han de continuar fent servir el que és la carretera, i nosaltres sempre som proactius, i solució que proposem per evitar aquest col·lapse de la via. Això ho presentarem pròximament. Aquí hi ha hagut també un canvi de posicionament de les empreses, perquè quan es va plantejar el projecte del tercer fill, de fet, Port Indústria Química en el seu moment van apretar perquè hi hagués almenys una solució ràpida per tenir aquestes vies en ample estàndard per donar sortida a les mercaderies,
Passats els anys s'ha vist que això de solució provisional no en té gaire pinta i hi ha hagut també aquest canvi de posicionament, de fet no fa gaire, Pimec deia que pot ser un desastre. I a banda de Fermet, que és l'associació empresarial a favor del corredor mediterrani, que ja també fa temps que batalla per aquest tema. Aquí també, no sé si des de la plataforma us celebreu, que també des del teixit empresarial us comencin a donar la raó.
Home, esclar, estem molt contents de tenir més adherits a la nostra causa, però és que ens van enganyar, van enganyar tothom. O sigui, la ministra Ana Pastor va dir, això és una solució provisional, amb dos anys estarà construïda, i mentrestant farem la definitiva, que és una via segregada pel prelitoral.
I aquesta solució provisional, que en dos anys havia d'estar en funcionament, en portem no sé quants anys, senyora periodista... Jo em sembla que vaig veure l'adjudicació que era de fa 13 anys, l'adjudicació del tercer, si no recordo malament, però ahir anem. Ara s'està dient que al final d'enguany o potser al començament de l'any que ve, però esclar, com que els han vingut tots aquests problemes sobrevinguts, la DIF està desbordat, la DIF està desbordat.
Una solució provisional que nosaltres ens vam posar en aquest tema i ens deien que era solució definitiva, que de provisional res, que serà la solució definitiva per Catalunya entre Tarragona i Castellbisbal, solució amb tercer carril. Evidentment, això serà un desastre.
Teniu informació com a plataforma de quan pot entrar en servei aquest tercer fil? Perquè la part dels tunnels de roda era la part més complexa de la intervenció i, teòricament, ara el tercer carril, aquest... Bueno, és que es veu molt fàcilment si vas a qualsevol estació. Ara ja veus que, en lloc de dos rails, n'hi ha tres. Ja estan instal·lats. Teniu informació de quan pot entrar en servei o no sabeu res com a plataforma? Sí, però diuen a finals d'any, principis de l'any que ve.
El que passa és que no és només el tercer carril, és també canviar la posició de la catenària, és també canviar els sistemes de senyalització, és també fer les proves de tots els canvis, perquè, esclar, el número de canvis de via s'ha multiplicat per dos, com a conseqüència d'haver-hi un nou ample de via s'ha multiplicat per dos. S'han de fer proves i posar algun funcionament, no ho sabem, però sempre es van endarrerint. O sigui, els terminis que va fixar Nadif sempre es van endarrerint. I on, d'aquí mesos, un any, pot ser,
I del projecte alternatiu, perquè, de fet, a DIFA, davant de la pressió dels municipis i també de la plataforma, evidentment, van dir que es faria, o van començar a fer, un estudi d'alternatives que es va presentar com un abans fa, no ho sé, perquè ja perdo el compte, potser fa un parell d'anys, i des d'aquella presentació d'un suposat abans no se n'ha tornat a saber mai més res,
Vosaltres, que batalleu i esteu al damunt, alguna informació extra? Sí, el Ministeri, que és el responsable del tema, va endegar aquest estudi de viabilitat, un anàlisi d'alternatives, va estudiar, analitzar 15 alternatives, de les quals en va triar una, i ens van reunir el juliol del 2024 i ens va dir, ara a la tardor us presentarem aquesta alternativa de les 15 que hem analitzat,
que va fer informació pública i va enviar tots els ajuntaments afectats per les 15 alternatives que al·leguessin el que volguessin. Esclar, els va caure una muntanya d'al·legacions amb tantes alternatives. Bé, doncs m'ha dit el director general, el senyor Carlos Juárez, es va dir, no us preocupeu que ara, al setembre, us presentarem ja la solució, la U4, la que desenvoluparem amb més detall a escala U5.000 i continuarem parlant del tema. Encara estem esperant aquesta següent reunió.
