Cinta Arasa és escriptora i politòloga, llicenciada en Ciències Polítiques i de l'Administració. Escriu des que tenia 11 anys i ha publicat més d'una vintena de llibres per a infants i joves. Entre ells, Missió Trovairits, La paraula màgica, Sant Jordi i el trac.
una abraçada amb olor de xocolata i la missió secreta de la Mercè. Ha estat guardonada amb el Premi Enric Valor 2013 i Premi Crítica Serra d'Or 2021 amb dos en la modalitat juvenil. Tenir un drac no és gest normal, però és que la constança mai no és tan normal. Ella sempre imagina aventures fantàstiques i planifica expedicions meravelloses amb la iaia Cleo, amb
la seva gosseta, el seu millor amic i, esclar, amb l'artau, el seu drac. Hi ha qui pensa que és rara i que li diguin la fa sentir com si un exèrcit de mosquits li piqués alhora. Per això, un dia, la Constança comença a pensar que potser tot seria més fàcil si fos normal. Un homenatge a la llibertat i a la fantasia.
No goseu en sinistre el meu drac, però ja us dic jo que ni el drac, ni el gat, ni el gos. I la Cinta Arassa ho té claríssim i ho podreu descobrir amb Anima Llibres, que és qui ha publicat i amb les il·lustracions de la Susana Celec són precioses. Cinta benvinguda.
Moltes gràcies per tornar-me a convidar i estic d'acord amb tu que les il·lustracions són espectaculars. Se'n són absolutament meravelloses. O sigui, que enhorabona també, gràcies ànima llibres perquè ens heu regalat aquest nou projecte. Gràcies per tornar-me a convidar, però és que ets una de les autores, estem parlant ara de literatura juvenil, Cinta, que realment...
Jo et posaria, és lleig posar etiquetes, però m'agrada molt quan parles dels valors, amb quina naturalitat ho fas. I el títol és tota una declaració d'intencions. La paraula, el mot ensinistrar...
que lleig, no? Llegíssim. És molt lleig. Per això veu no al davant, perquè... No goseu ensinistrar el meu drac. És una advertència. Allò... Vigila. Sí, que posen... Vigileu amb el gos? No, doncs una mica és això, no? Sisplau. No ensinistrem, no? Parlem dels petits, parlem dels joves, però també ens ho podem aplicar als adults, Cinta. Jo despenso...
Hi ha moltes guspires en el dia a dia, després d'haver llegit aquest llibre, que segurament t'han inspirat, però n'hi ha alguna en concret? Com decideixes, ja no només amb aquest llibre, com tries les temàtiques per escriure els llibres, per als més petits?
No hi ha una decisió molt conscient ni molt racional al darrere. Hi ha una sèrie de temes que des que tinc més o menys consciència m'han marcat i m'han condicionat per bé i per mal.
suposo que també soc molt sensible a una sèrie de temes, i llavors els tinc a dins. I van sortint en forma de novel·la, en forma de conte, i el tema de l'acceptació, el tema de la normalitat, l'excepcionalitat, la llibertat, la creativitat, que són els temes d'aquest llibre,
Són uns d'aquests temes meus que són essencials per a mi i ara han sortit en forma d'aquesta novel·la. A mi sí que hi ha un mot que m'agrada molt i que apareix al llibre, que és, i l'acabes de dir tu, excepcional. És tan bonic ser excepcional, és tan bonic ser únic, i obviem això, ho matem.
I és el positiu del negatiu, rar, estrany, friki, que es diu ara, empobrint més la llengua catalana. Ostres, si ets estrany és perquè no entres dins del ramat, no? Ets excepcional.
Però si per fer això és excepcional. Jo també. Infinitament. Jo també, absolutament. El que passa és que jo crec que les persones, i ara estic parlant en persones com a col·lectiu, com a amalgama, quan veiem alguna, i segurament m'incloc, quan veiem alguna peça que no esperem, sigui una persona, sigui un paisatge...
