Posem-nos nostàlgics. Recordeu aquelles aventures literàries de Los Cinco de Annie Blighton? Doncs aquestes històries, aquelles vivències van servir d'inspiració per la nostra convidada que en els propers minuts ens presentarà la seva particularitat missió d'aquells cinc personatges, en aquest cas són els seus quatre aventurers adolescents que viuran una nova aventura amb el que és ja una segona novel·la, un segon...
Un viatge al passat amb el secret de la lluna plena que us presentarem ara als propers minuts. La nostra convidada és l'Inma Romeu, original del Maresme i que té ben clar que a Vila Sada Mar és el seu poble. La seva vida professional sempre ha estat vinculada als infants i al lleure educatiu. És tècnica en educació infantil i directora de lleure.
L'Imma Romeu escriure sempre ha estat una de les seves passions i en la seva obra reflecteix l'interès per la nostra història, les llegendes, l'arqueologia i la preocupació per la conservació de la natura i del patrimoni.
Com us diem, El secret de la lluna plena és una proposta literària adreçada als joves i adults i que recupera aquella essència de les novel·les d'Anne Blyton, però personalitzat en les vivències de quatre adolescents i, en aquest cas, un viatge ple d'aventures que els permetrà conèixer en primera persona la història real del Maresme del segle XIX i convertir-se, ells també, en part literària.
d'una llegenda. Compartim, doncs, aquestes vivències d'aquests quatre joves adolescents amb la proposta literària que ara, doncs, tindrem més detall amb la conversa amb Mònica Socias, amb l'autora de El secret de la lluna plena, amb l'Inma Romeu. Obrim el calaix de les entrevistes amb Mònica Socias.
La col·lecció Boliana Joves acull aquesta col·lecció que tenim sorpresa, que la Ima ja ens explicarà com ha d'anar d'aquesta colla que a mi em recorden, abans d'entrar en matèria, tots aquests llibres que em llegia jo i que em fien tan addictes que
Ah, los cinco, de veritat. La veus, l'Aipa ens va dient que sí, ens va dient que sí. Jo també es llegia, alguna cosa ha quedat, jo també es llegia. Sí, sí, després van venir els Hollister i ara m'encanta perquè tenim una història molt nostra, molt catalana.
I bé, jo a les mans tinc El secret de la lluna plena, que és el segon llibre que trauràs, però jo penso que ja volem començar per la bomba explosiva que m'acabes de dir. A veure, jo he parlat de dos volums, Imma Romeu, benvinguda, però on seràs més? Sí, sí, serà una trilogia, el tercer sortirà al setembre, si tot va bé. Ja el tinc acabat, ara està en mans de l'editorial, i al setembre es dirà, ja en primí si us ho puc dir,
El darrer viatge. Oh, el darrer viatge. Jo volia que fos una col·lecció més llarga, Imma. Bé, no em tanco a res, però de moment, ara tinc ganes de fer alguna altra cosa i sempre es pot reprendre, però de moment deixarem aquests tres. Bé, són aquests llibres que enganxen, que ens van enganxar en el seu dia i ara enganxen els joves de l'actualitat. Tenim La cova de les llegendes, que és el primer volum, i aquest que tinc a les mans, com deia jo, El secret de la lluna plena.
Són llibres molt complets perquè, a més a més, agafes tot aquest tema de l'adolescència i els seus diàlegs a mi m'han sorprès perquè he pensat com es tracten de tants temes amb tanta naturalitat, de les relacions...
del sexe, de l'enamorament, de l'amor, de les separacions dels pares. Vull dir, no sé, penso que està molt ben trobat. A més a més, he tingut molt èxit. Vull dir que són dos llibres que han tingut una acollida enorme. Sí, que a més a més, jo els vaig escriure més pensant en gent jove i la veritat és que agraden a gent de totes les edats. Ara ja faig la conya de dir des dels 12 fins als 112, perquè...
