L'Eco del Gaià. Un temps per al medi ambient i la sostenibilitat a l'espai de Baix Gaià al dia, al magazín d'Altafulla Ràdio. Ona la torre i Roda de Barà Ràdio. L'Eco del Gaià.
Fins demà!
Doncs som-hi. Comencem nou any i comencem nova temporada de l'Eco del Gaià, aquest espai on parlem amb diferents responsables, activistes, ambientalistes, que tenim trepitjant terreny aquí a la zona del Baix Gaià. I avui ens acompanya des del JPEC, el grup d'estudi i protecció dels ecosistemes catalans, ecologistes de Catalunya, el seu tècnic Ramon Ferrer, que el tenim aquí. Molt bon dia, Ramon.
Bon dia. Bon dia i bon any, perquè ja fa dies que hem començat el nou any, però comencem nova temporada. I bé, avui farem barans del 2025, que és una cosa molt típica que fem a l'inici d'any, centrant-nos en un àmbit d'actuació que des del Japec i tu personalment teniu molt en compte, que és el dels ocells i de tots els que fan parada, d'aquells que hi viuen de forma habitual, però també...
aquestes migracions tan interessants que podeu observar en el seu trànsit entre Europa i Àfrica, perquè aquí han fet parada i fonda durant molt de temps molts ocells, i bé, teniu dades que...
No sé si som preocupants d'entrada, Ramon, però m'agradaria que ens expliquéssiu perquè no només teniu vosaltres les vostres pròpies observacions i de tots els voluntaris, sinó que esteu en contacte amb xarxes d'observadors de diferents punts.
Sí, és a dir, moltes vegades s'explica molt bé una globalitat amb l'expressió d'una localitat. Llavors,
Hi ha una xarxa d'observadors arreu del planeta, que està coordinada amb una base de dades planetària que es diu GBIF, a la qual hi van aparar totes les dades d'observacions, no només d'ocells sinó de plantes, de bolets, de qualsevol cosa.
Llavors tenim la sort que aquí a Catalunya hi ha una associació que es diu Institut Català d'Ornitologia, que porta molts anys treballant, abans teníem un altre nom, el grup d'anellament, i ells coordinen la...
la recepció i la coordinació i la validació, perquè de vegades hi ha dades que no són correctes, de les dades que reben d'ocells, però que ara fins i tot coordinen la recepció d'altres grups d'animals i flora perquè estiguin coordinats amb aquesta xarxa validada a nivell internacional.
Llavors, bé, tenim aquí a Catalunya aquest grup molt actiu i tenim la sort de tenir-los a prop i ho tenim tot en català, etcètera, que en altres parts de l'Estat o en altres països no tenen aquesta sort. I vosaltres, a més a més, cada... no sé si cada any o de tant en tant aneu fent els cens d'ocells i només començar l'any vau fer els cens hivernals, la 33a edició.
Sí, fa 33 anys. Amb això hem estat molt constants. No ho coordinen el GPEC, ho coordinen un parell de germans que es diuen Jordi i Albert, que és el bàsquet de Luca, que són uns nois que són del barri de Sants, que un ja s'ha establert aquí, a més a més la seva parella és d'aquí, la Vanessa, i ja tenen casa aquí, ja viuen aquí, i l'Albert. Llavors ells són els coordinadors d'aquest cens hivernal,
aquí als muntanyans. Ho coordina la Generalitat i clar, hi ha un conjunt de dades brutal, perquè a més a més, mentre que en la resta de zones humides de Catalunya es feia, perquè això es fa només en zones humides per ocells aquàtics, però nosaltres ho fem de tots. A més a més de fer-los de tots, aquí a més a més de posar presència i absència, es compten el número d'ocells des del primer cens, que això no es fa en tot arreu.
Llavors, clar, aquí en sorten, doncs, això, els 1984 ocells de 74 espècies diferents, no? Llavors és un sens que no és com un sens popular, sinó que venen gent que en saben molt, com ells dos i altres que venen experts de fora d'aquí,
Jo els acompanyo molts dels censos, els acompanyo perquè jo sí que veig alguna cosa i ho escolto, però és que ells són com uns auesos, vull dir que jo al seu costat no enganxo gaire, però bé, els ajudo, els porto al telescopi, vaig mirant i fent veure que trobo coses així, però ells són els que realment aixequen l'esperadius i tot el que va sortint.
