la ventada que és destacable al Baix Camp, Déu-n'hi-do, el vent de dalt que hi bufarà durant tota la jornada i a la resta de comarques també. Anirà fent vent aquesta tarda una mica més general i una mica més intens. El que farà és deixar una atmosfera completament respatllada i neta, per tant molt transparent, de núvols molt poquets.
I de pluges o nevades no les tindrem. Però sempre amb aquesta sensació de fred evident i compta amb les ventades que, de fet, demà dissabte han de continuar. Sobretot al matí tindrem un moment ben ventilat. Ho anirem seguint a la xarxa.
I ara que ja tenim clar el temps que ha de fer aquestes properes hores, el que toca és revisar tot el que la premsa destaca un divendres com avui, així que comencem agafant la portada del mes al diari del Camp de Tarragona, que avui titula Reus recupera els pressupostos participatius i dedica...
750.000 euros. L'última de les tres convocatòries que va fer l'Ajuntament va ser la de l'exercici del 2022. Actualment una trentena de propostes, de les 45 que van seleccionar els ciutadans en el global de les edicions, ja s'han executat completament.
Més enllà d'aquesta qüestió, avui també destaca la portada a Tarragona, els vianants a la carretera. La manca d'urbanització de la zona del Pla Parcial 1 a l'Avinguda Andorra fa que els vehicles aparquin els espais que haurien de servir de voreres. De fet, la fotografia que il·lustra aquesta situació és la de diverses persones caminant pràcticament per damunt de la carretera de Valls, després que...
diversos vehicles hagin estacionat en el que haurien de ser, si és que estessin acabades, aquestes voreres i per enmig de la carretera els cotxes circulants. Avui tot plegat ho analitza en pàgines interiors al diari Més. Més coses pel que fa a infraestructures. El ministre Puente afirma que en un any estarà enllestida la connexió del port al tercer fil. L'entrada i sortida directa de barcaderies es podrà fer directament amb l'ample ferroviari estàndard.
A Tarragona, l'encesa dels llums de Nadal es farà enguany des de la plaça de la Font. I d'altra banda, avui també aquest rotatiu gratuït es fa ressò que la campanya de control dels Mossos a camions i furgonetes s'ha saldat amb dues persones detingudes. Sota mateix de la capçalera del diari Més, en esports, llegim, el voluntariat gran a Basf es prepara per disputar una nova edició de la Liga Genuine Move.
I d'altra banda, avui també en sector primari, pel que fa a la pagesia, agricultura convoca per primera vegada la cessió de terres abandonades. Nou parcel·les són al camp de Tarragona. Dit això, Raquel, seguim amb més portades de publicacions que en són properes i agafem ara, per exemple, la del diari de Tarragona.
Doncs el titular principal és una notícia que us hem explicat fa un moment a l'informatiu. Més radars a la P7 per reduir els accidents. Expliquen que trànsit farà més controls policials i reduirà la velocitat entre Calafat i Emposta.
La imatge és per la presentació del nàstic genuïn que torna a la càrrega. Ens diuen que la competició s'inaugura avui al nou estadi. Analitzen, d'altra banda, el sector hoteler que celebra les dades del 2025 a l'Ebre i la costa d'Aurada. S'ha fet una gala en posta de Som Turisme.
Avui també recullen testimonis d'experts que demanen no mirar a un altre costat amb els problemes dels nens. Continuen parlant de la infància després de la celebració ahir del Dia Mundial de la Infància.
Parlen de pesca, també el govern demanarà avui a la Comissió Europea que s'elimini la veda de la gamba roja. Proposaran substituir-la per una nova zona protegida. És el tema d'obertura avui al diari de Tarragona, que pesa més del que és habitual perquè té un suplement que és més gros que el diari. Avui tenen moltes pàgines dedicades a Tarragona, capital industrial del sud d'Europa.
En infraestructures, impressionant la imatge de l'altra notícia que hem recollit avui, aquesta trobada del ministre Òscar Puente a València amb molts empresaris, més de 4.000, i diuen que Puente ha dit que hi haurà corredor del Mediterrani el 2027.
I acabem amb una notícia de tribunals perquè és la notícia de la jornada, evidentment. Ahir ja ho recollíem ràdios i televisions, avui la premsa em va plena. El Tribunal Superior condemna el fiscal general a dos anys d'inhabilitació. És el que destacen avui.
I més enllà de tot el que podem llegir en la premsa de casa nostra, aquí també ens agrada fer un cop d'ull a tot el que titulen les portades dels diaris d'àmbit generalista. Sònia, aquest 21 de novembre, què? Doncs aquests diaris també tenen com a protagonista Álvaro García Ortiz. L'ara titula Condemna polèmica. El Suprem inhabilita el fiscal general de l'Estat i l'obliga a indemnitzar la parella d'Ayuso.
La sentència no unànima encara no es coneix, però el govern espanyol haurà de substituir ja el fiscal. Politització de la justícia, títol a l'ara. Altre tema, un llapis corrector de mutacions genètiques revoluciona el tractament de les malalties rares.
El govern anuncia un pla de xoc contra els accidents a l'AP7. Preveu nous límits de velocitat i formació per a camioners estrangers. També, com comentava, la portada a la Raquel i també hem dit a l'informatiu. I en esports, el Barça topa amb un Chelsea rocós. Els blaugranes continuen líders a la Champions i igualades amb el Lió.
La Vanguardia, també imatjat de García Ortiz, el Suprem condemna el fiscal general per revelació de secrets. Sánchez critica l'abús de poder després de la sentència, que dicta dos anys d'inhabilitació, una multa i una indemnització al nòvio d'Ayuso.
Ensurt a la cimera del clima. També és la imatge que ocupa la portada de la Vanguardia. El recinte que acull la cimera del clima de l'ONU a Belém, Brasil, el van haver d'evacuar ahir. I és la imatge que es veu per un incendi que van extingir els bombers i que no va causar ferits. La cimera s'acaba avui amb la incertesa sobre un acord consensuat perquè persisteix la divisió dels països pel que fa al progressiu abandonament dels combustibles fòssils per energies renovables.
Un jutge imposa a meta el pagament de 542 milions a la premsa. La plataforma incorre en competència deslleial en infringir la protecció de dades en la publicitat. També la Vanguardia destaca 25 anys de l'assassinat de Lluc, savi de la política. També avui entrevisten a George Clooney. Diu, no em queixaré mai del que he viscut. L'actor estrena Jay Kelly.
I passem ara a la portada del periódico, també titula el fiscal general condemnat. El govern respecta però no comparteix la sentència i activa la seva substitució. El Suprem inhabilita durant dos anys i multa García Ortiz per revelació de dades. Feijó reclama eleccions a Sánchez, a qui acusa d'abús de poder. Marchena aconsegueix la dimissió del lletrat amb una sentència simbòlica.
És la crònica també d'Ernesto Ecaizer.
També destaca el periòdico d'aquest divendres, el Nou Camp Nou, aparador d'empreses punteres de tot el món. Diu que el Barça s'enfronta demà a l'Atlètic a l'estadi davant 45.000 espectadors. En portada també a llegir, Mòscar Puente, anunciant al fòrum empresarial Quiero Corredor, celebrat al Roig Arena, que l'alta velocitat connectarà Barcelona i València en dues hores el 2027. Marc Puig ha declarat...
No es va voler fer un àve mediterrani, si no ja s'hauria fet. La llei imposarà objectius de reciclatge obligatoris a les ciutats catalanes. I Meta haurà de pagar 480 milions a la premsa digital espanyola.
Acabarem les portades d'avui amb la república i el punt avui que titula Cartes d'exili i d'auxili. Recuperen la correspondència escrita des dels camps de França el 1939 que testimonia el drama humanitari.
També avui s'entrevista la novel·lista Montse Berderi, que diu el text «El mar és un mirall dels éssers humans», del lector. També parla de les estrenes de la setmana, «Olivia i el terratrèmol invisible», primer film català d'Stop Motion, dirigit per l'alacantina Irene Iborra, ha estat rodat amb titelles.
I en la crònica, el dia d'ahir, signada per Lluís Simón, la justícia espanyola no falla, és el títol. El Tribunal Suprem celebra el Vinena condemnant García Ortiz, peça de caça major per a la dreta espanyola. I en l'esportiu, el Barça empata. Stamford Bridge, un a un. Les Blaugrana es mantenen líders de la Champions. Doncs aquests són els temes que destaquen les portades d'aquest divendres.
Cada matí, de 9 a 11, connecta amb Baix Gaià al dia.
Va, moment ara per analitzar l'actualitat. Això els divendres ho fem acompanyats de la veïna de la nou de Gaia, Ruth Troiano, que com tots vostès saben és periodista especialitzada en el sector primari i l'enologia ja la podem saludar. Ruth, bon divendres, com estàs? Hola, què tal, com esteu? Molt bé, molt bon divendres.
Encantats de saludar-te i de parlar que demà, aquest 22 de novembre, Valls es prepara per viure un esdeveniment, m'atreveixo a catalogar d'històric. És la primera edició del Calçofest, una festa gastronòmica, una aposta cultural, una combinació de música, circ, dansa, màgia i, per suposats, calçots. I atenció, perquè l'organització espera unes 10.000 persones...
en un festival que pretén consolidar-se a la capital de l'Alcà. Com veus aquesta aposta? M'atreveixo a dir que valenta.
Sí, sí, em sembla magnífica, deia, i em sembla que estem avançant molt el calendari, perquè el calçota ens el miràvem molt a partir del gener, no?, amb la gran festa de la calçotada que justament es feia a Valls, i ara, doncs, com gairebé més d'un mes abans, però és meravellós que fixem la mirada en aquests productes, no?, que tenen indicació geogràfica de...
del territori que han previscut al llarg dels anys, que formen part del patrimoni culinari català i que a més al costat del calçot, perquè en el cartell ho indica, no només hi ha tota aquesta proposta musical de concerts, que és fabulosa, amb noms de primera fila i molt reconeguts, que també hi ha un porró, hi ha un porró que evidentment s'omple de vi, per tant aquest assemblatge que fa
La festa del calçot, la calçofest amb el vi, ens demostra que, a bé, si arribem a seduir aquestes 10.000 persones que estan prevists que vagin a valls amb què el calçot ha d'anar amb bon vi de la terra, això és fabulós. A més, m'agrada molt aquesta aliança entre el calçot i el porró, perquè si incorporem un altre element molt nostre, que són els castells, fem bona aquella frase que deia en Vigas Luna, el cineasta,
que les tres millors coses que es feien a Catalunya, al nostre país, eren mirant el cel, veure un porró, mirar els castells i menjar calçots. I em sembla que és extraordinari que allò que ens defineix es posi sobre la taula, en aquest cas sobre una esplanada a Valls, la del Fornàs, i bé es reivindiqui, justament. Ha quedat rodó, això.
Escolta una cosa, de fet la calçotada, et preguntaré també d'aquí un momentet per la temporalitat, perquè tinc la sensació de vegades que estem allargant o estirant-ho tot molt i el que era un producte d'una temporada o d'uns mesos molt concrets, cada vegada intentem trobar-los més en d'altres èpoques, no sé si amb el calçot passa el mateix.
Sí, perquè abans era amb els freds del gener, vull dir que era més endavant, i ho feien fins a l'abril, no sé si durava fins al maig, però en tot cas el fet que es pugui trobar ara serà perquè el cultiu es demostra resilient també amb tots aquests canvis que hi ha, i si es pot avançar la temporada i podem generar aquest atractament,
es diu turístic i no gastronòmic en el nostre territori, doncs meravellós, que tingui diferents moments i una temporalitat més ampla, perquè és veritat que hem de tenir desig de menjar calçot, com d'alimentar-nos d'aquells productes de temporada, però bé si s'estiren una mica més el que s'havien previst en el calendari, sempre que siguin, eh? Òviament producte fresc i que tingui tot el sentit i raó i els productors el puguin treure al mercat abans, doncs meravellós, no?
Ser de restaurants que comencen la temporada de calçots per tots sants i l'acaben pel pont de l'1 de maig. Això sí que és aspirar, eh? Que són molts mesos, eh? Pràcticament mig any de calçots. Pràcticament no, és mig any de temporada de calçots.
Vull fer èmfasi en el porró, en reivindicar el porró i en reivindicar allò que portem ja dies parlant en aquest programa, Ruth, que és el vi jove, sense anar més lluny. Aquesta cap de setmana hi ha també festa vi jove a Reus.
El Festival Terrer Priorat ens proposa algunes cites també aquest cap de setmana, en parlàvem la setmana passada. El Bijova és un gran acompanyant de les calçotades. I, de fet, amb els calçots, el porró jo diria que és una de les vegades que pren més sentit, sobretot en taules on no acostuma a sortir aquest element. Per suposat, el porró és compartir. I aquesta festa, la de la calçotada, també va d'això, de compartir menja...
i de compartir beguda. De fet, que hi siguin al cartell, ja indica moltes coses, que és un meridatge geogràfic de proximitat, també cultural i tradicional. En la festa del Calçofés hi ha presència de vins a la denominació d'origen de Tarragona, Seller d'Arnats, Seller Blanc, Viña Janina i la Cooperativa Agricola de Valls, també models d'empresa molt diferents, amb un repte.
de vins molt àmpli, que van des d'aquest negre jove, que podem dir que va molt bé per omplir el porró, podria ser un vino vell perfectament, que encara té aquest punt espurnejant, que és un vi molt fresc, molt àgil, hi ha molta fruita, és gairebé com si agaféssim un raïm i l'espreméssim, doncs allò trobarem en el vi negre, però també aniria molt bé, per exemple, el calçot amb escumosos.
