Sintonitzes Ona La Torre 107.0 FM i ona-latorre.cat Si t'apassiona la cuina no et perdis fogons i davantals Cada setmana la Rosa Maria Roscalleda i la Joana Molins et proposen un plat deliciós i t'expliquen pas a pas com preparar-lo Receptes fàcils, divertides i per tots els gustos
Fogons i davantals, l'espai que t'inspira a la cuina. És l'hora d'obrir el calaix. Aquests són els seus continguts.
Un àlbum il·lustrat que celebra les 50 publicacions d'en Carles Sala i Vila i una trilogia juvenil són les propostes d'aquesta setmana de la mitja. Gaudireu d'aquests llibres, tingueu l'edat que tingueu. I si sou friquis de històries com Harry Potter, El senyor dels anells o Els caçafantasmes, encara més.
L'última reina d'Àfrica Regel, publicada per Rosa dels Vents, ens endinsarà en la vida de Margarida de Prades, l'última reina del casal de Barcelona. Trames, aliances i la lluita per la corona en fan una lectura apassionant.
Sí, la base històrica és real i per això vaig posar, clar, vaig haver de retallar molts personatges, perquè va arribar un punt que vaig pensar, ostres, és que no l'acabaré mai, aquesta novel·la, i tindrà 2.000 pàgines. I vaig haver de retallar molt i triar els principals, perquè tots tenen germans, tenen tiets, que participen en aquestes trames.
I el següent viatge el farem entre illes i amb una mirada cap endins. Parlem amb en Roc Casagran de Somiàvem una illa, publicat per Univers i Premi Sant Jordi. Estem portant el món amb aquest dia a dia tan frenètic que tots plegats portem i crec que no és sa, no? I que trobar les estones cadascú les seves per estar tranquil, per vedar, per abolir-se, per xerrar tranquil·lament amb la gent que estimem, crec que ens fa estar millor el món. El llibre reivindica una mica això i a mi també m'agrada reivindicar-vos
Insisteixo, jo soc el primer que m'ho hauria d'aplicar i sol passar que a casa del sabater sabates de paper.
I nosaltres, de festival en festival, compartim amb en Salvador Balcells un tastet del vi fa sang. El gènere negre omple l'espluga de Francolí. L'absorç va ser per una sèrie de factors que van propiciar que el festival s'interrompés. En primer lloc va ser la pandèmia i després també el desportament del riu Francolí de l'any 2019, que va provocar tantes desgràcies. Això va fer que
Les prioritats de l'Ajuntament, que era qui organitzava el festival, fossin unes altres en aquell moment, i es va deixar de fer. I ara s'ha recuperat, es va recuperar l'any passat, el 2025, gràcies a la patrocini, diguéssim, i a l'organització del Casal de l'Espluga. I ara sí, passem a escoltar els continguts de El Calaix, aquesta edició número 330 de la temporada 7, capítol 25.
El calaix, pobre, li trobaràs cultura. Totes les setmanes fem cultura, fem ràdio, fem comunicació, fem el calaix. El calaix, pobre, li trobaràs cultura.
El calaig. Un problema es dona a la torre per a la xarxa.
Calatge actiu, literatura infantil i juvenil, amb les recomanacions de Misha, prescriptora cultural. Hola, hola. Per començar, us recomano un àlbum il·lustrat per a nens i nenes a partir dels 5 anys, publicat per la Galera i titulat Això no és un llibre. Bé, com diu el seu autor, en Carles Sala i Vila, és un llibre i no l'és, alhora. Vindria a ser un llibre de Schrödinger.
Sigui com sigui, és l'obra número 50 d'en Carles Sala, autor de títols com Cornelius i el rebost d'Impossibles, Bona nit, Júlia o El tren de les parades sense nom. Aprofito per recomanar-vos també Capità Lluc, novel·la infantil guanyadora del Premi Folk i Torres 2021.
Doncs el cas és que en Carles celebra aquestes 50 publicacions amb un homenatge al poder dels llibres i les històries. I és que en un llibre pots fer moltes coses. A banda de llegir-lo et pot servir per evitar catàstrofes, divertir-te amb els teus amics, servir batuts, mantenir-te en plena forma o protegir-te de tempistes de sorra.
Dins de l'àlbum Això no és un llibre hi trobaràs 18 proves que demostren que els llibres continuen sent insuperables i en moltes situacions millors que les pantalles.
Les divertides i originals il·lustracions de Laia Pampols ens acaben de convèncer i alhora ens conviden a fer volar la imaginació. I per a lectors, a partir de 13 anys, us recomano moltíssim la trilogia Arfa de Dani Gómez, publicada per Medaki. M'atreviria a dir que Dani Gómez té molts números de convertir-se en el Rick Riordan català.
Aquesta saga de fantasia juvenil explora la següent idea. Què passaria si les criatures màgiques de la gairebé oblidada mitologia catalana fossin reals? La Sansa, la nostra protagonista, encara no ho sap, però no és una noia normal, ni de lluny. Quan els seus pares decideixen mudar-se de Barcelona a Arfa, un petit poble dels Pirineus, no triga a adonar-se que comparteix casa amb una ànima en pena.
Ara bé, el fantasma que la desvetlla podria ser el menor dels seus problemes. Les aventures de la Sansa comencen a El fantasma de Cal Franciscano, continuen a La marca del boc de Viterna i acaben a Els esperits del bosc de la Freita, que s'acaba de publicar.
Paraula de Misha que aquesta trilogia m'ha tingut enganxada des del principi. Gaudireu d'aquests llibres, tingueu l'edat que tingueu. I si sou friquis de històries com Harry Potter, El senyor dels anells o Els caçafantasmes, encara més. Fins a la propera. Adeu!
Estem a punt que Mònica Socies saludi a la nostra convidada a Àfrica Reguel, filòloga i màster en creació literària. És professora de llengua i literatura catalana, col·labora amb diferents revistes i imparteix classes de creació literària. Atenció, amb 19 anys escriu la seva primera novel·la i no ha deixat d'escriure.
guardonada amb diversos premis literaris com El Ciutat de València. És autora, entre d'altres, d'Els Fantasmes de Vilafoscant i Àtic i Hicària. Us fem ara cinc cèntims de l'argument de la proposta literària d'Àfrica Regal.
I parlem del seu protagonista, Martí Lomar, un rei gran viduo i que acaba de perdre el seu únic fill. Així doncs, el casal de Barcelona es troba sense hereu al trom, sense ingressos i amb un sobirà sense rumb obstinat a legitimar el seu net Frederic, hereu i legítim.
