Fins demà!
Doncs som-hi, sintonia de l'Eco del Gallà per obrir aquest temps pel medi ambient, la sostenibilitat i per donar la benvinguda a una de les veus que ens acompanyarà en aquesta nova temporada. És el tècnic del JPEC, Ecologistes de Catalunya, Ramon Ferrer. Benvingut, com estàs? Molt bé. Contents de retrobar-te en una nova temporada per parlar de l'activitat que el JPEC fa.
dur a terme a Torredambarra, al Baix Gallà. Avui ens mourem també molt per Creixell i, bé, abordarem uns quants temes d'actualitat i, bé, començarem, si et sembla, per un d'aquells que esperàveu des de fa temps, que és la renaturalització de l'aparcament que hi havia a tocar de l'espai d'interès natural dels muntanyans.
Tant a la banda de la torre com a la banda de Creixell, perquè sí que està a cavall entre els dos termes municipals, però es concep evidentment com una única unitat. Exacte, sí, són dues situacions idèntiques a nivell legal i és que bàsicament que eren il·legals els dos aparcaments.
eren aparcaments que havien habilitat des de l'administració, en certa forma, per afavorir que la gent pogués anar a visitar l'espai d'interès natural, almenys això ens consta per fonts municipals, però ara s'ha decidit, en la línia del que s'està promovent des de costes de l'Estat,
de donar continuïtat a l'espai d'interès natural, perquè al cap i a la fi allò pertany al mateix espai natural? Clar, el domini públic marítim terrestre està prohibit circular i estacionar, i allò és domini públic marítim terrestre. Llavors, nosaltres quan ho vam conèixer fa 40 anys, era un abocador de RUNA,
Aquest abocador s'ha anat com transformant de mica en mica en aparcament tàcit, d'alguna manera, als dos cantons. Llavors era una situació irregular. I a més a més, la motivació de fer totes les tramitacions que nosaltres hem fet és perquè...
Aparcaven molts vehicles, autocaravanes i així, i eren un focus de molts problemes dintre del propi espai natural, que hi hagi tanta pressió fins a centenars de vehicles i llavors milers de persones molt a prop de l'espai natural que l'estava degradant força.
Un espai que té diferents reptes perquè altres vegades, a l'edició anterior, la temporada passada, ja explicàvem alguns dels reptes que s'hi afronten des de l'abocament d'aigües dolces, també de la capa freàtica. Teniu uns quants punts que us preocupen especialment a Muntanyans.
Sí, de fet, nosaltres, en enterar-nos que anaven a restaurar aquest espai, vam escriure el 10 de setembre al ministeri, dient-los que celebràvem,
que fessin algun tipus d'actuació efectiva perquè no puguin passar els vehicles, perquè els cartells ja es va demostrar que no servien, però que hi havia una sèrie d'errades greus tècniques a l'hora de restaurar els dos espais.
Llavors, en veure que no ens responia ni ens consultàvem, vam fer diferents gestions telefòniques amb diferents tècnics fins a aconseguir fer una visita sobre el terreny, dues visites sobre el terreny en els dos espais amb el cap d'obres, però els seus caps no han acceptat cap de les coses que nosaltres hem presentat després per escrit de fer diferents canvis.
En què consistirien aquestes errades que heu detectat i els canvis que proposeu? Per fer-nos entendre, fins i tot amb ells, utilitzem el símil de quan tu restaures un quadre o una església. El que fas moltes vegades és treure totes les capes afegides, artificials,
per buscar la restauració. Restaurar és retornar alguna cosa, ho diu el diccionari, ho vaig buscar especialment, retornar una cosa al seu estat original. Llavors, una de les errades molt greus, perquè pensa que, clar, fa uns 15 anys que jo mateix acullo estudiants d'un màster de restauració d'ecosistemes i la primera parada la fem justament en aquell aparcament.
I una de les coses que faig amb els alumnes és vosaltres què faríeu, que és el que no faríeu, no? I totes les coses que no s'haurien de fer s'estan fent. Llavors, una de les coses és que quan tu restaures un quadre, una església, etc., treus tot el que sigui artificial. Allà el que és artificial és la runa. No s'ha tret la runa. Llavors, clar, és com no treure les capes artificials d'una església o d'un quadre
i a sobre agafen sorra, que els veïns de Baixamar es van posar en contacte amb mi per dir, escolta'm, això de la sorra, què passa, que us l'emporteu, com si jo tingués cap mena de protestant sobre això. Però bé, nosaltres, abans que els veïns de Baixamar protestessin per treure la sorra de davant de la rasa de la zona de la platja de gossos, d'alguna manera, que l'han tret d'allà,
Nosaltres, sense saber d'on venia la sorra, ja havíem escrit i havíem demanat que tota la sorra aquesta la tornin d'allà on l'han portat. Perquè és com per restaurar un quadre, tu pintes a sobre del quadre el que et sembli. A més a més, el que s'ha pintat damunt del quadre és posar-hi sorra en un terreny que és salat, que no és de sorra, sinó que és de llim. És a dir...
