Comencem un dia més el programa de l'Eco del Gaià i nosaltres avui coneixem més propostes, més iniciatives en el marc de tot el calendari que promou la Regidoria de Sostenibilitat de l'Ajuntament de Torre d'Embarra però també, sobretot, amb les activitats que duen a terme diferents entitats que treballen de forma activa aquí al Baix Gaià
i avui és el torn de conversar amb el tècnic del JPEC, Ecologistes de Catalunya, Ramon Ferrer, molt bon dia. Bon dia. Bé, avui ens centrarem en diverses qüestions d'actualitat, però també en algunes propostes d'agenda que teniu a l'entorn més immediat i anirem més enllà. Aquests dies esteu fent especial seguiment del naixement d'algunes aparelles de curriols, bé, dels naixements dels pollets...
perquè havíeu detectat parelles en diferents punts de les platges. I abordarem aquesta qüestió també a altres temes que hem anat abordant en el nostre informatiu. Però com tenim la situació hores d'ara? Perquè ens fèiem ressò que havien començat a aparèixer algunes parelles...
Sabem que havíem post almenys alguns ous, no tots han prosperat, altres no sé si ja tenim bones notícies. Quina és la situació ara d'ara?
Som a meitat de temporada del Correu del Cama Negre, és a dir, que de cinc nius que hem tingut fins ara, de moment el que tenim és que els dos primers, just quan anàvem a posar-li el gavió per protegir el niu de les garces gats, etc.,
Doncs, just unes hores abans, unes rates es van menjar els tres ous d'un dels nius de la paella i unes garces l'altre niu que també anàvem a protegir. Del tercer niu dels tres pollets només sobreviu un, és a dir, que dels nou primers ous
Vuit ja estan morts, d'alguna manera, i un continua viu. El Poyet ha marxat dos quilòmetres i mig cap al nord, amb els pares, cap a Torredembarra, en direcció Creixell. Llavors, a banda, tenim dos altres nius, és a dir, en total cinc nius, amb els tres ous cadascun. Un a la paella i un altre als muntanyans. El de la paella l'ha posat molt a prop d'on després s'ha instal·lat la guingueta, el xiringuito,
Llavors, la bona notícia d'alguna manera per la Guingueta és que aquest diumenge, 1 de juny, aproximadament sortiran els tres pollets i suposem que marxaran ràpid.
i si tenen un àrea preparada per posar les amaques, suposem que podrà ser una mica més compatible que ara mateix, que la guingueta es troba acorralada d'alguna manera, perquè nosaltres fem uns tancats de protecció, a més del gavió posem un tancat d'uns 30 metres de diàmetre, i això es menja un tros de la platja.
Clar, sabem que és un repte, per això feia una crida a mobilitzar molts voluntaris per anar vigilant, perquè la presència d'alguns animals com els gossos o els gats són una amenaça directa, però també hi ha altres espècies i en el cas de Torre d'Embarra heu pogut arribar a la conclusió que els ous que han desaparegut va ser per l'efecte de garces, no sé si alguna rata, com va anar?
Doncs sí, vam veure que hi havia moltes petjades al camp d'unar del mig, d'alguna manera, el que va néixer el 2012. Vam veure que hi havia moltes petjades de rates, que aquestes rates venien de la sortida dels pluvials de la martineta, que fins i tot algunes rates anaven i sortien de les palmeres i entraven i sortien. D'això ja vam informar l'Ajuntament perquè faci una...
una intensitat més gran del control de les rates. I en l'altre vam veure bàsicament les penjades de garça que anaven cap al niu i sortien, i llavors els ous van ser cruspits i quedaven també les restes allà. Llavors, els gavions amb les rates no poden fer res, és a dir, les rates caben i cap un corriol, llavors els gavions no poden fer res a banda de fer el control de les rates i ajudar amb aquest tema.
I amb les garces, sí, el niu crospit per la garça sí que l'hauríem pogut protegir gràcies al cavió.
Doncs és temporada de cria a les platges de Torredembarra, Creixell, Altafulla també. Altafulla sobretot és l'Associació Mediambiental La Sínia qui està fent el seguiment o escoltant dies enrere a les notícies que també es mobilitzen i estan vetllant per la preservació. Tot això gràcies a la renaturalització que es va fer de la zona del vinyet i una part de la platja.