D'entrada ens posem en alerta, això d'entrada, i després segurament tenim actituds una mica poc acollidores cap a aquella persona que no ens encaixa, d'entrada, i llavors hi ha moltes persones excepcionals que no treballen al seu lloc per això, per aquesta tendència natural de les persones a buscar la normalitat.
I l'acceptació. Perquè ens estimin, hem de ser com els altres volen. Exactament. Doncs no. Hem d'aprendre, i és una frase que ens han dit tant, de grans, perquè de petits no, no, ens costa, però ens hem d'estimar com nosaltres som. No com esperen els altres que siguem, perquè llavors estem perdent molt la nostra personalitat, no?
Fa poc vaig llegir en una manifestació de suport a la llengua catalana un cartell que deia, no sé si és la frase d'algun intel·lectual, si és així, perdoneu, perquè no posava el nom en aquell cartell, però posava, jo parlaré amb la llengua que vulgui, no amb la que tu esperis sentir.
I això és aplicable a moltes coses. Jo faré el que a mi em sembli que de fet, tenint en compte que vivim en comunitat, però no està de moda llegir tota la tarda i a mi em ve de gust. Està de moda escoltar raqueton i jo vull escoltar un altre tipus de música i ja està.
Sí, perquè apliquem a la quotidianitat quantes vegades passem pel carrer i veiem grups de joves i de xiquetes i van totes vestides absolutament igual. Absolutament. Són fotocòpies, que jo ho entenc, perquè estan en revolució, perquè necessiten sentir-se part d'un grup. D'una col·lectivitat. Exacte, és cert. Però, mare meva...
Quan veus una que va diferent i va de colorits, penses, quina alegria. O que marca un estil personal. És complicat, això. És important la literatura infantil i juvenil remarcar tota aquesta sèrie de valors, que realment és la tasca que tu fas.
Ho intento. De tota manera, no hi penso. El que sí que quan escric, una de les màximes que tinc molt presents, ho intento i espero sortir-me'n, és que jo vull escriure literatura.
La literatura és el pal de paller. La resta d'aspectes, no?, siguin els valors, sigui la transmissió d'informació, és fantàstic, no?, és com de més a més, però jo pretenc escriure literatura i per a mi la literatura té una sèrie de potes sobre les quals se sustenta i una és la transmissió del coneixement, però és una,
L'altra seria la bellesa, que no té per què voler dir fer una cosa atractiva, sinó vella, amb ve alta, que pot ser molt desagradable, però vella. L'emoció, essencial, i la reflexió. Si un text no et canvia una mica, canviar vol dir fer-te pensar d'una manera diferent o fer-te pensar en aspectes en els quals abans no hi havies pensat, abans de llegir,
doncs segurament no complés, o no del tot, o només fins a un cert punt, el que jo crec que ha de complir la literatura. La literatura, d'alguna manera, en més o menys mesura, ens ha de canviar una miqueta. I és el que intento jo. I si, a més a més, puc aportar alguns valors, doncs fantàstic.
M'agrada molt el que dius perquè això que acabes de dir realment ha de ser un dels objectius dels papers del que és la literatura. Dintre de l'art, dintre de la cultura i realment els petits sempre ho dient són les esponges, són el futur. I aquí en tenim una bona colla. I a més a més has aplicat tots els papers de l'AUCA. Perquè tenim la Constança, que és la protagonista, però està envoltada d'un equip
La diversitat és meravellosa, eh? Què tenim? L'Artau, que és el seu drac, la Carmesina, que és el seu gos, la Cleo, que és la quina super iaia, quin homenatge has fet a les iaies en aquest llibre. Sí, sí.
