Doncs avui a l'Eco del Gallà tenim el president del GATA, el grup d'amics de Toni Atchon, ecologistes de Tarragona, si ho dic bé. Ens acompanya via telefònica. Lluís, com estàs?
Bona tarda, estic encantat que, com sempre, ens doneu veu i ens visibilitzeu. Sí, i més aquests dies que hem estat parlant de vosaltres per aquesta sortida amb el Club Excursionista de Torre d'en Barra, perquè és d'aquelles entitats amb les quals teniu aliances i compartiu algunes sortides. Correcte, sí, sí. Dintre dels Estatuts del Gata, un dels punts importants és...
tenyir i dissenyar aliances amb altres entitats del territori. I això ho complim, és a dir, tenim una relació ja estreta amb el Centre Excursionista de Torredembarra, bé, exactament el nom no és aquest, però... Sí, sí, Club Excursionisme de Torredembarra. Club Excursionisme de Torredembarra. Tenim algun membre del Club Excursionista de Torredembarra que és soci també del GATA, i també tenim algun membre del GATA que és soci d'aquest club, per tant, estem imbricats, també jo...
Personalment he viscut molt de temps al Baix Gallà i, per tant, des del Camp de Tarragona és un territori que ens estimem molt i millor que anar del bracet de la capital del Baix Gallà, de la comarca del Baix Gallà, que és Torre d'en Barra, de la seva gent, i que ens mostri aquest territori i que puguem agermanar-nos i compartir una bona excursioneta.
Exacte, perquè és com un dels punts forts de les vostres activitats, aquestes sortides per la natura, on practiqueu l'activitat pròpiament excursionista, però sempre també buscant aquell plus de poder explicar valors naturals o fins i tot culturals i patrimonials. Correcte, no som un club esportista pur i dur que anem a caminar o a fer marques amb tot el seu mèrit, no vull desmereixer
aquesta activitat esportiva. Però, clar, nosaltres no som un club esportiu, som una entitat excursionista, ecologista, mediambiental, conservacionista i, per tant, també toquem el tema cultural. Aquestes trobades serveixen, a part, per difondre i estimar el patrimoni, no només anar a fer marques i caminar. Per tant, el ritme és un altre i anem a difondre i a divulgar valors i paisatges. I també un tema molt, molt important
i això ja ho estan dient a moltes teràpies, la socialització de la natura forma part d'un preventiu i d'una teràpia col·lectiva.
Sí, sí, hi ha estudis que alguna vegada ens han referenciat, per exemple, des del JPEC, que està demostradíssim que en alguns barris on implementen verd i, al contrari, d'on treuen el verd, això afecta en els índexs de crims que es cometen, per exemple, i està demostrat aquest benestar que ens aporta envoltar-nos de verd i bé, sabem que hi ha molts projectes urbanístics que estan
intentant fomentar que des de totes les llars almenys es pugui veure algun arbre, algun parc, etc. Sí, sí. Molts terapeutes ja estan recomanant que part de la teràpia, ja siguin amb depressions, ja siguin amb ansietats, ja sigui anar amb grups excursionistes, anar amb amics, amistats, a la natura, a fer allò que es diu el bany de bosc, el bany verd, com a teràpia. Per tant,
Què millor que aquesta simbiosi entre anar a la natura i està clar que després d'una sortida com aquesta tornes a casa amb una altra sensació i amb un benestar que només t'ho pot donar a la natura. Per tant, és fonamental que hi hagi anelles verdes, tot i que anirem al Baix Gaià, forma part d'aquesta anella Gaià-Francolí que nosaltres també
Com el seu fundador, Toni Varda, aquesta idea, creiem que és necessària. És com una anella que va des del Baix Gallà fins al Francolí, que perimetra tots aquests urbs i que, demostradíssim amb la pandèmia, que va ser un lloc de relació i de moviment imprescindible.