Que no tinguin una criança molt llarga, que podrien ser de la DEO Cava. Per exemple, la cooperativa de Nulles ha fet des de fa molts anys moltes activitats relacionades entre el calçot i el vi. No sé, m'imagino un escumós jove, fresc, dinàmic, també àgil, no?,
que pugui desengraixar-nos la boca amb la menja del calçot o d'escars o el pa torrat. I també penso en aquests macabeus de la Déu Tarragona que puguin ser vins brisats que també van molt bé amb aquest tipus de menjas. Per tant, diré que li van bé moltes tipologies de vi que cadascú ha de trobar o ha de provar o ha de trobar la seva particularment.
però crec que els cellers de l'ADO Tarragona i altres cellers que no estan inserits dins de l'ADO, però que també tenen petits projectes aquí en el territori, tenen vins dinàmics, àgils, frescos, que acompanyen molt bé aquesta menja. I després, el més important també és com beure-se'l, no?, i reivindicar aquesta eina popular i tradicional que és el corró, que convida també a embrutar-se, no?, com el qual
Aquí anava, aquí anava, que quan anem tots allò de menjar calçots, al final, després de menjar els calçots, a l'hora de seure a taula has de passar pel safreig a rentar les mans. Potser no fa tanta mania agafar un porró com agafar el got amb què després seguirem menjant, no?
Totalment, bé, i si ens regalim una mica de vi pel coll i la samarreta, o pel jersei, ara ja comencen a arribar els primers freds, no passa res, perquè aquí ningú està mesurant si algú s'embruta o no s'embruta, sinó si algú està passant bé amb allò que està menjant i amb qui està compartint. Jo penso que...
Seria meravellós tornar a posar els porrons al centre de les nostres vides, perquè també voldria dir que estem dinant amb gent, també compartint que això també és salut i és teràpia, sobretot les converses que hi ha al voltant d'una taula, i que, bé, permet encabir-hi un vi fresc, jove, dinàmic, és a dir, no, evidentment, un vi de guarda. De fet, el porró és el primer decantador, ara hi ha de cantar.
de vidre molt sofisticats, quan obrim un vivell, l'oxigenem, és a dir, el servim en el decantador, deixem que s'estigui una estona perquè porta molts anys dins d'una ampolla, llavors que s'oxigeni, doncs el porró també és un oxigenador i el primer i el més original que tenim els catalans i penso que també és molt bonic tenir-lo present a taula, reivindicar-lo,
Els estrangers que venen a Catalunya i que alguns cellers els donen la possibilitat de beure un porró s'ho passen molt bé i guarden en el seu record aquest moment fins i tot d'embrotar-se i de beure alguna cosa molt àgil en el porró. Per tant, que això estigui alineat amb la calçotada i que tinguem l'oportunitat mentre bevem no de pensar si ens embrutem, de mirar el cel, de mirar amunt, que sempre anem massa mirant el terra, doncs també està bé.
Mira, si algú vol veure porrons extraordinaris, autèntiques meravelles, el porró de Pobleta, Nova York, d'en Josep Maria Rovira, que actualment és el president de la Càmera de Comerç de Balls. Un llibre que val molt la pena.
M'has fet pensar, he buscat perquè volia dir exactament el títol, i hi ha això, autèntiques joies, autèntiques meravelles, realment semblen obres d'art, no porrons. Totalment. Una altra recomanació, ja que parlem del Porró, i a més la tenim molt propera, i crec que hauria de ser més reconegut també aquest espai,
museogràfic és el museu i ford del vidre de Bimbaudí, per tant no el tenim gaire lluny. Encara s'hi poden veure un munt de peces fetes de vidre bufat i models de porró molt distins i molt diferents.
I crec que no la vaig equivocar, si dic que hi ha un llibre, es diu El Porró, crec que està editat per Cossatània, i també a la col·lecció que n'hem parlat alguna vegada de B-Bob, a la col·lecció d'en Vinats, n'hi ha una altra que parla sobre El Porró, publicat recentment, que fa una mica de recerca historiogràfica, i després també el seu valor cultural.
i social. És aquella eina, aquell instrument que hem vist a casa dels avis i que potser la generació dels pares ha desaparegut, però estaria molt bé que els nets la recuperéssim i poséssim al centre de les nostres vides per activitats com aquesta, una calçotada, per exemple, o qualsevol trobada
amb amics que el que vol certament és gaudir de la festa de la menja, del veure i d'allò que és nostre i propi. En algunes cases l'hem recuperat aquest porró i de tant en tant surt.
Ara parlo per mi. Però després em trobo amb una altra cosa, que és que no tothom sap veure porró. I això com es fa? I de veure Galet. I després hi ha qui més... No sé com es diu. Fa... És igual. Fa com un soroll. Té un nom, eh? Ara a mi també m'agafes una mica amb el peu girat. De tota manera...
No saber-ne no és problema per veure'n. És a dir, se n'aprèn bevent-ne i embrutant-se, com tot. És a dir, aprenem a caminar caient. Llavors hem d'aprendre a veure'n porró bevent-ne i no intimidant-nos pel fet que ens estiguin mirant. En fi, apropem molt a la boca a prop i anem separant i ja està. I si ens embrutem, doncs...
de fer pràctica, de practicar, oi que el setrill l'agafem tot sovint i no ens costa, bé que no ens el posem a la boca, el servim al plat, doncs la mateixa confiança amb el porró i ja està, s'ha de practicar i s'ha de veure, però al final penso que és molt bonic que tinguem present aquest objecte, que és una eina que ens ha acompanyat des de fa molts moments.
molts anys. Mira, una curiositat, perquè he parlat del museu del vidre de Bimbudí, tinc uns amics que em van portar una vegada un matrimoni. Saps què és? D'allà, eh? Ostres, ara no. Doncs oli i vinagre, junts, en un mateix recipient de vidre, i se li diu el matrimoni. Clar. Clar, bueno. Té la seva... Sí, sí. Tenen essència pròpia, cadascú en un cantó, però, bueno, formen part del mateix envàs. És molt graciós. Jo el tinc a casa...
i l'utilitzo, és una manera també de recordar aquests amics, que no ens veiem tot el que voldríem, però me'l van portar d'allà. És la llegenda, i a més té una llegenda, això al darrere, que algun dia estudiaré i te l'explicaré, però vaja, que és matrimoni, vinagre i vi. Va, doncs... I oli, perdó. En parlem, ja recobrerem aquest tema, malena tu. Ruto, ja no ho hem de deixar, hem de fer ara nosaltres una petita pausa. Gràcies, com cada divendres, per confiar en nosaltres.
Que vagi molt bé, bon cap de setmana. Igualment, bon cap de setmana. Nosaltres ens plantem a la recta final d'aquest primer tram de baix gaire al dia. Els demanem, però, que no desconnectin la seva sintonia de proximitat. Fem una petita pausa i de seguida tornem aquí, al de Fulla Ràdio, Ona la Torre i Roda de Barà Ràdio. Fins ara!
Sintonitzes Ona La Torre, 107.0 FM i onaguiolatorre.cat. Busques un lloc tranquil per gaudir de la cuina catalana? Al restaurant L'Ermita d'Altafulla t'esperem tots els dies al migdia i les nits de divendres i dissabte durant tot l'any per dinar sota el solet d'hivern envoltat de natura. I no pateixis pel cotxe. Tenim pàrquing gratuït per a tothom.
Vine i descobreix el gust de la calma amb plats de la terra i vistes úniques. Podeu trobar més informació a la web de Galera Group o al telèfon 600 433 213. Us hi esperem!
Tu compañía de telefonía en Torredembarra es EGM Telecom. Te ofrecemos llamadas y datos ilimitados en tu teléfono móvil por solo 25 euros al mes. Y atención, si contratas la fibra óptica con nosotros disfrutarás de 500 megas en tu hogar más un teléfono móvil con 60 gigas de datos y llamadas ilimitadas todo por solo 40 euros al mes.
Para más información entra en egmtelecom.com o llámanos al 611 527 377. 611 527 377. EGM Telecom, tu compañía de telefonía de proximidad. Ona la Torra, la radio de Torradambarra, la teva radio de proximidad.
Hola, em dic Joan Brugués i us proposo escoltar el programa Sons a Cau d'Orell, una finestra musical oberta al mar per deixar entrar els sons més mariners.
Hola, què tal? Benvinguts de nou al Jazz Club. Tota l'actualitat, entrevistes, agenda de concerts i molta música. Cada setmana al Jazz Club amb Susana Carmona. Des de la Ràdio Municipal de Terrassa i per a la xarxa.
Si sou dels que gaudiu amb la música, us convidem a acompanyar-nos en un fascinant viatge a la recerca de la música en majúscules. Des dels grans compositors, que ja formen part de la història, als injustament desconeguts, de la clàssica al jazz, de la cançó a la bossa nova, de la música experimental al ritme en blues. Cada moment té la seva música i cada música té una història.
A la xarxa de comunicació local escoltes la bona música. Notícies en xarxa
Bon dia, són les 10, us parla Maria Lara. En mobilitat, a l'hora i ara, se circula per pas alternatiu a la Nacional 260 a causa d'un accident. A la 2 hi ha dues afectacions importants, un tram amb circulació intensa entre Sant Joan d'Espí i Sant Feliu i un carrer tallat també a Odena per una haveria.
A més, també continua activada l'afectació a l'AP2 a Cabra del Camp per la retirada d'una càrrega on en aquest cas hi ha un carrer tallat. També la neu caiguda en les darreres hores obliga a circular amb cadenes en diverses carreteres a la C28 al Port de la Bonaigua, a la C13 al Llavorsí, a la C142B al Pla de Beret, a l'L500 i l'L501, a la Vall de Boí, a l'L504 al Lladorre.
Pel que fa al servei ferroviari, restaular-te també la circulació de l'R3 entre la Garriga i Puigcerdà per una incidència que ha provocat un robatori de cable en aquesta zona i a banda també la caiguda d'un arbre de via provoca a hores d'ana retards de més de 25 minuts en les línies entre Portbou i Figueres.
I un conductor de 21 anys i veí de Canovelles moria ahir a la nit en ser atropellat a la C-17 a parets del Vallès. El seu cotxe havia quedat avariat al carril ràpid i ell n'havia baixat quan un altre vehicle el va embestir. La passatgera del vehicle avariat i la conductora de l'altre cotxe van resultar il·leses de l'accident. Aquest sinistre eleva a 130 les víctimes mortals a les carreteres catalanes en què portem dany.
I la jutgesa que investiga la gestió de l'Adana continua ampliant les declaracions de testimonis i ha citat avui el propietari del restaurant on Carlos Mazón va dinar el 29 d'octubre i el dirigent del PP, Juan Frank Pérez Iorca. També declararan en les properes setmanes diversos càrrecs del gabinet de Mazón i també responsables d'emergències i comunicació, així com enginyers del grup Tipsa.
I Jordi Pujol rebrà previsiblement l'alta hospitalària avui després d'una evolució favorable de la pneumònia i el manté ingressat des del diumenge a la Clínica Sagrada Família de Barcelona. El seu metge, però, ha apuntat que Pujol no està en condicions per compareixer ni a Madrid ni tampoc de manera telemàtica el judici contra ell i la seva família per delictes de corrupció que arrenca, recordem, el dilluns a l'Audiència Nacional.
I 110 bombers voluntàries de diversos parts de Lleida han presentat una demanda col·lectiva contra la Generalitat per denunciar precarietat i abús laboral. Reclamen ser regularitzats i equiparats als bombers professionals, ja que fan les mateixes funcions i tenen les mateixes obligacions, però sense contracte ni tampoc alta.
A la Seguretat Social afirmen que ja fa anys que intenten negociar millores sense resultats i que la situació posa en risc la resposta a emergències. I pel que fa el temps d'avui, jornada marcada per la neu, el vent i el fred. Al matí la neu quedarà restringida a l'Aran, al Pallars i a Andorra, però de cara a la tarda podrà caure a totes les cotes.
Baix Gaià al dia. El programa d'Altafulla Ràdio. Ona la Torre i Roda de Barà Ràdio. Bon dia de nou. Baix Gaià per Fies Divendres. Quines ganes que teníem d'arribar en aquestes alçades de la setmana. Va, cara de seguida repassarem una agenda de quilòmetre zero.
Queda ben segur que ens durarà molts racons del territori. Avui que també els expliquem que la velocitat a l'AP7 es redueix entre Calafat i Emposta. Tot això entrarà en vigor d'aquí a un mes amb un límit de 80 km per hora per als camions...
i 100 km per hora per als turismes en sentit sud, una mesura que pren forma després del pla de xoc que ha dissenyat el Departament d'Interior per reduir la sinistralitat, ja que enguany hi ha hagut 15 persones mortes, el doble que l'any passat, un pla que tindrà una durada inicial de mitjany i que inclou més radars, control, inspeccions i accions formatives per transitistes.
