Ràdio de Proximitat.
Baix Gaià al dia, el programa d'Altafulla Ràdio, on a la Torre hi roda de Barà Ràdio. Bon divendres, Baix Gaià, és 5 de desembre, Santa Elisa, per fi és divendres. I ara hi ha aquí el que marca el ritme, és el batec del territori. A Torre d'en Barra, el port demana que replantegin les condicions de la concessió per evitar haver de fer extraccions de sorra de manera periòdica. La qüestió, segons l'organisme, ja es va traslladar a totes les parts implicades durant la reunió que es va fer el passat mes d'octubre.
Altafulla, l'equip de govern té bones perspectives per aconseguir consens al ple de pressupostos pel 2026. La regidoria d'Hisenda considera que s'ha donat resposta a les demandes dels grups, per exemple, augmentant la dotació en l'àmbit cultural o en el suport als comerços. I a Roda de Barà aquest dijous ja s'han encès els llums de Nadal en el marc d'un acte que ha tingut lloc a la plaça Catalunya, que s'ha convertit en un espai màgic per petits i grans. S'inicia així el calendari d'activitats nadalenques que s'allargaran durant les pròximes setmanes.
Això que estan escoltant és Baix Gai al Dia, el programa de proximitat que connecta el de Fulla, Torre d'en Barra, Roda de Barra i totes les poblacions del Baix Gaià amb informació, anàlisi i les millors companyies. Els parla Eduard Virgili. Raquel Martínez, bon dia. Bon dia i bona hora. A punt pel pont. Se'ns ha passat volent la setmana, eh?
Ja tens raó, ja tens raó. Escolta, a punt pel pont, però tot i així no és un pont, vull dir, és un festiu el dilluns. És un mini pont, aquesta vegada no és d'aquells aquaductes, com es diu popularment, quan el dia 6 no cauen cap de setmana, com és el casenguany.
Va, que hi ha moltes coses per fer. Nosaltres, després, repassarem l'agenda d'activitats i propostes de cara als propers dies. No només al Defull, a la Torre i Roda de Barà, sinó a tot el Baix Gaià. Tenen sintonitzat el Defull a Ràdio, a la Torre i Roda de Barà Ràdio. Som Baix Gaià al dia. Benvinguts i benvingudes a la ràdio de Kilòmetre Zero. Som-hi!
Baix Gaià al dia, la ràdio que informa i acompanya.
Va, que som a les portes del cap de setmana. Aquest cap de setmana llarg, com ara dèiem, desitgem que el temps acompanyi. En tot cas, qui ens farà de sortir de dubtes és el nostre home del temps. Així que connectem amb el servei meteorològic de la xarxa de comunicació local, Luis Vipérez. Hola, molt bon dia. Bon dia, temps ventós. Ja a les últimes hores hem tingut alguns cops de vent que han passat dels 90-95 km per hora.
Fins demà!
I tot plegat amb alguns núvols però molt prims. No tindrem el cel gris que hi havia ahir en molts moments i avui simplement tindrem aquest sol una mica apagat però en general amb núvols sense pluja. La temperatura comença a pujar i tot i això amb sensació de farascó perquè fa vent. El cap de setmana serà més suau, sobretot la tarda de diumenge, vent una mica insistent a les muntanyes i sempre sense pluja. Us seguirem a la xarxa.
Baix Gaià al dia, la veu del territori.
Moment ara per repassar l'actualitat. En concret, tot el que aquest divendres 5 de desembre destaca a la premsa en portada. I començarem pel que ens queda més a l'abast. Va, una publicació gratuïta al mes al diari del Camp de Tarragona que titula La zona de baixes emissions s'inicia el dia 31 amb multes als no residents sense etiqueta a Tarragona.
La zona estarà activa de dilluns a divendres de 7 del matí a 7 de la tarda i hi haurà 12 autoritzacions anuals i altres excepcions per accedir-hi encara que el vehicle es consideri contaminant. Més coses avui pel que fa a patrimoni també llegim Tàrraco ja té el seu pla de gestió. El document que reclamava l'UNESCO i es va començar a redactar l'any 2014 es va presentar ahir al pretori.
I de fet podem veure una fotografia que acompanya aquesta notícia en la sala del sarcòfag del pretori de Tarragona que acollia la presentació d'aquest pla de gestió a càrrec de la Generalitat. Podem veure davant del faristol precisament el batlle tarragoní Rubén Binyuales i al davant tota la plana política i mitjans de comunicació així com Ciutadania que va estar seguint aquest acte.
Més coses pel que fa a seguretat. Les entrades d'arreus tindran lectors de matrícula l'any vinent. Es tracta d'una mesura de seguretat que també s'aplicarà a les urbanitzacions d'Aigües Verds, Blancafort i Alpinar. En salut, l'epidèmia de grip arriba abans del previst i el pic de contagis es donarà durant el Nadal.
El camp de Tarragona, Montblanc, renovarà 20 quilòmetres de camins rurals que estan en mal estat. I avui en esports ens expliquen que la Federació Catalana de Futbol no convoca l'Assemblea i el nàstic demana la intervenció del govern català. I sota mateix de la capçalera del diari Més, avui podem llegir que a Reus la bodega La Parra tancarà després de 70 anys d'activitat
Si ningú opta a mantenir el negoci. I en societat la Diputació reuneix tècnics i agents públics per preparar els municipis per gestionar l'eclipsi solar de l'any llinet. Més enllà del mes, al territori tenim una altra publicació referent, com és el diari de Tarragona, que aquest divendres diu La Unió Europea veu molt forta la candidatura de la gigafactoria de Mora.
Economia. La vicepresidenta de la Comissió Europea, la finlandesa Hena Birkunen, va definir així les probabilitats del projecte de Mora la Nova. Més coses. Avui ens diu el diari de Tarragona. Els reis del nou món. Qui són? Doncs Vladimir Putin i Narendra Modi, que reuneixen a Nova Delhi amb Ucraïna i Trump de taló de fons. Podem veure aquestes dues personalitats avui en una fotografia que ocupa...
Força tros de la portada del diari de Tarragona. Dalt d'un cotxe, a més a més, els podem veure, Putin i Modi. Més coses a Tarragona, ens diu el diari, ha aprovat general a Urbacer després del primer mes de contracte de brossa. Veïns i comerciants donen un marge de confiança. També a Tarragona, la tàrrecor romana, té full de ruta després d'11 anys d'espera. És el document bàsic per al Consorci.
Petita fotografia en un racó acompanyant aquest titular i aquest subtítol en què, igual que al mes, podem veure la sala del sarcòfag, el pretori, en l'acte de presentació d'aquest document. Pel que fa a l'eclipsi del 2026, ens diuen...
Com ens preparem per al fenomen d'estiu? Tot plegat avui es pot llegir en pàgines interiors del diari de Tarragona. I en Sanitat, el síndic avisa de discriminació a Tarragona en l'atenció delictus. I avui, en el costat de la capçalera del diari de Tarragona, podem llegir que Espanya no anirà a Eurovisió, mentre que Israel sí que participarà.
en el certamen, quelcom que avui de ben segur que es fa ressò també la premsa d'àmbit generalista. Així que, en termes més amplis, fugim del territori i fem també un cop d'ull els diaris d'àmbit català d'aquest 5 de desembre. Endavant, Raquel. Comencem pel diari Ara, que ens diu que SOE, PP i Vox pacten amb Junts la llei contra la multireincidència. La norma, amb canvis acordats pels juntaires amb els socialistes i els populars, també rep el suport del PNB.
Es castigaran en presó els furs lleus, de menys de 400 euros, quan el lladre n'hagi comès més de 3. La imatge és de gossos de caça amb un senyal, perill, batuda de caça. I el titular és que la Unió Europea no amplia el reddit de restriccions,
Europa va mantenir ahir l'àrea afectada per la pesta porcina africana a Catalunya. En queden fora i poden exportar països a la Unió Europea les províncies de Lleida i Girona i comarques barcelonines com Osona i el Lluçanès. Expliquen que Mercolleida demana sacrificar 30.000 porcs d'engreix de les granges del perímetre afectat.
Imatge també per Putin, que aspira a vendre més petroli a l'Índia. I Europa avisa Selensky que els Estats Units de Trump poden trair Ucraïna. Continua la plana internacional centrant l'atenció dels...
diaris aquí a casa nostra i també, evidentment, avui parlen d'Eurovisió perquè manté Israel i Espanya se'n retira. Els Països Baixos i Irlanda també s'uneixen al boicot al festival.
I ara hi ha l'avantguàrdia, doncs, titulars similars. Diuen que el PSOE pacta amb PP i Junts a pujar les penes als multireincidents. L'acord a que s'afegeix el PNB, però del qual recel·la Sumar, preveu un canvi del Codi Penal al febrer per castigar en fins a tres anys de la reiteració de Furs. I, per cert, que també expliquen que Sánchez i Feijó esbolcan en la campanya extremenya.
I la imatge és de l'abraçada del president indi a Vladimir Putin. Vladimir Putin amb els braços avall, als peus del gran avió rus, amb el qual van aterrar l'Índia, que ens diu que sí que rep amb afecte a Putin. Des que va començar la invasió d'Ucraïna, Vladimir Putin es pot arriscar a visitar poques capitals, entre les quals Nova Delhi. I expliquen que el primer ministre indi, Narendra Modi,
Van anar ahir a rebre'l a peu d'avió, una estranya deferència. La Cimera ara té per objectiu reforçar la cooperació militar i energètica entre les dues potències. Més coses. Avui parlen d'un estudi que demostra que la intel·ligència artificial pot canviar vots.