I sí, és molt interessant per aquesta continuïtat i aquest volum de dades tan extraordinari que no es dona en gaires llocs de Catalunya ni de l'Estat. Doncs aquests són els resultats. 1984 ocells, 74 espècies. Clar, podeu fer comparativa perquè, com deies, fa anys que estan estudiant diferents zones i entre elles els muntanyans.
Sí, clar, la mecànica és que ens trobem just abans de la sortida del sol i fins que no es pot no deixem de mirar ocells. Llavors ens repartim en dos grups, ens trobem a l'Organització de la Marítima Surt, sempre és a principis d'any, es fa de manera coordinada tot a Catalunya en diferents llocs perquè els que nosaltres comptem no estiguin repetits d'altres llocs
i coordinar la Generalitat. Llavors el que fem és uns marxem cap al sud i altres marxem cap al nord. Llavors per diferents zones podem comparar si aquella zona hi ha hagut algun canvi o no. A nivell global a l'hivern el número d'espècies no ha variat gaire. On se troben les diferències més grans és a l'època de migració perquè són ocells que depenen més
del tipus de lluent d'aigua que queda obert. I això sí que precisament aquests dos germans van fer un estudi el 95-98, 4 anys seguits, de mirar els diferents ocells aquàtics a la pas de primavera, que es diu prenupcial,
I d'aquelles 26 espècies ho van repetir 20 anys després. D'aquí la importància de fer aquests estudis amb bastants anys de diferència per veure les tendències. Llavors, de les 25 espècies, 15 han desaparegut aquí. O sigui, 15 no s'han tornat a observar aquí d'aquests ocells limícoles. Els limícoles són, per entendre'ns, aquells ocells de potetes més o menys llargues i viecs més o menys llargs.
que van menjant pel fang, vorejant les vores del llim, per això ve la paraula limícola. A la gent que ens escolta segurament molts no els sonarà perquè són noms així bastant rars. La balona, la xivitona...
la gamba roja, la gamba verda, la gamba groga, molts ocells de cames llargues, hi ha molts ocells aquests i llavors, clar, perdre el lluent d'aigua i col·lapsar-se amb el canyès, que són temes que ja hem parlat aquí diverses vegades, doncs aquesta és una de les conseqüències que es noten més, no?
Si ara es torna a repetir, segurament de les 15 augmentarien el nombre d'espècies extingides perquè òbviament no troben un forat, una terra per menjar les bordes de l'aigua. Un dels canvis que s'ha produït arran de la disminució de la làmina d'aigua precisament és aquest, el fet que hi hagi menys aus de les que hi havia habitualment.
Em van parlar fa un parell de programes perquè et preguntàvem precisament per com havien quedat els muntanyens després de l'incendi perquè ens explicaves. Sobretot ha afectat canya, o sigui que no era tan preocupant com podia semblar per l'aspecte de les flames, però no s'han cremat les canyes que estan dins de la lámina d'aigua. Això continua amb aquesta problemàtica.
Sí, s'ha cremat un trosset petit. De fet, hi ha espais naturals que fan cremes controlades perquè surti el canyís, tot i que les cremes controlades s'han d'anar repetint per esgotar d'alguna manera l'energia dels sucres de les arrels.
Llavors, en aquesta zona, per exemple, va sortir un becadell, que és un tipus d'ocell que no es podria veure, segurament, en aquesta zona cremada aquest hivern, que és un ocell que es pot veure en llocs amb aigua més o menys oberts, sense canyís. Llavors, per exemple, allà em va sortir. I ara està ple d'insectívors que aprofiten els insectes que estan allà, en la zona cremada.
Llavors, en creixer el número de la superfície de canyes, el número d'espècies va augmentar, però després va tornar a caure. És a dir, una percepció que canviem un ecosistema per un altre, en principi es veia com una cosa que tenia un balanç neutre, però després el balanç ha sigut negatiu, ho tenim demostrat amb dades.
Avui estem parlant d'ocells i, de fet, és com la via d'entrada moltes vegades a l'ecologia, o has comentat alguna vegada, a l'afició per l'observació del medi natural. I dius que l'hivern és de les millors èpoques de l'any per poder-se aficionar a l'observació d'ocells.
