La ràdio de Torre d'en Barra, la teva ràdio de proximitat.
Bon dimecres, Baix Gaià. És 4 de març, dia de Sant Casimir. I ara aquí el que marca el ritme és el batec del territori. A Torre d'en Barra, l'Ajuntament ja comença les obres.
del nou carril bici a l'antiga carretera de la Riera, la T214. Aquesta pista pedalable, que també comptarà amb vorera per als vianants, seguirà el traçat del vial des del passeig Miramar fins a la zona del futur cap. Altafulla, el Consistòria ha anunciat que d'ara en endavant reconeixerà els comerços de la vila que compten amb més de 50 anys de trajectòria. D'aquesta manera es van posar en valor els establiments de proximitat i la seva contribució a la dinamització del poble.
i a Roda de Barà el patronat municipal acull aquests dies l'exposició Dones Sàvies en homenatge a les dones grans del municipi. La mostra, que es podrà visitar fins al 30 de març, homenatge a les senyores de la població que tenen més de 90 anys. Això que estan escoltant és Baix Gai al Dia, el programa de proximitat que connecta el de Fulla, Torre d'Embarra, Roda de Barà i totes les poblacions del Baix Gaià amb informació, anàlisi i les millors companyies. Els parla Eduard Virgili. Raquel Martínez, bon dia, bon dimecres...
Bon dia, bon dia. Ja ens plantem a meitat de setmana, com qui diu. Ara estava pensant que qualsevol dia... D'aquí un temps. No, d'aquí un temps, d'aquí un temps. Ho manatgeran també la nostra companya Sònia Camí, eh? Entre aquestes dones sàvies. Ja m'estava imaginant-la.
Jo no sé si arribarà als 90. Sí, dona, sí. Bon dia, bon dia, Sònia. Dic que ara la Raquel m'enganxa, que no sé per on tirar. Dic que potser ha fet alguna cosa que la reconeixeran o que... No, perquè per això que comentes dels 90 anys, a les dones que els fan aquest reconeixement, ja m'estava imaginant la Sònia d'aquí uns anys estant homeratjada.
Això de l'edat ho porto fatal, eh? 90 anys ja no m'imagino. Què vols que et digui? Ai, en fi, escolta, 90 anys és la nova joventut. Quanta gent arriba als 90 anys? Si s'arriba bé, sí, però vaja, no cal, no cal. Xemes, sí. Va, aquí saludem els que tenen 90 anys i els que tenen 100 i els que encara no han arribat a aquesta xifra.
Tots vostès tenen sintonitzat el de Fuller Ràdio a la Torre i Roda de Barà Ràdio. Som Baix Gaià al dia. Benvinguts i benvingudes a la ràdio de Quilòmetre Zero. Som-hi! Baix Gaià al dia. La ràdio que informa i acompanya.
Vinga, va, que sembla que el temps es torna a embolicar. Així que, tal com estem acostumats en aquesta hora, el que farem ara és un cop d'ull a la previsió de cara a les properes hores. Connectem amb el servei meteorològic de la xarxa de comunicació local. Lluís Viveres, hola, molt bon dia. Bon dia, un dimecres de força núvols a gran part de les comarques de Tarragona i, de fet, a hores d'ara ja n'és una bona mostra el cel que tenim. Núvols baixos, fins i tot en alguns moments han arribat a caure algunes gotes i acompanyades de fang, sobretot,
El cel, bàsicament carregat, però poca precipitació, poca aigua. Anirà canyent al llarg d'aquest dimecres. El que també podem destacar és que el vent serà molt tossut. Ja ho està sent arran de mar, sobretot, també fa que hi hagi més mala mar, però és que aquest vent també s'anirà imposant a més comarques de l'interior.
L'anterior, per exemple, del Baix Camp, l'Alcamp, la Conca de Barberà tindrà aquest vent tossut entre el Llevant i, sobretot, Gregal. Ja diem, arran de mar d'unidó, l'esvalutament marítim que tindrem. I amb força núvols, però la temperatura que no variarà respecte a ahir. Per tant, no és que hagi de fer fred. A hores d'ara hi ha moltes temperatures voltant als 10-12 graus. I les màximes encara fregaran als 15-16 graus a molts municipis tarragonins. N'estem pendents a la xarxa?
Baix Gaià al dia, la veu del territori.
Un temps rarot és el que ens espera de cara als propers dies. Així que, va, consolem-nos fent un repàs a la premsa d'aquest dimecres 4 de març. Agafem el mes per començar. El diari del Camp de Tarragona, que avui, pel que fa a geopolítica, títula Els Estats Units trenquen amb Espanya. Donald Trump anuncia que tallarà tot el comerç amb Espanya per la posició del govern sobre la guerra a l'Iran.
Des de la Universitat Rovira i Virgili, el catedràtic d'Economia Arauzo Carot diu... És inviable, els tractes comercials són amb la Unió Europea i no es pot actuar sobre un únic país. Avui analitzen aquesta qüestió a doble pàgina. I també a doble pàgina ens parlen de mobilitat. En portada de Llegim una temporada més. L'aeroport de Reus va rebre aquest dimarts els primers viatgers d'una temporada de consolidació amb una vintena de connexions.
La fotografia que acompanya aquest titular i subtítol és la de gent esperant a les portes del terminal de l'aeroport de la capital del Baix Camp. Més coses pel que fa a economia. Avui llegim la vall de l'Hidrogen Verd, un projecte anunciat a so de bombo i platarets que ni hi és ni se l'espera. La manca de concreció econòmica i política ha fet desaparèixer la proposta de l'agenda.
Més coses, a Tarragona un refugi de la Guerra Civil pot afectar el projecte d'ampliació del Teatre Metropol. I un parell d'assumptes més sobre, mateix de la capçalera del MES Tarragona, en societat llegim la millor nota del mira a l'estat d'un estudiant de la Universitat Rovira i Virgili, qüestionada pel caos en els exàmens. I d'altra banda, pel que fa a patrimoni, Cornudella de Montsant desenvoluparà un pla especial de protecció per blindar urbanísticament
El nucli de Ciurana. Un altre dels diaris que també repassem cada dia és el de Tarragona, en l'edició d'avui. Raquel, què llegim? Doncs el titular que trobem a tots els rotatius, que és la imatge de Donald Trump amenaçant Espanya amb un embargament. Parlen d'aquesta guerra comercial, també...
amb l'acusació que Trump ha fet a Espanya de ser un soci terrible, en paraules textuals, però afegeix al diari de Tarragona que Estats Units no pot trencar les seves relacions comercials amb un membre de la Unió Europea unilateralment. Això ho analitzen en clau tarragonina i diuen que a la demarcació es juga 300 milions d'euros en exportacions.
També parlen de la guerra a Iran, expliquen que Israel intensifica els bombardejos i ataca el Líban i Teheran i incrementa les represàlies en el Golf amb atacs de les ambaixades nord-americanes. I també des de l'òptica, Tarragona analitzen
aquest conflicte i han parlat amb més de 50 estudiants procedents de l'Iran que estan investigant a la Universitat Rovira i Virgili. Alguns d'ells expliquen que no saben res de les seves famílies.
Imatge també emportada per la consellera de Salut, Olga Paner, que rectifica i diu que Tarragona tindrà un calendari en 15 dies per lictus 24 hores. Afegeix al diari que la consellera deia fa 3 mesos que el servei no era necessari a Tarragona.
Una qüestió que analitzen a doble pàgina. També parlen de l'objectiu graffiti. Comença la campanya a la ciutat de Tarragona per treure grafitis de la ciutat. També es fan ressòm d'aquesta alumna que ha quedat número una al MIR, Bianca Chiovano, que es defensa.
En turisme, la notícia són les dades de Turismarket, que tanca edició a Reus, doblant xifres. I un dia més, crònica del Mobile, amb l'Eixolé, que explica que els robots també són artesans. I acabem amb la capçalera al diari de Tarragona, amb Joan Laporta, que diu que no va tenir res a veure amb el Reus.
I ara revisem les portades dels diaris d'àmbit generalista per conèixer al detall tot el que és notícia fora del nostre territori. Sònia, t'ho diràs. Doncs evidentment Trump avui també ocupa les portades. La Vanguardia diu que Trump talla tot tracte comercial amb Espanya. És un aliat terrible, ha dit.
Washington anuncia represàlies per no poder utilitzar les bases de Rota i Morón per atacar l'Iran. El govern de Sánchez afirma que disposa de recursos per contenir l'impacte de la mesura. Les exportacions als Estats Units són el 4%, en especial vi, i Espanya compra hidrocarburs. I la imatge escollida és de Donald Trump en postura amenaçant, podem dir. La por al repunt de la inflació fa caure les borses.
Més temes. Mor el periodista Fernando Oniga, un referent de l'anàlisi política. També a Foros de la Vanguardia d'avui, diu si la crisi de l'Iran es manté al PIB, podria baixar el 2%. Parlen també del retorn implacable de la història. I contra l'Atlètic, diu un Barça formidable, es queda a les portes de la final. El resultat 3 a 0.
Lara titula que Trump amenaça en bloquejar el comerç amb Espanya. El president dels Estats Units diu que Madrid és un aliat terrible per haver-li negat l'ús de les bases per atacar l'Iran. La Unió Europea surt en defensa d'un Sánchez que manté el pols i insta Washington a respectar els acords.