A la gent gran també els agraden, s'hi veuen reflectits. A veure, se'n diu el llibre juvenil perquè els protagonistes són joves, tenen 14 anys, però bé, és un tema que tothom el coneix, que tothom el tracta i els llibres són divertits, el que tu dius, són aventures i són divertits. Bé, aquí tenim una colla de quatre, tenim el Carles, tenim la Blanca, tenim la Gina i tenim el Sergi, ells són els protagonistes de totes aquestes aventures.
I clar, de rebot, totes les famílies, famílies, germans, ui, ui, les germanetes petites, també m'encanta, m'encanta. També tenim alguna germana d'aquelles que dius, jo n'havia tingut una o jo m'havia sigut i ara ho veig. Clar, és veure tot aquest món dels joves que ens fa tornar a la infància, però per què ens atrapa? Perquè també parles de llegendes i d'història. Intento, les llegendes són autèntiques, són llegendes...
de per aquí, de la Serralada de Marina. A veure, que algunes estan semblant a altres llocs, per dir-ho així, però és llegendari català i tot el que explico d'història o de paisatge intento documentar-me bé i no dic amb mentida. M'agrada ser curada amb això, fins i tot en cada llibre hi ha bibliografia darrere, intento informar-me bé, perquè, clar, és una història de ficció, jo no pretenc fer novel·les històriques, però sí que a mi m'agrada molt la història, les llegendes i l'arqueologia i tot això, i aleshores m'agrada que el que...
que el que explico sigui veritat, no enganya ningú, vull dir, es veu molt clar, és una barreja de fantasia i de realitat i penso que es veu que és força evident que el que realment és fantasia i el que és veritat, el que ens ho podem creure. Home, els hi fas viure les aventures, que si hi ha algunes escenes que fins i tot a mi se m'han congit el cor que he pensat, si fos jo, no sé si seria tan valenta. Vull dir, ells a cara, no? També les coses que els hi han venit,
i van superant aquests esculls, com pot ser la por. Tampoc tenen més remei, els poses en una situació que, bé, has de tirar endavant. L'aventura va cap aquí i no tenen marxa enrere. Aleshores no tenen més remei i ens posem les piles, això ho fem tots. I els joves potser tenen més empenta per fer aquest tipus de coses. Tenen aquesta capacitat, sí. Sí, poder a vegades, des del punt de vista d'un gran, diries,
que inconscient de ficar-se en això, però realment a la situació que estan ells no poden triar, han de tirar endavant. Parlàvem de llegendes, parlàvem de misteri i parlem que hi ha una escena que m'agrada molt perquè hi ha aquesta frase que dius estem trepitjant els carrers del Vilassada abans i ells poden veure la diferència, aquests moments històrics diferents, veure el seu poble, d'on vénen,
També les arrels són molt importants, no només les arrels familiars que hi són, sinó també les de territori. Sí, això de conèixer, bé, conèixer i comparar fins i tot, perquè a part de conèixer això, com qui van ser les beceroles del teu poble, d'on ve el teu poble i què passava allà, en aquell carrer que tu saps trepitjant, com era allò fa 150 anys, o en el cas del primer llibre encara va més enrere, perquè parlem dels principis del segle XVII.
I a part m'agrada que comparin, vull dir, per exemple, que se n'adonin com és de diferent tal a l'adolescència, fa un segle i mig, amb l'adolescència d'ara, no? Vull dir que, clar, se n'adonen que estan al 1860 i alguna... I que els nois de la seva edat estan treballant i moltes noies estan embarassades o porten nadons, noies no gaire més grans que elles, no? Que realment són una mica privilegiats, no?
