Tenim pàrquing gratuït per a tothom.
Vine i descobreix el gust de la calma, amb plats de la terra i vistes úniques. Restaurant L'Ermita d'Altafulla. La teva taula t'espera. Podeu trobar més informació a la web de Galera Group o al telèfon 600 433 213. Us hi esperem. Viatge amb nosaltres per tot el món.
Ruta 66, novetats discogràfiques, clàssics, versions, concerts, música d'arrel americana i els grans del rock d'ahir, d'avui i de sempre.
La ràdio moderna també s'expressa en imatges. Busca el perfil Dona la Torre a Instagram, una manera diferent de seguir tota l'actualitat.
Mixtures, un programa d'agitació musical per descobrir les músiques del món, les novetats i els clàssics. Des de la veu de Sant Joan, per tota la xarxa, Mixtures, un programa on totes les músiques són possibles.
És la meva creació suprema. Sublim!
El sostre de la meva feina de fuster. Pare, gràcies per donar-me la vida. Au, au, au, au, però què demonis fas? Culpejar-te? No veus que és Nadal? De tu sortiran els millors regalets pel poble. En Fustínio s'estava ben radiant. A la Sagrada Esparta, el mestre de la fusta havia creat quelcom espectacular.
I a on te'ls podries trobar amb Fustínios i el soldat covard? A Torre d'en Barra! El 31 de desembre visitaran Ona la Torre, la teva ràdio de proximitat, per oferir un programa de dues hores on no només el soldat serà colpejat, sinó que l'equip de Sagrada Esparta punxarà tots els àudios que li han vingut. Tens fins al 30 de desembre! Envia la teva experiència nadalenca al 690 832 149 i deixa que la teva història soni a les zones de la torre.
Apunta bé. 6-9-0-8-3-2-1-4-9. I entre tots, acomiadem l'any de la forma més càlida possible. Això és Esparta. Faci-ho per l'art.
Benvinguts. Benvinguts a aquest programa especial de Sagrada Esparta, de cap d'any, festes nadalenques i tot el que tingui a veure amb aquesta màgica època. Una època màgica que em porta a fer una salutació a la meva esquerra, a Fer Quintana, Blat Strange. Hola. Buena Navidad. Buen Nadal, Fer. Ui. Tot això em porta a la meva dreta a saludar a Vic Jota.
Bon Nadal i bon any nou. Molt bé, perquè estem en un moment molt èpic, els oients ho saben, nosaltres ho sabem, i també ho sap Víctor Palau, tercera fase, l'extrema dret de la taula. Hola, bona nit, ja preparant les campanades. Ja ho tenim aquí, ja ho tenim aquí gairebé, aquest tancament d'any espectacular, i em falta comptar les hores, però jo crec que Fer Quintana Bloodstreams vol dir la seva, aquí, per començar.
¿Yo? ¿Qué quieres que diga?
El que tu vulguis, pots saludar el nostre soldat covard, que en tot moment hem anunciat que estaria aquí. Jo el veig aquí amb una gorra de piqui-blinders i un espectacular cap a espartanes. No és que sigui un soldat espartà del tot, però potser Víctor Palau, tercera fase. Parece más como una cola de novia. Sí, sí. A mi em sembla un tió. Un senyor tió. Un senyor tió. Vull dir... Mira tu com vulguis.
Jo crec que té més pinta d'Auma Thurman a Kill Bill, perquè aquesta cola de nupcial ensangrentada, una tragèdia de boda. Amb quins ulls tu mires des de debò, eh? Sí, sí. Bé, estem parlant aquí de...
Del soldat covard, però el que hem de parlar és d'històries, històries com la que em penso que Fer Quintana té preparada en aquest moment, una història nadalenca, potser. A ver, història como tal... A mi me preguntaron que... que como vivo yo la Navidad, ¿no? Y eso he preparado. A ver, aquí... ¿Cómo vives la Navidad, Fer? Sí, ¿cómo vivo la Navidad? Pues bueno, a mí no me gusta la Navidad. Empezamos con el Grinch.
Hombre, boom. Sí. Pero bueno, no es que no me guste, sino que me da un poquito igual. Supongo que juego con la canción de fondo. Yo no, yo amo a los reyes magos, amo a Santa Claus, amo a los elfos y a los pajes.
A los camellos, a los renos, amo el tío. Amo al pavo relleno, que es de Acción de Gracias, pero también lo amo. Bueno, en México hacemos pavo en Navidad. ¿Ves? Es que yo escribo yo. Bueno. ¿Y canolón de San Esteva también? Claro que no. Eso es algo de aquí. De hecho, todavía no entiendo muy bien eso de que celebran el 26. Sí.
