Notícies en xarxa
Vine i descobreix el gust de la calma amb plats de la terra i vistes úniques. Podeu trobar més informació a la web de Galera Group o al telèfon 600 433 213. Us hi esperem!
Sintonitzes Ona la Torre, 107.0 FM i ona-latorre.cat. Ona la Torre, la ràdio de Torredembarra, la teva ràdio de proximitat. El calaix... El calaix obre i trobaràs cultura. És l'hora d'obrir el calaix. Aquests són els seus continguts.
Una nova secció de la mitja obre programa. Què ens recomanarà avui per als més joves? El cel de l'aigua, de Muriel Villanueva, publicat a Sembra Llibres. D'altra banda, el llibre infantil que us recomano és La vaga dels camells, de Júlia Gomà, que publica Picarona.
I el que us recomanem nosaltres és el llibre de la Marta Pérez Verge, Peti qui peti, expressions, dites i refranys, tan certs com els anys, publicat per Rosa dels Vents. Descobrirem què hi ha al darrere d'algunes d'elles. No només treballessis la memòria perquè tinguessin refranys que potser a primera línia no et vindrien, però a la que els veus escrit de cop i volta et porten a records,
i de dir, ostres, jo aquest també el feia servir, no jo als meus pares, o els meus avis, o les meves àvies, familiars propers, que hi hagués aquest exercici, però, a més a més, volia incloure, sí o sí, una de les meves passions, que és no només deixar palesa la dita, l'expressió o el refrany, sinó anar a buscar l'arrel, anar a buscar l'origen del per què.
La fotografia és un art i avui ens mostrarà la seva cara més solidària. L'exposició Dues vides a l'espai Caixa Girona, impulsada per l'associació Donem Girona, us espera fins al 17 de desembre. Ens en parla Jesús Badenes, vocal de comunicació i transplantat de ronyó.
Quan érem irlandesos és el nou treball de Ramon Erra, publicat per Trípode. Un viatge que ens portarà als records i al purgatori. Que ell havia fet uns comentaris sobre com era la gent d'Irlanda d'aquella època i que a Irlanda, en algun llibre d'història, havien fet servir aquesta visió d'ell com d'un foraster que venia de Catalunya i que arribava allà i després havia explicat com era la societat d'allà.
La proposta de la setmana us portarà a La Garrotxa. Neix Basalt, el festival de novel·la negra de La Garrotxa. Maribel Torres, escriptora i cocomissària del festival, ens en fa cinc cèntims.
El calaix ho fan possible Mònica Sosies, edició de continguts, producció i presentació i Josep Maria Soler, edició sonora i muntatge tècnic. El calaix, obre'l i trobaràs cultura. Totes les setmanes fem cultura, fem ràdio, fem comunicació, fem el calaix. El calaix, obre'l i trobaràs cultura.
El calaix. Un problema. Dóna la torre per a la xarxa. El calaix. El calaix obrem i trobaràs cultura. Obrim el calaix dels llibres infantils i juvenils amb les recomanacions de La Misha, prescriptora cultural.
Hola, hola! Aquí estic una vegada més amb la meva secció de recomanacions infantils i juvenils. Us asseguro que és molt complicat triar-ne només dos, perquè cada mes es publiquen propostes d'allò més interessants. Doncs bé, començarem per la meva recomanació juvenil, que és El cel de l'aigua, de Muriel Villanueva, publicat a Sembra Llibres. Us enllegeixo la sinopsis.
És estiu i la Vila de Gràcia es prepara per viure la seva festa major. Tot un món nou per a la Kerr, una noia rural que, sense preavís, es veu obligada a fer vacances a casa de l'avi. Allà descobrirà tota una vida veïnal, l'art del guardiment dels carrers i la implicació del jovent en les comissions de festes. Entre tot això, també, més d'un amor imprevist.
Res evitarà, però, que s'hagi d'enfrontar a un passat desconegut. Mentre paeix el greu accident de muntanya petit per una de les seves mares, farà per anar completant un puzzle familiar trencat fa anys. Submergida en aquest bolcà de sentiments contraposats, la Kerr trobarà un refugi amagat entre les pàgines de la plaça del Diamant.
i endinsada en la lectura i seguint els passos de la colometa, descobrirà els entremats del propi origen i resoldrà els seus conflictes d'identitat.
Doncs bé, la història de la Kerr m'ha atrapat i emocionat, i trobo que és un homenatge preciós a les Fistes de Gràcia i a l'obra de Mercè Rodoreda. A més, ens convida a reflexionar sobre tots els significats de la paraula família, la importància de fer les paus amb el passat i d'aprendre a acceptar-se a un mateix.
A més, us he decidit que el divendres 28 de novembre a les 6 de la tarda presentaré el llibre amb l'autora a la llibreria Zavara a Gràcia, Barcelona. Esteu convidats i convidades, així que recordeu, divendres 28 de novembre a les 6 de la tarda a la llibreria Zavara.
D'altra banda, el llibre infantil que us recomano és La vaga dels camells, de Júlia Gomà, que publica Picarona. A la sinopsis hi trobareu una carta que diu així. Estimats nens i nenes del món, en sap molt de greu anunciar-vos que aquest any no us arribarà cap regal a casa.
Estem farts de no rebre cartes i que ningú ens demani fotos, de no tenir ni gatetes ni aigua i, sobretot, de no tenir nom. Així que, fins que la cosa no canviï, els regals es quedaran al desert. Amb molt defecte, els camells d'Orient.
I és que, efectivament, aquest àlbum il·lustrat ens convida a posar-nos a la pell dels camells dels Reis d'Orient. Oi que ho sabeu els noms dels rens del Pare Noel? Però i els dels pobres camells?
Un conte original i divertit que ens anima a fer-nos valdre i tractar a tothom amb una mica més d'empatia. Si voleu descobrir la història dels tres camells d'Orient, podeu venir a la Fira del Sant Jordi de Nadal a l'antiga fàbrica Estrella d'Am de Barcelona el dissabte 29 de novembre a les 18.15.
L'autora i jo explicarem les peripàcies dels camells i us prepararem una petita sorpresa. Així que ja ho sabeu, ens veiem el dissabte 29 de novembre a les 18.15 a l'antiga fàbrica Estrelladam de Barcelona.
I fins aquí les meves recomanacions d'aquest mes. Però, com us he dit al principi, animeu-vos a descobrir tota la resta de novetats que trobareu a llibreries i biblioteques. Recordeu que hi ha editorials independents que fan una gran feina i propostes de grans editorials que també valen molt la pena.