També han portat enterraments massius a l'Iran. En el quart dia de guerra continuen els atacs creuats i mentre Israel desplega tropes al Líban, Teheran xifra en 800 els morts en els bombardejos. L'altra imatge que ha escollit Lara és del Barça, del partit d'ahir, que diu que es queda a un pas de la gesta. 3 a 0.
Més temes. Freixenet passa per tanya totalment al grup alemany Henker. Del Mobile World Congress el pare d'internet critica l'ús d'algoritmes a les xarxes. I la cambra alerta que falten 30.000 conductors de camions.
Continuant amb el periòdico. Trames regida contra Sánchez. El president amenaça de tallar el comerç amb Espanya pel seu rebuig, el fet que els Estats Units facin servir les bases de Rota i Morón. El tancament de l'estret d'Hormuz s'accege als mercats energètics. L'efecte de la guerra s'acarnissa amb el gas i la llum. Diu que el conflicte bèl·lic amb l'Iran podria augmentar el preu de la gasolina fins a un 8%, mentre es manté el temor d'un increment general de la gasolina.
de la inflació. Inditex es proposa estrenar part del seu nou complex d'oficines a Sant Adrià el 2028. Parla també de novetat al Mobile World Congress. Can Ruti serà el primer hospital a implantar la IA en converses metge-pacient.
Mesura del govern, els agents socials qüestionen les dades de grans tenidors. En educació, un estudi de SADE posa en dubte l'eficàcia de reduir els alumnes per aula. I parla també sobre aigua molls, perquè la Generalitat urgeja N a comprar terrenys al Prat per compensar la seva ampliació.
I acabem les portades amb el punt avui que titula Vitoria, la massacre impuna. El 3 de març del 1976 es reclamava justícia escrivint aquesta paraula amb la sang dels obrers assassinats. 50 anys després, les víctimes continuen exigint la responsabilitat de l'Estat.
En la crònica el dia d'ahir d'Irene Casellas, Els senyors de la guerra titula. L'atac a l'Iran enriqueix les empreses de la indústria militar i l'augment del preu del cru beneficia les petrolieres americanes. Altres cròniques que hi trobareu al punt avui, una d'Anna Serrano esmena a la totalitat d'Esquerra, Som on érem, i una de David Portavella sota el títol Abner al Iran vist des de l'Iraq del 2003.
I en el suplement l'esportiu, el Barça fa un partidàs i es queda un pas de la remuntada. L'Atlético accedeix a la final de Copa, tot i perdre 3 a 0 al Camp Nou. Aquests són els titulars d'avui dimecres 4 de març. Cada matí, de 9 a 11, connecta amb Baix Gaià al dia.
Acabem de repassar la premsa d'aquesta jornada i ara és moment, com sempre, també d'analitzar l'actualitat dels comentaris d'opinió sobre qüestions que de ben segur que avui es troben també en aquestes pàgines que hem repassat ara tot just fa un momentet.
Qui ens acompanya, qui comparteix un dia més, una estoneta amb nosaltres, és el periodista, escriptor i editor Òscar Ramírez Dolcet, que ja el tenim instal·lat als estudis del de Folleràdio. Òscar, bon dia, benvingut. Molt bon dia. Escolta, avui hem de parlar de l'ictus i del tractament de l'ictus 24 a 7. Aquests dies n'hem sentit parlar. De fet, és un clam social, el tractament integral de l'ictus a Tarragona.
Un servei de diagnòstic i atenció de 24 hores que ha estat molt reivindicat, sobretot aquest passat cap de setmana, en una concentració que hi va haver a l'Alcor del Mediterrani, en què van participar centenars de persones i també alguns partits polítics que van portar la demanda a la negociació pressupostària. Un debat que és mèdic, però que també té a veure moltíssim amb els drets socials.
Que és mèdic i que és lamentable, perquè a més aquí tenim ja uns antecedents. L'any 2017, que ens queda lluny, però no tant, va haver-hi un problema, si ho recordeu, amb un farmacèutic, Enric Igueron, de Torreforta, que va tenir un infart. I com en aquells moments la unitat d'hemodinàmica no estava operativa tots els dies, perquè només obria de les 8 de matí fins a les 5 de la tarda, va morir.
justament, i arran de la mort del farmacèutic Geron, es va aconseguir que aquell servei canviés, però, clar, com sempre, va haver-hi haver un mort pel mig perquè les coses s'arreglessin i perquè aquesta demarcació, la de Tarragona, tingués els serveis que altres demarcacions tenen durant tot l'any, cadascun dels seus dies. Nosaltres hi ha la sensació confirmada, contrastada, que som la província on col·locar totes les merdes que ningú vol. Aquí ningú vol la química, ningú vol els nuclears, ningú vol les...
centrals de cicles combinats, ningú vol entrar a ser contaminant, la col·loquem a la província de Tarragona. Però el moment de donar serveis tan senzills i tan bàsics com aquests no se'ns té en compte. Per tant, ara amb l'ictus succeeix el mateix que va succeir el seu dia amb el tema del farmàcia Tiqueron amb l'infart. Aquí cal fer una reflexió profunda de quins tipus de ciutadans som nosaltres. Som de primera, som de segona i en funció de què
Som de primera o som de segona. El que és vergonyós de fira, d'espectacle i lamentable, per dir-ho d'alguna forma, és que el servei de trombotomia només estigui obert de 8 del matí a 8 del vespre i entre lluny i divendres. De què va això, no? Si tens un ictus fora d'aquestes hores, estàs condemnat a que les seqüeles del ictus siguin molt majors i fins i tot puguis arribar a morir-te perquè no tens el tractament que has de rebre i a altres llocs sí? Com va això?
Escolta, quin paper creus que juga la visibilitat pública del clan popular, de la ciutadania que surt al carrer, que ho comenta a xarxes, que els mitjans en parlem, en la pressió que hi ha sobre les administracions? I mira, t'ho relaciono directament perquè ara acabem de repassar les portades dels diaris i avui el diari de Tarragona, en portada, explica que la conseller de Salut de la Generalitat, Olga Paner,
ha rectificat i que en tres mesos ha passat de descartar aquest Itus 24 Hores a dir que tindrà un calendari així d'aquí a 15 dies. Recordem que el novembre exposava la consellera, i ara faig servir paraules textuals, que hi havia pocs casos de trombectomia a Tarragona i que aquest mes, doncs això, en cosa de tres mesos, que aquest mes ja tindrà una planificació, un calendari damunt la taula.
plantejar-s'ho, i a més parlant de 3 mesos, i parlar d'un calendari sobre la taula que encara no està executat, que és només una idea, quan ara mateix hi pot haver una persona a la província de Tarragona que té un ictus, em sembla una altra vergonya. Evidentment que els polítics viuen aïllats a la seva realitat. En aquest cas, la consellera viu a Barcelona. No ha de patir si ella o algú dels seus té un ictus, perquè allà tenen la cobertura 24-7. El problema és que el tinguem aquí. Per tant, a mi em sembla una mica lamentable. Però, al voltant de la pregunta que fèies...
De quina afectació pot tenir la pressió social? Evidentment, qualsevol moviment afervescent, que és una protesta per un moment puntual de caos, d'indignació, acaba tenint resposta. Però hem d'arribar realment a sortir al carrer...
a posar-los contra les cordes perquè facin la seva feina i tinguin clar que aquest tipus de servei ha d'estar operatiu a tot arreu. De veritat, hem d'arribar a sortir al carrer i hi ha d'haver gent que pateix. En aquest cas, no hi ha hagut la mort perquè el metge Bové, que per ser viu Altafulla, que és qui ha destapat tot el tema, no s'ha mort sortosament. Però imagina't que arran d'això o té unes seqüeles de les més grans que et pot tenir un ictus que són molt importants, o mort.
Hauria sigut diferent la resposta? Segurament que sí, eh? Esquerra, Republicana i els Comuns han portat ja aquesta demanda a la negociació dels pressupostos amb Salvador Illa. Quan una reivindicació sanitària com és aquesta es converteix en un punt de negociació,
És una oportunitat de millorar realment l'atenció sanitària que es dona al camp de Tarragona? O acaba sent l'instrument polític aquí que es fa servir? És la visió més mesquina i vomitiva de la política que actua d'aquesta manera. Quan Esquerra Republicana governava, que recordem que governava fa quatre dies, com és que no hi havia el servei instaurat? Home!
De fet, la consellera Panet ja ha acusat, també, aprofitant per dir que el calendari serà damunt la taula d'aquí a 15 dies, ha aprofitat també per dir que l'Esquerra i Junts no van preparar el 24-7 quan van tenir l'oportunitat. És que això no és una patata calenta que es passa d'una taula a l'altra. Això, senyores i senyors, això és un problema gravíssim.
que és jugar amb la vida de les persones. I va molt més enllà que sigui una patata calenta que passa d'una terrassa a una altra. Per tant, a mi aquest joc amb esquí polític que s'està fent, instrumentalitzant perquè tu ara no ho has fet quan tu ho hauries pogut fer abans, i llançant-se els trastos pel cap,
Bé, és un exemple més de com funciona avui en dia la política i del per què la societat està desafectada. Abans, fa uns quants anys, dos, tres dècades, encara podies tenir la possibilitat. Ara confiaves en tancar-te al despatx de món polític per dir-li les coses. Ara saps que no ho farà i que l'únic via alternativa és sortir al carrer i emprenyar-te. I sort que som civilitzats perquè altres societats de països europeus haguessin anat més enllà, haguessin cremat contenidors i, segonament, que haguessin anat al Parlament de Catalunya...
haguessin agafat els consellers com van fer fa uns quants anys, si no recordo, de l'Amena Uzbekistan, haguessin agafat un diputat com van agafar al Parlament, no sé què havia fet d'un acord d'ara el cas, però estaven molt emparellats amb ell, se'n van anar al Parlament, el van agafar entre 8-10 persones, a fora n'hi havia centenars més, i el van llançar dins d'un contenidor perquè van entendre que no sabia per res políticament. Aquí som molt més civilitzats, no hem arribat a aquest punt, però ens estan fotint el pèl de forma constant.
