L'Eco del Gaià, el magazín d'Altafulla Ràdio, Ona la Torre i Roda de Barà Ràdio.
Doncs un dimarts més aquí a Baix-Gallà al dia. Dediquem un temps a parlar de medi ambient, de sostenibilitat i ho fem amb gent que trepitja el terreny, amb activistes, ambientalistes, naturalistes i avui és el torn del grup ecologista de Tarragona i l'Ebre, el Get Ecologistes en Acció. Per això donem la benvinguda aquí a l'estudi al Víctor Álvarez, el seu coordinador. Com estàs, Víctor? Bon dia, molt bé.
Ara feia dies que no ens veiem perquè l'últim camí que us tocava intervenir aquí al programa estàveu justament de forma simultània oferint una roda de premsa a Vandellós i parlàvem amb el teu company, amb l'Eloi Nolla, un torrent que porta també molts anys en actiu.
Conscienciant sobre els perills de la nuclear, de fet és un tema que des d'ecologistes en acció esteu transitant, esteu sempre molt atents a tot el que té a veure amb les novetats que van anunciant a l'entorn de les nuclears perquè sabem que volen allargar la vida útil de les centrals i vosaltres en aquest sentit aneu fent com una feina de fons, podríem dir, una carrera de fons.
Sí, exacte. Aquest és un tema que diguéssim que en la propera dècada serà bastant actual. En els propers anys, recordeu, dic de memòria que era 28, 32, 35 o algo així aproximadament, són els tancaments programats que es tenen en la idea de tancar dels tractors nuclears catalans, en aquest cas, que diguéssim Vandellós i Escó.
Clar, nosaltres això és una lluita històrica que sempre hem batallat, perquè creiem que l'energia nuclear no és aquella energia més neta ni és per la que hem d'apostar per diverses raons. Una d'elles, primer de tot, és la perillositat. L'energia nuclear és una energia que pot ser molt fructífera a nivell energètic de producció, però comporta un gran perill. I no ho diem nosaltres. Vam tindre un accident aquí anys enrere, ja fa 30... Jo encara no havia nascut, però ja fa més de 33 anys que vam tindre un accident, no?
Després hem de tindre en compte també, ja ho estem veient en les guerres d'Ucrània i Rússia, que els centres urquilars són un objectiu militar perquè saben que fa molt mal en un territori quan això hi ha un problema. I a banda d'això també hi ha altres raons. Una podria ser, per exemple, la gestió dels residus. No existeix una gestió actualment dels residus. Amagar brossa sota terra durant milers d'anys no és gestionar-ho, és deixar el problema pel que vingui després. Llavors això ho hem de tindre molt en compte.
I alhora també hem de ser conscients que el fet que hi hagi aquesta energia nuclear, tal com està realitzada la legislació espanyola, el fet que existeix una energia nuclear va en contra de l'amplitud, de l'augment de l'existència d'energia renovable. Per què? Perquè tot tipus de producció energètica, ja sigui nuclear...
Renovables són l'aereòlica, ja sigui el combinat, sigui la que sigui, tenen un ordre de preferència d'entrada a la xarxa per poder entrar aquesta electricitat. Clar, parar una central eòlica és molt fàcil. És un botonet i és parant els molins, però parar una nuclear no és tan fàcil. Llavors, què passa? Doncs que sempre la primera energia que es permet entrar a la xarxa és la nuclear.
Llavors, clar, com volem augmentar aquest desplegament d'energies renovables si donem prioritat a l'energia nuclear? És impossible, no? Llavors, hem de lluitar, hem de comprendre que vivim en un estat, en un país en el qual tenim molt de sol, tenim molt de vent i tenim molta aigua. Llavors, tot això, bueno, molta aigua, aigua marítima, no? M'ho diria que diguéssim, o en aquests punts, en altra muntanya, tenim aigua dolça, però molt poc en aquest cas. Però sí que és cert que a nivell de la península tenim moltes formes de producció energètica renovables que no comporten tants perills com la nuclear i si tenim aquesta solució, per què no l'aprofitem?