En cas de dubte, deixeu-vos aconsellar pel vostre llibreter o llibretera de confiança. I per què no? Seguiu-me a xarxes per a més recomanacions. Em trobareu a tot arreu com a i al web Paraula de Mixa. Fins a la propera! Canvi fora! Mixa, prescriptora cultural. El calaix dels llibres infantils i juvenils.
Fem ràdio, fem comunicació, fem cultura.
El calaix... El calaix obre i troba l'escultura. Obrim el calaix de les entrevistes. Amb Mònica Sussies.
Marta Pérez Verge és comunicadora audiovisual, realitzadora, càmera i muntadora. També la podeu sentir parlant de refranys a la tarda de Catalunya Ràdio. Tenen sentit avui dia certs refranys o dites? O han quedat obsolets en els temps actuals?
Podríem adaptar algunes dites als nous llindars morals de la societat? De tot això i molt més parla la Marta Pérez Verge en un llibre divertit, actual i reivindicatiu per enriquir el llenguatge i no perdre expressions que formen part de la riquesa cultural del català.
Si esteu en aquella feinada de fer la carta als reis i que sé què ens portarà l'arbre i aquest any ves què triarem i voleu ser originals, sisplau. Aquest any heu de demanar que us portin el Peti qui Peti de la Marta Pere i Verge. Marta, benvinguda. Moltes gràcies, molt contenta d'estar aquí. M'has fet xalar moltíssim. Són expressions dites i refranys que ella hi afegeix
tan certs com els anys. Però sí que no us podem imaginar què hi trobareu quan obriu el llibre. Marta, què hi trobaran? Perquè dius, és un llibre de sí, de refrans, està bé, però no és només això. Tot un món. Sí, sí, sí, mira, m'ho vaig plantejar com un llibre
que fos un llibre que tu al llegir-lo aprenguessis moltes coses, no només treballessis la memòria perquè et vinguessin refranys que potser a primera línia no et vindrien, però a la que els veus escrit de cop i volta et porten a records, i de dir, ostres, jo aquest també el feia servir, si no jo els meus pares, o si no els meus avis, o les meves àvies.
que hi hagués aquest exercici, però, a més a més, volia incloure sí o sí una de les meves passions, que és no només deixar palesa la dita, l'expressió o el refrany, sinó anar a buscar l'arrel, anar a buscar l'origen del per què diem aquesta expressió o refrany, perquè moltes d'elles, és veritat que les entenem per un context, però, clar, tenen el seu significat literal, però, en realitat, quan el fem servir en una frase, agafen un altre significat totalment diferent,
i era anar a buscar l'origen per entendre el per què d'aquesta expressió, d'aquesta dita o d'aquest refrany. I a més a més, volia també, per apropar-ho encara més, jo sempre faig la broma d'aquests llibres pels dos atmosferis, per aquells del cervell, per aquells que són més de llegir, de les paraules, però també per aquells que són més visuals. I cada capítol del llibre, a més a més, proposem a través d'una il·lustració d'en Xavi de la Iglesia,
L'exemple d'un dels refranys que és el que encapçala cada capítol, perquè abans de començar a entrar en el contingut hi hagi aquest joc de veure què és el que hi haurà, perquè normalment té a veure amb l'origen d'aquella expressió o d'aquell refrany, i és una mica una picada d'ullet i una mica de joc també al lector perquè tingui aquestes dues vessants, aquesta més visual però també la més...
La més literal, com si diguéssim. I a més a més va estar fent, eh? No us penseu que us explicarà tota la història? No, no, no. Quina història? És que, a veure, és un llibre d'història, sisplau. S'ha de dir. Sí, sí, sí. I a més a més jo crec que em fa molta il·lusió que diguis això, Mònica, perquè jo crec que la feina més gran que he tingut
No volia que fos un llenguatge molt proper i molt col·loquial a la vegada.
No sabem quina és la certa, perquè això va passar fa molts anys. Ens basem en aquella informació que molts d'ells, sobretot Joan Amades és el que va fer la gran feinada de fer la recerca i de deixar-la escrita, que és la que ens ha facilitat el camí a tots els que hem vingut. Però més recents també podem trobar un Víctor Pàmies, que fa una feinada brutal amb els seus blogs,
El que és el que és el que és el que és el que és.
Expliquem-la d'una manera propera, senzilla, i anem directe al gra. Jo, la primera que he triat és molta merda, perquè ja que parlem de cultura, és que és una frase, però no ni remotament us ho podeu imaginar. Jo tinc una imatge molt gràfica amb el molta merda. Què hi trobarem, el molta merda? D'on ve? Mira, el molta merda, com ara et deia, que cada expressió, el seu origen,
en aquest cas la central tota té a veure com no amb els excrements, amb la merda, però hem de tirar molt enrere en el temps quan ens hem de situar en aquell moment que no hi havia cotxes de motor, sinó que la gent es desplaçava amb tracció animal, amb cavalls. Aquests espectadors que anaven, que es desplaçaven cap a un teatre, cap a un local de xou, d'espectacle,
anaven transportats amb els seus cotxes de cavalls. Llavors, què passava? Els portaven fins a l'entrada del teatre, els deixaven a la porta, ells entraven, i mentre anava adonant l'obra, els cavalls feien els excaments, anaven fent les seves feines, les seves necessitats. Llavors, com més penta hi havia a l'entrada del teatre,
i que la gent més públic havia anat a l'esdeveniment. Per tant, volia dir que havia anat molt bé, que havia portat molta sort. I aquí és on comencen a haver-hi diferents versions, perquè aquesta és una, però després tenim diferents variants que, per exemple, ens diuen que els excrements eren proporcionals al temps que els espectadors estaven veient l'obra o l'espectacle, i per tant, el molta merda equivalia a que l'obra sigui tan entretinguda perquè es quedin fins al final, per tant, que seria tot un èxit.
o fins i tot una altra versió que ens porta cap a les companyies ambulants que anaven movent de costat d'un altre, trobant aquell espall idoni per actuar, i quan anaven desplaçant i anaven creuant amb els seus altres companys, es fixaven en si en el camí hi havia o no molts excrements. Si n'hi havia molts, volia dir que a prop hi havia una fira, un mercat, per tant, hi hauria una acumulació de gent. I era un bon lloc per aturar-se,
És una teoria més moderna que ens porta la teoria de la compensació.