Va ser que Interior també reforçarà els controls d'ITB, ja que el 45% dels vehicles revisats presenten algun defecte i farà servir drons i helicòpters per vigilar conductes de risc. I a més a més es posaran en marxa cursos específics adreçats a conductors de fora de la Unió Europea que convaliden el permís a Catalunya. Aquesta és una de les notícies que avui els hem explicat en tot detall al tram informatiu de Baixa i el Dia i que tots vostès poden recuperar des del servei de ràdio a la carta.
Dit això, ara, com deien, tindrem l'agenda de proximitat, gentilesa de l'equip del programa per tots vostès. Després farem que es faci fosc i agafarem el telescopi per observar l'univers. I abans de marxar i abaixar la persiana, definitivament per avui, un dia més ens visitarà el nostre home dels divendres, l'immillorable Antonio Barrero, que ens durà al davant de la gran pantalla. Va, que ens espera, tot això i més, aquí, a Baja i al Dia.
L'actualitat del territori, les històries que toquen de prop i les veus dels seus protagonistes. Baix Gaià al dia.
Sintonia de divendres, aquesta, eh? És la sintonia de la gent de la Baixa i el dia que repassem si fa o no fa en aquesta hora cada final de setmana per tal d'apropar-los a tots vostès el reguitzell d'actes, activitats i propostes diverses que s'emmarquen a la nostra subcomarca. Raquel, Sònia, preparades amb el llapis i el paper per poder prendre nota de tot el que explicarem al llarg dels propers minuts? I tant, i tant. Feina rai.
Va, doncs, comencem aquesta agenda de Baixgà. El dia per roda de Varà perquè avui, dins dels actes commemoratius del 25N, Sònia tindrà lloc una tertúlia a la Biblioteca Municipal Joan Martolell Coca.
Doncs sí, serà a les 6 de la tarda. Porta per títol Les dones i les cures. Comptarà amb la participació de la doctora Cinta Daufí, celebrista, i també amb la doctora i artista Jaci Molins. La tertúlia està oberta a tothom i té per objectiu conscienciar que les dones segueixen sent les principals cuidadores d'infants, gent gran i persones vulnerables. La xerrada està vinculada a l'exposició Cures, també de Jaci Molins, que es pot visitar a la biblioteca fins al 12 de desembre.
Demà dissabte s'accelerarà una nova jornada de tardor de contes a les biblioteques i punts de lectura del Tarragonès, un cicle que costa la cultura mitjançant la narració oral i grans i petits, Sònia. Doncs aquesta sessió tindrà lloc a dos quarts de dotze a la Biblioteca Municipal Joan Martorellcoca de Roda de Barà i porta per títol contes de l'antiga Tàrraco. La narradora Carme González serà l'encarregada de transportar el públic fins a l'antiga Tàrraco, la ciutat romana que va esdevenir una de les més importants de la Mediterrània.
El viatge imaginari descobrirà com vivien els habitants de la tàrraco imperial. Els contes s'explicaven a la llum d'una llàntia d'oli i gladiadors i aurigues omplien l'amfiteatre, el circ, l'aquaducte o la muralla. L'activitat és gratuïta i oberta a tothom i l'organitza el Consell Comarcal del Tarragonès amb el suport de la Diputació de Tarragona en el marc del conjunt de propostes culturals que el cicle tardor de contes desplega arreu de la comarca
el públic familiar. Anem fins a Torredambarra ara perquè acull aquest dissabte la novena edició del Mercat d'Intercanvi i de Segona Mà. Es realitzaran horari de matí de 10 a 2 a la plaça mossèn Joaquim Boronat i a més de les parades hi haurà tallers i també l'espai municipal de Caldània on es recuperen i reparen objectes per donar-los una segona vida. Allà faran difusió de la seva feina.
Calma Iam acollirà aquest dissabte una xerrada sobre límits i explosions emocionals en el marc del programa Espai en Família. Anirà a càrrec de Judit Besora, que és educadora familiar, antropòloga i fundadora del projecte La Tribu. L'acte començarà a dos quarts de dotze i hi haurà servei de cangur.
També dissabte, però a la tarda, a la Torre es farà el primer acte per commemorar el 25 en el Dia Internacional per l'eliminació de la violència envers les dones. A partir de les 5 de la tarda, l'associació feminista Papallones Liles farà una performance itinerant des de la plaça de la Vila fins al Petit del Castell, on faran un monòleg teatralitzat a tres veus.
I ara hem d'explicar que l'artelier de Torredembarra presenta la projecció d'un curtmetratge de Ruth Meyer Turullols. La cita és aquest dissabte a les 6 de la tarda. Sí, Ruth Meyer presenta el seu treball de final de carrera, un curtmetratge d'animació 3D digital i de stop motion.
Anomenat S'ha acabat el joc. És un curtmetratge surrealista que pretén visibilitzar i conscienciar sobre l'ús de la pantalla. La temàtica gira al voltant del sistema capitalista tecnològic, com utilitzem les pantalles i com influeixen en les nostres vides. En acabar la visualització es podrà debatre i parlar amb l'autora sobre el procés de creació, les seqüències que el conformen i la seva lectura o interpretació.
I ara hem d'explicar també que la zona esportiva municipal acull aquest diumenge 23 de novembre la tercera edició del cross escolar Antoni Roig. Serà molt multitudinari una prova que forma part dels Jocs Esportius Escolars de Catalunya. Començarà a dos quarts d'onze del matí i hi haurà curses per totes les edats.
Dit això, anem ara fins al de Fulla, perquè són també força les propostes que ens arriben des d'aquesta població. Per començar aquest divendres, a partir de dos quarts de sis de la tarda, al Casal Cultural La Violeta hi haurà el concert familiar de l'Escola Municipal de Música en el marc de Santa Cecília, que se celebra precisament demà.
I també aquest divendres l'Escola d'Adults d'Altafulla acollirà un taller gratuït d'iniciació al Mindfulness. Es tracta d'una activitat pensada per desconnectar de l'estrès del dia a dia i aprendre tècniques senzilles per gestionar les emocions d'una manera més conscient. El taller, organitzat per l'Escola d'Adults d'Altafulla i UOU, centre de formació amb la col·laboració de l'Ajuntament, es farà a partir de les 5 de la tarda a les dependències de l'Escola d'Adults. Les places són limitades i la participació és gratuïta.
Anem a dissabte, va, 22 de novembre, de 10 del matí a 3 de la tarda, davant de les cases de tots els participants del Defulla tindrà lloc la iniciativa Trastos i Tresors. En el marc de la Setmana de Prevenció de Residus ens diuen que donem una segona vida a objectes que ja no es facin servir. Es tracta de treure'ls al carrer davant de casa i vendre'ls a un preu simbòlic.
A partir de les 5 de la tarda, el pavelló poliesportiu municipal d'Altafulla tindrà lloc al primer torneig de bàsquet Vila d'Altafulla. A les 5, el sènior femení contra el club bàsquet Valls i a les 7, el sènior masculí contra el Reus Plom. I en acabar, la presentació dels equips del club bàsquet d'Altafulla per la temporada 2025-2026.
Seguim amb més esports perquè a dos quarts de vuit del vespre a l'estadi municipal Joan Pijoana es presentaran els equips del centre d'esports Altafulla. I ara cultura. A partir de les vuit del vespre el casal cultural La Violeta concerta amb Joan Miquel Oliver i Meritxell Nederman.
L'entrada té un cost de 10 euros i es poden adquirir a www.altafulla.cat. Compte perquè l'aforament és limitat i ja sabem com som, que sempre anem a última hora i després ens quedem amb un pam de nas. I atenció a la proposta que els fem ara. És una plantada de telescopis per observar el cel d'altafulla.
Tot plegat per preparar-se de cara a l'eclipsi solar del 12 d'agost. Això tindrà lloc demà a partir de dos quarts de nou del vespre al voltant de l'ermita de Sant Antoni. Ara de seguida, en un parell de minuts, aprofundim en aquesta activitat amb una de les persones que precisament la capitejanarà.
I passem a les activitats a l'agenda d'aquest diumenge 23 de novembre a Altafulla, perquè a partir de les 6 de la tarda al Casal Cultural de Violeta es projectarà la pel·lícula Phantom Boy en el marc de Cine Chic. El preu és de dos euros i les entrades es poden comprar a través del lloc web municipal, altafulla.cat. L'aforament és limitat en el marc d'aquesta activitat organitzada per l'Ajuntament amb la col·laboració d'Òmnium Cultural.
I molt ràpid, va, centrem-nos ara en d'altres propostes de les poblacions del Baix Gaià. Raquel, si et sembla, anem fins al Callà, perquè aquest cap de setmana hi ha una doble proposta del cicle de muntanya i medi ambient. Sí, la primera és avui a les 7, al Centre Cultural, projecten la pel·lícula Canigó 1883, obra d'Albert Naudí i Bernat Gasull. I diumenge, excursió a la Fageda d'en Jordà, amb visita a la fàbrica alimentària de la Fageda. Sortiran a les 6 del matí i tornaran a les 7 del vespre.
Per cert, que dissabte hi ha un concert, un viatge de pel·lícula. Anirà càrrec de Miquel Paz, el violí, i Xavier Sabater, el piano. La cita serà aquest dissabte a les 7 al Centre Cultural.
I del callar fins a la nou de Gaillà, Sònia, perquè avui hi ha una nova edició de les conferències de tardor a partir de les 7 del vespre a la sala del Casal. Doncs sí, l'arqueòloga de l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica, Lídia Colomines, oferirà aquesta conferència que es titula la nou de Gaillà en època romana. Què ens explica l'arqueologia? Doncs ja sabem. Fantàstic, en prenem nota.
I acabarem a Creixell, Raquel, perquè dilluns enceten un nou espai de coneixement, reflexió i conversa. Sí, a dos quarts d'onze del matí, a la Biblio Creixell, amb un cicle de xerrades col·loqui que anomenen el cafè de la Biblio Creixell, faran la primera xerrada, que es titularà Viure el dol. Quan la vida es trenca, la presència fa de pont. Hi anirà a càrrec de la docent i coach Vanessa Ruiz, que és veïna de Creixell.
Fantàstic. Prenem nota de tot aquest reguitzell de propostes emmarcades, com dèiem, en l'agenda de Baix Gaià al dia. Cites per no parar en tot el cap de setmana. Sònia, Raquel, moltíssimes gràcies. De seguida tornem a parlar amb vosaltres. Fins ara. Fins ara.
Va bé amb nosaltres ara, aquest cap de setmana, de fet, demà dissabte a partir de dos quarts de nou del vespre, el de Fulla té lloc una cita que ens farà mirar al cel amb una plantada de telescopis al voltant de l'ermita de Sant Antoni del de Fulla, tot plegat per anar-se preparant de cara a l'eclipsi solar de l'estiu vinent.
I és per això que ara mateix ens acompanya un físic, un físic veí d'Altafulla, és l'Àlex Pereira, és professor d'investigació, investigador a la UPC, director d'un laboratori d'innovació en bioinformàtica i senyals biomèdiques, i precisament qui capitanejarà tota aquesta activitat. Senyor Pereira, molt bon dia, gràcies per acceptar la invitació de Baix Gai al dia.
Hola, bon dia, què tal, com esteu? Gràcies a vosaltres per invitar-me. Li hem de preguntar, primer de tot, com ha sortit aquesta activitat de mirar el cel a falta de més de mig any per l'eclipsi solar de l'agost vinent?
L'eclipsi és un esdeveniment estrany, és una cosa que passa rarament i que potser és una oportunitat per fer-nos conscients d'alguna forma d'on estem i del que tenim al voltant. En el fons estem en una mena d'ennau espacial molt petita que és la Terra i navegant a certa velocitat per l'espai i un esdeveniment com l'eclipsi ens posa de peus a terra
per veure, de fet, que vivim al costat d'un sol i que tenim un conjunt d'astres al voltant. També és una excusa perfecta per fer una miqueta de ciència i una mica d'astronomia. L'eclipse es podrà veure des d'alta fulla, serà breu, però es podrà veure des d'alta fulla,
I nosaltres creiem que hi pot haver un munt d'activitats tant a les escoles com al poble per fomentar mirar el cel i aprendre del que tenim al voltant.
De fet, aquest eclipsi solar, aquest esdeveniment astronòmic únic serà el 12 d'agost de l'any que ve. Vostè és el comissionat d'aquest Altafulla mira el cel. La setmana passada coneixia molts detalls, no només d'Altafulla mira el cel, sinó de Catalunya mira el cel en una gran presentació que es feia al Teatre de Liceu de Barcelona.
Expliqui'ns, com anirà aquesta activitat de demà? Es plantaran telescopis? La gent que ens estigui escoltant, com pot participar? Perquè aquest és una artil·logia que de per si no tenim a casa. Sí, mira, hi haurà paris telescopis plantats, però si teniu uns binocles, porteu-los. Si no teniu telescopi, veniu, perquè el que farem és deixar plantats uns telescopis perquè tothom pugui mirar.
També veureu que portarem un telescopi per intentar fer fotos amb una mica de sort si no hi ha molts núvols, però sobretot el que farem és fer alguna cosa participatiu perquè tothom qui vulgui mirar el cel pugui mirar el cel. Es pot mirar el cel a ull nu i intentar entendre què és el que hi ha damunt nostre.
