L'Eco del Gaià. Un temps per al medi ambient i la sostenibilitat a l'espai de Baix Gaià al dia.
Sintonia de l'eco del Gaià, aquest temps que destinem a parlar de medi ambient, de sostenibilitat, aquí a l'espai de Baix Gaià, el dia aquest temps de ràdio que compartim, Ona la Torre, Roda de Barà Ràdio i Altafulla Ràdio.
Cada setmana convidem a diferents representats d'entitats que tenen projectes en actiu, aquí al Baix Gaià, i avui tenim el grup ecologista de Tarragona i l'Ebre, el GETEM, ecologistes en acció, i en concret el Víctor Álvarez, a qui donem la benvinguda. Com estàs, Víctor? Bon dia i bon any. Hola, bon dia i bon any.
Avui explicarem algunes de les activitats que teniu previstes just per aquest pròxim cap de setmana i començarem a avançar també una mica en el calendari perquè ja esteu acabant de confegir algunes d'aquestes activitats que han de promoure també el voluntariat i, en fi, que ens portarà
endinsar-nos sobretot a l'espai d'interès natural dels muntanyans, aquest espai que comparteixen Torre d'Embarra i Creixell. I avui anirem més enllà, anirem a una qüestió d'actualitat que ens porta al camí de ronda.
que l'esperem a Torre d'Embarra i Altafulla, però anirem a un dels punts més problemàtics, que és el que hi ha als Morrots, allà a la Sabinosa, perquè just ahir hi havia l'esmorzada premsa de la Diputació de Tarragona i bé, es van donar algunes informacions d'aquest projecte i sabem que hi teniu l'ull ficat i esteu movent fitxa. Però si et sembla, Víctor, comencem per la part més immediata, perquè teniu una cita aquest mateix cap de setmana.
Sí, comencem amb la primera activitat de l'any, del 2026, any nou, i continuem mantenint en adequades condicions l'espai natural dels muntanyans. I per això aquest mateix dissabte, dia 24 de gener, de 10 a 12 hores del matí, impulsem una activitat d'extracció de flora invasora als muntanyans. Són activitats que consisteixen a extreure aquelles plantes que no són típiques o adequades a l'espai natural,
de sistema d'unar, no?, dels muntanyans en els quals s'hi troben, i és una activitat que es pot realitzar amb família, poden participar gent de totes les edats, és una activitat molt senzilla, i tot sembla ser que després d'uns dies plujosos, aquest cap de setmana ens donaran un descans, no?, i sortirà el solet, llavors és una raó també més per animar la ciutadania, doncs, a començar aquest any amb activitats, amb contacte amb el medi natural, i a participar en aquesta activitat.
Una activitat que està també pensada perquè es pugui fer en família, apta per totes les edats, i tampoc cal tenir un coneixement molt gran de botànica o de plantes perquè vosaltres donareu instruccions, en el sentit que explicareu què és el que interessa extreure, no?
Sí, exactament. Nosaltres per la realització d'aquesta activitat oferirem monitors a persones amb experiència i coneixement sobre botànica. Alhora també ensenyarem in situ quin és el tipus de planta que haurem d'extreure, que és molt visual, que això també ajudarà. Són plantes senzilles de fàcil identificació i alhora també oferirem tots aquells materials de prevenció com serien guants, bosses, explicarem tot el procediment.
i en tot moment hi haurà monitors i responsables al voltant per ajudar en aquells dubtes que puguin sorgir. És una activitat que està pensada per gent que potser mai ha participat que s'animin a provar-ho i que sigui aquesta vegada i que vegin en què consisteix. I alhora també que puguin veure que poden invertir una petita part del seu temps i alhora canviar un espai que dia rere dia podran veure, podran comprovar i veuran que ells formen part d'aquesta gent que hem ajudat a millorar aquest espai protegit.
Clar, perquè parlem de plantes que han arribat allà de forma accidental segurament per múltiples factors, perquè pot ser a través de la polinització o perquè volen llavors o de jardins pròxims.