Sí, totalment. És a dir, clar, ara aquí als muntanyans, degut a aquest col·lapse del Canyís, costa molt més veure ocells, ja ha deixat d'estar en el rànquing dels millors llocs de veure ocells d'aquí del Baix Gallà o d'aquí de Catalunya, però sí, sí, l'hivern, el que ens passa a l'hivern és que venen molts ocells del nord,
Els arbres de fulla caduca deixen de tenir fulles i si hi ha ocells es poden observar millor, els petits, perquè el lloc pitjor per començar a mirar ocells són els boscos, perquè són ocells molt petits, estan a contrallums, no paren de bellugar-se, estan darrere de les branques, de les fulles, etc. I és el pitjor lloc per començar a mirar ocells. En canvi, els llocs oberts, com les iacunes, les maresmes, que hi ha els ànecs, que venen a l'hivern...
o a la costa que venen les gavines i tal, que són ocells més grossos, que es queden més quients, que es poden observar més fàcilment, doncs clar, és una afició que sempre nosaltres recomanem l'hivern, que és una època fantàstica, encara que sembli que no, pel fred, etcètera, que hi ha menys hores de llum.
De fet, tens com una sèrie d'indrets que creus que poden ser els millors, no?, aquí al Baix Gaia Park, poder veure ocells. Sí, clar, en general, els millors llocs és on hi ha aigua, no?, perquè on hi ha aigua els ocells van a veure, o hi ha els ocells aquests més grans, que són més fàcils de veure, i on hi ha aigua hi ha vida, no?, llavors, si en un municipi com el Vespella o Renau,
o qualsevol d'aquests, és més fàcil escoltar-ne, perquè també podem parlar de com escoltar-los i així, a vore dels rius o encara que no hi hagi aigua, en els llocs on hi ha passant l'aigua, en els torrents, és on hi ha més varietat d'ocells i on podem veure i escoltar més ocells diferents.
Dic escoltar perquè ara hi ha una aplicació que es diu Merlin, com el Mac Merlin en castellà, que poses l'aplicació i t'hi diu el nom de l'ocell. I a més a més la foto de com és l'ocell, si cliques te va ampliant la informació i és molt interessant.
Llavors és una manera molt fàcil i molt bonica de començar a observar ocells, perquè pel cant moltes vegades no som conscients de tots els que escolta el mòbil, perquè jo amb 59 anys ja els aguts ja no els sento gaire.
I és una manera molt fàcil de començar a observar i a aprendre, perquè moltes vegades jo me'l poso més que per enregistrar, perquè hi ha una altra aplicació que es diu Naturalist, no Innaturalist, perquè es confonen les dues.
que està coordinada també per l'ICO, per l'Institut Català d'Ornitologia, en una web que es diu ornito.cat, amb T-H, ornito.cat, que te'n registres gratis i allà pots, si te'n registres gratis en aquesta web, cliques, cerques avançades i dius què és el que s'ha vist a Torre d'en Barra l'últim any o què és el que es va veure a Torre d'en Barra la primavera de l'any tal.
o què és el que s'ha vist a Vespella, o aquest ocell, en quina comarca s'ha vist o en quin lloc s'ha vist en tal data, o ocell o papallones o el que sigui, o repenats o el que sigui. Llavors són aplicacions que jo recomano, recomano clam.
Mirar ocells és una mica com mirar insectes, sense uns prismàtics, que si truques a la botiga Orix, amb Y, de Barcelona, o per web, ells te recomano per quins començar. Jo sempre recomano els de 10 augments per llocs oberts, que és on recomano començar, perquè tenen més potència que els de 8 augments, però 12 augments, per exemple, ja seria malament, no? Llavors...
Són coses d'aquestes que una persona, sense tenir gaire coneixement, podria gastar-se molts més diners dels que necessitaria gastar-se sense un assessorament. Llavors, aquesta botiga t'assessoren perfectament.
doncs podeu prendre nota d'aquestes aplicacions l'aplicació Merlin i també Naturalist ens has explicat Ramon que de fet fan com maratons també per motivar que la gent pugui enregistrar dades i ens dius que les dues darreres edicions que han guanyat a Catalunya ha estat un Tarragoni en concret un cambrilenc
No, el cambrilenc, hi ha un cambrilenc que és l'Eugeni Capella, que ell a nivell planetari sí que és una de les 10 persones potser que han vist més ocells diferents, en més de 40 països, l'Eugeni Capella, que ell ha vist més de 6.600 l'última vegada que ho vaig mirar.