Deixem-nos de fixar en Alemanya, en França, perquè a Alemanya ja li encantaria tindre el sol que tenim aquí. Llavors, cadascú hem de veure què és el que tenim en el nostre territori. I nosaltres podem sobreviure sense nuclears. Llavors, hem d'apostar per això. Altres països tindran altres problemes, però nosaltres no ens hem de comparar. Espanya és una illa, a part tenim aquest problema d'energètic, ja vam tindre l'apagó, no?,
en teoria hauríem d'estar interconnectats amb Europa, cosa que no s'està produint perquè França ho vol vetar, està posant traves, lògicament, quina casualitat que França és el màxim país nuclear que hi ha, i posa traves perquè aquesta energia o aquesta electricitat energètica que vagi cap a França no pugui passar, per així no fer competència a la seva producció energètica nuclear.
I tot això és un tema molt dens, però s'ha tindrà molt en compte, perquè sempre diuen coses boniques de les nuclears, com que és la millor, no contamina, no produeix CO2, però sí que produeix residus nuclears, que és molt pitjor, radioactius, i la producció de la infraestructura d'aquesta nuclear són tonelades i tonelades de ciment, que la indústria dels ciments és una de les indústries que més CO2 es produeix. Vol dir, potser al moment de producció energètica no es produeix CO2 en aquell just moment,
però tot l'anterior per la construcció i tota la part posterior de la gestió del residu, logicament, és totalment insostenible. Clar, només es fixa en... Ah, produïm energia i no fem CO2. Bueno, en aquest punt, justament, és cert, no produeix CO2, l'energia nuclear, però bueno, i tota la resta, el davant i el després, en produeix a grans quantitats. Llavors, hem de ser conscients en aquest tema i que no és la solució perfecta. I això ho pot veure a França, fins i tot. França és el màxim país exponencial del tema d'energia nuclear,
i actualment no et puc dir el nombre el dia de 8, però aproximadament el 50% de les nuclears està tancades. Per què? Per problemes, per falta d'una activitat adequada, i estem parlant que és una empresa pública, també. Llavors, clar, aquí estem veient quan el màxim exponencial d'energia nuclear té una gran quantitat parades, tan bona no és, no? Si no, ells en tindrien, i vaja, i amb tots els sectors nuclears que té, podria donar energia a tot Europa. Per què no ho fa? Doncs perquè realment no tot el que brilla és oro, no? Doncs en aquest cas és un exemple.
Tindreu una campanya, com dèiem, de llarg recorregut, la intensificareu també les pròximes setmanes, però si et sembla, Víctor, anem també a parlar d'accions concretes que fareu aquí al Baix Gaià, perquè esteu fent una sèrie d'accions en voluntariat a l'Espai d'Interès Natural dels Muntanyans, entre Torredambarra i Creixell,
esteu promovent l'extracció d'espècies invasores. En parlàvem amb en Japec, amb en Ramon Ferrer, perquè és una acció que feu conjunta, Aurora, Japec i altres, el GT Ecologistes en Acció.
Sí, exacte, és un projecte que el pilota, que diguéssim, qui l'encapçala és Aurora, i després estem al GPEC, que és la part tècnica, i des d'ecologistes, que és la part del voluntariat, en el qual entre les tres entitats fem aquesta simbiosi, ens ajuntem, i el que fem és unir esforços i coneixement per fer un conjunt d'activitats a l'espai d'interès natural d'aquí de Muntanyans, a Torrent Barra i de Creixell,
per millorar el que seria la seva salut ambiental, el seu ecosistema. En aquest cas, principalment, fem moltes tipologies d'activitats, des de descoberta de l'espai, per si hi ha gent que encara no se'l coneix, o a vegades el coneixem de vista, però ens l'han explicat, i està bé que ens ho expliquin, perquè sempre són curiositats que anem aprenent. Això que diuen que mai tenies a dormir, sense saber una cosa nova. També fem altres activitats, com podria ser més de cara a l'estiu, el tema clean-ups, per la pressió humana que hi ha a la zona i aquesta producció de residus, o aquesta generació que abandonem en aquell espai.