Sí, els motius poden ser diversos. Després, altra cosa seria el tant per cent o l'afectació de cada un dels motius. Per norma general, sempre sol ser més l'acció humana, això d'aquestes plantes de jardí perquè tenen una flor bonica o una coseta,
que faciliten o que fan que faci més ràpid, agilitzen aquest moviment de plantes o que les llavors es vagin difonent al llarg del territori. Però al cap i la fi és una cosa de la globalització, és una cosa que coneixem i la part bona és que sabem que fent una actuació i un manteniment mitjançant una conscienciació i conservació de l'espai dels muntanyans entre la ciutadania es pot mantenir l'espai de la manera adequada sense la presència d'aquestes espècies.
Aquestes espècies creen una interferència que entenc que pot afectar la flora, entren en competència, no sé si també fins i tot alguns animals, però entenc que en certa manera busqueu com restablir l'equilibri original.
Exacte, nosaltres el que busquem és donar-li aquest suport, aquest ajut a la natura perquè les plantes que són típiques d'aquí de la zona i dels muntanyans puguin créixer, puguin establir-se adequadament perquè entre elles, que són típiques d'aquest clima de sistema donar de Mediterrani com és el cas dels muntanyans,
entre elles tenen una simbiòsi adequada, cadascuna té les seves funcions, les seves coses i no tenen tanta competència com sí que podria ser en el cas de les que són invasores, que són de fora, les quals normalment solen ser més agressives, solen ocupar més espai i solen perjudicar aquelles plantes o aquella flora que és típica nostra, que potser té un creixement més lent o que no són tan agressives en el seu creixement. En parlàvem a la darrera edició del programa amb en Ramon Ferrer, que una de les més
visibles és la canya. Entenc que no us posareu a arrencar canya perquè aquí ja calen eines i no és fàcil l'extracció del canyís. Exacte, en el cas del canyís ja és que diguéssim es podrien realitzar, però són activitats de segon nivell o de tercer, és una miqueta més feixuc, però sí, en el nostre cas realitzarem l'extracció de plantes molt més senzilles que es poden extreure amb la pròpia mà o amb uns guants,
i que no pesen res. És més, visualment, de forma vulgar, a vegades li diem com als enciams, perquè són semblants a uns enciamets, vull dir que és fàcil identificar, i en aquest cas serà molt senzilla, és una planta que no punxa, perquè hi ha d'altres que potser sí que potser les llavors punxin, en aquest cas aquesta no ho fa, i vull dir, és molt còmode i senzilla.
Molt bé, Víctor. Sabem que, a més de fer aquesta acció que pot anar bé per l'espai d'interès natural, també esteu recollint dades d'àmbit científic, en col·laboració amb el JPEG i amb Aurora, perquè esteu esbrinant en contacte amb professors d'universitats als departaments de Biologia, de Ciències Ambientals, etcètera,
Quins poden ser els sistemes més efectius per anul·lar la proliferació d'aquestes plantes? Perquè parlem d'extracció, però també estàveu provant de soterrar les plantes o les lleves. Esteu provant diferents mètodes.
Sí, per norma general, el mètode més extès i més utilitzat és el d'extracció, però sí que fem com petits experiments amb petites parcel·les, les quals són determinades mitjançant uns punts, mesurades i marcades geogràficament per saber les coordenes secretes on s'hi troben, i en aquells espais el que fem són petites activitats de ciència ciutadana.
perquè la ciència és una cosa que es va augmentant i es va enriquint mitjançant la feina de totes, de tant científics com de ciutadania, i es tenen coneixement sobre aquestes plantes invasores, però alhora tampoc no es té un coneixement del 100% de com és l'efecte o com aquesta planta, que no és d'aquest espai, sí que s'adapta a aquest espai.
Llavors, a vegades, el que realitzem és això, el fet d'extreure les plantes ens ajuda a saber si traiem la planta amb l'arrel en aquella zona l'any que ve tornen a créixer o no. Hi ha plantes que si queda una miqueta d'arrel sí que torna a créixer, hi ha d'altres que no, llavors és aquesta prova, no? D'unes altres que en un petit espai què provem?