Aquesta és més avorrida, perquè és aquella que et diu que una cosa dolenta et portarà una cosa bona. I d'aquí ve el molta merda. A mi em fa més gràcia aquesta explicació més dels cavalls, del teatre, dels escraments, més que aquesta teoria de la compensació. Però com que també està documentada, també la incloca el llibre, perquè és de justícia fer-ho. Sí, sí, perquè no trobareu només una versió. A més a més, també, com diuen els que això devia fer molta gràcia, diu, inculo al ritxio.
El meu italià no és magnífic, però és clar... Hi posa moltes pinzellades, la Marta. Sí, a més a més, en el meu cas... Aquí sí que és veritat que molts dels llibres que s'han fet de refranys, de dites expressions, ens porten molt a buscar els seus referents en anglès i en francès. En el llibre també ho trobareu, però jo en aquest cas també inclou molt l'italià. És veritat que a mi més proper, una part de família viu a Itàlia...
L'italià és un dels idiomes que també és present a casa amb mi. Aquest llibre és d'expressions en català. El primer que faig quan començo a estudiar-ne una és comprar un llibre d'expressions d'aquell idioma.
i per això apareix aquest, també apareix inculo a la balena, que també és amb italià, que vol dir que tu has de respondre esperiamo que no em peti o que no em cagui, per tant també són escatològics els italians, o aquest que deies de l'erissó, que la resposta és millor que un ritxo inculo, que vol dir, mira, millor tenir el cul l'erissó que no pas que tinguis un erissó en el cul, perquè punxa, no? Vull dir que...
També apareixen... També són una mica escatològics, no és cosa només dels catalans, tot i que crec que els catalans són els quins emportem, el número 1 de l'escatologia. No, no, tenim, tenim, però d'aquí no ho explicarem, però jo tinc la imatge molt gràfica i és que al final fica ofici de caca, puxaca de plata. Però...
Senyores i senyors, ho haurem de descobrir vostès llegint-ho perquè jo prefereixo, Marta, no ho expliquem, això no ho expliquem a l'antena. M'ho vaig trobar fent recerca i jo no ho havia sentit mai, ni tampoc una pista, coneixia una professió envoltada amb els escrements i em volia deixar constància al llibre i per això aquest subcapítol dins del capítol on em faig referència i que qui llegeixi em dirà si ells ho coneixien o no, però a mi em va deixar
Sorpresa. Sorpresa, també va ser la meva llegir-ho. I ara ens n'anem bé, escatològics, i ara ja passem a un altre terme, és salvar-se per la campana. Tampoc us podríeu imaginar d'on té. I començo per la primera i la que més m'extenc al llibre, perquè és la que a mi més em va sorprendre, tot i que és veritat que es diu, prové d'una llegenda urbana i que no és del tot certa. Però si, per exemple, fem
i que hi ha visites guiades a pobles o cementiris.
que és quan justament es van adonar que s'enterraven els cossos de la gent, els taúts, i que amb el temps, quan els obrien, veien mostres d'esgarrapades o de senyals conforme aquell a qui havien enterrat estava viu, havia estat enterrat viu, perquè no hi havia els mètodes de comprovació de si algú estava mort o no, no es deixaven prou dies, i alguns és veritat que, segons la malaltia que era,
Es va generar molta por i es va començar a pensar maneres
de les persones quan respiraven, més complexos, però un de molt senzill era que el mort se l'enterrava amb un cordill o una corda lligada al dit, i aquesta corda o cordill anava connectada amb una campana que estava a l'exterior. Si aquell mort es despertava i es movia, la campana començava a sonar, i per tant, la persona del cementiri sentia la campana i deia...
que no està mort i és viu, anem-lo a desenterrar.
en gairebé tots els idiomes. Però és veritat que aquesta, a mi, és la que més em sorprèn i la que m'agrada explicar i recrear-me el llibre donant exemples, però també és veritat que hi ha una segona teoria, que és el que deia Mònica, que totes en tenen més d'una, que ens porta cap al món de la boxa, que és aquell moment en què el boxejador està a punt de ser nuquejat i justament sona la campana, perquè s'ha acabat la ronda,
i, per tant, se salva just a l'últim moment gràcies al so de la campana. Quina és de les dues la real? Mira, no ho sabem, jo les explico totes dues i cadascú que es quedi amb la que li faci més gràcia. I aneu llegint a veure quantes persones es van salvar per la campana en aquella època. És espectacular, és que, esclar, penses... Per això us deia, al final és un llibre d'història, de llengua, però és d'història, també. Jo no sé les hores que t'hi deus haver passat, Marta.
És moltíssim. I clar, jo ja he apuntat aquí un munt de... Dic, mira, Marta, parlarem de totes aquestes, però començo a saltar perquè no tenim temps. El que sí que m'agradaria citar, i és perquè m'hem comentat abans, només es recorda de Santa Bàrbara quan trona. Aquesta, que és una d'aquestes expressions que fem servir per aquella gent que és interessada, que només et rasquen la verdeta quan necessiten alguna cosa i quan no.
ja no existeixes. I té com a protagonista aquesta Santa Bàrbara, que és la patrona dels campaners, que és la defensora contra els llams i la tempesta, que justament també pel so dels trons també és la patrona dels oficis que tracten amb explosius, els coaters, els fogaters...
I justament, antigament, pel dia de Santa Bàrbara, es feien sonar les campanes per allunyar les tempestes dels Conreus. I potser algú es preguntarà qui era aquesta Santa Bàrbara o aquesta dona bàrbara que justament acaba sent la capdavantera i que ens defensa de les tempestes. Doncs així molt ràpidament es diu, la llegenda explica, que era una noia a qui el seu pare va tancar a dalt d'una torre.
La noia trista estava tancada a dalt de la torre. Al final, amb el temps, es va acabar convertint ella en el cristianisme, una cosa que el seu pare el va fer enfadar moltíssim, perquè ella tenia els plans per la seva filla i era casar-la amb un home a pagar. Per tant, si era cristiana, tot això se n'anava en orris.