és un acúmul de propòsits d'alguna manera que fan una actuació bastant lamentable. Una altra rada molt greu és que tu quan tens un espai molt petit
no el travesses per diferents circuits. De manera que, si ho fas així, hipoteca és la naturalitat i la recuperació ambiental d'una zona, sigui perquè la gent s'abrossa, sigui per les molèsties o sigui perquè sigui.
Llavors traslladar la gent arran de la via del tren per l'itinerari pot estar bé, però a més a més afegir un altre creuant l'aparcaent pel mig no ho és, també s'està fent a cricell. I per últim, no per últim no perquè encara queden dos errades greus més,
Una és que les llacunes a nivell de litoral tothom sap que són llacunes molt planeres, no són fondes, i aquí han fet dos clots, com dos pous, d'alguna manera. Això per un cantó és un error molt greu, i per altra banda han anat a agafar la capa freètica amb la qual no s'hauria de comunicar mai la superfície, pel motiu pel qual tenim problemes als muntanyes, pel motiu pel qual la fiscalia ho està investigant. Llavors...
No només són les pendents, el tipus de fundari, etc., perquè les llacunes litorals són totes molt planeres. Al Delta de l'Ebre no n'hi ha cap llacuna que me deixi, però molt grans, que sigui més d'un metre d'aigua.
I això que és el Delta de l'Ebre, vull dir que normalment totes les llacunes del Delta de l'Ebre potser tenen una fundària mitjana de 20 centímetres, 30 centímetres com a molt. I aquí han fet una fundària extraordinària. I per últim, el llistat de plantes que estaven en el projecte, en els dos projectes, en el de Caricell i en la Torre de Marra,
Són plantes que, a més a més, no corresponen a la sorra que ells han afegit ni a la runa que hi ha sota. Són plantes de jonquera que són plantes que són de substrat salí, amb fang i tot això. És a dir, que nosaltres valorem que és positiu perquè has tret molta pressió dels muntanyans però, clar, és una llàstima enorme que s'hagin gastat 51.000 euros per fer una epífia d'aquesta magnitud tècnica. Llavors, nosaltres, clar, això...
Ja ho hem entregat, ja hem entregat... Normalment no se'ns fa cas, vull dir que estem malauradament massa acostumats a que no ens facin cas. Però bé, en el que sí que ens han fet cas és una cosa més gran d'alguna manera i és que
treure la presia dels vehicles i tota la gent que estava allà. I això sempre és positiu. A l'espera, a veure si rebeu alguna mena de resposta. Entenc, tot i que no hi teniu gaire fe, Ramon, per anys d'experiència que porteu sobre el terreny.
i bé, pendents d'aquestes obres. Compartirem algunes d'aquestes imatges que heu fet tant a la part de Torredambarra com a la de Creixell i bé, a veure si algú us escolta d'alguna forma perquè al cap i a la fi teniu experiència més que contrastada de molts anys a Muntanyans observant-los, documentant-los
De fet, teniu un projecte molt interessant ara, amb un ajut que em comentaves ara fora de micròfon, que us ha atorgat la Fundació Biodiversitat.
Sí, nosaltres tenim un projecte molt gran al riu Siurana i aquest dels muntanyans que ajudem a l'associació Aurora per tirar-lo endavant. Llavors, tenint aquest cofinançament hem aconseguit un ajut de la Fundació Biodiversitat que és del Ministeri de Transició Ecològica que consisteix en
en fer una prova tècnica d'una metodologia que s'ha utilitzat només en gestió forestal, que és, bé, no m'ho facis explicar tampoc massa perquè no sóc especialista, però és uns drons en 3D que fan un escaneig que la Generalitat ja n'ha fet a tot el territori per als ecosistemes i així.
en el qual en un metre cúbic pots agafar 10 punts de referència, 10 informacions o 100 informacions. La capacitat de la Generalitat per gestionar tot això amb el supercomputador no pot amb tota Catalunya, però nosaltres farem unes proves aquí als Muntanyans i al riu Siurana,
de treure tota aquesta informació, que és com si tinguessis una cosa que es diu render, que tu entres com en tres dimensions i pots treure dades matemàtiques, és a dir, quanta canya n'hi ha, quant volum de canya hi ha, quin és el volum d'aigua que hi ha, coses que, bé, volem fer la prova, no sabem com funcionarà, però els hi ha agradat molt a Madrid l'experiment aquest, bé,
Ja sabeu que a nosaltres ens agrada molt experimentar i fer proves i això. Llavors els hi ha agradat molt i ens han seleccionat entre molts projectes.