Que bonic, Cinta. Sí, sí. Les iaies són les grans sàvies de la vida, a nivell individual i a nivell col·lectiu. Les dones de la història han salvat molt sovint la humanitat i les dones de les famílies, que són les mateixes, però si les mirem en perspectiva individual o col·lectiva, doncs canvia la mirada.
han salvat les famílies i han sustentat les famílies. I després, evidentment, tenim el Marcel, que és el millor amic de la Constança. Ara ja tenim aquí bàsicament tot el trencaclosques, després també hi ha els pares, però els més importants són ells. I comença el llibre. Diu, llegir s'assembla a viatjar, com diu la iaia Cleo, que de seguida la coneixereu. Quan emprens un viatge, sovint passes per llocs desconeguts...
Sents llengües que no entens. Arribes a ciutats i pobles fantàstics que abans de marxar de casa no sabies ni que existien. I molt important, coneixes persones que no havies vist mai. I aquí coneixerem tota aquesta colla. I amb aquesta iaia tan salarosa que dic jo, quan acabem el viatge del llibre ens haurà canviat la mirada.
Perquè acabo de dir que hi ha tots els papers de l'AUCA, els que ens agraden i els que no. I això és un viatge cap a l'empatia, és una invitació a l'empatia, perquè tots ens hi veiem reflectits.
Explica'ns, Cinta, una miqueta aquesta història que hi has posat una miqueta. Quins són els punts més importants? Una mica ho has anat dient molt bé. Jo volia amb aquest llibre, i sempre ho intento quan escric per a infants i per a adults també,
Que els llibres tinguin diferents capes de lectura, perquè jo no sé en quin moment de la vida de la criatura aquest llibre els caurà a les mans. Potser en un moment molt més introspectiu, en un moment que tot just estan començant a gaudir de la lectura, perquè hi ha molts nens i nenes que de seguida s'enganxen a llegir, n'hi ha alguns que els costa una mica més.
Llavors, d'entrada hi ha una aventura, hi ha un conflicte. Tenim una nena i un nen que aquí els diuen que són rars perquè tenen una fantasia...
sense cap tipus de límit, i tenim un solar d'una antiga fàbrica que el poble reivindica, però sí, això és l'argument.
I llavors el nen i la nena s'han d'enfrontar amb aquests companys d'escola que els diuen rars per diferents motius. La Constança perquè té una fantasia, com deia, sense cap tipus de límit. El Marcel també, però a més a més el Marcel confessa que el seu gran somni és ser una sirena i li encanta anar vestit amb vestits de princesa.
I, clar, no, això no és normal i això no encaixa, no? I això seria una mica el que dic, l'argument. A banda, hi ha una lluita per recuperar un espai per al poble, no?, per a la natura. I aquesta és una primera capa de lectura i després hi ha diferents capes de lectura que tenen a veure amb el que comentàvem dels valors, de...
què és normal i què no és normal, què és positiu i què no és positiu de ser normal o de ser excepcional, quin es posi al darrere de la gent que ataca els que d'alguna manera no encaixen, això seria una altra capa de lectura,
I després hi ha una altra capa de lectura també, que és l'aportació de l'àvia, que ve amb tot el seu bagatge cultural de tota la vida, que ella diu que, com que ella ha sigut exploradora i viatgera al llarg de la vida, mai ha hagut de jubilar, perquè els exploradors i els viatgers no es jubilen.
i transmet tot el seu coneixement als seus amics beduïns del desert, als grans exploradores, als llibres que ha llegit, i tot això és una altra capa de lectura que intento que convisqui amb l'argument, que és més senzill, i amb la capa dels valors.
Ara has dit una cosa que també m'agrada molt, perquè amb tot això dels viatges i exploracions i d'aprendre, hi ha notes a peu de pàgina, pels més petits de la casa, que estan molt bé, no? En aquest cas, jo ara tinc aquí tres conceptes que són Cleopatra, Egipte i Amazones, però n'hi ha molts al llarg de la lectura, i per tant, allò que dius, ostres, això no ho conec, tens aquell peu de pàgina, sempre ho pots anar a buscar. Per tant, és un llibre supercomplet.
