Bernat Jimeno és periodista i té un màster en màrqueting i comunicació política. Ha treballat com a periodista, consultor en comunicació i màrqueting digital, responsable de comunicació en dos departaments de la Generalitat i actualment és director de comunicació de la xarxa. Política ficció en la seva proposta literària
Falten dos mesos per a les eleccions al Parlament de Catalunya. En Paul Guiu, un jove periodista del diari L'Objectiu, rep l'encàrrec de seguir els moviments de la Clara Monfort, una carismàtica política extremista que maniobra fins al límit per aconseguir el control del seu partit polític, el front patriòtic.
Paral·lelament, en Peter Gutiérrez, diputat del Partit Progresista, té cada vegada més sospites dels moviments foscos que fa el líder de la seva formació. L'avarícia, l'engany i la traïció són els eixos d'aquest thriller polític en què les eleccions catalanes es convertiran en un tauler d'escacs on cada moviment pot ser letal.
Obrim el calaix de les entrevistes amb Mònica Socies. Abans de començar l'entrevista, jo també llegiré la nota de l'autor. Per si de cas, no vagi ser que hi hagi alguna confusió. Diu les formacions polítiques, les capçaleres dels diaris, els personatges i les trames que apareixen a la novel·la són, en la seva totalitat, fruit de la imaginació de l'autor.
i no tenen cap tipus de vincle ni paral·lelisme amb la realitat. Qualsevol coincidència que els lectors puguin trobar-hi no és res més que una simple casualitat. Bernat Jiménez, benvingut. Què tal? Set de poder? És que no sé ni com definir-lo, perquè està tan enganxada a la lectura que... És impressionant, o sigui, de veritat. En els temps que corren, és absolutament impressionant. Bueno, me n'alegro, me n'alegro.
L'eròtica del poder és sempre una gran inspiració en tots els sentits, literària, musical, en el món de l'art. Com t'has inspirat? Hi ha alguna guspira que t'hagi fet escriure i començar aquesta història?
A veure, jo els últims 10 anys m'he dedicat al camp de la comunicació política i per tant diguem-ne que la inspiració una mica ve sola, no? Només observant coses que passen no tant potser en el meu entorn immediat, que tampoc és que diguem-ne
hagi viscut cap cas Watergate o no, però sí que, òbviament, et fixes més en el que passa en el teu entorn i, per tant,
d'exemples en tenim cabassos i cada dia. I per tant diguem-ne que és fàcil inspirar-te si tu vols, després per poder entrar a construir una ficció lligada a això. Al final el poder com a concepte genera lluites molt potents, tant en l'àmbit polític, però també en l'econòmic, en el mediàtic o en l'empresarial. Vull dir que
que el concepte del poder és molt potent com a concepte de desenvolupar.
Per això deia jo això de l'eròtica del poder, però és igual en l'àmbit en què t'hi posis, fins i tot en qualsevol departament de feina. Sempre és allò de qui està al capdavant, qui té el pastís, no? Però clar, a nivell polític, a més a més, estem en uns moments, tot és ficció, però estem en uns moments molt convulsos, molt surrealistes en segons quines situacions. Hem començat l'any ja...
els màxims a nivell mundial. Ja no estic parlant d'aquí perquè la trama se centra a Catalunya. Però clar, en un moment tan convuls a nivell mundial políticament, és un llibre que, ostres, que enganxa, que atrapa i que... No sé, jo és que està pensava, quan el Bernat l'estava escrivint, tu pensaves les reaccions que podria tenir tothom?
No. Ha passat una cosa curiosa perquè és un llibre que jo vaig escriure la segona meitat del 2024. Per tant, té ara mateix una mica menys de dos anys de vida el que és la història pròpiament. I és com que una mica el que ha anat passant és com que, en certa manera, la realitat ha anat embolcallant una mica la història o la trama.
no és que sigui cap profecia ni molt menys, però sí que alguna cosa que jo escrivia com a una ficció, després d'alguna manera s'ha acabat traslladant en algun sentit a la realitat. Això m'ha resultat curiós de constatar-ho. Està bé dir-ho perquè no us penseu... Jo també sabent que ve del 2024 penso, mira, és més visionari...