I això servirà a nivell d'usuari per veure des de qualsevol punt del planeta com són els muntanyans però entenc que té una utilitat científica per poder estudiar molts aspectes diferents Sí, un període de sequera com afecta unes plantes i les altres no com responen unes i com responen les altres això dona molta informació a l'hora de fer les projeccions de restauració perquè pensa que
Nosaltres per viure necessitem respirar, necessitem que el CO2 se fixi, llavors totes aquestes informacions ens ajuden a perfilar i avançar-nos una mica en aquesta partida d'escacs entre el futur i nosaltres, de veure quines són les plantes que s'adaptaran millor amb els canvis que estan venint,
perquè ens beneficien a nosaltres també com a especial la resta de la biodiversitat. Llavors, monitoritzar això de manera fina, deixa sobre la taula que qualsevol estudiant pugui fer un treball de final de grau o de màster,
o un equip d'investigació de qualsevol universitat d'aquí o de fora per veure les respostes de les diferents comunitats vegetals amb els canvis. Llavors, en el cas dels rius és evident que hi ha un problema molt greu amb el canvi climàtic i a la costa també per tot el que és la pèrdua de sorra i així.
però a més a més en les dunes passa que no tenim estratarbori, arbustiu i herbaci sinó que tenim només l'herbaci i això facilita molt comptar quantes plantes hi ha quanta biomassa hi ha la fitosociologia que és la sociologia de les plantes va començar amb les dunes perquè pots individualitzar molt bé quantes plantes hi ha les pots comptar amb els ulls canviant un prat o un bosc es complica molt tot
Doncs molt interessant aquest projecte de futur. Ja ens aniràs explicant a veure com avança. Entenem que hi haurà un grup important d'equip humà fent possible aquest estudi per digitalitzar en tres dimensions els muntanyans.
projectes a llarg termini, anem a projectes més immediats perquè teniu dues cites amb el voluntariat, Ramon, en aquest cas és en col·laboració amb altres entitats. Sí, de fet coordinen l'associació Aurora i GT Ecologistes en Acció. En el projecte Aurora nosaltres col·laborem fent l'espai de recerca de ratpenats, que després parlarem, o així,
i Getecologistes en Acció participen en el tema del voluntariat, de les cites puntuals del voluntariat. Llavors, ens coordinem bé perquè en el voluntariat local hem incorporat a Getecologistes en Acció i a Aurora perquè puguin tirar de la base de voluntariat nostre i d'aquestes accions puntuals, si n'hi ha algun que vulgui continuar col·laborant, doncs també bombejaran
voluntariat cap al voluntariat que quedi després del projecte. El projecte, en principi, acaba el 2027, però nosaltres ja portem molts anys i després continuarem també molts anys. I en què consistiran aquestes accions? Perquè en tenim dues. Una al 25 d'octubre a Torredambarra, l'altra al 8 de novembre a Creixell. Exacte. A les 10 del matí quedem a Calbofill, tot i que hi ha unes inscripcions que per Instagram ho podeu trobar a l'Associació Aurora i a Get Ecologistes en Acció.
hi ha un correu electrònic que és tarraco.cat. Llavors, hi ha inscripcions i a les 10 del matí es queda Calvo Fill,
aquest dissabte, 25 d'octubre, i el que anem a fer és extreure plantes invasores. Bàsicament, quines serien? Perquè aquí no hi ha els dits de bruixa, ara ja no n'hi ha. Hi ha molt pocs. Ja fa uns 20 anys i així va venir una trobada d'escoltes de Catalunya, que van venir unes 400 persones,
i amb elles vam fer un buidat de tots els muntanyans molt gran. De fet, el pont mateix de Clarà estava cobert tot i van venir dos o tres camions a treure tot el que vam treure.
Però sí, hi ha la onagra, la onotera, hi ha l'erigeron, que també n'hi ha, hi ha la gasània, que encara se planta fins i tot en jardins municipals. Crec que en deixo dos o tres, però bueno, la gabe no, perquè la enjabara la treuen uns operaris, i canya tampoc perquè també la treuen uns operaris d'aurora.