Hem seguit, diguéssim, apretant per tots els costats, a través de la Generalitat, amb el Departament de Territori, amb el senyor Manel Nadal, hem seguit apretant amb el Ministeri directament, hem parlat amb el Congrés dels Diputats, amb la Comissió d'Infraestructures, amb el seu president, també hem apretat per tots els costats, però el Ministeri té els seus ritmes, les seves coses, i ara mateix ho tenen molt endarrerit, això.
A quin nivell de territori? Sembla que heu aconseguit bastant consens, o per no dir gairebé un consens total, per part dels ajuntaments implicats. Ens posen la sintonia de fons, això vol dir que ja se'ns acaba el temps, però vaja, en qualsevol cas, ja tindrem ocasió d'anar-ne parlant de tot plegat i us convidarem amb un altre...
en una altra ocasió. Ens han acompanyat en Ramon Joanola, enginyer de camins, membre de la plataforma Mercaderies per l'Interior, i l'Esther Valls, que també des de fa un temps està... Podria dir una última cosa. Voldria fer una crida als ciutadans que s'adhereixin a la plataforma Mercaderies per l'Interior...
que entren a la pàgina web, donin un cop d'ull, perquè realment tota la feina que estem fent la plataforma és una feina encomiable, sense ànim de lucre, que poden inscriure's, donar les seus dades de contacte, estar al dia i rebre el nostre butllet informatiu.
I també participar en la jornada que tindrà lloc aquest dijous, que estan convidats i que els hi esperem. Recordem les hores, perquè he dit que era la tarda, però no he dit l'hora. Sí, serà de 6 a 8. De 6 a 8 al Col·legi d'Arquitectes, al carrer Sant Llorenç, a la part alta de Tarragona. Podeu aprofitar per fer una mica de turisme, també, que és molt bonic. Moltes gràcies a tots dos per haver-nos acompanyat avui al Baix Gai al Dia. Gràcies per convidar-nos a nosaltres i a la plataforma. Anem seguint. Gràcies per convidar-nos.
L'Eco del Gaià. Un temps per al medi ambient i la sostenibilitat a l'espai de Baix Gaià al dia.
Doncs l'Eco del Gaiada tan en tan surt de l'estudi i avui som sota un arbre i començarem parlant d'arbres amb la Georgina Florejacs, que ens ha obert les portes de l'Hord de Cal Fèlix, la CEO de l'Associació Mediambiental La Sínia, compartida amb l'hotel d'entitats d'Altafulla, diguem-ho. Georgina, com estàs? Molt bé, i tant.
Bé, aquests dies molta activitat també aquí, que estaven en Canalla, suposo que començar a beure i viure la primavera, no?, que teniu visites de les escoles. Sí, aquests dies això, i fan coses diverses avui, per exemple, faran això als oficis, i els interessa molt l'ofici de pagès, i ens ho treballen després a l'escola perquè tenen intenció de fer un hort a l'escola, vull dir que sí, sí, coses diverses.
Doncs deia, parlarem d'arbres perquè veniu de celebrar la festa de l'arbre Altafulla, ha estat amb tota la festa de l'olla, que sempre ho mou molta gent, i a més a més teniu previstes més activitats en torn dels arbres, i en aquest cas dels arbres fruiters. Sí, perquè ja vam comentar que a la Riera vam estar fent la plantada d'arbres fruiters, també vam fer la festa de l'arbre una hora fa un mes,
i vam plantar arbres fruiters allà a l'Hort de les Dones Pageses. Llavors, per donar-li continuïtat aquest dissabte, a partir de les 10 al matí farem aquí a l'Aula de Natura de l'Hort de Cal Fèlix un taller, que serà una mica teòric per situança, però serà bastant pràctic sobre el tema del manteniment dels arbres fruiters, de com fer una mica de calendari, de quan és l'època de podar, com s'ha de fer, després de posar-li l'adop, de quins tractaments així de manera natural els podem fer per tenir això als arbres fruiters i poder...
