la vida quotidiana, l'empatia, això que hem perdut tant. I després la gran feina també que fan els xerpes, perquè aquí els xerpes estan tan acostumats a estar a grans alçades, i el xerpe té una cultura com que he de cuidar la persona que tinc al costat. Jo t'he portat a la muntanya, jo t'he de baixar de la muntanya. I també tracta una miqueta d'això.
Molt interessant, la veritat, sí, sí. Doncs vinga, recomanem també aquest documental, com diem, res que té el límite a través de RTV Play. Doncs ho deixem aquí, de moment. Molt bé. Recordem simplement aquestes tres sortides que tenim al calendari. Una altra vegada, la sortida de proximitat del diumenge 22 de febrer, inscripcions ja obertes, l'1 de març, la sortida a Montral, també diumenge, i la setmana següent, 7 de març, dissabte en aquest cas, sortida a la Tossa Palada, això amb raquetes
de neu. Les inscripcions, com sempre, a través de la pàgina web del Club Excursionisme, on també hi ha l'apartat per tema de socis, llicències i tal. Sí, que encara seguim agafant socis. És època alta. Sí, clar, principis d'any, com sempre, no? Sí, sí, i tant. Allà trobeu tota la informació al respecte. I, Àngels, això sí, diguem-ho tu, els horaris del club presencial. Els divendres de dos quarts de set a vuit de la tarda.
Doncs allà per anar a patar la xerrada una estona. I tant, i tant. Sí, sí, i així ens distreuen. Ja aniré jo algun dia, també. I tant, que pots vindre. I així, mira, has estat, no? Sí, alguna vegada vaig anar, no recordo què.
Vale, doncs ens agrada rebre visites perquè moltes vegades estem sols. En èpoques de verano, allí no passa ni... No passa ni el tato. O sigui, Josep, vine a Talagos, que allí estarem. Que podem convidar un cafè. Fins i tot convidar. Me t'arriba ja el bar al costat, no? Sí, sí. Molt bé, doncs vinga, Àngels, Paula, gràcies una vegada més. Ens veiem la propera, que vagi molt bé. Gràcies, adeu. Gràcies, adeu.
La ràdio de proximitat.
L'Eco del Gaià. Un temps per al medi ambient i la sostenibilitat a l'espai de Baix Gaià al dia.
Doncs a mi, espai pel medi ambient, sempre al Baix Gaià al dia, ens agrada rebre representants de les diferents entitats que treballen de forma activa, ja sigui a Torre d'Embarra, a diferents punts de la subcomarca del Baix Gaià, i avui tenim el JPEC Ecologistes de Catalunya, en concret un dels seus tècnics, el Ramon Ferrer, que és com la cara visible aquí a la Torre. Ramon, molt bon dia i benvingut.
Bon dia. Bé, al JPEC teniu projectes a molts punts del territori, és evident, però treballeu de forma activa a la zona dels muntanyans des de fa anys i panys, podríem dir. I ara, en col·laboració amb Aurora, esteu donant suport en diferents activitats que començarem...
a detallar de seguida. Començarem per l'agenda, si et sembla, perquè el pròxim dissabte faran extracció de flor exòtica, que no clean up, perquè aquest any suposem que no hi haurà tanta brossa.
Ho diem perquè el diumenge, la rua diurna del Carnaval, que passa pel passeig marítim a Torre d'en Barra, no van llançar confeti. Enguany es va decidir que no hi hauria confeti a la rua diurna, si després a la tarda la batalla del confeti, evidentment al passeig de la sort, o divendres i dissabte a la nit, però es va prendre aquesta decisió, entenc que per no perjudicar les dunes, la platja, tot aquest ecosistema que té fragilitat.
Sí, a més a més, a tothom que se li ha caigut confeti a casa sap lo difícil que és treure'l, ni amb l'escombra, l'aspiradora, etcètera, i costa molt de treure aquest material.