Hi haurà telescopis de diferents formes perquè puguem mirar a través d'ells. I això és un dels seus elements familiars. Si teniu curiositat, si creieu en ovnis, veniu sense cap problema. Podem parlar del que potser és un ovni.
Sabem que ens han visitat tres objectes extrasolars, que es diu, i no sabem què són. Vull dir, alguns potser sabem que és una pedra que ens està visitant, però d'altres han tingut esdeveniments ben curiosos i res no treu de discutir i fer una mica de ciència, que és al final una bona excusa, i passar-nos-ho bé. Vingueu ben abrigats, perquè farà fred. Porteu dos i tres capes de roba
Porteu un termo amb sopa, sopa calenta o algun tipus d'infusió o cafè, si us agrada el cafè, i sobretot amb ganes de preguntar, amb ganes de mirar, amb ganes d'observar, amb ganes de parlar i sobretot amb molta, molta curiositat.
Què es veurà demà a través d'aquests telescopis, d'aquests binocles, quan mirem el cel? Ho dic perquè estem acostumats a fer certes activitats d'aquesta tipologia, per exemple, el mes d'agost, al voltant de Sant Llorenç, amb aquelles conegudes llàgrimes de Sant Llorenç, que és quan, segurament, a nivell ciutadà,
més hi ha aquestes sortides o aquestes excursions nocturnes per observar el cel. Demà, el mes de novembre, què es veu si guaitem en l'aire de nit? Molt bé, el mes de novembre el que tenim és el cel d'hivern. El cel d'hivern ens ofereix un menú particular, diguem, d'hivern. Per exemple, tenim la constel·lació d'Orió, en la qual tenim la nebulosa d'Orió, que és un objecte molt, molt maco i molt lluminós, que es pot veure...
a simple vista hi ha molts objectes que potser els hem de fer una foto per veure'ls amb una mica de gràcia però aquestes nebuloses es poden veure a simple vista després també veurem com una mena de cúmuls estelars que són uns cúmuls d'estrelles que anomenem cúmuls oberts
que també es poden veure molt bé en un telescopi i que si un no ha vist mai, fan impressió. És a dir, és una cosa molt curiós de veure. Veurem estrelles dobles. No sé si algú s'ha aficionat al problema dels tres cosos, que és una novel·la de la qual ara hem fet una sèrie, que podeu veure a Netflix, que és una cosa molt curiosa, és un món...
que té tres estrelles, que és una cosa que ho corre, i podem intentar veure un sistema solar amb dos i amb tres estrelles, i, evidentment, podem veure els objectes que tenim més a prop, que són la resta de planetes del sistema solar. En particular, demà veurem Saturn i Júpiter amb una mica de sort,
Clar, veure Saturn sempre és maco perquè Saturn té menys. I llavors es poden veure, si la nit és molt clara i freda, com esperem que sigui demà, doncs potser es poden veure un cert detall.
dels anells de Saturn amb els nostres propis ulls. Caram! Déu-n'hi-do! Escolti, vostè ara tot just fa un momentet parlava d'Omnis, si algú creu en Omnis. No sé si ho deia per aquest famós, no sé si dir cometa, objecte o nau extraterrestre, el 3 i Atlas, que ara tot just fa unes setmanes va passar bastant a prop de la Terra, cap al Sol...
aleshores va generar certs debats per si la NASA havia fet o no alguna cosa en relació a tot això i a una protecció planetària. Parlava precisament d'aquest 3 i atles o no quan ho deia? Sí, efectivament. Aquest és el tercer objecte que hem vist fins avui, diguem, que tinguem algun tipus d'observació científica seriosa,
és el tercer objecte que ve de fora del sistema solar. Això vol dir que no és un cometa, en el sentit que els cometes tenen una òrbita al voltant del Sol, és a dir, sempre tornen fins que acaben caient o sent destruïts, diguem, amb la seva interacció a prop del Sol. Però ja des de fa un temps, des de fa potser uns quatre anys, que va haver un objecte que es deia Oumuamua, que va ser el primer objecte que vam veure
que vam detectar que venia de fora del sistema solar. Aquests objectes són molt interessants perquè, clar, no són veïns nostres, és a dir, són veïns llunyans, són visitants de fora del sistema solar i, per tant, la nostra curiositat ha sigut extrema en aquest tipus d'esdeveniments. Però és veritat que algun d'aquests ha tingut un comportament estrany,
I hi ha hagut, diguem, astrònoms professionals, diguem, molt seriosos a universitats molt establertes, com Abraham Loeb o Avi Loeb, que és un astrònom, diguem, amb reputació important, que és professor a Harvard, doncs que
ha opinat que el que observem en alguns d'aquests objectes sí que és compatible amb algun artefacte que no sigui natural. I aquests artefactes que no són naturals, en la seva aproximació com el Sol, presenten anomalies. Si voleu saber quines són aquestes anomalies i per què potencialment són UFOs, vingueu demà.
Ja ens ha deixat el ganxo. Exactament. Vostè, professor, què creu, però què és? És realment un cos com d'altres que passen pel sistema solar i tal com entre'ns surten? O realment hi ha vida extraterrestre? A veure, la meva visió científica, jo al final soc científic, és que, clar, les explicacions més senzilles s'han desgutat abans d'arribar a explicacions més complicades.
Dir que és un catxapro que ha enviat algú de fora al sistema solar és una explicació molt complicada per molts motius. És més enzill intentar demostrar primer que és una pedra que ens està visitant de fora i és més interessant i és més probable pensar que potser la composició d'aquest tipus d'objectes interestenars és diferent, que és el que observem,
a la composició dels cometes que hem vist al nostre sistema solar. Però és veritat que fins i tot suposant composicions diferents hi ha anomalies que són molt interessants i són dignes d'estudi. Llavors aquí no és tant el que jo cregui sinó el que potser som capaços de demostrar.
si és un pitjor que ens està visitant, doncs, bueno, potser ho podem demostrar. O potser no. Professor, 12 d'agost de 2026 hi ha l'eclipsi solar total. Aquest esdeveniment, ho dèiem al principi, astronòmic únic. Serem els afortunats de poder-lo gaudir al nostre territori. Per què a casa nostra sí? Per què és tan bon lloc al sud del país per poder contemplar
Com és que s'escull Altafulla, en aquest cas el Mirador dels Munts? Torredembarra també és un dels municipis que formen part d'aquest Catalunya Mira el Cel i no en d'altres indrets. Per què ens han tocat amb la vareta a nosaltres? Molt bé, és una molt bona pregunta. El que passa és que, és a dir, un eclipsi de sol, per què es dona? Es dona perquè la Lluna es posa justament entre el Sol i la Terra.
Com que hi ha la casualitat, la casualitat, que el diàmetre aparell del cel, del sol i de la lluna és molt semblant, que és com a mig grau, la ombra que fa la lluna a la Terra, diguem, té una amplada, és com una cinta, és un gran riu fosc, que en el nostre cas, el dia 12 d'agost, doncs vindrà des d'Islàndia, entrarà per Astúries...
I després, doncs, anirà, aquesta ombra anirà viatjant per Lleó, per València, Sòria, Saragossa, Tarol, i ens visitarà nosaltres des de més o menys Miraner Nova la Geltrú, que es començarà a veure l'eclipsi total molt breument, doncs fins a la comunitat valenciana, una mica al sud de València.
i en aquesta tira és l'única tira en la qual veurem un eclipsi total, que és un fenomen singular. Segurament vindrà gent de tot Europa aquí a veure-ho, com ha passat en altres eclipsis al llarg del món. Llavors, aquí durarà, començarà, diguem, el fenomen de l'eclipsi començarà el 12 d'agost a les 7 i mitja, es començarà a veure a penombra,
Aquí, a partir de les 8 i 29 més o menys, començarà a haver l'inici del fenomen de totalitat, que durarà uns 54 segons i acabarà a les 8 i 30 i mig, és a les 8, 30 minuts i uns 22 segons. I després el sol espondrà 20 minuts més tard, això vol dir que el sol estarà molt baix a l'horitzó,
i Altafulla tindrà justament l'angle per veure la posta de sol si tenim sort i no hi ha núvols. L'eclipsi és un fenomen molt especial, es fa com, diguem, fa fresca com de cop, perquè és com que es fa de nit de cop, els ocells es despisten, és a dir, passen un munt de coses que és com a molt, molt singular, no?
I és una cosa que només podrem veure els humans en aquesta època, perquè de fet d'aquí uns quants milions d'anys la Lluna estarà més lluny i ja no farà ombra sobre la Terra.
Vaja, doncs aprofitarem per gaudir d'aquest eclipsi solar a casa nostra per anar obrint boca una bona cita, com deia més aquest dissabte, a partir de dos quarts de nou del vespre, a l'Ermita de Sant Antoni. Ben abrigats amb aquesta plantada de tales copies per gaudir de tot el que ens mostra l'univers i fer ciència, que és del que es tracta també una iniciativa d'aquest tipus.
Àlex Pereira, gràcies per compartir amb nosaltres aquesta estoneta en directe a Baix Gaildia, el programa col·laboratiu d'Altafulla Ràdio, Ona la Torre i Roda de Barà Ràdio. Seguirem en contacte, molt interessant tot el que ens ha explicat i ens quedem amb ganes de més. Moltes gràcies, Eduard, encantat d'estar aquí, d'explicar-ho i moltes gràcies per fer-ne difusió. Que vagi molt bé, bon dia. Que vagi bé, bon dia.
El vaig gaiar en primera persona. Vaig gaiar el dia. Comencem de cine amb Antonio Barrero. ¡Vamos! ¡Vamos! ¡Vamos! ¡Vamos! ¡Vamos! ¡Mátala, guapa! ¡Vamos!
Hay con un cordón que no vale ni para chatar. Que no, cartonino me lo voy a llevar, yo te voy a casar. Si quieres te caso yo y tienes muchos hijos. ¿No ves que me da la choquempea mucho? ¿Por qué? Porque como te descuelvo en te casa. ¿Por qué te haces casar en casa, eh?
Yo soy Luis, encantado. De este fiso nos van a echar. Es público, no vais a tener ningún problema. Había tantos días la peluquería. Corría tanto, tanto, tanto, que nunca tenía sueño. ¿Qué quieres, hacer casadora para todos nosotros? ¡Pero con esta párrafa de las 50 casas todavía!
La vida que me ha dado a mi madre con 9 años. Yo no te la había hablado, no. Pero que de un hombre a un chabarrillo. ¡Esto lo hago por vosotros! Hay una cosa que me lleva de todo. Que de aquí no nos vamos, eh.
Hem d'escoltar el tràiler de la pel·lícula Ciudad sin sueño, que ja és a les sales de cinema. El film ha estat dirigit per Guillermo Galoe i l'han escrit a dues mans el propi cineasta i el guionista Víctor Alonso Berbel. La pel·lícula ens explica la història del Toni, el Tonino, un noi gitano de 15 anys, la família del qual porta diverses generacions vivint a la Canyada Real, un assentament de l'Extraradi de Madrid,
quan els seus pares decideixen acceptar l'oferta dels serveis socials i traslladar-se a un pis de protecció oficial, l'adolescent s'haurà d'enfrontar a un futur incert o bé a ferrar-se a un món que coneix molt bé, però que s'està esveïnt.
De la filmografia del director marileny Guillermo Galoe cal destacar, aunque es de noche, curmetratge que dona peu a Ciudad sin sueño, i el documental Frágil equilibrio, totes dues guanyadores, totes dues peces guanyadores de Sengles Premis Goya.
Víctor Alonso Verbel és guionista i també director de cinema. Ell és barceloní i està graduat en comunicació audiovisual per la Universitat Pompeu Fabra i la Universitat de Califòrnia a Los Àngeles. I és professor de dramaturgia i guió a la UPF. També és membre de l'Acadèmia del Cinema Europeu i de l'Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques d'Espanya.
Va iniciar la seva carrera en el documental durant els seus estudis de grau amb el curmetratge Punyo i metal, seguit del llarmetratge Classe valenta. Amb Borja Barrera i Marc Guanyavens va fundar Fractal, una productora audiovisual que ells anomenen d'impacte social.
Des de la seva arribada a Madrid, el 2019, ha escrit sèries de ficció amb Jean Mateu per a Mediapro Estudio, Atresmedia, Zeta Estudios, Predicción Films i Avalon. El 2025 ha estrenat Ciudad sin sueño a la setmana de la crítica del Festival de Canes, on va rebre el premi al millor guió atorgat per la Societat d'Autors i Compositors Dramàtics.
La pel·lícula va formar part posteriorment de la secció Pèrla del Festival de Danòstia i de la Seminci de Valladolid. Actualment, el Víctor viu entre Madrid i Barcelona, mentre està preparant la seva òpera Prima com a director de ficció de la mà de les productores Belén Atienza i Sandra Armida, les dues grans productores del gran Juan Antonio Bayona.
Però per nosaltres una de les dades importants de la seva biografia és que ha format part del comitè organitzador del FICAT durant uns quants anys, deixant una empremta inesborrable al festival. De fet, encara hi continua col·laborant. Tenim a l'altre costat de la línia telefònica i en directe el Víctor Alonso Berbel, perquè qui millor que ell per explicar-nos de primera mà?
què és Ciudad sin sueño i com ha escrit aquesta història tan poètica sobre el trànsit de l'adolescència del protagonista i la fidelitat a un món precari i marginal que s'està desfent. Bon dia, Víctor. Bon dia, moltes gràcies a tots dos. Quin plaer trobar-nos. No, home, el plaer és nostre sentir-te i tenir-te encara que sigui des de l'altre costat del telèfon. Sempre ens fa il·lusió parlar amb el Víctor, eh? I tant.