I parlant de renaturalització, aquests dies ho explicàvem a l'informatiu que el Ministeri i Costes han prohibit estacionar la zona de muntanyans. Durant molts anys, molts vehicles i moltes caravanes també han entrat en aquella zona, perquè sobretot en temporada de platja...
ara ja no s'hi pot accedir i enteneu, Ramon, que això permetrà que aquell espai es renaturalitzi de forma, no sé si natural o hi ha prevista alguna acció per, diguem que, tornar a donar berta a aquell punt?
Sí, són dos punts, una creixell i una torre d'embarra. El de torre d'embarra, la meitat de la zona utilitzada per aparcament ja formava part de l'espai protegit i no estava restaurat perquè quan es va fer l'actuació de restauració l'any 97 es van quedar curts els diners i no vam acabar de fer la restauració tota la llacuna del sol.
Llavors, una part és això i l'altra és només domini públic marítim terrestre. Nosaltres el que ens hem anat trobant al llarg dels anys és que hi ha moltes irregularitats generalitzades en moltes coses. És a dir, quan nosaltres vam començar a investigar tot el tema de les aigües, resulta que quan vam aconseguir que l'Agència Catalana de l'Aigua comencés a mirar què és el que passa amb l'aigua,
en reunió mantinguda aquest estiu passat amb l'Agència Catalana de l'Aigua, ens van confessar que vam fer un pla d'inspecció i vam trobar que no hi havia cap mena de permís ni llicència ni concessió ni res, tot era irregular. És a dir, fins i tot pous, etcètera, era tot il·legal. Llavors, en el cas dels aparcaments ens trobem una mica en el mateix, que és tot il·legal, no hi ha cap mena de regularització i tal,
Gràcies a aquesta consulta nostra i interès, perquè tot sigui més natural i així, el Ministeri va posar cartells en els dos aparcaments. Aquestes coses al principi has de passar un període d'adaptació.
Perquè a nosaltres ens ha passat, per exemple, la Nòria tenia tres sortides al mar, amb tres dutxes, etc. Després va passar una, però en el període en què passava de 3 a 1, la gent es quedava bastant parada. Nosaltres creiem que passarà això amb els aparcaments. Els aparcaments s'han de renaturalitzar, s'ha de treure perquè és tot material alia a la platja.
I en el cas de l'aparcament de Cressell ja hi ha un pla de restauració. Llavors, simplement el que hem fet ha sigut avançar aquest pla de restauració aconseguint que no aparquin, perquè clar, pensa que nosaltres hem comptat fins a 2.000 vehicles diferents en un dia entre els dos aparcaments. Això suposa, perdó, 2.000 persones equivalents als vehicles que van en aquests vehicles. Llavors això suposa una pressió molt més gran si els acostes una mica massa a l'espai natural. L'espai natural és molt petit,
I clar, els espais naturals grans tenen unes zones de tampó d'alguna manera, en les quals la gent a part ca a prop i si ha d'accedir a les zones més centrals ha de caminar força, llavors això va reduint la pressió que hi ha en les zones més sensibles. Com aquest espai és extremadament petit,
que les zones de caravanes passin al costat dels edificis de les Dunes, davant del que és el McDonald's, tot i així està ple d'autocaravanes i tot i així accedeixen a la platja, però ja no és un accés tan directe, per exemple, per fer les seves necessitats, i això es començarà a notar, esperem, en pocs dies.
Doncs és un dels canvis que hi haurà i això de moment no teniu previs o no teniu notícia que hi hagi un pla per renaturalitzar-lo. L'Ajuntament els va agafar per sorpresa, reconeixien que no havien rebut cap avís de costes, que es prohibiria l'estacionament i que sancionaria els vehicles que hi aparquin.
i entenc que són deures ara pendents de cara segurament ja als pròxims mesos. Clar, aquestes qüestions de naturalitzacions i projectes de restauració necessiten el seu temps. És a dir, s'ha d'aprovar un pressupost per fer el projecte, s'ha d'aprovar després un pressupost per executar aquell projecte, s'ha de demanar els permisos, les concessions, etcètera. Llavors...
Nosaltres ja vam demanar informació per a nosaltres aconseguir la concessió de tota aquesta platja, perquè a tot l'estat només s'ha fet a Cantàbria, i nosaltres creiem que estem preparats per poder-la dur a terme, la titularitat d'aquesta concessió. Llavors, per dur-la a terme, ens hem de posar d'acord amb les administracions. Nosaltres hem al·legat en contra que la Generalitat continuï tenint la...