La nova reina és vista per alguns com a part d'una estratègia política necessària, mentre que d'altres la consideren una amenaça per als seus interessos. Molts confabularan per intercedir en el futur del regne, però Margarida serà l'única que el tindrà a les seves mans.
Obrim el calaix de les entrevistes amb Mònica Sussies. L'última reina, el llibre que presentem avui de la Feca Rajel, una corona sense deu, de Rosa dels Dents. Ja us dic jo que hi ha mal enric de tots aquests colabrots que ens vénen de fora, perquè aquí tenim una història nostrada.
nostre, que jo no sé com ho ha fet aquesta dona, per col·locar tot el tetris i explicar, de veritat, les dones, no m'estranya que siguem unes supervivents, encara ara, Africa, Rachel, benvinguda i enhorabona per la feina que has fet. Hola, Mònica.
Gràcies. Doncs sí, sí, tens raó. Si nosaltres visquéssim a Hollywood, tindríem aquí una pel·li ja ben muntada, perquè la nostra història, amb fets reals, dona per moltes pel·lis d'èxit i d'Òscar. A més a més...
Sort, perquè has tingut molta vista i ens has posat aquest, el dramatis persona, a l'inici, tota la nota de l'autora, ja a la Casa Reial d'Aragó, perquè estem parlant, parlàvem de, sí que hi ha algun punt ficcionat,
Però diguéssim que tota la base històrica àfrica és real aquí. Sí, la base històrica és real, i per això vaig posar... Clar, vaig haver de retallar molts personatges, perquè va arribar un punt que vaig pensar... Ostres, és que no l'acabaré mai, aquesta novel·la, i tindrà 2.000 pàgines. I vaig haver de retallar molt i triar els principals, perquè tots tenen germans, tenen tiets...
però lògicament no podien sortir. I per això vaig fer el dramatis, aquest llistat, perquè si jo em vaig perdre al principi per situar-los, vaig pensar que per entrar dins la novel·la l'actor havia de situar-se com a mínim amb els principals.
I ja ho dic jo, aquí mateix, que hi ha els Reals, i després ja tenim aquí cinc personatges de ficció, que són els que m'ajuden a explicar tota aquesta trama. Perquè, tot i que hi ha documentació real,
Tenim tres béns, que era un astròleg... Les coses que han existit realment, no? Que sí, personatges reals necessitava d'altres de ficció per ajudar-me a explicar-ho amb coherència. Bé, perquè sempre hi ha algun forat històric, no? I per entrellaçar...
Han servit molt. Preciosa, m'encanta molt la cellida i el Pere a la banda. Però és que clar, hi ha tantes històries i subhistòries. No us espanteu, eh? A mesura que aneu llegint o que teniu aquesta guia inicial i després quan agafeu el fill, és com els colabrons, no us ho podreu perdre. Així ja ho tenim clar.
A més, la gràcia de tot això, Àfrica, és que quan ho vas llegint, ets conscient que és real. I aleshores ja acabes de... És impactant, no?, perquè penses... Estudiem els llibres d'història, però d'agafar aquests volums a llegir-ho en format novel·la, que és la feina, la tasca que has fet tu realment, és agafar tota aquesta història i fer-ne una novel·la,
doncs sembla que sigui com a més dolç. És com si li posessis una mica més de dolçó el que ha passat, que realment és el que és. Com ha estat per tu tot aquest viatge amb Margarida de Prades i com la vas conèixer? La vaig conèixer perquè una...
autora amiga meva, Glòria Sabater, me la va presentar, és a dir, me la va descobrir. I, clar, quan parles amb la Glòria, qualsevol personatge que et descobreixi ella, doncs, te l'amora, no? I vaig pensar, ostres, aquesta Margarida no la coneixia i com que jo havia fet guinadell com pesa de les pedres, que és l'inici,
Vaig pensar que les dones han estat invisibilitzades.
Tot i que Prades la tenen molt ben considerada i fan una mena de jornades i una mena de congrès on cada any parlen d'ella, però mortals normals, diríem, és una figura desconeguda. Coneixem Martí Lomar i no coneixem Margarida Prades.
És clar, jo penso que ara portem una temporada, uns anys cap aquí, que s'estan recuperant totes aquestes veus femenines de la història, perquè, clar, a veure, aquí no es pot desmereixer ningú, evidentment eren unes èpoques de patriarcat, i això era el que era, no canviarem ara nosaltres la història perquè ja no podem, la passada, la present sí, però clar, tenim en Martí Lomà,
Martí el Jove i, clar, tots aquests reis, doncs, evidentment, consten a tots aquests llibres d'història. Però és curiós perquè l'acord, no?, l'acord que tu ens presentes és una sèrie de conxorges, no?, ells podrien ser el centre de l'univers, però sabem qui realment volia? Tots els fills?
Sí, Mònica, si tu ho has dit, eh? Perquè qui movia els fills realment eren les dones, eh? O sigui, les germanes, les sogres, les cunyades, les dames de companyia, eren totes aquestes dones que des de l'ombra coneixien tot i anaven movent i anaven aconseguint coses que ells no aconseguien.
Jo tinc la sensació que ells creien que m'anava molt, que sí que ho feien, però per darrere estaven elles, sempre les dones. Sempre hi ha una dona al darrere, i ben importants i ben fortes i ben valentes. Darrere de Jaume d'Urgell hi havia la seva mare, hi havia la seva dona. Era un home guerrer també, i lluitava també pel tron, però hi havia tot unes dones fortíssimes al seu voltant, sobretot la seva mare.
Clar, és que hem de pensar que les dones eren les que engendraven. Elles portaven els hereus i se retinguessin que era un hereu, perquè quin patir i quins pars! Ui...
Jo sempre pensava, no sé com ho faré un dia que ho sigui, però jo he llegit la teva novel·la i penso que pot dir que som fortes i valentes, eh? Sort que en aquest tema hem evolucionat, eh? I els parcs d'ara no tenen res a veure, però clar, ja s'hi jugaven la vida talment, eh?
i tenien molt clar que podien acabar ja perint. Però és que el seu objectiu, sobretot de les dones de cert poder, de certa posició, la seva feina, la seva tasca, era fer fills mascles per hereus.
per continuar els llinatges amb els cognoms aquests, amb tot el poder, havia de ser un hereu home, perquè les dones, si tenien nenes, estava clar que anaven a negociar, negociar casaments per posicionar-les i repartir herències, diríem.