Doncs veurem una altra que és, mira, les arrenquem, però en comptes de després haver de llançar la planta, deixem-la allà arrencada. A veure si s'asseca i no torna a créixer. Però hi ha altres plantes que sí que s'assequin, que d'alguna llavor i tornen a créixer, no? O, com ja has dit, soterrant-les. Ostres, posem-li 10 centímetres de sorra a sobre. A veure si la planta té la capacitat de suportar aquesta calor, aquesta salinitat, i torna a créixer, no? És anar provant coses i a través dels experiments també ajudes a que la ciència
pugui tindre aquestes dades i després veure quin és el seu comportament. Perquè sí que coneixem molt bé aquestes plantes en el seu espai natural, però no coneixem aquestes plantes en un altre espai, que és el que estan actualment, que és muntanyes. I teniu més o menys comptades quantes espècies o de quants tipus de plantes estem parlant?
Es tenen bastants números aproximats que actualment no te'ls sé dir, perquè anem a la memòria, però sí que es té una certa aproximació i es juga molt amb les dades, el número de plantes també, el número d'exemplars que teníem en cada un dels espais,
el número d'exemplars totals, vull dir, tot són dades que van ajudant, perquè no és el mateix que l'any següent hagin renescut 800 plantes d'una espècie, hagin renescut 20, vull dir, també és veure quin és el seu efecte, no?,
és això, quin és aquest desenvolupament i quin és l'equilibri natural. Sabem que la desaparició del 100% de totes les plantes invasores és impossible, però si aconseguim potenciar que l'espai natural dels muntanyans creixi amb les plantes autòctones de la zona, arriba un punt que la pròpia natura, per molt que existeixi algun petit focus o algun petit peu de planta invasora,
la natura controla el seu creixement i evita que el seu proliferi. Hem de donar suport perquè la natura arribi a aquest punt i que ella automàticament pugui defensar-se bastant bé davant d'aquestes agressions.
Aquesta extracció prevista per aquest dissabte, recordem que el punt de trobada serà a les 10 del matí, a Calbofill, està previst que a les 12 del migdia ja estigueu. No és una acció única, de fet ja n'havíeu fet alguna tot just fa uns mesos, i entenc que se li ha de donar continuïtat, perquè les plantes no és allò que arrenquis una i adeu-siau,
sinó que el que comentaves, eh? Algunes poden subsistir, poden tornar a arribar, o sigui, teniu previst com anar fent un manteniment? Exacte, sí. Ara actualment encara ens hi trobem en un procés d'anar d'avançar, no? Perquè les activitats que vam ja començar a fer des de passat l'estiu o durant l'estiu i l'octubre, la tarda passada, l'altre dia van passar per tant com s'hi trobava i ara actualment està molt bé, no? Llavors continuarem avançant
però això serà també curiós veure-ho una vegada hagi passat la primavera a l'estiu, que serà aquell moment quan les plantes fan el gran boom, el creixement, a veure quina és la situació, com si han crescut moltes o no, si la presència seva és molt elevada, és molt concentrada, una i també són alguns peus aïllats,
Això serà curiós també i cosa que la gent també podrà anar comprovant ella mateixa mitjançant la participació a les activitats i després mitjançant l'ús i el gaudir de l'espai natural. Doncs per gaudir de l'espai natural i fer aquesta acció de voluntariat, Víctor, cal inscripció prèvia o simplement que es presenti un dissabte a les 10 a Calbofill? Com ho teniu previst?
Sí, agraïm sempre que la gent faci una inscripció prèvia per tindre una previsió pel tema material. Aquesta inscripció es faria al correu que és tarraco.ecologistesenacció.cat. Després igualment farem difusió del cartell per xarxes perquè es pugui fer difusió també des d'on a la torre.