Clar, i vosaltres teniu els ulls molt fixats just en aquesta part que seria l'anella verda corresponent al Gaià concretament al Catllà parlàvem amb el teu company en Lluís Marçal a la darrera edició del programa perquè esteu ben atents a tots els moviments que es puguin produir després d'aquell anunci de la implantació de tots aquells camps de futbol a prop del camp de golf
Sí, sí, un altre dels punts també dels estatuts del Gatam, realment els estatuts fundacionals perquè els estem seguint fil per randa, és col·laborar i participar activament en totes les plataformes que sorgeixen del territori per la defensa i conservació del territori i les agressions que hi ha. Per tant, com tu molt bé has dit, aquest nou projecte de construir nous camps de futbol, que estan tocant el terme del Catllà, però aquest terme de Tarragona, allà
on està l'escola anglesa, és un espai que es diu La Planota, 34 hectàrees, el Mas de la Creu, és un coma allà molt bonic i molt ben conservat, també on està en Pastoret, Mas d'en Rafel, que tot és terme Tarragona, perquè el terme que allà està una mica urbanitzat, doncs això també és una altra agressió en el territori,
També ens preocupa un anunci que ha sortit fa poc del Camping Trilles, que ha comprat 200 hectàrees d'aquesta zona on hi ha el mèdol, mas d'encosidor, Sant Simplici i unes pintures rupestres que són les baumes de l'apotecari, perquè també ens fa respecte quina sensibilitat tindrà aquest nou propietari envers aquest territori que s'ha de protegir i s'ha de salvaguardar.
Clar, parlant de les adquisicions dels propietaris del càmping Trillas, també estàveu molt pendents de la compra que també s'havia anunciat prèviament abans a la Riera de Gaià per aquest rebuig que va haver-hi per part de molts veïns i també de les entitats ambientalistes per l'impacte que podria tenir en la xarxa Natura 2000 la implantació d'un càmping.
I l'impacte de moviments en vehicle, de població, estem parlant de què pot haver allà, que pot albergar 2.000-3.000 persones, clar, l'impacte en el territori és molt gran. El que estem veient és que els especuladors, els inversors, els depredadors de territori, em sap molt de greu però ho dic així, ja com que veuen que la primera línia del mar està ja pràcticament
ocupada ja va anar una segona línia i en aquesta segona línia tenim aquesta anilla verda que és fonamental com a corredor biològic, com a corredor humà i per tant observem noves amenaces a les quals constantment estem batallant. L'única manera d'evitar-ho és protegint i protegint nosaltres anem al darrere que es creïu aquesta figura que es digui anilla verda gallà francolí que seria supramunicipal
que hi hauria d'haver-hi una gran comunitat de municipis al voltant de l'Anella Verda de Tarragona, en què gestionessin tot aquest espai. Aquest espai no l'hi podem dir per natural, però sí que l'hi podem dir a l'Anella Verda de Francolí i amb una protecció per la qual no es puguin efectuar aquest tipus d'usos i aquest tipus d'especulacions.
No sé si teniu feedback d'algunes administracions amb aquesta idea, perquè, clar, des de les entitats defenseu una sèrie de valors, però després l'acceptació que pot tenir en totes les administracions implicades...
pot ser molt divers, en el sentit que no heu d'anar només a trucar una porta, sinó que parlem de diferents termes municipals i també d'institucions que són supramunicipals. Correcte. Aquí es va aprovar una moció de protecció d'aquesta anella allà a Francolí el 2016 pel Consell Comarcal del Tarragonès, perquè malauradament el Baix Gaiac, tot i que nosaltres considerem que es comarquen, està dintre de la comarca del Tarragonès, a la qual instàvem a desenvolupar aquesta figura, aquest...