Llavors imagineu-vos a la platja que fins i tot les màquines, clar, les màquines treuen coses sòlides de dintre de la sorra i el confeti és molt difícil de treure. Llavors les platges són un territori de sedimentació de tot, és a dir, han d'arribar material de muntanya i han d'arribar material del mar.
i és un lloc on s'acumula tot. Llavors, per bé i per mal surten allà les vergonyes de la societat en general. I malauradament, de vegades, te pots arribar a trobar confeti a l'estiu, quan estigues la tovallola a l'estiu. Llavors, és com una brutícia, no? Jo entenc la festa que suposa el confeti, perquè m'agrada veure-ho i això,
Ja també últimament s'ha utilitzat més el confeti fet amb paper reutilitzat, no paper nou, i n'hi ha municipis que també s'hi han apuntat a aquesta manera d'usar-lo, i anem tirant tots una mica cap a aquesta direcció.
Per això dèiem, no hi haurà clean-up, suposem, tot i que si sempre trobeu coses les replegueu, però ens fem ressò d'aquesta activitat més immediata que forma part del projecte d'Aurora i que compta amb la col·laboració del GTE Ecologistes en Acció, també de la Regidoria de Sostenibilitat de l'Ajuntament de Torra d'Embarra,
i amb el finançament també del Fons de Patrimoni Natural de la Generalitat. És un projecte que té un abast molt ampli, parlem de molts mesos de feina, però de tant en tant es fan accions puntuals obertes al voluntariat
i es torna a repetir l'extracció de flora exòtica a l'espai d'interès natural de la platja de Torre d'en Barra i de Creixell. Aquest dissabte la cita tornarà a ser a Cal Bufill, allà al final del passeig a la torre. L'activitat es preveu que pot durar unes dues hores, de 10 a 12, bàsicament.
Sí, és una activitat agradable. Més de dues hores és practicar en un treball laboral. Llavors, el maco és que, com acostuma a participar força gent, es veuen uns resultats bastant impactants, del nombre de sacs que vas traient i això, perquè hi ha feines que, amb molt poc voluntariat, jo què sé, fer el seguiment de caixes o una cosa que comentarem després amb ratolins i això,
no és necessari i, de fet, fins i tot pot ser contraproductiu. Però quan vas a fer una neteja, més val concentrar molta gent un dia que anar repartint en molts dies poques persones, perquè com no veus resultats, tampoc hi ha un retorn d'autor... de complaents, d'alguna manera, de veure un resultat.
i quan n'ets poques persones i hi ha molta brossa al davant, ja es genera també una sensació de frustració. En canvi, quan en aquest cas el GTE organitza això i participa força gent, doncs és maco perquè ja veus els somriures, quan veuen tots els sacs recollits i això. També haig de recordar que aquest projecte, com és de molts anys, de tres anys,
i podem veure el resultat dels primers anys que, a diferència d'altres projectes, que és ensenyar el que hem fet i tallar la cinta d'alguna manera i ja està, no? I en aquest no.
Doncs és un treball de fons i que tindrà aquesta activitat oberta a tothom que hi vulgui participar. Si us hi voleu sumar, recomanen fer les inscripcions a tarraco.ecologistesenacció.cat, però...
que si us apunteu a última hora sempre porten material de més perquè hi pugui prendre part qui vulgui. Sempre porten guants. No sé si calen eixadetes o és una extracció manual. Perquè estàveu provant, Ramon, ens havies explicat en edicions anteriors diferents sistemes, des de soterrar algunes plantes, altres que s'extreuen. La feina grossa, la d'extreure canyes i quan cal maquinària, tot això ho fa Aurora, però aquestes són extraccions força senzilles, no?
Sí, justament del 14 al 20 d'abril vaig a una formació a l'Empordà d'un curs internacional d'una cosa que es diu Open Standards, que precisament el que fa és veure l'eficiència de les diferents accions que fem. Llavors, l'última acció que vam fer de voluntariat a Crisell, que va ser aquest dissabte passat,
van fer això. Unes plantes es van treure arrencant-les i les altres tallant-les amb una aixada. Llavors, com tenim delimitat el lloc, podem veure després si feia falta una cosa o l'altra o és igual d'eficient o no.
