Dalia Mora Presas té gairebé 10 anys i un secret, una llibreta de butxaca on hi escriu qualsevol cosa que li passa pel cap. Li agrada molt dibuixar, llegir, escriure històries i poemes, explicar contes a la seva germana petita, cantar i tocar la guitarra. La biblioteca és per ella una segona casa. Li fascina poder tenir accés a tants llibres que a casa seva no hi cabrien.
Escriure haikus a casa l'àvia mentre piquen trossets de xocolata la fa feliç. Port rosat, pèls d'unicorn, purpurina blava, pètals de flor, estrelles brillants, pedres de llum lila, ales de papallona, princesa de gel, flocs de neu, baves de fada, dents de ratolí, vidres esmiculats,
Sabates de fullet, llengües de serp, foc del dimoni i tres pinyons. El meu amulet. Escoltàveu aquesta meravellosa i màgica fórmula de la Dàlia Amora, que és la nostra convidada d'avui. Presentem aquesta sinfonia d'aigus de la col·lecció Mimosa de l'editorial Trípodec.
I sí, sí, quan escolteu, ella té una veu, ja l'heu escoltat, una veu infantil, una veu de joveneta, però té una màgia i una ploma meravelloses. Dàlia, benvinguda.
Hola. Hola, Dàlia. Escolta'm una cosa sorprenent, llegir-te. I, a més a més, amb aquest epíleg del Miquel Desclot, escolta'm, ens has d'explicar una miqueta com ha anat tot això, com neix Sinfonia d'Aigus. Tinc mil preguntes per tu, però la primera, què és per tu la poesia? Doncs, per mi, la poesia és com una cosa que no es pot repetir, que passa però no torna a passar mai més, com una gota d'aigua que cau
però aquella mateixa gota amb la mateixa forma no torna a caure mai més. Meravellós. Jo crec que aquesta definició no me l'havia fet mai de poesia. Quant de temps portes escrivint haikus o provant o escrivint? Per què és que tens una llibreta màgica? Doncs sí. Hi ha de tot. Doncs...
Quan tenies sis anys, deia que la Pilarín feia coses i jo anava a veure què feia perquè m'agradava veure com escrivia. I un dia em va regalar una llibreta i en aquesta llibreta apuntava idees que tenia o noms de coses que m'agradaven. A poc a poc em van ensenyant a fer cohesió i doncs cada vegada m'agrada més.
És molt curiós, Dàlia, perquè en el programa, moltes vegades, quan entrevistem poetes, sempre surt el tema que no arriba, per nosaltres no és un gènere menor, però certament costa molt. La gent prefereix llegir-se una novel·la, llegir-se un còmic, i els costa més agafar llibres de poesia. I nosaltres insistim tant que són petits bombons i són delícies de llegir.
I, clar, veure't a tu, llegir-te a tu i escoltar-te ara mateix, el que ens estàs explicant, és com aquells miracles que penses, que bonic, perquè ja des de petita tu ja ho has viscut, ho has viscut a casa, però a més a més te n'has enamorat. Com és escriure poesia? Com ho fas? Com t'inspires? Explica'ns una miqueta quin és el teu moment creatiu, d'on treus la inspiració...
Doncs, normalment, jo crec que em surt més quan estic enfadada o trista. Però, o sigui, quan estic contenta, també em surt, però no és tan profund. Per tant, els sentiments són una de les claus més importants de la teva... Bueno, d'aquests IQs i d'aquests versos que...
que tenim dintre del poemari, no? Sí, perquè, bueno, el llibre té tres parts, que jo les he anomenat amb noms de notes, la, mi i re. I la la està al principi de tot, on he situat els poemes, que per mi són més lleugers, més alegres, més finets. Llavors hi ha una altra part, la mi, que està al centre del llibre, on hi he posat tots els poemes que són tristos, però alegres alhora, és a dir, que no tenen lloc.
I en l'última part he posat la re, que són com els que pesen a l'esquena, els més tristos i fòsuls. Però llavors hi ha la part de silenci, que és el vers lliure. Em fa gràcia perquè em dius, mira, en el re hi posa potser els que són més tristos. I precisament el que jo he triat és que el re jo el trobo tan bonic, és un haiku i diu, mira quin arbre, floreixen els poemes, n'agafem un i seria molt complicat triar-ne un de sol dels teus.