Ell, molt enfadat, decideix torturar-la i el que es troba que la tortura i a cada ferida al moment es cura. I ell cada vegada es va desesperant més, més, més,
que decideix decapitar-la. La decapita, la deixa a la torre, se'n va, i just quan surt, en un dia blau i preciós, li cau un llamp que el fulmina en el moment. Llavors d'aquí es diu que... I es carrega el pare, que el deixa fer cendres. I llavors d'aquí ve el fet que Santa Bàrbara, amb els llamps i els trons, té aquest poder...
i és la patrona també dels campaners i de la tempesta, i ve una miqueta d'aquí. Aquesta història és així una mica... Però clar, sí, a veure, és potent, però també veus, toca aquesta vessant més cristiana, més religiosa, més... Totalment, que al final ens adonem que la nostra cultura...
està basada en Dari, les nostres tradicions... Justament, el refrenyer en deixa constància, perquè tenim moltes referències religioses, tant amb els refrenys com amb les expressions, com amb les dites, sí, sí. El pare diu que se li manen els plans a Norris, i nosaltres el que faríem seria enviar el pare a fer punyetes. I tant, l'enviaríem a fer punyetes. Aquesta és molt nostrada, és molt nostrada. No en citarem cap més...
Però enviar a fer punyetes és que és molt nostrada, filla. S'havia de dir. Aquesta és molt nostrada i, a més a més, té molt a veure també amb aquesta tradició catalana de l'estat, perquè punys de les camises dels advocats, dels jutges i magistrats, que és aquesta tasca laboriosa que, igual que les lleis i els protocols i les fórmules de procediments legals complicats, que, clar, si tu t'envien a fer punyetes vol dir que t'envien a fer aquesta feina d'abrodar i de fer les puntes tan entretinguda
i que et suposa tant de temps i, per tant, et deixaran en pau i l'envies a fer punyetes. I ja posats a dir molt ràpidament, també hem de dir que hi ha una versió més verda, que és que antigament també fer punyetes volia dir masturbar-se. I llavors també enviar a fer punyetes volia dir tenir també distreta una estona aquella persona fent una altra cosa. Però vaja, la que es diu i la que és més documentada és aquesta dels brodats i de les puntes de les camises, dels abocatges.
jutges i magistrats. Doncs si algú es molesta, l'envieu a fer punyetes. Ja trobareu quina punyeta els va més bé. Exacte, que no siguin ells ja. Marta, podríem estar aquí llegint. És que és tan bonic de llegir. És un llibre que ho recomanem perquè, a més a més, manté viva la llengua i les tradicions. Jo crec que és bàsic. Al final, també en un moment com el que estem vivint ara de
que ens costa tant posar-lo en valor, que cada vegada es perd més. No deixen de ser les dites, els refratges, les expressions, no deixen de formar part de la nostra cultura, del nostre patrimoni. I crec que és molt important saber d'on venim, per on hem passat, el present, per construir també el nostre futur. I crec que al final tot aquest costumari forma part de la saviesa popular.
de l'experiència i l'hem d'aprofitar i l'hem de passar generacions a generacions i fins i tot jo estic a favor de crear-ne de nous que ens exemplifiquin també el moment actual que estem vivint per les futures generacions, perquè en un moment on sempre s'està buscant la viralitat,
que més viral que aquestes expressions que han passat i han sobreviscut segles i segles i segles. Per tant, jo crec que són els guanyadors de la viralitat. No ho podries explicar millor i jo sí que us aconsello que si heu de fer sobre taula la feu amb el peti qui peti a nivell familiar perquè a més a més us portarà a uns records i nostàgia i a d'altres sorpresa i admiració. Una feinada...
Preciosa, Peti qui Peti, Rosa dels Vents, Marta Pérez i Verge, jo estaria aquí. Per les paraules i per dedicar-me a aquest temps tan bonic, Mònica. No tanquis encara el calaig. Totes les setmanes fem cultura, fem ràdio, fem ràdio, fem comunicació, fem el calaig.
Tenim més entrevistes, converses, novetats, històries, propostes. Tenim més cultura.
Donem Girona neix el desembre de 2019 a Girona per conscienciar i donar visibilitat a la donació de sang i d'òrgans i teixits. Actualment és una associació formada per persones transplantades, donants, persones en llista d'espera, familiars, professionals de la salut i ciutadans compromesos amb la cultura de la donació. Liderada per la doctora Núria Masnou, coordinadora de transplantaments de l'Hospital Universitari Josep Trueta.
L'exposició Dues vides mostra com un mateix òrgan pot donar lloc a dues històries completament diferents. A Girona hem acabat d'inaugurar fa pocs dies una exposició fotogràfica molt especial que es diu Dues vides i que el que vol és fer-nos mirar la donació d'òrgans des d'una perspectiva diferent, com més humana i més propera
i que la gent capti més l'essència del que és la donació i el trasplantament perquè de vegades no ens n'adonem però som dues coses que van lligades. Aquesta mostra fotogràfica feta amb voluntaris es basa en una idea molt potent que és que cada òrgan
pot donar dues vides, diguéssim. Per això hem fet una representació amb retrats dividits per la meitat. A la part de dalt, diguéssim, hi ha una persona que, en teoria, per dir-ho així, representa el donant, i a la part de sota hi ha la persona receptora, per dir que hi ha dues vides. Com representa això? Doncs amb dues professions, per exemple, i això ha fet que
a Donem Girona, que és una associació formada per trasplantats, donants i professionals de la salut. Hem convidat a figures conegudes, no només a Girona, també a Catalunya, però molts són gironins. Altres són, per exemple, l'hàctor José Corbacho, també és conegut, no és gironí, però és trasplantat de ronyó.
I llavors, per exemple, entre els gironins coneguts hi ha el cuiner Joan Roca i el seu germà, el sumerier Josep Roca. Hi ha els actors Martí Peraferrer, en David Mercè o en Jordi Rico, com deia el mateix José Corbatxo. Hi ha altres còmics com Enfel Faixedes, que també és gironí. I després hi ha esportistes com la jugadora basca Tainoa López o l'atleta olímpica Esther Guerrero.
També un personatge hiperconegudíssim a Catalunya, que és el meteoròleg Tomàs Molina, que, a més, va venir a la inauguració i va fer una representació del que seria una predicció meteorològica, però amb les dades de donacions i trasplantaments. I després també, per exemple, hi ha periodistes com l'Esther Bertran i la Míriam Díaz, que també van participar a la inauguració.
L'exposició, a més, té un espai participatiu on la gent pot combinar les imatges i fer una mica el seu plantejament o el seu pensament sobre ser donant. Aquesta exposició estarà fins al 17 de setembre a l'Espai Caixa de Girona, a la plaça Poeta Marquina.
fins al 17 de desembre i després anirà viatjant per hospitals i espais culturals de les comarques ironines durant el 2025, el que queda de 2025, i el 2026. És una exposició que parla sobretot de vida, d'esperança i de generositat i que recorda que tots podem formar part d'aquesta cadena de solidaritat.