Les dones com un recipient, no? O sigui, elles eren la clau per la continuació de la nissaga. I això, moltes vegades, el que els hi suposava, precisament, eren casaments pactats. A mi, de Margarida de Prades, el que m'ha sobtat moltíssim, la fortalesa...
de com va assumir el paper que li tocava. Si tu ho expliques, és impactant. Sí, sí, perquè Margarida era molt jove i es va trobar de sobte que passava a substituir a Maria de Luna, que a qui ella li havia sigut dama, li havia fet de dama, de companyia, havia estat amb ella i de cop i volta ocupava el seu lloc. Al costat d'un senyor gran, que en aquell moment tenia 50 i escaig d'anys, però allò era molt gran ja per l'època,
Era un vell que era obert, estava malalt, i s'havia de lluitar amb ell davant de testimonis que anéssim fet d'aquella procreació. Jo crec que sí que va haver de ser molt forta.
A mi m'impacta molt. Això ja ho llegireu vosaltres. Els fragments que jo us llegiré són molt bonics perquè, a més a més, has recreat molt bé tota una època. La decoració, els costums, el menjar... És que hi ha fragments... N'hi ha de preciosos. Jo ara en llegeixo un i, davant d'un begul obert, Margarita de Prada remenava els petons.
Fins demà! Fins demà! Fins demà!
Quanta bellesa! És que m'agrada molt! O sigui...
explicar la història, però sobretot situar el lector en aquell escenari. No simplement explicar, mira, va passar això, perquè per això ja tenim els llibres d'història. M'agrada que el lector pugui sentir aquella olor, pugui sentir aquell soroll, pugui situar-se entre aquelles pedres, en aquell castell, en aquell jardí, en aquell lloc, o aquella pudor, fins i tot. Llavors m'agrada molt l'ambient
l'orientació de l'època. A veure, quina olor feia aquella època? No feia olor de Dolce & Gabbana, no? O sigui, quina olor feia? Jo diria que no, després de llegir el teu llibre, ja entre el que ens han explicat i llegida la teva novel·la, olor de Dolce & Gabbana ja tinc jo que no feia. Per això, per això. Hem de situar-nos, i vaig estar buscant, no? O sigui, com es perfumaven les dones, com vestien, què menjaven, com es banyaven, com parien...
perquè volia, dins de la meva... Que ja ho dic al principi de la novel·la, no sóc historiadora, sóc escriptora. Per tant, pateixo moltes vegades de dir, ostres, és que a veure si estic aquí fent una rada garrafal. Però tot i així, m'agrada molt no equivocar-me en els detalls petits, perquè crec que són els que fan més visual la història. En tinc un altre aquí de fragment que també m'agrada molt, i espera, que dels menjars en tinc molts demarcats i no els llegirem, perquè jo penso, has gaudit, eh?
M'ha donat la sensació, Àfrica, que tu eres de taula, de seure-te amb una bona taula. Perquè ja cada fragment, mira, sobre la tauleta hi havien deixat una gerra de vies passeat que encara fumejava les flaires de gingebre, canyella, pebre negre, escorça de taronja seca i unes gotes d'extracte d'ambre gris. L'interior s'havia dissolt un macerat
que el metge Pere Soler i els apotecaris s'havien afanyat a preparar i que havia de despertar en el monarca la força que l'edat i la malaltia li havien pres. Arrels de mal vi, flor de saú i una cunyadeta de ginebrosec amb safrà. És que confiant servir... Aquí ja veieu que estava malalt i que se li havia d'aixecar l'ànima a Martí l'humà. Mai millor dit, eh?
Us encantarà. Hi ha unes escenes boníssimes. Però parlàvem de totes aquestes espècies, d'aquestes herbes remayeres, de tota aquesta cuina... Tot això també deus haver gaudit molt. Sí, sí, sí, clar. Vaig estar buscant receptes
Vaig estar llegint tesis doctorals per saber exactament, no?, i a més a més elixirs que feien servir d'això que tu deies per aixecar d'ànima d'aquest monarca moribund, no?, o sigui, i vaig estar trobant
robant tots aquests mejunges, aquestes barreges espaciades, amb aquestes olors que, clar, ja pots imaginar-te, no?, en una cambra fosca, amb un rei tal com era, que era enorme, amb aquestes olors que encara podrien, suposo que podrien amagar l'espudo
del moment que hi hauria en les seves, no? I m'agrada aquesta furtó, no? O sigui, jo crec que tota la novel·la desprèn aquesta furtó. És un moment fort de la història i és un moment fort en tots els sentits, saps? Parlem de Martí Lomar, per una banda, amb Margarida de Prades. Tenim després la casa d'Urgell, Jaume d'Urgell, i Montferrat ja ha anomenat el disortat. Després també tenim aquests Trastàmera. Hi ha, clar, hi ha aquesta lluita, no?,
Tenim violant de bar, que tremenda dona, també violant de bar. I tota aquesta batalla realment perquè no vingués, no tinguéssim un estranger regnant. I clar, tot això acaba a casp, que tots sabem com acaba. Però que bonic de giro, tot...
Saps què passa? És una cosa que em va estranyar molt quan ho vaig descobrir, després escoltant podcasts, llegint tesi, llegint experts, historiadors. És una cosa molt estranya que a totes les monarquies hi ha fills il·legítims.
A totes. I si no ho són, declarats. Per què no van dir? Bé, Margarida, mira, escolta, fes una cosa, ves a passar-t'ho bé una estoneta, et quedes amaraçada, ningú sabrà de qui és i tindrem un hereu.
O, per exemple, el net d'en Martí Lomar, Frederic, que era fill del seu fill però il·legítim. Per què no legitimar-lo, no? O sigui, això s'ha fet de totes les monarquies i jo no entenc, perquè jo no soc el que deia, no soc historiadora i no m'acabo d'entendre per què en aquest moment aquí no va interessar fer-ho, no es va fer, no es va deixar fer, saps?
Aquí hi ha un fragment que té molta importància, és molt rellevant, el Papa Luna. A més a més, és un papa que, al llarg dels viatges que ha anat fent per Espanya, ha anat fent una mica el recorregut fora de Penllíscola, que és on tothom realment visita. I és una figura molt fascinant. Aquí té un paper important...
Ho llegireu, també no us podem explicar tot. A Àfrica no els hi podem explicar tot. Clar, és una cosa històrica que se sap, eh? Tot això se sap. Algú que estigui interessat en la història potser ja sap totes aquestes coses. Però saben llegir la novel·la.
Sí, sí. Perquè és que ja heu llegit algunes de les descripcions i és una manera de llegir aquest fragment de la nostra història més abreujat i amb un altre to. Jo el que t'haig de dir és que heu dit de la lectura, que és fascinant, no? A vegades ens oblidem d'aquests llibres d'història i a través de novel·les tornem a recordar.