A part dels que tenim aquí a les hortes, hi ha gent que en té a casa seva als patis i a vegades és una cosa que tampoc sabem quin maneig. Per això serà un taller molt pràctic, ens passejarem per aquí, que també en tenim uns quants, i farem això. Molt bé. I dèiem que també s'ha celebrat la festa de l'arbre a Altafulla, també es va fer Torre d'Ambarra, que va quedar pendent una activitat, la presentació de la guia dels arbres i arbustos del Gaià.
en aquest sentit ja teniu data. Sí, perquè clar, aquell dia plovia i jo ens ho vam anul·lar perquè és molt diferent, també ho podíem haver fet a dins, però no el bonic. La idea que teníem era fer la presentació així molt pràctica i que la gent descobríssim el que tenim al costat mateix d'allà de la biblioteca, d'aquests parcs que tenim tan xulos aquí a Torre d'Embarra. Llavors la farem tornant de Setmana Santa el dijous, dia 9 d'abril, i serà a la mateixa hora, a dos quarts de 12 del matí, això, a la biblioteca.
Molt bé, doncs punt de sortir de la biblioteca i anireu recorrent algun dels espais urbans on hi ha aquesta flora autòctona que recolliu a la guia, perquè recordem que aquesta publicació que heu fet fa poquet hi ha les il·lustracions dels arbres i arbustos més típics,
amb tota una descripció que ho hem explicat. És fruit del treball que porteu fent durant molts anys a la Conca del Riu. Sí, i a part estan posats així d'una manera que potser unes fulles similars que tens un dubte, allà veus i veiem quin és el tipus de flor o a quina època i si és parent. Això et dona pistes per saber quin és l'arbre que tens al davant o quin és l'arbost.
Doncs molt recomanable des d'aquí us incitem a anar-la a buscar, a comprar o a consultar a les biblioteques perquè és una feina per posar nom allò que ens envolta.
I bé, per si teniu ganes de passejar pels municipis de la contornada del riu i per la pròpia Conca, que avui és el que farem, una mica l'eco del gallà, Georgina, perquè hem d'explicar que heu renovat aquest conveni de custòdia del riu. Explica'ns què implica això, què significa per la vostra entitat.
Doncs clar, això és molt important. Això ja es va fer el 2017 i com que són vuit anys, ara s'ha renovat per vuit anys més. I vol dir que podem treballar al llarg de tota la conca del riu conjuntament amb els municipis, les entitats supramunicipals, per protegir aquest entorn natural que és el riu i els seus afluents i els torrents i així que hi ha. Per tant, és molt interessant, és com validar la nostra feina, donar-li continuïtat i ara també posar l'accent una miqueta a això, que els municipis
també es puguin integrar, que ja ho fan, però que tinguin un paper més actiu amb aquesta cosa de conservació i protecció d'aquests espais naturals. Hi ha molts reptes, heu fet molta feina en aquests vuit anys i alguna s'ha anat assolint. Penso, per exemple, en les depuradores, que era un d'escrits alerta que es feia de dir
cal tenir cura de tots els abocaments, de les aportacions d'aigua que es fan. En aquest sentit, s'ha anat avançant i més que s'avançarà perquè s'han inaugurat noves depuradores i n'hi ha altres planificades i altres que estan a punt d'estrenar-se. Sí, exacte. I llavors, com que a part fem aquest seguiment també de les espècies, i moltes ho fem amb Ciència Ciutadana, o amb les escoles, o amb voluntariat, com per exemple el seguiment de peixos del riu,
que això, que el que deies que te n'adones d'aquesta feina que es va fent, que si l'aigua està depurada millora molt la salut dels rius, i també això, per exemple, coses com que abans tortugues de rierol, en segons quins punts no n'hi havia, ara veiem que aquests nuclis de població ja estan ben aposentats, que s'estan multiplicant, vull dir que sí, que es va veient aquesta tasca, i com això, el bosc de Ribera, que hi havia alguns espais que estava molt degradat, que la canya, per exemple, la invasora, havia...
ha guanyat molt terreny amb plantades, amb manteniment de la canya, recuperar, per exemple, fonts, com la font Cervellona, que estava oblidada. Tota aquesta feina, això que dèiem, com a sínia i com els municipis i la gent que ens estimem tot el territori, hi ha aquesta feina conjunta que permet, tot això que deies, d'anar avançant amb la millora del riu.