I llavors la gent apuntant-se aquí i avisant estaria molt bé, però en tot cas, si a l'últim moment també, o es volen animar i vindrà el dissabte, per molt que no s'hagin inscrit, que no es preocupin, que hi vinguin, perquè sempre ens aportem algun material de més extra per a aquelles persones que a última hora puguin participar, doncs que hi vinguin. Que la gent no s'estigui de vindre perquè no s'hagin apuntat, que no es preocupin, que a l'últim moment tenen aquest temps, que s'apropin i tindran material.
D'acord, quan parles de material, bàsicament entenc guants o petites aixades. Exacte, guants, bosses, petites aixades, explicació, acompanyament, participació, ho tindran tots i seran molt benvinguts. Doncs és una acció que forma part de tot un calendari i que alhora s'engloba en un projecte de conservació més gran que esteu impulsant juntament amb Aurora, és així, oi?
Sí, exacte, que és un ajut que ve des de l'administració pública, des de la Generalitat, en el qual el que es fa és conservar i impulsar aquesta recuperació de l'espai protegit d'espai d'interès natural dels muntanyans, aquí a Torredembarra, i a créixer-hi, al Gorg. I llavors el que fem nosaltres és impulsar aquesta activitat, aquesta participació ciutadana, activitat, voluntariat ambiental,
per anar millorant i que la gent es faci seu també aquest espai, que també és una cosa i un deure de tots el mantindre en adequades condicions. I això es poden fer des d'activitats com la que farem aquest dissabte d'extracció de flora i fauna, també farem activitats per exemple de Let's Clean Up, també farem activitats de descoberta, coneixença dels repenats, activitats al voltant del corriol...
Vull dir, hi ha diverses activitats que durant tot l'any aniran fent activitats durant l'estiu, durant la primavera, la tardor, l'hivern, i la gent hi podrà anar participant. I com està sent l'experiència aquesta de treballar plegats amb Aurora, amb el JPEC? Ja havíeu fet alguns treballs conjunts, el JPEC també assessora en alguns dels àmbits. Com està sent això d'unir esforços i coneixements?
Està molt bé perquè és aquest compartiment d'experiències i de coneixements, perquè al cap i a la fi totes les persones sempre som més bones en alguna cosa, destaquem, que d'altres no. I quan això ho neixes entre diverses persones, doncs és molt enriquidor, perquè veus que on tu no arribes sí que arriba l'altra persona o té aquest coneixement i això sempre ajuda i és més fàcil créixer.
Doncs aquesta extracció de plantes invasores que forma part d'aquest projecte de conservació i ara es desmentaves, per exemple, els clean-ups. Els clean-ups són diferents, no s'entreu en extraure plantes, sinó bàsicament en recollir tot allò que no hauria de ser allà, brutícia, deixalles, el pas de la petjada humana, bàsicament...
que això també se li diu Clean Up perquè forma part normalment d'una iniciativa d'àmbit europeu, del Let's Clean Up Europe, però per entendre'ns vindria a ser anar a fer dissabte, anar a netejar, que això també ha donat molt bons resultats en alguns dels punts on és més difícil que pugui arribar als operaris de la brigada, per exemple, però que teníeu detectats, que s'hi havien fet abocaments, perquè antigament
o no tan antigament, hi havia que es prenia aquells espais com un abocador, quan això està ja totalment prohibit i penalitzat, o també per punts de botellots, o sigui que teníeu com punts problemàtics identificats i us anàveu movent una mica per diferents punts on creieu que podia ser necessari aquest ajut.
Sí, són ja molts anys que portem impulsant aquesta tipologia d'activitats per protegir de muntanyans, amb la ciutadania, amb escoles, instituts, camps de treball. I ara, després de, què podríem dir, mínimament entre 5-10 anys que portem treballant en aquest espai, fer aquestes activitats de neteja, del clínic, veus un gran canvi. Per almenys jo sí que ho he viscut, ho veig. Les primeres activitats que realitzàvem allà, trèiem 30-40 kg de brossa, un munt de bosses...
i ara la part bona és que ho fas i encara en treus alguna coseta, per desgràcia, però ja veus que és una activitat molt més lleugera, més d'activitat senderisme, més d'observació, d'anar recollint també més petits microplàstics, alguna ampolla t'hi trobes sempre, però ja molt més reduït, no t'hi trobes voluminosos...