Perquè al final hem de ser com a eficients a l'hora de la inversió de temps i d'energies que invertim per veure els resultats. Clar, pensa que nosaltres tenim un Excel que crec que va començar l'any 98 o 2000 i poc i allà tenim milers i milers de plantes anotades en quin lloc els hem tret i tal, però sempre ho hem fet de la mateixa manera.
Llavors, ara la novetat en aquest projecte és que ens permet jugar una mica a fer aquest tipus d'experiments, petits experiments, que ho vaig consultar amb la Universitat de Girona, que estan especialitzats en dunes, i em van dir que podien ser fonament per fer articles científics, perquè jo ho veia com unes proves així com amb slides de fer...
amb no tanta estadística i tal, i van dir no, no, això és material prou per fer articles científics, perquè ho mesurem, mesurem els metres quadrats, el temps, les persones, les plantes que hi havia, les plantes que hi haurà després, etcètera. Però m'ha semblat que no tenia prou entitat i a la universitat vam dir que tenia entitat de sobres per compartir, perquè l'interessant és compartir el que nosaltres fem amb la resta de projectes de tota aquesta ajuda de la Generalitat, però també fora d'aquí.
Doncs interessant poder posar a l'abes aquesta experiència que pugui inspirar altres punts de costa del país i bé, serà doncs això, una activitat més aquest dissabte 21 de 10 a 12. L'altre dissabte el dia 28 torneu a quedar a Cal Bofill de la mà d'Aurora amb col·laboració amb el Get Ecologistes en Acció i l'Ajuntament
de Torre d'en Barra, amb la regidoria de sostenibilitat. En aquest cas serà per fer descoberta dels muntanyans. Aquí, Ramon, entenc que s'explicarà gran part de tot aquest coneixement que heu anat compilant.
a còpia d'anys perquè des del JPEC heu fet molta observació del terreny heu anat observant la progressió d'aquest sistema que és molt dinàmic i serà una oportunitat entenc que per parlar de la flora però també de la fauna no sé si per avistar fins i tot ocells perquè sempre dius que l'hivern és la millor època per veure alguns ocells
Sí, ara amb el canyès que ho tapa tot és més difícil. Els ocells que són més fàcils de veure són els que estan nedant a l'aigua, són grans, els deixen beure bé. I ara des que hi ha el canyès és més aviat escoltar-los perquè llavors són petits que van saltant d'algunes branques, d'algunes plantes o caminant per les dunes. Llavors ara l'observació està sent més dificultosa.
tot i que n'hi ha i són, però sí, va bé anar fent repassos, és a dir, hi ha la corba de l'oblit en l'aprenentatge i en el funcionament del cervell, però també com a societat. De fet, els projectes de gestió dels residus que funcionen millor són els que tenen en compte aquesta corba de l'oblit i es van fent com a repassos.
Llavors, com a societat està bé que no es perdi d'alguna manera la costum d'anar recordant el que tenim i aquesta és una oportunitat molt bona.
Doncs si teniu ganes de descobrir o redescobrir els muntanyans, també us podeu apuntar al mateix correu de tarracó, arrobaecologistes en acció, per anar dissabte dia 28 de 10 a 12. Tornem aquest cap de setmana, trobo que serà força intens, Ramon, perquè des del Japec...
Anireu a col·laborar amb Aurora, amb el suport del Museu de Granollers, que ja ens els ha citat alguna vegada, perquè posareu trampes per micromamífers i l'endemà anireu a veure què ha passat. Explica'ns una mica de què va això.
El Museu de Granollers és una entitat científica de primer ordre, en ratpenats, en papallones també, que si vols després també ho comentem, i que a l'hora que és una entitat científica molt potent, a més a més ha tingut la gràcia de compartir-ho amb la societat amb projectes de ciència ciutadana,
importades i copiades d'aquí o generades per ells, de manera que qualsevol persona sense cap mena de formació pot contribuir molt a la ciència i a la conservació de determinants grups d'espècies. Llavors, un grup d'espècies són els micromamífers. Hi ha un projecte que es diu CEMICE, que és seguiment de micromamífers. Llavors, el que es fa és que hi ha un protocol molt simple, que és posar-hi unes trampes que entren als ratolins o les musseranyes o el que hi hagi,
i es recullen l'endemà i llavors aquests animals es mesuren i es tornen a dir on estaven. I això a Catalunya no s'havia fet mai a les dunes, en cap espai d'unar s'havia fet mai, i aquest cada setmana vam acordar de fer aquesta prova amb el museu.
