Vicenç Llorca és doctor en Comunicació Social i llicenciat en Filosofia i Lletres. Amb una trentena de llibres publicats, s'ha dedicat sobretot a la poesia, l'assaig i la novel·la. És col·laborador habitual a la premsa i als mitjans de comunicació. Ha estat secretari de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana i membre de la Junta de l'European Writers Council.
És autor de les novel·les «Aquell antic missatge de l'amor» i «Sinfonia de tardor», dels poemaris «Cos de podres de llum» i «Llum mirada», entre moltes altres obres. «Entenguem-nos per amor» proposa un diàleg líric i reflexiu amb Ramon Llull, amb una selecció de 65 versicles pertanyents al llibre d'amic i amat.
El resultat és una insòlita conversa que confronta la sensació de caos i confusió del món contemporani amb l'intent d'ordenació i solidesa de l'univers Lolià, alhora que planteja un apassionat viatge per la literatura i la cultura, tant catalana com universal.
Obrim el calaix de les entrevistes amb Mònica Sussies. Entenguem-nos per amor de l'editorial Barcino a la col·lecció Mirades. És una joia que s'assuma en aquesta trajectòria literària d'en Vicenç Llorca. Hi ha una paraula que m'agrada molt, que és amor. I amb això, Vicenç, benvingut, sempre ens hem entès nosaltres. Perquè aquesta sensibilitat i aquesta mirada sobre l'amor, sobre les diferents vessants de l'amor,
sempre ha estat motiu de tertúlia entre nosaltres. Sí, has fet servir el verb entendre's entre nosaltres i és clau per entendre el llibre precisament, perquè és parlar de l'art d'estimar però des d'aquesta capacitat que té l'amor d'entesa i per tant
la capacitat de comunicació de l'amor i, per tant, entrem de ple en un llibre que és un diàleg. I llavors aquest diàleg és el que ens permet plantejar aquesta gran entesa a través de la paraula. Si tots ens entenguéssim per amor, Vicenç, que diferent seria el món? Clar, és una utopia, però és cert que aquesta utopia cristal·litza en moments determinats de la història, de la cultura, de la filosofia...
del pensament. Per tant, jo he intentat fer una foto a un d'aquests moments d'Entesa per Amor, que és nostre, que és de la nostra pròpia tradició.
dimensionar-la, diguem-ne, amb les inquietuds i les preocupacions del món contemporani. Nosaltres ens posarem en context ara i parlem de totes aquestes reflexions que has fet, que a més a més estan de plena actualitat i en aquest cas van lligades al llibre d'amic i amat, però farem
Ho farem tot amb ordre, perquè molts dels nostres dies saben que a mi m'agafa l'emoció i llavors em salto el sol. Avui no ho farem, això. Anirem a mordre. El primer que t'haig de preguntar, Ramon Llull. Parlem de Ramon Llull, de com t'ha impactat i de com tu has anat treballant al llarg de la teva vida acadèmica i literària.
Sí, efectivament. Ramon Llull és considerat el pare de les nostres lletres perquè ell, que pretenia fer diverses coses i tenia diversos objectius, va utilitzar el català com a llengua de cultura i com a llengua literària. I això el converteix en un dels primers escriptors a parlar de pedagogia, de filosofia, de literària,
literatura mateixa, des de l'inici de les mateixes llengües romàniques. Per tant, és un pioner en aquest sentit. Llavors, jo el descobreixo al batxillerat quan llegeixo uns fragments del llibre d'Eva Estef Blanquerna i allà ja em quedo amb la inquietud d'aprofundir aquest gran geni. Quan estic a la facultat,
tinc l'oportunitat de fer la lectura i un treball sobre el llibre de base Blanquerna i llavors descobreixo a dins del llibre un llibre, perquè en l'època medieval les novel·les eren així, es feien com la Bíblia, és un llibre de llibres. I llavors hi ha el llibre cinquè a dins del llibre de base Blanquerna, que és el llibre d'amic He Amat, on el protagonista, ara ho resumeixo molt, però el protagonista ha arribat, aquest Blanquerna ha arribat a ser papa,
i ha reformat el món en aquesta entesa amorosa que parlava ara, ha restituït els valors del cristianisme i fa el que tot bon cristià ha de fer, que és no estar en el poder, sinó fer d'eremita, se'n va fer vida eremítica. Llavors li vénen a
a cercar uns religiosos i li diuen, escolta, ens hauries d'ajudar tots els que vulguem seguir el teu exemple per tenir una guia. I ell diu, molt bé, doncs escriuré el llibre d'amic he amat, en el qual
Hi haurà un pensament per cada dia de l'any en el qual l'amic, que és l'ésser humà, dialoga amb l'amat, que és Déu. I a partir d'aquí tindreu aquesta guia. I així neix el llibre d'amic i amat, que es pot llegir com un llibre autònom dins la novel·la del llibre de base Blanquerna. Ara que estem en context, veiem que hi ha aquest diàleg entre l'amic i amat, entre Déu i l'home, en aquest cas, en aquest papa,
I a partir d'aquí tu fas tota una sèrie de reflexions. Són 65 reflexions, Vicenç. Clar, quan vaig definir el projecte vaig triar el llibre de Miquel Amat perquè la considero, això ho explico en el pròleg al llibre, que és una petita peça sagística dins l'assaig, en el qual parlo de les lectures epifàniques. Són aquestes lectures que ens transformen.