la concessió dels muntanyans, que l'ha tinguda durant 20 anys i llavors hem demostrat documentalment que no han transgredit totes les condicions per les quals se'ls va donar i hem demanat el suport. Llavors ens van dir en un principi que ho féssim conjuntament o alguna cosa així, però després ens van trobar amb la sorpresa que la van sol·licitar sense parlar amb nosaltres. Una mica com el pla de restauració del Gord de Creixell, que també
se'ns va dir que nosaltres podríem concursar i ens vam trobar amb el projecte ja fet i definit i una mica com l'Ajuntament de Creixell, que també es va trobar amb el projecte ja acabat i donat. Doncs seguim els muntanyes, si et sembla, Ramon, perquè sabem que hi ha una cita aquesta mateixa setmana, aquest dijous, arriba la Setmana de la Natura, de fet ja està en marxa molts municipis, això s'organitza des de la xarxa per la conservació de la natura,
més de 500 activitats a tot el país. I Torredembarra s'assuma amb un taller de líquens que ens explicaven fa tot just uns dies els membres del GTE, Ecologistes en Acció, un taller que es farà aquest pròxim dissabte. Qui estigui interessat en la biodiversitat urbana i rural també és molt interessant. Però abans d'aquest taller de líquens,
Hi ha un altre clean-up, ens deien que amb l'associació Aurora i Ecologistes en Acció faran una batuda. No sé si aniràs, Ramon, que és pràcticament el teu dia a dia a veure o a trepitjar muntanyans, però sabem que l'èxit estarà assegurat perquè ja hi ha una convocatòria força massiva. Han fet sumar empleats de banca, que aniran allà a recollir no sé si microplàstics, a veure què troben.
Sí, quan s'organitzen accions d'aquestes, quan van a un lloc tan net com els muntanyans, hi ha el risc que surtin frustrats. Llavors, sona com a contradictori, però a més a més venen amb ganes com de caminar, pel que m'han explicat, perquè nosaltres no organitza més, s'organitza el GT Ecologistes en Acció amb l'ajuda d'Aurora.
Llavors són 110 persones que vindran alhora, són de la Caixa, són treballadors de la Caixa, que fan una cosa que es diu Responsabilitat Social Corporativa, RSC, llavors vindran a fer aquestes neteges, llavors recorreran la platja i com...
per compensar la frustració que pot arribar a percebre la persona que ve a ajudar de no treure sacs i sacs, doncs el que es farà és una mica el que deies tu, és més aviat un tema de ciència ciutadana, de veure quants microplàstics es troben a la platja per metre quadrat i es farà una neteja generalitzada, però també quirúrgica. Per nosaltres és molt important la neteja manual, que l'Ajuntament ja està apostant fort per això,
perquè la neteja mecànica el que fa és treure tot el bo que arriba del mar, les petxines, restes marines, naturals, etc., i també tot el dolent. Llavors, en portar-se el bo, la platja queda empobrida. Llavors, a banda, quan es fa la neteja mecànica, s'uniformitza el relleu de la platja, de manera que les entrades de mar es bloquegen, es crea com una barrera.
Llavors això perjudica els estanys que necessiten una comunicació amb el mar perquè tinguin aigua salada. Llavors per nosaltres l'activitat molt bé i de fet no sé si n'hi aniré perquè després a les 6 tenim nosaltres amb el voluntariat d'aquí dels Muntanyans una activitat que ja no la farem de neteja perquè ens en deu persones allà i la reorientarem cap a una altra banda, encara ho estem parlant.
Molt bé, doncs activitats a la vista i, per cert, en aquestes dates, Ramon, hi ha moltes famílies que ja estan barrinant a veure com s'organitzen amb la canalla a l'estiu i estan començant a planificar i dir que al JPEC organitzeu Altafulla, un campus d'estiu, entre Altafulla i Torna de Barres, allà a la zona del Canyadell, o com la teniu prevista?
Sí, és del 25 de juny a l'1 d'agost. L'escola de Naturalistes, el Corriol, fa el campus d'estiu de cada any. Allà hi ha el Canyadell, que és un entorn fantàstic d'Altafulla, que està envoltat d'urbanitzacions, però és una pineda molt bonica, on abans hi havia hagut un càmping d'uns alemanys. Llavors, animem a totes les famílies a inscriure la seva canalla, perquè és una experiència única,
es poden inscriure per setmanes separades i llavors bàsicament és escriure al correo electrònic educa arroba gpeg.cat llavors, bé, doncs que facin la reserva perquè no es quedin fora i animem a tothom perquè és una activitat una mica diferent, és a dir, en la natura, amb els pins, els animals, les plantes, la platja, etc. Què faríeu? Jocs, suposo, però també com de petits naturalistes, de petits científics,
Sí, el que es fa bàsicament és deixar-los una mica ja tot d'accions programades, però sobretot el que es fa una mica és que reconectin una mica amb la natura, és a dir, que trenquin branques, que facin les seves cabanes, que...