en l'entorn social que viuen i en el temps que els ha tocat viure. I això m'agrada tocar-ho, m'agrada que es vegi, que ells ho vegin i una mica transmetre-ho al lector. Sí, perquè moltes vegades parlem d'aquests misteris, parlem d'història i ens fixem molt en, per exemple, en aquest cas parlàvem de llegendes o en edificis històrics que ara estan enronats i, per tant, a nosaltres ens fascinen. Però a nivell social moltes vegades veiem adults
i potser no hi ha tant la mirada cap als infants i cap als joves. I realment ha canviat molt. En el llibre del que parlem ara, el segon... El secret de la lluna plena. Sí, el secret de la lluna plena, que estem parlant del segle XIX a principis. I, clar, molts nens no van a escola, molts joves, si no és gent molt rica, normalment els toca treballar des de molt joves, els casen molt aviat, tenen fills molt aviats, vull dir, la vida és molt diferent de com és...
de com és ara. I moltes vegades no ho pensem, és el que tu dius, que et fixes en els monuments i en la història dels llibres, no? Però la història, el que veus quan voltes pel carrer, doncs és el que a ells els sorprèn potser més, no? Com és la gent que hi ha en el seu entorn quan volten pel carrer, més que el que s'hi fixen ells, es poden... Sí que veuen, mira, aquest edifici hi era, no hi era, però a part que tenim la Blanca, que és una mica més friqui de la història i que ho sap una miqueta més...
Aquesta seria jo, també soc una mica friqui de la història, però als altres, poder-los cridar més l'atenció això, la gent de la seva edat en aquell entorn, veure com és diferent a la vida que adonar-se i fins i tot detalls. Per exemple, en aquest llibre,
Hi ha un moment que es parla, quan estan en el 2001, clar, si parles de l'any 2001 i setembre del 2001, i això m'ho vaig trobar jo de sorpresa, no hi havia pensat, hi ha l'atemptat de les Torres Bessones, no? Que és una cosa que passa als Estats Units i afecta a tot el món. Sembla que això ha de ser només una cosa d'ara, de l'època de les comunicacions, per dir-ho així. Però, clar, quan arriben al 1880,
60 i alguna cosa, se n'adonen que la guerra de successió dels Estats Units també està afectant aquí, perquè els comerciants que van amb vaixell no poden portar cotó, aquí no hi ha feina perquè es fabriquen vaixells, vull dir que en realitat també passa, no? I aleshores m'agrada fer aquesta comparança. És un dels punts forts, jo penso, la naturalitat, aquesta part més social i adonar-se
que al llarg de la història les coses no han estat tot el que ens pensem que vivim ara, no? Perquè els adults en som conscients, però molt joves, és un tema que està molt, ara, a flor de pell. Queda molt lluny, no hi penses? Queda molt lluny. Està molt bé. I, Imma, jo penso que hem fet un bon resum, no? Hem convidat a llegir el primer llibre, aquest segon, i aviat tindrem, bueno, aviat dintre de l'any tindrem, aviat encara no queden uns mesos, el tercer...
i que esperem que també ens enganxi molt. Llàstima, bueno, deixem la porta oberta, perquè nosaltres volem més aventures i la Ima potser ens enganxa. No, no, la porta queda oberta, la porta mai... A mi no m'agrada mai tancar del tot cap porta, menys de les coses... A veure, jo aquests personatges, després de tres llibres, ja els tinc carinyo, jo m'ho passo molt bé amb les seves aventures, vivint-les amb ells d'alguna manera, i aleshores, doncs, no... Ara tinc ganes de fer altres coses, però tampoc...
Tampoc tanco la porta, res. Doncs ja ho sabeu, recupereu totes les històries de la Blanca, la Gina, el Sergi i el Carles, a la col·lecció Volia anar joves, amb aquestes dues novel·les de la Imma Romeu. Gràcies, Imma, per tota la tasca que fas i per la passió que hi poses. Moltes gràcies a vosaltres.
Totes les setmanes fem cultura, fem ràdio, fem comunicació, fem el calaix. El calaix, obre'l i trobaràs cultura.