I el Miraguà no arriba allà, o sí? Perquè s'expandeix tantíssim, no? Sí, allà no. Allà no ens ha arribat. Sí que ha arribat en un punt molt proper a la Via del Tren, per proximitat d'uns esbarzers, però en l'espai natural pràcticament no n'hi ha. No el traurem en aquestes accions.
O sigui, l'acció, entenc que primer serà ajudar els voluntaris a identificar què és exòtic o invasor i llavors donar les instruccions per extreure-ho, no? Sí. De fet, hi ha una feina prèvia que la faig jo el dia anterior i és marcar unes parcel·les de treball perquè l'acció, més que una acció de restauració, de treure el màxim que puguem, el que farem seran uns experiments amb els voluntaris. És a dir,
Marcant en unes parcel·les, en uns llocs les plantes s'arrencaran, en altres se tallaran les plantes i en altres s'afegirà sorra damunt dels llocs on se faci una cosa o una altra. La sorra és perquè les llavors són molt petites i germinen amb molt poca fondària de la superfície. Si s'esfonsen molt, se desnaturalitzen i no poden germinar.
Llavors farem diferents experiments a nivell de gruixos de sorra, que afegirem a sorra, a sobre, per veure d'aquí un any, d'aquí dos, en quina de les parcel·les hi ha una recuperació o una altra. Llavors és més participar en uns experiments que no, com sempre hem fet nosaltres mateixos, de treure el màxim que puguem fins allà on puguem.
doncs bé, és un dels reptes també aquest de fer front a les espècies exòtiques que no totes les exòtiques són invasores aquí s'ha de diferenciar, no? sí, sí, és a dir hi ha exòtiques que tu plantes un gerani allà a la platja i es morirà perquè no té aliment però si sobrevisqués aquell gerani després no es reproduirà no canviarà l'ecosistema, es morirà i ja està llavors aquestes són les exòtiques que no són invasores
Les invasores sí que són les que fiquen en risc potser altres de les plantes autòctones o que poden causar algun desequilibri...
Sí, és a dir, el tema és que estem, com te diria, clar, nosaltres, és un concepte que nosaltres ja ho hem comentat aquí alguna vegada, que no es tracta de demonitzar cap espècie,
És a dir, els elefants són bons o dolents? Són bons, no? Però els elefants en una botiga de gots de vidre no ha d'estar allà perquè ho trenca tot. I si ho trenca tot se l'ha de treure d'allà. Però l'elefant continua sent dolent o bo, no. L'elefant no té cap culpa de ser allà. Això costa de vegades perquè amb la paraula invasió, etcètera,
dona molt la sensació que estem com a contra aquelles plantes o contra aquells ocells o contra el que sigui. El que passa és que sí que si se'ls deixa s'uniformitza tot molt i tenim molts problemes després.
Passa amb la canya asiàtica. Els muntanyans aquesta vegada no l'extraureu o sí? Sí, s'estan extrayent, de fet ho estan fent els operaris d'Aurora, que com saps treballen amb persones amb diferents tipus de malalties mentals i discapacitats mentals, i estan fent una feina molt bona perquè ara ja s'ha acumulat molta experiència, la pròpia La Sinia és una experta, també en treure canya de diferents maneres,
i de fet l'Hèctor els està ajudant també des de fora. Llavors s'estan tallant i s'estan posant una espècie de lones negres, perquè aquestes lones fan que costi que se torni a recuperar la canya. Llavors hi ha unes feines de manteniment. El bo d'aquest ajut que té Aurora
és que no és de fer una feina i marxar, sinó que és durant dos o tres anys que pots anar fent feines de manteniment de la feina feta. I també hi ha una altra cosa, que tècnicament es diu Open Standards, que d'això ens encarreguem nosaltres, que es tracta de veure el grau d'eficiència de cadascuna de les accions que fas. És a dir, és important veure si hi ha alguna cosa que fas que no funciona i anotar-ho,
Perquè normalment els ajuts et diuen planta tal cosa i llavors venen a comptar les plantes que has posat i marxen i ja està. Però no es veu si les plantes aquelles s'han plantat bé, si sobreviuen, etc.
Per cert que a Muntanyans teniu més accions llavors previstes. Explica'ns, perquè sabem que també darrerament fa anys que esteu promovent la proliferació dels ratpenats. Sabem que heu fet una feina molt intensa allà a la finca del Canyadell amb l'Ajuntament d'Altafulla. Ara portareu refugis també a Muntanyans?
Sí, hem instal·lat tres refugis, tres com a caixes fetes amb un material que tenen una patent uns alemanys, que ells li diuen la traducció literal és ciment de fusta, però sembla com ciment. Llavors és un material molt bo. Llavors tenim dos refugis en el mirador de fusta que està tocant aquí,
i un als pins que es deien de Cal Valent de Creixell, tot i que estan dintre de Torra d'Embarra.