Hi haurien d'altres com podria ser la coneixença del món dels ratpenats, com viuen, com s'alimenten, com el seu habitat, així com el Corriol Cama Negra. El Corriol millor aquí a la zona ja és un dels més coneguts, perquè el GPEC fa molt bona feina amb això. I per últim, el que fem per intentar millorar és l'activitat d'extracció de flora invasora.
que en aquest cas, en aquests dos quilòmetres ben llargs que hi ha de muntanyans, si no m'equivoco, o ara no sé exactament la mesura, però en tot aquest espai, clar, és molt territori, moltes plantes, i llavors no totes són les adequades. I poquet a poquet ja portem un parell d'activitats d'extracció, i comencem des del Club Marítim i anem entrant, no? I des de Creixell començaríem des del Gorg i anem entrant cap endins. I anem actuant i anem tancant totes aquestes espècies invasores de flora.
Són activitats molt agraïdes, normalment la gent que hi participa està molt contenta, no són grans esforços físics, sinó que és ara que s'està bé els medins amb el solet a la platgeta, no?, recollir algunes plantetes, treure-les, i la part bona és que també amb el GPEC fem diverses estudis científics, no?, que diguéssim, algunes únicament és una simple extracció i la llancem a la brossa,
una altra fem una extracció i després es deixem en el mateix lloc perquè s'assequin, a veure si la planta té aquesta capacitat de regeneració, si les llavors tornaran a sorgir, o el fet que hi hagi sorra a sobre ja la deixaria matant, o per últim ja el que tindríem és el fet d'arrencar-ne algunes plantes, perdó, sense arrencar-les, sinó que llançar-los un munt de sorra a sobre per fer 20-30 centímetres, a veure si amb aquesta grossor de sorra la pròpia planta tampoc ja no té la capacitat per tornar a sorgir.
Aquests són petits experiments que es fan en espais acutats, metres quadrats, tot ha seguit mètodes científics i tota aquesta informació que anem recopilant després li passem a la Generalitat. I això ens servirà tant a l'administració per tindre coneixement de les activitats i actuacions que estan realitzant com alhora nosaltres com a entitats també doncs conèixer quines són aquelles accions
més adequades per eliminar aquesta flora, aquestes plantes invasores. Perquè fins i tot, per molt que coneixem avui en dia, hem de ser conscients que no ho coneixem tot i encara estem fent tècniques o aprenentatges de veure quina és la millor solució o com alguna planta invasora s'adapta al nostre entorn o com lluita per combatre. Clar, tot això a vegades l'única forma de saber-ho és fer-ho, esperar el temps i veure el resultat.
Això és la ciència i això també ajuda, perquè aquesta ciència no només es fa als despatx, no només es fa als laboratoris, sinó que també es pot fer ciència a ple carrer i una ciència liderada per voluntariats, per ciutadans, i això és molt agraït.
Molt bé, clar, parles de voluntaris que no tenen per què tenir coneixements sobre biologia, sobre botànica, i en aquest sentit entenc que vosaltres els hi doneu eines per aprendre a identificar els diferents tipus de plantes que no tocaria que fossin allà, i en cada cas, com les voleu extreure, no?
Exacte, en cada una de les tipologies, principalment tenim com 3 plantes així més destacades, però n'hi ha més, però en aquestes 3 que ens fixem, doncs és això, els ensenem en fotografies, anem en persona al lloc, perquè clar, una fotografia pot estar molt bé per visualitzar-la, però tampoc no té el mateix aspecte a primavera, a l'estiu, que ara a l'hivern, llavors clar, tot va canviar, ara que diguéssim estan més seques, llavors clar, ara ho veus tot marronet, llavors és diferent a l'estiu, que potser a la primavera que serà més verd o fins i tot alguna, pot ser que amb alguna floreta, pot ser més fàcil d'identificar-la.