Llavors aquesta lectura em va transformar fa 40 anys i ara l'he recuperada, però no podia recuperar-ho tot perquè tants escrits, glossats, hauria estat un llibre molt extens. Llavors què vaig fer? Simplement
No em vaig prefixar un nombre, simplement vaig deixar madur per l'impacte a l'actor, per la seducció, i quan vaig veure que més o menys em situava entre 60 i 70 metàfores morals que diu en Ramon Llull, doncs vaig dir que ho tinc, perquè això ja és un llibre de mida perfecta, de 150 planes,
hi ha prou lectura perquè, diguem-ne, puguis ocupar-te tot un any, si vols, i alhora és un llibre abastable. És un llibre que busca molt més la intensitat que no l'extensió. I em van sortir 65. Ho vaig clavar a 65 perquè em va semblar que dels 365 dies de l'any, 65 era una bona mostra. I vaig coquetejar també amb el fet que jo vaig néixer l'any 65 i, per tant,
era com buscar aquestes matemàtiques que ho quadren tot, que això li encantava a Ramon Llull.
Per tant, aquesta va ser la tria. I segueixo l'ordre cronològic d'en Ramon Llull. Això sí, no faig cicles temàtics, sinó que començo des del primer fins a l'últim i és, diguem-ne, el que ha sortit. Tenint en compte això, que el criteri és sobretot la seducció, que bé podria ser un pensament, que bé podria ser, diguem-ho així, una expressió filològica que et deixa retibat.
o del catalàntic, que et deixa seduït completament, no? Buscant que el lector gaudeixi, tingui molts elements per gaudir des de la primera línia fins a la darrera. Home, jo haig de dir que m'ha sorprès, també em va impactar, com ara tu, en el mateix moment que vas conèixer en Ramon Llull, vas descobrir literàriament en Ramon Llull, i sí que sedueix, perquè, a més a més,
Són petites píndoles, no és un llibre que sigui extens, però com diuen, tu que ets un gran poeta, precisament en el format breu et defenses meravellosament bé i no necessites excessius mots per fer una reflexió que s'excella en l'actor. En això tens una maestria i aquí s'hi demostra i ho fas amb seducció, evidentment, que és una paraula que a més a més m'agrada molt.
Estic molt content perquè quan el vaig escriure jo veia el resultat i m'anava, diguem-ne, encoratjant perquè veia que el llibre estava fluint, estava sortint d'una manera molt natural. Al darrere hi havia 40 anys de depòsit de la lectura i, sobretot, el que era molt important era no caure en la trampa de fer un assaig erudit.
sinó que la erudició va per dins. És a dir, tu ja has fet els estudis sobre Ramon Llull, ja t'has documentat, etc. I el que es tractava era de fer-lo proper, de portar-lo als nostres dies. En aquest sentit, el llibre és un pont
entre un lector, simplement, que li agradi llegir, i el nostre Ramon Llull, perquè el que no hi ha al darrere són uns estudis, tal i qual. El que sí que hi ha és molta creativitat, perquè el deixar madur, sense cotilles, això m'ha dut a observar detalls dels pensaments lulians que, diguem-ne, doncs...
han causat un cert impacte, perquè són originals. Són visions completament personals, però en aquesta aventura personal m'estic trobant moltíssima gent i molts lectors que s'estimen molt, diguem-ne, a la literatura, que m'han dit sempre una paraula que em fa molt de goig. I tu has començat l'entrevista dient-la, dient, aquest llibre és una joia. I això m'ho estic trobant constantment, aquesta paraula joia, aquest llibre és una joia, i a mi em fa
doncs jugant amb les paraules, molta joia, observar que això és viscut com una cosa especial per part del lector, perquè jo volia que fos un llibre especial, un llibre especial en la meva obra, i per tant estic molt content, molt satisfet.
És un llibre sorprenent, jo ja vaig dir que realment, et vaig comentar tu en privat, que m'havia sorprès precisament, perquè no sabia ben bé què m'hi trobaria i és... Penso que és un llibre que ens pot acompanyar sempre i parlàvem de què ens hi trobarem, temes d'actualitat, com són el caos, la guerra, aquest desig d'estimar... Això m'agrada molt, aquest desig d'estimar, en aquest cas és un estimar diví, però estimar per damunt de tot, però aquí ja hi entrarem.
