El calaix, obre'l i trobaràs cultura amb Mònica Sussies.
Ets tant de la ciutat com canaletes, cent anys venent-nos llibres són molts anys. Et plauen els filòsofs i les llengües i dins del teu silenci hi ha un mirall. Et van fer de ningú i engarjolar, però sempre se't reneixen la foguera.
Has canviat de nom per al demà. Saps la metamorfosi de les lletres? Dóna'ns el llibre obert de cada dia. Dóna'ns el tros de pa de la cultura. Dóna'ns un altre segle d'utopia. I et tornarem, les vides, una a una. Les pàgines d'amor que no es copien i un lloc al laberint de la fortuna.
Heu escoltat el poema de l'Eduard Saneuja i Ill, dedicat a la llibreria Herder, amb motiu del seu centenari. El novembre de 1925, un llibreter alemany format a l'Institut Herder de Freebook, Anton Escaedel, obria per primera vegada les portes de la llibreria Herder a Barcelona, coneguda per tothom com la llibreria alemanya.
Aquesta iniciativa, nascuda de Germán Herder, de Herder Editorial, amb el propòsit d'obrir dues llibreries al sud d'Europa, una a Barcelona i l'altra a Roma, ha arribat al seu centenari, que es va celebrar el passat mes de novembre a la llibreria Libri, que l'any 1999 agafava el testimoni per continuar donant vida a un espai emblemàtic de la ciutat, que des del 2022 forma part del grup Bookish.
La Herder ha viscut les crisis d'una Barcelona entre repúbliques i dictadures, la guerra i la postguerra, incendis i altres sotracs, però en els pitjors moments sempre ha trobat qui creia en ella, com l'Anton Bald i en Leo Fetcher, que l'any 1940, uns mesos després que la seu de Fribourg decidís tancar portes, la van recomprar, i el 1941 era reconeguda oficialment per la Universitat de Barcelona com a llibreria universitària,
on professors i estudiants hi han trobat sempre aquests llibres impossibles, especialitzats, innovadors. Un baluart de resistència cultural i intel·lectual que va arrelar en temps difícils i amb un fons editorial que va anar creixent. Títols de filosofia, pedagogia, psicologia i sociologia, longsellers com l'art d'estimar d'Eric Fromm i el naixement de Herder Editorial a Espanya ja formen part d'aquesta història.
L'any 1975, amb 50 anys de vida, comença una nova etapa amb la mort del dictador. Els clients ja no hauran de comprar el mostrador, podran passejar per la llibreria i triar i remenar. I l'arquitecte Josep Ribas González dirigirà la reforma del Soterrani, que acollirà la nova secció de Psicologia.
L'any 1999, amb la fi del mil·leni, Herder passa a anomenar-se a Libri d'Alumnes i Llibres. I el 2022, quan les dificultats econòmiques feien dubtar de la seva continuïtat, novament una mà recollia el testimoni de la seva història. L'empresa barcelonina Bookish comprava Libri.
El calaix, obre'l i trobaràs cultura. Amb en Tomàs Casals, membre del Consell d'Administració de Libri i CEO de Buquix, fem un petit testet de la importància d'aquest espai literari. Hem viatjat a Barcelona, però aquest viatge no és només a Barcelona, sinó que és la història.
Una història, a més a més, que a mi em toca molt a prop, perquè jo me'n recordo d'aquells primers llibres que venia a comprar a la llibreria Herder. Estic segura que molts de vosaltres esteu fent també aquest exercici de memòria. De Herder vam passar a l'hibri i continuo aquí, d'en peus. Gràcies a moltes persones i entre elles també a Tomàs Casals. Benvingut i moltes gràcies.
Al contrari, no? Moltes gràcies a vosaltres per ser aquí i per recollir aquest fet que per nosaltres és ben important i ben feliç. Clar, parlem d'història, parlem de 100 anys, que això es diu molt de pressa, però costa arribar-hi. Bé, jo també ho crec. A veure, no som protagonistes d'aquests 100 anys, però crec que s'ha de posar en valor, no? Una llibreria que per viu, que persisteix durant 100 anys, és un actiu cultural important per tots.
Bé, està aquí d'en peus hi ha un funcionament també per vosaltres. Si no hi ha relleu, si no hi ha qui s'interessi, si no hi ha qui posi l'ànima una altra vegada, això s'hagués quedat a porta tancada. Per tant, sou una mica protagonistes.
Mira, són protagonistes, però crec sincerament que són protagonistes d'això, d'una part petita. Vull dir que la llibreria, per haver viscut 100 anys, ha passat per moltes adversitats. A prop del llibre ja hi va caure una bomba de la guerra i l'hagués pogut destruir. Ha sigut expropiada, col·lectivitzada, subestada, s'ha recuperat cada vegada. Vol dir que són part d'aquesta història d'una llibreria que potser és ella mateixa que s'aferra a seguir existint i seguir sent part de la història de Barcelona.
