Julia de la Fuente, Eva Castaño i Abril Quesada són les autores del treball de recerca Un viatge a la ment dels assassins de Caldes. Una investigació pionera a Caldes de Montbui que ha obert les portes dels arxius a aquestes tres joves.
Obrim el calaix de les entrevistes amb Mònica Sussies.
Moltes vegades ens trobem sorpreses quan anem recorrent el territori català. Molts sabeu que veníem a Caldes Criminal i la primera taula rodona ha estat magnífica, impressionant i no podia marxar d'aquí sense fer l'entrevista a aquestes tres joves que jo penso que ja són futures promeses de tot el que ha de ser el gènere negre. No sabem d'aquí uns anys on seran elles, però us asseguro que avui han deixat a tot l'auditori amb la boca oberta.
Això sé que és un atragament directe per fer l'entrevista. M'agradaria que us presentéssiu. Hola, jo soc la Júlia de la Fuente, tinc 18 anys i estudio Criminologia a l'Universitat Pompeu Fabra. Hola, jo soc l'Eva, estic estudiant un grau superior de Marqueting i Publicitat a Barcelona. Hola, jo soc l'Abril, tinc 18 anys i estic estudiant un cicle superior de Marqueting i Publicitat al grup Ramar de Sabadell.
Doncs si barregeu el màrqueting, la publicitat i la criminologia, ja sabeu la bomba explosiva que se'ns apropa ara. Escolteu, la història local, sabeu que jo sempre faig molt d'èmfasi, i investigar, buscar arxius, elles han comentat, i això m'ha fet moltíssima gràcia, que vau començar per internet i heu hagut de deixar les xarxes per anar-vos en els arxius i a les hemeroteques.
La veritat que sí, vam començar la recerca amb internet i vam veure que ni internet ni intel·ligència artificial sabia res del tema. Llavors ens va tocar acudir als arxius municipals, a llibres, documents, en paper i al final va ser un procés llarg però ens vam acabar sortint.
Bé, perquè la història local, moltíssimes vegades, si no hi ha ningú que iniciï això, aquest camí, després els que vénen darrere no el tenen. Vosaltres ens podeu fer una mica de cinc cèntims del projecte que vau triar per fer el treball? Que a més a més és un treball per buscar nota, jo és que... Bé, a partir dels nostres estudis, per un futur, vam començar la part criminòloga a l'abril de...
De dret. De dret. I jo de publicitat i vam voler ajuntar en una cosa que ens motivés en aquest treball i així va sortir. Sí, o sigui, el treball barreja part teòrica i part pràctica. La part teòrica ens centrem més en teories criminològiques, perfils criminals, etcètera.
I després en la part de recerca va ser quan ja vam començar a trobar tots els crims de Quicaldes, que no va ser fàcil. I juntant les dues, en primer lloc vam fer tres podcasts de tres dels casos en què teníem més informació. Entrevistes.
Sí, que s'inclouen unes entrevistes també i finalment vam conjuntar la part teòrica amb la pràctica amb cada cas relacionant amb quin perfil criminal seria, amb quina teoria tindria, etc. Per tant, estem parlant d'un true crime que és una llavor al projecte que molt bé us hem preguntat. Això podria ser un assaig, no? Perquè parlem de casos reals. Sí, sí.
Sí, o sigui, a veure, si et refereixes al que ens han proposat de veure si volíem fer algun llibre en un futur i tal... No ens tanquem a res. No tanquem a res, o sigui... Editors i editores. Si vulgueu...
Aquí estem, estem disponibles. Sí que és veritat que ens ho van replantejar un cop, ens vam quedar així com, uau, no ho havíem pensat, ara ens ha pillat de sobte això i vam dir, no és mala? No és mala idea. No és mala. O sigui que, res, llavors hem estat pensant, hem estat mirant i hem dit, si tenim, no ho sé, crec que eren set casos. Quants casos heu...
Set escrits i durant la recerca vam trobar més, el que passa és que no teníem suficient informació i per tant els vam deixar a costat, però clar, també ens podríem aplicar en aquells i començar a trobar més informació d'ella. Quants casos són casos resolts on hi ha que estan sense resoldre?
Hi ha alguns que estan sense resoldre o que ben bé no sabem al final, com bé hem dit a la presentació. Per exemple, l'infanticidi o Joan Bonat i la ressurrecció són casos que encara no estan resolts o ben bé no sabem al final.
