L'Eco del Gaià. Un temps per al medi ambient i la sostenibilitat a l'espai de Baix Gaià al dia, al magazín d'Altafulla Ràdio. Ona la torre i Roda de Barà Ràdio. L'Eco del Gaià.
Doncs som-hi sintonia de l'eco del Gaià, aquest temps que dediquem al medi ambient, a la sostenibilitat, a donar veu a les entitats que treballen de forma activa el territori. I totes les setmanes anem alternant aquestes associacions.
i avui és el torn del GT, el grup ecologista de Tarragona i l'Ebre, ecologistes en acció, i tenim aquí una de les seves tècniques, és la Gisela Vicient. Gisela, molt bon dia i benvinguda. Hola, bon dia. Avui parlarem de les activitats que teniu per endavant i també farem balanç de tot el que heu anat impulsant darrerament, perquè sabem que la primavera segurament és de les èpoques
més intenses, quan es fan més activitats, i alhora quan hi ha un seguit de celebracions, perquè hem tingut el Dia Mundial del Medi Ambient, hem tingut la Setmana de la Natura, que són activitats que es fan a tot el país, podríem dir, que compten amb l'Aval de la Generalitat i amb la xarxa per la conservació de la natura, i moltes entitats des de diferents punts
del territori, us hi subeu amb iniciatives diverses. En el vostre cas, també ho vau fer, no?, vau tenir, doncs, una sèrie d'aportacions, entre elles, una de les que havíem comentat darrerament, que era el clean-up. De fet, he fet unes quantes edicions
aquests darrers mesos. A la darrera intervenció al programa ens vau explicar aquest clean-up que vau fer a la zona del PI Monumental, aclarar que va ser una intervenció on vau batre rècords, m'assembla a mi, de quilos recollits, que per una part dius, bé, molt bé, hem fet molta feina, però per l'altra era aquest missatge que dèieu malament, perquè això vol dir...
que hi havia molta cosa a recollir, a més d'andròmines, neveres, o sigui, va ser un dia amb imatges molt visuals, molt vistoses. Sí, sí, allò va ser una mica xocant de veure. A més, era molt visual, es veia tot el terra ple de brutícia i de residus. Llavors, l'abans i el després es notava i va ser una gran satisfacció veure que havíem pogut recollir tant i que allò havia canviat tant en res, dues horetes.
Doncs va ser com el primer clinap. Després n'heu fet d'altres, no?, perquè n'heu organitzat tota una sèrie, aquests mesos de maig i també el juny. Explica'ns una mica com van anar, a qui vau involucrar.
Doncs sí, mira, durant el mes de maig hem estat bastant enfeinats. A part d'aquest clean-up que hem comentat d'Alpin Monumental, n'hem fet tres més a la zona de Muntanyans, on han vingut l'Institut Torredembarra, alguns alumnes d'aquest institut, altres com pacients de l'Hospital de Dia Pere Mata de Tarragona,
públic bastant variat. I durant aquests tres clean-ups, tot i haver aplicat la ciència ciutadana, que és una mica el que vam explicar, que consisteix en delimitar un metre quadrat i anar mirant què es pot trobar, que si pèl·lets, que si gorilles... I a l'aplicar això no es recull tant volum de residus ni tants quilos, i tot i haver-ho aplicat, vam poder recollir 29 quilos en total.
cosa que no està gens malament i es nota la diferència entre abans i després. I a part d'això, durant el mes de juny també n'hem fet alguns i en total hem recollit uns 5 quilos i mig, que pel que portem de juny no està malament.
I a part d'això hem tingut també una nova activitat que hem estrenat fa una setmana, que és la descoberta del corriol cama negra. Aprofitant que últimament s'han anat trobant molts nius i com que és un animal protegit s'han delimitat, s'han protegit amb gàbies, amb cordons... I respectant totes aquestes mesures de prevenció, nosaltres en un grup...
també de l'Hospital de Diaperimata, vam anar-lo a veure, el niu. I vam tenir la sort que, al anar caminant una mica al voltant d'unes, aquestes experimentals de la platja de la Paella, que és on hi ha aquest niu, que vam anar a veure, doncs al caminar una miqueta més al costat vam poder veure un corriol.
no passa cada dia. I va haver la peculiaritat que no el vam veure directament, sinó que el vam escoltar, llavors el vam mirar i vam arribar a la conclusió que ell havia fet aquest soroll perquè nosaltres el miréssim, ja que uns metres a la seva dreta hi havia la seva parella a Corriol amb els pollets. Per tant, ens estava atraient l'atenció per despistar-nos de les seves cries.