El CCCB celebra l'obra de Mercè Rodoreda. També ho destaca a la portada del punt avui. De seguida la comentem. L'altra notícia del dia. Espanya no anirà a Eurovisió per la presència d'Israel. I expliquen que Barcelona s'omple de manga. Arriba la fira i és un dels destacats avui al suplement que fem.
L'empresa estatal d'habitatge oferirà lloguers de fins a 75 anys. És un dels titulars que explica les novetats en l'habitatge protegit que es preveuen. I avui, imatge de Joan Laporta, president del Futbol Club Barcelona, en els fòrums que organitza la Vanguardia, i paraules textuals diu que el Madrid representa el poder i el Barça la llibertat.
I acabem amb la pesta porcina, una de les notícies de la Vanguardia que diu que la Unió Europea aclareix que Espanya no necessita el seu permís per sacrificar els sanglars. És la notícia amb la qual tanquem la Vanguardia. Anem amb el punt avui que, com dèiem, avui es fan ressò d'aquesta exposició al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona dedicada a Rodoreda, entre la innocència i la foscor.
Ens diu que aquesta mostra vol trencar els clitxés al voltant de l'autora de la plaça del Diamant, considerada carrinclona i cursi. Més coses avui també, evidentment, parlen del pic de la grip, diu que ens anem al llum d'alerta, més municipis sense poder exportar porcs,
Mentre s'espera aquest pic de la grip, hi ha esports avui un nom propi, el d'Èric García. Una renovació, ens diuen, guanyada amb la polivalència. El Barça el premia amb una ampliació fins al 2031. I anem al periòdico. Avui la capçalera no és l'habitual.
d'aquest diari perquè al redafons hi ha aquesta imatge de la mostra del manga i l'anime que propulsen la cultura popular japonesa com a fenomen global. Arriba aquest fenomen a Barcelona.
La imatge del dia és per la campanya electoral a Extremadura i ens diuen que comença la batalla extremenya. A l'esquerra veiem els populars, a la dreta els socialistes i ens diuen que les eleccions autonòmiques del 21 de desembre mesuraran el cost dels casos de corrupció per al PSOE, així com l'estat de la competició entre el PP i Vox.
El titular de sacat és que la Unió Europea circumscriu la zona de pesta porcina a 91 municipis. El perímetre de l'àrea infectada no inclou noves granges ni afecta les comarques d'Osona, el Lluçanès i el Segrià, les principals productores de porcí a Catalunya.
Anem també amb la resta de notícies. D'una banda, els alumnes de Quart d'ESO triaran entre matemàtiques acadèmiques o pràctiques. És una de les adaptacions a l'OMLOE. Reunió del nivell, avui explicant que Sánchez dona suport a la resolució de l'ONU que prioritza el pla marroquí per al Sàharà.
I acabem amb la notícia que us comentàvem de la jornada, que Espanya es retira d'Eurovisió per la decisió del Festival d'Admetre Israel. Són les notícies destacades d'aquest 5 de desembre. Cada matí, de 9 a 11, connecta amb Baix Gaià al dia.
Un moment ara per l'anàlisi de l'actualitat. Saben que això ho fem acompanyats de la periodista Ruth Troiano cada divendres. Està especialitzada en el sector primari, en l'enologia i a més a més és veïna del nostre territori a la nou de Gaià. Ja la podem saludar. Ruth, bon divendres, què tal, com estàs?
Hola, què tal? Com esteu? Molt bon divendres, molt bé. Bon divendres ventós avui, eh? Bona nit, escolta, que ha bufat que no vegis el vent. Déu-n'hi-do, ja hauran desaparegut. He imaginat que han anat desapareixent totes les culles que quedaven ja seques. Els ceps, alguns ja els he vist podats, eh? Vull dir que això avança. Sí, sí. Entrarà el fred amb la fusta despullada i he imaginat que el vent d'aquestes últimes hores haurà netejat ja...
de vegetació als ceps i, per tant, aquest repòs hivernal del que parlàvem la setmana passada s'imposa en aquest pont de desembre. I tant. Escolta, aquesta setmana, avui, aquest divendres, ens endinzem en un tema que volem contar amb tu, que és aparentment senzill, però que, segons qui preguntis, pot ser tot un altre univers, eh?, el llenguatge del vi.
Paraules com retrogust, tenint-se dosos, aroma a fruita blanca amb notes balsàmiques. Això és un codi que pot ser fascinant, que pot ser poètic, però que alhora també pot ser incomprensible i fins i tot una miqueta pretensiós. Primera pregunta que et faig, Ruth, ras i curt, el llenguatge del vi és massa complex?
Sí, no és massa complex, nosaltres l'hem complicat o l'hem sofisticat i amb tot plegat el que hem fet és crear distància amb el consumidor, perquè si generem una bombolla de llenguatge complex, difícil, que no ens ressona a nosaltres, el que pensarà el consumidor és que per veure vi,
ha d'entendre, ha de saber tot aquest llenguatge i no és necessari, per veure vi, ho hem dit moltes vegades en aquest espai, el que s'han de tenir és ganes i un bon amic per fer-ho, una bona ampolla i un bon espai, segurament. Per tant, sí, el llenguatge ha estat molt tanyit de tecnificació. Hem volgut explicar el vi per a experts, per a entesos, hem utilitzat paraules segurament massa tècniques,
i massa relacionades amb el món del vi i ens hem oblidat d'allò que és el vi i que s'enricíssim també en aquesta secció que és humanitat i paisatge i si els vins ens expliquéssim més des d'aquesta derivada humana i paisatgística segurament
que tindria més gent bevent amb responsabilitat i amb consciència els vins que es fan. Però sí que és necessari que el vi tingui un vocabulari propi i especialitzat com passen d'altres àmbits. Ara em ve el cap, per exemple, de la música o la literatura.
És necessari que hi hagi un cos de llenguatge que el defineix, està clar, no? És a dir, la paraula tenir, ara no recordo les que has anomenat, no? Diferents que serveixen per anomenar les qüestions pràctiques i de detall que serveixen al vi, però segurament a l'hora de compartir-ho hem d'intentar posar adjectius en aquestes paraules
que el facin assumible, que el facin desitjable, que ens sonin bé i això vol dir que estiguin relacionades amb altres qüestions. Podem posar adjectius que són emocions també en el vi i d'alguna manera
simplificar un món que és molt complex o fer-ho senzill o fer-ho fàcil, és a dir veníem també d'una comunicació en el món del vi que eren descripcions molt tècniques amb paraules que segurament només ressonaven a un tipus de públic o ja s'ha de pensar en un tipus de consumidor si volem que hi hagi transversalitat en el consum del vi el llenguatge també s'ha de trencar i per això aquests influenciadors que avui en parlen o el periodisme que avui hi ha
Al voltant del món del vi el que intenta és parlar de tu a tu amb el consumidor i intentar adaptar el seu llenguatge, que és el normal, l'habitual, sense conèixer la lletra petita del vi perquè s'hi pugui enganxar.
El sector del vi està comunicant bé tota la riquesa cultural que engloba o que hi ha darrere d'un vi? Bé, està intentant-ho, no? Jo penso que avui hi ha moltes més veus que fa 10, 15 o 20 anys i això vol dir que cadascú explica el vi des d'allà on el sent i, per tant, s'intenta apropar més des d'aquesta dimensió que dèiem humana i paisatgística que és més fàcil de comprendre, també apalar molt més
a les emocions. Un vi també es pot descriure des d'aquesta derivada, amb el pòsit de la història i de la tradició, i per tant jo crec que aquí s'obre una finestra nova de comunicar el vi des d'aquest món més sensorial i no tan tècnics. Es fan esforços, també el món editorial està abraçant molt el món del vi, és a dir, hi ha molts nous libres que
des de la reflexió al tas en parlen i tot això està ajudant a que bé siguem consumidors cada vegada una mica més experts o més entesos però no hem de ser els més erudits i no se n'ha de saber moltíssim per poder agafar una copa i entendre el llenguatge més bàsic, més senzill.
Escolta una cosa, a dia d'avui, amb les xarxes socials, al final tothom pot arribar a fer recomanacions o vendre un producte, en aquest cas ens centrem en el vi a través dels seus perfils personals. Al final tothom pot ser poc o molt influencer o influent amb els seus seguidors. Creus que...
en ple segle XXI ara que anem les 24 hores connectats al telèfon mòbil sense ser grans experts compartir el que sentim per exemple quan tastem un vi banalitzem aquest vi o el llenguatge del vi o simplement ho amplifiquem i ens ho fem nostre
Hem de diferenciar entre qui està comunicant i què pretén, i una cosa són les opinions, que tothom les podem compartir, i avui les xarxes socials ens permeten que les nostres opinions tinguin una alta veu molt més gran i arribin...
molt més lluny, però hem de diferenciar entre la figura primer d'un periodista que comparteix informació rigorosa, veraç, contrastada sobre un vi o sobre un projecte, amb aquella persona que fa d'influenciador, tenint en compte si influencia pagats per qui li presenta un vi, i després sobre el consumidor final, que penso que evidentment té tot el dret
de compartir les seves sensacions perquè al final els vins es fan perquè siguin beguts per tot tipus de públic. De fet, la major part de consumidor és persona no entesa. També és cert que la comunicació del vi ha creat una esfera que també és la gent que recomana o que prescriu
però no és sempre la gent que el veu, que és la gent de peu i de carrer, i de molts estrats, i amb molts interessos i moltes motivacions diferents. Jo penso que és interessant que la xarxa i bulli el vi sigui present, això vol dir que està al centre de la nostra vida, de la nostra societat,
Com a consumidors o lectors hem de discernir o diferenciar qui ens està comunicant i quin interès, quina motivació hi ha al darrere. Si és una crítica periodística amb unes raons periodístiques al darrere, amb unes raons comercials o simplement una opinió. Distingir, com obrim un diari i estan diferenciades...
les diferents seccions que van des de la part més objectiva a la més subjectiva. Està clar que les xarxes ho confonen una mica tot i cap de tot, sobretot per aquell qui comparteix contingut patrocinat i promocionat i no està indicat, que ho hauria de fer.