Hem acceptat durant massa temps que l'accés a cures essencials o l'accés a, depèn de quins serveis, ara podem fugir també de l'àmbit de la salut, depengui de la geografia?
Esclar, perquè és el de sempre, és generar una capa i un classisme. És a dir, els recursos es destinen a una zona concreta, Barcelona i ara metropolitana, i el que s'obre pels altres. El que passa és que, històricament, altres demarcacions, per exemple, Girona, s'ha espavilat més que nosaltres. I Lleida, per exemple, l'ha guanyat ara, també. I Lleida l'ha guanyat ara. Girona sempre va per endavant perquè hem sabut sempre...
reivindicar més. Però, curiosament, que Tarragona, que és la segona ària metropolitana de Catalunya, o hauria de ser, el que passa és que no ens ho hem de creure, no reivindiqui això. Bé, un altre element important és tots aquests mamutretos que estan intentant crear davant comunitats, plataformes, organismes que, en teoria, apleguin, no, ara se n'ha creat un, no cal, no recordo ni el nom, perquè se n'han creat tants amb els anys, d'acord?
aquestes plataformes metropolitanes per impulsar conjuntament el territori tot això que no funciona hauria d'estar ja operatiu i tenir el poder suficient no per reclamar res al carrer, sinó per dir Barcelona, demà volem això a Tarragona però ja
I això no succeeix, m'entens? Cosa que fa Girona, Girona aixeca la mà, aixeca el dit i ja li fan cas. Tarragona s'ha de posar les genolls i començar a cridar. De què va això? Què tens humès que passarà després que la consellera hagi sortit del pas per mirar de tranquil·litzar i suposo que també mirar que els propis comptes socialistes puguin prosperar, perquè al final, com dèiem, aquí una cosa porta a l'altra.
La bola de vidre no la tenim, però... Vull pensar que succeirà, que al final el servei s'implantarà, com a mínim temporalment, han acabat igual amb el temps, perquè també recordem que va passar el mateix en la hemodinàmica, que es va posar en marxa el servei, però al cap d'un temps es va deixar de posar en marxa, és a dir, és allò de...
posem-los en marxa, que vegin que així callen una estona, i en cap moment traiem el servei una altra vegada. Suposo que pot passar això, que s'instauri, vull pensar que va totes mesos aquest servei, que d'aquesta forma s'apaguin una mica les veus, i el que passarà és que, evidentment, en aquest fang de porcs polítics continuaran trapezant-hi tots els partits per dintre, saps?
la sanitat privada ens ha jugat en contra, precisament, en aconseguir el servei de dinàmica? No, això és una excusa barata. Això és una excusa molt barata. Cada sanitat juga el seu paper. El que no pot ser és que ara culpem la sanitat privada...
de les mancances de la sanitat pública, que és culpa de l'administració únicament. Els recursos, si volen, hi són. Ara, cal posar-los. Culpar a la sanitat privada, no? Escolta, hi ha molta gent que s'ha anat a la sanitat privada perquè no hi havia eines i, segons què, no ho tenien al seu abast. Si no t'ho posen al teu abast en la sanitat pública, t'has de buscar la vida i, per tant, molta gent s'ha passat a la sanitat privada. Però per què s'hi ha passat? Hem de preguntar-nos. Doncs s'hi ha passat per això.
Clar. Llavors, culpar ara d'una cobertura sanitària amb empreses privades, quan tu el que has de fer com a administració és garantir-la de forma pública, és encara més mesquí, més lamentable. És rentar-se les mans, m'entens? El malo és obert. Avui n'hem parlat i no serà el darrer dia que ho farem, perquè estarem a l'espera a veure si aquesta...
Reivindicació del nostre territori acaba aconseguint el servei demodinàmic a les 24 hores del dia, els 7 dies de la setmana, els 365 dies de l'any a casa nostra. Òscar Ramí i Dulcet, gràcies per compartir la teva particular visió de Tot plegat amb nosaltres.
Un plaer, com sempre. Que vagi molt bé. Nosaltres, ara farem una petita pausa, però ja ho saben que, com sempre, tenim un clàssic, que és la nostra pàgina musical en català. Avui amb el cantant Lleida Tà, Lluís Sánchez, que va ser el guanyador el 2024 de la tercera edició del concurs Euphoria de TV3 i que torna ara amb nova música. Comença una etapa des d'un àmbit més íntim, amb el single Un record de tu.
Diu que aquesta nova cançó marca un canvi de rum i plasma a la perfecció de la seva evolució i creixement com a persona i com a artista. Amb un estat d'ànim més sentimental, aposta ara per un so més acústic i més pop. Un record de tu parla sobre el dolor d'estimar, sobre no saber deixar anar i continuar atrapat en el passat i la nostàlgia del que un dia s'arriba a ser al costat d'algú.
Explica, a més a més, al cantant que el tema neix de la necessitat d'explicar el seu moment actual sense sentir que ha de demostrar d'allò que és capaç. Un record de tu sona d'aquesta manera. Nosaltres fem ara una petita pausa i de seguida tornem aquí a la seva sintonia de proximitat. Fins ara.
Quan la festa hagi acabat Que pensis en mi la distància Ja saps que no vull fer-te mal I penso que és una putada
Aquesta setmana la farmàcia de guàrdia a Torredembarra és la farmàcia Miramar, passeig Miramar 193 i Avinguda Pompeu Fabra 26, telèfon 977 46 33 90. Farmàcia Miramar.
Vine a tastar l'essència de la cuina de Torredembarra, mostra gastronòmica dels ranxets, diumenge 22 de març, als Jardins de Cal Bufill, amb degustacions, show-cookings, música i tallers familiars. Hi participen Cal Silver, el Cau de la Torra, les Palmeres, l'Oxid, l'Ona Livorno, Ristretto i Xalobar. Organitza l'Ajuntament de Torredembarra. Més informació a torredembarra.cat.
I tu, què faries a Torredembarra amb 200.000 euros? Fes propostes als pressupostos participatius de l'Ajuntament de Torredembarra. Les pots presentar al web decidim.torredembarra.cat i l'aplicació Viu la Torra. També presencialment entregant la butlleta a l'Ajuntament, la Biblioteca Mestre Maria Antònia, Cal Bufí i la Casona.
Tens temps fins al 19 de març. Pressupostos participatius 2026. Ajuntament de Torre d'en Barra. Proposa, vota i decideix.
Más un teléfono móvil con 60 GB de datos y llamadas ilimitadas, todo por solo 40 euros al mes.
Para más información entra en egmtelecom.com o llámanos al 611 527 377. 611 527 377. EGM Telecom, tu compañía de telefonía de proximidad.
Vols anunciar el teu negoci a Ona La Torre? Vols donar a conèixer la teva empresa als nostres oients a un preu molt assequible? Escriu-nos un correu a onalatorre.cat o envia un WhatsApp al 674-3608-92. 674-3608-92. Et podràs beneficiar de les nostres ofertes i preus especials. Ona La Torre, l'altaveu ideal per la teva empresa.
A roda de barac. Notícies en xarxa.
Bon dia, són les 10. Us parla Maria Laram. El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha reclamat la fi de la guerra a l'Orient Mitjà. En una declaració institucional, Sánchez s'ha solidaritzat amb els països atacats per Iran i ha condemnat el règim dels Oiatolàs, però ha afegit que la il·legalitat no es pot combatre també amb una altra il·legalitat. El president del govern ha recordat que la guerra de l'Irak del 2003 va portar més inseguretat al món.
La posición del gobierno de España se resume en cuatro palabras, no a la guerra. El mundo, Europa y España ya han estado aquí antes. Hace 23 años otra administración estadounidense nos arrastró a una guerra en Oriente Medio.
Una guerra que en teoría, se dijo entonces, se hacía para eliminar las armas de destrucción masiva de Saddam Hussein, llevar la democracia y garantizar la seguridad global. Pero que en realidad, visto en perspectiva, produjo el efecto contrario, desencadenó la mayor oleada de inseguridad que ha sufrido nuestro continente desde la caída del muro de Berlín.
Sánchez ha advertit que cal estar preparat per un conflicte llarg amb afectacions econòmiques i ha assegurat que el govern treballa per impulsar mesures per mitigar l'impacte econòmic del conflicte sobre els ciutadans. El president també ha afegit que Espanya treballarà amb els països que defensin la pau i el dret internacional.
I la prescripció per a infantil i primària del curs 2026-2027 comença avui i es podrà fer fins al 18 de març. Per a l'ESO s'obrirà en aquest cas el divendres i també fins a la mateixa data. La llista provisional es publica el 15 d'abril. El reig de desempat serà el dia 28 i l'assignació final de places el 10 de juny.