L'última reina publicada per Rosa dels Vents de l'Àfrica Rajel és la nostra proposta, una de les propostes d'avui. Àfrica, no sé si vols afegir-ho una cosa més. Crec, espero que els actors ho gaudeixin i que Margarida no quedi a l'oblit, sobretot.
Això és el que m'agradaria. Jo crec que després de llegir aquesta novel·la, Margarida de Prades ens acompanyarà molt de temps a moltes persones, lectors i lectores. Moltes gràcies, Àfrica. Gràcies a vosaltres. Gràcies, Mònica. Fem un respir. No tanquis el calaix. Totes les setmanes fem cultura, fem ràdio, fem comunicació, fem el calaix. Tenim encara més cultura. Totes les setmanes...
Manes fem cultura, fem ràdio, fem ràdio, fem comunicació, fem el calaix, el calaix. El calaix, un programa dona la torre per a les xarxes.
A punt de rebre el nostre proper convidat, però us fem cinc cèntims de la seva trajectòria professional, personal i també literària. Es tracta d'en Roques Agran i Casanyes, professor i escriptor. Ha col·laborat amb diversos mitjans de comunicació, entre ells El Punt Avui i Catalunya Ràdio.
Fa recitals de poesia arreu del país i és autor de Els carrers de les fàbriques. Després de Sarajevo, ho direm nosaltres. En narrativa ha publicat Camí d'Itaca, ara que estem junts i l'amor fora de mapa entre d'altres.
La seva proposta literària, la d'en Roc Casagran, es tracta d'una novel·la que és una carta d'amor, una confessió de la protagonista al seu marit per poder entendre com ha arribat al punt, on és i què vol a partir d'ara. Un viatge a l'interior de la protagonista que l'embranca amb la realitat històrica, geogràfica i cultural de vuit illes.
Obrim el calaix de les entrevistes. Amb Mònica Susías.
Solen ser molts els somnis que a vegades queden en això, en somnis. Però nosaltres us en portem avui un de molt bonic, Somiava, una illa, perquè quan les coses les escrius sembla que les puguis tocar. I això és el que ha fet en Rob Casagran. I ara em diré, clar, és el Premi Sant Jordi, ja el coneixíem, ja fa un any que li hem donat el Premi, etcètera, etcètera, però què diem aquí? Les llibres no moren mai. I estic segura que algú
encara no l'ha agafat aquest llibre. Doncs avui us el tornarem a recordar per veure si us entren les ganes i aquells que encara no el tingueu aneu a la llibreria a buscar-ne un. Roc, benvingut. Què tal? Com estem? Escolta'm, ara t'agafem una mica més tranquil. Potser està millor i tot.
I tant, jo crec que sí, perquè ha sigut molt intens, tot plegat, i ara després de mes d'un any ja de circular el llibre, doncs pots mirar-ho una mica més de perspectiva, adonar-te que hem gaudit molt de tot aquest procés, però que ha estat intens i que ara estem bastant més tranquils.
i segurament ara la lectura del llibre, la gent que l'està llegint ara, és una lectura menys condicionants que el fet que hi hagi un premi com aquest al darrere. Per tant, els lectors que estic trobant ara són lectors que arriben al llibre per altres camins i que en fan un altre tipus de lectura. Tot i que n'estic molt contenta, en general, de tota la recepció del llibre.
Bé, parlàvem així fora de micro, que personalment jo me'n vaig alegrar molt perquè ja tenies un treball previ, una trajectòria prèvia, estaves molt unit a les lletres i penso que és molt bonic que hagis arribat fins aquí. És un reconeixement, jo penso que està molt bé. A més a més en un llibre que ens porta per vuit illes en un viatge interior, però que aprendrem moltíssimes coses. Viatjarem des del sofà de casa.
Mira, és una manera de no contaminar, no? Viatjar sense moure'ns de casa, sense agafar avions, està bé, té un altre encant. De fet, qualsevol llibre ens permet viatjar, que també segurament és una de les màgies de la lectura. En aquest cas sí que ens permet anar a llocs físics, perquè hi ha aquestes buitilles que comentaves, però bé, qualsevol llibre, en el fons, és això, un petit viatge a través d'una sèrie de personatges que l'escriptor inventa.
Parlàvem d'aquest viatge interior, escoltàvem aquesta sinopsi, no? T'estimo, i això és un crit d'ausili, t'estimo, i això és un fem-ho junts, sisplau. T'estimo, encara que el món se'ns hagi desfet de cop. T'estimo, malgrant aquest abisme de braços buits i les illes on m'he perdut. Moltes vegades ens perdem i ens hem de tornar a trobar. I això és un gran exercici que em sembla que ara no tenim temps de fer. I tu reivindiques una mica, no?, aquest aturar i mirar en dins.
Sí, a mi m'agrada reivindicar-ho. És cert que jo no soc exemple de res i soc el primer que visc atrafegat i que costa trobar els moments, però em sembla que sí, que estem portant el món amb aquest dia a dia tan frenètic que tots plegats portem, i crec que no és san, i que trobar les estones, cadascú les seves, per estar tranquil, per vedar, per abolir-se, per xerrar tranquil·lament amb la gent que estimem, crec que ens fa estar millor al món.
i evidentment el llibre reivindica una mica això, i a mi també m'agrada reivindicar-vos, insisteixo, jo sóc el primer que m'ho hauria d'aplicar, i sol passar que a casa del sabater sabates de paper. Aquesta no l'havia sentida. El sabater sabates de paper, això m'agrada. Mira, una cosa més que he après avui...
És que el meu pare és psicòleg i jo justament no acabo de girar gaire rodó, per tant ens passa una mica això també. Roc, doncs per no girar gaire rodó has tret una obra magnífica. Tenim aquesta sèrie d'illes, escolta, totes aquestes illes d'on te les has tret? És que també tinc curiositat, això no sé si t'ho vaig preguntar.