Però tot i això, la part bona és que continuen sent certament fàcils d'identificar. Sempre pot haver alguna que s'assembli molt, alguna local, i llavors sí que hem de dir, ep, amb compte aquí no n'arrenquem a anem bé, a part saber que arrenquem la dolenta i no arrenquem la bona.
però d'altres què passa? Que són plantes que no són de la zona i llavors destacen una miqueta, que diguéssim. Llavors és més fàcil. O potser aquests períodes sí que s'han adaptat, però a l'hivern els costa més, llavors es posen més marronetes i altres queden més verdes. Sempre hi ha alguna coseta
que el simple fet de no ser plantes típiques o autòctones d'aquí de la zona, doncs és més fàcil que hi hagi algun detall que ens permeti una major identificació, sobretot pensat per persones, com bé dius, que no tenen coneixements ni de biologia ni de ciències, sinó, jo soc de lletres, no?, personalment, i vaig a fer l'activitat i també sempre s'aprèn, i està molt bé. No es necessita cap coneixement ni estudi inicial, únicament és tindre ganes, anar a vora del litoral a la platgeta un cap de setmana amb el solet ara l'hivern, que està molt bé,
I no res, un parell d'horetes a participar, conèixer gent, compartir moments i sobretot ajudar a millorar el medi ambient del municipi. Doncs si algú s'hi vol sumar, és millor fer inscripció prèvia o s'ha d'anar en un lloc en concret?
Sí, nosaltres demanem si pot ser que facin una inscripció al correu de tarraco.ecologistesenacció.cat Igualment, ja us presentem després per xarxes, farem difusió perquè la gent també pugui estar atents a les xarxes d'una a la torre o d'ecologistes o d'un dels altres grups perquè s'hi puguin inscriure i agraïm una inscripció més clara pel tema del control de material, guants, bosses, si hem de portar algunes petites eixadetes perquè depèn de quina planta té una rera una miqueta profunda, no? Llavors, únicament és per temps organitzatiu.
Si algú el dissabte pel matí s'ho pensa i diu, ostres, mira, vull participar i no m'he apuntat, no hi ha cap problema, poden vindre. Sempre portem material de més, però s'agraeix, si algú ho sap ja i pot informar, s'agraeix per tindre una certa previsió. Doncs parlant de previsió, és aquest dissabte de 10 a 12 aproximadament, el punt de trobada és Calbofill? Exacte, sí, serà aquest mateix dissabte de 10 a 12, el punt de trobada serà Calbofill.
Farem una activitat bastant amena perquè començarem també al costat de... per aquella zona del Club Marítim, no? Comencem per aquella part i seran dues horetes molt amenes, l'escola explicarem, coneixerem gent i a l'acabar farem un petit pica-pica, no?, un petit benefici perquè aquesta serà com una jornada, volem realitzar un parell de jornades anuals, doncs per fer aquesta trobada, no?, també de voluntaris i intentar fer així una jornada més maca, més en família.
I en aquest cas, per la finalització, portarem un petit pica-pica perquè la gent pugui estar allà, pugui recuperar aquestes forces que hagin invertit per ajudar el medi natural. Això és un win-to-win, tots ho guanyem. Molt bé. Doncs això és el que et volia preguntar, eh? Com hi guanya la platja, també? El per què es treuen aquestes espècies?
L'argument bàsic és perquè no haurien de ser allà, han arribat per diversos factors, però teniu detectades algunes de les afectacions que provoquen? Fins a quin punt heu detectat alteracions?
Alteracions, principalment, a vegades poden ser diverses. Algunes poden ser que directament unes tenen un creixement molt més ràpid que d'altres i llavors la seva proliferació, la seva multiplicació és molt més ràpida, ocupa més espai i llavors no permet que aquella planta que és d'un creixement més lent pugui ocupar aquell espai, perquè quan vol arribar les altres que són de creixement més ràpid ja han ocupat aquest espai.