Molt bé, en aquest sentit heu implicat molts voluntaris, heu creat nous voluntaris perquè heu fet feina amb les escoles, però també amb els diferents municipis heu fet crides i gent que s'ha sumat per recuperar fons, com explicaves ara amb l'exemple de la Font de la Cervellona, però també amb les Rascloses, que també ha estat un dels elements importants. Sí, i també això de poder conèixer el patrimoni que tenim històric i com s'ha anat utilitzant
I amb l'actualitat, la importància que també tenen, i així també és una feina important. I, per exemple, persones... Vull dir que ara abans, els inicis de la nostra entitat que treballàvem, és el tram final del riu, que també era el que estava pitjor. I ara que hi ha gent a tot arreu del riu que ens va dient coses, i que dius, aquí es podria fer això...
que ens donen idees, que hi ha terrenys que tenia els cedeix en custòdia. Per tant, sí, sí, ara hi ha, podríem dir que al llarg de tot el riu, hi ha molt de voluntariat i persones interessades. Ara que esmentes el tram final del riu, deies, hi havia molta feina a fer, encara en queda, però... I aquí és on tenia una de les demandes de l'Agència Catrena de l'Aigua perquè alliberin més aigua de l'embassament.
Clar, vam fer ja una vinguda de Caval Regenerador fa unes quantes setmanes, ja fa bastant de temps, però com que ha seguit plovent, al llarg de tot el riu es va veient que el riu està preciós, vull dir que us convido a anar a passejar per tots els temps del riu perquè està molt bonic.
Però llavors, clar, aquesta quantitat d'aigua que es veu riu amunt, després de l'embassament no ha quedat reflectida, perquè continua això sense vent. I doncs ens demana ara a l'ACA que pugui haver almenys un altre caval generador i que realment el caval ambiental sigui real, no?, que puguem anar gaudint aquest tram final també de la presència del riu, perquè ara, per sort, aigua en tenim, doncs s'hauria també d'anar alliberant.
L'altre dia vèiem un reportatge que publicava el diari de Tarragona amb les xifres dels embassaments a Tarragona, alguns al 100%, altres pràcticament assolint aquesta xifra de la totalitat. En canvi, el riu Gaià era un 11% el que marcava per aquestes filtracions que té, perquè estructuralment tampoc pot acumular molta aigua. És que ja sempre s'ha explicat, és un embassament que estava sobredimensionat ja de bon inici, vull dir que mai...
Per sort, tampoc és que jo ens voldria que ofegaria tot el... Vull dir que ara està en un nivell d'aquests molt alts dels que hem vist. És un 11%, però com si diguéssim del que pot arribar-se a omplir de manera... Doncs està molt ple, vull dir que té una bona mida, vull dir que tothom que hi va, això no, ens envien fotos d'estar content perquè realment dos anys enrere la imatge de l'any passat...
Home, tan tristia bastant veure aquell embassament tan baix, vull dir que és que això passàvem d'un 0,8% que a la que va començar aquestes pluges, un 11% està molt bé. Doncs una quantitat d'aigua, que això que reivindiqueu que alliberin en el tram baix, entenc que sobretot per afavorir que es vagi regenerant la flora, també la fauna, no?,
Sí, és això, que aquest que va al generador també allibera els llims i tot el que ha de portar al riu de manera natural, i el que fa és això, que torni a fer-se la llera del riu, torni a ser el que era, que és això, que és ric en llims, en pedres i així, que tot això després arriba també al mar i enriqueix les nostres platges, i fa això, perquè ara tenim més veritat de totes aquestes pluges,
doncs tenim les reserves d'aigua a tot arreu estan bé, i el sol està bé, però també és necessari que baixi aigua, perquè també això va baixant les canyes, fa neteja, fa que tota la vegetació del costat del riu torni a tenir vida, i també és el que dius, també la fauna. Molt bé, doncs una petició que heu formalitzat, no? Sí, sí, sí.