I també en Educació el Consell de la Presidència, Albert Dalmau, ha expressat la confiança que el Departament d'Educació acabarà assolint un acord amb els docents i ha defensat que el pressupost del govern dona resposta a les seves demandes. En la Comissió d'Educació del Parlament de Catalunya, Dalmau ha assegurat que hi treballen per un acord de país històric que abordi mesures educatives, desburocratització, millores retributives i escola inclusiva.
I pel que fa a la mobilitat matí complicat avui a les carreteres, les cues més importants són a la B10 amb fins a 10 quilòmetres en sentit Nus de Llobregat i 4 més en sentit nord. A la B20 també 9 quilòmetres de cues en sentit Nus de Llobregat. A la B2 també hi ha 7 quilòmetres de retencions entre Sant Vicenç dels Horts i Sant Joan d'Espins en sentit Barcelona i es manté un carrer tallat per la varia a Castellolí.
També hi ha congestió a la C32, volíem dir, entre l'Hospitalet i Esprugues per un accident, a la B23 entre Sant Feliu i Molins i a la PESA també al Vallès en sentit Tarragona i retencions finalment a la C58, tant d'entrada com de sortida de Barcelona. I això és tot fins aquí, les notícies en xarxa. Notícies en xarxa
Bona nit.
Gràcies per ser fidels a la seva sintonia i la proximitat a l'espai que els parla Cau d'Orella i els explica les històries més personals i properes. És dimecres 4 de març i avui comença la preinscripció escolar per al segon cicle d'educació infantil i primària pel curs 2026-2027. I atenció famílies perquè les sol·licituds es poden presentar fins al 18 de març de manera telemàtica. Per Aveso, el període de preinscripció començarà aquest divendres i s'allargarà també fins al dia 18.
Ara informació de servei i repassem per sobre el calendari amb les dates més assenyalades. La llista de sol·licituds amb la puntuació provisional es publicarà el 15 d'abril i des d'aquell dia i fins al 20 d'abril es podran presentar reclamacions. El 28 del mateix mes està programat el sorteig del número de desempat i l'endemà es publicarà la llista ordenada. Finalment, el 10 de juny es publicarà ja l'assignació final de places.
Ha explicat això. Ara canviarem de qüestió. Avui que ens atén el president del Col·legi Oficial de l'Arquitectura Tècnica de Tarragona, amb qui tractarem diversos assumptes relacionats amb la professió, la formació i la construcció. I els emplacem ja preparant les netes perquè, com cada dimecres, avui tornarem a pujar l'avió per marxar ben lluny de viatge. Això és Baix Gai al Dia. Gràcies per seguir-nos.
Tota l'actualitat del Baix Gaià. No et perdis Baix Gaià al dia.
Ara ho dèiem, avui a Baixa i al dia ens acompanya el president del Col·legi Oficial de l'Arquitectura Tècnica de Tarragona, el senyor Francesc Xavier Llorenç. Amb ell volem parlar del sector de la construcció, que viu una situació aparentment paradoxal. Plena ocupació, ens diuen, amb un increment de l'activitat en determinats àmbits, però al mateix temps també amb una manca de professionals en pressió en els terminis i també en risc de pèrdua de talent al nostre territori.
Saludem a l'altra banda del fil telefònic, senyor Llorenç. Molt bon dia i gràcies per acceptar la trucada de baix gaire al dia.
Molt bon dia. Ara ho dèiem, es presenta un 2026 marcat per alguns interrogants, vostès parlen de consolidació d'activitat, però també amb desequilibris estructurals importants, sobretot pel que fa al capital humà. Un sector en plena ocupació, però manca creixent de tècnics. Això és un problema.
Sí, el capítol és que sí, ja fa temps que estem reclamant que el grau d'Arquitectura Tècnica s'implanti a Tarragona i concretament a Reus, al costat de l'Escola d'Arquitectura, perquè al final el fet que no hi hagi escola fa que el talent tarragoní s'han d'anar a estudiar a fora, cosa que no passa amb les altres províncies catalanes. I aleshores això produeix un desequilibri entre oferta i demanda a nivell d'arquitectes i arquitectes tècnics.
Quina edat mitjana tenen avui els arquitectes tècnics col·legiats a Tarragona? No sé si hi ha prou incorporació de joves per poder garantir el relleu. Ara que ens parla d'estudis, ara de seguida també hi aprofundirem. La veritat és que el gruix està dels 40 als 65. I de gent jove, la veritat és que des del 2010 són poques les incorporacions, es van incorporant, però no al nivell que hauríem de tenir, no.
I aquesta manca de tècnics, a llarga, terminis de direccions d'obres, certificacions o els informes que sol·licitin tant administracions públiques com també persones a títol particular? Home, està clar, no? És a dir, el fet que no hi hagi molts professionals impacta en problemes de retards i aturades d'obres. La falta que tinguis disponibles fa que costi més contractar un professional perquè
una sobrecarga professional bastant important, no? Bueno, hi ha demores, per exemple, si realment falten tècnics, d'alguna manera els promotors, les comunitats que busquen aquests tècnics per fer, per rehabilitar, per fer obres, doncs que ens trobem els problemes que pot donar abast a la substància de feina que tenim al col·legi, no? I actualment estan treballant vacants i d'alguna manera
el presentament de la demarcació, especialment de vida petita a mitjana, no conceixen cobrir les passes de temps municipal. El Coll de Polla, per tant, és aquesta mà d'obra qualificada. I això es pot agreujar si, per exemple, en guany es consolidin inversions en rehabilitació energètica i en ordre pública? Està clar, està clar. És a dir, és important que hi hagi un regió urbana nacional i que puguem, d'alguna manera, ampliar l'oferta
per poder d'una manera restablir l'ordre. Tarragona, de fet, ara vostè ho avançava, és l'única demarcació catalana sense el grau universitari d'arquitectura tècnica, un fet que impacta directament en la capacitat de generar professionals als nostres municipis. Si el sector té plena ocupació i bones perspectives, com pot ser que encara no disposem d'aquest grau al nostre territori, senyor Llorenç?
Bueno, la veritat és que aquest grau a l'any 2010 és quan s'hauria d'instal·lar, igual com, és a dir, el 2005-2006 es va començar a fer el tema del grau d'Arquitectura a Reus, no?, i era una universitat on realment s'havien d'anar a fer els dos graus, no?, però, clar, va arribar la crisi i d'alguna manera es va aturar el grau d'Arquitectura Tècnica, sense saber molt bé el per què,
I, bueno, ja estem patint les conseqüències, no? El que estem ara és, bueno, hem anat a parlar amb la consellera, amb la Núria Montserrat, fa un any i mig vam anar a parlar amb el José Pallaret, que és el director de la UB, amb el director de l'escola de l'ETSAR, dels emiralles. Bueno, estem prenent esforços.
I ara últimament vam tindre converses amb l'alcaldessa de Reus, amb Sandra Guaita, que d'alguna manera ens va donar tot el seu suport per intentar que aquest talent que estem fent a nivell de Tarragona es quedi aquí. Pensa que nosaltres estem ara en un programa de formació d'escoles i professió, que anem als instituts, i que el que volem és apropar a l'arquitectura tècnica alumnes d'estiu d'aquí i erat de la província, mitjançant cellers pràctics.
I l'objectiu no és altre que combatre la falta de professionals i una connecta de sortida laboral que tenim en aquesta gran professió. Des del col·legi, tenen quantificats quants estudiants marxen cada any fora per cursar aquests estudis? I no sé si alhora saben també quants d'aquests estudiants marxen fora i després no acaben tornant.
No estan quantificats, però el que sí que estem veient és que, clar, nosaltres quan anem a fer aquest programa d'escoles i professió i diem l'excel·lència de la nostra professió i tal, clar, la gent diu... És a dir, hi ha una confusió entre el que és arquitectura i arquitectura tècnica, no? I al final són dos carreres totalment independents i que d'alguna manera es necessiten una a l'altra, no? És a dir, les obres, el 50% quan es fa una direcció d'obra...
hi ha un arquitecte i un arquitecte tècnic. Aquesta proporció actualment és de 4 a 1, amb la qual cosa això portarà una sèrie de problemes a posteriori.
I d'alguna manera, clar, el que estem veient és que diem, ostres, va, que ho estudi arquitectura, arquitectura tècnica, tal... I la gent pensa en Reus, no? I dius, no, no, Reus no. És a dir, a Reus hi ha arquitectura, no? Arquitectura tècnica t'has d'anar a estudiar o a Barcelona, a Lleida o a Girona, no? Clar, en el moment actual, no?, on tenim aquests lloguers tancats, tot el tema dels placaments de rodalies que no funciona, clar, la gent d'alguna manera...
s'han desdiu d'anar a estudiar fora una professió
d'alguna manera la té aquí a Reus fent arquitectura. No sé si m'explico bé, però al final és que, si no tens una oferta al teu territori, és complicat que la gent hi pugui anar, pel tema dels costos de desplaçaments, de viatges, d'anar a dormir... Tot això en careix i fa que la gent opti per altres solucions.
Senyor Llorenç, ara que ens parlava d'aquest programa Escoles i Professió, que per cert ja han rebut més de 500 alumnes que han participat d'aquests tallers, tinc la sensació que el desconeixement és un gran enemic de l'arquitectura tècnica, pel que ens deia, a l'hora d'explicar arreus una cosa i l'altra han de marxar fora de la demarcació, o una cosa és ser arquitecte i l'altra arquitecte tècnic.