De fet, amb algun alcalde, antigament es pensava que jo era Cricell i no sabia el propi alcalde de Torredembarra, que aquella part de Clara Mar és de Torredembarra. Llavors, ho hem instal·lat, ho enregistrarem a un programa català que es diu Quiro Caixes, del Museu de Granollers, i estem fent regularment una cosa que es diu Quiro Hàbitats, i estem al grup de bioacústica del Museu de Granollers,
Això consisteix en que poses un detector d'ultrasons tota una nit i determines les espècies que el detector ha detectat. Llavors això se puja a una web, etc. Estem fent una feina bastant forta amb el tema dels ratpenats aquí, és un lloc de pas també de ratpenats migratoris i és una feina bastant maca.
Molt bé, doncs això me'ls ha enratpenats. I també explica'ns, perquè teniu un altre experiment que posareu en marxa, també a la zona de Montanyans. Sí, al Montseny, a la Serra de l'Albera i aquí al Montanyans són els tres llocs escollits per la Universitat Autònoma de Barcelona per un centre de recerca que es diu CREAF.
per veure l'afectació dels gats amb la fauna més sensible. És a dir, la Generalitat no té encara una normativa de distàncies de les colònies de gats a les zones sensibles de fauna sensible. Llavors aquestes informacions seran molt útils perquè la Generalitat pugui fer una normativa que pugui recollir això.
Llavors, amb uns tècnics de la Generalitat, el que fan bàsicament, de la Generalitat de la Universitat, el que fan és posar-hi uns arnessos amb una petita parella a l'esquena de gats per veure, després al cap d'un mes es recuperen aquests arnessos i es veu per on han passat aquests animals. Llavors, nosaltres ja hem estat els primers de Catalunya a posar-ho i...
Llavors, què aconseguim amb això? El propietari sap per on es belluguen els seus gats, perquè dos d'ells els van trucar des de Sabadell, que els tenien allà, i és perquè un veí de Sabadell els va agafar i se'ls va emportar.
Aquell veí viu bastant lluny de casa seva, llavors va quedar molt sorprès aquest propietari que els gats anessin tan lluny. Estic segur que hi ha molts propietaris que saben més o menys per on saber lloguen,
Ens hem trobat, per exemple, a Priorat, tant amb gossos com amb gats, a través de càmeres de fototrempeig, de gossos i gats que són de sofà, que els propietaris s'han quedat molt sorpresos que caminin, doncs, quilòmetres lluny de casa seva. Llavors, aquest experiment el que fa és això. Llavors, tenim dos gats, el balú i la bagueira, que són els noms que li va posar el nen,
Els dos gats són molt joves. Un, el negre, no es velluga gaire i el gris, la baguira, el balú, sí que es velluga bastant lluny, però no sabem fins on. Llavors, d'aquí un mes recuperarem aquests gats. La universitat veurà per on d'allonses. Llavors, sí que fem una crida que qualsevol propietari o propietària que tingui gats a prop dels muntanyans
que vulgui saber si es belluguen a prop si travessin la carretera, perquè aquests havien atravessat la carretera. Llavors, clar, travessant la carretera, aquest propietari ara ja els fa dormir a la nit, s'ha preocupat que dormin dintre de casa. Perquè, de fet, els felins, les carreteres cauen molt, és a dir, el links ibèric,
un dels seus principals problemes és que és molt atropellat, els gats són molt atropellats, moren molt. És a dir, els gats de carrer tenen una vida, una esperança de vida molt curta, respecte dels gats de mas, i els gats de mas tenen una vida molt curta respecte dels gats de pis. Els gats que viuen en pis potser poden arribar a 15, no sé quants anys o 20, perquè no soc expert,
però sí que ens van explicar que va reduint-se la vida dels gats conforme estan més a l'exterior, malgrat que a molts amants dels gats els pugui semblar que són feliços, fora, etcètera, etcètera.
Doncs quan tingueu més dades d'aquest estudi en parlarem. De moment aquesta crida als gats, bé, als propietaris de gats que viuen a prop de muntanyans per si volen sumar-se en aquest experiment per veure per on es mouen. Sí, hauríem d'escriure projectes arroba gpeg.cat si volen participar en aquest experiment.
Molt bé, doncs aquesta és l'adreça per tal de participar-hi. Ramon, ho hem de deixar aquí, ens retrobem el mes que ve amb aquesta i altres qüestions. Moltes gràcies per la feina que feu i per venir aquí a l'Eco del Gallà a explicar-nos-ho. Gràcies.