Però bé, per mi el més important és que se'n parli i que cadascú ho faci des d'allà on senti el vi. Algú ho podrà fer des de la derivada també de l'etiqueta. Cada vegada veiem més gent que comparteix vins i posa l'accent en el disseny o en l'atreviment que hi ha en la imatge. Després hem de comprovar si allò és coherent justament.
amb el que hi ha embotellat. No em sembla malament que les xarxes estiguin plenes de continguts i que la gent pugui opinar i pugui discutir i pugui compartir, de fet per això estan creades, però sí atendre el rigor de qui hi ha al darrere i quina missió i intencionalitat hi ha i on hi ha l'ètica periodística també.
Rut, una última pregunta molt ràpid. Tu que escrius, dia sí, dia també, al voltant del sector primari, l'enologia, els vins, què és el més difícil? Trobar l'equilibri entre el rigor i la divulgació per arribar a un màxim públic possible.
És molt complex perquè si el que volem és arribar al màxim públic possible o que molta gent faci clic en el nostre article, en el cas que sigui el digital, segurament haurem de buscar titulars que són antiperiodístics.
Aquí està també l'ètica de professionalitat de cadascú. Jo no em moc o no vull moure'm del rigor periodístic d'explicar les coses tal com són i està clar que volem que les nostres notícies siguin llegides però no a costa d'un sistema que invita a fer clic o a posar titulars que no pertoquen. Per tant, estem en un moment molt complex, ja ho diem els periodistes, els comunicadors que
Hi ha molt de contingut, hem de saber triar quin és el que bé se diu per a nosaltres. Penso que cadascú es defineix amb els temes que tria, amb la manera d'escriure i també hi ha lectors per a tots els gustos i escriptors també. Crec que l'essencial és estar alineat amb el que un pensa ser...
ser ètic amb els continguts que comparteix i que estiguin alineats també amb aquest món que volem, com a consumidors podem decidir o podem intentar canviar una mica el món, doncs com a periodistes també escriure aquells projectes que són honestos, que conserven el paisatge, sempre insistim en això, davant de dos vins iguals jo vull veure amb aquell que és com a mínim ecològic i que està respectant la terra perquè això vol dir
que la tindrem més anys entre nosaltres i ens podrem alimentar no només el cos, sinó també l'ànima. Per tant, podríem estar moltes hores parlant de tot això, però està alineada sempre amb aquesta ètica, l'ètica també del paisatge transferida a l'escriptura del vi. Rutra, ja no ho hem de deixar aquí, ara sí. Gràcies un dia més per compartir amb nosaltres tot aquest coneixement. Una abraçada ben forta, fins a la nou.
Que vagi molt bé, bon cap de setmana llarg i que hi hagi viat a taula cada dia. Clar que sí, una abraçada. A veure si hau. Ens queden els darrers compassos d'aquest primer tram de programa. Això vol dir que tenim una nova pàgina musical en català. Avui amb cel obert que acaba de publicar Pòlvora, una adaptació del poema de Montse Verdaguer que van crear per al concurs Sona Nou on van arribar fins a les semifinals. Nosaltres amb aquest tema arribem al moment de la pausa però de seguida tornem aquí a la seva sintonia de proximitat fins ara.
Fem-ho i fem veure que estem de foc, perquè... Potser... si estem de sort...
Mixtures, un programa d'agitació musical per descobrir les músiques del món, les novetats i els clàssics. Des de la veu de Sant Joan, per tota la xarxa, Mixtures, un programa on totes les músiques són possibles.
Vols anunciar el teu negoci a Ona La Torre? Vols donar a conèixer la teva empresa als nostres oients a un preu molt assequible? Escriu-nos un correu a onalatorre.cat o envia un WhatsApp al 674-3608-92. 674-3608-92. Et podràs beneficiar de les nostres ofertes i preus especials. Ona La Torre, l'altaveu ideal per la teva empresa.
Vols rebre tota la informació de servei de Torredembarra a la teva butxaca? Subscriu-te a l'Infopodcast, un resum molt resumit de les notícies que rebràs de dilluns a divendres per WhatsApp. Escriu-nos un missatge sol·licitant l'alta al telèfon 673 269 948. 673 269 948.
Ona la Torre, el teu servei amb el suport de la xarxa audiovisual local. L'Associació de Voluntaris de Protecció Civil de Torre d'Embarra busca persones que es vulguin incorporar a l'entitat per fer tasques d'ajut a la ciutadania de manera altruista.
Si ets major d'edat, disposes de temps lliure, ets solidari, t'agradaria formar part del cos de Protecció Civil, pots enviar un correu a l'adreça a protecciociviltdb.gmail.com o ve per telèfon al 671 00 24 86. 671 00 24 86. Protecció Civil necessita gent com tu. No t'ho pensis i informa-te'n sense compromís.
Hola, sóc l'Ali Giné. Cada setmana descobrirem junts les millors estrenes, els retorns més esperats i les recomanacions del més destacat a les cartelleres digitals. Tot el que vols saber del món de les sèries d'estreaming, a l'En Sèrie, a la teva ràdio local. Notícies en xarxa.
Bon dia, són les 10 per la Maria Lara. Hem mobilitat en situació prou tranquil·la ara a les carreteres. De moment, un vehicle a varietal boral a la C59 a Montllet del Vallès provoca congestió en aquest punt. A banda també a la C25, a Riu de Llots, un accident entre un canvi i un turisme provoca també retencions i, de fet, s'habilitat pas alternatiu.
Pel que fa al servei ferroviari, per l'atropellament d'una persona, a Montgat i Masnou, els trens de l'RU circulen amb retards de més de 30 minuts. A banda també, recordem que la línia L4 del metro de Barcelona estarà tallana entre les estacions de Passeig de Gràcia i La Pau des del dia 6 al 8 de desembre per la renovació de la senyalització d'aquestes 13 estacions.
I s'eleven a 13 els porcs sengles morts que han donat positiu per pesta porcina. Són exemplars que s'han trobat al perímetre de Sardanyola del Vallès, on es focalitza el brot i on arriben ja a 90 els animals que s'estan analitzant. Tot plegat mentre continuen les batudes selectives i s'espera que en les properes hores arribi també l'autorització comunitària per convertir-les en massives. L'impacte d'aquesta crisi es continua acarnissant amb el mercat i aquesta setmana s'acumulen ja caigudes de 20 cèntims per quilo en la car de porc.
Mercol Lleida alerta que aviat no hi haurà espai a les càmeres frigorífiques per tal d'emmagatzemar la carn que no es pot exportar.
I els Mossos han detingut 7 persones en un operatiu amb 14 entrades a domicilis de Barcelona, Badalona i Rubí contra una organització dedicada a la distribució de droga. La investigació iniciada al febrer va detectar una xarxa que distribuïa marihuana i aixís des del districte de Sant Andreu i que operava des de diversos punts de l'àrea metropolitana amb immobles també per amagatge i matge, altres per cultiu i altres per la distribució.
I Espanya no participarà al proper festival d'Eurovisió. El Consell d'Administració de l'Ens Públic Espanyol ja va acordar el passat mes de setembre retirar-se del concurs musical si es mantenia la presència israeliana en considerar que suposava un blanquejament de la Guerra de Gaza.
I Gosol celebra aquest diumenge una consulta per decidir si deixa de pertany a la província de Lleida i s'incorpora a la de Barcelona. L'alcalde Rafael López defensa que el canvi és clau per garantir el futur del poble, tot i que assegura que el consistori respectarà completament els resultats de les urnes. Entre els veïns, però, les opinions són diverses.
I pel que fa el temps, avui el dia serà variable. Al vessant nord del Pirineu el cel es mantindrà tapat amb nevades a partir de cotes dels 2.000 metres a partir del vespre. A la resta del país dominarà un cel mig ennubolat amb algunes zones de sol. També bufarà la tramuntana i mestral amb algunes regeix fortes, sobretot als extrems del país, i el vent afluixarà a partir de la tarda. Pel que fa a la temperatura, les mínimes han baixat, tot i que les màximes avui sí que pujaran en valors que aniran entre els 10 i 15 graus.
Notícias en xarxa.
Bon divendres de nou, Baix Gaià. Els agraïm que segueixin enganxats i enganxades a la seva sintonia de proximitat. Venim d'una petita pausa, en tot cas...
Si són dels que s'incorporen ara, sàpiguen que tot el que els hem explicat fins fa ben poca estona ho trobaran al servei de ràdio, a la carta de què disposem. Així que no us preocupin, van a les respectives webs del de Fuller Radio, 1 a la Torre i Roda de Barà Ràdio i Llestos. És 5 de desembre.