Jo vaig començar a investigar sobre les illes sense cap voluntat literària ni res que s'hi semblés, simplement pel goig de saber i de conèixer coses. I vaig començar a partir de vídeos molt, diguéssim, malfets que trobava per les xarxes, d'aquests vídeos saltava altres vídeos, després a veure documentals, a llegir articles, després hi ha llibres...
i em vaig anar formant una sèrie de coneixements sobre illes que a mi m'interessaven, em semblaven curiosos, i vaig pensar que si a mi m'interessaven, doncs segurament jo no soc una persona tan estranya i que hi havia altra gent que també li podien interessar. I abans comentàvem que què ens permeten els llibres, doncs de vegades ens permeten adquirir una sèrie de coneixements que potser no ens faran canviar el món, però que saps d'altres persones, d'altra gent que ha viscut altres circumstàncies,
i que ni que sigui per una conversa de sobretaula, doncs, sempre amanitzen la vetllada. Jo començaré per l'última, per Tuvalu, perquè et va impactar moltíssim. Potser és la més peculiar de totes, no?, per la situació en la que es troba, no? Segurament és una de les illes que els mitjans de comunicació en els últims temps hi han posat una mica més el focus perquè exemplifica perfectament això que diem el canvi climàtic i que sembla que és una cosa...
que no sabem ben bé de què parlem, i allà és palpable, no?, i allà veure com un estat sencer, que és Tubal, o que en aquest cas és un archipel·le d'illes, doncs va perdent terreny i el va guanyant al mar i arribarà un dia, i això ja està estudiat, doncs que es quedaran sense país, és la manera més palpable de veure què és el canvi climàtic.
i a mi em servia com a metàfora o com a correlat per poder parlar, en el fons, que és el que faig al llarg de tota la novel·la, de la protagonista de la Carla, d'aquesta desaparició d'un món que havia conegut, i en vindrà un altre, perquè, evidentment, Tobalo s'acabarà, però, justament, Tobalo s'està intentant reinventar d'altres maneres o s'està plantejant si pot haver-hi un estat sense superfície terrestre, que és un altre dilema de la geoestratègia o de la geopolítica internacional, no?
Ja veieu que trobareu moltes coses curioses, però ara posem també el focus a la Carla, que realment és la protagonista. Parlàvem d'aquest sotrac, tu ara parlaves de quan una cosa s'acaba, arriba una altra. Però els humans, en general, no tots, ara estem generalitzant, ens agafem molt al passat, a les arrels, el que ja tenia, a les costums, i deixar anar és prou de difícil.
Sí, deixar anar és difícil, perquè en el fons qualsevol persona és qui és per allò que ha viscut abans. És a dir, nosaltres, la nostra manera de relacionar-nos amb el món sempre depèn d'allò que hem viscut. Recordo fa molts anys, van venir unes nenes a casa que venien de la guerra de Bòsnia,
i la nit a Sant Joan es van espantar moltíssim perquè el que elles havien viscut amb els focs d'artifici, doncs no eren focs d'artifici, sinó que eren bombes, no? I per tant la seva percepció d'allò era molt diferent. En el fons això és una manera directa d'explicar que vivim com vivim perquè hem viscut abans el que hem viscut. El que passa que el que es tracta és que allò que hem viscut no ens lligui prou com per no poder continuar vivint. No sé si m'he explicat perquè és una mica entrevistat, però...
Però, en el fons, és això, no?, aprendre a ser conscients que tots tenim un passat, unes vivències, però, alhora, doncs, no quedar-nos-hi encallats, enfangats, i ser capaços de continuar tirant endavant. Crec que és un dels grans missatges de la novel·la. La novel·la acaba cada capítol amb el verb continuar, perquè, en el fons, el missatge ve a ser aquest, no?, que, malgrat tot, cal continuar. Hem de continuar, perquè és que el contrari de continuar és morir-nos, no?,
I mentre tinguem ganes de viure, mentre tinguem amor, mentre tinguem algú que ens estima i estimem algú, doncs penso que sempre val la pena com a mínim intentar-ho. L'amor, l'amor, que segle rere segle rere segle ens porta a tots i a totes bojos i boges i ens fa fer mil i una bestieses.
És el motor de la vida, no? Sense amor res no té sentit. És a dir, qualsevol cosa que fem la fem per amor i la nostra aspiració, la mínima aspiració que té qualsevol persona és estimar i ser estimat. I parlo d'amor en tots els sentits de la paraula, no només amor de parella, sinó l'amor cap als fills, l'amor cap als pares, l'amor cap als amics, fins i tot l'amor cap als companys de feina, la gent que ens envolta. I sense aquest amor res té sentit i això és el que fa moure el món
i sovint el que fa moure les novel·les, les pel·lícules i la història en general. Hi ha molts historiades que expliquen que la història s'explica a partir de l'amor i dels desamors i de vegades del que porta l'amor, que són els embolics d'entre cuix.
Aquests estan molt bé. Bé, si sou molt fans de les maduixes amb nata, ho deixarem aquí, punts suspensius. Ja veureu què hi trobareu dins de la novel·la. Però aquí no ens hi posarem. El pit i cuixa el deixarem per un altre dia, Roc. El que sí, hi ha també un amor que és molt important i és l'amor a un mateix. Jo penso que el que fa la Carla en aquest viatge que fa la Carla una miqueta és recomposar-se
per després poder acarar i estimar. Si no et cures tu, com pots després estar amb tota la resta? Segurament, això crec que és una manera d'enfocar el món. Sense entendre tot ho mateix, és difícil poder entendre els altres. Sense acceptar el que t'ha passat, és difícil poder encarar el futur.
I, per tant, el primer que has de fer és procurar entendre't a tu mateix, estar bé amb tu, no? La Carla, en el fons, és conscient que si ella no està bé és impossible que pugui cuidar bé els seus fills, és impossible que pugui estar bé amb la seva parella, etcètera, etcètera. I crec que això és aplicable a tothom, no? En qualsevol... Per exemple, en els conflictes s'explica molt, no?, que primer un metge per poder curar, doncs primer l'hem de salvar.
Si aquest metge no està pendent d'ell mateix i de la seva seguretat, poca cosa podrà fer, perquè els metges morts en principi no poden curar ningú. Això extrapolant-ho a les nostres vides segurament és el mateix. I la Carla té molt clar això, malgrat que hi ha moments que potser ella s'ha abandonat,
com ens pot haver passat a tots, però hi ha un fet que fa que ella decideixi tocar de peus a terra i va centrar-se primer en ella mateixa. I a més té la sort que el seu entorn, en aquest cas el seu company, li permet això, que és una altra mostra d'aquest amor generós que crec que és el que faria anar millor al món, amors generosos.