i cada cop que pot canvia de continent i va mirant i està en un rànquing mundial. Però sí que hi ha un de Tarragona, l'Albert Cama, que aquí ha vingut molt, perquè coneix molt bé els muntanyans, alguna vegada fins i tot ha fet un estudi, que és un noi que, a més a més, la seva feina és...
anar a mirar ocells perquè fa estudis d'ocells de camp i perquè han estat tot el dia al camp. Llavors ell està en un joc en el qual jo també estic, però jo sempre quedo dels últims, perquè els que hi ha en aquell joc són uns cracs. Ara s'han afegit, a més a més, una gent de València. El joc consisteix en que cada dia, des de l'1 de gener, intentem veure un ocell, però sempre diferent de tots els anteriors.
Llavors el joc consisteix en intentar enregistrar en aquest grup de WhatsApp l'ocell més rar que has vist aquell dia, perquè si gastes els més fàcils de veure, un dia que tens mal dia o que no pots sortir gaire de casa i treus el nas pel balcó ja perds perquè no has pogut.
Clar, moltes coses d'aquestes a molta gent li crida l'atenció, però podries fer trampa, però és que clar, com ningú fa trampa perquè a la que comences a fer trampes ja es nota també. Llavors no fem trampes la gent que mirem ocells i els observem i això. Llavors...
Aquest noi, l'Albert, ha arribat fins al mes de desembre. És a dir, el rècord mundial és arribar el 31 de desembre mirant un ocell diferent cada dia, un nord-americà, i ell s'ha quedat a 15 espècies aquí a Catalunya del rècord mundial de veure un ocell diferent cada dia.
Llavors és lúdic en el sentit de veure què és el que trobes i és una mica jugar amb això. Hi ha moltes formes de jugar. Hi ha gent que juga que queden i diuen que de vegades s'ha fet aquí a Catalunya. S'ha dit que tal dia es farà la marató. Ho juguen moltes vegades a l'institut.
Llavors, en un sol dia, des de les 12 de la nit d'aquell dia, hi ha gent que es preparen i miren, passaré per aquí, passaré per allà, omplen el cotxe de benzina, se'n van 3 o 4, i comencen el Pirineu i acaben el Delta de l'Ebre, per entendre'ns.
s'organitzen per dir tal espècie o tal grup d'espècies, les podrem veure aquí a la plana de Lleida, tal grup d'espècies en aquest aigua moll, en tal grup d'espècies de bosc, a ti, i a veure qui veu més ocells. Són maneres de contribuir a la conservació de la natura, perquè com més s'observa i més dades afegeixen, perquè totes aquestes dades queden recollides, llavors els científics sí que fan les tendències de les diferents espècies.
i hi ha un portal europeu que coordina un torrenc que es diu David Martí, que es diu Eurobird Portal, que allà hi ha concentrada tota la informació, totes les plataformes d'entrada de dades d'Europa,
llavors allà pots veure en un mapa com es veuen com uns puntets vermells, com a les migracions és molt bonic, perquè vas veient com van observant-se cap al nord i després cap a l'hivern van baixant alguns, o bé, troben tots els moviments a nivell del mapa i treuen informacions de canvi climàtic, d'extinció d'espècies, de canvis d'habitats, de moltes coses molt interessants. Llavors els aficionats anem afegint, posem el nostre granet de sorra, però a més a més
Sortir a mirar ocells com altres opcions a la natura és molt terapèutic. Jo el joc de l'ocell diari me'l prenc més per sortir de l'ordinador mitja horeta i ja m'he despejat el cap una mica i he estat en contacte amb la natura i és una manera d'obligar-me.
De fet, l'any passat que vaig començar a jugar amb això, quan vaig perdre d'alguna manera, que ja no vaig poder continuar mirant més ocells diferents, les hores que m'havia passat la natura van baixar. Saps? Ja.
perquè ja no tenia aquell... Estímul, no? L'Alicien. Sí. Doncs maco de poder observar, mirar els ocells, sentir-los, i sabem que hi ha entitats com vosaltres, també l'Associació Mediambiental, la Sínia,
que posen, poseu, caixes niu. Del Japec n'hem parlat sobretot dels ratpenats, però dels ocells també s'intenta de poder afavorir que puguin entrar...
Tenint en compte que ja no hi ha, potser, arbres tan gruixuts, tan grossos, on hi ha aquells forats als troncs, i sabem, per exemple, que a l'hora de Caldània s'han posat caixes niu en altres punts de molts municipis, també per intentar que algunes d'aquestes espècies tinguin un refugi.