Una altra curiositat que també tinc, Dàlia, és a l'escola. Els companys, els amics... Què pensen? Què diuen? T'han llegit? Què comenten? Els ajuda el fet que tu escriguis poesia a endinsar-se, a descobrir-la? Bé, molts no s'han llegit el meu llibre, però sí que els que són més amics meus
se l'ha llegit i, doncs, els hi ha agradat. No els hi resulta curiós que tan petitet escriguis poesia? No sé, això se'ls hauria de preguntar a ells. No els hi has preguntat, això? No. Mira, doncs els haurem de fer una entrevista, Dàlia, eh? Escolta'm una cosa, la que sí que deu estar molt contenta, deu ser l'àvia, perquè precisament ella ha estat una font d'inspiració per tu. Sí, ella m'ha ajudat molt. Dàlia, en Sinfonia d'Aiku, suposo que no hi són tots, suposo que deus tenir
molts més IQs i molts més poemes escrits que deuen estar pendents de publicar. Sí, això sí. Però, bueno, els que no hi ha en el llibre són més personals, que m'agraden com molt, o al revés, que m'agraden molt poc. Si n'haguessis de triar un de sol, ja sé que és molt complicat, quin em recitaries? El que ja has recitat?
On triaries un altre? Triaries un IQ? Aviam, jo triaria un altre de vers lliure. Però també hi ha un IQ que m'encanta, que és el primer llibre que es diu Els peus descalços. Mira, diu així. Te'l respecta, el Dàlia, que ens agradarà escoltar-lo. Els peus descalços, tanta sorra entre els dits, fa pessigolles. Aquest és el cobra, Dàlia. A més a més, forma part del La. I el La és tota una sèrie d'IQs que...
Mantenint-se en la línia, tots són de natura. L'estiu, parlen d'aquest estiu, parlen de la natura, parlen de la llibertat. A tot agrada l'estiu. Sí, m'encanta l'estiu. Sobretot banyar-me a la platja. I també sabem que toques la guitarra. Ah, sí, també. I algun dia acompanyaré els faikus amb la guitarra. Ostres, això seria meravellós. Ja ho estàs practicant, suposo, no? Aquest bueno. Aquest bueno.
Però sí, arribarà el dia. Per tant, la literatura, la música, l'estiu, banyar-se a la platja, formen part de la teva rutina diària. A quina hora escrius? Perquè clar, has d'anar a l'escola. Doncs no tinc hora per escriure. A vegades, si tinc una inspiració, agafo la llibreta i ho apongo. Però normalment és més quan estic amb la meva àvia o al cap de setmana. Dàlia, t'agradaria continuar escrivint? Tens la inspiració, tens les ganes?
Sí, jo vull escriure sempre, encara que no es publiqui, però vull escriure sempre. Dali, ara has dit una cosa que a mi m'ha agradat molt, que és, jo vull continuar escrivint encara que no es publiqui. Per tant, la importància del fet d'escriure per damunt de publicar-se, per damunt que algú ho pugui llegir, sinó una cosa teva, personal, una cosa que gaudeixes tu. Sí, és que...
Al final, escriure és com una cosa que forma part de tu, com anar al lavabo. Nàlia, hi ha una coseta que no hem comentat del llibre, que no hem dit en cap moment, però que penso que també és molt important, i és que estàs acompanyada per les il·lustracions de la Delfín Lavera. Unes il·lustracions absolutament precioses. Com ha estat? Et va llegir primer, li vas dir el que volies, ella et va llegir i va dibuixar. Com ha estat aquest equip amb la Delfín?