Que no una altra cosa, ja està bé. No hi ha recopiat. No, no, no, no. Després, quan acabeu de llegir, comenceu a investigar pel vostre compte. A veure què trobeu a les xarxes socials. Tenim el centre de tot. Jo penso que és una de les més importants. Hi ha diverses trames.
que estan totes enllaçades, però aquí tenim la Clara Monfort, que és qui representa aquests partits d'extrema dreta. I és molt interessant, com tu en parles al llarg de la novel·la, el seu modus operandi, la seva manera de fer, la seva manera de pensar. Però sobretot hi ha una cosa que m'interessa molt, Bernat, que és...
Com canvia? Tenim aquesta Clara Montfort dels inicis i com arriba a ser la Clara Montfort del final de la novel·la? I això ho veiem a través de la Raquel, de la seva companya. És un personatge que evoluciona. O no? Bé, evoluciona no sabem de quina manera, però vaja...
Sí, de fet, com jo me l'he imaginat i l'he anat construint, la Clara Monfort és una líder política d'extrema dreta independentista, que és molt magnètica,
Físicament és molt atractiva i té una manera de fer que és molt seductora i molt convincent. Per tant, em faria por trobar-me un personatge polític així de mà pel carrer. És una persona que ideològicament, sobretot arran de la relació amb la seva parella,
Es va veient la seva evolució ideològica. Tenen un conflicte intens amb la seva parella perquè la Raquel li retreu.
No de ningú en concret, però sí que en part una mica la deriva ideològica que s'ha anat imposant, no potser només a Catalunya, però sinó en un context més global, de posicions que cada vegada estan una mica més...
escurades a la dreta. La percepció aquesta d'aquella massa immigració o el tuf aquest una mica racista que en certs ambients sembla que comença a créixer, potser la Clara Montfort també n'és un exemple.
Bé, inspiració n'hi ha molta perquè, a més a més, presentes tota una sèrie de partits polítics amb unes problemàtiques que sempre hi han estat, que coneixem, però que no surten a la llum. O sigui que nosaltres som conscients que hi ha tot aquest sistema de corrupció al darrere, però no sé si som conscients de l'abast que tenen. Aleshores, tu t'has criat el teu propi sistema per la novel·la, que has inventat. Sí.
Realment, quan l'anaves escrivint, no pensaves també això, no? De dir, estic escrivint una cosa que, en certa manera, no sé qui és que ho fa, però sí que es fa, no? Perquè al llarg de la història hi ha hagut sempre aquesta corruptela, no?
Sí, sí, sí. Jo crec que és també una novel·la que mostra la cara més fosca de la política i això és òbvi que es veu a la trama i, per tant, les pràctiques aquestes corruptes dins del sistema de partits, etc.,
que crec que és una realitat que, malauradament, vivim en el nostre entorn immediat i no tan immediat. Els casos de corrupció dels dos grans partits espanyols, per enumerar un exemple de moltíssims que podríem llistar. Ja d'una banda això, però alhora hi he volgut presentar també
una cara una mica més optimista, també lligada a la política. En aquest cas, potser a través d'un dels personatges secundaris, però que tenen un paper important, que és el Peter Gutiérrez, que és l'exemple d'algú que està en política per uns ideals, per què s'ho creu, per militància...
que li és igual tenir càrrec o no tenir-ne, que en un determinat moment ell era alcalde i va decidir deixar-ho tot i tornar a fer la seva feina, i per tant també em semblava just que no tot fos tan fosc, sinó que també hi hagués una mica representada aquesta altra part que d'altra banda crec que en termes, diguem-ne, percentuals és molt majoritària.
Crec, sincerament, que la majoria de gent que està en un projecte polític ja està perquè s'ho creu, no per lucrar-se. Ara ens hem posat amb la cara més fosca, però realment, tu ara quan anaves descrivint abans de dir el nom, jo ja me l'imaginava, perquè són personatges, hi ha dos o tres personatges que te'ls acabes estimant i que penses, bé, no tot està perdut, certament. Ara és una novel·la plena de girs, de guió, de coses que no t'esperes. I, bueno...
