D'aquí a uns instants, Mònica Sucies conversarà amb Carme Ripoll, llicenciada en Ciències de l'Educació. S'ha format a l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu Barcelonès. L'any 2011 és finalista de la Premi de Relat Bereu Districte Cinquè. L'any 2012 posa en marxa amb Beti Alemany, l'obrador d'Històries, on s'inverteixen tallers d'escriptura. Ha col·laborat a Cavallfort i ha publicat, entre altres, Jura'm que no ho diràs a ningú.
Temps de confitures, un feix de cartes. L'any 2018 crea Obrador Editorial amb Mireia Broca. Dues persones unides per una amiga en comú que els dóna suport en moments difícils. No es coneixen, però la tempesta que ha desolat el present en el qual estaven instal·lats els agermana. Cadascun, pel seu costat, s'adona que quan l'horatge s'encalma res és com abans.
no poden recuperar el que la llevantada amb el mes. Llevantada és un petit cant a la maduresa i ens mostra com un cop ben fort pot desestabilitzar tot el que hem construït i com, amb els que estimem, ens tornem a aixecar. Per quants ports passarem que no són el nostre port?
però que són el d'altres vides que hi han amarrat fugint de temudes marees buscant recè. Noemi Morral, Camí de Cavalls. Obrim el calaix de les entrevistes amb Mònica Sosies. I és que la vida precisament és això.
Viatjar, conèixer, assegurir, riure, plorar i tornar-se a aixecar. I llevantada, publicada per Obrador Editorial de Carme Ripoll, és, creieu-me, una delícia.
però magnífic i intens. És una preciositat que ens parla de la vida. No sé què podrem explicar, Carme Ripoll, benvinguda, però jo heu de dir que m'ha sorprès. Diuen que al poc petit hi ha la bona confitura. Aquí la tenim. Bé, jo sóc una enamorada de la novel·la curta perquè pot explicar molt menys, però mostra tot el que pot mostrar. I llavors et queda aquest pòsit, que la llegeixes potser
amb una tarda o amb un dia o amb un cap de setmana i tens tota la setmana, és com aquell regust d'all que et queda a la boca, però agradable perquè vas pensant en tot el que has llegit i tot el que representa, que no ho explico perquè la història es tracta d'això de mostrar una vida, mostrar una història,
no explicar-la i que tu te la imaginis, perquè cada lector s'imagina els personatges i al final de les històries com li sembla. És una novel·la curta, evidentment, no podem explicar excessivament, però el títol ja ens diu que hi trobarem, no? Una llevantada, que s'ho emporta tot, no? I has de tornar a començar. Tu parlaves de segones oportunitats, Carme.
Sí, sí, sí, segones oportunitats. I després parlo una cosa que sí, jo crec que ho podem dir, perquè l'experiència meva, tot és ficció, però l'experiència meva és que a vegades volem retornar a retrobar una mort de joventut i la gent que jo conec ho ha fet no funciona.
No funciona. I aquí posem un exemple i jo crec que és una part molt real de la vida mateixa. Però jo et dic que és ficció. Tot està explicat inventat. Però clar, inventat a partir, a vegades, d'experiències alienes de tu, a mi, i altres vegades hi ha un rerefons que...
que sí que has viscut o no, o has viscut una mica de passada o hauries pogut viure perquè has pensat en una persona de la qual et vas enamorar molt jove i penses si la tornes a trobar, doncs no, si la tornes a trobar no funciona.
No ens esperem, perquè jo estic segura que algú que ens pugui estar escoltant diria, no, no, jo hi vaig tornar i a mi sí que em va funcionar. Oh, m'agradaria molt, per ella em faria molta enveja. Ens podeu escriure al calaix si teniu alguna... Voleu fer algun comentari perquè vosaltres sí que us ha sortit bé, alcalaja.gmail.com.
Però és això, no? Aquestes són les oportunitats i pensar, i jo què faria, no? Perquè moltes vegades des del sofà de casa, llegint un llibre, podem viure situacions que potser no ens atreviria. Hi hagi d'amistat, aquí també es parla d'amistat, i d'estimar-se, i d'estimar-se.
Sí, a més és que tu amb un ex te'l pots estimar molt, però no tornar a estar enamorada, per exemple. Això també ho he vist. En persona que se separa, no és ben bé el cas del que explico, però sí que existeix. I a mi totes aquestes coses m'agraden, perquè imagino, tu ja saps que jo soc de les persones que estimar per mi és una cosa molt important,
i parlar-ne també. I la missat per mi és essencial. Per mi primer és una mica, després em pots enamorar i casar-te i tindre fills, però la missat aquella ha de ser la base del coneixement més íntim posterior. Jo tinc molts amics, molts amics homes, en els que mai m'hauria posat al llit, però m'estimo. L'amor al llarg dels segles ha sigut o molt conservador o molt divertit i ara tenim una infinitat de maneres d'estimar.