Pues quedar sobra un montón de comida. Bueno, perfecto. Una bona causa. He detectat que a Víctor per la tercera fase se li ha emocionat la veu al pronunciar la paraula camell. No, no. Bueno, justamente esta canción me recuerda a lo que hace mi familia cuando...
Cuando es Navidad, ¿no? Que, bueno, no mi familia, sino mi abue en especial, arrulla al niño la noche.
¿Qué le hace qué? ¿Qué dius que fa? Lo arrulla. O sea, lo duerme. El niño de Navidad. Lo arrulla. El niño Dios. No, arrulla. Arrullo. Poco aquí no existe. Arrullar. Arrullar existeix, però està molt a prop d'arrollar, que arrollar seria endur-se amb el cotxe al niño Jesús. No, no, no. No, no, no.
No, o sea, es que en México hay unos niños dioses de cerámica enormes, así tipo tamaño bebé real. Sí, sí, sí. Y la gente por lo regular tiene uno de esos en su casa. Y esa noche ves así a los muñequitos del nacimiento, así pequeñito del Belén,
Y ves un niño al baño. Un niño cochila. Sí. Muy bien. Ahí en medio. Y bueno, ese lo arrulla.
La crucifixió del segle XXI és endur-se el nen Jesús amb el cotxe, lo arrollamos, i això es fica violent, perquè parlant d'això de la violència i del soldat covard, farem una primera ressenya d'un contingut molt nadalenca en aquest especial de Nadal de Sagrada Esparta, i la ressenya recaurà sobre un llibre, un llibre que es diu Berlín, la caída 1945. Això, Vic J., compta com a història nadalenca? No ho sé, no hi hagi tal llibre.
Pots imaginar pel títol que és un llibre històric, concretament l'autor és Anthony Bivor, i jo vaig pensar en incloure aquesta fantàstica obra que hi ha més nadalenc que celebrar la caiguda dels nazis, que se la van menjar en gran part aquell hivern de... Home, molt nadalenc, molt nadalenc, sí, sí, des de bo que...
Oye, justamente eso me iba a preguntar, pero ¿por qué? O sea, no sé quién hizo el guión que puso como historia navideña este libro.
S'ha de ser bona persona i és de bona persona celebrar l'extermini nazi i a la portada surt molta neu i molta neu van viure a Stalingrado. Però tots els dies pots celebrar el caracall del nazi. Ha aparegut un... Sabeu que l'any que ve comencem un nou programa. No sé si era primícia o no, però hi haurà un personatge que es queda amb el titular. Crec que aquesta vegada t'ha passat.
Fa que estic vallant que la caiguda de Berlín de 145 va passar el 2 de maig. Jo vaig pensar que entraria raspando, però entraria al gol. Jo crec que això està passant així com la fecha del nasciment de Jesús, que lo celebramos el 25, però altres diuen que va en octubre i altres diuen que va en mayo. Ja sabem que el cristianisme, la seva virtut és apropiar-se de tot el...
de totes les festes que existien. Ho diré clar, el mateix mes de desembre, el dia 8 de desembre, celebrem la Immaculada Concepció, que vol dir quan es va quedar la verge aprenyada per la sombra cubierta, aquesta màster misteriosa. Correcte. Llavors, si això va passar el 8 de desembre... És una gestació d'un mes o de... O d'un any i...
O de treinta mesos. Cuadra no cuadra. O ya está ha sido rata o ya está ha sido alafán. Bueno. Pues en México se quedó embarazada por ahí del dieciséis de diciembre. Y te voy a decir por qué. Porque cada día a partir del dieciséis de diciembre cada día se hace una posada y cada día significa un mes. Entonces imagínate México que desde el doce de diciembre, que es el día de la Virgen María,
de la Virgen de Guadalupe. Vale. Ahí empieza la primera fiesta. Y después te vas al 16, 16, 17, 18, 19, 19, 19, 19, 19, 19, 19, 19, 19, 19, 19, 19, 19, 19, 19, 19, 19, 19, 19, 19, 19, 19, 19, 19, 19, 19, 19, 19, 19, 19, 19, 19, 19, 19, 19, 19, 19, 19, 19, 20, 19, 20, 20, 20, 21, 20, 21, 21, 22, 21, 22, 22, 22, 22, 22, 23, 23, 23, 24, 24, 24, 24, 24, 25, 25, 25, 26, 25, 26, 26, 27, 27, 28, 27, 28, 28, 28, 28, 28, 28, 28, 28, 29, 28, 29, 29, 29, 29, 30, 29, 30, 29, 30, 29, 30, 30,
Tengo Guadalupe Reyes. Sí, sí. Tengo Guadalupe Reyes. Jo vull anar a Mèxic a celebrar el Nadal. Jo aniré a celebrar-ho. Així com a dubte, en canvi de sobte, si Jesús transformava l'aigua en vi, el nen Jesús transformava la sang de la placenta en aigua? No. Déjame decirte algo. Hay sangre en la placenta. I la llet materna? Potser podria transformarla. Cuidado, un bloc. En la leche materna hay sangre.