Hi ha una cosa que també m'ha agradat moltíssim i jo t'he de preguntar si tens les receptes. Perquè escolteu això. Jo demà per esmorzar vull deliciosos panets de lluna amb salsa d'estels, petons de ninfa o magdalenes amb farina del cel i trossets de cacau.
Això no sé si ho voldrà dir públicament, però després, i quan tanquem micro, si te'n passes la recepta... Clar, també hi ha tota aquesta part de fantasia, d'imaginació, que en realitat és fer la vida més bonica. Sí, sí, sí, sí. I, de fet, clar, potser no amb aquest nivell, no? Una torrada amb Aurora Boreal...
Potser no a aquest nivell, però quan érem petits a mi em deien sopa d'estrelles, jo n'havia menjat sopeta d'estrelles, sopa de lletres, no? I això s'ha perdut una mica perquè mengem per marques, no? Fem hamburguesa de marca X, no sé què. I en canvi, tot aquest endolciment del menjar que ve de les àvies també, no? Doncs...
L'hem anat perdent i trobo que és bonic. Jo no sé si l'editor, no ho he parlat amb ell, potser em matarà, però... Publicar el receptari del llibre és una idea que em va pel cap. És fantàstic, eh? Jo, sí, sí, aquí, Ivan, Clara, si ens esteu sentint... És un clam perquè, sisplau, ho volem saber.
I he comentat això dels plats perquè ens hem posat molt filosòfiques parlant de realment el que hi ha al darrere, però que és important que els pares sàpiguen quan compren un llibre per als seus fills o les tietes o els avis o els amics, que sàpiguen realment
que hi ha més enllà, que estan regalant coses tan boniques com aquestes fantasies i que els nens gaudiran perquè és un llibre creatiu, però a més a més estan inculcant uns valors, unes idees, una manera de viure, una manera de ser.
Sí, sí, és el que intento, i fer-ho d'una manera que no tingui cap mena de to adoctrinador i que tampoc no marqui una forma unívoca de ser. Al final, la Constança i el Marcel són molt diferents entre ells, però tots dos pateixen el fet que els diguin rars i tots dos reivindiquen
Dins la llibertat hi caben moltes maneres de ser, vull dir que no intento tampoc establir formes estrictes de ser o d'actuar. I és que en la diversitat, no?
Jo penso que també s'hi troba amistat, s'hi troba... Jo penso que és que es complementen. Les persones ens podem complementar. No hem de ser tots iguals. Hi ha d'haver 50.000 mirades perquè el que no veu un, veu l'altre. I és una de les coses també molt boniques que he trobat al llibre. Ara, tu que n'has explicat, l'escena de la sirena l'he trobada tan bonica...
Aquesta escena, si em permets, jo abans hi havia una casa on tenia uns veïns, una família, que tenien un nen i una nena, i al estiu posaven una petita piscina al pati i sentia les converses dels nens. I un dia el nen va dir que ell volia ser una sirena, i la nena li va dir, no, tu no pots ser una sirena perquè ets un nen, i ell diia, però per què? O sigui...
i ho vaig trobar tan fantàstic en aquell moment encara no tenia l'artau al cap no m'havia inventat el drac però sí, sí, ho he posat aquí el Jan i la Laia, els meus antics veïns em van regalar aquesta escena i l'he posada
I és que a mi em va fer reflexionar, i mira que jo amb aquestes coses tot em sembla bé, vull dir, mentre no et traspassis els límits de fer mal a una altra persona, a mi m'és igual, pots anar vestit de blanc, de verd, de groc, no m'importa. Però en canvi, quan ho vaig llegir...