Jo crec que tot comença aquí, no? És a dir, hem d'entendre que som dues professions totalment independents, no? Mentre l'arquitecte és el responsable del vivent, de la projecció, de la concepció formal dels edificis, no? L'arquitecte tècnic és el professional que materialitza físicament el projecte, no? És a dir, clar, això és important, és a dir, som dues figures...
totalment diferents, no? I, clar, l'arquitecte tècnic és el responsable de l'execució material de l'obra, no? Comprovant que tot es construeixi d'acord amb les pràctiques, seguint les participacions del projecte, adoptant mesures de seguretat, no? És a dir, es podia dir que l'arquitecte dissenya i l'arquitecte tècnic construeix, no? Aleshores, són dues figures totalment diferents perquè
D'alguna manera els arquitectes tècnics són molt més pràctics, són molt més d'anar a l'obra, els s'hi agrada, tenen molta més activitat d'un arquitecte que potser te l'iria que són més de despatx, amb uns altres conceptes especials, d'evidenys sobretot, d'activitat, és a dir, són descofacions totalment diferents.
Quan expliquen conceptes com, per exemple, confort climàtic o eficiència energètica o accessibilitat amb aparells de mesures reals, noten que els joves descobreixen una professió que desconeixien? Sí, sí, no, està clar. És a dir, clar, ara nosaltres estem fent, com te diria jo, un...
unes activitats, uns tallers dinàmics, vivencials, on els estudiants afronten reptes reals, de diagnosi, de mesures en la construcció. Els fem treballar amb aparells d'eficiència energètica, els fem veure el tema de l'accessibilitat, els problemes que tenen actualment les vivendes...
que no tenen ascensors, que tenen escales per entrar al portal, no? I, clar, tot això els fa com remoure, no? I dius, ostres, a mi m'agradaria fer això, no? I, doncs, bueno, aleshores això ho has de fer estudiant arquitectura tècnica, no? I, aleshores, aquesta iniciativa, hem enviat moltes cartes a instituts,
I la veritat és que estem rebent una bona acollida, no? I estem anant acollida, el que sé, ara t'he dit, a l'institut de Malauet de Valls, a l'institut de Roda de Barà, bueno, i els nois de tercer i quart d'això, doncs, home, comencen a tindre inquietuds i comencen a aprendre i a saber, no?, que l'arquitectura tècnica és diferent a l'arquitectura, no? Perquè, clar, estem treballant 8-10 anys vista, no?, a picar en pedra, però, bueno, crec que l'objectiu del col·legi és aquest, no?, de fomentar...
aquesta estimació per la professió que tenim. Important treballar en aquesta etapa educativa per no trobar-nos en segons quina situació d'aquí, ara que parlava de 8 o 10 anys, vista qui sap què. Tot va lligat amb aquest grau que estem sol·licitant. És a dir, clar, el fet d'instaurar un grau d'arquitectura tècnica
no és una cosa senzilla, no? És a dir, ja ens ho va dir el mateix tractor, la Núria de Montserrat, no? Bueno, s'ha de fer un programa, s'ha de veure el professorat, s'ha de veure el lloc... Bueno, el que tenim clara és que l'Ajuntament de Reus ens recolza i vol que aquest grau sigui a Reus, no? I, per tant, el que ara hauríem d'acabar de perfilar és com ho muntem, no?, d'alguna manera, amb...
Trobant sinèrgies, per exemple, amb l'escola d'Arquitectura de Reus. En el fons, crec que aquesta nova escola seria de construir un pol d'excel·lència en construcció d'Arquitectura al Camp de Tarragona. De fet, la sensació és que no es tracta només d'una qüestió acadèmica, sinó d'una aposta estratègica pel desenvolupament del territori, així de clar.
Està clar, és a dir, pensa que els constructors de la zona el que busquen és estudiants que puguin fer pràctiques, que d'alguna manera els puguin ensenyar la professió. I què passa? Si no hi ha universitat, que aquests convenis es fan fora. I quins són els que agafen aquest talent? Les constructores de fora, no? I aleshores...
es queden allí, no? És a dir, quan un va fer unes pràctiques amb una constructora a Barcelona, a Lleida, a Girona, i està a gust i tal, és molt probable que aquelles persones s'acabin quedant en aquell lloc, no? I llavors no retornen a la nostra demarcació, i aquest és el problema que nosaltres veiem.
Permetim que li pregunti per com estan les converses amb la Universitat Rovira i Virgili o amb la mateixa consellera ara que hi feia referència i de fet en el darrer número de la revista de l'Arquitectura Tècnica de Tarragona hi podem llegir també una entrevista a la màxima representant de Recerca i Universitats de la Generalitat de Catalunya.
Hi ha algun calendari? O es poden imaginar quan aquest grau podria esdevenir una realitat? Jo crec que aquesta realitat va a 3-4 anys vista. El que et puc dir és que fa un any i mig vam estar parlant, jo mateix i membres de la Junta, amb el rector, el Josep Pallarés, i amb el director de l'escola d'Adexar. I el que ens van dir és que...
per ells no hi havia problema, però que havien problema d'alguna manera de financiació, no? Aleshores, clar, per trobar aquesta financiació, qui la té? Doncs la té el govern, no? I aleshores, en el seu dia, vam anar a veure l'antic conseller...
I després, ara hem anat a veure la nova consellera. Com hagi hagut un canvi polític, és com tornar a començar. Sí que hem vist la disposició ara per part de Núria Montserrat, de la consellera, que si preparem un dossier on realment és fàcil de dotar de tot això que estem explicant, de la falta professional tal, tal...
ens acabi donant la raó i se puguin caurar i doni aquesta primera solució a l'ORB per aquest muntatge. Quants anys farien falta per reduir el dèficit actual de professionals? Uf, aquí estem molt més. Pensa que el problema que hi ha ara és que de cada quatre arquitectes surt un arquitecte tècnic. Aleshores, això, el mercat ara necessitaria com a 6 vegades més arquitectes tècnics que arquitectes, no?
i en canvi la universitat forma 2,6 vegades més servides de l'edat tècnic. És una paradoxa insostenible. És a dir, no pot ser que s'estigui donant tants graus d'arquitectura i menys graus d'arquitectura tècnica quan en una obra es necessiten els dos. I aleshores, això és una problemàtica que es veurà amb els anys,
i que anirà sortint. El que hem de fer és que, d'alguna manera, a part de fer el grau d'Arquitectura Reus, d'activitat tècnica, el que volem és que s'augmenti el nombre de classes a les altres universitats. Per dir-te una cosa, a Catalunya estan sortint de la universitat uns 460 alumnes,
quan a València i tot això no estan sortint si cent i pico. I aquí a Catalunya estem construint molt més, no? És a dir, hi ha un default amb el nombre, no? I això només és augmentant...
el número d'alumnes a les universitats. L'altra cosa és que s'està augmentant, per exemple, el que és la nota de tall, no? És a dir, estem arribant que en els últims anys han anat augmentant aquestes notes de tall fins que estem ara amb unes notes de tall quasi-equiparables a les d'arquitectura, no? Per què? Doncs per la falta d'oferta, no?
Clar. Senyor Llorenç, si m'ho permet, canviem radicalment de qüestió. Seguirem el cas de com avancin aquestes negociacions i tant de bo aquesta reivindicació del Col·legi Oficial de l'Arquitectura Tècnica de Tarragona acabi esdevenint una realitat. En tot cas, som a principi de 2026...
i vostès ara recentment han publicat les dades del sector de l'any passat. Entre aquestes expliquen que el nombre de visats d'obra nova s'ha mantingut estable o amb un lleu creixement, però lluny dels pics previs a la crisi del 2008. El sector ja no depèn tant de la promoció massiva? És a dir, el model ara és més contingut? Sí, el problema és contingut per la gran pujada de preus de construcció. És a dir...
ara una casa, és a dir, el nou reglament, el codi tècnic de la edificació, va fer que les cases que estem fent actualment siguin, clar, cases molt més eficients, amb uns comportaments molt millors, amb unes qualitats millors, no? I tot això ha fet tancarir el peu de la construcció, no? Aleshores, clar, quan s'encareix el peu de la construcció...
D'alguna manera el que fa és que la gent no pugui optar a comprar-la. I aleshores els promotors busquen molt bé allí on invertir, no? Perquè al final els costos de construcció t'hauria que són els mateixos a tot arreu. I el que canvia és el preu del sol, no? Aleshores on es pot d'alguna manera...
a complir objectius de comprar de sol i vendre i que la gent pugui comprar a les grans ciutats i per això el que s'està passant és que les ciutats per dir alguna cosa Tarragona, Reus
que ja tenen falta de sol, s'està llegint un increment de preu que està fent insostenible per l'objectiu de la gent que vol comprar i viure en una nova casa. En canvi, però, la rehabilitació registra un increment percentual més significatiu. No sé si estem davant d'un canvi estructural del model.
Bé, el problema és que ara hi ha hagut un tema que és el fons Next Generation, on Europa el que ha volgut és fer que les cases d'alguna manera antigues s'actualitzin, no?
i que siguin més eficients econòmicament, arreu de tot el tema d'Ucraïna, de tot el tema de la llum, del gas... Europa el que volia era ajudar a actualitzar el parc immobiliari actual, amb unes ajudes que han sigut boníssimes, a fons perduts, entre cometes, pels que fan la rehabilitació, que va entre els 6.000 i els 18.000 euros. Això ha fet que molta gent hagi aprofitat
Aquesta gran oportunitat per estabilitar els seus edificis, no? I te trobes poblacions com Saló, per exemple, que actualment vas i està totes plenes de vestides amb grues, no? Bueno, és simplement un fet d'alguna manera gràcies a les subvencions europees. Què passarà després? Clar, aquí, aquí. La pregunta que ens sorgeix és què passi quan aquests fons europeus es vagin esgotant i si el mercat podrà aguantar per si sol.