Fem un respir, no tanquis el calaix. Totes les setmanes fem cultura, fem ràdio, fem comunicació, fem el calaix. Tenim encara més cultura. Totes les setmanes fem cultura, fem ràdio, fem ràdio, fem comunicació, fem el calaix.
El Calaix, un programa d'Ona la Torra per a les xarxes.
Ramon R. és professor de l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu Barcelonès i autor de llibres com Operació Gàbies Buides, A Bòsnia ens trobarem i La flor blanca de l'Estramoni. Amb Desfent el nus del Mugador va rebre el Premi Quarti de novel·la, Premi Salambó i finalista del Creixells. Premi Mercè Rodorada amb La vida per Reil, traduït a l'eslobè.
Quan érem irlandesos ens convida a fer un viatge que comença a Irlanda, però que ben aviat es ramifica en múltiples direccions. La del record, la de la identitat, la de la mateixa memòria cultural i personal. Com comenta Ona Capel, estableix un paral·lelisme entre Irlanda i Catalunya del Nord, dos territoris marcats per l'oblit, la fractura i la resistència col·lectiva.
El calaix... El calaix obrem i trobarà escultura. Obrim el calaix de les entrevistes. Amb Mònica Sussies. Heu escoltat aquesta sinopsi de quan érem irlandesos. Un viatge que a mi m'ha fascinat. He fet una lectura endavant, endarrere, endavant, endarrere. I al final també m'ha fet reflexionar una miqueta sobre...
què significa el temps, els records, i arriba als 50. Jo també vaig fer aquest gran exercici. Benvingut, Ramon R. Hola, què tal? Ramon, escriure quan arribes als 50, fer una mirada enrere, i a més a més, amb literatura, amb història... Per tant, és un llibre que moltes vegades diem quasi novel·la, narrativa, gènere negre...
Un viatge. Jo el definiria com un viatge. Com el definiries tu, Ramon? És una de les coses més complicades que hi ha en aquest llibre. Hi ha tot de gent que em diu coses diferents. I el que jo havia pensat quan l'estava fent, al final no ha acabat sent el resultat final. O sigui...
Jo pensava que estava fent autoficció i que el que feia també era posar-hi un context històric i literari, però que en realitat el que estava és ficcionant, però basat en fets reals, i que això és el que era primordial. Però clar, el fet d'haver de posar un context històric em feia que agafés un to com d'assaig. Al final, doncs, la cosa ha sortit una mena d'híbrid, però jo he fet servir la tècnica de la novel·la, diguéssim, per treballar el material.
Ramon, hi ha una cosa que... Bé, per mi ha estat una descoberta en molts sentits. Perquè, clar, jo no coneixia Ramon de Parellós. Per tant, quan un llibre em fa aturar per anar a buscar i descobrir, penses, ei, ja anem bé. Jo penso que la literatura també ha de ser això. No sé si... Suposo que, clar, hi ha molta gent que sí que coneix Ramon de Parellós, però n'hi deu haver moltíssima que tampoc el coneix. Els feedbacks que t'arriben de les descobertes de...
d'aquest purgatori, de totes les històries que comporta i, sobretot, que són històries que tenen un paral·lelisme entre l'època medieval i l'actualitat. Sí, a veure, la mateixa descoberta que vam fer nosaltres a la colla aquesta que aquí ens anomenem la colla de les vinyes, la mateixa descoberta que vam fer nosaltres, m'imagino que molts lectors l'estan fent en aquest moment.
en el moment que estan llegint el llibre. Però és veritat que potser hi ha gent que havia llegit o que havien sentit a parlar d'aquest autor i, de fet, ara mateix, aquest any, ha sortit una nova edició del llibre amb un català actualitzat. Això és com una mena d'obra que tampoc no ha acabat mai de desaparèixer, com si diguéssim. Per tant, alguna gent la coneixia. Però sí que és veritat que la majoria de gent no. I llavors això és el que ens va passar amb nosaltres com a grup,
que alguns va començar a parlar d'aquest senyor que havia anat a Irlanda per visitar el purgatori i que n'havia fet un llibre i que a més a més la gràcia era, i d'aquí va venir que ens interesséssim nosaltres, que ell havia fet uns comentaris sobre com era la gent d'Irlanda d'aquella època i que a Irlanda, en algun llibre d'història, havien fet servir aquesta visió d'ell com d'un foraster que venia de Catalunya i que arribava allà i després havia explicat com era la societat d'allà.
i que es considerava un dels primers escrits que parlaven d'Irlanda, del nord en concret, de la zona de l'Ulster, i els descrivia com una gent una mica, diguéssim, salvatge, així entre cometes. I llavors, a ells els hi feia molta gràcia. I clar, quan un irlandès ens va parlar d'això, ens vam dir, ostres, hem de llegir aquest llibre i ens hem d'interessar. I d'aquí va començar tota l'aventura.
perquè aquest llibre, en el moment que el vam començar a llegir, ens vam adonar que s'acostava al 600 aniversari del viatge. I era com... Ostres! Junts ara, quan hem començat a descobrir aquest autor i aquesta aventura, veiem que d'aquí poc,
farà 600 anys d'aquest viatge que consideràvem com una descoberta de catalano-irlandesa. I com a grup de catalans i de catalano-irlandesos vam veure que això era com una cosa que ens cridava l'atenció i ens feia pensar que potser podríem fer alguna cosa amb aquest motiu, amb aquesta efemèrica. I aquí va començar una mica l'aventura. És molt bonic perquè hi ha fragments preciosos. Jo ara me'n vaig... Mira, agafo realment, ja que parles de l'Ulster i de la Catalunya Nord, diu, hi ha estones que no escric i miro postals.
Penso en les coincidències acollonants que han anat ajuntant dos mons, dos paisatges bastant meus, l'Ulster i la Catalunya Nord.
El paisatge també és molt important en aquesta història. Sí, perquè el lloc de Parellós, que representa que és el lloc d'origen d'aquest escriptor, que és un poble enfilat allà a una hora de Perpinyà, a la zona de les Corberes, i és un lloc una mica inhòspit, tot i que és molt bonic.