Podríem intentar saber-los, però ens seria molt difícil, llavors ens el deixem com casos no resolt. Després, clar, perquè nosaltres ara estem parlant, no hi ha llibre, sí que ja el treball està a l'arxiu de la Biblioteca Municipal de Caldes, però també es pot consultar online, veritat? O encara no? O sigui, nosaltres el tenim en format PDF, però no l'hem publicat en cap...
amb cap xarxa ni res, però ara que ho has dit, podríem fer-ho? O sigui, ho podríem fer i així la gent tindrà l'oportunitat de poder-se'l llegir. Jo penso que, no sé si sou conscients o no, la regidora ho ha dit, és un treball que obre les portes perquè hi ha informació que vosaltres heu buscat que no existia, que no constava enlloc i que ara sí que està a l'abast de tothom. Parlem de Crims, quin és el primer, el més antic? De quin any és?
Les jugades i apostes del 1700. El més antic, la normanem jugades i apostes, el 1876, el 21 de febrer. Podem saber què va passar? Hi va haver morts, no n'hi va haver? 1876, a finals del segle. Va ser un doble crim. Un doble crim. Sí.
sortien de jugar, d'apostar, i eren dos nois que sortien, els esperàvem, i els van clavar un ganivet, sí, tres ganivetades, i un no va sobreviure, i l'altre va sobreviure i va poder explicar a la policia el que va passar, i així sí que van poder arrestar.
Hi ha una pregunta que jo sempre li faig moltes vegades als autors, sobretot en novel·les que tenen una brasa o en assaig, que hi ha una profunditat humana, com és el cas del vostre treball. Quan vau començar a l'inici teníeu una idea, després d'haver
d'haver-vos trobat tot això, crims, problemes familiars, com afecta la família, el que suposa un crim, no només familiar, sinó també a nivell social, a vosaltres, com us ha canviat la mirada d'abans i després de fer aquest treball? Quina de les tres vol l'Abril?
La veritat és que ens va sorprendre bastant perquè al principi no ens creiem que en un poble com Caldes, en el qual portem vivim tota la vida i gairebé mai ha passat res, pogués tenir tanta història fosca, per així dir-ho, i la veritat que ens va impactar en el sentit de dir, ostres...
Això ha passat al nostre poble, que realment gairebé mai ha passat res. Llavors ens va sorprendre aquest aspecte de dir, doncs sí que han passat coses. Quan rebusquem, quan rebusquem... Sí, sí, sí, trobem, trobem. I elles han trobat, n'han trobat uns quants. N'hi ha hagut algun cas que us...
impressionés o que per dintre com a mínim digués si em faig aquesta pregunta el per què o com? Mira, jo sí, el que m'ha nomadat l'infanticidi, ja que el cas tracta d'una mare que assassina la seva filla i després l'enterra sense dir res a ningú i simplement perquè tenia una discapacitat, una deficiència i en aquells moments com era la postguerra o abans, abans de la postguerra, o sigui,
1926, imagineu-vos. Era com que estava molt mal vist el fet que una persona tingués una discapacitat i tal, i per pressió social va acabar a assassinar la seva filla. Això el que va portar va ser a manifestacions i protestes al poble i un llibre, fins i tot un llibre on hi ha poemes dedicats a la nena. Llavors això és com que impacta, perquè va haver molt moviment, no? Molt moviment social. Aquesta protesta...
Bueno, i fer-nos reflexionar que això va passar l'any 1926, però si avui posem les notícies o mirem TikTok o Instagram, ens podem trobar moltes denúncies d'aquest tipus, encara. Sí, sí, sí. O sigui, és que, bueno, tant d'aquest com d'altres crims que hem trobat, que també es relacionen amb el que he estat dient aquí en el discurs, que amb la violència de gènere. Sobretot tenim dos dels casos que van molt relacionats en què es tracten de violència de gènere.
Amb una diferència de cent anys. De cent anys, sí, sí. Exacte. A mi m'ha encantat escoltar-les. No tenim massa més temps a l'entrevista. Els he robat així fent aquest atragament de temps. Escolteu-me, noies, moltíssimes gràcies per dir-me que sí, que voleu parlar. I sobretot, no atureu. No ho aturarem. Deixem les portes obertes. El calaix, obre'l i trobaràs cultura.
Totes les setmanes fem cultura, fem ràdio, fem comunicació, fem el calaix. El calaix, obre'l i trobaràs cultura. El calaix amb Mònica Sussies, un programa d'Ona la Torre per a la xarxa.