És complicat. La veritat és que l'administració hauria de recolzar tots aquests tipus d'obres amb accions, no? És a dir, com diria jo, potser que els fills fossin més barats o... No ho sé, eh? Promoure la rehabilitació, d'alguna manera...
és cosa de l'administració, no?, és a dir, al final, avui en dia ens estem deixant, no?, que no s'està fent, que no hi ha vivenda de protecció oficial, i, a veure, la vivenda de protecció oficial, el gran d'ell i el que l'ha de fer és l'administració, no?, i l'administració durant aquests anys, doncs, no ha fet la seva feina, no?, i ara estem intentant, o s'està intentant, no?, ara, per exemple, amb el pla 50.000, bueno, intentar real fer totes aquelles promocions que no es van deixar de fer
i això, com l'administració no pot d'alguna manera fer front amb això, doncs hauran d'arribar a convenis públics o privats, no? I veurem això on ens porta, no?
En les dades que ha publicat el col·legi s'observa també que els municipis mitjans i petits concentren una part important de les intervencions de reforma. El Baix Gaià, que és l'àrea geogràfica que ens pertoca a nosaltres avui en aquest programa, pot ser un dels epicentres, per dir-ho d'alguna manera, que aculli aquesta nova onada de rehabilitació? Com ho veuen des de l'ENS?
És complicat. Penseu que ara el que s'està veient és aquesta falta d'habitatge. El que s'està parlant és que s'hauria d'augmentar d'alguna manera la densitat dels solars. I per augmentar la densitat s'hauria de créixer amb alçada. A poblacions com Altafulla, on estem parlant d'habitatge unifamiliars,
amb gran extensió... Clar, el sol s'acaba, no? I aleshores, el que es va intentar és, d'alguna manera, construir en vertical, no? I intentar fer promocions de planta baixa, més dos, més tres, o que sigui, no? Però s'ha d'augmentar la densitat d'habitatge perquè la demanda, l'oferta pulsi, la demanda pugui, d'alguna manera, agafar aquests habitatges, no? No sé si m'he expressat bé...
Però entenc que tot el Vall d'Allà... Clar, estem parlant de poblacions, sobretot amb habitatge unifamiliar, no? I, clar, fer creixer aquest volum és complicat, perquè al final per creixer aquest volum necessites moltes parcel·les i molt solars.
Senyor Llorenç, som a les acaballes de l'entrevista i m'he reservat per al final una pregunta vinculada també al talent femení del seu sector, precisament en una setmana en què es comemora el Dia de la Dona, diumenge 8 de març, perquè la professió continua fortament masculinitzada i vostès ja han dit que són en una nova edició del Women Evolution Tarragona, aquest...
2026, a més a més amb suport institucional. Què ha de passar perquè el sector deixi de ser masculinitzat? No sé quin és el percentatge de dones arquitectes tècniques que a dia d'avui hi ha col·legiades a Tarragona. Mira, el percentatge de dones col·legiades en els col·legis està a alrededor del 20%. Aleshores, bueno, dentro de la meva junta, som en cas d'una junta
on hi ha tres dones. Fa un any em van demanar aquesta iniciativa d'acollir un congrés amb l'objectiu de fer visible i de moure el talent femení en aquest sector i la veritat és que va anar molt bé. Aquest primer congrés es va fer a Sarragona i ara hem demanat poder-lo fer arreu i la veritat és que
molt contents perquè, d'alguna manera, l'alcaldessa, la Sandra Guaita, el seu regidor de promoció econòmica, el Seb Vallès, Fredessa, tothom ens van dir que endavant, no? I sí, és cert, l'arquitectura és una d'aquelles situacions on encara es percep molt globalment el món masculinitzat, no? I, bueno, des d'aquest Congrés de Tarragona el que es vol és destacar el paper clau de les dones en aquest àmbit
i incentivar les generacions més joves a considerar-lo com una carrera professional atractiva dins del camp d'esquem.
Francesc Xavier Llorenç, president del Col·legi Oficial de l'Arquitectura Tècnica de Tarragona, li agraï moltíssim que hagi atès la trucada de Baix gaire al dia al programa de les emissores municipals d'Altafulla, Torredembarra i Roda de Barà. Prenem nota de tot plegat i de ben segur que tornarem a parlar en futures ocasions perquè hi ha molts reptes i moltes reivindicacions encara per aconseguir en aquest sentit el nostre territori. Un plaer. Igualment, moltes gràcies.
El vaig gaiar en primera persona. Vaig gaiar el dia. On anem? A Brasil. Doncs fem aquest viatge a Brasil amb la Juanita Sánchez. Benvinguda, com estàs? Hola, Sònia. Benvinguda a tu també. Gràcies.
Vinga, que tenim ganes d'anar de viatge, Juanita, i anem fins al Brasil. Quan vas fer aquest viatge? Sí, Brasil és immens. El vam fer el 2025, el vaig fer. Molt bé. 2024, la primera vegada hi ha anat dues vegades. Ah. Dues vegades, el 2024. 2024 i...?
El mateix any, dues vegades vas anar? I el 2025. Ah, o sigui, dos anys consecutius. I aquest any no hem anat perquè hi ha hagut una pujada bestial dels tarifes d'avions i hem dit, bueno, esperem l'any que ve a veure si... El 26 del moment no hi aneu. El 26 no hi anem, allà.
Molt bé. On vas anar exactament i per què vas escollir aquest lloc? Sí. Vaig anar a Santo André de Bahia, que és un poblet petitonet molt bonic de pescadors, molt, molt, molt natural, amb platges verges fantàstiques, no? I vaig anar perquè tinc una bona amiga que té una caseta petitona en aquest poble i...
Insistia, insistia, vine, vine, vine, i finalment un dia ens vam liar la manta al cap amb el Xavi, amb la meva parella, i vam anar cap allà. I molt bé. Molt bé. Planesa els viatges amb molt de temps o vas sobre la marxa? No massa amb molt de temps, eh. Acostumo a...
a fer una pensada i llavors posar en fila l'agullà. Però no amb molt de temps. A vegades, si ho fas una miqueta amb molt de temps, és per les tarifes dels avions, que llavors resulten estar més bé de preu si ho compres amb molt de temps. Però si no, l'aventura és l'aventura. Ho penses i ho intentes portar a terme. Què no hi falta a la teva maleta?
El meu estuig que porta el rímel, el pintallavis, perquè de tota la vida, des que tinc us de raó, sempre una miqueta de to sempre he posat a la meva cara. Comentaves que vas fer el viatge amb la teva parella. Sí. Quants dies us hi vau estar?
Doncs vam estar tres setmanes, tres setmanes perquè és un viatge molt llarg, són moltes hores perquè a més a més no vas directe amb l'avió sinó que vam anar fins a Sao Paulo i llavors has d'agafar un altre avió que et porta fins a Porto Seguro i aquí no s'acaba sinó que llavors t'has de fer 25 quilòmetres en cotxe i per arribar al poblet de Santo André
has de travessar un riu amb una balsa, amb una balsa que és increïble perquè és una balsa de ferro que l'arrossega un petit vaixell, però que allà hi pugen autocars, hi pugen excavadores, hi pugen personals, gent que va caminant d'una banda cap a l'altra...
i ens enfonsarem, però no, no, està molt ben acondicionat. Una anècdota important és que els que estem jubilats a Brasil ho tenen molt en compte per moltes coses i entre elles no paguem aquest desplaçament només presentant el passaport i veient l'edat que tens llavors ja no es paga.
I el mateix també amb cues. Et vas al banc i hi ha una cua que és especial només per la gent gran o la gent que presenta dificultats físiques. I ningú diu res, hi ha una cua que arriba fins a la porta del carrer i arriba la gent que té més de 65 anys i van directes, ja t'atenen directes. Vull dir que amb això estan molt avançats.
Viatges amb assegurança? Sí, sí, sí, sempre acostumo a portar assegurança. Per tant, quins mitjans de transport vas utilitzar per fer aquest viatge?
Doncs en cotxe d'aquí a l'aeroport. Llavors avió fins a Sao Paulo. A Sao Paulo només era un canvi d'avió fins a Porto Seguro. Porto Seguro en cotxe fins on surt la balsa que et comentava. I tot i que travessa el riu i ja estàs a Santo André necessites... Llavors són dos quilòmetres que si per exemple t'agafa...
que és al migdia, és tòrrit totalment fer el trajecte aquell caminant perquè és una carretereta, no? Però allà és molt curiós perquè els mateixos veïns fan com de taxistes, no?