Anem-nos en el número 12, perquè el número 12 precisament és el que dona títol al llibre. Tenim, ja la traducció feta per Sebastià Alzamora d'aquests versicles, diu, cantava l'ocell dins el jardí de l'amat. Arriba l'amic i li digui a l'ocell, si no ens entenem per llenguatge, entenguem-nos per amor, perquè en el teu cant representa als meus ulls l'amat.
Apliquem-nos-ho tot, sisplau, que el món funcionaria millor. La volta la donaria sense necessitat de manteniment. Efectivament.
Llavors jo el que faig és agafo aquest ocell que ha arribat al Jardí de la Mat i em serveix per començar la prosa, que comença així. El cant de l'ocell transporta una harmonia celestial. És un llenguatge misteriós que condueix a la mateixa presència divina. Quan l'amic es dirigeix al Jardí de la Mat on canta l'ocell té clar que tot i parlar llenguatges diferents l'entès és possible
gràcies al llenguatge de l'amor que està per sobre dels altres codis comunicatius. Sant Agustí havia afirmat en contundència. Estima i fes el que vulguis. Si calles, callaràs amb amor. Si crides, cridaràs amb amor. Si perdones, perdonaràs amb amor. Si tens l'amor ben arrelat amb tu, cap altra cosa, excepte l'amor, serà el teu fruit. Llull sembla afegir complementàriament. Parla amb amor.
i ens entendrem sempre. I continua la glosa. Després ho lligo amb un altre personatge de la cultura catalana, perquè aquest també és un llibre d'homenatges als nostres gèmis. Apareix Gaudí, apareix Pau Casals, apareix, doncs, Barbeguer. I, per cert, Barbeguer, en el segle XIX, qualifica el llibre de Miquel Amat de Ramon Llull,
diu lo veritable llibre d'or de la nostra literatura. Si ho diu Verdaguer,
Escolta, això va a missa, que és l'expressió canònica que hem d'utilitzar en aquest cas més que mai, amb més propietat que mai. Per tant, aquest veritable llibre d'or el que faig és dir, doncs escolta, mira, jo t'ofereixo un camí personal a través de la meva experiència lectora i com a escriptor perquè gaudeixis del llibre de Miquel Amat, però sobretot també el gaudeixis ara, el que deies tu, en el context actual, no?
amb reflexions sobre ara. Per exemple, a l'època medieval es fa servir molt la paraula tenebre. Les tenebres són les nostres inquietuds davant la confusió o el col·lapse, són les nostres tenebres. És a dir, anar buscant
com, diríem ara, coses que, diguem-ne, en el segle XIII es dèiem potser amb paraules diferents però que, en definitiva, ens porten a les mateixes inquietuds. I sobretot amb aquest llenguatge revolucionari de la mort.
Fixa-t'hi que tu has dit que llicis el 12 perquè és el que dona títol al llibre, que també t'he de dir que durant el principi de l'escriptura pensava, com, quin títol li posaré al llibre, perquè, clar, és un llibre molt especial, parteixo del llibre de Miquel Amat, que és un gran títol. Com li diré? Llavors vaig pensar, entenguem-nos per amor. Llavors, haver focalitzat aquest entenguem-nos per amor ens dona, diguem-ne, aquesta clau meravellosa de...
d'entrar en el cor mateix del llibre. La bellesa... Ara t'agafo una mica la paraula, perquè parlàvem de l'actualitat. Jo sempre penso que els sentiments són universals. El món ha canviat, és evident que ha canviat i que ha passat per diversos cicles i per diverses etapes, però és molt curiós com els sentiments, el fet que són el batec d'aquest món,
continuen sent els mateixos. I potser els podem veure d'una manera o d'una altra, d'una manera diferent, però són el motor, són el que ens mou, són el que ens inquieta. Jo penso que la clau d'aquest llibre, no?, el punt més meravellós és aquest. Com tu has sabut interpretar-lo amb tot el que ens està passant avui en dia? Parlava jo d'aquesta actualitat de caos, de guerra, de l'esperança,
Tot això, no? Llavors penso, a mesura que l'has anat escrivint, suposo que també anaves dibuixant mentalment el nostre món, la nostra actualitat, tot el que ens passa i ens exceja quotidianament. Precisament el llibre, un dels seus aspectes més sorprenents és aquest xoc entre algú com Ramon Llull,
que mira la complexitat del seu temps, que era complex com és avui dia, perquè jo crec que cada època té les seves complexitats, el que passa és que, esclar, és en un context en el qual ell viu una gran veritat, que és el de la fe i el de la convicció que ell té les paraules adequades per poder convèncer racionalment els altres
poder-los portar, diguem-ne, a la fe catòlica i a la fe cristiana, per ser més exactes. I clar, això xoca amb el nostre món de dubtes, de confusions, de col·lapses, de fake news, de dir, bueno, però on som? I això no ho amago, això ho confronto.