Escolta, Víctor, la primera pregunta seria aquesta, doncs, per entrar així a directes i en matèria. Què és Ciutat sin sueño?
Doncs Ciutad de Cinsuany és una pel·lícula que parteix d'una inquietud, que és l'inquietud del Guillermo, el seu director, per aquest espai. Ell venia de l'àmbit del documental i portava molts anys seguint desnonaments per tot Madrid. I llavors aquests desnonaments el van portar cap al rastre d'aquest espai, que és la Canyada Real, que per a aquells i aquells oients que tingueu que puguin no conèixer, bàsicament és una de les zones d'infrahabitatge, diguéssim, més...
extenses de tot Europa, on viuen unes 8.000 persones en una situació d'extrema vulnerabilitat, la meitat dels quals són nens i nenes. I, per tant, és una zona que des del principi li va semblar que, tot i estar a 20 minuts en cotxe del centre de Madrid,
Estava completament oblidada i ell, en descobrir-la, va tenir aquesta voluntat de continuar coneixent-la, de poder aprofundir, i també una intuïció que el cinema ens podia apropar a aquest espai des d'una òptica que desafiés d'alguna manera alguns dels estereotips sobre aquest tipus de zones i de barris que tot sovint estan codificats per les pel·lícules, pels reportatges de televisió, com espais de droga, de criminalitat, i en realitat, sí, això és una part del que...
viu allà, és una part petita i hi ha molt més que això. I aquesta era la voluntat del Guillermo al qual em vaig sumar com a guionista fent aquesta exploració cap a la zona de la Canyada Real. Molt bé, queda clar una mica l'origen, una mica l'embrió de la història, però com sorgeix la idea i com arriba al teu terreny? És a dir, a la pantalla, és evident que l'univers que mostra el llargmetratge és el mateix que el del curt que el precedeix en Cues de Noche. El guió parteix també d'aquella primera experiència?
Sí, vam treballar sobre tots dos projectes en paral·lel, en realitat, perquè el que estava clar és que hi havia una voluntat de fer en aquell espai una pel·lícula. Quina forma podia prendre aquella pel·lícula no estava clar al principi de tot. I, de fet, durant els dos primers anys, fa set anys que el Guillermo està treballant en aquesta pel·lícula, fa cinc que jo em vaig incorporar, i al principi hi anàvem, evidentment, sense càmeres, només amb una voluntat de conèixer-nos, de generar confiança.
i d'anar coneixent una realitat que d'entrada ens era desconeguda. Ara estem en un moment en què moltes de les ocares primes que s'escriuen i que roden tenen a veure amb la pròpia biografia. Aquest és un procés molt interessant, però en aquest cas es tractava de fer el contrari, de sortir de nosaltres mateixos i de veure què teníem en comú, què ens unia amb persones que d'entrada eren desconegudes per nosaltres, fer-ho amb sensibilitat, amb consciència del nostre propi privilegi, que és evidentment inevitable en un context de tanta vulnerabilitat
com aquest, i a l'hora de veure quina forma podia prendre la nostra relació. Llavors, va semblar una bona idea fer, fins d'aquest procés, primer un curt, per posar a prova les possibilitats de rodar en un espai com aquest, per conèixer una mica millor la comunitat des d'un espai cinematogràfic, però des del principi estava la voluntat de fer una pel·lícula. Són dues escritures que van evolucionar en paral·lel. Coses del guió de la pel·lícula es van incorporar en el curt, coses del guió del curt i d'aquesta exploració van acabar a la pel·lícula.
El títol Víctor remet inevitablement al poema de l'Orca. Hi ha alguna connexió directa? Sí, hi ha una connexió que té a veure amb, de fet, l'única cançó que s'escolta a tota la pel·lícula, que és d'Enrique Morente i que sona durant els crèdits, i que remet a tot un imaginari que té a veure amb el conte i amb la ficció que està molt present a la pel·lícula. Crec que moltes vegades s'entén el cinema social o un cert realisme com un espai on la imaginació
està limitada, diguéssim, no és possible, no? I precisament una cosa que ens agradava era que a través de la ficció, transcendint d'alguna forma una mirada més documental, podíem també veure aquest espai des d'altres òptiques, des d'altres llocs que no necessàriament són els primers, dels quals dramatria un lloc com aquest, però que a l'hora hi són, no? I en aquest sentit,
Quan parlàvem de la comunitat gitana, tota la presència de la fantasia, dels relats, de les històries, de les imatges, era constant. Allà les àvies i els avis ens explicaven històries i contes que eren els mateixos que explicaven els seus nets i netes i els seus fills i filles a la vora del foc, perquè no hi ha llum elèctric,
en la canyera real, i tenien a través de la ficció la possibilitat d'escapar a altres mons, que era veritablement alliberadora. I això em semblava que era molt interessant que fos també en aquesta pel·lícula. Llavors hi ha aquest equilibri entre una realitat que sí, és dura, que té moltes limitacions, però on alhora els protagonistes, que són dos, com ha explicat l'Antonio, dos nens, dos preadolescents d'uns 14 a 15 anys,
Es projecten en un món de la imaginació que graven amb els seus telèfons on hi ha tot de símbols que a nosaltres ens remetien també els símbols lurquians, el món de la música i de la fantasia a la qual has d'escapar quan la teva realitat et posa massa límits.
Molt bé, Víctor, com que he vist la pel·lícula, estic reconstruint de nou tota la història, perquè realment la pel·lícula és una meravella. Una qüestió que m'interessa molt. Com s'aconsegueix, sobre el paper, aquest aigua barreig tan aconseguit que es veu a la pel·lícula entre ficció i realitat? La pel·lícula és molt evident, però sobre el paper això també hi és. I una altra pregunta cap a lligada. Quants dies d'escriptura hi ha invertits, tot i entendre que mai devíeu tenir un guió definitiu i que suposo que el devíeu anar reescrivint contínuament?
Exacte. De fet, ens agrada molt quan ens pregunten pel procés d'escriptura i pel procés del guió, perquè ens és important aclarir que la pel·lícula és ficció i estava completament escrita. Nosaltres teníem un guió que de fet hem fet públic perquè volem que aquelles persones i estudiants de cinema, etc., interessats en veure com es pot fer un procés com aquest, vegin exactament què ell havia escrit
que és el que després expressava la pantalla. I en realitat el que passava era que nosaltres vivíem de la realitat. Per tant, partim d'una realitat on les persones de la canyada, els nens i nenes, durant anys ens compartien les seves històries, compartíem espais, tallers de cinema que va estar fent el Guille durant molts anys.
I en aquest sentit, a partir de tot això, nosaltres construïm una ficció. Una ficció que té moltes coses en comú amb les històries. Però alhora té els elements dramàtics d'una pel·lícula, perquè nosaltres sabíem que volíem explicar una història que transcendís, que anés més enllà, que fos interessant i que anés més enllà d'un retrat documental a l'ús. Per tant, nosaltres construïm un lloc d'aficció, partint de tota aquesta realitat, però que té també moltes coses
de nosaltres, de les nostres inquietuds, de les nostres referències, i per tant hi ha aquest equilibri, tota l'espona, entre qui som, qui és la gent de la canyada i quina és la mirada del Guillermo i jo. Avui heu explicat l'Ajuntament... Un cop tenim aquest vídeo de ficció, llavors ho has de tornar a portar a la realitat, perquè tota la pel·lícula està feta...
amb gent de la Canyada. Nosaltres no diem actors ni professionals, perquè d'alguna forma professionals no van fer en tot el rodatge, però d'alguna manera som persones que estan portant papers, que tenen molt en comú amb les teves vinges i que alhora estan en circumstàncies que fan que el rodatge no sigui un rodatge convencional. La Canyada és un espai molt anàrquic que s'allunya de moltes normes a les quals el centre
rodatge estem habituats i per tant hi havia un exercici tota l'estona. Jo acompanyava el Guillermo Alcet de rodatge i allà anàvem ajustant allò que havíem estat amb la realitat d'aquella jornada. Per exemple, potser una de les persones que actua en una escena, abans de
L'Arra està descarregant 3 camions de parralla. Llavors està molt cansada com poder incorporar aquest cansament a la seva persona que ha de fer. Hi ha dos nens que han de rodar una cena a la qual sonar-hi, es veiem molt, i en realitat un dels dos ha dormit i l'altre... Com incorporem això a la vina? Escolteu, no ho heu, podem fer les traccions en temporada i si parlem també...
Està rodat cint per randa i és cert que hi havia tota l'estona també aquesta flexibilitat d'adaptar-nos a l'estat emocional real dels personatges. Per tant, és un guió que està completament construït però que alhora tenia tota l'estona, sobretot des del punt de vista de la direcció, aquestes flexibilitats. Molt bé, Víctor, queda claríssim.
El diari francès Le Monde diu que Ciudad Sin Sueño no és un safari mediàtic sobre pobresa, sinó una obra feta amb la comunitat mirant-la de cara, no només sobre ella, però evidentment també hi ha reivindicació. Les vostres reivindicacions, les vostres, tu, del director, de l'equip, són les mateixes que les que ells tenien?
Nosaltres hem tractat de fer un procés que fos humil en el sentit que sí que creiem que el cinema té un impacte, té un impacte social, com deies abans, pot canviar la realitat, però alhora crec que quan un enfoca un procés al llarg d'anys en una comunitat que està en una situació tan vulnerable com és la Garacanyada, ho ha de fer sense fer falses promeses o promeses que no es puguin complir. I per tant nosaltres el que manteníem com a prioritat en tot moment era que el procés de fer la
pel·lícula que el fet d'haver
persones que participaven en aquest projecte artístic amb nosaltres, no? Per exemple, els nens i les nenes que a partir de la pel·lícula coneixien altres referents a l'equip de rodatge, treballaven les seves emocions de la mà de la Cabell Soleil, que era la coach que els acompanyava, es posaven en contacte amb altres mons, amb altres realitats, i tot això genera d'alguna forma un espai que també és pedagògic i també és enriquidor per la comunitat.
Per fer la pel·lícula s'han donat d'alta a la Seguretat Social, s'han aconseguit passaports i documentació per moltíssimes persones que estaven en una situació irregular, i per tant la pel·lícula en si, com a projecte artístic, havia de deixar una petjada que fos positiva a la comunitat. Que després això aconsegueixi canviar la situació de la canyada, evidentment en la nostra vocació,
Està posar llum sobre aquest espai i, en la mesura del possible, aconseguir que les institucions facin més cas, inverteixin i, evidentment, canviïn el que és una realitat que és absolutament inadmissible en el context de l'Europa contemporània.
estem allà fent una pel·lícula, fent un projecte artístic i aquest és el sentit de la nostra intervenció. No podíem prometre que allò anés molt més enllà. Bé, és cert que evidentment ara que s'estrena el que volem és que arribi al màxim de gent possible i que això tingui un impacte. Víctor, comentàvem sobre els personatges, precisament és una de les coses més importants del guió, la construcció d'aquests personatges. Com els vas treballar?
Doncs són personatges que, com dèiem, parteixen de la realitat, de històries que hem conegut, però alhora les històries que es construeixen a la pel·lícula són moltes vegades una destil·lació de més d'una persona que vam conèixer en aquell espai o de més d'una història que no necessàriament tenien en comú allò que després s'ho ha presentat a la pel·lícula. Per exemple, les persones que són membres d'una mateixa família, en el Montreal es va fer un càsting,
dins de l'espai de la Canyada, evidentment un càsting que no era un càsting a l'ús, que consistia en què la directora del càsting es van passar literalment dos anys passejant amunt i avall, passant temps amb els nens, coneixent-los, etc. I llavors es construïen relacions que poguessin replicar aquells vincles familiars
però no eren amics les famílies reals, no? És a dir, els dos millors amics són dos nens que es coneixen d'una forma o altra des de la infància, però no eren millors amics abans de fer la pel·lícula, els seus famílies eren els seus famílies... Llavors hi ha tota l'estona aquesta idea d'onstruir coses noves, perquè penso que la ficció també pot tenir quelcom alliberador, quelcom de projectar-se en altres vides, i que en aquest sentit la pel·lícula obria la possibilitat que els nostres personatges
visquessin coses una mica diferents de la realitat que ja experimentaven quotidianament, no? I per tant, hi havia aquesta idea de, sí, la pel·lícula parteix d'allò que heu viscut, però alhora com et sentiries si explodissis aquesta idea diferent? O t'has plantejat alguna vegada què passaria, sí? Imaginant escenaris de forma conjunta, fèiem que els personatges creixessin, i jo penso que això també ha tingut un impacte en les seves vides, en com se situen, en com treballen les seves emocions, no? I per tant,
El procés del cinema i de la vida fa que els personatges que veuen tant de la realitat facin créixer alhora a les persones que els interpreten. Ben bé com passaria en una pel·lícula convencional amb actors professionals, que també s'emporten molt sovint coses de l'experiència de viatjar altres mons que no són seu.