Curiosíssim, no? Sí, va ser molt interessant de veure, sí, sí. Molt bé. I la imatge és d'aquells ocells que enamoren el sentit que els veus tan boniquets, no?, del color de la sorra, perquè tenen unes plomes que, entenem, és aquest factor de l'evolució, no?, que per passar com desapercebuts tenen les tonalitats de la sorra d'aquí. Sí, sí, són molt petitets i tenen aquests colors, com bé dius, grisos, marronosos, que costa de veure realment, però vam tenir aquest assort, sí, sí.
Molt bé. Clar, per això també feu formació als voluntaris, moltes de les entitats, no? El JPEC també, o l'Associació Mediambiental, la Sínia, per aprendre a identificar-los, perquè diuen que les petjades del Corriol són diferents a les de la resta d'ocells que passen per la platja, perquè tenen aquest dit cap enrere, no? I fan una mena de...
de triangle que fa que les persones que els agrada passejar per la platja puguin detectar-les fàcilment amb una miqueta de nocions. Doncs el Correol ha estat protagonista aquests dies, no només perquè sempre parem atenció quan edifiquen, perquè és una espècie
a protegir, sinó perquè amb aquestes anades i vingudes, o sigui, s'extrauria sorra, demanaven que no s'extraïs des de l'Ajuntament de Torredembarra, des de l'Ajuntament d'Altafulla reclamen sorra per la seva platja al port de Torredembarra, finalment s'ha decidit ajornar tot el moviment de sorra per la presència de Corriol. Van anar agents rurals a certificar que hi havia aquesta parella que vau veure vosaltres. N'heu estat fent seguiment una mica, no?,
de com ha estat de capdalt la presència de curriola en aquest sentit? Sí, una mica sí, sí. Creiem que és tot un èxit que s'hagi aconseguit aturar perquè no és gens fàcil que n'edifiquin i encara és més difícil que aconsegueixin a criar i a fer-se adults. Llavors, és molt important aquesta lluita de protegir aquest animal, aquesta espècie,
i bueno, s'ha aconseguit. Almenys durant aquests mesos en què estan això nidificant, perquè les màquines que fan aquest moviment de sorra són molt grosses i evidentment s'ha vist que era bastant incompatible i per això hem estat parlant les darreres setmanes de la presència d'aquest curriol.
Llavors deies que heu estat fent aquest avistament, sobretot amb aquests usuaris de l'Institut Pere Mata, i heu pogut observar aquell llot on edifica, que és que es van fer les dunes, perquè fa anys enrere només es veia la platja dels Muntanyans, i ara sembla que els agrada més aquella part, suposo que per l'amplitud, possiblement, no?
Exacte, sí, sí. Una de les característiques del corriol és que nidifiquen en espais plans en lloc de dintre de les dunes, ja que els agrada molt tenir una gran visibilitat al seu voltant per controlar quins riscos hi ha, si hi ha depredadors o no. I en cas que ja n'hi haguessin, el que fan és marxar del niu perquè aquests depredadors vagin a parar el mascle o la família adulta i els ous els deixin tranquils o directament ni els vegin.
Entre els apredadors, ho hem explicat, que algunes vegades els ous no han prosperat o les cries no han prosperat perquè hi ha la pressió de les garces, de les gavines, de les rates i després hi ha els animals domèstics com gats i gossos que són...
les altres grans amenaces i deien no s'hi vol tampoc portar el gos lligat perquè fins i tot un gos lligat també el veuen com una amenaça ells no distingeixen evidentment si va lligat o no veuen la figura del gos i ja és com una amenaça real per ells
Doncs farem seguiment. Semblava que almenys una de les parelles sí que havia pogut afavorir que un dels corriols ja hagi après a volar. Per tant, missió complerta. Ara veurem si d'aquestes segones postes acaben prosperant.
una activitat per fer amb el corriol. I tornant als clean-ups, ens deies, es van fer aplicant aquest mètode de ciència ciutadana. Quins són els residus que més vau detectar? El de les borilles és un gran tema en el qual des d'ecologistes en acció sabem que porteu molts anys treballant i de fet us hem vist repartir aquests cons que simulen com la forma d'un gelat que fan de cendrés, per exemple. Heu fet moltes campanyes.