O també hi ha altres formes que són com les alfombres, les catifes. El Carpobrotus, els dits de bruixa, que és la més coneguda. Aquesta verdeta que fa una flor rosa o lila, blanca, depèn del tipus. L'estiu que és molt comuna per aquí, aquesta és molt invasora i és molt agressiva. Per què? Perquè aquesta sí que creix i va fent una catifa.
i aquesta catifa va tapant tot. Llavors, per molt que hi existeixi una planta que aquesta passa per sobre, la tapa completament i aquella planta sense llum i que un patint contra l'invasora no pot i acaba morint. Llavors, per aquesta raó és molt important el fet d'anar participant, anar fent aquestes extraccions i ser conscients que no és una cosa que diguem ho fem un dia i ja s'ha acabat. No, les plantes, llavors, això són un conjunt d'activitats que hem d'anar repetint al llarg de dos, tres anys per veure realment
al cap d'aquest temps podrem comprovar si les activitats que hem fet han estat adequades, hem fet un pensament adequat perquè no proliferin, o potser ens hem equivocat i no ha estat tan bé i ha anat augmentant, vull dir clar, aquí també és una miqueta prova-error. Científicament es coneixen algunes coses, però hi ha d'altres que encara no. Doncs anem fent i creiem, i pel que es veurà,
que tot anirà bastant bé. Vull dir, millora, el més probable és que una millora segur que n'hi hagi, no ho sabem si serà l'espera del 100% i que no torni a haver-hi, cosa que lògicament és impossible en aquest món globalitzat, però sí reduir la seva presència a molt mínima i que llavors els propers anys no en sigui...
Anar a fer aquesta inspecció, aquests punts negres que poguessin dir, mira, actuem aquí i ja està. I és anar fent un control, perquè hem de ser molt clars que si deixem de fer un control, en uns anyets, la natura torna a invadir, torna a fer, i per desgràcia, per la presència humana i per la nostra acció, és el que fem que hi hagi més invasores en aquell espai que no haurien de ser-hi.
I entenc que també aquest exercici que feu aquí després pot ser extrapolable a altres punts del litoral. Aquests experiments, en certa forma, poden servir per exportar aquest coneixement a altres indrets.
I tant, això és una informació que es pot compartir. Aquí hi ha muntanyens que tenim una preciositat d'un sistema d'unar, que diguéssim a part de l'Ebre, tenim muntanyens que aquí a la província no ens poden encaixar, tenim dues meravelles de la zona. I clar, això serveix per compartir coneixement, perquè fins i tot des del GPEC tenen contacte amb la UB o la UAB, alguna de les universitats de Barcelona, on també persones expertes en aquest tema també estan en coneixement i el dia del que estem realitzant.
I aquestes persones expertes, doctores, són les que ens diuen, escolteu, anem a fer una prova, intentem en comptes d'arrencar-la, posem-li 30 centímetres de sorra, a veure si la planta té la capacitat de la llavor que es quedi i tornar a sorgir, o el ser 30 centímetres és massa i la llavor s'acaba inutilitzant.
Clar, a vegades és això. Els propis científics, els propis doctors, tampoc no ho saben. Tenen teories i s'han de comprovar. Doncs en aquests moments és un moment també per poder anar a comprovar. Podem fer noves tècniques per veure com van i les tècniques que saben que funcionen per assegurar-nos que el treball efectiu hi serà.
Doncs ja ho sabeu, si teniu ganes de sumar-vos i d'aprendre una miqueta més a com és l'espai d'interès natural dels muntanyans, apunteu-vos a aquesta activitat dissabte de 10 a 12. El correu és tarraco.ecologistes.acció.cat i allà sereu rebuts amb els braços oberts i amb guants i bosses per fer feina. Víctor, més cites, perquè aquest mes de novembre torneu a impulsar una nova edició del Mercadet d'Intercanvi i avisem amb temps
Perquè si hi ha gent que té coses per casa que puguin aportar, és moment de posar ordre. En què consistirà una mica? Quins són els objectius?