I som a les portes d'un cap de setmana llarg. Les previsions d'ocupació per al pont de la Constitució al Camp de Tarragona superen el 80% segons la Federació d'Empreses d'Hostaleria de Tarragona, que valora les dades com a positives i similars a les d'altres anys. A Tarragona-Ciutat la previsió és pràcticament de ple total, mentre que a Valls i Reus, amb hotels orientats al client empresarial, l'ocupació serà més moderada. A la costa se situen al voltant del 80%, però al Baix Penedès baixa el 50% per tancaments de temporada.
L'EHT, l'associació d'empreses del sector hosteler, assenyala que la neu a les zones de muntanya i la gran oferta festiva arreu poden avançar les reserves anticipades, tot i que confien en l'efecte de les reserves d'última hora si el temps és bo. Per cert, que també preveuen una elevada afluència als restaurants, tant de visitants com de públic local, que aprofita l'ambient nadalenc. Dit això...
Ara, de seguida, repassarem l'agenda d'activitats i propostes pel cap de setmana. Així que agafin llapis i paper per poder prendre nota. D'aquí res, anirem al teatre, amb l'Alenc Salamonenc, que aquest diumenge al vespre actua a la 9 de Gaià. I després, per si no n'hi havia prou, tornarem a pujar a l'escenari, però aquest cop per representar els pastorets. O millor dit, gaudirem d'aquests quadres tan nadalencs, amb en Rabadan, Jeremies i companyia, que ens duran a visitar una exposició. Va, no s'ho perdin, que ens espera tot això i més aquí, a Baixa i al Dia.
L'actualitat del territori, les històries que toquen de prop i les veus dels seus protagonistes. Baix Gaià al dia. Ai, tenim una agenda superplena d'activitats i propostes. Nosaltres en repassarem algunes, ara. No tenim tot el dematí per anar això consultant les agendes i entrant, doncs, a tots els butlletins que s'editen arreu del Baix Gaià.
Tot el que els oferirem ara, gentilesa d'aquest programa, de les tres ràdios que el fan possible. En tot cas, si vostès creuen que amb això no en tenen prou, doncs és molt senzill. L'únic que han de fer és entrar en els llocs webs autoritzats, llocs webs o oficials, per exemple, els ajuntaments de les nostres poblacions o també els de les associacions o xarxes socials i allí consultar les múltiples propostes que aquest cap de setmana llarg tenen lloc a tota la subcomarca.
Va, però comencem. Raquel, tu estàs preparada? Perquè és un no parar això i a casa teva, Déu-n'hi-do, eh? Déu-n'hi-do. No sé si arribaré a tot arreu, però farem l'esforç perquè crec que les propostes d'avui paguen molt la pena que valorin els nostres oients. Però això ja comença. Ja tenim aquí les festes de Nadal i avui ja és com el tret d'inici.
De fet, mira, les festes de Nadal a la Torre, ho dèiem abans, arrencaran oficialment avui amb l'encesa de llums un acte que es farà a dos quarts de set de la tarda a la plaça del Castell a la Torre. Sí, i us feien dentetes l'altre dia, quan ja ho avançàvem, que hi haurà berenar popular amb un tast del panetone de xocolata de Caljan, que recordem va ser premiat com a millor panetone de l'Estat.
després on s'inaugurarà el pessebre de les antigues peixateries. No us el podeu perdre, que el podreu visitar durant totes les festes nadalenques. I dins dels actes previs de Nadal, aquest dissabte al migdia, s'inaugura l'exposició quan fèiem els pastorets a la sala Lluís Dicart. Sí, de seguida en parlarem amb en Jordi Guàs, que és una mostra que se podrà visitar fins al dia de Reis i recull fotografies, programes de mà, cartells, vestuari de les representacions dels pastorets a la torre i més coses.
Diumenge al matí els bugadors de Baixemar organitzen l'acció solidària vint a bugar per la Marató. Es farà a partir de dos quarts de dotze al port esportiu de Torre d'Embarra. Es muntaran barcades de vuit tripulants per vot i es completarà un recorregut per les instal·lacions del port i fins a arribar al far. Per participar caldrà fer un donatiu de cinc euros per la Marató.
Fantàstic, els actes de la Marató, en parlarem ara de seguida també perquè comencen ja a intensificar-se, per tant es desprèn molta solidaritat també aquestes dates arreu del territori. A la Torre, però encara hem d'explicar que el diumenge a la tarda l'Associació Pianíssima oferirà un concert homenatge a Antonio Rivera, músic i soci de l'entitat que va morir al setembre.
Sí, Antonio Rovira vol ser homenatjat per l'entitat en aquest concert a la seta de la tarda de diumenge, com dèiem, a l'Espai Cultural Salat del Mar, on intervindran diversos intèrprets. L'entrada serà amb taquilla inversa.
I de la torre, anem ara fins al Tafulla. Dèiem-ne tot just fa un momentet que ja es nota la flaire de solidaritat amb la marató de 3CAT i comencem fent èmfasi en una masterclass de Zumba que tindrà lloc aquest dissabte 6 de desembre a partir de les 12 del migdia al parc del comunidor del Tafulla.
L'aportació és de 3 euros, simbòlica per la Marató de TV3, una activitat aquesta que organitza l'Ateneu de Dones d'Altafulla. Per cert que el mateix dissabte a la tarda aquesta mateixa associació també encapçala una altra cita solidària amb la Marató. Es tracta d'una xocolatada solidària.
i una venda de manualitats confeccionades per les mateixes sòcies de l'entitat. Serà, com dèiem, també el dissabte, a partir de les 5 de la tarda i fins a les 8 del vespre, al centre d'entitats, que és on té la seu l'Ateneu. D'altra banda, va, parlem ara d'una xerrada...
molt vinculada amb l'art. De fet es titula Parlem del temps? És l'evolució de la representació del temps en l'art. Una conferència que anirà a càrrec d'Isabel Ràfols, que és historiadora de l'art i docent, i que podem veure puntualment de la mà del Cercle Artístic d'Altafulla, que és qui capitaneja aquesta proposta. La xerrada tindrà lloc demà a partir de dos quarts a dotze del migdia a les antigues escoles Teresa Manero d'Altafulla.
I ja que parlem d'art, ara hem de citar una de les propostes amb periodicitat mensual que tenen lloc en aquesta vila. És l'art al carrer, al Mercat d'Alta d'Altafulla. Serà el diumenge a partir de les 10 del matí fins a les 2 del migdia...
a l'Avinguda Marquès de Tamarit. Proposta aquesta organitzada pel Cercle Artístic d'Altafulla i que deixarà veure molta obra i molts artistes vinculats amb el nostre territori. I d'altra banda, avui també hem d'explicar que ja es pot visitar l'exposició de passebres i diorames d'Altafulla. De fet, es podrà visitar des d'aquest cap de setmana i fins que acabin les festes de Nadal.
Fins el 6 de gener al Museu Etnogràfic d'Altafulla. Això sí, compta amb els horaris. Estarà obert els dissabtes de dos quarts a sis de la tarda a vuit del vespre i els diumenges i festius de dos quarts a dotze del migdia a dues de la tarda, amb excepció de Nadal i de Cap d'Any, que estarà tancat. Tot plegat ho organitza l'Associació Amics del Passebre d'Altafulla amb la col·laboració de la Federació Catalana de Passebristes i l'Ajuntament d'Altafulla.
Però les activitats no s'acaben a les nostres viles, Raquel, sinó que continuen en moltes altres poblacions. Per exemple, situem-nos ara a Creixell, perquè els actes del cap de setmana arrenquen avui amb l'encesa de l'arbre de Nadal, que tindrà lloc a partir de les 6 de la tarda a la plaça Major.
I l'acte començarà amb el ball dels Elfs, davant de Calcavaler, i després hi haurà la benvinguda del Pare Noel, l'encesa de l'arbre de Nadal, com dèiem, i l'actuació musical de l'escola Les Heres i la coral Sant Jaume. A més, durant tota la tarda hi haurà xocolatada solidària en benefici de la Marató del 3CAT.
A més a més, aquest dissabte i diumenge se celebren les terceres jornades culturals Camins dels Càters. Durant tot el cap de setmana la Casa de Cultura Calcavaler acollirà xerrades, conferències, presentacions, recitals poètics, música en directe i experiències literàries immersives en una proposta que uneix història, patrimoni i art. La inauguració tindrà lloc demà a les 11 del matí i les jornades es faran dissabte en horari de matí i tarda i diumenge al matí.
També s'inaugura aquest dissabte l'exposició Canes Backstage. Sí, serà també a Calcavaler. És una mostra que recull fotografies realitzades per Neus Flores durant el prestigiós Festival de Cinema de Cants. La inauguració tindrà lloc a les 6 de la tarda d'aquest dissabte i hi haurà pica-pica per als assistents.
I diumenge hi haurà concert de Nadal amb la participació de la pianista Quimi Urquiaga i la soprano Maria Isart. Oferiran un repertori d'àrees d'òpera, sarsuela i cançons navelenques a partir de les 7 al Casal Municipal. L'entrada és gratuïta.