I això s'agraeix i hi ha un pla molt per dins, perquè per la feia dius, ostres, és una activitat que s'ha anat realitzant amb la ciutadania, amb la participació voluntària de molta gent i aquí estan els seus fruits, no? Que és que cada vegada t'hi trobes menys. Llavors ara també són més activitats de...
de manteniment i de conservació. I això fa que sigui una activitat més lleugera, però alhora es continua agraint aquestes petites activitats per anar mantenint l'espai en les millors condicions possibles. Però, sobretot, també vull fer la crida que ens en recordem que no és més net qui més neteja, sinó que qui menys embruta. Que si directament no embrutem, també ens podríem estalviar o fer les menys sovint aquestes activitats de neteja.
Clar, en el cas de la platja passa que alguna d'aquesta brutícia ve del mar, no? I és que, clar, moltes de les coses que es llencen a terra cauen al mar, el mar les torna a escopir, hi ha la problemàtica dels microplàstics i dels pellets, que això té una complexitat, no?, que fa que sigui...
veritablement difícil de poder recollir i és una qüestió que en aquest sentit us preocupa. Heu fet també campanyes per les borilles perquè, Víctor, us hem vist durant anys repartint, per exemple, també dispositius o convidant la gent a llençar les borilles en punts que habilitàveu bàsicament per dir que són elements que són molt contaminants.
Sí, exacte. Altre punt de vista o altra especificació que fem dels clean-ups, com bé has dit, una cosa és aquell clean-up que fem a l'interior de l'espai protegit dels muntanyans, aquell espai que es troba dins de la zona acordonada, que és el que estan comentant ara, però també realitzem aquests clean-ups, com bé has dit, a la vora del mar, allà on trenquen les onades i arriba l'aigua,
I allà fem més activitats de ciència ciutadana, que són activitats d'agafar un espai d'un metre quadrat, no molt més gran, i fer una activitat més detallada amb carinyo, cuidadosament, i anar agafant tots aquells petits microplàstics, aquelles borilles, aquells bastoners de les oïdes, que molts diuen bastoners del xupa-xup. Hem de veure si són de xupa-xup o de les oïdes. Hi ha unes marques que ens ajuden a diferenciar-ho. També és una miqueta de curiositat i també és fer veure a la gent que aquella brutícia que arriba al mar
realment tampoc no és únicament la que llancem quan estem a la platja, sinó que tot allò que llancem a terra, a la ciutat, quan plou, amb l'aigua, tot acaba arribant al mar. I llavors quan la gent ho recull, doncs, ostres, com ha arribat això aquí? Doncs és el que hi ha. I fins i tot a vegades avui en dia, a vegades te trobes algun rest d'alguna cosa, jo m'he arribat a trobar un got de...
de 1900 d'aquests dels Jocs de Barcelona, saps? És a dir, deixa que te'l trobes allà mig mort i dius, ostres, mare meva, jo encara no havia ni nascut, com aquell que diu, i encara està allà, a vegades està pasturant cosetes i dius tu, bueno, hem de ser conscients que el mar no només s'embruta amb allò que tirem allà mateix, sinó que ho tirem a la ciutat, ho tirem a alta muntanya, el cicle de l'aigua fa que tot acabi al mar.
I esmentàvem això de les borilles, que bàsicament era prevenció, no llanceu les borilles perquè no són elements innocus. Exacte, per la contaminació que té associada a tot el tema de les borilles, a matar els contaminants, no cadascú que faci el que vulgui amb la seva salut, però el fet que la borilla es llenci en lloc adequat perquè es pugui recollir, que no es llenci al terra.