I llavors aquest paisatge així ventós i poc, diguéssim, poc suau, no? I poc dolç, no? Es pot dir inhòspit, clarament, però bonic. I la zona de l'úlster també, que és una zona de torberes, també inhòspit. I llavors hi veia com un paral·lelisme, tot i que no s'assemblen en res. Però també per tota la història que hi ha darrere d'aquests paisatges, tant a la Catalunya Nord com a la zona d'Irlanda del Nord,
Tota aquesta cosa de ser un territori que està a mig camí entre un lloc i un altre, amb una identitat sovint discutida, coses d'aquestes. I vaig anar trobant una relació amb aquesta idea. És el que segueix aquest petit fragment que he llegit, aquestes línies, però penso que l'heu de llegir vosaltres perquè realment hi ha paràgrafs que són absolutament preciosos.
perquè hi ha molta història i penso que és un llibre que, com he dit, em subscric, podeu aprendre moltíssimes coses, però no es va feixur, vas dansant i vas xafardejant. Ramon, el Purgatori, jo pensava, dic, a veure, hi ha un altre fragment que m'agrada molt, diu, les modes s'escampaven al ritme que permetien els temps. El Purgatori era una de les atraccions de l'Europa medieval.
Una atracció que llamava literalment la son a persones de diversa mena, edat i estatus. Gent amb poder i diners perdien el cul per anar-hi. Un parc temàtic espantós de debò. Se'n comptaven meravelles. Punt suspensius.
Oi de, eh? Jo tot això ho sabia i m'he quedat molt impactada. Bé, la idea aquesta que a Irlanda del Nord, o al nord d'Irlanda, perquè això seria molt difícil ara de precisar, però bé, allà hi ha un lloc que la gent creia que era l'entrada al purgatori i que es podia experimentar al purgatori en vida, i llavors això es va com si diguéssim escampar el ritme d'aquella època, que era molt lent però que era...
també s'anaven escampant les coses, i es va com a diferents autors en van parlar i llavors hi havia gent que estava interessada a anar-hi. D'aquí ve que Ramon de Parellós, un cop mort el rei Joan, el caçador, en unes circumstàncies estranyes,
va veure l'oportunitat d'anar-hi per buscar una resposta i una mica per rentar-se també la cara per diferents coses que havien passat. Llavors, la idea d'anar al purgatori, bé, això semblava com que fos una fantasia, però de fet el viatge està documentat i se sap que realment hi va anar. I aquest lloc com que existeix, doncs, no
amb tota la família també hi vam intentar anar. Avui dia el prodatori és un lloc de peregrinatge que existeix i que la gent hi va, a Irlanda. No explico més detalls per no destapar. Aquest viatge també va unit a una història que no explicarem, que forma part d'aquesta colla.
Una colla que té personatges, perquè entenc que a la colla tot són persones que van existir, tot són reals. Sí, són persones reals. L'únic és que hi ha algun personatge amb el nom canviat i algun detall biogràfic una mica també una mica canviat. Però gairebé tot és real i fins i tot les coses més extremes tenen un fons real.
Això que hi ha una qüestió en aquesta colla, hi ha un succès i ja, bé, que no ho explicarem. I és el que mou també aquest viatge que tu fas amb la família i, evidentment, és un viatge en el temps, no? O sigui, tenim l'edat mitjana, tenim aquest inici de la colla, tenim aquesta arribada als 50 i són tres espais temporals que es van entrellaçant i en els quals anem aprenent, anem descobrint
I una miqueta també et vas mostrar, no entrarem en detalls, però també és obrir les portes a tu i a les teves experiències vitals. Sí, una mica sí, perquè bé, això, com que aquesta aventura de Sant Patrici i del Ramon de Parellós formava part d'aquesta experiència vital de la colla aquesta, i sempre anaven passant coses que ens anaven com retornant en aquest tema, era com que no ens volgués abandonar el tema aquest. Llavors...
Quan vaig fer 50 anys, una mica entrat en la crisi aquesta de què passa amb fer 50 anys i què significa fer 50 anys, em va semblar que podia ser un moment interessant i tal per fer aquest viatge del que tant havíem parlat, perquè jo a Irlanda ja hi havia anat diferents cocs, però no havia anat mai a aquest lloc conegut com el purgatori. I finalment, amb 50 anys, vaig decidir anar-hi amb la família i vam fer aquesta petita aventura d'acostar-nos en aquest lloc.
És en aquesta crisi, no?, que suposo que neix aquest llibre, perquè vas fer primer el viatge del 50 i a posteriori has fet el text. O vas a dir al revés? No, no. Jo tenia al cap que volia escriure sobre això. De fet, ja havia fet algunes coses sobre el grup aquest de les vinyes i sobre la fascinació per Ramon de Parellós i per el lloc de Parellós i totes aquestes coses. Però...
La cosa d'anar al purgatori no ho havia pensat, però després, quan vaig agafar la idea aquesta d'anar-hi als 50 anys, sí que vaig pensar, escriuré una mica, a veure si d'això en puc aconseguir lligar un text una mica ja amb aquesta idea, eh? Tot i que no és que em dediqués a prendre punts i això, però sí que ja anava com enfocant la cosa que possiblement després escriuria sobre això. I llavors, a la tornada, ho vaig començar a fer, el que passa que després, durant un temps, per diferents motius, vaig fer diferents versions,
els vaig anar deixant, de ser finalment alguna versió que ja la trobava bastant acabada, al final va acabar en un calaix, va arribar la pandèmia, tot de coses, i al final, ara fa molt poc, vaig dir, ostres, això ho he de treure ja, si és que realment té algun interès. Llavors ho vaig agafar, m'ho vaig tornar a mirar i vaig veure que, home, que li faltava com una petita sacsejada, però que ja tenia bastant el que jo volia fer, perquè també era com la idea de projecte literari, també,
era com ser capaç d'arribar a aconseguir això que deies, lligar aquests tres temps, fer com un embolcall que faci atractiu i tot això, i m'ho vaig anar mirant. Al final, per mi va ser molt definitiu trobar el títol, perquè no acabava de saber què era la cosa que predominava, si era l'aventura medieval i literària, o si era la colla aquesta de les vinyes, aquest títol, quan érem irlandesos,
Em va donar la clau, de sobte em va venir aquest títol i vaig dir, sí, sí, això parla de nosaltres, d'aquesta fixació que teníem i de tota la creativitat que ens va portar i tota la vida que vam viure amb aquesta aventura al davant. I llavors vaig fer una sacsejada al llibre tenint en compte aquest títol. Quan érem mis rendesos, Ramon R, publicada per Trípode, un viatge que espero que feu i gaudiu. Ramon, moltes gràcies. A vosaltres.
