Martí Gironell és un dels autors més reconeguts del nostre país. Guardonat amb el Premi Néstor Luján de novel·la històrica i el Premi Ramon Llull, signa la col·lecció de contes infantils protagonitzada pel tal Felip amb les il·lustracions de la Conor Codina.
En Quim, en Pep i el Felip són els protagonistes d'un talb al País dels Samurais. Ens descobriran els secrets del Shodo, l'art de l'escriptura que han de dominar els veritables guerrers abans d'empunyar la katana per primera vegada. Obrim el calaix de les entrevistes amb Mònica Sussies.
No ens oblidem dels més petits de la casa i tampoc ens oblidem d'aquells que són viatgers. Si no podeu fer maletes, no us preocupeu. Nosaltres, bé, nosaltres no, però Martí Gironell i Coenicudina ens porten al país dels samurais i ja sabeu amb qui ho farem, amb un tal molt eixerit. Martí Gironell, benvingut.
Què tal? Moltes gràcies per convidar-me en en Felip i companyia a casa vostra. Bé, en Felip, que ja havíem fet alguns viatges amb ell, perquè és tota una col·lecció amb unes il·lustracions magnífiques, està publicat per Baobab, i teníem aquí aquest samurai, que al final va ser el samurai que em va dir, escolta, Mònica, no parlaràs de mi? Sí, perquè ja fa dies que m'acompanyen. No vols anar al Japó? No vols anar al Japó, Mònica?
I jo vaig pensar, vinga, potser ara sí que fem un petit viatge, i un viatge molt bonic. Escolta'm, s'anaprendran moltes de coses, eh?, a través d'aquest viatge. A veure, aquesta sempre ha sigut una mica la idea, com tu deies, d'aquesta col·lecció que va començar fent un viatge sota terra per descobrir que sota els nostres peus hi ha tot un món que s'ha de conèixer, s'ha de respectar, i després vam anar viatjant a llocs més tangibles, com l'antic Egipte, una gran civilització que encara ara, petits i grans, ens
ens té fascinats, a l'antiga Roma, on també hi ha moltes coses per aprendre i també està en els fonaments de la nostra cultura, o als Jocs Olímpics, quan ara es van celebrar fa un bret d'anys a París i per tenir clar d'on venia aquesta cultura olímpica i com era Olímpia. I aquest any, vaja, em feia molta il·lusió poder-los, allò, encuriosir a la mainada, fent un viatge cap al Japó, que també és aquesta cultura ancestral
que té molta cura pels detalls, i aquí sobretot, com tu bé dius, aprendre que aquestes figures tan també estimades per la mainada, com són els samurais i les katanes i tal, abans de ser tot un gran guerrer, abans d'empunyar aquesta espasa tan mil·lenària, havien de ser uns mestres en l'art de la cal·ligrafia amb canya. Clar, jo quan vaig descobrir això vaig pensar, calla, ja tinc la manera...
d'entrar la mainada cap a la cultura nipona. Bé, és que, esclar, això és molt important. Per què ens pensem que els guerrers es fan
Només batallant. Però hi ha frases molt interessants aquí. Abans també va ser un gran guerrer. Jo penso que la templança, aquesta temperança, aquesta tranquil·litat, aquesta calma, aquesta saviesa, fa empunyar més bé la katana. No, no, totalment. Jo crec que té molt a veure amb el fet aquest, que has de ser molt disciplinat, has de fer les coses amb molta cura.
Les decisions les has de prendre com si portessis un bisturí a la mà, com aquell qui diu, a l'hora de discernir i de diseccionar qualsevol cosa. I sobretot tenir aquesta consciència cultural que hi ha al darrere d'aquests grans show-uns, els grans que hagin vist la sèrie, per exemple, aquests grans samurais, aquests grans generals que...
que comandaven exèrcits, eren lletraferits, eren persones que s'estimaven moltíssim la llengua i la seva cultura i la manera d'expressar-la a través de tot el ritual que hi ha a l'hora de la pedra de tinta i de fer aquests kanjis, que és com es diuen aquests anagrames, podríem dir, o pictogrames, o aquestes...
aquests signes japonesos que expliquen moltes coses i que els nens també, de fet, com sempre hem intentat apostar amb la QN, al final de tots els àlbums també poden seguint pas a pas, fer un traç com si, i creen la paraula samurai, com si fossin un aprenent de samurai, aprenent això, a fer anar aquestes
Aquesta tinta, aquest tras, aprendre a fer amb molta calma, tranquil·litat, respirant, sent conscient del que estàs fent i dels moviments per arribar a crear poesia amb les paraules.
M'agrada molt perquè es practica, ja ho diuen aquest parell de bailets, en pau, tranquil·litat i disciplina. La disciplina, què és tan important? Són valors molt importants. Exacte. Són detalls d'aquests que quan et documentes per fer l'aventura, perquè al capdavall la manera de treballar no difereix gaire de les novel·les per adults, o sigui, t'enamores, en aquest cas, d'una cultura i d'un personatge, el Japó i els samurais, i després te l'has de fer teu i te l'has de...
te l'has d'estudiar, l'has de documentar, i clar, vas veient que això, que aquests valors que s'han anat perdent amb els anys i acompanyaria anar-los tornant a reintroduir, això, aquesta treballar en pausa, amb tranquil·litat, amb disciplina, amb constància, amb sacrifici, són tota una sèrie d'elements, de valors, que si els pots anar incluent en la història, en aquesta aventura, que no deixa de ser el que diuen en Quim, en Pep i tota la mainada, com sempre dic,
que tinguin curiositat per conèixer, per voler saber, doncs si els acompanyen fins a aquest moment tan concret de la història del Japó en què passa un fet que gràcies precisament a les paraules hi ha una poesia que es llegeix i que s'escriu a principis d'any, doncs fa que canviï el rumb de la història en aquella ciutat d'Edo, que és com es deia Tòquio antigament.