Sí, anys enrere s'han fet campanyes per intentar evitar el màxim possible que la gent llenci aquestes borilles, que per nosaltres és una cosa bastant bàsica, però pel que sembla se'ls ha d'anar recordant als banyistes o als que utilitzen les platges. A part de les borilles també trobem trossos de plàstic degradats que venien d'un objecte més gros,
o microplàstics o altres microplàstics, concretament els pellets, que també en vam parlar una mica, que són aquestes boles blanques o transparents molt petites que provenen de la petroquímica que tenim aquí al costat, que és el que utilitzen per fondre i després moldejar amb la forma que sigui. I altres coses com trossos de tovalloleta o inclús
objectes d'higiene personal, bueno, hi ha bastantes coses, però la diferència entre Ciència Ciutadana i quan vas fent batuda, són aquests petits plàstics que potser a simple vista no es veuen tan fàcilment. Clar, i vau fer l'actuació a Muntanyans, que és una àrea on normalment es fa la neteja manual, perquè allà no entra la maquinària, perquè és un espai protegit.
Sí, exacte. Aquesta acció d'anar passant, caminant i fent batuda i anar recollint és una mica el que fan els treballadors per netejar la platja. Però crec que és una experiència molt enriquidora veure en primera persona els voluntaris que venen
la quantitat de residus que recullen tot i ser un espai protegit. Clar, i aquí suposo que vau fer l'explicació que no tot el que es troba són residus, en el sentit que si es troba un tros de canya, un tros d'alga, corrió, o sigui, la corretjola, per exemple, això no ho toqueu, no?
No, exacte, és una de les coses que remarquem més abans de començar, perquè nosaltres tenim la imatge d'una platja de sorra i aigua, però és molt més que això, és tot un ecosistema. Llavors, tant amb Ciència Ciutadana com amb Batuda, és molt fàcil anar veient objectes que no són només sorra. Llavors, que si un tros d'alga, que si un tros de...
de medusa... Tot això fa que la gent s'interessi pel que hi pot trobar. Inclús vam trobar un dia un ou de manta,
que va ser molt interessant i ho vam poder ensenyar i ens queden molt contents de veure tot això. Molt bé, doncs vau fer aquests clean-ups, deies, amb l'alumnat de l'Institut Torredembarra, de l'Institut Ramon de la Torra, també amb l'Institut Pere Mata, amb tots aquests usuaris que també tenen activitats programades amb vosaltres.
I una de les últimes activitats va ser amb treballadors, perquè hi ha algunes empreses que tenen com aquestes activitats en clau corporativa, no? Eren treballadors de la Caixa, crec. Sí, bueno, eren voluntariats. Sí, eren voluntaris. Sí, sí, vam ser uns quants i...
i és on vam recollir més perquè eren bastants voluntaris. És interessant que algunes grans empreses fomentin aquest tipus d'activitat, alhora que els permet enfortir els llaços entre els companys de feina. A més, fan algun servei a la comunitat que pot ser interessant.
Doncs heu fet moltes batudes als muntanyans abans que comenci la temporada i ara això s'ha de complementar fent pedagogia. Tornant a insistir, per exemple, en això de les borilles, un dels missatges que acostumeu sempre a difondre és el de l'impacte que pot tenir una borilla, perquè una única borilla pot contaminar litres i litres d'aigua.
Sí, sí, és que l'impacte que té és molt gran, com ja dius, i l'acció per evitar-ho és tan senzilla que per això fem aquestes campanyes, perquè creiem que és molt fàcil solucionar-ho si tothom s'hi implica i tothom és conscient de l'impacte que té una simple borrilla. Ara s'estan fent moltes campanyes de platges sense fum, directament, sobretot...
A la demarcació de Barcelona és on veiem que s'han posat més forts en prohibir fumar a les platges, en declarar-les espais lliures de fum. No sabem si això acabarà arribant aquí a totes les platges, però si més no, insistir en això, que no es depositin dins de la sorra, perquè és molt habitual veure el gest dels fumadors que les enterren a la sorra i allò ja no es veu, però allò rumen allà...
queda allà i pot trigar molts anys en desintegrar-se. Crec que fins i tot s'ha calculat que són molts anys els que pot trigar aquest filtre en desfer-se. Doncs no queda la cosa del clean-up aquí perquè en teniu un de previst després de Sant Joan. Dos de previstos. Sí, exacte. Tenim el del dia 25 que es farà a Torredembarra, als muntanyans de Torredembarra, on...
es començarà des de Cal Bofill i el dia 26 es farà als Gorts de Craixell. Els dos casos seran de 10 a 12. Per tant, qualsevol que estigui interessat pot venir, està obert a tots els públics. S'ha de fer una inscripció a través del correu electrònic
I recomanem molt portar gorra, calçat còmode i protecció solar, perquè ja comença a apretar el sol, que sembla que estiguem a l'estiu ja.