Doncs bé, seran moltes les activitats que anireu fent durant aquest any, ja en parlarem. La més immediata és aquesta d'extracció de plantes invasores. Després vindrà, com deies, la descoberta dels muntanyans. També dels enratpenats, que en certa forma és una novetat, perquè si dels enratpenats ja porta temps el Japec treballant, per exemple...
al Canyadell, allà a la finca que tenen, en un projecte que desenvolupen també amb el suport de l'Ajuntament d'Altafulla, i ara, des de fa un temps, tant el Japec, amb el suport d'Aurora i també de vosaltres, esteu instal·lant caixes niu a diferents punts dels muntanyans per afavorir el que la natura ja ho faria, temps enrere, no?
Sí, sempre tornem a l'arrel, que és el que hem parlat abans, l'equilibri natural, la balança, i el fet de... A vegades la gent diu, ostres, i per què ara parleu d'aquests animalons? Bueno, tot té un per què, no? Per què els repenats? Doncs els repenats, el cap a la fi, també perquè és aquell animal que sempre ha estat el nostre entorn natural i és el que ajuda a mantenir un equilibri natural
I també, a part de donar-li riquesa i vida a l'espai natural, també ens ajuda a resoldre algun dels problemes que tenim com a societat que les persones ens queixem, no? Com, per exemple, els mosquits. Diguem, ostres, que hi ha un munt de mosquits, no sé què. Ostres, doncs impulsem aquella...
aquella fauna la qual s'alimenta de mosquits. Busquem aquest equilibri natural perquè tot sempre ha coexistit. Històricament els problemes els tenim ara, en les últimes dècades. El problema no són els animals, és com nosaltres estem gestionant la seva presència. I els rapanes tenen una funció molt important al medi natural. I alhora també són molt macos. Si algú es passeja algun matí o alguna tarda quan està sortint o caient el sol,
per la platja, ostres, mirar el cel i veure tots aquells repenats movent-se ràpid d'un costat a l'altre, vull dir, també és bonica la vista. Hem de valorar i apreciar aquestes coses que a vegades sembla que només valorem quan se'ls troba a l'altra punta del món i no valorem el que tenim a casa, no? I aquí al Mediterrani tenim molta riquesa, valorem-la.
Doncs seguirem el Mediterrani, però anem uns quilòmetres més cap al sud-oest. Anem cap a Tarragona perquè, dèiem, una qüestió d'actualitat que tot just era un dels punts que s'abordava ahir a l'esmorzar de premsa que va organitzar la Diputació de Tarragona, que són...
bé, els passos previs a l'execució o no del camí de ronda, el seu pas per la Sabinosa. Sabem que les entitats ecologistes us heu oposat a que es pugui fer aquest vial
que seria per afavorir el pas de bicicletes per un punt que trobeu que no convindria d'asfaltar o de condicionar amb aquest projecte que s'ha tret a licitació. I vosaltres des del GT, des d'Ecologistes en Acció,
Esteu assessorant-vos amb els serveis jurídics per veure com es podria potser aturar, si més no ho intentareu, aquest projecte que és el que diem, ha de recórrer el preventori per fora.
Sí, exacte. Primer de tot, i el més important, és deixar ben clara la idea inicial que tenim, i és que no estem en contra d'unir la platja de la Rebassada Massavinosa i de fer aquesta connexió que la ciutadania portem reclamant des de fa molt de temps, que això és una reclamació popular, sinó que estem en contra de l'abarració de camí de ronda que volen realitzar.
Vull dir, no es pot permetre el que tenen plantejat i més existiria una alternativa de camí i nosaltres investigant tot hem vist o en alguna cosa en la qual creiem que no compleixen els requisits o aquelles normes marcades a la llei per l'aprovació de certs documents. I en aquest cas estaríem parlant del conveni de cessió de finques que va fer l'Ajuntament de Tarragona a favor de la Diputació de Tarragona.
Aquest conveni va ser una cosa que es va aprovar de manera urgent a la Junta de Govern perquè el dia de la convocatòria de la reunió amb l'acte no sortia res en l'ordre del dia i es va afegir a l'últim moment d'urgència sense que existís cap motivació per què presentar allò d'urgència. El fet de presentar un document amb urgència implica que les altres persones no tens tant temps de veure què és allò que s'està debatint o allò que t'estan presentant.