Podem estimar un home, podem estimar dos, o una dona, o dues, i hi ha el poliamor. Però jo també m'agrada parlar d'aquest amor d'amistat. També hi ha la maternitat, aquest gran amor de les mares cap als fills.
Sí, sí, sí, això per mi és el més maco i el més... el que em plena. A mi és el que m'ha em plena més. Tu saps que he tingut diversos fills i he tingut un munt de nets i això és per mi una cosa essencial. Però bé, la novel·la no parla d'això, parla d'amistat i de... i de fidelitat o infidelitat i de buscar un futur i ser conscient del que et pot donar el que vas trobant.
I després, bueno, ja saps que, com sempre, hi ha cartes i n'hi ha de tot els colors, que ja ho saps tu que tenen colors, algunes, i això va ser un divertiment. És molt bonic que tot el tema de les cartes no explicarem res més. Ella parlava dels colors. Jo us correngeixo si voleu escriure al calaix.onalatorre.com, que m'he menjat l'onalatorre, per qui vulgui dir, sí, a mi m'ha sortit bé.
Parlem també de cartes i de poemes. Recitàvem aquest primer poema, aquest poema d'entrada, i és que has acompanyat amb alguns poemes cada un dels capítols, Carme, també. Sí, perquè a vegades em costa molt trobar, i a mi m'agrada fer una referència de capítol, i ja ho vaig fer Lolo, i ja ho vaig fer, com que usava molt a buscar els capítols, els vaig buscar, i tenia poemes...
que eren, bueno, de fet, un me'l van escriure pel llibre, que feien referència a el que referia al capítol, i en aquesta, que va ser posterior a Lolo, també vaig trobar molt fàcil, tinc molts... Jo no domino la poesia, però hi ha poemes que m'agraden i llavors els tinc en un cost especial que quan cito alguna cosa els vaig a buscar i més o menys els tinc controlats i llavors anava posant
a temes relacionats amb el que explicava després. Ens estava més fàcil que no buscar un títol. Bé, a l'inici hi trobareu
un poema de la Marta Pérez Sierra que sempre ha estat molt ben... És amiga meva i tinc tots els poemes, vaig a totes... Bueno, fem presentacions. És una gran poeta catalana. I una gran persona. És que, a més, hi ha aquesta part humana que té, que és extraordinària. Bueno, jo penso que és aquest punt que diem, que la part humana és tan important en el moment de l'art, de la cultura, de la literatura, que no sempre passa
que l'idealitzem molt i no sempre és així, però que considero que quan va unit és meravellós. Sí, sí. Hi ha gent que diu que s'ha de separar l'autor o persona de l'obra. Jo no puc. Jo tinc autors que els he vist a vegades en persona i han fet alguna cosa i si ho tinc capaç de donar-los a llegir.
Bé, si hi ha algú que ho pot separar, jo no ho puc separar. Jo, quan llegeixo, sé de persona que llegeixo i si me la puc, encara que no la coneix, si me la puc estimar o no. I me l'estimo moltes vegades sense conèixer-la, només perquè el que estic a criu se m'emporta i em fa viure i em fa respirar i totes aquestes coses que ens dona l'art. Ara sóc jo la que per acabar l'entrevista, perquè no tenim massa més temps, Carme.
El que sí que vull dir és que el que estava dient ella ara, precisament, jo l'aplicaria a llevantada, perquè és una novel·la plena de vida. Els que heu llegit la Carme Ripoll sabeu que ella és una autora, precisament, que sempre ens fa respirar vida, ens fa respirar noves oportunitats i fa que aixequem el camp, fa aquest sentiment. I llevantada, precisament, és tot allò que se'n va, a vegades ha de marxar perquè toca i hem d'obrir les portes a les coses boniques.
però sobretot estimar-nos, Carme. Sí, estimar per mi és essencial en aquesta vida. Si no m'estimés,
No que m'estimem, m'encanta que m'estimem, però si jo estimar i que la persona que jo estimo només cal que em respecti, no cal que em demostri estimació, m'és igual. Ja sóc feliç. Jo, tindre gent al costat que em respecta i que veig, o que li agrada els meus llibres, o que li agrada el meu menjar, o simplement li agrada estar al meu costat, jo ja entenc prou. No sé tu gaire més.
Nosaltres estaríem molta més estona, però de moment us deixem enllevantada, publicada per Obrador Editorial de la Carme Ripoll. Moltes gràcies, Carme. Gràcies a tu.