I ho confronto també des d'un altre aspecte, que aquests dies que el llibre ha anat circulant i s'han fet presentacions diverses, no? I és que la gent també viu aquest llibre, entenguem-nos per amor, com un espai personal de meditació.
I això m'agrada molt, és a dir, com el teu propi espai, no importa el que tu creguis, si creus en Déu, si no creus en Déu, si creus en el Déu cristià, si et declares agnòstic, l'important és que sí que és veritat, i amb això sí que hem d'estar d'acord,
que aquesta dimensió espiritual, aquesta dimensió pròpia, aquesta intimitat del jo, està preservada en aquest llibre. Llavors, això fa que, independentment del que tu creguis, el que trobis en aquest llibre t'ajudi a fer un dels camins agostinians, que és aquesta anada al teu interior.
perquè la veritat, deia Sant Agustí, evita en l'home interior, o sigui, en l'ésser humà, en el teu interior, aquest viatge cap al teu interior. I fixa't que hem llegit un fragment en el qual poso Sant Agustí, diguem-ne, com a protagonista,
perquè la seva frase d'estima i fes el que vulguis, per mi és una de les frases més sàvies i més revolucionàries que s'han escrit mai. I crec que jo la tinc com a lema des que era adolescent i la vaig descobrir. El que he vist també, aprofundint en Ramon Llull, és que ell era molt agustinià, és a dir, té molt present la figura de Sant Agustí i això ha ajudat a compensar una mica la visió que jo tenia més franciscana, que hi és també, clar, evidentment, el llenguatge...
l'entenguem-nos per amor, en el fons té un fons franciscà, és aquesta capacitat que tu pots dialogar amb l'univers perquè ets l'univers. Aquest és un pensament meravellós. Clar, aquesta barreja entre Sant Frances i Sant Agustí i el seu impacte sobre els nostres dubtes i el nostre, diguem-ne, món de caos i col·lapse, doncs és un xoc molt interessant en el llibre, crec. Jo llegiria mig llibre per no dir-ho tot.
Però se'ns acaba aquest temps, Vicenç. El que sí que m'agradaria remarcar precisament és la capacitat, no?, també de traspassar aquest amor diví que en aquella època, evidentment, tenia una altra mirada, un altre context, no?, i avui que hi ha aquesta batalla de religions i de fanatisme, i penso que és una...
És un cant a la vida i a la pau, precisament, aquest entenguem-nos per amor, perquè passem d'aquest amor diví com es pot extrapolar i aplicar-ho en aquest amor humà, que al final no parlo d'amor de parella, sinó amor que s'hauria d'aplicar a la humanitat. Aquí has fet un treball preciós i que penso que hauria de ser una lliçó per tots, Vicenç.
Bé, i també he intentat redescobrir una miqueta el Ramon Llull més literari. No només el Ramon Llull espiritual, que evidentment és el principal del llibre, com ja hem explicat, però també crec que Ramon Llull tenia molta més consciència d'escriptor de la que a vegades s'afirma. I això m'ha permet crear una sèrie d'itineraris literaris que volen també motivar la lectura per...
per part del lector, per exemple, diàlegs, ressonàncies, el que anomeno ressonàncies amb el món d'Ausiasmar, amb el món d'en Verdaguer,
amb en Joan Maragall, amb Fuchs, amb Riba, etc. Llavors, aquí hi ha també uns convidats al llibre, per dir-ho així, que participen en aquest diàleg i ho fan a través d'aquest concepte que he fet servir molt ampli de ressonància, com ressonen els pensaments i les paraules a través dels segles. Exacte, això també és molt bonic i precisament ara ja el tenia a punt, però tu ja l'has citat, en Carla Riba,
A mi m'agradaria acabar aquesta entrevista citant-lo a ell a través del teu llibre. Diu, vivim de mort i no ens és grat. Morim d'amor i no s'hi pensa. Efectivament. I tantes, tantes que ens citaria tan boniques que ens han recuperat, Vicenç. Donar-te l'enhorabona i les gràcies per un treball que penso que és excel·lent. Gràcies a vosaltres i espero que les lectores, els lectors gaudeixin d'aquest espai espiritual i d'aquest espai literari que us proposen.
El Calaix, obre'l i trobaràs cultura. Totes les setmanes fem cultura, fem ràdio, fem comunicació, fem el Calaix. El Calaix, obre'l i trobaràs cultura. El Calaix, amb Mònica Sussies, un programa d'on a la torre per a la xarxa.