Aquí, com la garaella, d'alguna manera, ells fan com un repartiment de les trampes, posen 36, posades 6x6, 36, no?, i estan separades en un quadrat. Com les d'unes són allargades, aquí ho faríem diferent, que alguna vegada també ho hem fet amb aquesta disposició allargada,
No hi ha previsió que capturem res, per això no havíem fet cap crida pública, però parlant ahir amb els del museu van dir, bé, doncs feu una mica de crida pública i si ve algú informant-nos que hi ha moltes possibilitats que no trobem res, que sàpiguen que no... O sigui, quan fem alguna activitat pública, en principi ens assegurem que sigui l'època o que hi hagi moltes possibilitats de veure ocells o de veure papallones o ratpenats o el que sigui.
En aquest cas nosaltres en un principi no ho feiem públic, però ens van dir això, llavors avui farem un post o ho farem intern als voluntaris o la gent que vulgui venir que escrigui a projectes arroba gpeg.cat, que és el meu correu, i llavors li diré en el lloc.
concret que hi quedarem, etcètera, que encara no l'hem fet, llavors es posen uns esques en unes trampes metàl·liques, que són com uns petits túnels en els quals entren i no saben sortir. És a dir, quan entren la porta se tanca i no poden sortir. Llavors...
L'endemà ho recollim. Si fóssim al Pirineu, es passarien a recollir a mitjanit, es passarien dues o tres vegades per la nit perquè ja fa molt de fred i llavors els ratolins poden patir i poden morir-se.
o sobretot les mussaranyes, que necessiten menjar molt sovint. Llavors farem això i farem la prova aquesta a veure com funciona. Llavors el Museu de Granolles té un projecte, té molts projectes amb les papallones, que fa, no sé, crec que 30 anys o així que ja funcionen fent-ho amb...
que és un projecte que es diu Catalan Butterfly Monitoring Scheme, CBMS, que és que durant 30 setmanes les persones que participen un cop a la setmana fan uns recorreguts, uns petits recorreguts, en el cas de papallones o de vista, i van anotant les papallones que veuen i quantes de cada espècie en cada tram.
Llavors, com cada tram està categoritzat pel tipus de vegetació, al final surt una informació molt interessant i és que hi ha, com cada grup de plantes tenen unes plantes concretes, creuant les dades se pot arribar a saber quines plantes són importants per a quines papallones. És supercuriós.
i a més a més com és un projecte europeu que van començar els holandesos no els anglesos
A Holanda pràcticament tothom que participa són mestres de casa que no tenen feina fora de casa. És a dir, en realitat no cal ser biòleg o biòloga per participar. I ara han fet un altre projecte que és de 15 minuts, que és molt més simple, que tu vas a un lloc i durant 15 minuts a veure quines papallones veus i fins i tot hi ha una aplicació.
que t'ajuda a geolocalitzar i sondar des de valors científics. És a dir, en estudis científics s'utilitza aquest...
Perquè sigui l'esforç molt gran o molt petit sempre ha de ser el mateix, del mateix tipus. Si és del mateix tipus es pot comparar amb altres i se pot sumar altres dades. Si no es fa de la mateixa manera no se pot sumar. Llavors encara que sigui una cosa de 15 minuts és molt simple. Hi ha uns protocols que es poden buscar per internet. Poses 15 minuts papallones al cercador d'internet i t'ho troba ràpid. O Museu Granolles 15 minuts papallones o així...