Va, anem fins al Callar, que aquí n'hi ha per tothom. Al Callar hi haurà cine aquest divendres amb la projecció de la pel·lícula Molt lluny. És un film dirigit per Gerard Oms i amb un repartiment encapçalat per Mario Casas, David Verdaguer, Ilias Elhuadami i el film explica la història d'un jove que després de viatjar a Utrecht amb el seu germà per veure un partit de futbol, pateix un atac de pànic i decideix quedar-se a la ciutat.
La pel·lícula es pot veure avui al Centre Cultural del Catllà a partir de les 7 del vespre. Les entrades tenen un preu de dos euros i mig i es podran adquirir a Entrapolis.com.
Anem ara fins a la pobla de Montornès perquè també arrenca la celebració de Nadal aquest cap de setmana. Avui a partir de dos quarts de sis hi haurà l'acta d'encesa dels llums de Nadal a la plaça de l'Església. Demà dissabte l'associació Amics de Montornès celebrarà el dinar de pre-Nadal a partir de dos quarts de dues al Poliesportiu Municipal i després a l'àpat hi haurà ball, visita del Pare Noel i disco mòbil.
Va, que tenim encara unes quantes propostes de propina, aquestes però ja les anem emmarcant en la ciutat de Tarragona. Comencen parlant de la companyia Projecte Ingenu que dirigeix el tarragoní Marc Chornet, que representarà Boles de Sangre aquest divendres a les 7 de la tarda al Teatre Tarragona. És un espectacle amb dramatúrgia pròpia a partir del clàssic de Federico García Lorca.
A banda, recordem que fins dilluns està en marxa la 25a edició del Festival Rec de Cinema, que dirigeix el torrenc Javier García Puerto. Enguany s'han programat una quarantena de pel·lícules, 9 de les quals van a concurs dins la secció Òpera Prima. Les projeccions es fan en diferents indrets de la ciutat, com el Teatre Tarragona, l'Antiga Audiència i el Teatret del Serrallo.
I a més a més, aquest cap de setmana culmina el Festival Escant, així que la nostra audiència ha d'aprofitar si vol descobrir els millors fotògrafs emergents, perquè aquests són els darrers dies per veure la majoria de les exposicions. I a més, si voleu música, Fito Luri actuarà dilluns a les 7 de la tarda i els pets tanquen la gira cantant les 40 amb un doble concert avui i demà al Teatre Principal de Valls.
Tu has pres nota de tot això, Raquel? He pres unes quantes notes. A veure fins on arribem. Ja suaràs, ja, si vols arribar a tot. Escolta, a tot no s'hi pot ser, eh? Per tant, doncs, escull això, el que més et vingui de gust, i a gaudir d'aquest cap de setmana de llarg. I tant que sí. Això, doncs, extensiu a tots els nostres oients.
I mira, si el diumenge a la tarda dius, ostres, encara em queda un forat, pren nota de l'activitat que proposarem tot seguit per gaudir del teatre. Doncs vinga, som-hi, que m'ho apunto també. Fins ara, Raquel. Fins ara.
Nosaltres anem fins al teatre del com els explicàvem ara tot just fa un momentet que acabem de repassar l'agenda i ens situem a la nou de Gaià perquè hi fa parada l'elenc Salamonenc que hi desembarca una herència per somiar. Ara mateix a la altra banda del fil telefònic ens acompanya la directora de l'elenc i autora precisament del text d'aquesta obra. Anna Ferrandu, molt bon dia, benvinguda a Baix Gai al Dia.
Hola, molt bon dia a tothom. Tot a punt de cara a aquest nou bolo de l'Alenca, en aquest cas molt a prop de Salamó, la nou de Gaiar? Doncs sí, sí, ara ja està tot en marxa, tenim els motors ben calents i bé, estem a punt, a ultimar els últims retocs.
per deixar-ho tot a punt i diumenge a la tarda anem a la 9, esperem que vingui molta gent i fem extensiu el convit a les rodalies, perquè estem a la 9, però aquí un poble al costat de l'altre és molt proper. Per tant, convidem a tothom que tingui interès a que pugui venir a la 9 o assistir a la nostra representació.
Què representa per un grup de teatre mater, petit, com és l'elenc salamonenc, poder sortir de la vila, poder representar tot allò que ha estat treballant durant moltes setmanes en d'altres localitats, allò que les grans companyies anomenen la gira, no? Anar de bolos. Doncs bé, el fet de poder sortir del poble et infiltra una energia...
que per uns moments et fa volar i et fa ser gran. Llavors aquesta il·lusió per continuar és la que em manté, perquè realment som un grup amb gent molt diversa, de diferents edats, és teatre d'aficionats, teatre mater, això vol dir que cadascú té la seva feina, té la seva família, té les seves dificultats.
i realment n'hi ha moltes dificultats per poder fer una obra de teatre. Llavors, el fet de fer una representació i que puguis anar a un altre lloc a Fela, això et diu, ostres, aquesta feina que estem fent val la pena, tot i els esforços que comporta personalment, i tota la gent que a vegades no és només personalment, sinó familiarment.
Que és el més difícil de dirigir un grup de teatre amateur, tenint en compte tot aquest munt de condicionants i la logística, no?, que hi ha al darrere d'una posada en escena d'aquestes característiques, tenint en compte que, en ser una entitat petita, la que capitaneja o que es tira de la corda, té també uns recursos limitats i, de vegades, cal posar molta més imaginació de la que...
Potser requeriria una obra així. Sí. A veure, és posar molta imaginació i, per altra banda, posar molta voluntat. Molta voluntat per part de tothom perquè la cosa funcioni. A veure, és difícil, és difícil...
fer venir a tothom l'objectiu. Tothom vol fer teatre, tothom vol representar, tothom està molt satisfet i omple molt quan veus el resultat, però el dia a dia, a vegades, doncs és difícil. Llavors el que és molt important és que tothom se'n faci càrrec del que representa i posar, i sobretot això, molta voluntat, molta voluntat per tirar endavant les coses.
paciència i treball i constància. Penso que és tal com s'aconsegueixen les coses, sigui el teatre o sigui qualsevol objectiu que tu et proposis, no? A vegades les coses es fan difícils, però la constància i la voluntat, doncs, hi ha de ser. I buscar recursos allà on potser no hi són, no? I demanar a la gent que sortosament
ens col·labora. És a dir, a veure, hem de donar les gràcies al nostre entorn proper, no? Perquè quan diem ai necessitem, no sé, sigui una taula, sigui una cadira, o necessitem fer qualsevol objecte que ens faciliti la representació. Doncs tenim tota una sèrie de col·laboradors que ens ajuden moltíssim i això és d'agrair perquè sense aquesta col·laboració
no sé si arribaríem a fer les representacions que estem fent, no? És una responsabilitat, alhora, també, pel fet que hi ha gent, hi ha empreses, hi ha persones a títol individual que confien en la feina de l'elenc, o hi ha altres viles, no? Com el cas de la Nou de Gaià, que aposta perquè l'obra es pugui representar, és també això, responsabilitat? Evidentment, és una responsabilitat per part de tots, perquè...
si confien en que tu facis una representació, vol dir que esperen alguna cosa de tu, no? Llavors, com a grup, tothom ha de ser molt conscient de la responsabilitat que es té quan es fa una representació, sigui allà on sigui. I més si et diuen, ostres, que podeu venir, perquè ens agrada, i dona una mica de vida, no?
Llavors, clar, la responsabilitat hi ha de ser per part de tothom i evidentment ens deixa el bon regust quan acabem la representació i dient, ostres, doncs bé, no? I la gent ens diu, ah, que molt bé, ens ha quedat molt bé, ens ha agradat molt, hem rigut, hem passat l'estona bé i bé, i que en el fons riem, però a més a més diem cosetes, no? I això és important.
Es busca fer riure amb les obres de l'Alenc Salamonenc? Una mica sí. A veure, s'intenta dir coses, però dir coses d'una manera desenfadada. Anem al teatre i anem a passar-nos-ho bé i la gent vol distreure's, no? Vol treure's d'aquelles preocupacions i dir, va, anem a passar l'estona. Bé, llavors, sí, intentem que la gent rigui, posar situacions, diguem, de comèdia, no?
però que a la vegada aquestes situacions de comèdia diuen que hi ha punts de realitat que ve, que també cal que siguem conscients, no? I una mica és el que ens comporta aquesta obra, no? Obrir els ulls a segons què, però d'una manera informal, deixant veure la nostra societat on vivim, la realitat on som.
Una herència per somiar, de fet, tracta l'actualitat, l'actualitat pura i dura del Camp de Tarragona. Exacte. No podem oblidar on som, on vivim i què és el que passa al nostre voltant. Hem de ser conscients d'això. No som una gent que viu en un poble i que estem apartats del món, no. Estem al món i estem al Camp de Tarragona i hem de ser conscients de tot el que tenim al nostre voltant.
I això és una mica el que ens fa conscients de la realitat.
El públic haurà d'haver llegit molts diaris per entendre aquesta actualitat? O aquesta actualitat ja es posa en un context en què aquell que potser no consumeix gaire els mitjans de comunicació entendrà què és el que passa i quines són les inquietuds al voltant d'aquest assumpte que vincula el territori, el camp de Tarragona amb el que passen els personatges?
Bé, jo crec que la gent pot estar al cas perquè són situacions en què ja fa molt de temps que s'hi va arrossadant, que són vives i que a vegades sembla que s'adormin, no? Perquè sempre ens surgeixen nous problemes o nous conflictes que sembla que en amaguin alguns.