aquesta eina de mancomunada de servei, però va quedar com una moció, com un brindis al sol, com tantes mocions que s'aproven a consells comarcals i ajuntaments. Per tant, tenim molt clar que hem d'anar darrere dels partits polítics, hem d'anar darrere de les administracions, com per exemple tenim, malauradament també amb Diputació de Tarragona, que hi ha aquest projecte que volen fer d'una pista de 5 metres d'amplada
dintre de l'antic preventori de la Sabinosa, dels morrons de la Sabinosa, que té una longitud d'uns 700 metres. Tot aquest espai que el volen fer a costat de la costa està afectant un ecosistema litoral d'una gran valua ecològica i peixagística, d'un endemisme, d'una planta endèmica que es diu ensopeguera, amb nom tècnic,
científic, perdó, Limonium Giverti, també tenim Fonoll Marí, tenim Margalló, que també és una espècie d'un gran valor, i ens hem reunit amb ells, amb els polítics, amb la presidenta de la Diputació, i no hi ha manera que vegin que allò s'ha de protegir, allò no ha d'anar on.
una pista de 5 metres perquè vagin les bicicletes. Les bicicletes ja tenen molts espais. Nosaltres el que volem és una recuperació d'aquest espai litoral altament amenaçat, antropitzat, amb molta pressió urbanística i volem una restauració, una renaturalització i que es pugui incorporar un espai d'interès natural que agafi tota aquesta franja que va des del Morrot de la Sabinosa fins als muntanyans de Torredembarra. Per el seu gran valor paisagístic i ecològic que té.
A més, amb l'interrogant que encara hores d'ara hi ha allà al preventori de la Sabinosa que no se sap, o almenys no s'ha fet públic, quin serà el seu futur? Hi ha hagut diferents idees, però no s'ha acabat de concretar ni validar cap d'elles. Perquè et feies una idea, el 2024 vam fer una cadena humana, el 30 de novembre, el 2023 en vam fer una altra, i el que sí que hem aconseguit...
i això sí que ha sigut mèrit de la ciutadania, com sempre, com amb el motret de la platja del Miracle Tarragona, és que allò que inicialment volien que fos un parador o un hotel de cinc estrelles ja ha anat a passar a fer que els usos siguin socials. Llavors, també van anunciar que volien fer un gran auditor i que volien traslladar l'escola...
de música i l'escola d'art, i al final s'han desdit, ho traslladaran tot allà a la Calacalera, perquè tenim un espai de 50.000 metres quadrats que no està ni molt menys utilitzat, i també hem demanat que es redueixi la densificació que hi ha allà, i que no vulguin incrementar tant, tot el contrari, que parlem d'enderroc,
I a les reunions que hem tingut amb Diputació ja estan en aquest llenguatge i parlen d'enroc. Però, clar, ara ja tenim aquesta amenaça d'aquesta pista de 5 metres, que ells diuen camí de ronda, però a nosaltres un camí és un camí, és un corriol, no és una pista que puguin anar de doble sentit les bicicletes. I llavors, per això, hem convocat a la ciutadania del Camp de Tarragona el dissabte 15 de novembre, a les 12, a fer una concentració davant de la Diputació de Tarragona,
per fer sentir el nostre criteri, el nostre punt de vista, i a veure si d'alguna manera ens fan cas i mou en fitxa. Allà al Palau, al passeig de Sant Antoni. Sí, davant del Palau de la Diputació de Tarragona, passeig de Sant Antoni, a les 12 del migdia, el dissabte 15 de novembre.
I bàsicament és per mostrar aquest rebuig en aquest camí de ronda al seu pas per la Sabinosa. Clar, aquí a Torredambarra també estem pendents que s'acabi de materialitzar el camí de ronda entre Torredambarra i Altafulla. No sabem si la idea és la mateixa, fer una pista d'aquestes característiques o és un plantejament més respectuós amb el medi ambient. En una època on es busquen refugis climàtics,
on es cerca una renaturalització, una revegetació, on tenim tota l'erosió de les platges, dels embats, de les tempestes. No podem seguir artificialitzant passejos amb fanals, amb bancs i amb un paviment. Hem de fer camins agradables, camins naturals,
amb saulor, si s'escau, però no ni amb llums, sinó orriols, com ja existeixen, en els quals la gent pugui passejar i fer aquests banys de bosc, no? Clar, nosaltres, aquest camí, com has comentat tu, entre la falta de fulla i torre d'embarra, hauria de tenir aquest mateix criteri, com el criteri que també el té en molts punts, com dintre del bosc de la marquesa, ningú es pensaria que dintre del bosc de la marquesa hauria d'anar-hi fenals o paviment, no? Doncs...