És una novetat perquè fa molt poquet que ha sortit al mercat literari. Estem ja en aquest camí cap a Sant Jordi. Quines han estat? És que jo tinc molta curiositat de saber quines han estat les primeres reaccions dels primers lectors.
La novel·la fa poc més d'un mes que està publicada, per tant, és molt, molt recent. I ara tot just m'estic començant a trobar això, les primeres reaccions de gent que no és del meu entorn. Òbviament, els teus familiars o amics, que són els primers que se la llegeixen, ni que sigui per obligació els hi ha d'agradar, pràcticament. I clar, que diguin que està molt bé...
Tu creus, però tens un cert punt. És veritat que ara que la gent se l'ha començat a llegir, jo crec que sobretot els comentaris és que enganxa i que té molts girs. He hagut d'anar a repassar uns capítols endarrere perquè aquest gir no me l'esperava. Jo crec que sobretot el que diuen
o el que em diuen almenys a mi és això. Potser hi ha altres coses més negatives, però a mi no me les diuen.
Bé, les coses negatives jo ara no en diré ni una, perquè realment jo soc una de les lectores que sí que ha estat enganxada a la trama. És una novel·la que presenta la part fosca, podríem dir que és com un thriller de gènere negre. Parlem de gènere negre quan hi ha aquesta denúncia social, no cal que sigui novel·la policíaca o criminal, i en aquest cas el punt de partida és la política, com en d'altres casos són situacions de violència de gènere...
o de la prostitució, etc. En aquest cas tu has triat aquest tema, no? I és un tema atractiu. És un tema atractiu perquè qui no davant, no? Qui no mira les notícies i comença i aquest i aquell i l'altre i qui no pren partit, no? Llavors això ho fa com a més viu. Sí, també jo crec que vivim en una societat afortunadament molt polititzada, no? I de fet venim d'uns anys d'una altíssima politització. Jo crec que en general això...
Això és bo, perquè vol dir que la gent s'interessa pel que passa a la seva comunitat. I, per tant, jo crec que això és positiu. I també tinc la sensació que potser els thrillers sobre política en català o fets des d'aquí potser era un subgènere que no estava massa explotat. I a mi em venia de gust parlar-ne.
almenys en aquesta primera novel·la. I justament per això, perquè com a lector també ho trobava una mica a faltar. És veritat que hi ha novel·les sobre periodisme i poder, també que barregen la política, etcètera, però thrillers polítics pròpiament, el que seria un House of Cards o un Borgen fet a Catalunya, bé, això potser és veritat que ho trobava a faltar més. Bé, doncs ja el tenim aquí, perquè set de poder...
És català de territori, ja us ho dic jo, 100%. M'agrada molt perquè també t'endinses, hi ha frases com, per exemple, la direcció del partit és una piconadora i això val per als rivals de fora però també per als de dins. Aprofita el sou de diputat per viure bé.
Clar, és que tu no deixes cap sense esmolar. Ho has posat tot aquí dins. Sí, m'he posat una mica estupendo, eh? Però, bueno, sí, no, a veure, o sigui, jo crec que és una realitat que existeix. És veritat allò que diuen, no? De dir, hi ha amics, enemics i companys de partit, no? I els pitjors són els companys de partit, no?
Segurament és generalitzar-ho molt i té un punt de caricatura, però a mi en aquest cas em servia per representar el que es va desenvolupant al voltant d'aquesta formació en concret.
Abans d'entrar en l'estructura de la novel·la, perquè té punts molt bons que ara comentarem, després també, evidentment, els periodistes hi havien de ser, hi havien de ser. La part dels mitjans de comunicació, perquè al final tot és una roda.
Sí, segurament seria complicat construir una trama de presumpta corrupció política i que no hi hagués un periodista al darrere. Si el periodisme és el sistema de fiscalització del poder, és obvi que d'alguna manera hi havia de ser.
igual que en el cas anterior amb les dues cares, en aquest cas del periodisme. És a dir, el món mediàtic, al final també, com que és un món relacionat amb el poder, persegueix els seus interessos i té els seus interessos ocults, si vols dir-ne així, però també hi ha l'altra cara,
en aquest cas també representada per un dels personatges, que és la del periodista de raça, el periodista que segueix els temes fins a les últimes conseqüències, encara que això li suposi conseqüències fins i tot a nivell personal. Per tant, la d'un periodista que ho és per vocació.