Sempre... És que és molt divertit, això. Sempre hi ha autocars que et porten d'una banda cap a una altra, no? Si et poses una parada de bus, no saps mai quin tipus d'autobús et vindrà, si és un microbus, un bus petitonet, un bus enorme com els dels turistes... I no saps mai l'hora, tampoc, eh?
allà es viu d'una altra manera llavors quan arribes a Santo André necessites algú que et porti aquests dos quilòmetres i normalment ho fan a vegades està el bus allà i corres, corres, corres i l'agafes però a vegades s'ho emplenen i llavors et quedes allà i llavors els veïns mateixos et diuen et cobren per tant, si vols on aneu cap allà? doncs us portem, per tant i molt bé
Tenen com un negoci, no? Sí, suposo que sí. Suposo que sí, que algú treu... De guanyar-se diners extres. Sí, sí. Què va ser el primer que et va sorprendre en arribar?
Primer que tot, tota la vegetació, o sigui, ja aterrant, ja veus que estaves en un altre lloc, tot era molt més natural i han acabat la gent, la gent fantàstica d'allà, una gent molt amable, molt agradable.
Però sobretot la natura, eh?, el contacte amb el mato que ells diuen, no?, que és la selva, la tenen a tocar. Hi ha una preselva, per dir-ho d'una manera, no?, allà estàs a casa de la meva amiga i poden venir titis, els almonets, aquests petitonets, et venen, si deixes la fruita fora, a la nit se l'emporten, no?,
Això em va... O tenir un mango, un arbre de mango a la porta i sentir que cauen els mangos, no? És una altra manera. Això, la veritat és que em va sorprendre agradablement. Quin paisatge o racó no oblidaràs mai? La platja. La platja... La platja... Pensa que és...
a l'àntic, amb la qual hi ha les marees, i ells tenen una aplicació en el mòbil per saber en quin moment poden anar a la platja. La platja, quan la marea es baixa, és una avinguda enorme, amb una platja enorme, plena de crancs d'aquests petitonets transparents, blancs...
I quan la marea puja, o sigui, has de saber en quin moment hi pots anar, perquè quan puja no et deixa gairebé passar, vull dir, quedes arran del que és el mat o la vegetació i gairebé no et queda un passadís allà per passar. I aquesta platja és una imatge que...
que sempre queda com gravada, i que quan ens en recordem, ens en recordem de la platja. Com comentaves com era la gent de Brasil, com els descriuries, doncs? Són unes persones molt afables, gairebé tots, i el poc que tenen t'ho donen de seguida, ho comparteixen tot.
i són molt amants també de respectar la natura, s'enfaden molt quan tallen arbres, perquè clar, allò és molt verge encara, però també estan venint allà. Pensa que allà hi ha un dels únics hotels que n'hi ha, va ser l'hotel que, pel campionat del món de futbol, es va crear perquè estigués a la bany, i quan van marxar van decidir fer-lo hotel.
Llavors, a partir d'aquí volen construir cases al costat i tot això, llavors tota la població sempre estan en contra de tot això, per no fer-ho malbé. Et vas sentir ben rebuda? Sí. Sí, sí. A davant de casa de la nostra amiga hi ha una senyora que fa cocades, que les cocades és un producte que fan allà amb cocú,
I amb qualsevol cosa, per exemple amb maracullà, amb mango, amb cafè, amb cacau. El cacau és blanc, eh? Que nosaltres estem acostumats al cacau d'aquí, fosc, i quan vam veure el cacau allà vam al·lucinar. I sí. Bé, això és tot.
Per tant, sí que et vas sentir ben rebuda, no? Sí, perquè aquesta senyora que hi ha al davant de casa de la nostra amiga té aquell lloc que fan cocades. I llavors ja ens estaven esperant amb cocada, amb cafè, amb bolos, que els bolos són els pastissets, ells fan pastissets i diuen bolos.
I amb tot això, i la veritat que et sents, no?, que dius, ostres, si no ens coneixem de res, no?, i ens estan obrint la porta del negoci, no només de casa seva, perquè allà viuen allà, però la porta oberta del negoci per rebre'ns, no?, molt bonic. I aviat soc cultural?
No, el que hi havia era molt... compartir anècdotes d'un cantó i de l'altre, no? I com ho feu aquí, com ho fan allà... Però xoc cultural no.
No, era un compartir més, no? Experiències de cada... Això, culturalment parlant, hi havia moltes diferències? Sí, això sí. Hi ha moltes diferències. La gent allà viu molt feliç, però...
Amb el mínim possible. Però som feliços, eh? Hi ha un riu que desemboca, que és el que travessem amb la balsa, que la gent surt del riu i llança una xarxa i amb el que surt sopen. Però després culturalment tenen molta vidilla també, eh? La tenen de manera diferent, no?
no es podria dir que són cintracívics però és alguna cosa similar el que normalment fan allà és les
preparar tot el tema de carnes toltes, que és el que vam viure nosaltres perquè vam anar al mes de febrer. Després, durant l'any, també fan altres coses. Però és molt curiós perquè allà no tenen menjador a casa, a dins de casa. Tenen el porxo fora perquè sempre fa molt bona temperatura. Llavors...
És fantàstic. Bé, jo us convido a tots a que aneu a Brasil. Què té aquest lloc que no té cap altre? Doncs té la persona que anem a veure allà, que és una gran persona i que ens ensenya molts llocs d'allà. Molts llocs que a ella també li han agradat i que comparteix amb nosaltres.
que és el que hi ha allà que no podem tenir aquí.
Jo penso també en les persones, eh? Tot i que aquí hi ha moltes persones que... i moltes zones d'Espanya mateix que els caràcters són diferents i són molt més oberts i això, però la gent d'allà és diferent, és diferent. No és que siguin millor ni pitjors, però són diferents. Quan el clima comentaves que és molt benèvol, el clima del Brasil, no? El clima d'allà és...
Molesta una mica els mosquits, eh?, les coses com siguin, eh? Però és molt curiós perquè surt el sol molt d'hora, molt d'hora al matí, a les 5 hi ha alguna cosa i està sortint el sol, els galls estan cantant a tot arreu, però és que a les 5 de la tarda ja comença a fer-se fosc, que aquí quan estem a l'estiu és de dir fins a les 10 del vespre, no? No, no, allà a les 5 de la tarda i llavors has d'aprofitar anar a la platja, vent d'hora, vent d'hora, bueno, depèn de la marea...
I perquè si no, de seguida a les 5 de la tarda ja tothom està a casa i llavors, clar, la gent se'n va a dormir molt d'hora i a les 5 del matí tothom ja a volta ja han sortit, ja surten al carrer. On et vas a llotjar?
A casa de la nostra amiga, bé, a casa de la nostra amiga i llavors també vam anar en algun altre lloc, un lloc també impressionant, que es diu Arraial d'Ajuda. Vam estar en una casa preciosa i, a més a més, molt bé de preu. La veritat és que estava molt bé de preu. I a casa de la nostra amiga ja tenim sempre el lloc on poder anar.
Aquesta amiga nostra també, com que no hi pot anar, no pot estar tot l'any perquè ella és argentina, normalment lloga també, la casa la té preparada, de manera que tu pots llogar una habitació, que ja tenen quartodamany, i la cuina, per exemple, sense haver d'ocupar la resta de la casa. Vas tenir problemes en quant a l'idioma? No, perquè és molt similar.
El català jo diria que s'assembla bastant, no? I si parlem a poc a poc ens entenen ells i nosaltres també els entenem. No vam tenir. Guana la moneda? No, tampoc. Ara no me'n recordo per això quan era la diferència. Òbviament nosaltres sortíem guanyant de llarg, però no era... Quina és la moneda del Brasil? El pes brasilè...
Mira, no me'n recordo. En tot cas, els diem guanyant, dius, no? Sí, això sí. No me'n recordo, no? Juanita, compres molts souvenirs?
Sí, però això és una mica així, eh?, perquè comences a pensar en un, en l'altre, i aquest, i aquell, i al final acabes que dius, bueno, no, i quatre no més per les persones més. Però, clar, hi ha moltes coses que t'agraden, i dius, ostres, això ens ho podríem emportar, però m'ha passat amb altres viatges, que llavors ho compres, i llavors aquí no t'ho poses per res, ni ho fas servir per res, no? Dius, per tant, m'estic una mica de comprar molt sovintes.
Què vas visitar durant la teva estada? Explica'ns. Durant la nostra estada vam visitar aquest lloc reial d'ajuda. També vam anar a Porto Seguro, perquè a Santo André hi ha el bàsic. Tenim dos petits supermercats, alguna botigueta petita, però llavors tot el que necessitem tens l'opció que quan passes la balsa
de Crut de Cabral, ja, que també aquí ja pots començar a trobar més coses, i si no, ja fer els 25 quilòmetres que hi ha fins a Porto Seguro, que és on hi ha l'aeroport, que aquí ja hi ha molta més vidilla, hi ha grans magatzems, i també hi ha coses interessants per visitar.
Però és que només fent un passeig per el que és el passeig marítim de Porto Seguro és fantàstic, sobretot a les nits, les paradetes estan obertes fins tard.
I molt bé. És una experiència molt bonica. Veure l'ambient de nit, que la gent està sopant i d'allò, i a més a més estan totes les parades obertes. És molt bonic. No hem visitat grans...
ni majestuosos edificis, ni tot això, perquè no hem estat a grans ciutats, sinó que és més ambient rural i petites ciutats, per dir-ho d'una manera. Quin va ser el moment més típic turista que vas viure?
Doncs, amb una platja, aquesta és una platja que es diu, està a camí de Santa Cruz de Cabralia a Porto Seguro, es diu Coroa Vermella, fixat vermella, igual que el català, i és una platja molt típica d'estigüells, llavors allà ens vam sentir molt turistes,
perquè és el típic, et van venent el que fan ells, el que cuinen ells, etc. I comencem el dinar arran de platja, banyant-nos i d'allò, però a mesura que va pujant la marea, van retirant les taules, van retirant les taules fins que et quedes arran de platja.