El morrot de la Sabinosa ha de tenir el mateix criteri. No podem ficar bicicletes al costat del mar perquè sigui un caprici dels polítics. Els polítics, a part de governar, també han d'escoltar la ciutadania i han de fer una participació ciutadana en obrir finestres. No es val només embotar cada quatre anys i després no permeten que hi hagi una participació ciutadana i que puguem debatre els diferents criteris.
Lluís, aquesta concentració del 15 de novembre al migdia la convoqueu vosaltres o ho feu amb altres entitats, altres organismes? La convoca la plataforma que agrupa la majoria d'entitats del Camp de Tarragona, que es diu SOS, Costa i Camp de Tarragona. Aquesta plataforma té més de 10 entitats, entre elles Guirimpis, Ecolocistes en Acció, Japec, La Sínia, El Gata...
la plataforma Sabella Platja Llarga, totes les entitats que estem agrupades en aquesta plataforma. Una plataforma que ha aconseguit fites importants, citaves el Mamotreto, l'enderroc d'aquesta gran estructura va ser com una victòria, com ens comentava el teu company en Lluís Marçal, us va esperonar també. A veure que de vegades no cauen en sac buit les demandes, les reclamacions que feu.
No només el preventori hem aconseguit aturar un hotel de cinc estrelles o un parador nacional, aturar una privatització d'un ús públic. Tot aquest morrot de l'antic preventori és públic, és de la Diputació de Tarragona. Eren tres propietaris que el van cedir a la Mancomunitat de Catalunya als anys 20 perquè construissin un sanatori a tuberculosi.
Per tant, l'ús ha de ser social, no es pot privatitzar molt el de 5 estrelles. Llavors, tots els usos que hi hagin allà han de ser socials, han de ser del desenvolupament cultural, mediambiental i ha de ser de gaudi de tots. No pot ser que porti tants anys tancat i que no deixin ara poder-nos socialitzar allà de dintre
amb camins, tot ben acordonat, però evidentment és un espai de tots. Per tant, la gestió política d'aquest espai nosaltres la qualifiquem com a nefasta i com a millorable multíssim. Llavors, nosaltres també hem aconseguit incidir en aquest espai. I en aquest espai, com vam fer el GPEC amb els muntanyans, com va fer el GPEC al Bosch de la Marquesa,
com ha fet la Sínia amb el riu Gallà i ha aconseguit que la Generalitat compri 21 hectàrees d'allà a la Plada de Pinyet. És a dir, sense el moviment social i la pressió, no podem deixar, malauradament, la política ambiental a mans dels polítics.
Clar, hi ha iniciatives com les que arriben de la Direcció General de Costes, que estem veient que sí que estan implementant la renaturalització d'alguns indrets. Poso, per exemple, l'antic aparcament al costat dels Montanyans, que ja hauria d'haver estat àrea protegida des de sempre, tant a la part de Creixell com de Torre d'Embarra.