I, a part, és un document que és aquest conveni que implica una cessió de finques, de domini, de terrenys, de titularitats, de diner de tots, que diguéssim, diner de tots, que es va aprovar per la Junta del Govern sense que passés pel ple municipal, cosa que hauria de ser una cosa obligatòria, perquè és un fet que l'Ajuntament cedeixi part dels seus terrenys a una altra administració, és un fet de certa relevància i importància per la ciutadania, perquè estem parlant que és un patrimoni de totes,
que estem perdent perquè estem sentint a una altra administració. Doncs per lo menys que ens tinguin informats i que això s'aprovi de forma coherent segons marca la normativa. I això sembla ser que no es va realitzar. Nosaltres hem mirat els documents oficials publicats pel mateix Ajuntament i és això. Veiem que quan es fa l'ordre del dia inicialment no surt res. Quan es presenta l'acte de la reunió
Es veu que s'ha presentat d'urgència allò i s'ha aprovat, però ni presenten quin és el conveni, ni diuen el resultat de les votacions, ni diuen quina és la causa per la motivació d'urgència pel qual es presenta, no diuen res. I també es dona la casualitat que això coincideix un mes abans de les eleccions municipals.
Demaneu-me el que vulgueu, però el meu pensament és que en aquell moment que ja se sabia que hi havia una oposició social i que en un mes en les eleccions municipals, es va fer a l'última junta de govern de forma ràpida i d'amagada per aprovar-ho, deixar-ho lligat, però que la ciutadania alhora no fos informada.
Doncs us agafeu aquí per mirar de donar-li aquest recorregut jurídic per tal d'això, de frenar aquest projecte que us va portar fins i tot a organitzar una manifestació amb altres entitats dins d'aquesta plataforma SOS, Camp de Tarragona, no, Costa... SOS, Costa i Camp de Tarragona. Exacte.
Sí, clar, perquè aquí el que ens trobem és que nosaltres ja portem temps treballant per aquesta oposició d'aquestes aberracions de construcció, ciment i formigó, perquè el que demanem és que obrin la porta del camí que ja existeix i que decuïn aquest camí i ja està, que amb això estem connectats i és el que vol la ciutadania, que per cert, és un camí que una vegada ens vam permetre entrar i és molt maco, és a dir, el racó humano, i la cosa està amb el fet de la validesa
de la cessió, perquè fins ara era la Diputació, però és que ara estem parlant d'un document bàsic perquè la Diputació, si aquest document de conveni de cessió no és legal, és considerat nul, no té validesa jurídica. Llavors estem dient que aquest projecte s'ha basat sobre un document que no és legal, vull dir, tot el projecte cauria de cop.
I això és una cosa que s'ha de valorar i tindre en compte. Perquè ja aquest conveni, a part, és la base perquè si no existeix aquesta sessió de finques no es pot executar aquest projecte. I aquesta sessió es va de fer sense una publicitat formal. Perquè en aquest conveni hi ha dues parts, hi ha l'Ajuntament i hi ha la Diputació. És cert que la Diputació, per la seva part, sí que va complir i va fer la publicitat d'aquest conveni. Perquè la Diputació sí que el va publicar.
en un document de 850 pàgines, però el va publicar per allà pel mig. En canvi, l'Ajuntament de Tarragona, com a part, en cap moment va fer aquesta publicació. I la ciutadania, quan vol ser informada, sempre va consultar el seu ajuntament. No va consultar la Diputació, va consultar el seu ajuntament i aquí l'Ajuntament no ho va publicitar. I això és el que nosaltres creiem que hi pot haver un incompliment legal.
Doncs ens seguirem parlant pròximes setmanes aquí a l'Eco del Gaià. Avui ens ha acompanyat el Víctor Álvarez des del Gete Ecologistes en Acció. Moltíssimes gràcies per venir. Esperem que vagi molt bé l'activitat d'aquest dissabte. Nosaltres la recomanarem als nostres oients. Fins la pròxima, Víctor. Moltes gràcies. I la pròxima.