Però és una cosa que es viva, que hi és, i que no la podem oblidar, i que de tant en tant l'hem de sacsejar, no? I una mica és el que fem ara, potser fa temps que no se'n parla, i doncs bé, és un recordatori que estem aquí i que aquest problema encara el tenim, i que no s'ha solucionat, no? Llavors, doncs bé, aquí ho deixem estar, a veure, una mica és qüestió de tots,
de la gent que hi som, que vivim, que som la gent que xafa el terreny, dels que no hi són, dels que ens governen, i una mica les responsabilitats de tots, no?, per part nostra, perquè som els que hi vivim, i per part dels que ens governen, perquè és un tema que està aquí paradet, no?
Alhora, una obra de teatre per remoure consciències, per fer pensar socialment com es viu a casa nostra i com es viu també en altres llocs del món. Arriba aquest missatge? Quin és el feedback que l'elenc té per part del públic? Sense anar més lluny, ara fa tres setmanes, si no recordo malament, aquesta obra era representada també al Cafè de Rodanyà.
Sí. A veure, amb el cafè de Rodanyal, o sigui que es va entendre, es va cobsar la idea per on anava, no? Llavors, quan trobes la gent que et diu, ah, doncs això està molt bé, no? Perquè hem passat una bona estona, però bé, ens heu dit coses. Llavors, bé, la satisfacció és més plena, no? No només aquells que et diuen, ai, que bé, mira, hem rigut, hem estat
Hem estat bé, hem passat una bona tarda. Molt bé, estem contents que hàgiu passat una bona tarda i que us hagi agradat i que hàgiu estat molt a gust, no? Però quan a més a més et diuen, home, doncs això està bé, eh? I ens diu cosetes, potser sí, no? Us felicitem. Llavors, doncs bé, estem més contents, evidentment, perquè també és el que volem, no?
Ja per acabar, una última pregunta. Ara seguirem parlant de teatre, el més ben dit de Pastorets, amb en Jordi Guas. Hi ha més bolos a la vista per l'Alenç Salamonenc, amb aquesta herència per somiar? En principi, tanquem aquí. Evidentment, estem oberts, si algú ens vol convidar a què hi anem, estem oberts a noves propostes, no? Però ara, en principi, és època de Pastorets, com ben bé has dit, de temes nadalencs,
I, doncs bé, en principi aquesta és l'última representació que tenim. Doncs ja ho sap l'Audiència de Baix Gai al Dia. Aquest diumenge, les 7 de la tarda, al Casal de la Nou de Gaià, una herència per somiar amb l'Alenc Salamonenc. Directora Anna Fernando, gràcies per compartir aquests minutets en directe amb tots nosaltres. Molta merda per diumenge. Moltes gràcies a tots. Adéu.
Cada matí, de 9 a 11, connecta amb Baix Gaià al dia.
Doncs avui a la sintonia d'Ona a la Torre comencem a escalfar motors a cara a aquesta extensa programació de Nadal i avui ho fem amb una de les persones que està involucrada en una iniciativa que jo crec que farà molt de goig a molts torrencs i torrenques. Donem la benvinguda al Jordi Guàs. Molt bon dia, Jordi.
Hola, molt bon dia. I gràcies per venir aquí a la ràdio, que sabem que a principi també fa la sensació que acostumes a anar de bòlit sempre, però amb el repartiment del Mònic i tot plegat, doncs m'assembla que t'ha costat un esforç extra venir avui aquí a la ràdio. Gràcies que sí, perquè estem tancant el Mònic de desembre i estem preparant el de Nadal, l'especial de Nadal, i estem preparant el Torrebojos i estem preparant l'exposició. O sigui, portem un caos...
Considerable, però bé, aquí estem. Molt bé, doncs va, respirem i anem a convidar tothom que ens escolti a aquesta iniciativa ben peculiar, Jordi, que ens vincula a un passat no massa llunyà, deixem-ho així, que no ens agafi una crisi dels 40, els 50 o més. L'exposició, clar, el títol ja és molt il·lustratiu.
quan fèiem els Pastorets. I la inauguració serà aquest 6 de desembre i es podrà veure durant tot un mes sencer a la sala Lluís Icard. Què ens pots explicar, Jordi, d'aquesta mostra? Bé, que és una mostra que neix d'una deixa que en fan, que és amb tota la documentació que guardava el Rafael Núñez en el moment que mor la seva viuda.
La Meritresa Porta m'assegueix una part i entre aquesta part hi havia una caixa que estava dedicada a molts pastorets. I clar, els que havíem fet els pastorets i que els vam deixar de fer l'any 99, que ben bé, tampoc no sabem ben bé per què els vam deixar de fer, ostres, vas pensar, ostres, quina llàstima, no?, que no s'hagin fet, perquè ja són 25-26 anys que no s'havien fet.
I a partir d'aquí vaig publicar una escrita amb el Mònic de desembre o de Nadal de l'any passat, dient que m'agradaria fer una exposició i que tant de bo Torna en Barra tingués teatre, que jo crec que és un dels motius pels quals s'han tornat a representar els pastorets, perquè tenim una deficiència d'espais escènics i l'espai que podríem tindre no està en condicions.
i vam començar a bellugar i a estudiar tot el que és el moviment dels pastorats aquí a Torredembarra. És una tradició molt arrelada en molts municipis,
Aquí hi ha una particularitat en el sentit que no és el text de Folquí Torres que és com més habitual, sinó que aquí optava per una altra variació, una altra versió que també es va anar consolidant durant molts anys. Sí, penso una cosa, que de pastorets, textos de pastorets, n'hi ha centenars.
D'acord? De fet, a l'exposició, una de les parts que hi haurà és unes vitrines on hi ha exposats diferents textos de pastorets, que van des del segle XVIII, d'acord? Que són els pastorets, diguéssim, barrocs castellans, fins al segle XXI. I, per tant, hi ha una gran varietat. Aquí a Tornambarra teníem la particularitat que els primers pastorets que es van fer van ser la llum de l'establida, d'acord? A l'any 41.
Aquests pastorets tenen la particularitat que el que em fa de promotor, tot i que també hi ha la parròquia pel mig, és la falange.
I, esclar, quan llegeixes això et quedes així com una mica... Perquè a més a més sonen català, que són la llum de l'establia. Però, esclar, estudiant una mica, vaig trobar que aquests text, la música, la va fer... Normalment els textos de posturets els feien... O molts textos de posturets estan fets per capellans i mossens.
I es van fer un mossèn que el van afusellar als Rojos l'any 36. I entenc que per aquesta via van colar a l'any 41 el fet de poder fer una obra de teatre en català, que estava prohibidíssim. Era un moment que el català públicament no es podia...
no es podia, doncs, manifestar en societat. Llavors, a partir d'aquí, doncs, vam passar un període de 20 anys, perquè a Torre d'Embarra han fet pastorets, no?, com fèiem els pastorets, però no hem sigut un poble, tampoc, d'una tradició de fer pastorets molt i molt arrelada. Hi ha pobles o barris de Barcelona...
que porten 120, 130, 150 anys fent cada nedant els pastorets. No és el cas de Torre d'en Barra. A Torre d'en Barra hem fet pastorets, però, desconeixeu-me el motiu, no s'han consolidat. I aquest és un tema que també és per estudiar-ho, el fet aquest. I aquí a Torre d'en Barra, la versió que al final va quedar...
la llum de l'establir va ser la primera, va ser l'estel de Nazaret. Que, per cert, aquest Nadal, arran d'aquest escrit que vaig fer i que vaig publicar també al Mònic Televisió la versió que vam fer l'any 1990, sembla que també es tornaran a fer els pastorets per part de l'Associació de Joves de Tornambarra.
Déu-n'hi-do aquest escrit, no? La transcendència que ha acabat tenint, Jordi. Bé, és que normalment els escrits, a vegades et passa això, que com menys tu te penses, l'escrit que menys penses que tindrà repercussió, doncs agafa repercussió, i de fet estem contents que...
que es pugui tirar endavant els pastorets de Torno d'Embarra. Llàstima que no hi hagi una sala en condicions i s'hagi de fer en un lloc tan insípid, tan inhòspit, també, podríem dir, com és la sala del casal municipal. Vull dir...
S'ha arranjat una miqueta i els nous focus fan una mica millor l'efecte i tal, però no és com l'antiga soala de Calmaillam, que era un teatret, una bombonera, que era una preciositat. Succedanis, vull dir, aquí els nostres polítics, i ara potser em poso en un terreny que no m'hi hauria de posar, els ciutadans de Tornambarra ens van fer un gol.
perquè abans van deixar perdre una sala que sí que era petita, però que tenia, doncs, una certa, diguéssim, solera, no?, i que permetia fer espectacles teatrals per una sala que calmaillam, que no serveix pràcticament per res, i després el Gran Teatre, aquella obra, doncs, magnificent que s'havia de fer, doncs, va quedar mitges i ara, doncs, només la podem aprofitar un hall.
I és clar, és una d'aquelles coses que dius, després d'haver invertit 5 o 6 milions d'euros, doncs és una llàstima que Tornambar no tingui unes infraestructures com es mereixen i que no puguis tirar endavant no només uns pastorets, sinó qualsevol altre tipus d'obra de teatre amb condicions. Però bé, és la història nostra. Vull dir, a l'any 69, quan se deixen de fer els pastorets, precisament és perquè el...