se celebrava també des de les entitats ecologistes que es recuperi i es renaturalitzi, tot i que la passada setmana escoltàvem aquí el tècnic del JPEC fa dues setmanes, en Ramon Ferrer, que no estava gens content amb com s'estan fent els treballs perquè no estan tenint en compte els criteris de les entitats. És el que ens trobem, és a dir, aquesta opacitat, aquestes poques ganes de col·laborar amb les entitats,
que hi hagi, nosaltres el que defensem és que hi hagi punts de trobada tècnica perquè els projectes no ens els donin ja fets, sinó que puguem incidir i la clau és en la redacció del projecte que puguem parlar dels criteris de restauració i de recuperació, no un cop ja s'ha tancat el projecte. Llavors, els costa molt, a les administracions públiques, als tècnics municipals, als tècnics de diputació, als tècnics de l'Estat, els costa molt compartir
amb ambientòlegs, amb conservacionistes, amb ecologistes, amb paisagístics, perquè a vegades molts d'aquests projectes els fan enginyers de camins, canals i ports, enginyers d'obres públiques, amb molt poca sensibilitat. El cas és aquest aparcament, el cas és aquesta pista de cinc metres que l'ha dissenyat un enginyer de camins, canals i ports de diputació, que no coneix aquests ecosistemes tan fràgils i tan vulnerables perquè només estan davant del mar.
Si ja no coneixen aquests ecosistemes, ell només veu un espai per poder fer una pista perquè la gent vagi amb bicicleta quan tens molts espais per anar amb bicicleta i aquests espais estan just davant del mar. És que no pots fer una transició o un descanvi per altres espais, perquè no n'hi ha, estan davant del mar. O n'hi ha les dunes, hi ha passejos marítims, ja s'està veient què està fent Calafell traient el passeig marítim i ficant dunes, no?
que és el que nosaltres demanem, que hi haurà de platja del Miracle, un cop hi hagi el Mamotretó fora, un espai d'un ar ben protegit, com està la platja de la Paella de Torre d'en Barra.
Hi ha molts reptes aquí i allà, Lluís, per això també és important que us vagin seguint a xarxes, vagin copsant tota aquesta activitat. Més enllà de la concentració que ara ens anunciaves aquest 15 de novembre, com pinta el mes de novembre? Teniu previstes unes quantes sortides? La gent les pot trobar allà a la vostra pàgina web, a gata.cat. Com a tema interessant, tenim un altre germanament...
amb els xiquets del Serrallo, perquè el Lluís Marçà del Veta també forma, és un dels fundadors dels xiquets del Serrallo, i el dia 30 de novembre fem una sortida a meix al Montsant. Després, el dia 9 de novembre, celebrem el 60è dia de la muntanya de la FEC, de la quarta vegada i de la FEC, en la qual formem part, i aquest organitza el club esportiu Redis i es va cap a fons. Aquesta jornada és molt maca perquè cada...
cada any en aquesta data, el 9 de novembre, una entitat d'aquesta vegueria s'ha dedicat durant tot l'any, fins la data, a recuperar un camí. Llavors, aquest camí ha recuperat el mostre a la colla de grups de l'EFEC i llavors l'estrenem aquest dia. O sigui, compte que fa que a Catalunya el primer lloc on es va fer aquesta festa del dia de la muntanya va ser aquí al Camp de Tarragona. Per tant,
ens hem de sentir orgullosos d'haver sigut pioners i emprenedors en aquest aspecte. Després també ens anem a la Serra de Cavalls, el 16 de novembre, amb un guia especialista en la Guerra Civil, un guia que es diu Joan Carles Borrego, que és coneixedor de la toponímia dels plànols i és la seva feina, també escrivint llibres d'història. I després, com a
Com a data que ja vindrà, serà el desembre, que ja tindrem el dinar d'anar amb el Gata, però això ja en parlarem. Entesos, doncs ja en parlarem ben aviat, perquè tots els mesos us esperem aquí a l'Eco del Gaià. Avui hem tingut la veu del seu president, en Lluís Guerrera. Estarem pendents d'aquesta mobilització del 15 de novembre, també d'aquestes activitats que proposeu.
I, en fi, que celebrem també que tingueu aquest agermenament amb el Club Excursionista de Torre d'en Barra i que puguin sorgir activitats que siguin d'interès per la ciutadania. Lluís, una abraçada i que vagi molt bé. Molt agraït, com sempre, per donar-nos veu.