I com aquest, doncs els ratpenats, que tenen molts protocols diferents, que la gent participa, revisant caixes. La setmana passada vaig ajudar una escola de Girona per videoconferència i ells penjaran una caixa niu a l'escola i faran el ciment a la canalla i penjaran les dades a la web del museu i penjaran el mapa de Catalunya i veuran que la seva caixeta està dintre del seu poble
i veuran tot de les que hi ha al voltant i les dades que l'altra gent són projectes aquests que fan petsoca i que a més a més tenen molt de valor. Molt bé, doncs projectes de ciència ciutadana que podem també experimentar aquí a l'espai d'interès natural dels amuntanyans. Per tant, si us hi voleu apuntar per aquest dissabte o diumenge escriveu a projectes arroba japec.cat.
Els darrers minuts a l'Eco del Gaià avui farem referència a alguns escrits que has fet, Ramon, perquè últimament estàs força prolífic, estàs escrivint articles. També participares al pròxim recull de treball del Centre d'Estudis. Quins són els temes que has abordat en aquests escrits? Sí, començo pel final. El Centre d'Estudis d'Inival de Mas periòdicament treu un recull de treballs. Llavors, és una cosa que sempre dic, a veure si algun dia m'animo i
I faig alguna cosa i llavors el que sí que hi he entregat és un treball que vam fer el 2023, que vam buscar una planta amenaçada aquí al Roquer, que és una ensopeguera molt rara.
I la vam trobar i li vam fer una cartografia i fins i tot n'hi ha més d'aquesta planta, l'Himonium giberti. El doctor giberti era un doctor, un metge de Vila Seca que va estudiar i va fer uns estudis molt interessants. Molt interessants per nosaltres perquè llavors va trobar foca del Mediterrani, va trobar llops, va trobar animals que ara serien com a impensables, fins i tot ocells de l'estepa.
i llavors li va donar l'Himonium Giverti se li va atribuir a ell perquè va trobar aquesta planta llavors aquesta planta aquí al Roquent en tenim molta de fet més que l'Himonium Virgatum que també vam fer una cartografia era tan simple com fer unes quadrícules de 10x10 metres
I veure si hi era o no hi era. I llavors això es va fer, aprofitant una noia, la Clàudia, que va venir aquí a fer una pràctica, li van facilitar tot el material així, a ser simple. Llavors ho publiquem, ja ha rebut les revisions que s'havien de fer i és correcte.
I els altres escrits he escrit pel Mònic i un altre he escrit similar pel diari de la Torre, la Torre d'Embarra Actualitat, del Jordi, i és pel temporal Harry. Em vaig veure pel Facebook que el John Palmer havia publicat unes fotografies des del dalt del seu terrat o del seu balcó que es veia als camps d'onars de la platja de la Paella,
i com la tormenta Harry, tota l'aigua passava pels costats. I això em va recordar un article del diari de Tarragona del 17 de març de l'any passat, del 2025,
en què les plantes han protegit el passeo marítimo. És a dir, es van recuperar les dunes en una platja bastant més estreta que la de baixa mar, i això té mèrit perquè quan les platges són molt estretes costa com a més de convèncer a la ciutadania de sacrificar, entre cometes, una part.
Llavors el Calafell el que es va fer va ser, van venir aquí a veure com funcionava això, nosaltres havíem fet una exposició, se'ls va explicar als comerciants d'allà, hi havia un regidor que encara hi és, l'Aaron Marcos, que ja té formació sobre aquests temes,
I els comerciants ho van comprendre molt bé, que les plantes absorbeixen l'energia i que tenen més possibilitats que continuïn tenint els seus negocis i el seu passeig, si són aquestes plantes, malgrat que es sacrifiqui una part.
Aprofitant aquesta fotografia, en la proposta d'article que ha sortit publicat al Mònic, treballo sobretot el tema de la biofòbia i en el que es publicarà en l'altre diari treballo altres aspectes més tècnics i així.