A l'antic teatre, el Teatre Unió, que estava al mateix lloc que al Mallam, l'ensorren per construir la sala d'actes de Caixa Tarragona. I també allò fa que hi hagi un trencament i els pastorets es perdin. Això sí, els integrants, la gent que feia els pastorets,
s'instal·len en altres llocs fent obres de teatre, sobretot a el que seria el grup perruquial, que fan la puntaire i fan algunes obres de teatre, i després també a l'Alenc, el grup d'aficionats de l'art del Manuel Croet i la Maria Rosa Wembert. Clar, això es podrà veure en aquesta exposició, es farà un...
Entenc que un seguiment cronològic de... Sí, a l'exposició t'explico... A més a més, a l'exposició farem un llibre, d'acord? L'exposició compta amb una primera part, diguéssim, que es parla del fenomen dels pastorats a nivell global,
que és un fenomen molt de la cultura catalana, no només del Principat, sinó també a la Catalunya Nord, també a les Illes i també a València. Després parlarem de l'estructura que són dels pastorets, perquè tenen una estructura que s'ha anat fent al llarg dels anys i és com una ceba, que cada període ha anat fent una capa
i dins del barroc tenen uns elements que són molt característics, dels pastorets, i després ja entrem en matèria del que és a Torre d'en Barra, els diferents períodes i els diferents actors que van estar en cada període,
Distingim la llum de l'establia de l'estel de Nazaret i, per últim, l'última part, toquem temes més específics de cada obra. Per exemple, la música, la escenografia, els decorats, els vestits... Clar, l'exposició aquesta, per exemple, una de les coses que tindrà és que hem...
recuperat, restaurat també, doncs els vestits que es van fer als anys 60 i 90 i la gent els podrà veure, no? L'Ajuntament ens deixa uns maniquís i la gent podrà veure aquell que, a més a més, estan molt ben fets. Jo crec que el dia d'avui seria molt difícil, doncs, o molt cart,
aconseguir l'acabat que tenen alguns trajes que es poden veure, com per exemple el de Satanàs. Podrem veure cares conegudes de moltíssima gent. Heu arribat a calcular aproximadament
Quantes persones tindreu exposades en aquestes imatges, en aquestes instantànies? Doncs mira, al llarg dels anys, d'acord, jo crec que he fet un llistat de totes les persones que he pogut anar documentant i n'han quedat gent a fora. Vull dir, n'estic convençut que espero que durant l'exposició es pugui...
es pugui ampliar el nombre de persones que hi van participar, però rondem les 300 i escaig persones, que són moltes persones. Pensa que els anys 90, l'any 90, quan se va recuperar, quan va recuperar la Coordinadora d'Actes Culturals de Torna d'Embarra,
el conjunt eren unes 70-80 persones Déu-n'hi-do Home, és un espectacle que vulguis que no necessita que hi hagi mobilització perquè has de tocar moltes coses. Clar, les escenografies per exemple a part de tota la feina dels sastres que deies les modistes i a més. La tretzo el tema dels transpunts i apuntadors el tema doncs de
de les persones que venen a les entrades les persones que dirigeixen les persones que actuen les persones que canten és un espectacle que és bastant complet dintre que el món del teatre no té molta bona fama fan uns pastorets però hi ha casos de pastorets que són veritables obres d'arts i així estan reconeguts
A Mataró mateix, que és on fan la mateixa versió que es feia aquí a Torno d'en Barra, els pastorats aquests, tenen la medalla d'Or de la Generalitat, i realment és un espectacle brutal, amb música, amb uns efectes especials de primer ordre. És realment un espectacle que, a més a més, barreja...
diguéssim, la part religiosa, no?, amb la part tradicional i amb la part emocional, perquè, de fet, vull dir, clar, aquí Tornambarra feia 25 anys que no es feien els pastorets, però normalment la majoria de gent, un dels referents que tens del Nadal,
són els pastorets, anar a veure els pastorets, anar a veure pessebres, el pessebre vivint de la pobla, són aquelles coses que vulguis que no et transporten a la infantesa. La veritat és que ho fem a través de l'Associació Cultural Torrent Calacínia i estic molt content d'haver pogut tirar endavant aquest projecte, que ha costat molt, perquè com tot costa molt, però vull dir, és un projecte que realment crec que és bonic i, a més a més,
vull dir hem aconseguit o aconseguirem perquè aquesta setmana l'hem de muntar esperem que tot vagi com ho tenim programat però que hi hagi també moltes disciplines per exemple una de les coses que hem fet és que hi haurà un projector que projectarà la versió de l'any 90 hi haurà pantalles perquè hem aconseguit recuperar 300 fotografies
que són moltes fotografies, eh? I, a més a més, doncs, hem fet un apartat que hi haurà uns diorames, si saps el que són diorames, són uns pessebres que només tenen un ull, un únic punt de visió,
que representaran les diferents escenes que es fan amb els pastorets. De fet, moltes escenes conflueixen del que seria el pessebre, el naixement, l'anunciació als pastors, perquè els pastorets no deixen de ser també com una espècie de pessebre,
Però, no només això, sinó que, a més a més, hi hem incorporat la lluita del bé i el mal, que és també el gran argument dels pastorets, la lluita del bé i del mal, i en el cas dels de...
Des del Ramon Pàmies, de l'estel de Nazaret, doncs un altre dels motors de l'obra és la història del fil pròdic, d'acord? Del Naïm. I també hem fet una escena que representa el Naïm quan demana perdó amb el...
amb el pare i el germà i torna a casa després d'haver robat els diners de la família. Vull dir, a veure, realment, els que en tenen de pastorets, sí que els que tenen fama són els de Folk i Torres, perquè Folk i Torres es va saber vendre molt bé a través dels pomells de joventut, són uns pastorets també, diguéssim, que han anat catalanista...
Però els pastorets de Ramon Pàmies són possiblement els més poètics, els més formals i els més elegants, m'atreviria a dir, de tots els pastorets que realitzen.
Doncs és interessant poder veure, d'una banda, la representació que es recupera en guany després de molts anys sense fer-se, ja que ho hem esmentat, doncs, anunciem que les representacions seran el dia 23 de desembre i 28 de desembre, a dos quarts de deu del vespre, al casal municipal. Per cert que les entrades les podeu anar a comprar a la cotilleria Siuro, tenen un preu de 10 euros. I la...
Em sembla que també ho fan el gener de l'any que ve. El gener també. Aquí el programa de Nadal, que és molt extens, és més d'un mes, trobareu especificades totes les activitats que tindreu, també aquesta representació, que és el 4 de gener.
Realment aquest any crec que el programa de Nadal està molt bé i pràcticament quan la vaig veure em va semblar un programa de festa major. S'hi han esmerçat molt i és una cosa que celebrem perquè creiem que són unes grans festes aquestes de Nadal i que s'han de potenciar.
Doncs sí, sí, ja es veu amb el gruix del llibret, més de 30 pàgines, on trobareu els detalls de totes aquestes activitats. N'hi ha moltes i nosaltres avui ens estem centrant en la inauguració d'aquesta exposició, com fèiem els pastorets, que, com dèiem, Jordi, podrem visitar
Durant tot el mes, només tancareu 25 de desembre i 1 de gener, la resta de dies, poc més o menys, en horari de matí o de tarda, hi haurà l'oportunitat de visitar aquesta mostra. Sí, com que està a l'Ajuntament, mentre l'Ajuntament està obert es pot visitar amb horari d'oficina i després hi ha dies puntuals que l'Ajuntament està tancat, que són molts,
El 24, el 26 i el 31, per exemple, i el dia 8 també. Doncs que es podrà visitar l'exposició. Hi ha un cartell...
Jo recomano a la gent que es miri el programa de l'Ajuntament que ha fet de les festes de Nadal perquè els horaris són una mica complicats. Són una mica complexs el tema de l'horari però és que no hem sabut fer-ho d'una altra manera per permetre que la gent pugui anar a veure i menys Nadal i el dia de primer d'any. Em sembla que la resta de dies la gent pot visitar l'exposició que també és el bonic que és amb aquestes festes que acabes el dinar
i llavors te'n vas a veure pessebres o te'n vas a veure a fer activitats relacionades amb aquests dies de Nadal, també ho han fet per aquest motiu. Clar, jo, que no ho hem parlat, que jo havia sigut actor dels Pastorets... Surs a les fotos, per tant, eh? Sí, clar, també de qui ve, tot plegat. Doncs...
El record que tens és després de menjar el Dia de Reis, per exemple, que feies un gran àpat, doncs vesteixes i vés cap al teatre a fer la presentació, perquè aquest any no, però antigament el Dia de Reis es feia la representació i diguéssim que s'afegia una escena més, que era l'escena de l'adoració dels Reis, en la qual col·laboraven els Reis de l'Ajuntament, els Reis Municipals, i també era una...
Una cosa molt espectacular. Els pastorets són tan entranyables, és una de les activitats més entranyables que hi ha. Doncs sí, feu cas al que ens comenta el Jordi. Mireu aquí el programa de Nadal. Igualment ho esmentem aquí, els dies laborables.
i de dilluns a divendres es pot veure de 10 fins les 5 de la tarda. Els dijous hi ha més estona per veure-ho perquè fins les 8 del vespre s'hi pot accedir. I dissabtes l'horari és de 6 a 8 i diumenges al matí de 10 a 1. També els dies festius de 10 a 1 al 8 de desembre i després els dies assenyalats 24, 26 i 31 serà de 6 a 8.