Bé, doncs, els seus dibuixos sí que són molt bonics i combinen molt amb les poesies. Primer vaig escriure haikus i llavors ella va fer uns dibuixos perquè de haiku. Per tant, heu fet un gran equip amb la Delfín. Una coseta també. Dàlia, pensaves mai que arribarien a ser publicats aquests haikus? Al principi no. Jo els anava escrivint
i els tenia la llibreta, fins que un dia em van dir, t'agradaria posar-los tots en un llibre? I doncs a poc a poc els vam anar posant i al final, doncs mira, hem arribat aquí. Hem arribat a una preciositat perquè és una joia realment l'edició i tot el text que tenim dins. I a més a més, amb l'epíleg del Miquel Desclot, que això ja és tot un luxe, és un honor,
Com ho vas viure quan ell va dir, sí, m'agraden, vull fer aquest epílag? Perquè això ha de fer molta il·lusió. Ets conscient, no?, de qui és en Miquel Desclot? Perquè, clar, nosaltres parlem amb la veu de l'experiència dels adults i una cosa que m'agrada molt precisament d'entrevistar la Dàlia és aquesta mirada tan especial que ells tenen, no?, que els més petits tenen. Com ha estat que en Miquel Desclot et digui, sí, et faré l'epílag, m'encanta el que escrius? Doncs em vaig posar molt contenta.
però és que la majoria de gent en viu que li encanta el que escriu. Doncs aleshores ja ho veieu, tenim una joia que a més a més està preciosa, amb una edició meravellosa, aquests haikus de la Dàlia, amb les il·lustracions de la Delfín, la Vedant, la Píleg de Miquel Desclot, a l'edició de l'editorial Tripode. A més a més, no sé si tenim per aquí la Pilar, Pilar l'editora, sí?
Ah, sí. Mira, Pilar... Estem parlant de la Pilar Prim, que és l'editora de Trípode. A més a més, aquesta col·lecció mimosa... A mi m'agradaria, Pilar, que ens expliquessis una miqueta, perquè al darrere del poemari hi ha una petita guia. Hi ha una guia com per fer haikus, perquè es tracta una mica... A veure, perquè és ideal pels nens que estimin la poesia, que aprenguin a fer haikus.
Aleshores, és una guia adaptada a l'escola, o a casa, o amb els amics, puguin anar aprenent a fer haikus. Tant els nens, com els joves, com els grans. Això està pensat, en realitat, per totes les edats. La poesia, l'escrigui qui l'escrigui, no té edat. Quan acabem de llegir aquesta petita joia, ens recomaneu aquest esperit a tota la resta de lectors i lectores.
És una meravella. Pilar, treballar amb Nadàlia, quina il·lusió també. Molt, molt. És un regal. Sí, sí, sí. Sí, sí.
Que li agradi tant la poesia, li agrada la literatura, bueno, no para de llegir, em sembla que tot el dia la tenen a la biblioteca, que no es mou d'allà, és increïble. Quina alegria, quina sort, no?, també poder viure l'editorial al costat de l'àvia i poder viure tot aquest procés, no?
d'edició, de correcció, de maquetatge, de veure la publicació... Sí, jo crec que he tingut molta sort de tenir una àvia que li agradi tant la fogesia com a mi.
Doncs ja ho veieu. Dues generacions... Tenim ganes de contagiar-ho, que a altres nens els arribi, no? Perquè a vegades, mira, nosaltres ha sigut una mica alatzar el fet que jo tingués l'editorial. Jo abans no me dedicava a això, amb la qual cosa, doncs mira, no hauríem arribat aquí. O sigui, que és ajudar també altres nens i joves a que ho disfrutin.
Vé dues generacions d'una mateixa família, generacions diferents, però que viuen la poesia i la literatura amb aquesta intensitat. I jo us ho dic d'acord, llegiu-vos Sinfonia d'Ikus, perquè és una delícia i us sorprendrà el treball de la Dàlia. Sí, és meravellós. I us haig de donar les gràcies a les dues, Pilar i Dàlia, per haver dit que sí a la primera. Molta llarga vida, Trípoles.
I molta llarga ajuda a la inspiració de la Dàlia. Gràcies a vosaltres. Un plaer. El calaix, obre'l i trobaràs cultura. Totes les setmanes fem cultura, fem ràdio, fem comunicació, fem el calaix. El calaix, obre'l i trobaràs cultura.
El calaix amb Mònica Sosies. Un programa d'On a la Torre per a la xarxa.