És part ja de la cultura. Forma part de la ciutat. S'ha de lluitar fins al final. Com és l'actualitat? Doncs lluitant. Estem aquí per lluitar. No, estem lluitant. Vull dir que el llibre passa per molts moments molt diferents. Lògicament vam agafar una llibreria amb dificultats, però estem lluitant per tirar-la endavant i tenim tota la convicció de que serà així. I no només que la tirarem endavant,
sinó que li sabrem donar potser una cosa que li ha faltat al llibri en tot aquest temps, que és un protagonisme més gran, obrir-se més a la ciutat i al món, vull dir que no deixa de ser una llibreria espectacular, gran, amb un fons com probablement no tingui cap altra llibreria de tota la ciutat, però en canvi, durant molt de temps no ho hem comunicat o no ho hem explicat, no ho hem viscut una mica tancats cap a dintre, fent aquesta feina de llibreters,
però potser ara arriba el moment també d'obrir-nos el món. I una mica aquest centenari pretén també ser això, convocar tothom a celebrar-lo amb nosaltres, a la ciutat, als clients, als amics, al sector, i programar durant 12 mesos una agenda d'esdeveniments que no només representi el que és i el que ha sigut, sinó també el que volem ser.
Tota una declaració d'intencions i 12 mesos que tots volem gaudir. Jo avui marxo fins i tot amb la bossa i marxo emocionada. És que marxo emocionada perquè penso que és un petit bossi d'història però és molt important.
Jo també ho crec, sí, sí, i ho has vist, que avui inaugurem també una exposició permanent a la llibreria, volíem que la llibreria també visqués amb la seva pròpia història i que la tingués a les parets, i a més tant de volta l'hagin donat també, hem fet un llibret recollint la història de la llibreria, no només com un record per tenir per un dia especial, sinó també com una afirmació.
Exacte. Vull dir, pensem, moltes vegades parlem d'aquesta lluita per la cultura, d'aquesta passió, no ens en oblidem de totes les mancances i de totes les dificultats, no? I diuen que els intel·lectuals són els que primer moren. Sí, sí, és així. Això m'ho va dir un convidat una vegada i vaig pensar, no anem bé que fem un programa de cultura. Doncs no sé si som intel·lectuals, però estem decidits a sobreviure.
Sí, perquè jo deia això precisament perquè les llibreries al final eren aquell reducte de resistència.
les llibreries segueixen sent un reducte de resistència i sobretot les llibreries independents, les que encara mantenen un fons vinculat als seus clients, al seu espai sociogràfic. Defensem des d'aquí que Librià ha de ser una llibreria diferent que si estigués a Sarrià, a Càdiz o a Valladolid. Librià ha de ser una llibreria d'aquesta ciutat que la representi. I aquestes llibreries, no només a Libri, les hem de protegir tots, la ciutat i els lectors.
Tots, sí que si trepitgeu Barcelona ja sabeu que heu d'anar de visita a l'Hibri, no només per aquests tots a mesos d'actes que podeu veure a través de la web, us en podeu informar o venir directament a la llibreria. I ara et faria una última pregunta i és... Serà complicada...
Bé, complicava no, però a banda d'aquesta lluita, d'aquest dia a dia d'aixecar-se de la rutina, de que tot rutlli i d'aquest nivell d'estrès que a vegades hi pot haver dies més durs, la sensació de formar part de la cultura, de la literatura i d'una llibreria, què és per tu?
Bueno, en el meu cas, que jo no estic com a llibreter cada dia, crec que és una responsabilitat. Vull dir, jo i crec que tot l'equip que estem, des de la llibreria fins a l'oficina, sentim la responsabilitat d'un llegat, d'una cosa...
també d'una dificultat, com de voler empènyer canvis, iniciatives i assumir riscos, però en tot moment haver de ser curós amb l'essència que té una llibreria i amb el que representa. I en aquesta tensió interessant i difícil vivim constantment. Puc preguntar-te l'últim llibre que has llegit? Això ho podem tallar, si cal.
No ho sé, o el que estàs llegint. Donarà a la típica frase d'algo... Mira, l'últim llibre que he llegit és La muntanya màgica, perquè no l'havia llegit mai, és d'aquestes signatures pendents, jo a més vaig estudiar literatura, però allò que no saps com... L'has anat regatejant, no? O evitant, i me'l van regalar i vaig pensar que era el moment fantàstic, sí, passa que m'hagués agradat dir una altra cosa, una bona novetat...
No, però no només vivim de novetats. Bé, això és el que diem a l'Ibring, que no només vivim de novetats. Jo he fet una passejada perquè m'agrada fer-les quan vaig a les llibreries i hagués marxat carregada de clàssic. Bé, aquí hi ha el que anomenem fons editorial, no? Evidentment. Això és una llibreria que té novetats però que sobretot protegeix un fons per aquells lectors i lectores que potser com tu encara gaudiu llegint clàssics o llibres que són imprescindibles.
Moltíssimes gràcies, enhorabona i per cent anys més, encara que no ho veiem. Llarga vida, Lliuri. Gràcies. Molts recordem els catàlegs que fullejàvem triant quin seria el nostre proper llibre. Els passadissos amb les prestatgeries plenes de títols que ens volíem endur a casa, que parlaven de futur i ara encara formen part de les nostres llibreries particulars.
Cent anys són moltes persones vinculades a un projecte que desitgem no s'aturi mai. Perquè, com molt bé ha dit en Tomàs Casals, les llibreries són un reducte de resistència.