Molt bé, una qüestió més, Víctor. Diversos crítics diuen que la pel·lícula utilitza codis del western i diuen que la canyada real es descriu com un poblat fronterer amb moviments, treballants laterals i una sensació d'espai inhòspit però amb comunitat. A mi personalment m'arriba molt més la poètica, la màgia, la llegenda, el drama, les nits sense llum. En definitiva, he descobert més codis de la poesia que d'una altra cosa. Què en penses tu?
Sí, nosaltres teníem un munt de referents a l'escriure de la pel·lícula, que alguns sí podien partir del western, sobretot perquè jo crec que això se'n fa referència per la forma geogràfica d'aquest espai. La Canyola, al final, és un antic canvi de transhumància i, per tant, té aquesta estructura d'un llarg carrer, d'una llarga via, amb cases de tots dos costats,
on d'alguna forma la llei s'ha suspès, no? És un espai que està al marge. I en aquest sentit sí que podia veure d'alguns d'aquests codis, però alhora, evidentment, també teníem preferents des del neorealisme italià fins a altres moments subtemporanis, on poden ser l'Escar Pinyano o el Serrbágen, per exemple, que tenen altres visions sobre els marges de la societat en la qual vivim ara mateix, no? I just
Justament el que tenien en comú aquests referents era la idea d'anar més enllà del retrat realista. En la mirada del Guillermo, el director, sobre aquest espai, i sobretot en la mirada dels nens que nosaltres coneixíem i que eren els nostres protagonistes, nosaltres hi veiem molta llum.
Llavors, sense que hi hagi la voluntat de romantitzar un espai que té poc de romàntic, alhora també era possible agafar-se totes aquelles coses que tenen a veure amb el rellam de la imaginació, de la fantasia i la poesia, com tu mateix deies, no, Antonio?
Llavors, precisament aquest equilibri era el que volíem trobar. Quan estàs estudiant una tèlia així, no vols caure d'una banda en la stigma, en restigmatitzar una població que ja ha estat retratada moltes vegades des d'un lloc molt fosc, i tampoc vols caure en l'altre extrem, que seria la romantització i ensenyar la canyada com si fos un espai...
de fantasia i de podresa quan no ho és tampoc, no? Llavors, en aquest equilibri, nosaltres ens agafàvem a una mirada, que era la mirada dels nens. Nosaltres, en els seus ulls, hi veiem molta llum, la il·lusió encara d'un món que no t'ha mostrat, no t'ha revelat tots els límits estructurals que, malauradament, aniran descobrint al llarg de la vida i que alguns dels quals els descobreixen al llarg de la pel·lícula, i, per tant, encara hi ha la possibilitat d'imaginar altres mons. Aquesta idea em semblava molt poètica i era la que volíem reflectir.
Molt bé, perfecte. Has parlat de referents, has parlat del neorealisme, has dit noms d'autors, i jo també afegi això potser a Isaac Ila Cuesta. L'ambient de marginació social, però la manera d'observar les persones com a part d'un espai en transformació coincideix per mi molt amb l'esperit del director José Luis Guerin. A la pel·lícula En construcció, o la més recent, que encara està per estrenar, però que jo sé qui he vist, Històries del Buen Valle. Creus que hi és aquesta semblança?
Totalment. Isaki La Cuerta va ser un dels seus professors a la Universitat Pompeu Fabra i és un dels principals referents que tant el Guillermo com jo tenim, també José Luis Guerin, i en realitat tant el Guillermo com jo venim d'una tradició documental i per tant això està també en la nostra mirada, en la nostra formació audiovisual. Crec que precisament aquesta idea de fer una ficció en la realitat és quelcom que l'Isaki ha explotat en moltes de les seves pel·lícules i que per nosaltres és una absoluta referència.
i que és part d'una cerca, que jo crec que hi ha un cinema que es situa entre la ficció i el documental, en el nostre cas és més una ficció que una ficció, en d'altres són més documentals que una ficció, però que al final el que tenen a veure és posar de manifest quina és la mirada dels cineastes, quina és la mirada de l'art sobre un espai, i que per tant hi hagi un marge més ampli de llibertat del que hi hauria en una documentació més estricta d'una realitat.
Molt bé, Víctor. Queda claríssim. Ciutat Sensuenyo va guanyar el premi al millor guió a la setmana de la crítica de Canes 2025, ho hem dit. També va rebre una menció especial del Festival Internacional de Brussel·les i heu estat també al Festival de Donòstia, entre altres llocs. En tots els casos heu anat acompanyats dels protagonistes i això us trobo molt interessant perquè això jo ho he viscut a Canes. Com han viscut ells aquesta experiència? Com heu arribat? És a dir, aquest món seu i aquest món mediàtic? Explica'm.
Sí, és un procés que a nosaltres ens ha generat molts dilemes des del principi. Nosaltres sabíem que acompanyar la pel·lícula seria un moment de molt contrast entre les vides dels adolescents i la gent de la canyada i alguns dels espais als quals accedirien, però alhora per nosaltres era molt important que tinguessin aquesta possibilitat i aquesta oportunitat
precisament pel que dèiem que en realitat en el procés de la pel·lícula hi ha quelcom d'exposar-se a altres realitats que creiem que és força pedagògic i molt positiu, no en el sentit que hi hagin de pertànyer, jo crec que els protagonistes de la pel·lícula no arribaven a tot l'entorn de Kant amb la voluntat de passar a formar part d'aquell univers de moda i d'interpretació i de frivolitat, permet-me també que ho digui, no era tan
sinó exposar-se a altres realitats més enllà d'allò que han viscut, perquè també en la llibertat està una certa forma de liberació, d'exploració, que és molt positiva. El que és important és que vegi tota l'estona un acompanyament psicològic i per part també de tot el nostre equip per col·locar això en el lloc adequat. Ara bé, també et dic, moltes vegades els altres...
anàvem amb certa cautela o certa preocupació respecte a, ostres, tindrà aquest espai, com per exemple el Festival de Can, massa impacta o deixarà després una petjada que els farà difícil d'elaborar i en realitat el que veiem és que precisament perquè no pertanyen a tot aquest univers
tan superficial, no li donen tanta importància. De fet, li treuen gran part del valor que nosaltres a vegades dins del món del cinema donem innecessàriament a molts d'aquests espais. I en aquest sentit era un contrast molt saludable veure els protagonistes de la nostra pel·lícula envoltat de persones que teòricament haurien de ser les més respectades,
i que els haurien d'impressionar moltíssim i veure que al final els tractaven com si fossin una persona més, que és el que són. Llavors, en aquest sentit té una certa distància que crec que és molt saludable i que es permet anar i tornar d'aquests espais des d'un punt de vista molt pragmàtic i saludable. Què bé, què bé, això que m'expliques. Victor, ja no tenim temps, però mig minutet per saber quin és per tu la lectura final de Ciutat Sinsueño.
Jo crec que la lectura final és la d'una pel·lícula que vol descobrir un espai al qual la gent li té molta por. Hem vist moltes vegades al cinema, als reportatges, als llocs com la canyada real, com espais de delinqüència, a comunitats com la comunitat gitana, profundament estigmatitzades, i Ciudadans és l'oportunitat de descobrir aquesta comunitat sense prejudicis i des d'un altre lloc, que té a veure amb la poesia, amb la infància, amb l'adolescència, amb el descobriment i la imaginació.
Doncs, Víctor, d'una veua no és generació jove, que viu en condicions precàries, però que té somnis, llegendes, identitat i decisions per prendre, doncs té un valor enorme. Moltíssimes gràcies, Víctor, molta sort amb l'estrena de la pel·lícula A les Sales, molts èxits personals en el futur, perquè segur que de feina no te'n faltarà. Gaudeix el dia a dia i sigues molt feliç. Una abraçada molt gran. Una abraçada, Víctor. Moltes gràcies a vosaltres, els trobem al Cicat, com cada any. Vinga.
El Baix Gaià en primera persona. Baix Gaià al dia.
Mires que et queda, és una eternitat. Dimeques no recordes, l'últim cop has ballat. Això mai no s'acaba i no pots esperar.
Que sigui ja divendres, ja arriba divendres, per fi, a les portes del cap de setmana. Va, que abaixem la marciana de Baixgai al dia, però abans reflexionarem al ritme dels pets de Constantí. Sònia, a veure, quina és la frase que ens has escollit per avui? Doncs avui... T'ha fet gràcia, ara. El que has dit, tu, m'ha fet gràcia. Una gràcia de Vicent Van Gogh, pintor, com bé sabeu, que va dir... Què seria de la vida si no tinguéssim el valor d'intentar alguna cosa nova? Doncs això, endavant.
Aplausos, aplausos, aplausos. Ai, m'aplaudeixo, sí. Ah, sí, senyor. Quina emoció. Sònia, Raquel, bon cap de setmana. Passeu molt bé fins dilluns. Bon cap de setmana a tothom, adeu-siau. Adéu, adéu. A tots vosaltres els esperem dilluns aquí, a la seva sintonia de proximitat a l'Alaja i al dia. Passeu bé.
Aquest Nadal, Torre d'en Barra torna a viure a la màgia del Passeu de les Antigues Peixateries. No et perdis la inauguració el 5 de desembre a dos quarts de vuit del vespre i vine a gaudir d'un espai ple de llum, tradició i esperit torrenc.
El podràs visitar fins al 5 de gener i trobaràs tots els horaris al nostre Instagram i al programa de les festes de Nadal. El Pessebre de les Peixateries, tercera edició, una tradició que fem gran entre tots.
Fins demà!
Para más información entra en egmtelecom.com o llámanos al 611 527 377. 611 527 377. EGM Telecom, tu compañía de telefonía de proximidad.
Busques un lloc tranquil per gaudir de la cuina catalana? Al restaurant L'Ermita d'Altafulla t'esperem tots els dies al migdia i les nits de divendres i dissabte durant tot l'any per dinar sota el solet d'hivern envoltat de natura. I no pateixis pel cotxe. Tenim pàrquing gratuït per a tothom.
Vine i descobreix el gust de la calma amb plats de la terra i vistes úniques. Podeu trobar més informació a la web de Galera Group o al telèfon 600 433 213. Us hi esperem!
L'Ajuntament de Torredembarra impulsa la campanya Ell no pot, fes-ho tu, per fomentar la responsabilitat amb els animals de companyia No en pipis, no la caguis Recull sempre les caques del teu gos i neteja els pipis amb aigua i vinagre Visita les paradetes informatives d'octubre i novembre i emporta't un obsequi Recorda, no recollir els excrements o no netejar els orins pot comportar sancions de fins a 300 euros
Un petit gest per una Torre d'Embarra neta, cívica i saludable. És un missatge de l'Ajuntament de Torre d'Embarra. La ràdio moderna també s'expressa en imatges. Busca el perfil Dona la Torre a Instagram. Una manera diferent de seguir tota l'actualitat.
Notícies en xarxa. Bon dia, són les 11, us parla Maria Lara. En uns moments tindrà lloc un nou simulacre d'accident d'aeronau a l'aeroport de Lleida al Guaire Lacte. Comptarà amb la presència de figurants i també amb autoritats que simularà un xoc entre dues aeronaus al mig de la pista. Allà hi tenim el nostre company, l'Arnau Vilà, de MUNFM. Arnau, quina és la situació? Bon dia.
Bon dia, Maria. Doncs sí, a hores d'ara arrenca aquest simulacre que l'aeroport coordina amb la Direcció General de Protecció Civil per posar a prova el pla d'autoprotecció i així comprovar el temps de resposta i coordinació dels diferents equips operatius. L'actuació consisteix en el xoc de dos aeronaus a la zona de sortida de la pista 31 i en l'acte hi operen diversos cossos com els bombers, els sem i els Mossos d'Esquadra.
Tot plegat quan a l'octubre d'aquest mateix any es va registrar un incident sense ferits al mateix aeroport en què una aeronau Pimotor va tocar a terra sense desplegar el tren d'aterratge a la pista principal. Però com dèiem per ara, seguim pendents de l'inici d'aquest simulacro que ha de començar en uns minuts. Gràcies, Arnau, estarem pendents. Bon dia. Gràcies, bon dia.
I mobilitat a l'hora d'ara se circula per pas alternatiu a la Nacional 260 a causa d'un accident a l'A2. Hi ha dues afectacions importants, un tram amb circulació intensa entre Sant Joan d'Espí, Sant Feliu i també un carrer tallat a Òdena per una avaria. A més, continua activada l'afectació a la P2 a Cabra del Camp per la retirada d'una càrrega a la via, on en aquest cas hi ha un carrer tallat.
També la neu caiguda en les darreres hores obliga a circular amb cadenes en diverses vies, a la C-28 al Port de la Bonaigua, a la C-13 al Llavorsí, a la C-142B al Pla de Beret, a l'L-500 i l'L-501 a la Vall de Boí i també a l'L-504 al Lladorre. Pel que fa al servei ferroviari, restaure-te la circulació de l'R3 entre la Garriga i Puigcerdà, tot i que la caiguda d'un arbre a la via provoca en aquest cas retards de més de 25 minuts en les línies que circulen entre Portbou i Figueres.
I un conductor de 21 anys i veí de Canovelles moria ahir a la nit en s'ha atropellat a la C17 a parets del Vallès. El seu cotxe havia quedat avariat al carrer el ràpid i ell n'havia baixat quan un altre vehicle el va embestir. La passatgera del vehicle avariat i la conductora de l'altre cotxe van resultar il·leses. L'accident eleva a 130 les víctimes mortals a les carreteres en el que portem dany.