Això també ho hem descobert, que jo personalment no ho sabia. És que, esclar, i tot això, no us penseu, perquè ens està explicant moltes coses en Martí, però és un conte infantil que gairebé diríem que són il·lustracions amb poquetes línies de text, però ho expliques tot, també, amb aquestes poques línies, perquè ens n'anem al Quim...
El Quim i el Pep viatgen al cap d'any de 1868. Sí, senyora. A més a més per cap d'any.
Exacte, sí, sí, on passa exactament això que s'explica a la història. És a dir, Joan Totes i Cadascuna de les aventures del tal Felip, que se n'han anat a l'Egipte de Ramsès II, per exemple, o a la Roma, on les oques van poder avisar els soldats romans que entraven els gals. Tot això són fets reals que estan contrastats i documentats, no? I, evidentment, que la princesa Sinisca va ser la primera princesa, la primera dona, perdó,
que va ser una campiona olímpica quan van fer els Jocs Olímpics amb el Talb. Vull dir que sempre procures que tot el que acompanya aquesta història també serveixi pels grans que ajudaran a llegir els més menuts aquesta història i que per tant també hi hagi aquest punt d'encuriosir-los per aquesta història que tenen a les mans i que com tu bé deies
entra per la vista, perquè no oblidem que és un àlbum il·lustrat, per tant, la il·lustració mana per a sobre del text, però crec que la història feta a quatre mans, tant els dibuixos com els colors, que moltes vegades quan anem a escoles a presentar el llibre, o també a presentacions que fem normalment, la cohener explica que a través dels colors pots parlar, et pots comunicar, pots explicar històries, i de fet,
Cada talc té un color diferent. I per tant, tot això també està pensat tant pels menuts, diguéssim, com pels grans que hagin d'agafar aquesta història i llegir-la o acompanyar la lectura dels més petitons. Perquè sempre hem dit que no hi ha dat per llegir això. Sí que l'editorial hi posa etiquetes perquè és el que li toca fer, diguéssim, no? Allò a partir de tants anys, a partir de no sé quant. Però...
Si tu tens un nano o una nena, això, que són curiosos, els poses això al davant i ells mateixos van fent i es munten la història, potser sense, saps? Llegar de llegir el que està escrit, sinó que l'important és que deixin volar la seva imaginació a partir del que veuen.
Realment és així, vull dir, perquè jo ara a casa ho estic experimentant. Sí, ara ja ha sortit a Àvia, ens fem grans, Martí, ens fem grans. Però és molt curiós quan els hi poses a les mans un àlbum il·lustrat i encara no saben llegir, però la capacitat que tenen d'absorbir les il·lustracions és meravellós. No, no, totalment. Per això et dic que amb la Q&E, per això sempre hem optat per anar a fer la presentació tots dos, sempre que podem, perquè...
És una feina feta conjuntament i cadascú té evidentment la seva parcel·la, però les dues plegades van de bracet i expliquen aquesta història i que tu et pots agafar a la que vulguis, una mica més d'una, una mica més de l'altra, la barreja de les dues.
I això, viatjar, deixar-te portar per aquest set ciències que és en Felip, que et va explicant, igual que els expliquen els nens i nenes, doncs també tu, que com a adult, ja moltes vegades hi ha coses que no saps de la cultura on et portarà. I per tant, això, deixar-te sorprendre, que trobo que és molt màgic, i sobretot no deixar mai de perdre les ganes de saber, d'aprendre, d'encuriosir-te per les coses, que és el que sempre diem a la mainada, i és el que veus que...
T'emportes quan surts d'una escola. Veus aquells pornecs que tenen als ulls de dir vull saber què hi ha darrere de les coses, vull saber què hi ha darrere de qualsevol aparell o de qualsevol això, no? Història que em puguis explicar i això és fascinant. Ja ho sabeu, heu de posar un Felip, un tal Felip, el tal Felip a la vostra vida perquè a més a més aquí en Quim i en Pep coneixeran la Llull i la Kay però aquesta història l'haureu de llegir perquè Martí si els hi expliquem tots no queda aventura. No, clar, no, no, no valdria la pena.
Tot i això, estic amb tu. El que hem de fer és agafar-lo amb el pare, amb la mare, amb l'avi, amb la iaia, amb la tieta, amb qui sigui, i això, aventurar-se, mai tan ben dit, a obrir aquest món que li ofereix un album il·lustrat i deixar-se portar, perquè crec que tornaran d'aquest viatge al país dels samurais molt més rics i encara amb moltes més preguntes que no pas quan van començar, diguéssim, i això trobo que està molt bé.
Jo no ho diré més, recordeu. Jo anava a dir, poseu el tal Felip, però ja ho he dit. Martí Gironell, il·lustracions de Quan Ecodina, un talp al País dels Samurais, però és tota una col·lecció. Xafardegeu si encara no teniu cap talp a casa. Publicat tot per Baobab. Martí, moltes gràcies i espero que viatgis molt més. Moltes gràcies amb companyia vostra. El calaix, obre'l i trobaràs cultura.
Totes les setmanes fem cultura, fem ràdio, fem comunicació, fem el calaix. El calaix, obre'l i trobaràs cultura. El calaix amb Mònica Sussies, un programa d'on a la torre per a la xarxa.