Sí, exacte. Com tenim poca diversitat de gruixos, de troncs, d'alguna manera, també tenim menys diversitat del número d'animals i de plantes que podem viure en aquell entorn. Llavors, les caixes niu el que fan és fer una caixa amb un forat com si fos un arbre gruixut d'aquells que van generant els seus propis forats. Com els arbres, malauradament, són molt
i tenen un gruix molt petit, doncs llavors...
Ecosistemes amb una poca diversitat són més fàcils que hi hagi més plagues. És a dir, segurament en boscos amb molts arbres de molts tipus de gruixos, segurament hi haurien moltes més espècies com les mallarengues carboneres, que són les que ocupen molt fàcilment les caixes niu, i ara, per exemple, hi ha la processionària del pic, hi ha les erugues circulant,
i abans d'ahir al Canyedell vaig veure una poput allà no parant de menjar les erogues de la profesionària no parant de menjar i llavors allà
vaig sentir també diverses vegades la mallarenca carbonera, que és una devoradora molt bona. De fet, la mallarenca carbonera, un senyor en una conferència que vam donar, que té un conreu d'anous, aquí a prop de Constantí, aplicava un producte i no s'acaben sortint, quan va plegar tot el seu camp de...
de Nius de Mallarenga va deixar de tenir la plaga i llavors la seva productivitat va pujar i ell ho podia corroborar que va deixar d'aplicar un producte químic llavors els ecosistemes en general com més diversitat tenen d'espècies de tot
són més resilients davant de les plagues que ataquen més quan un ecosistema és molt uniforme. Un camp de blat de mort o de 5.000 hectàrees és molt fràgil perquè pot entrar qualsevol cosa i llavors com és tan fràgil li han de posar moltes proteccions molt cares. Llavors quan un ecosistema és molt més divers i un pagès aposta per diferents tipus de conreus i un li va malament l'altre el pot superar i si té al voltant
unes herbes, mal dites males herbes, etc. I aquestes males herbes acullen unes vespes que són depredadores de la mosca negra o el que sigui, llavors és més fàcil o haurà de gastar menys diners o menys esforços en controlar aquestes plagues.
Doncs anem acabant, ens queden pocs minuts, Ramon, però sabem que parlen d'ocells, un dels que té més nomenada i que fins i tot és protagonista als informatius tot sovint són els corriols a Camanegres. Falta poc, en veritat, perquè comencin a tornar aquí a la platja? Sí.
Sí, aquí el mes que ve, el febrer, els esperem. Sí que hi ha hagut algun any fa anys que sí que es quedaven a l'hivern, perquè aquí a Comaruga es queden a l'hivern, en altres llocs es queden a l'hivern, aquí han deixat de quedar-se a l'hivern. Llavors, amb el treball que fa l'associació Aurora aquí als muntanyans d'exemplar els pals i cordes, separant-los de les dunes, a banda de protegir la platja, perquè la platja és més resilient, etcètera, que maqueta més sorra,
doncs ha creat unes franges de seguretat pels corriols i perquè la platja pugui continuar sent platja i a veure si té un resultat perquè normalment els corriols se queden a la platja de la Paella i llavors com van als muntanyans les franges entre els pals i cordes i les dunes és molt estret doncs ara s'ha ampliat una mica aquesta franja de seguretat i a veure si té algun efecte, esperem que sí
Molt bé, doncs ho explicarem el mes que ve, a veure si quan fem el programa ja els teniu detectats. En fi, que recomanem també que la gent entri a la web del JPEC on van publicant les activitats que es fan arreu del territori, no? Se'n fan moltíssimes per tot el Camp de Tarragona, Terres de l'Ebre...
Ja, per triar i remenar. Fantàstic. Doncs això, entreu a gpeg.cat i allà podreu veure activitats que us podeu sumar com a voluntaris o també us hi podeu apuntar, fer socis, etcètera.
Doncs, Ramon, t'esperem d'aquí uns dies. Actualitzarem aquesta informació sobre el curriol. Moltes gràcies per totes aquestes recomanacions i ja ho sabeu, si teniu ganes de sortir i observar ocells o sentir-los, avui us hem donat força consells per aprendre una miqueta més del nostre entorn. Que vagi molt bé, fins la pròxima. Adeu.
Fins demà!