N'hauria d'haver més d'aquest tipus d'amor. Ja t'ho dic jo que n'hauria d'haver més, però bé, no ens caixarem, anirem posant llavors. Jo penso que somiava en una illa, també és una llavor. I ara m'has posat molt bé, perquè jo estava a les illes dels Urus. Són unes illes flotants, diu, per fugir.
dels perills humans, protegir i que ens protegeixin. Hi ha una frase que diu per viure, per viure bé, ens hem de comunicar més. I això és tan cert. Sens dubte, bé, vosaltres des de la ràdio us dediqueu a la comunicació i extrapolant el nostre dia a dia, doncs, si som incapaços de comunicar-nos, és impossible explicar als altres com estem nosaltres. Però és que en la real mateixa hi ha la
comunicació amb un mateix, i primer aquesta comunicació que dèiem abans, que l'hem de fer amb nosaltres i dir-nos allò que potser no ens agrada de nosaltres mateixos i tenir el valor d'enfrontar-nos amb els nostres fantasmes, com qualsevol persona que ha tingut un problema d'addicció que el primer que ha de fer és reconèixer que té aquest problema per intentar-lo solucionar. Aquesta comunicació amb un mateix primer i després amb la gent que ens envolta, perquè si no és difícil que només amb la mirada ens puguin interpretar.
segurament ha de ser una persona que ens coneixi molt, molt, molt per saber què ens passa per la barretina, si nosaltres no som capaços d'expressar-nos. Crec que el somiar a Monilla, en el fons, parla molt d'aquesta necessitat de comunicar-se. La majoria de personatges tenen dificultats per comunicar-se, però tots acaben trobant el seu camí, i el seu camí que pot ser la paraula parlada, oral, la paraula escrita en un destinatari clar, la paraula escrita sense tenir clar quin destinatari hi ha,
la gesticulació en alguns moments i aquesta aposta per la comunicació és la mateixa aposta que en el fons és qualsevol llibre, que són paraules que ens serveixen per comunicar-se. Hi ha un emissor que seria l'escriptor i un receptor que seria el lector i a partir d'aquí comença aquesta comunicació que ens permet a vegades somiar, a vegades empatitzar en unes circumstàncies, a vegades imaginar altres vides, a vegades reflexionar i crec que això és el que fa qualsevol llibre
i és el que també procura fer la Carla, que en aquest cas és qui parla en aquesta novel·la.
Illes, també hi haurà pirates, també trobareu llegendes, anècdotes com les que hem explicat de tu. El que no les hem explicat totes, que també us sorprendrà aquesta arxipèl·la, amb un futur ja molt marcat. Però jo ara me'n vaig a la Carla, quan comença aquest viatge teu, aquest inici de novel·la, aquesta idea, aquesta llavor. Tenim la Carla, una protagonista femenina, i tenim a tu, un autor masculí,
que fa reflexions molt importants, no? També parla molt de la parella. Com ha estat per tu posar-te davant del llibre? Del paper en blanc, vaja, agafar la ploma i dir, vaig a posar-me a l'altra banda i vaig a veure com escric això. Jo ho vaig viure amb absoluta naturalitat. És a dir, el que fa qualsevol escriptor quan es planteja que vol explicar una història és què vull explicar i com ho vull explicar i després d'aquest com, part d'aquest com és des d'on.
I aquest des d'on a mi em va semblar més engrescador o més interessant o que em donava més joc fer-ho des del punt de vista d'una dona, perquè algunes de les circumstàncies que explicava la protagonista tenien a veure, per exemple, amb la maternitat i em semblava que...
diguéssim que el rol de la dona té un punt més de transcendència que no pas el de l'home, sobretot en els embarassos i en els parts, que bé que el rol de l'home és bàsicament no molestar gaire. I vaig tirar per aquí. I no hi vaig donar més voltes. Les voltes aquestes les he fet a posteriori, un cop la novel·la ha arribat als lectors, a partir dels comentaris d'això, de moltes lectores que ho han vist molt barsemblant, que els ha semblat que...
que em posava molt bé la pell d'una dona. A mi em va sorprendre aquesta primera reacció, perquè jo no hi havia ni parat atenció, ho havia fet amb absoluta normalitat. Després, penso i dic bé,
Potser la part dolenta, si ho volem mirar com una cosa negativa, és que encara pensem que hi ha molts homes que no són capaços d'empatitzar amb els homes, i amb les dones, i la part positiva, si volem donar un punt de positivitat, és que, afortunadament, cada cop som més els homes que som capaços d'empatitzar amb altres persones, i en aquest cas, si són dones, amb dones, i posar-los a la seva pell. Per mi no ha estat una tasca difícil, ni m'he hagut de documentar
Simplement, bé, jo tinc 45 anys, doncs durant aquests 45 anys he tingut moltes dades al voltant i suposo que les he observat i he parlat, he intentat entendre-les i després quan m'he posat a parlar des del punt de vista d'una dona m'ha sortit amb una certa normalitat.
No ho sé. Jo, els primers lectors que vaig tenir abans que la novel·la surtis publicada, que eren bàsicament amics meus, de seguida em van dir... Ostres, està escrit des del punt de vista d'una dona. I em vaig acollonir una mica per pensar... Potser això m'he arriscat més del compte i em vaig quedar molt tranquil quan els membres del jurat van dir que ells estaven convençuts que al darrer hi havia una escriptora. I vaig pensar que eren les set úniques persones que llegirien aquesta novel·la a cegues i que els havia funcionat endavant. Òbviament, maneres de veure el món...
No totes les dones veuen el món de la mateixa manera, afortunadament, i per tant, simplement jo estic retratant com veu el món, en aquest cas, una dona de 40 i tants anys catalana.
Jo penso que, com a lectora, sí, evidentment ja sabia que eres tu, que era un home qui l'havia escrit, però quan entres a la lectura no t'ho planteges, eh? Penso que és una lectura fluïda, una lectura que et fa reflexionar i en cap moment t'està replantejant-ho. Si qui ho ha escrit és una dona. M'agrada molt, perquè en el fons a mi el que m'agradaria quan escric una novel·la és desaparèixer com a autor.
És a dir, jo estic explicant una història, però a mi m'agradaria molt que l'altra persona oblidés qui hi ha allà al darrere i que fes una lectura sovint com la que fan els nens que llegeixen llibres i no saben qui els ha escrit. Doncs, no sé, jo tampoc tinc necessitat que la gent sàpiga el meu nom, per tant, que el lector agafi aquelles pàgines i se les faci seves i oblidi que allà al darrere hi ha un home, encara que en el llibre hi hagi una fotografia meva i a la coberta hi pugui haver el meu nom.
És una lectura molt fluïda i ja veureu que quan us hi endinseu són d'aquells llibres que et fan oblidar tot i et fan posar-te a la pell d'aquesta protagonista. Ja sabem que tots els llibres no agraden a tothom, que no tots els gèneres agraden a tothom, però de debò, si ho feu aquest tastet, també jo penso que aquesta fluïdesa l'anireu notant.
Nosaltres ara el que farem serà conèixer una miqueta més el nostre protagonista d'avui, que és el Roc Casagran. Ara deixarem aquestes illes, deixarem la Carla i ens n'anem a fer un petit qüestionari. Ja atreveixes? Sí, home, i tant, juguem. Doncs vinga, juguem. Mar o muntanya? Mar a l'hivern.