I els Mossos d'Esquadra, conjuntament amb efectius de la policia local del Vendrell, la Policia Nacional, la Guàrdia Civil i també personal d'inspecció de treball, van dur a terme un dispositiu de seguretat ciutadana en dos establiments del camí de Molins del Vendrell. Com a resultat, es van detenir sis persones i es van detectar fins a més de 30 infraccions administratives.
I pel que fa el temps, avui jornada marcada per la neu, el vent i el fred. Al matí la neu quedarà restringida a l'Aran, al Pallars i a Andorra, però de cara a la tarda caurà a cotes més baixes. A la resta, núvols baixos al centre i també clarianes al litoral i prelitoral.
Torredambarra, la teva ràdio de proximitat. Aquest Nadal, Torredambarra torna a viure a la màgia del Passeu de les Antigues Peixateries. No et perdis la inauguració el 5 de desembre a dos quarts de vuit del vespre i vine a gaudir d'un espai ple de llum, tradició i esperit torrenc.
El podràs visitar fins al 5 de gener i trobaràs tots els horaris al nostre Instagram i al programa de les festes de Nadal. El Pessebre de les Peixeteries, tercera edició, una tradició que fem gran entre tots.
Vols estar al dia de tot el que passa a Torre d'Embarra? T'agradaria fer tràmits des del mòbil, comunicar incidències en un clic o participar en decisions del municipi? Descobreix Viu la Torre, la nova app de l'Ajuntament que et connecta amb tota la informació i serveis municipals. Notícies, agenda d'esdeveniments, farmàcies de guàrdia, transport públic i molt més. Tot en un sol lloc. Descarrega't Viu la Torre gratuïtament per a Android i iOS. Ajuntament de Torre d'Embarra, més a prop teu.
Torredembarra torna a viure la il·lusió del Nadal amb la 18a edició del concurs de pessebres infantil Memorial mossèn Anton Morell.
Si tens ganes de participar, fes la teva inscripció a través de l'enllaç del nostre Instagram o en paper a la Fira de Nadal. El jurat passarà el 21 de desembre a la tarda i els premis s'entregaran el 4 de gener a la plaça de la Vila. Hi haurà premis pels guanyadors, de les dues categories i també per tots els participants. Consulta les bases i tota la informació al nostre Instagram, concurs de pessebres infantils de Torredembarra. Fem Nadal, fem poble.
L'Ajuntament de Torredembarra impulsa la campanya Ell no pot, fes-ho tu, per fomentar la responsabilitat amb els animals de companyia. No en pipis, no la caguis. Recull sempre les caques del teu gos i neteja els pipis amb aigua i vinagre. Visita les paradetes informatives d'octubre i novembre i emporta't un obsequi.
Recorda, no recollir els excrements o no netejar els orins pot comportar sancions de fins a 300 euros. Un petit gest per una Torre d'Embarra neta, cívica i saludable. És un missatge de l'Ajuntament de Torre d'Embarra.
Atenció, veïns i veïnes empadronades a Torredembarra. Durant tot l'any, teniu l'entrada gratuïta al Museu Pau Casals. A la platja de Sant Salvador del Vendrell, descobrireu una experiència immersiva i renovada sobre la vida i els valors del mestre Pau Casals. La pau, la llibertat i el compromís social.
Una iniciativa de l'Ajuntament de Torredembarra amb la Fundació Pau Casals per apropar la cultura al territori. No deixeu passar l'oportunitat. Més informació al web de l'Ajuntament de Torredembarra o a paucasals.org. Ona la Torre, la ràdio de Torredembarra, la teva ràdio de proximitat.
7 minuts que passen del punt matriz a les 11 del matí. Que bones són aquestes galetes, Ramon. Mare de Déu. Una bona entrada, eh? Raquel, ens estem fotent unes galetes aquí? Sí, però ara ja no n'hi ha més. Bueno, ja no n'hi ha més, no? Vaja, m'he portat just, però la pròxima també portarem. Bueno, doncs, bon dia i benvinguts a la sintonia d'Ona de la Torre des del 107.0 de la freqüència modulada amb el programa...
El xiulet i la Montse, que porta avui un borreguillo, Montse, bon dia. Però no briga. No briga aquest borreguillo? No, sabeu que no els donava llet i no briga. Però escolta'm una cosa, però si està la mar de bé aquí dintre, no? I t'està tocant el sol. Mira, la primera vegada, diria jo, que tenim les cortines obertes... I entra el sol. Avui és una emisora de ràdio. I després s'omple la boca dient que és de Vilaplana.
I té fred. I hauríem de demanar, si de cas, que netegis una miqueta els vidres des de fora? Jo no, eh? Jo no vidré, eh? A mi no em dirís, eh? Però sí que hauríem de demanar a la brigada que ho fes, no? Una recol·lecta. Ah, exacte. Doncs vinga, va, que comença el xiulet avui amb la... Com sempre, una salutació cordial de qui us parla, Toni Cancino. Hem saludat a la Montse, que està morta de fred, però que està aquí. Viva! Però bien, bien, bien. Bien, bien, bien.
Carlos, bon dia. Hola, senyor, bon dia. Bon dia, el Sisko, bon dia. Bon dia. Bon dia, Lluís, bon dia. Bon dia, senyor. Aquesta gorra que és de... De chopper. De chopper. Sí, de jugador de béisbol. De béisbol, no? De pitcher.
Bon dia. Ramon, bon dia. Hem de fer una especial menció a la reina de les galetes. Ara t'ho anava a dir jo. M'estic posant les botes. Això no em convé. Ens apuntem cada setmana. No em convé. El nom el tens aquí. Te l'ha apuntat i tot. Se'n diuen...
No, no, jo... Perdoneu, jo... Perdoneu, jo de petit era alemany. Ja, ja. El que passa és que m'ha canviat el color de la pell. Perdoneu, Spitzbuben.
Jo de petit era alemany, després em vaig convertir... Toni, perdona, saps què passa? Això et diuen, per si un cas ho seràs tu. Això va per tu. En la calle me lo dices, això en la calle me lo dices. Spitz. Spitz. Spitz. Spitz. Spitz. Spitz. Spitz. Spitz.
Com? Tontos. Hablar tonto. No, no, no. Bobo, de bobo. Bobo de bobo. Tu vas anar amb un col·legit de pagu, Lluís, o no? No hi havia. Llavors no eren de pagu. Perquè si vas anar amb... Ara hi vas fer 50 anys. Perdona. Jo estava ingressada quan es va morir el Franco.
Però vas anar a un col·legit de pago? Jo sí. Sí? Doncs que us tornin a escalers. Que us tornin a escalers. Jo crec que és a escalers. Jo no, que estava a França. Estava a França. També va morir Franco? Perdona, el meu pare, quan venia el senyor Franco a Barcelona, l'anava a veure i li deien... Francesc! Ai, perdó. Quico? Li deien, senyor Francisco, cap a la comissaria, pare Maria Claret. I llavors anava allà, se presentava i li deia, ja pot marxar, ja pot marxar.
Ah, ja sí? I ja està? Estava registrat a la comunitat. I tu? Sí, que imagines. Jo callo. A mi m'agradaria ara preguntar-te tu, que ets el més jove de tots. Aquell dia va ser festa al col·legi. No, no, van fer festa. Carlos no hi era. Carlos, perdona. Perdona, eh? Sí.
Digue'm com es diu de segon cognom Francisco Franco. Francisco Franco va a Montes. Va a Montes no, eh? Va a Montes. Va a Montes era... Un aplaudiment. Un aplaudiment. Un aplaudiment. Un aplaudiment. Un aplaudiment.
No, era Gallego, no? Era Gallego, no? Era Gallego, de Ferrol, de Ferrol. Del Ferrol del Caudillo. Como el Rajoy, eh? Como el Rajoy? No, no. Y el Tiara. Y el Fraga. Vaya generació, tú. Fraga y el Ibarne?
Això ja no ho sé. Garoi. Això ja no ho sé, doncs. Praga i Barney Garoi. Aquest va fer el famós anunci allò de quan estava a la platja i es podia banyar tranquil·lament i va posar el raspall de dents a dins de l'aigua del d'això i es va raspallar... I Antonio Casino Roldán. Bueno, això ja... Roldán? Roldán. Roldán, aquest va anar a la presó. No va anar a la presó? Casino Roldán. Casino Roldán. De on és el poble de Roldán?
De Màlaga, ja hi estuve jo. Mare de Màlaga. Mare de Déu, ha estat a tot arreu. Bueno, escolta'm, dit això, digue-li... Ramon està fotent les molles, tio. Ja haurí vosaltres, el plàstic... Si ens estàs escoltant, gràcies per el que has escoltat. Si no ens estàs escoltant, t'ho direm... Demà, quan es repeteixi, doncs li hem de donar les gràcies per aquestes... A qui ara es repeteix?
A la una. Les magnífiques galetes que ens hem fotut avui de marmelada i les madalenes de la setmana passada. Estava molt bona. No, no, no. Madalenes no, diguem-ho bé. Muffins. Molt bé. Les muffins aquestes que eren de pastanaga. Pastanaga i després les altres... Hi ha un altre nom, perdoneu, hi ha un altre nom que se li diu a la pastanaga. Qui ho sap? El carrot cake. No. És un pastill. No, no, no, en català.
Allà a costat de la sort, al carrer de la sort hi havia una parada de safranàries, de color lila.
Safranàries liles i són de color carbassa, no? No, no, no. Safranàries de color lila, que eren boníssimes. Anàvem allí i quan el pagès estava així, n'agafàvem un i se la menjàvem, eh? Què dius ara? De color lila? De color lila. Boníssima. Ah, sí? Sí, tant. Ara ja no n'hi ha, no? Hi ha una pol·lusió nuclear i les carbasses. Quan tenia 10 o 12 anys...
El Pagès ja deu estar mort, no? No ho sé, potser està jubilat ja. Ja no hi ha el camp, ja ara hi ha un bloc d'edificis. No, no, és allà un tio a la Patanca. Allà a la Patanca, aquella zona, allà hi havia safranàries. Hi havia una horta i nosaltres pujàvem a la torre i anàvem a buscar safranàries. Però safranàries i la Pastanaga?
N'hi ha el mateix o què? Bueno, jo no ho sé, crec que no, perquè la pastanaca ara és allò que són aquelles roses, no? Sí, les coses que foten els conills. Les roses no, de color carbassa. Sí, tota la vida, el que passa que n'hi havia d'aquestes, perquè jo també n'hi he vist a casa meva d'aquestes de color lila. Ah, sí? Això eren pels animals, eh? No, si ho diu la Montse, jo llavors me'l crec. Ah, bueno, si a mi no em creus. No, no.
Jo crec que diria que a l'or de Vilaplà no n'hi havia. A veure, perdoneu, acabem el cuines i comencem l'or deportiu. Puga la sintonia. Pots pujar la sintonia? Una miqueta? A veure...
La del gordo que és tu. No? Sí? No? No passa res. Fem un incís i deixem la cuina d'Arguinyanos & Company. Arguinyanos d'Antoni. Parlar de futbol. Valtros no us ho creieu, però tot això ho faig pel Carlos.
Ben fet. Promoció, promoció. No, no, perquè ell és un tio que la cuina ha estat part de la seva vida important i aleshores ara, que d'això, aquí hauríem de... Sí o no? Bueno, sí. Que de fet, també vam dir... No, no, i vam dir que faríem una calçotada o alguna cosa a on?
No ho vam dir, això. Però es pot dir, eh? No, jo ho dic perquè... Ho dic perquè faig tants de programes que potser va ser amb una altra tertúlia. És igual. Ja crec que sí, que és una altra tertúlia. Tu tens més programes que el Joan Laporta. Vinga, doncs 15 minuts que passen del punt mateix de les 11, encara que no us sembli, estem a la sintonia d'on a la torre i al programa El Xiolet. Què passa?
Estan perdent temps, colla? Estan perdent el temps. La gent està a casa nerviosa saber què passa. Cap de setmana sense futbol, que ha estat molt gaire sense futbol, molt laic. Ahí van haver-hi les nenes. Van empatar un, eh? Van empatar un, les nenes, eh? Cuidado, eh? 0-4 de l'ètic de Madrid, eh?
Però el que va passar amb les nenes va ser difícil. L'important és que va perdre el Madrid. L'Arsenal Madrid i van 1-1, no sé què va passar. Va perdre el Madrid. A l'última hora, sí. 2-1 va perdre el Madrid, el Barça va empatar a 1, 0-4 de Madrid. Estem parlant del femení, per si alguno... I el domenatge 4, no? 4-0 era 17. Ah, això ho vam parlar. Vam dir que hi havia...
Encara una miqueta de... El Barça era superior al Madrid, eh? I així ho va demostrar, no? Vas veure el partit, tu, Sisko? Explica-me-lo un poco, va. El resum, el resum, el resum. El resum, no ha vist el partit? Ah, tu també. Oye. Bueno, tu tampoc. Ah, no, tu, sí, tu. No haia marcar el penalti sin vista. No estava jo, no estava... No te acuerdas que... Estàvem el sábado... Ah, sí, el dissabte vam anar... Oye.