El Calaix obre la proposta de la setmana. Basal, el festival de novel·la negra de la Garrotxa, obre les seves portes per primera vegada els dies 28, 29 i 30 de novembre. Maribel Torres, cocomissària, ens fa un tastet del que hi trobarem, dels tres espais diferents de la comarca que l'acolliran i de les seves activitats. El Calaix, amb Mònica Sucies.
Ja sabeu que a nosaltres ens encanta tombar per Catalunya. Qui ets, no ens hi estem. I aquesta vegada, propera parada, la Garrotxa. I a més a més...
Estem d'enhorabona. Maribel Torres, benvinguda. Hola, Mònica, gràcies. Gràcies per convidar-me al programa i poder explicar el projecte. Avui no parlarem del teu llibre. No, no, avui no. Avui parlo d'un projecte que no és meu sol, som d'una associació, i ens fa molta, molta il·lusió perquè hem volgut fer...
un festival de novel·la negra a la Garrotxa. Un festival que s'assuma, i és preciós de dir, s'assuma a tota aquesta xarxa de festivals de novel·la negra en català que tenim aquí al territori. No, no està mai de més. Tots els festivals són benvinguts perquè tots treballen per la literatura. A més a més, quilòmetre zero, jo penso que està molt bé.
A més a més, a la província de Girona només hi ha un festival de novel·la negra que és a Lloret, però el nostre el fem exclusivament en català. Nosaltres hem nascut amb la idea de ser exclusivament en català, que de catalans no n'hi ha tants, perquè hi ha Anna, hi ha Creixell, hi ha Taradell, i me'n deixo un, i prou. I nosaltres. Llavors, la nostra idea és, primer,
que a la província de Girona no n'hi havia i penso que aquí hi ha autors i val la pena també destacar-lo i hi ha molt lector de novel·la negra a la Garrotxa. Apropar la novel·la negra, apropar els autors als lectors penso que és molt important i a més a més també tenim la vocació de crear nous lectors de novel·la negra, òbviament.
que llegeixin, que s'assumin a la lectura, encara que sigui per llegir llibres de matar. És igual. Home, els llibres de matar són molt xulos. Tu saps què t'espoca? Matar la gent i que no et puguin dir res. Això és fantàstic, però tot literàriament parlant, que estem en un moment que tot és molt agressiu, eh? Tot, tot. No, no, tens tota la raó. No, no, no. Va més enllà de matar. Va més enllà... Sí, sí, sí. Hi ha un aspecte de crítica social...
de crítica a aquesta societat, que ens fa ser precisament així, aquesta societat que crea la violència, però també crea espais en els que la violència fermenta. Si la societat funcionés millor, no hi hauria tants crims en general, crims en un sentit ampli. I la novel·la negra es dedica a això, a criticar aquesta societat que no funciona i que crea problemes que hi ha gent que els soluciona de manera il·legal, violenta, com vulguis dir-li.
Bé, és una literatura que jo penso que també ens apropa, no?, ens fa una petita radiografia del moment també en què estem vivint i ens mostra el món i ens mostra la casuística i els conflictes que tenim. Que tenim, sí. Però d'aquest lúdica, podríem, és lúdico-criminal, però ens mostra una realitat també. Ens mostra una realitat. La trama, tant si és un cruc històric com si és una de policia o el que sigui,
La trama et serveix una mica com a vehicle més lúdic o més juganer per arribar a fer una denúncia social que pot ser molt potent. Doncs això i moltes més coses són les que trobareu en aquest festival. Fem una mica de tastet dels dies, dels espais, on poden trobar la informació d'algun acte així una mica entre tots, perquè clar, són uns quants actes. Són uns quants actes, sí, mira...
Tota la informació està a la web, que és www.basalt.cat. Aquí hi ha tota la informació, tant dels participants, de com funciona el sopar, si et vols apuntar al sopar, de tot. Llavors, és aquest cap de setmana, 28, 29 i 30 de novembre, i aquest festival, a més a més, neix amb una altra idiosincràcia pròpia, que no té una sola seu,
sinó que en té tres. I precisament per això es diu de la Garrotxa, perquè el divendres ho fem a Sant Jaume de Llerca, el dissabte a Olot i Santa Pau i el diumenge a Sant Esteve d'en Bas. És un festival que els vol acostar al territori. Volem que el festival s'acosti als lectors dels pobles, que no sempre siguin els lectors dels pobles que han d'anar...
a la capital de comarca o a la capital de província, sinó que volem moure'ns pel territori. Llavors, aquesta vegada hem començat
amb tres seus, i la quarta, que és a Santa Pau, que és on fem el sopar, però no vol dir que un altre dia, si altres ajuntaments s'interessen, o altres entitats d'altres pobles, no puguem arribar a més llocs, perquè la voluntat és acostar la literatura al territori. El sopar i el bus nocturn, això no us ho podeu perdre, perquè podeu triar, podeu sopar un American Psycho o un Falcó Maltès, o en gades que maten, i no direm...
No diré quins plats són, perquè aquest és el nom real que els hi hem posat. La nostra idea era fer un festival que, a part d'acostar la literatura als lectors i de crear-nos lectors, és un aspecte ludic important, perquè també pensem que a nosaltres ens agrada divertir-nos i a la gent també. Llavors, a part de les taules rodones, que són molt interessants, perquè venen 16 autors...
del territori català, vull dir que realment hi haurà taules rodones molt importants i molt interessants i penso que valdran la pena. Però hem pogut introduir coses diferents. Per exemple, el divendres fem un combat de votça literària a Sant Jaume de Llerca. El combat de votça consisteix en que hi haurà Sebastià Benassar i la Irene Solanic, i llavors hi ha un moderador que els farà cinc preguntes. Ells no saben quines preguntes els faran,
però tampoc saben si hauran de defensar la posició a favor o la posició en contra. Llavors cada pregunta és un assalt i llavors el públic vota aquell assalt qui l'ha guanyat, si un o l'altre. Llavors això és una activitat que és divertida, requereix molta rapidesa mental d'ells dos, perquè clar, a tu et pot tocar defensar la postura contrària a la que tu penses, no? I has de...
has d'estar amb una rapidesa. I al públic pot participar, i normalment al públic li agrada dir, va, guanyat aquesta, guanyant l'altra, i és entretingut. Aquest és un acte diferent. Llavors l'altre acte que fem diferent és el dissabte, després de les taules rodones, muntem un bus que ens porta a una casa de colònies que hi ha al mig de la zona volcànica, ens deixa allà i fem una ruta literària nocturna a través de la zona volcànica.