I aquest lloc és un lloc molt bonic perquè hi ha una comunitat indígena que són els indies patatxos que viuen allà, no viuen al mateix Coroa Vermella, però ells baixen a Coroa Vermella a comprar i a vendre també els seus productes i tenen un espai per ells on venen els productes que ells elaboren. I vas pel carrer i et vas trobant i et penses que com que és carnaval...
Van desfressats i no, no, és que van vestits com ells vesteixen, ells són indígenes i continuen vestint així. Quin va ser el millor moment del viatge? Bé, és que sí, aquí no és el viatge en si, sinó la trobada amb tota aquesta gent i amb la nostra amiga és...
És el moment que dius, val la pena venir, no? I el pitjor? Ui, el pitjor, Déu meu. El pitjor va ser que a la tornada vam agafar el primer avió de Porto Seguro a Sao Paulo i arribant a Sao Paulo va començar l'avió d'una volta a sobre de l'aeroport.
I ens van dir que hi havia problemes per aterrar, de mal temps, que nosaltres no veiem que hi hagués mal temps. I quan vam aterrar vam sortir disparats, ens vam colar de tot arreu perquè havíem de passar controls i...
però no vam arribar a temps per agafar el vol de tornada cap a Barcelona. I a partir d'aquí va ser una odissea brutal que va durar hores fins que no vam trobar el lloc on poder fer el canvi per poder tornar a un altre vol. Aquí vam trobar dues noies, una noia paraguayana i una noia brasilera, que totes dues ploraven perquè els havia passat el mateix,
I ens vam unir, que fins i tot tenim un grup de WhatsApp que es diu Perdidors en Guarullos, que Guarullos és l'aeroport, i allà ens vam unir, elles sabien parlar molt bé, el brasiler, el portuguès, i...
Mitjançant, elles, vam lograr el vol per a l'endemà. Llavors, ens van donar per poder anar a un hotel, al taxi, bla, bla, bla, tot això, no?, i va ser tota una aventura, perquè, clar, tot això no ho esperàvem.
Jo de Tancurra se'm van llagar els peus, perquè ja portava sabata tancada per l'avió, se'm van llagar els peus, vaig haver de comprar unes altres xancletes, unes altres hawaianes, i que allà són molt típiques, allà t'ho venen molt.
I bueno, i esperar a l'endemà, i a l'endemà ja tot va funcionar, però aquest va ser el pitjor moment, perquè clar, d'un viatge, aviam, normalment són 17 hores, depèn de les hores que tinguis a escala, però vam estar, però som dos dies per tornar. Vas trobar a faltar alguna cosa d'aquí? Eh...
Tot i que el cafè d'allà és molt bo, és diferent. Els cafès d'aquí que fem tipus cafeteria, allà no era fàcil trobar-ho. El pa amb tomàquet, el pernil... Tot i això, què és el millor que vas menjar? Hi ha menjars típics d'allà...
que estan molt bé, sobretot a la zona d'aquesta de Bahia, que estava arran de mar, hi ha molt plat cuinat amb peix. I...
I aquests estaven molt bé. I, bueno, clar, òbviament per veure una caipirinha d'allà no té res a veure amb una caipirinha que demanessin aquí. Tenen la mà trencada en fer-ho, no? I molt bé. Els postres també estan molt bons. No és un postre molt dolç, que hi estem acostumats, però... Bé, sí, sí.
alguna tradició que et sorprengués especialment? Com he dit abans, vam anar, que era temporada de carnaval,
I allà la tradició és que un determinat dia que surten, ells fan una desfilada, però no és una desfilada com veiem de Rio de Janeiro, això és una altra història, és una altra... sembla que no sigui del mateix país. Això és el poble que es troben a Rat de Rio i els homes es vesteixen de dones. No sé per què... no ho vaig indagar tampoc per què ho feien, no?
Llavors venen els músics, que els músics sí, porten trompetes i això, però la majoria de tambors els han fet ells amb llaunes i així. Llavors fan com una desfilada fins a arribar a un determinat lloc i després la tornada, no? I això és el més típic que vam veure, però cada moment sents en algun lloc que estan amb els tambors liats.
Ja per acabar, Juanita, què has après gràcies a aquest viatge? Bé, he après sobretot de tenir paciència quan les coses no depenen de tu, com per exemple amb el viatge i tot això.
I hi ha peres que fora del nostre àmbit també hi ha altres persones que són com nosaltres, encara que siguin diferents, i que també ens omplenen, ens fan ser més grans. Doncs ho deixem aquí, Juanita Sánchez, moltíssimes gràcies per aquest On Anem. Gràcies a tu.
El Baix Gaià en primera persona. Baix Gaià al dia.
Totes les coses bones s'acaben i arribem nosaltres pràcticament a la fi d'aquesta nova edició de Baix Gai al Dia, el programa d'Altafulla Ràdio a la Torre i Roda de Barà Ràdio. Gràcies a tots vostès per la seva atenció, perquè són fidels i ens escolten cada dia bé en directe, bé en redifusió, o ens consta que també ho fan a través del servei de ràdio a la carta de totes tres emissores municipals.
Va, però que abans de marxar el que farem serà reflexionar, com sempre, amb la nostra companya Sònia Camí de Roda de Barà Ràdio, que ja ha aterrat amb l'avió, ja ha desfet les maletes i té preparada una frase cèlebre per tots nosaltres. Sònia, tu diràs, a veure, què s'ha escollit per aquest dimecres, dia 4 de març, Sant Casimir?
Doncs avui hem escollit un proverbi xinès que a mi he de dir que m'encanten i diu així. El treball del pensament s'assembla a la perforació d'un pou. L'aigua és tèrbol al principi però després s'aclareix.
Reflexionem-hi, sisplau. I tant. Reflexionem-hi. I recuperem-la, que és d'aquelles frases que no són dues paraules, que de vegades ens dius allò de penso, per tant existeixo, avui t'has espleiat una miqueta més. No passa res, tot és recuperable des del podcast de Baix que hi ha el dia.
En fi, Sònia i Raquel, que acabeu de passar un molt bon dimecres, compte, no renteu el cotxe avui, perquè diu que ha d'acabar plovent fang i aquestes coses, vull dir que ho empastifarà tot. Compte amb les bugades, també. També, també, també. Que acabeu de passar un molt bon dia, reveure, passiu bé. Molt bon dia, adeu.
I a tots vostès els emplacem a seguir connectats i connectades. El de Fuller Ràdio 1, a la Torre i Roda de Bara Ràdio. Som Baix Gai Aldí a la seva sintonia de proximitat. Els que els parlem a cau d'orella i els expliquem les històries més personals i properes. Que tinguin un molt bon dimecres. Els esperem demà a l'hora de sempre. Passeu bé.
Ona la Torra, la ràdio de Torredembarra, la teva ràdio de proximitat.
Vols anunciar el teu negoci a Ona La Torre? Vols donar a conèixer la teva empresa als nostres oients a un preu molt assequible? Escriu-nos un correu a onalatorre.cat o envia un WhatsApp al 674-3608-92 674-3608-92 674-3608-92 Et podràs beneficiar de les nostres ofertes i preus especials. Ona La Torre, l'altaveu ideal per la teva empresa.
Vine a tastar l'essència de la cuina de Torre d'en Barra, mostra gastronòmica dels ranxets, diumenge 22 de març, als Jardins de Cal Bufill, amb degustacions, show-cookings, música i tallers familiars. Hi participen Cal Silver, el Cau de la Torra, les Palmeres, l'Oxid, l'Ona Livorno, Ristretto i Xalobar. Organitza l'Ajuntament de Torre d'en Barra. Més informació a torredenbarra.cat. Continguts en xarxa.
Talent musical emergent, concerts en acústic, bandes, DJs, un mercat d'artesanes i un espai gastronòmic per agafar forces. Propostes totes femenines, concentrades en un dia i, com diuen les seves organitzadores, en un ambient ple de bones vibes.
Música i art amb clau femenina, aquesta és la principal raó de ser del festi que faltava. La segona edició aterra a la Fabra i Quats de Barcelona el dissabte 21 de març, des de les 12 del migdia fins a quarts d'11 de la nit. És el festival que van crear l'any passat Les que Faltaven, el grup de versions format només per dones que va detectar que feia falta una cita com aquesta.
D'entrada hi trobareu molta música en directe. Marta Mena, Marta Durant, Raquel Lua, Paula Pesso, Les que Faltaven, Maruja Limón, La Cara Pumbey i DJ Trapella. Però, a més a més, també hi haurà una vintena d'artesanes d'arreu del territori i una zona de foodtracks, tot plegat per posar en valor el talent femení sense que sigui per complir una quota.
Dissabte 21 de març, segona edició del Festi que faltava a Barcelona. Més informació a l'Instagram, el Festi que faltava.
Aquesta setmana la farmàcia de guàrdia a Torredembarra és la farmàcia Miramar, passeig Miramar 193 i Avinguda Pompeu Fabra 26, telèfon 977 46 33 90. Farmàcia Miramar. Notícies en xarxa.
Bon dia, són les 11, us parla Maria Lara. El president del govern, Pedro Sánchez, ha reclamat