Bé, tot el que normalment la canalla no té accés, la canalla urbana, que toca molt de cement i asfalt, doncs que s'embrutin, que toquin fulles, bé, una mica, jocs, jocs de contacte, és a dir, és una mica com els escoltes que no fan res amb els mòbils. És una cosa de contacte entre persones i de persones amb si mateixes i de persones amb la natura, llavors.
és una cosa que és terapèutica a totes les edats i llavors amb la canalla és encara més important. Molt bé, doncs entreu, si no, a la pàgina web del Japec, aquesta informació també la tenen, a japec.cat. I deixa'm que et pregunti una mica més enllà del Baix Gaià, tot i que amb accions concretes al Baix Gaià, però si parlem de col·laboracions amb diferents entitats,
Hi ha Eixarculant que es dediquen a recuperar llavors de varietats més ancestrals, més antigues. Sabem que moltes de les entitats que passeu per aquí pel programa esteu fent accions conjuntes. Des del JPEC també teniu sinergies amb Eixarculant?
Sí, amb ells ens coneixem de fa molts anys i ara mateix tenim dos projectes a l'hora amb ells. Un de conservació de varietats antigues agrícoles. Nosaltres tenim precisament també a la finca del Canyadell un viver de planta autòctona. Aquest viver està ajudant
amb aquest projecte, amb aquesta associació especialitzada, amb aquest tipus de temes més agrícoles i tradicionals. I el segon projecte, que és molt més gran, que es diu Plantes Oblidades. En aquest projecte de Plantes Oblidades, Charcolan està fent experiments per veure si és rentable recolectar diferents tipus de fruits, com les cireres d'arbost...
per treure diferents tipus de productes culinaris i comestibles. Nosaltres, concretament, estem col·laborant amb ells amb pinyes verdes. Ma mare, quan jo era petit, em feia xarops amb pinya verda de pi blanc, quan estàvem constipats. Amb la pinya verda també es fan mermelades. Estan fent amb chefs, amb cuiners, estan fent diferents tipus d'experiments.
per veure l'organolèptica, és a dir, el grau de gust que tenen i el grau d'acceptació per part de les persones. I nosaltres estem més centrats en la recol·lecció de les pinyes verdes a veure el grau de rentabilitat que hi ha per les hores que estàs allà buscant les pinyes verdes pel producte que es treu, etcètera. Nosaltres estem més aviat amb això. Ahir precisament vam descobrir una cosa i és que
Fins ara el que estàvem fent era anar darrere dels llenyataires quan fan treballs forestals per anar recollint les pinyes verdes caigudes dels pins. I ahir vam fer la descobertat que a la finca de Gallicant, en determinats pins sense tallar-los, produeixen molta pinya verd a l'alçada de la mà. Llavors això ens va donar una productivitat per hora molt més alta que l'altra.
Estem aprenent sobre la marxa, no portem 100 anys fent de recolectors caçadors d'alguna manera, i ara són les primeres passes i és bastant estimulant, la veritat.
Doncs estimulant també conèixer tots aquests projectes. Ramon, per anar acabant, si algú es vol sumar, col·laborar, fer de voluntari, teniu moltes línies, moltes accions a molts punts del territori, què és el que han de fer els oients? Les persones que tinguin una estoneta que podrien dedicar a contribuir d'alguna forma o a reconnectar amb la natura, com deies?
Doncs si entren a la web del gpeg.cat trobaran diferents opcions de fer-se voluntari, fer-se soci, etc. O poden escriure a voluntariat arroba gpeg.cat o em poden escriure a mi que és projectes arroba gpeg.cat i l'atendrem i la família es va fent gran cada any i en guany que hem celebrat els 40 anys podem dir que estem orgullosos de tenir 800 persones com a sòcies.
Ara t'anava a preguntar, que vau fer tota una festa allà a la Palma de Reus, però bé, tot l'any serveix per celebrar aquesta xifra rodona, 40 anys, que vau començar ja fa una mica i porteu molta experiència i això, més de 800 persones que s'han sumat a les iniciatives del JPEC.
Estarem atents a totes aquestes propostes. El campus d'estiu comença el 25 de juny, aquestes neteges, aquests clean-ups que hi haurà aquests dies als muntanyans. I en fi, Ramon, moltíssimes gràcies per haver vingut avui a l'Eco del Gaià i ens retrobem ben aviat. Gràcies, fins la propera.
Fins ara!