Aquest punt jo també l'he trobat molt interessant, perquè aquí tampoc t'has deixat res, has dibuixat molts personatges, perdent una novel·la coral, tu rius, però és que, esclar, jo a vegades pensava que bé que faig cultura, que també té les seves coses, però és menys perillós. Suposo que no sempre és així, vaja, si no aniríem malament, perquè...
Ja us podeu imaginar totes les coses que arriben a passar a la novel·la. Parlàvem d'aquesta estructura i està molt ben trobada perquè cada X capítols n'hi ha un que no té ni noms ni cognoms sense personatges, que és una veu que ens va interpel·lant i ho posa molt més interessant perquè aquí és on et mostra el misteri, que no saps qui és. I això també trobo que és un molt bon joc per al lector.
Sí. No sé si al final són cinc o sis aparicions al llarg del llibre, però em semblaria interessant introduir aquesta figura que pogués explicar coses que tenen a veure amb la trama i amb la història, però alhora sense revelar
detalls que si hagués posat el nom del responsable, potser llavors la història seria un punt evident. Per tant, em va semblar una bona manera fer que el narrador, en aquest cas, fos un narrador anònim
que jo crec que cap al final acabes entenent qui és el que està explicant aquestes vivències. Si us pensàveu que en política ho havíeu vist tot, jo crec que després de llegir Set de Poder, no sé si us atrevireu a tornar a anar a les urnes amb calma i tranquil·litat, Bernat. Espero que sí.
Jo no sé si podem comentar alguna cosa més. Penso que hem fet un tastet interessant, que no hem explicat res que no es pugui explicar. No sé si hi ha algun tema, Bernat, que tu vulguis dir, doncs, mira, m'agradaria comentar això o allò de la novel·la. No, jo sobretot escrivint-la, és veritat que té una part de missatge polític que el lector, quan acabi la novel·la, veurà una mica com el...
El meu objectiu principal era que la gent llegeixi i que en lloc d'agafar el mòbil, agafi un llibre. Crec que això és el principal repte que tenim com a conjunt o com a societat.
També d'aquí ve una mica l'estructura, intentar que fossin capítols curts i que sigui una estructura àgil i que tingui com un petit enigma o algun interrogant al final del capítol que diguis, hòstia, i ara això per què m'ho està dient? Vaig a llegir tres pàgines més que veig que el capítol següent també és curtet. Jo crec que això és...
Una de les maneres que la novel·la negra, sobretot, està trobant per intentar captar l'atenció del lector. Al final, segurament es tracta d'adaptar-nos també
com a escriptors o la literatura s'ha d'adaptar també als nous formats que s'estan imposant, és òbvi que s'estan imposant, i per tant segurament també hem de respondre en la forma d'escriure. Jo amb això hi he pensat molt a l'hora d'escriure-ho i crec que el meu objectiu principal no és inculcar cap idea política, ni molt menys, sinó que és entretenir i sobretot pensar en això.
Bé, això ha d'inculcar cap idea política i ja us dic jo que no, perquè amb tot el festival que hi ha aquí dins, més aviat és el contrari, Bernat. És una novel·la que sí que, evidentment, dibuixa una realitat, en aquest cas ficcionada, però és tota una aventura, o sigui, quedareu atrapats, us l'haureu d'acabar en l'aix de llegir ja.
Estat de poder, publicat per Rosa del Vens, d'en Bernat Jimeno. Jo, donar-te les gràcies per l'estona entretinguda que m'has fet passar. A vosaltres. I que no us imagineu que tota la part avorrida de la política l'ha deixat de fora.
Apujant la salsa, eh, Bernat? No, seria complicat fer un thriller amb el més quotidià, no? Ja ens quedem amb la part bona. Doncs ja ho sabeu, una de les propostes des d'aquí, des del programa Set de Poder, publicat per Rosa dels Vents, de Bernat Jimeno. Moltes gràcies, Bernat. Molt bé, gràcies. El calaix, obre'l i trobaràs cultura.
Totes les setmanes fem cultura, fem ràdio, fem comunicació, fem el calaix. El calaix, obre'l i trobaràs cultura.