Molt bé, doncs, recomanem als nostres oients que llegeixin aquests articles. Tanquem així aquest espai d'avui de l'Eco del Gaià, aquí a Baix Gaià al dia. Recomanen-vos d'assistir a aquestes jornades, aquest dissabte 21, dissabte 28, als Muntanyans, i si voleu anar en aquests de Ciència Ciutadana, escriviu a projectes.japec.cat. Ramon Farré, com sempre, un plaer d'aprendre de la teva mà
Ens en retrobem en pròximes edicions d'aquí al programa. Gràcies.
Totes les coses bones arriben al seu final i a aquest programa li queden escassos dos minuts abans d'acomiadar-se fins a una nova edició. Però en aquest temps tindrem encara una estoneta per la reflexió. Sònia Camí, a veure, explica'ns quina és la frase cèlebre que s'ha escollit per un dimarts 17 de febrer.
Doncs avui he escollit una frase de Gustavo Adolfo Béquer, que va néixer un dia com avui, i diu que l'ànima que pot parlar amb els ulls també pot besar amb la mirada. Avui parlem d'amor. Avui parlem d'amor, i això que el dia dels enamorats per alguns va ser aquest passat cap de setmana. Per alguns, sí, sí. Per alguns, per alguns. Nosaltres som més de Sant Jordi, eh? Ah, aquí vull anar. D'altres ho celebrarem més endavant, d'aquí dos mesos. Però escolta, la qüestió és estimar-se.
I tant que sí. Sigui com sigui. I el dia que sigui. Qualsevol dia és bo. I deixar-nos estimar, també. Sí, clar. En aquest cas per l'audiència, eh? Sí. Vaja, hi ha el dia, el programa del de Fuller Ràdio, Ana la Torre i Roda de Barà Ràdio. Sònia, Raquel, que acabeu de passar un molt bon dia. Fins demà. Molt bon dia a tothom. Adéu-siau. Fins demà. Adéu-siau. I a tots vostès els enviem, doncs això, abraçades i els diem amb majúscules i cridant que els estimem i que els esperem demà a l'hora de sempre. Passiu bé.
Tu compañía de telefonía en Torredembarra es EGM Telecom. Te ofrecemos llamadas y datos ilimitados en tu teléfono móvil por solo 25 euros al mes. Y atención, si contratas la fibra óptica con nosotros, disfrutarás de 500 megas en tu hogar, más un teléfono móvil con 60 gigas de datos y llamadas ilimitadas, todo por solo 40 euros al mes.
Para más información entra en egmtelecom.com o llámanos al 611 527 377. 611 527 377. EGM Telecom, tu compañía de telefonía de proximidad.
Vols anunciar el teu negoci a Ona La Torre? Vols donar a conèixer la teva empresa als nostres oients a un preu molt assequible? Escriu-nos un correu a onalatorre.cat o envia un WhatsApp al 674-3608-92. 674-3608-92. Et podràs beneficiar de les nostres ofertes i preus especials. Ona La Torre, l'altaveu ideal per la teva empresa.
Cinema a la xarxa, com el seu nom indica, és un programa de cinema, però no és un informatiu de cinema. Cinema a la xarxa parla de la vida i el cinema reflecteix la vida. Cinema a la xarxa, amb en Víctor Alexandra.
Vols guanyar autonomia amb les noves tecnologies? L'Ajuntament de Torredembarra t'ofereix formació gratuïta per reduir la bretxa digital. Aprèn a fer servir el mòbil, navegar per internet amb seguretat i gestionar tràmits com les cites mèdiques. Una formació de 15 hores adaptada a la teva experiència i nivell. Inscripcions obertes al 877-01-6750 o al 012. No perdis aquesta oportunitat per digitalitzar-te. T'hi apuntes?
El coneixement sobre les plantes medicinals és un llegat que no s'ha de perdre, prové dels orígens de la humanitat i actualment és ben migent i necessari. Per això no et perdis el camí de les herbes amb la biòloga Alicia Herrera, un camí de natura, màgia i medicina que en seguir-lo ens porta a la descoberta dels sentits i sensacions.
Vols estar al dia de tot el que passa a Torre d'Embarra? T'agradaria fer tràmits des del mòbil, comunicar incidències en un clic o... Notícies en xarxa Bon dia, són les 11, us parla Maria Lara.