Molt bé, doncs un conveni que heu signat amb l'Agència Catalana de l'Aigua, que us dona aquest horitzó de 8 anys. No sé si ens pots resumir, no sé si encara heu de fer l'assemblea o la reunió amb tots els membres de l'entitat, però quins creus que poden ser els eixos que us marcareu d'aquí a aquests pròxims 8 anys? Suposo que una línia continuïsta amb feina que ja heu anat fent, perquè alguna és com de llarg recorregut.
Exacte, sí, perquè hi ha moltes coses que és això, que s'han fet una bona feina per això que estàvem comentant, per exemple, allà a Vila Rodona, que hi ha tota l'Albareda és preciosa i hi ha la Font Cervallona, necessita molta cosa de manteniment.
perquè les espècies invasores no es tornin a posar... Vull dir que hi ha coses que són d'un manteniment i d'altres sí, són idees de tenir, per exemple, l'or de les salamandres, que està tan bonic, que hi ha tantes basses... Crear potser més espais en altres llocs que siguin un refugi pels amfibis, que ja sabem que són una de les espècies que pateixen amb el tema de la sequera i aquest canvi que estem tenint d'emergència climàtica...
I sí, per exemple, el tram final, que ara la Generalitat està aquí arreglant la plana del vinyet, allà també, per exemple, és un dels llocs amb ganes d'intervenir. El torrent de la Mora també, trams de torrents que també hem començat a fer coses. Vull dir que sí, molta feina hi ha i ganes de seguir-la fent. I sobretot això, que...
Coses que ja s'han fet, que s'han de fer el manteniment, poder-ho arribar a fer. Alguns dels reptes els esmentaves amb la presència d'espècies invasores que vau frenant el seu dia. Penso en les tortugues, però també en la canya. Vau estar durant molts anys...
traient canya, però sempre parleu de la dificultat, no?, perquè té aquesta resiliència que fa que s'hagi d'anar repetint en el temps aquesta extracció. Clar, i si, per exemple, això, una talada a la plana del vinyet, no?, que una feina que vam fer abans ara han començat a plantar, però la inicial va ser treure canya. Clar, primer, si veus les màquines i que estan allà remenant-ho tot, potser t'espantes una mica, no?, però era necessari això, eh?, treure'l ben bé, el risoma de sota, i ara...
Si anem a passejar per la desembocadura, es veu molt més el canyís, que és l'espècie que tenim aquí, i vas veient com hi ha altres plantes que aniran ocupant el seu espai gràcies a l'extracció de la canya. Doncs va, ja que parles de la plana del vinyet, et preguntem una mica com ho tenim, perquè allà esteu fent aquesta tasca de...
recuperar la fesomia que tenia antigament i esteu creant aquesta llacuna de Salvador Grau amb altres llacunes més petites, heu anat fent provatures què ens pots explicar? Com ho tenim a hores d'ara i quines seran les pròximes passes?
Clar, això, que totes aquestes obres ho fa la Generalitat i ara estan fent això, l'excavació de la Salvador Grau, que serà més gran i hi haurà el que dius, hi ha algunes adjacents. Si aneu a passejar ara veureu precisament això, i amb aquest mes que ve ja acabaran de fer-la.
Doncs, clar, el que es veu molt també és que, a part d'això, d'extracció de canyes i així, doncs que s'han canviat els camins, no?, hi ha algun camí que és diferent. I el tema és, doncs, per exemple, hi havia un camí que anava cap a paral·lel a la platja,
que anava cap a la Roca del Gaià, aquest camí s'ha tancat i ara hi ha un accés que et porta a passejar com si diguéssim més lluny, però que vas veient perquè hi havia sínies que no es descobrien, i ara les veus, que et porta cap a l'altre costat del riu. Això s'ha fet per guanyar molt més terreny de duna i connectar la duna precisament amb aquestes bases.