Vam anar a Sant Olí a veure... El que té a la cara té el Sant Martí. Sí, ja ho veig, ja. Estàs esplèndido, eh? Estàs esplèndido, eh? Una foto, una foto. El sol que toca li està donant? El Sant Martí. Toni, gira't una miqueta cap aquí. Mira, amb tu mateix. A mi també? A mi també? Ah, no, que no t'has afaitat. No, o sigui, m'ha afaitat, sí.
Bueno, doncs, dit això, sí que és cert 4-0 davant del Madrid. Què dius? Que si haguéssim marcat el penal... Clar, el 2-1... A veure... Era penal o no? Sí, home.
Jo crec que sí, eh? Jo estic segur que l'altre dia no pita. Bueno, però... Són penaltis de Real Madrid. No, bueno, no. Els de la propaganda. I penaltis de Real Madrid. Però no sigueu així. Si és penal, és penal. I si no és penal, no és penal. Són d'aquells que hi ha gent que pita i gent que pita. Perdona, el foro de joc d'ahir de la noia de... Tampoc ho era. Tampoc ho era. El foro de joc? No. Si allò és fora de joc, que vingui Nostre Senyor...
No ho van ensenyar, eh? La línia. Allò no es farà, això. Hi ha una línia que el peu no traspassa la línia, i la línia és molt prima. Ja, però la línia... Després de l'apagó de l'electricitat que van tindre, que va ser modèlica, llavors la línia té molt bona vista, eh? Perquè va ser la línia que va primer aixecar i després va anar al bar. Allà va aixecar per inèrcia, però jo crec que el ve estombat al bar, això... Li diuen, en cas de dubte, aixeca.
Clar. Bé, és igual, com després l'Arbi fa el que li dóna la gana... Però, Lluís, però van tirar la línia, aixeca. Sí, van tirar... Però tu vas veure que el peu traspassava la línia? Escolta, el dia de la reacessera l'any passat... No, aquell dia passava, passava el dip gros.
El bar de les dones... Bueno, sí, aquest sí. Aquest era bar. Aquest era bar. No és com aquell que diuen, ara anem a mirar. No, no, no, estan dalt. Esteu parlant del partit d'ahir. Jo estava comentant el partit del 4-0 contra Madrid. Ah, el penalti. Sí, jo per mi... Jo no l'he espitat. Jo no vaig veure el partit, no hi havia quedat. Jo crec que no, però bueno, contra la Duda...
Sí, sí, ho vaig veure. A veure, és que si hem d'analitzar el tema, no amb les dones, amb tots, amb el penalti, si és o no és, que és cada vegada... Sempre el mateix, sempre el mateix. Tu mira la caudillo aquella, l'atènia del caudillo. Del Castillo. Però jo li dic del caudillo. Del caudillo. Com se tira. Sí. Ho sap tirar, eh? Que sí. Ja es veu que també n'aprenen tot.
No, no, si està clar, perquè busquen els seus interessos. El que passa és que llavors, com he dit jo sempre, tant els homes com les dones, o sigui, que és penalti, que són mans, que no són mans, tot això, encara no està clar. Va vindre el predicador, no sé si ho veus mai, se está durmiendo. Tite, te estás durmiendo. ¿Tú sabes quién es el predicador? De qui és el teléfono aquest? De qui és el teléfono aquest? De qui és el teléfono aquest?
Fite. Fite. No, el meu no és. Fite. Diga, diga. ¿Tú sabes quién és el predicador? ¿Los ha sen aquí o no? Sí, sí, sí. ¿Tú sabes quién és el predicador? Pues el predicador apareció.
el dia del penalti en Madrid, i per això lo fallo. Perquè com no lo era, per això lo fallo. Bueno, lo paro. Us la recomano, com a pel·lícula, el predicador, és molt bona. No, no, però a l'11, no us veig mai, a l'11 surt un... Ah, sí, sí.
Estás durmiendo. Le toca el sol. Estaba dormindo. Estás o no estás? Buenísima, aquest tío. Buenísima. Fue tu un far de riura. Pues salió el predicador y por eso la catacolle lo paró.
És boníssim el predicador. Tu no has vist... Quan juguen al Barça, TV3, posa uns que radien el partit. Sí, és a l'Oscar Pérez Dolz. Doncs aquest fa de predicador. Sí.
i a més a més per això està el programa de la nit i a mi a la setmana un dia cada 15 depèn i estava el periodista aquí del Mundo Deportivo al Poli al Poli al Poli al Poli al Poli al Poli al Poli al Poli al Poli al Poli al Poli al Poli al Poli al Poli al Poli al Poli al Poli al Poli al Poli al Poli al Poli al Poli al Poli al Poli al Poli al Poli al Poli al Poli al Poli al Poli al Poli al Poli al Poli al Poli al Poli al Poli al Poli al Poli al Poli al Poli al Poli al Poli al Poli al Poli al Poli al Poli al Poli al Poli al Poli al Poli al Poli al Poli al Poli al Poli al Poli al Poli al Poli al Poli al Poli al Poli al Poli al Poli
Tele o ràdio? Tele, tele, a les 11. Sí, el programa de... El programa 11. El programa 11. Però aquest ha de veure el dijous que és quan surt el predicador. Esport 3. A quina hora? A les 11. El dijous jo veig alguna fuente, home. És el que millor llegeix. Però mira-lo un dia. Molt, molt bona fuente. No pots tirar enrere la tele? Sí, sí, clar. La fuente és boníssima. Hi ha televisions que tu el programa...
Escolta, una cosa, la programació d'avui de la tele, que la sabeu? Bueno, divendres... Divendres fa bastèndres, eh? Com s'ha anat que no hi havia lliga? No, no, ens hem menjat 22 minuts ja. Avui no parles de futbol, eh? Jo vull parlar de la selecció. Ja, però espera't un moment. Acabem el tema. Us he preguntat sobre el 4-0 del Barça al Madrid. Hem fet ja el comentari de si era penal, no era penal, si marca el 2-1, si no el marca, si tal i qual...
Lluís, tu no el vas veure? 4-0. 4-0 i punt, no? 4-0 i punt. I ja està, no cal parlar res més. No cal comentari. Ens remuntem ahir, empat a un, just el partit d'ahir, o què? Sí, sí. Jo crec que a favor dels inglesos. Just per l'empat, però a favor dels inglesos. A favor dels inglesos, tampoc.
Jo crec que l'empat està bé. Vam fotre un pal, va fallar un gol. Cantat, cantat, eh? I les altres... Semblava que estiguessin veient un partit... La portera va fer tres parades. Però perdona, se pensava que estàvem veient un partit del Barça amb el Rayo Vallecano, perquè es van posar totes onze darrere i d'allí no es veu gaire. Segona part!
La primera part van atacar a tope, i tenen unes jugadors extraordinàries. Van atacar a tope, però quedant-se sis a darrere. Això no és atacar a tope. Però era molt ràpid, no calia anar tot. Si tenen un bon equip per jugar, per què foten la segona part així d'aquesta manera?
Perquè els partits són així. Perquè el Barça, quan ataca, també s'ha de atacar. Les ingleses feien com els equips, el contraatac. I com el Barça jugava en línia també, jugava en línia també. Que és el que passa amb el primer equip. Jugaven en línia i llavors sí que, a vegades, per això la segona part, aquella inglesa va tindre un gol de la victòria i la va fallar. I tenen dos jugadors negretes que corren, com la mare de Déu. No, no, de condició física...
Molt, eh? Perquè estava anar damunt allò pressió, pressió, pressió. L'entrenadora espanyola, Sònia no sé què? És espanyola? No, no francesa. Ah, veus? Sònia entrenadora? Sònia vermonte. Sònia no, Sònia no sé què.
Sònia Belmonte aquesta és de... Digo, igual és espanyola. Sí, sí, sí, ahí ho vaig mirar. Aquesta no era de tenis? No, campiona del món de... Sònia Bonpastor. No, Sònia Bonpastor. Sí, sí. Campiona del món del badminton. Espanyola, Sònia Belmonte.
però aquesta no era de Reus no era de Reus una la Sònia Bonpastor la Reus era Gaudí ara vaig a fer a veure si ens emprenyem una miqueta perquè si no no té molta gràcia 24 minuts que passen del punt mateix de les 11 recordeu que el fem en directe els divendres d'11 a 12 i que es repeteix el dissabte si ens esteu escoltant dissabte ja sabeu que ja estem a casa fent el barbut
200 euros per anar a veure el Barça, dir-lo, tio i més, què diu, i més una més barata mínim i surt una portadeu del Barça l'altre dia i diu és que el Barça necessita calés jo crec que és una falta de respecte cap al soci o no? pregunto, ara digueu
T'obliguen? T'obliguen? T'obliguen, no, però si vols anar a veure el Barça em pagarà 200 pavos, eh? Si vols anar a veure el Boris Espritze em pagarà 300. I si vols anar a veure l'Eligaga em pagarà 500. Vols dir que ho trobes correcte? Sí. No em sembla fora del normal en aquesta situació. La gent irà, la gent irà.
Amb una tertúlia, no sé quina era, que diu que una entrada, una entrada, eh?, no el que ens donaran a nosaltres, que no ens donen res, una entrada del partit de demà, poden anar a la venda a més de 1.000 euros. Sí. Cony, si la més cara val 1.700. L'entrada, eh?, solament, solament l'entrada... A tribuna, a tribuna. A tribuna, a tribuna. Coisa que nosaltres no la tenim. A tribuna, a tribuna. Però diu que una entrada del partit de demà, una entrada que donin a la taquilla... I això ho trobeu normal o què?
Home, jo per anar a veure els vites quan van vindre aquí me'n vaig gastar el sol d'un mes, el dels dos mesos... És demà només, perquè ara vaig llegir que el dia de l'Alavés, la més barata, és 99 euros. Per anar a veure l'Alavés, 100 euros. Perdona, i per anar a veure el Rayo Vallecano al camp del Barça, que penses que va... Partim de la base de que...
Anar a veure el Barça o el Madrid amb el seu aspecte o l'Atlètic de Madrid, t'estic parlant ja d'aquests equips, és anar a veure un espectacle. Si tu t'esperes a anar a veure un partit de futbol on hi juga un dels millors equips del món i on te vas a disfrutar dues hores, te penses que has de vendre una entrada per 20 euros, és que vas molt equivocat. Això era abans, quan era anys enrere, que deies, hòstia, vale, són 50 euros, però són cars, però són 50 euros, però els pago.
Avui en dia és impossible que encara que tinguis que anar a veure un Leganés contra el Barça te valgui menys de 51. Jo voldria saber el preu de l'Elxip Madrid que juguen aquesta setmana. No deixes d'anar a veure un espectacle. Segur que és un més car que si és el Elxip Madrid.
Però això és com anar-li perquè ens entenguem. Hòstia, és que són 200 euros. Ja, bueno, però és que si te'n vas directament, te'n vas al liceu a veure una obra de teatre o a veure com canta el no sé què, doncs automàticament ja te gastes els 200 euros. Ser on vols anar a parar. Ser on vols anar a parar. Partit inaugural. Partit inaugural. No us dic el contrari. Ara passa a Salvador. No us dic el contrari, però la meva...
La pregunta no va per aquí. La meva pregunta va... Hòstia, pel soci del Barça, això és normal? Per aquest partit a la millora... Per el Manel d'allà baix, potser sí. Per el Pepito de l'altre també. Pel soci del Barça, és normal? Perdona, ja he pagat. Ja he pagat 525 euros per tota una temporada. Baratíssim.
Mira, difideix 525, difideix pels partits que jo veuré. No, no, no, això em sembla correcte. Ja està. A la falta de respecte, potser una mica, 200 euros amb un soci del Barça que no hagi anat a Montjuïc. Perdona, però per anar a veure el campionat de pàdel que van anar a les finques d'aquí, els va costar 300 euros?
per anar a veure un partit de pàdel. No m'està entenent. No, Toni, és que ho enfoques malament. Tu ho enfoques com a soci del Barça. No, jo ho enfocaria que va haver-hi una multitud de socis del Barça que no va voler anar a Montjuïc. I van pagar unes quantitats als que van anar a Montjuïc.
Doncs ara aquesta quantitat la tenen més barata quan volen comprar una entrada especial com aquesta que és la inauguració. Que dins de 50 anys el que tingui l'entrada li donaran 10-12.000 euros per aquella entrada. Perquè s'estan pagant pel 75 aniversari del camp del Barça. I s'estan pagant 10.000 euros per una entrada.
És el que diu el Toni. No és que paguin això car, sinó que és un privilegi dels que van sacrificar-se a pujar a dalt a Montjuïc, sense escales, sense autobuses, i aguantant... Dos temporades. Dos temporades. I aquests ho tenen barat. Una mica més barat, tampoc no és. No és un xollo, no són 20 euros. Però clar, però vosaltres permet fer un abono...
No sé quants partits queden, 20 partits o 18 partits i et costarà 500 euros. Si vols 500 euros, sentada. Vol dir que és un xollo. Vosaltres ara mateix, vosaltres com a socis, vau pagar una quantitat al principi de temporada? 300. Uns 400 i pico. I ara al camp del Barça, què torneu a pagar?
Jo he pagat per un gol nord primera graderia, corner, 525. Més els 400 i escaig de l'altre dia.