Molt bé, tu ets dels meus. Identitat. Català. Arrels. Sabadell. Un plaer. La migdiada. Una luxe. La migdiada. Oh, un àpat. M'agrada molt menjar, eh? Les croquetes de la meva sogra. Oh, un per tu. Amor. Tot el que pugui.
Fidelitat versus lleialtat? Lleialtat. Un espai de nostàlgia? El poble on estiu ja tota la vida al Bages. Cultura? No sé què vols que t'hi digui, cultura. La que puc. Un museu que voldries tornar a visitar?
Mira, recordo molt un museu que vaig visitar a l'Etònia, diria que és, fa molts anys, de la història de les Repúbliques Bàltiques, que em va agradar molt, però no recordo ni el món del museu. Ha de tenir feina a buscar. Segurament és aquella cosa de no vull anar a aquest museu, sinó vull tornar a tenir l'edat que tenia aleshores. També pot ser. Un llibre que sigui important per tu. Els vençuts del Xavier Bangarel.
Quin llibre estàs llegint o l'últim llibre que has llegit? Mira, l'últim que he llegit sencer és un que es diu Un milió d'illes, del Jaume Bertorí, que justament apareixen moltes illes de la novel·la que he dit, i el que estic llegint ara, que estic a punt d'acabar-ho, és un que es diu La gata del Joan Escolies. Escriure. Viure. Ja no cal dir res més, home, ja en tenim tots, perquè agafa la ploma, ens rob casagran... No t'ho hem posat difícil, eh?
No, no, està bé. No sabia gaire si m'havia de allargar o no. He intentat jugar... Hem jugat. El calaix breu.
Molt bé, amb enroc. Doncs escolteu, ja ho sabeu. Qui tingui pendent la lectura? Somíem amb una illa d'enroc Casagran, publicada per Univers Premi Sant Jordi. I un viatge preciós. Hem fet un tastet amb enroc avui. Gràcies per acompanyar-nos. Moltes gràcies a vosaltres. Un plaer. El calaix. Si l'obres totes les setmanes, aquí mateix hi trobaràs cultura.
Gènere negre de la mà d'en Salvador Balcells. L'espluga de Francolí acull la setena edició del festival. El vi fa sang de novel·la criminal en català. Literatura, vi, música i teatre arrodoneixen un cap de setmana intens. Apunteu-vos-ho a l'agenda. Obrim el calaix de les entrevistes amb Mònica Sussies.
Doncs des del programa no parem de festival en festival. I ens n'anem, com no, al gènere negre, perquè, mare meva, com està el gènere negre i criminal a la nostra terra catalana, eh? A un fire, que diria, als estrangers, i molt a l'alça i molt nostrat, que en diem aquí. Perquè ens n'anem al Bifasang, i està molt bé, perquè és el segon any,
que es recupera després d'una pausa. Tenim en Salvador Balcells. Benvingut, Salvador. Moltes gràcies. Salvador, baixem cap a l'Espluga, territori ja de Tarragona, i a més a més, jo ara ho deia, dic, Salvador, jo heu de dir que s'ha d'anar a visitar, perquè hi ha moltíssimes coses. O sigui, el festival del vi fa sang és una excusa perquè baixeu a fer turisme. Aneu al festival i conegueu aquesta zona, que a més a més és magnífica, i amb uns vils que no tots fan sang, eh, Salvador?
Bueno, primer cal dir, les dates del festival, per si algú vol venir, serien els dies 20, 21 i 22 de març.
Tres dies intensos que podeu gaudir un cap de setmana llarg i que sigui afortunat es pot agafar uns dies més per fer una miqueta més de turisme. Nosaltres voldríem recordar una miqueta aquesta història del festival perquè ha tingut aquest petit lapsus però afortunadament torna a recuperar-se l'any passat. Efectivament. El lapsus va ser per una sèrie de factors que van propiciar que el festival s'interrompés.
En primer lloc va ser la pandèmia i després també el desportament del riu Francolí de l'any 2019, que va provocar tantes desgràcies. Això va fer que les prioritats de l'Ajuntament, que era qui organitzava el festival, fossin unes altres en aquell moment i es va deixar de fer.
I ara s'ha recuperat, es va recuperar l'any passat, el 2025, gràcies al patrocini, diguéssim, i l'organització del Casal de l'Espluga. Sempre aquestes entitats culturals, associatives, que són aquest teixit popular...
que és tan important i ens ajuden a recuperar festivals com aquest, que penso que són absolutament necessaris per la nostra literatura. Salvador, comença el divendres aquest festival i no repassarem tota l'agenda, sí que la poden trobar a la pàgina web, però volem destacar algunes de les taules perquè penso que estan molt bé. Per quina comencem?
Doncs mira, podríem començar per una taula rodona sobre la literatura criminal juvenil. M'encanta.
que és un tema que estan sortint inclús col·leccions específiques de literatura d'aquesta temàtica, d'aquest gènere, pensada pels joves, i vindran alguns escriptors que practiquen aquest gènere i ens parlaran d'aquest boom que hi ha de literatura criminal juvenil.
Una altra taula rodona, per exemple, serà sobre escriptors que tenen... Tots, de fet, tots ho tenen, sigui de la temàtica que sigui, tots tenen un primer lector, o un lector alfa, que se'n diu, que és el que repassa l'obra quan està acabada d'escriure, abans de publicar-se, i fa les sugerències i proposa els canvis que facin falta per millorar-la. Tindrà escriptors amb els seus lectors alfa.
Jo faria un petit incís perquè parlaves d'aquesta taula rodona de novel·la negra, juvenil i crossover. Jo faria un incís perquè hi trobarem la Rosana Andreu, que ja ha passat pel nostre programa, el Joaquim Micó, que també ha passat pel nostre programa i, a més a més, modera la Margarida Ritzeta, estimadíssima i una gran escritora. Per tant, aquí tenim nivell. Però tornem a aquests lectors, Alfa i al lectors beta. Espera, perquè moltes vegades ens preguntem...
Quin és el procés de la novel·la? I és molt curiós aquesta taula, perquè aquí s'hi barregen els autors i autores amb els primers lectors. Això mateix. De fet, ens interessa molt el que ens poden dir. A més a més, comptarem, en aquest cas, amb la moderació de la Irene Solanic...
que és una autèntica sàvia en qualsevol tema que faci referència a la literatura, i pot fer que ens rebel·lin, ella pot extreure-los, diguéssim, alguns secrets d'entre els autors i els seus primers lectors.
Està molt interessant perquè a banda dels llibres, a banda de la novel·la, treure totes aquestes curiositats, anècdotes, saber com funciona, obrir una mica aquest backstage, que també és molt bonic, no només de conèixer novetats, sinó també saber una mica com funciona tot aquest món, vull dir que està molt bé.