I que això ja ho estem veient ara, que ser un lloc que no pot passar en teoria a la gent, doncs que ja hi ha alguns ocells que estan apropant-se i potser tenim sort i comencen a fer nius allà, no? Per tant, encara que sigui un canvi, també és un canvi molt xulo. Vull dir que hi ha el que... Si vols passejar per la platja, tens l'accés a la platja, com sempre...
Però llavors, si no, tens un, això, que et porta una miqueta a riu amunt. Llavors demanem a les persones, perquè encara no han posat els cartells indicadors, però ja es veu perquè hi ha pals i cordes, doncs que respectin això i no passin pel mig de la duna, perquè, doncs això, les dunes són un espai molt fràgil, i si els trepitgem, doncs no fem que es pugui mantenir, i a sobre ara estem en l'època que ja estem veient el curriol que està venint,
Encara no ha provat de fer niu, però ja hem vist que està per aquí. Per tant, la tasca aquesta de conscienciació de les persones és que respectem els camins i no passem pel mig de les dunes. Doncs el Corriol Cama Negra, que en aquesta època ja està cercant on farà l'aposta d'ous.
I vosaltres, sobretot a la zona d'Altafulla i de Tamarit, us dediqueu des de la Sínia a fer aquesta tasca més de vigilància. També mobilitzeu voluntariat perquè, evidentment, com més persones sigueu, més garantia d'èxit. Exacte, sí, sí. Tenim un grup de WhatsApp que ens expliquem això, si hem vist l'espai de la Corriola o si l'hem vist, a quin lloc i com estava...
I això, llavors, quan hi ha un moment aquest que les petjades són d'una determinada manera així, de direm, on, potser ara comença a fer niu, no?, i estem tots més pendents i així. Sí, i a part, també hi ha gent, perquè jo, per exemple, l'altre dia que vaig estar passejant, doncs et trobes amb persones que no estan aquí dintre del grup, però ells també, com que van a passejar cada dia per la platja, també fan una mica el seguiment i allò l'altre dia em van explicar, ja l'he vist que està per aquí...
Vull dir que, clar, és una manera bonica, no?, passant per la platja al mateix temps, doncs estàs observant les dunes i veus aquest ocell que és tan simpàtic, no?, i que això el podem donar un cop de mà, després protegint el seu niu i així.
Si algú es vol animar, engrescar, ajudar, encara que sigui, de forma puntual, de tant en tant, amb certa periodicitat, com millor li vagi, què és el que pot fer? A través de la web pot trobar el formulari o la manera de fer-se voluntari?
Sí, em sembla que la web està i, si no, pot escriure un correu, per exemple, això és a comunicació arroba riugaià.cat i allà li dirien, bueno, això, que si vol, pot estar l'up de WhatsApp, que no diu res, o si no, de dir, mira, doncs... Perquè també, de tant en tant, les persones els fem una miqueta de formació, expliquem com es pot fer aquest seguiment i llavors es podria incorporar i tant.
Molt bé, doncs, aquesta tasca que s'estem per tota la costa, a la part de Creixell i de Torredambarra, és el Japec, sobretot, que està més sobre el terreny vigilant el Corriol. En tot cas, sempre és com d'agrair que hi hagi persones que donin un cop de mà o que participen en aquestes accions que aneu fent de forma periòdica, per tal...
d'això, de preservar l'entorn i ajudar a que aquestes espècies que estan en risc puguin prosperar. Georgina, no sé si teniu alguna cosa més d'agenda. Sabem que ara vindran els dies de Setmana Santa, hi ha alguna visita per l'entorn de l'embassament, o hi ha alguna cosa que puguem destacar? La cita més immediata és aquesta que deies, la dels arbres fruitets. Sí,
Aquest dissabte, això, aquí a la Riera, els arbres fruiters, i això hi tornant de Setmana Santa, el de la guia dels arbres, és a dir, que estem ara amb arbres, i després ja començarem una altra vegada al mes d'abril a fer això que deies, la visita a l'embassament, a la de l'ermita, a la de Carol, així cada setmana alguna d'aquestes.