Doncs anem a donar el correu electrònic, si et sembla, i sí, de fet ja estarem a l'estiu el 25 i el 26, perquè després de Sant Joan ja haurem donat la benvinguda a l'estiu, i es fa no només perquè sigui l'inici de la temporada, sinó perquè sabem que per la nit de Sant Joan hi ha la tradició de llençar petards, i això es llencen, i després rarament ningú el recull. Exacte, sí, sí, és una llàstima, sí.
I a més, si ara els knaps que fem ara ja recollim molta brossa, després de Sant Joan no em puc imaginar els quilos que traurem. Però, bueno, per una banda, és el que dèiem, és negatiu que n'hi hagi tanta, que hi hagi tanta gent que no es preocupi per recollir-ho, però per altra banda, doncs, serà molta feina que fem i un resultat bo per nosaltres. Clar, després de Sant Joan la previsió segurament serà treure petards i més petards,
I també restes de begudes, de gent que fa festes i, malauradament, després deixa abandonades bosses, gots, ampolles... Exacte, sí, és una mica del rastre humà, no?, que se'n diu.
És no només la pirotècnia que s'utilitzarà, sinó tot el que involucra el fet d'anar allí, posar música, beure, menjar, sopar, tot el que hi ha de normal hi ha, multiplicat per...
3 i a més a més amb pirotècnia. La pirotècnia m'imagino que no deu ser tasca fàcil en el sentit que alguns petards quan exploten alliberen com unes càpsules o boles de pòlvora que allò es fan molts pedaços i deu ser molt difícil fins i tot per les zones que es netegen amb maquinària perquè els filtres de les màquines no sé si són tan prims com per recollir
totes aquestes boletes que tenen els petards en el seu interior. Exacte, sí, sí. El fet que hi hagi una explosió, no?, el petard, la pirotècnia, és que s'esmicoli i es vagi degradant i que digui un resultat de peces molt petites. I les màquines, doncs, no totes són capaces de recollir aquest residu tan petit, llavors, la mà humana, això també...
ho facilita, sí. Doncs, va, les dades i les dates són el 25 i 26 de juny, el punt de trobada, a Muntanyans serà Calbofill i en el cas dels gorgs de Creixell es quedarà a l'aparcament més proper o on serà el punt? Sí, exacte, és un... no me'n recordo exactament del nom de la...
de l'aparcament, però és un pàrquing que hi ha una miqueta més amunt dels corcs, però és al costat del camping Gabina.
Ahà, doncs si voleu més informació i si us voleu inscriure anàvem a donar el correu electrònic. Sí, les inscripcions es poden fer a través de tarraco.ecologistesenacció.cat i estan obertes, d'aquí dos dies ja publicarem els cartells i llavors a través de les xarxes també podreu veure tota la informació. Doncs sempre és preferible que us inscriviu perquè així
els hi faciliteu guants, per exemple, les bosses també per poder anar recollint. També es farà la tipificació dels residus, o sigui, separareu per fraccions? Sí, sí, normalment sempre ho fem així, ara les dades que he donat són tot el conjunt, però sempre intentem separar ja des d'un inici qui recull què per després poder-ho llançar als contenidors corresponents.
Clar, per exemple, el vidre i el plàstic segur que es pot separar. Les restes de petards ja seran més difícils. Reboig. Clar, hi ha coses que és molt difícil de classificar, però el plàstic és el més fàcil. Sempre posem plàstic, després posem el rebuig, que és on tirem tot el que no es pot classificar o el que no pot anar el plàstic, i sempre deixem un espai pel vidre o per cartró o per altres coses que puguem trobar.
Clar, dins del plàstic també hi ha la fracció de les llaunes, per això deies, que és el més fàcil, perquè no tot el plàstic pot anar al contenidor groc, perquè segons quins envasos sí, segons quins tipus de plàstic no. Exacte, sí, els principals que van al plàstic són els envasos,
I tot i que sigui un envàs, depenent de si està molt brut o no, no pot anar, no es pot llançar el plàstic, el groc. Clar, perquè si et trobes a restes de joguines, aquestes tan típiques que fan a la canalla, de les pales, els cobells, tot això que és de plàstic, no podria anar el groc.