Sí, el mercat ha de canviar aquesta edició, serà la novena edició, ja podem dir que és una activitat bastant consolidada aquí al municipi, i en aquest cas la segona edició, que sempre que diguéssim fem un mercadet de primavera i un altre tardor, en aquest cas toca el de tardor, i és el que coincideix amb la setmana de prevenció de residus de la Unió Europea, a nivell europeu que s'impulsa,
Llavors, nosaltres el que fem, com sempre, és promoure aquest canvi de societat o de consum. Estem acostumats a comprar, comprar, comprar, i també existeixen altres formes de sobreviure, com podria ser la compra, però no de primera mà, sinó algú ja utilitzat un preu més raonable, però que encara té ús, o fins i tot a l'altura que hi ha l'intercanvi, que això és una cosa que avui en dia hem perdut,
I l'intercanvi només es té com quan fem coses dolentes, algú fora de la llei, llavors allà els truques sí que existeixen, però després dius, però en el dia a dia un truque que pot ser totalment correcte, jo et canvio aquesta cosa que no la vull però necessito la teva i viceversa igual, no la realitzem. I dius tu, però perquè ens estem autoobligant haver de passar pels diners. Quan dius, escolta, que els diners no fan falta, realment. Els diners és un simple intermediari per facilitar coses, però si podem fer un intercanvi directe, per què hem de dependre dels diners?
A nivell social creiem que és obligatori, però no ho és. Llavors, amb aquest marcadel el que intentem és impulsar aquestes noves concepcions de segona mà, intercanvi, perquè totes les paradetes tindran un petit espai on tindran 4 o 5 objectes per intercanviar, per anar fomentant poquet a poquet aquest intercanvi entre la ciutadania.
Som conscients que no estem acostumats a nivell social a fer intercanvis, però hem d'anar potenciant perquè la gent sàvia que dos vegades a l'any, ni que sigui, hi ha aquest punt d'intercanvi en el qual es poden fer bons truèques, que diguéssim. I no només això, sinó que també tenim l'espai de caldània, la reutilització d'objectes, que l'Ajuntament hem posat una parada de temps cada any, que allà podem aprofitar per anar a agafar alguna cosa sense haver de fer un truèque o a canvi d'alguns quilos de menjar per després poder-los donar.
i és l'aprofitament d'aquests objectes, disminuir la generació de residus. Això és el més important.
D'acord, doncs bàsicament quins objectes són els que poden servir per participar en aquest intercanvi? Per participar tothom. En aquest cas, si hi ha algun ciutadà o voltant del municipi que ens escolti, poden participar. Avui també farem més difusió per xarxes i enviant un correu també al mateix tarraco.com i dient que volem posar una paradeta. Nosaltres els demanarem quin tipus de materials porten per tindrà una organització de les ofertes que fem
i ja estan no han de pagar res, en aquest cas és gratuït, perquè nosaltres assumim els costos de les taxes a canvi que cada paradeta potenciï l'intercanvi. És aquest intercanvi que fem nosaltres, mira, tu no em dones diners, jo no vull els teus diners, però alhora l'intercanvi és que posis un espai perquè la gent pugui intercanviar. És una altra forma d'intercanvi, no? I és anar-ho potenciant. I aquesta activitat serà el proper dissabte, 22 de novembre, és a dir, dintre aquest cap de setmana no, el proper, i serà de 10 a 2 de migdia a la plaça Mossèn Joaquim Brunat.
Llavors, si algú ens està disfrutant i té moltes coses i vol posar una paradeta, pot contactar amb nosaltres i li donarem un espai. I si algú té alguna coseta però no tant per posar paradeta, cap problema, que les agafi i el dissabte de 10 a 2 que passi per la Pressemocent Joaquim Boronat i allà podem mirar de fer algun truc, algun intercanvi i veure quines cosetes ens hi trobem per allà.
Molt bé, doncs ja ho sabeu, 22 de novembre de 10 a 2, al Centre Neuràlgic de Torredambarra. Per acabar, Víctor, teniu xarxes actualitzades, Instagram, Twitter, etcètera, que us busquin, oi?
Sí, que ens busquin, igualment ara en el dia d'avui també aprofitarem i farem una col·laboració amb vosaltres també per compartir, i així la gent no ens té trobats, doncs que vosaltres que us tindrà, doncs a partir d'allà que arribi amb nosaltres, i ja està, i animar tota la gent a participar tant en aquest dissabte com el vinent. Fantàstic, doncs així tanquem l'Eco d'Alga ja amb aquestes dues cites. Avui amb Ecologistes en Acció, amb el GT, ens ha acompanyat el Víctor. Fins la pròxima i que vagi molt bé. Fins la propera.
Baix Gaià al dia. T'expliquem el territori.