Vaig tirar-me, saps jo, que deixes el llibre i penses, ostres, on t'està escrit? Clar, també perquè jo crec que el feminisme i la mirada violeta a la vida ens aporta molt, perquè al nen li diuen al Marcel i al Jan li van dir, tu no pots ser una cineva perquè ets un nen. A moltes nenes al llarg de l'història els han dit, tu no pots ser astronauta, tu no pots ser científica, tu no pots ser escriptora. Per què? Perquè soc una nena.
Llavors, crec que aquesta mirada i intentar canviar, que algú li digui a un nen que no pots ser una sirena o qualsevol cosa perquè ets un nen, ens serveix per tornar al feminisme, que és aquesta gran lliçó de vida, i alhora veure diferents realitats. Aquí estem dient que no i per quina raó li estem dient que no?
I és això el que hi ha darrere d'aquesta escena i de la relació també entre la Constança, el Marcel i la resta de nens i nenes que li diuen a la Constança, és que tu no pots anar vestida amb una granota per anar a l'escola, és que tu no pots portar una capa d'estels.
I això és un joc de criatures, no?, però és que arriba un moment que algú li diu, és que tu no pots tenir un càrrec de poder perquè X, no?, o perquè vas néixer allà, o perquè vas néixer dona, o perquè vas néixer amb la pell no sé com, no?, i això una mica el que hi ha al darrere.
I el que deia abans de les diferents capes de lectura, doncs jo soc molt conscient que hi haurà criatures que es quedaran amb la primera capa de lectura del Marcel vol ser una sirena. I n'hi haurà, i segurament si es fa lectura acompanyada, que veuran, ostres, al Marcel vol ser una sirena li diuen que no perquè és un nen, però és que al Mohamed li diuen que no perquè no sé què, i a l'Aia li diuen que no perquè no sé què. I és això, no?, també a les diferents capes de lectura.
És que us ho dic de debò, és fantàstic llegir-la perquè no és un llibre alliçonador. Tu el vas llegint i tu no te n'adones i et va entrant, et va entrant i vas gaudint de la seva narrativa però alhora et vas amaran una mica d'aquest espai de llibertat. Com a mínim que la literatura ens doni un espai de llibertat.
Són llavors, no deixen de ser llavors aquests llibres. Ho intento, i també m'agrada molt que hagis dit això, d'Espai de Llibertat, perquè l'Artau, que és el drac transparent de la Constança, el seu millor amic, un dels seus millors amics, l'Artau és un drac, és un drac transparent, que només la Constança té la sort de poder-lo veure, i ja hi ha el Marcel i la...
i la carmesina, però el drac representa una altra cosa, el drac representa la llibertat, el drac representa la creativitat molt lligada a la llibertat, perquè sense llibertat la creativitat està castrada, i és això, el drac té aquesta funció, és això.
És una meravella, no ens podem allargar més, però sí que hi trobareu tot el tema del medi ambient, del reciclatge, de respirar, de la natura, dels boscos. Mireu, és que al final el que creen, el que construeixen, és tan bonic. Jo no sé d'en treus aquestes idees.
Però vaig pensar, si mai jo tinc diners a casa meva, fer-ho el mateix en petit, en petit. I no explicarem el què, però és meravellós. És preciós, jo penso que és un viatge meravellós. Aprendreu paraules que jo no sabia ni que existien. Cinta, t'ho he dit abans, jo és que anava llegint i pensava, això no ho he sentit mai. I aquesta paraula, per tant, també és un aprenentatge a nivell lingüístic.
Doncs res, no us heu ensinistrat el meu drac de la Cinta Rassa, les il·lustracions de la Susana... Ai, mira. Celei? Sí, sí, ho haig de mirar bé perquè és publicada per Anima Llibres, ens ha acompanyat avui la Cinta i és meravellós. No ensinistreu, compartiu, complementeu-vos. I gaudiu de la llibertat i creu espais de llibertat. El calaix, obre'l i trobaràs cultura.
Totes les setmanes fem cultura, fem ràdio, fem comunicació, fem el calaix. El calaix, obre'l i trobaràs cultura.