No, clar, depenent també del seu volum, de com de gran és, hauria d'anar fins i tot a la deixalleria. Llavors, en cas de dubte, es pot consultar la informació per internet mateix i per assegurar-te d'on s'ha de depositar.
Doncs els clean-ups, que són aquestes activitats que heu estat fent en el marc de la Setmana de la Natura, del Dia Mundial del Medi Ambient, i ara quedaran aquestes dues cites. El 25, als Muntanyans, el punt de trobada serà a les 10 del matí a Calbofill, i els Gorgs de Creixell a l'endemà, dia 26, també a les 10, a l'aparcament del costat del càmping Gabina. Per tant, si us hi voleu
Atençar, és activitat apta per a tothom, també per anar amb la família, ja ho sabeu, tarraco.ecologistesenacció.cat. Doncs són algunes de les activitats. Per cert que, ara que esmentàvem la Setmana de la Natura, també teníeu previts el mercat d'intercanvi de segona mà, que es fa coincidir amb aquestes dates, també quan arriba la Setmana de Prevenció de Residus a la Tardor,
perquè el missatge és el de reaprofitar aquells objectes que encara poden tenir una vida útil per endavant. Van ser més d'una vintena de parades que es van fer. Quin balanç en feu? Perquè en quant a participació de paradistes havia anat bé, però potser no va haver-hi molta afluència de gent, no?
Exacte, sí, els passos previs a fer el mercat van anar molt bé, vam tenir bastantes sol·licituds per posar parada, etc. Però aquest any, suposa, amb el factor del sold, de no tenir la carpa, va fer que no hi hagués tant de públic i això és directament proporcional a les vendes que es van fer i als intercanvis que es van fer. Llavors,
això va ser un problema bastant gros, perquè clar, el principal objectiu és fomentar la reutilització i l'intercanvi, però el segon objectiu és que puguin vendre o puguin intercanviar els paradistes que nosaltres hem portat allà. I amb tota la raó aquests paradistes comentaven que sempre fem un seguiment posterior,
comentant que els resultats no havien sigut massa positius. Llavors, doncs,
Per l'any que ve, doncs ens podríem plantejar una mica o el lloc o la data o fer alguna cosa diferent perquè això no torni a passar i millorar-ho. Clar, perquè segurament explicaven que aquest emplaçament no és el més transitat en el sentit que a dalt el municipi, com s'havia fet durant la tardor a la plaça de Sant Joaquim Boronat, doncs ja hi ha molta gent que hi passa de forma habitual, però clar, Cal Bofill...
O hi ha gent que està passejant per la platja, que segurament no està per anar a fer intercanvi d'objectes, sinó que és per anar a la platja, o hi van expressament, però aquest no és un lloc com de pas pels veïns de Bajamar o pels veïns de dalt la torre.
doncs veurem quins canvis decidiu d'introduir per tal d'afavorir que pugui haver-hi més edicions del mercat d'intercanvi i de segona mà, perquè era com una cita que s'havia consolidat en certa forma, no?, en les propostes que feu des de les entitats.
Sí, sí, és la vuitena edició que fem i creiem que és molt important perquè crec que té bastanta fama, agrada bastant i, bé, comparat amb el que fem el novembre a la plaça Joaquim Boronat, doncs aquell sí que té molt més èxit, doncs hem de buscar la manera en què aquest també ho tingui i ja està, però ja ho aconseguirem.
Doncs bé, en cas que es torni a fer aquest mercat d'intercanvi a la tardor o a la primavera, ens en farem ressò. I bé, avui són les activitats que hem destacat. Potser fer un apunt de recordatori per acabar molt breument, Gisela, perquè de cara a l'estiu, ecologistes en acció a diferents punts del territori del país...
Té com cites adreçades als joves i també tot això es pot consultar a través de la pàgina web, oi?
Sí, bueno, hi ha l'escola de verano, que es fa a Aragó, als Pirineus Aragonesos, però en general sí que des del GT rebaixarem una mica l'activitat per la calor, perquè sempre fem coses a l'exterior i llavors fa calor, però sí, sí, segur que hi ha coses per fer. Doncs ho anirem explicant aquí a l'Eco del Gaia, Gisela Vicient. Moltíssimes gràcies per haver-nos acompanyat des del GT Ecologistes en Acció. Fins la pròxima.
Moltes gràcies.