fins al restaurant on soparem. Llavors aquí es llegiran textos, hi haurà alguna petita sorpresa, tot relacionat amb la novel·la negra. I quan arribem al restaurant es fa aquest sopar negre amb aquests plats, com tu dius, que el restaurant ens els ha fet a mida perquè fossin negres i tenen totes les característiques visuals que corresponen també amb la negró. I a part d'això, en el mateix sopar hi haurà lectura de textos criminals
i un petit trivial. Vull dir que la idea és fer-ho molt amè. I el diumenge, perquè cada dia hi hagi coses especials, a part hi ha una tal ordona de Crims Reals, llavors hi haurà un petit concert de jazz, que el jazz pensem que està molt relacionat
amb la novel·la negra, perquè a l'inici de la novel·la negra als Estats Units el jazz era la música que es vivia, no? I després entreguem el premi. Llavors, el premi que hem creat és un premi que no serà a un escriptor en concret o a una novel·la en concret de l'any, sinó que serà
alguna cosa que ens faci gràcia a nosaltres. Un objecte, un tema, un personatge... I cada any serà diferent i, bueno, busquem premiar les coses originals, saps? Bé, i jo no sé quantes sorpreses ens esperen aquí, però jo penso que podeu fer les maletes, arribar divendres i no marxar de la Garrotxa fins i tot. Tot un complet. Nosaltres us hem sortit
Aquest plat principal d'aquests tres dies amb la Maribel Torres, que és comissària, com comentàvem a l'inici, del festival, autora que també ha passat pel programa. I nosaltres no tenim més temps, Maribel, però moltíssimes gràcies. Moltes gràcies a vosaltres. Que no me n'oblidi perquè em pelaran.
Això ho organitza l'associació Literae, l'associació cultural Literae, perquè si no em parlaran les meves companyes. Nosaltres des d'aquí us desitgem de debò que tingui una molt bona estrena. Després en parlarem. Moltes gràcies. I que qui vingui, jo estic segura que ho gaudirà. Moltes gràcies, Maribel, per aquesta zona. Moltes gràcies. El calaix. El calaix obre i troba l'escultura.
És hora de tancar el calaix. Una setmana més ho han fet possible Mònica Sosies, edició d'en continguts, producció i presentació, i Josep Maria Soler, edició sonora i muntatge tècnic. El calaix, pobre, li trobaràs cultural.
Totes les setmanes fem cultura, fem ràdio, fem comunicació, fem el calaix. El calaix, obre'l i trobaràs cultura.
Vols estar al dia de tot el que passa a Torre d'Embarra? T'agradaria fer tràmits des del mòbil, comunicar incidències en un clic o participar en decisions del municipi? Descobreix Viu la Torre, la nova app de l'Ajuntament que et connecta amb tota la informació i serveis municipals. Notícies, agenda d'esdeveniments, farmàcies de guàrdia, transport públic i molt més. Tot en un sol lloc. Descarrega't Viu la Torre gratuïtament per a Android i iOS. Ajuntament de Torre d'Embarra, més a prop teu.
Tu compañía de telefonía en Torredembarra es EGM Telecom. Te ofrecemos llamadas y datos ilimitados en tu teléfono móvil por solo 25 euros al mes. Y atención, si contratas la fibra óptica con nosotros, disfrutarás de 500 megas en tu hogar, más un teléfono móvil con 60 gigas de datos y llamadas ilimitadas, todo por solo 40 euros al mes.
Para más información entra en egmtelecom.com o llámanos al 611-527-377. 611-527-377. EGM Telecom, tu compañía de telefonía de proximidad. Noticias en xarxa.
Bona nit, són les 10 per la Mercè Roura. Centenars de persones s'han manifestat aquesta tarda al Centre de Barcelona amb motiu del 25è, el Dia Internacional de l'Eliminació de la Violència contra les Dones. Sot el límit, així amb resistències lliures, vives rebels contra les violències masclistes, racistes i colonials. La marxa, convocada per Novembre Feminista, ha sortit a la plaça Universitat i ha finalitzat a la plaça d'Antoni Maura amb la lectura d'un manifest. Escoltem una jurista participant de la manifestació, Maria Fernández.
Som aquí per denunciar que la justícia tampoc és un lloc segur, no repara realment el matso per a les dones, que les lleis són deficients, s'han fetes amb bona voluntat però no arriben al cruix de les dones, bàsicament perquè no es posen recursos. Si no hi ha recursos per evitar que les dones pateixin violència, que les dones puguin identificar la violència en les fases més precoces i puguin sortir-se.
I el ple del Consell General del Poder Judicial es reunirà demà dimecres a les 12 per pronunciar-se sobre la proposta d'anomenament de Teresa Pere Mato per a càrrec del fiscal general de l'Estat aprovada avui pel Consell de Ministres. La composició del Consell és diferent a la de l'òrgan que el desembre de 2023
va concloure que el seu predecessor, Álvaro García Ortiz, no era idoni per al càrrec, a diferència d'aquell Consell de majoria conservadora. Actualment, la presidenta del Suprem, la progressista Isabel Perelló, disposa de vot que pot decantar les votacions.
I vents de fins a 90 km per hora podrien afectar demà el Pirineu i el Prepirineu, principalment entre les 6 del matí i les 12 del migdia. Protecció Civil ha posat en alerta el Pla Bencat per un episodi que s'espera que també afecti l'Alt Empordà i les Terres de l'Ebre, tot i que a menor intensitat. Un episodi de vent del nord que avui ha deixat ratxes a la zona de Tarragona i l'extrem sud. Alguns dels registres més alt d'avui han estat els 103 de Mas de Barberans o els 102 km per hora a Parelló.
Mentre el Meteocat ha fet previsions per aquest hivern, els mapes indiquen una temporada hivernal més càlida de l'habitual i més plujosa a la zona del litoral i més seca a la zona de muntanya.
I els inspectors de la guia Michelin s'han deixat seduir, finalment, per Enigma, el restaurant capitanejat per Adrià, Albert Adrià, i li han atorgat enguany la segona estrella. El reconeixement a la feina feta per Adrià s'ha conegut a la gala, que té lloc a Màlaga, amb accent català, perquè hi ha més segones estrelles, per a l'Aleia, per al Boscana i també pel Montmar. Els barcelonins Kamikaze i Escapar s'han estrenat amb la primera.
I darrer punt, el Barça juga a la Champions ara amb el Chelsea. De moment el descans és de 1 a 0 a favor del Chelsea.