O sigui que... I el dia de Reis també de 10 a 1, eh? Una cosa que el cartell no està prou ben especificat, que ens en vam donar descompte després, és que els dies de, diguéssim, que l'Ajuntament està obert, l'entrada és per la plaça del Castell número 8, i els dies que l'Ajuntament està tancat, l'entrada és pel Camí de l'Era. Pel Camí de l'Era. D'acord. Això sembla com si només s'entrés pel Camí de l'Era, i no. Vull dir, el...
Els dies diguéssim que l'Ajuntament està obert, s'entra per la porta principal del castell i els altres dies sí que s'entren per Camí de l'Era. D'acord. Doncs una exposició que ens permetrà veure tots aquests elements. Déu-n'hi-do, Jordi, la feinada que heu fet amb l'Associació Cultural La Cínia. Gràcies també a aquest llegat d'en Rafael Núñez, que va ser un promotor de la cultura popular,
Molt important de Torna d'Embarra. I que va tenir aquesta sàvia decisió, també, de guardar molts programes de festa. Guarda moltes coses perquè poguessin passar la posteritat. Sí, clar. La veritat és que amb això va fer una feina molt important de recollir aquelles coses.
que nosaltres no els donem valor perquè és el dia a dia i per tant no li dones valor, però clar, avui en dia, per exemple, també em va deixar la col·lecció de programes de la Festa Major i de les diferents festes, perquè hi ha Festa Major, hi ha Carnaval, hi ha Festa del Quadre, hi ha Clarà, hi ha...
Trobar un programa de la Festa Major del 1917 o 19 ja costa bastant. Jo també he anat ampliant, perquè la tasca que he fet jo i la tasca que...
que farà l'associació aquesta cultural, la Sínia, és l'aquesta d'anar ampliant aquesta col·lecció i que no es perdi. La veritat és que al final forma part de la nostra història, que són aquelles coses que a vegades no se li donen valor,
però té un valor. I la nostra obligació és aquesta, la de posar-ho en valor, de valorar-ho, d'adonar-nos que quan fèiem els pastorets era una activitat que en aquell moment ho feies com una inèrcia, però normalment tenia un valor i és una cosa digna de ser valorat. Sobretot, saps també per què he volgut fer aquesta exposició? Per què hem volgut fer aquesta exposició?
Perquè molts dels actors dels anys 60, per exemple, ja no hi són. I és clar, també és una manera de fer-los un homenatge amb els que encara queden.
Clar, si teníem 20 anys, han passat 60 i escaig d'anys, doncs ja són gent que ratllen la vuitantena. I per tant, també creiem que és una manera d'homenatjar, de fer, perquè a més a més marca molt això de fer els pastorets. Jo ara mateix, si vols, et podria agafar i em podria posar aquí a recitar els papers que feia, perquè...
T'agafa en un període jove i llavors pots agafar i pots recitar. Mira, no sé si et faré recitar, però sí que et preguntaré si has anat a aconsellar als joves d'ara que estan fent els assajos. Has anat a treure el cap algun dia? No, la veritat és que no. Em va encomidar al començament.
del projecte però jo vaig quedar desvinculat perquè és que no arribo tot Raquel i per tant vaig prioritzar l'exposició que és amb el que ens havien compromès a fer perquè pensa que vaig demanar la sala el mes de gener de l'any passat uau
M'entens? Perquè clar, jo... No, no, va molt sol·licitada a la sala de llis i car. I a més a més, per aquestes èpoques de Nadal, i a més a més, doncs clar, hi ha un treball important darrere, perquè el treball de documentació, pensa que he anat a l'arxiu de Tarragona i m'hem passat tot el fons de falange per a veure si trobava alguna documentació, que a més a més no vaig trobar res, que és el pitjor que et pot passar com a historiador, és a dir, fer un esforç i no trobar res, però bueno, la vida és així.
Però paga la pena aquest esforç perquè aquesta exposició la podrem veure durant tot el mes i la inauguració, com dèiem, serà aquest 6 de desembre a les 12 del migdia a la sala d'exposicions Lluís Dicart. Entenc que des de l'Associació Cultural de la Sínia donareu la benvinguda, fareu algun parlament... Es farà algun parlament, vindran les autoritats i intentarem també fer un homenatge a les persones que van fer els posturats en les diferents etapes.
com a mínim els més implicats, i dir que tothom està convidat, que com més serem, més riurem i que bé, hi haurà una mica de refrigeri per a aquelles persones que ens vulguin acompanyar, no?
Clar, doncs Jordi, crec que amb aquesta part final ja ho veieu, tothom queda convidat a assistir a veure l'exposició titulada així. Quan fèiem els Pastorets serà molt entranyable, utilitzant la paraula que feia servir per descriure el fet teatral dels Pastorets, doncs també serà entranyable veure aquesta mostra a la sala Lluís Icard.
I com dèiem, també anar a veure la representació els dies 23, 28 i 4. Sí, perquè això també és interessant, el fet que tenim un passat...
però ara s'obre un futur. I això també crec que també és molt important de posar-ho en valor, no? Clar. Doncs bé, va tenir, com dèiem, molta transcendència aquest article que vas fer al Mònic, un Mònic que ha de sortir a la llum en doble format, no? D'una banda, l'espacial de Nadal. I el del mes de desembre. I el del mes de desembre, doncs t'alliberem que hagis d'acabar de maquetar i de més. I gràcies per haver vingut.
amb tots aquests materials que tens aquí damunt la taula, amb alguna relíquia... M'he vingut aquí preparat. I tant, molt bé. Què, Jordi, ens recites un vers per acabar? És que ara ens l'has posat una mica en sapata. T'animes o no? Home, a veure, els pastorets del Ramon Pàmigues comencen amb el diable, d'acord?
Hi ha un soroll de tempesta, no?, i comença. Com xiula l'huracà, són ramofresta que sacceix els fonaments de les muntanyes, són l'edestructor furien escampa els sorrals del desert de Palestina, colgant baixmunts de recramar d'arena l'esporogida i feble caravana que per l'ampli desert va fent-se via. S'afuria imponent, semblant afuria, quan embolés calar l'altíssim trono en lloc de conquerir com somiava la potestat suprema de la glòria.
com el corcap brancàm que el vent es queixa i llença el riu de Roger en casones, vaig caure rodolant a l'avintètric, on com ho vam menjar-se fa tants segles. Jordi, ara m'has deixat aquí amb la pell de gallina. Moltíssimes gràcies, Jordi, ho has complert, com sempre. Adéu-siau. Vagi bé, adéu-siau.
Fins demà! Fins demà!
Que sigui ja divendres, doncs per fi és divendres. Hem arribat ja pràcticament al final de la setmana, d'un cap de setmana llarg, que esperem que tots vostès gaudeixin en família i de tot aquest munt d'activitats i propostes al voltant de Nadal que tenen lloc arreu de la baixa. I a nosaltres posem el puny final.
Aquesta nova edició de Baix, gaire al dia, el de Fuller Ràdio, Ana la Torre i Roda de Barà Ràdio. I, abans de marxar, Raquel, reflexionarem amb una frase cèlebre de Mario Benedetti, que va dir, de tant en tant, cal fer una pausa, contemplar-se un mateix, examinar el passat i no plorar-se les mentides, sinó cantar-se les veritats. Bona setmana, Raquel. Igualment, adeu-siau. A tots vostès els esperem dimarts.
A l'hora de siembra, pasiu bé.
Para más información entra en egmtelecom.com o llámanos al 611 527 377. 611 527 377. EGM Telecom, tu compañía de telefonía de proximidad.
Busques un lloc tranquil per gaudir de la cuina catalana? Al restaurant L'Ermita d'Altafulla t'esperem tots els dies al migdia i les nits de divendres i dissabte durant tot l'any per dinar sota el solet d'hivern envoltat de natura. I no pateixis pel cotxe. Tenim pàrquing gratuït per a tothom. Vine i descobreix el gust de la calma amb plats de la terra i vistes úniques. Restaurant L'Ermita d'Altafulla. La teva taula t'espera.
Podeu trobar més informació a la web de Galera Group o al telèfon 600 433 213. Us hi esperem! Aquesta setmana, la farmàcia de guàrdia a Torre d'en Barra és la farmàcia Cogul, carrer Antoni Roig, número 14, 977 64 0003. Farmàcia Cogul.
Aquest Nadal, Torre d'en Barra torna a viure a la màgia del Passeu de les Antigues Peixateries. No et perdis la inauguració el 5 de desembre a dos quarts de vuit del vespre i vine a gaudir d'un espai ple de llum, tradició i esperit torrenc.
El podràs visitar fins al 5 de gener i trobaràs tots els horaris al nostre Instagram i al programa de les festes de Nadal. El Pessebre de les Peixeteries, tercera edició, una tradició que fem gran entre tots.
Sabíeu que el parc dels filadors és una zona d'esbarjo que combina el parc d'educació viària amb instal·lacions esportives? Un espai amb més de 1.000 metres quadrats que combina instal·lacions esportives i un circuit d'educació viària perquè els infants descobreixin les normes de circulació tot jugant. El podeu trobar a la part superior de l'aparcament dels filadors.
Obert cada dia de 10 del matí a 10 del vespre. Acosteu-vos-hi amb la família i gaudiu d'un espai pensat per créixer jugant. Més informació a la pàgina web de l'Ajuntament de Torredembarra. Notícies en xarxa. Bon dies.