Molt bé, a més a més, tota la tasca que feu d'educació ambiental amb les escoles i amb els horts. Continueu portant horts en alguns centres, oi? I tant, i aquests dies estem ja plantant de primavera amb moltes ganes. Sí, sí, doncs tant a Torra d'Embarra, Altafulla, a Tarragona estem amb els horts. I tant.
Molt bé, doncs molta feina la que aneu fent des de l'Associació Mediambiental La Sínia, que anem explicant tots els mesos aquí a la sintonia d'Altafulla Ràdio, de Roda de Barà Ràdio i Dona La Torre. No sé si hi ha alguna qüestió més que vulguis afegir, que la gent us segueix a les xarxes, que allà aneu penjant i fent crides, convocatòries i també que entrin a la vostra web perquè trobaran imatges d'alguna d'aquesta feina que avui estem explicant, però de vegades doncs
Veure-ho és com molt il·lustratiu i bé, sempre ens pot convidar a sortir i apuntar-nos a algunes d'aquestes activitats que molt sovint les feu pensant a tota la família o...
o a gent que potser no té gaires coneixements o no està basada a fer grans esforços o grans caminades, sinó que us adapteu als diferents perfils. Sí, exacte. I doncs això, vull dir que qui no li vingui de gust a les xarxes, perquè a vegades et valen més que una altra cosa, això sempre es pot entrar a la web...
et pots apuntar per rebre les notícies i llavors normalment això un cop al mes posem una miqueta tot el que hi ha aquell mes i és el que diu són activitats amb diferents trams del riu que llavors és maneres de conèixer-ho i una manera això que pot ser familiar o això no cal tenir coneixements previs sinó ganes això una miqueta de compartir de conèixer i realment de passar-t'ho bé perquè jo penso que ens ho passem tots força bé
Molt bé, doncs fantàstic. Avui ho hem explicat aquí a l'Eco del Gallà. Georgina Florejacs, moltíssimes gràcies per haver-nos atès i seguirem en contacte. A vosaltres, fins una altra.
El Baix Gaià en primera persona. Baix Gaià al dia.
Ens queda poc menys d'un minut i mig per abaixar la percenta de Bagell el dia d'aquest dimarts, dia 24 de març, però abans d'acomodar-nos el que farem serà reflexionar amb la nostra companya Sònia Camí de Roda de Bara Ràdio. Sònia, a veure quina és la frase cèlebre que has escollit per avui i qui la va dir un dia i avui se la farà seva tot el Baix Gaia sencer.
Vinga, avui anem fins a l'any 1533, perquè aquesta frase la va dir l'escriptor espanyol Alonso Bercilla Izúñiga, que parlem sobre la por. Diu que la por és natural en les persones prudents i saber vèncer la por és ser valent.
Doncs escolta, si hi ha por, tranquil·litat, això vol dir que estem davant d'una persona prudent i que aquesta por es pugui dèncer en algun moment o altre. Ah, serà valent, evidentment, clar que sí. Sempre s'ha afectat les posts. Sònia, Raquel, que acabem de passar un molt bon dimarts, fins demà. Bon dimarts a tothom, adeu-siau. Adéu, adéu. I a tots vostès, els desitgem també que acabin de passar un molt bon dia i els esperem demà aquí, a la seva sintonia de proximitat, a l'hora de sempre cordials salutacions, a reveure.
Fins demà!
Tu compañía de telefonía en Torredembarra es EGM Telecom. Te ofrecemos llamadas y datos ilimitados en tu teléfono móvil por solo 25 euros al mes. Y atención, si contratas la fibra óptica con nosotros, disfrutarás de 500 megas en tu hogar, más un teléfono móvil con 60 gigas de datos y llamadas ilimitadas, todo por solo 40 euros al mes.
Para más información, entra en egmtelecom.com o llámanos al 611-527-377. 611-527-377. EGM Telecom, tu compañía de telefonía de proximidad. La ràdio moderna també s'expresa en imatges. Busca el perfil d'una la torre a Instagram. Una manera diferent de seguir tota l'actualitat.
Si t'apassiona la cuina, no et perdis fogons i davantals. Cada setmana la Rosa Maria Ruscalleda i la Joana Molins et proposen un plat deliciós i t'expliquen pas a pas com preparar-lo.