Per tant, tenim els joves, per una banda, aquests primers lectors, que és una taula rodona molt original, i quina més tindríem? Bé, hi ha, de fet, una taula rodona teatralitzada, que serà el teatre, perquè esperem que hi hagi una assistència de públic massiva, el teatre de l'Espluga, del casal de l'Espluga, hi haurà una taula rodona teatralitzada en què intervindran quatre historiadors de la comarca,
serà sobre crims reals, el famós true crime que està tan de moda. Crims reals a la Conca de Barberà, al llarg de la història, ens els explicaran quatre historiadors, però al mateix temps que ens ho expliquen, els actors del grup de teatre de l'Espluga representaran aquests crims també de forma teatralitzada pel gaudi del públic.
Realment està molt a l'alça també el true crime. Parlem de crims històrics a la Conca de Barberà. Entre els historiadors en destaquem l'Enriqueta Moix, també coneguda al programa per novel·les històriques i també per poesia. Però n'hi ha el que no pot faltar, i això també ho trobo preciós, i m'encanta que hi sigui, és la ruta històrica criminal. La ruta històrica criminal, que la farà també una altra...
professor i historiador de l'Espluga, el Jordi Roca, farà un recorregut pels carrers del poble aturant-se i explicant els llocs on hi ha hagut crims al llarg de la història, al llarg de la història de l'Espluga. Curiós que això ens agradi tant, eh?
Jo recordo quan era petita que hi havia aquell El Caso, que era aquell diari que era tan... Josep Maria Soler ja fa ulls de si tot se'l coneixem, no? I ara, a través de la literatura, s'ha recuperat una miqueta també aquesta curiositat que tenim els humans quan aquest morbo, quan passa... I a través de la televisió també, amb el programa Crims. Sí, sí.
Però que podem deixar un dia a la televisió i anar a l'Espluga, eh, Salvador? Això mateix. Aquest dia podem deixar Crims, que sempre podem recuperar en podcast, però baixar a l'Espluga. Podem fer una repassada, potser, d'alguns autors i autores que vindran per anar fent una mica de tastet?
Sí, entre els autors n'hi ha alguns de força coneguts, els tres que són més primerencs, però que també... Entre els més coneguts jo diria que hi hauria, per exemple, el d'això, si és el Màrio Serra. Màrio Serra. El Jordi Serra i Fabra. Tot una... Sí. L'Andreu Martín. Evidentment, un dels grans. Etcètera, etcètera.
Des d'aquí us convidem que us animeu, que vingueu a aquest vi fa sang. Salvador, moltes gràcies per acompanyar-nos avui i per la feinada que feu, perquè teniu un programa fantàstic. Molt bé, moltes gràcies a vosaltres.
Tu compañía de telefonía en Torredembarra es EGM Telecom. Te ofrecemos llamadas y datos ilimitados en tu teléfono móvil por solo 25 euros al mes. Y atención, si contratas la fibra óptica con nosotros disfrutarás de 500 megas en tu hogar más un teléfono móvil con 60 gigas de datos y llamadas ilimitadas todo por solo 40 euros al mes.
Hola.
Soc l'Albert Morral de l'Agrupació Astronòmica de Sabadell i us convido a descobrir tot allò que es pot veure al firmament. L'univers infinit. Deixa't endur per la immensitat del cosmos i descobreix amb nosaltres els secrets més fascinants de l'univers. L'univers infinit. A la teva emissora de proximitat.
Sintonitzes Ona La Torre, 107.0 FM i ona-latorre.cat. Ona La Torre, la ràdio de Torredembarra, la teva ràdio de proximitat. Ona La Torre, la teva ràdio de proximitat. Notícies en xarxa.
Bona nit, són les 10, us parla Mercè Roura. El govern ha descartat avui convocar eleccions o aprovar suplements de crèdit en cas que els pressupostos no tirin endavant. L'executiu està centrat a aprovar els comptes aquest divendres i torna a allargar la mà Esquerra per negociar-los. Esquerra ha anunciat una esmena a la totalitat dels pressupostos, per cert, si no hi ha cap canvi respecte al traspàs de l'IRBF. Justament demà, el president de la Generalitat, Salvador Illà,
afrontarà al Parlament la primera sessió de control després de rebre l'alta mèdica fa 10 dies. L'aprovació dels pressupostos anunciada per aquest divendres sense l'ala d'esquerra i la petició de Junts per que doni explicacions a la cambra sobre el col·lapse de Catalunya s'entraran les preguntes al president.
I demà es podran consultar els 153 documents en relació al 23F que el Consell de Ministres ha desclassificat avui. Es tracta d'informes, transcripcions, converses i imatges. Un dels objectius a l'executiu és acabar un deute històric i lluitar contra la desinformació que han dit promou l'ultra dreta. Escoltem la ministra Portaveu Elma Saïd.
Lo que se refiere a este importante pasaje de nuestra historia, lo que hace el gobierno con esta decisión es impedir que la ultraderecha siga utilizando los bulos, las conspiraciones, la desinformación para difundir teorías que no merece nuestra democracia y también para desinformar a los jóvenes, a chavales que piensan que con Franco se vivía mejor y que van cantando el cara al sol por nuestras calles.
Ferrocarrils a la Generalitat xifren un 16,43% el seguiment de la vaga convocada per semà fins a les 6 de la tarda. Avui ha estat el primer dia de vaga parcial de mecanistes als ferrocarrils de la Generalitat. Els serveis mínims decretats són del 50% al matí, entre les 6 i les 9, i entre les 4 i les 6 de la tarda.
Durant la resta del dia es presta el servei habitual. Els maquinistes han convocat vaga també per demà. Una vaga s'allargarà els dies 2, 3 i 4 de març coincidint amb el mobile.
I un home de 40 anys ha mort avui en un accident amb tractor en un terreny rural de Tortosa. Els serveis d'emergència han rebut l'avís. Quan passaven minuts a les 10 del matí, un cop han arribat, han comprovat que el vehicle que conduïa la víctima s'havia precipitat per un bancal de 3 metres. Els Mossos han obert una investigació.
Ginestar, alosa, buos, figaflaues, la fúmiga, oques grasses i detallets són els favorits de la votació popular dels Premis en Derroc. S'han conegut en una festa a l'antiga fàbrica Estrella d'Am de Barcelona. Aquest vespre els guardons s'entregaran en una gala el dia 25 i 26 de març a l'Auditori de Girona. Molt bona nit.
Los Megaclásicos Latinos. Solo con... Alex Bisbarra. La Biblia de la Música Latino.