Ah, ostres. Se feia un white Russian. Vamos a ver. Jo volia fer entrar aquí en aquest moment esplendorós a Biel per dues coses. Una és un tema que li demanaré aquí una estona, però la primera és... Què n'opines d'això que estem parlant aquí tot plegat?
Home, doncs que crec que hi ha poques coses més semblants a la història moderna, al nasciment de Jesús, que la que hubo dels nazis, no? O sigui... Molt bé. És igual, és el mateix fet, pràcticament. O sigui... I al final, que hasta l'ingrado, podem dir que és Nadal tot l'any. Sí, sí, sí. Com el meu cor. Alguns beben tanques de cerveza, altres comen los tanques de l'Ejército Rojo. O sigui, no, no, jo a tope.
Todas las anécdotas entran. Solo voy a decir algo. Jude Law. Jude Law, francotirador. Molt bé, molt bé, molt bé. Yo espeto a Ed Harris ahí para ya directamente solicitar a Biel un temazo. No, pero el punto es para hacer. ¿Por qué? Porque Jude Law también es el de Holidays. Ahí está. Buen punto. Es un francotirador navideño. Molt bé, molt bé, molt bé. Ahora sí que sí. Christmas is all around.
Fins demà!
Fins demà!
There'll be no end Cause on Christmas You can be found You gave your presents to me And I gave mine to you I gave mine to you I need Santa beside me In everything
Bona nit, aquesta versió. És una cançó de Wet Wet Wet.
És una cançó de Wet Wet Wet, que es diu The Love is Celebrant Me, feta expressament pel cast de Love Factory. Billy Knightley. Billy Knightley, Love Factory, interpretant aquesta cançó. Molt bé.
Molt bé, doncs estem en continuació d'aquest especial de Nadal de Sagrada Esparta i tenim sorpreses, unes sorpreses que els urgents que ens hagin seguit aquest any potser s'esperen, potser no. Però jo, sense més preàmbul, vull demanar-li a Abiel que punxi al nostre bon amic Pablo de Tomàs, que ens vol dir una cosa espectacular i màgica en aquest dia tan especial com és avui.
Uno de mis recuerdos de la Navidad es cuando nos juntábamos todos los primos y siempre una tarde íbamos a un centro comercial a unos recreativos que había que eran de lo más completo. Había un montón de futbolines y de máquinas recreativas que, bueno, pues las últimas novedades y luego también había muchas que eran las que más nos gustaba que podíamos jugar hasta cuatro a la vez.
Y teníamos la gran suerte de que un amigo de mi padre era el encargado. Así que con cinco duros nos pegábamos toda la tarde. Elegíamos la maquinita a la que queríamos jugar, el hombre abría la caja y nos daba más créditos de los que realmente podíamos jugar. Y bueno, pues ahí nos pegábamos toda la tarde y era uno de mis planes favoritos de las navidades.
Veig que Víctor Pau, tercera fase, està somrient. Home, perquè és meravellós. A mi el record serà el recreatiu, és que em porta... A més defineix molt bé el Nadal, el segle XXI, que és consumisme i electrònica.
Sí, sí, però en aquella època ho veies diferent. Els que no teníem la sort de tenir un amic que ens facilitava els crèdits... Un bon catxarro també a casa. Havíem de tenir altres mecanismes i llavors o comprenem i veníem coses, a vegades de tota mena, o manipulaven mecanismes i encallaven monedes, o fèiem les mil i una per poder estar tota la tarda jugant. Era meravellós. Quin aprenentatge.
Tu imagina't una màquina com un billar, simplement, que es quedés obstruït l'entrada de la moneda i fos gratis. Va haver-hi un dia que ja sortia de casa i deia, on vas, a casa, o sigui, a classe, a l'escola o al saló recreatiu? I pensava, és que aprenc més al saló recreatiu. I per la meva formació i per la meva pròpia qualitat personal vaig decidir anar al saló recreatiu i així m'ha anat. Que mala influència. Un Joaquín Sabina o anaví.
Aquí el que tenim és un saló recreatió. No sé si algú pot culpejar en aquest moment al soldat covard, que és el nostre únic videojoc del dia. Aquí està, Víctor, per la tercera fase. Golpes secos. Però, o sigui, estava claríssim que ha passat això. O sigui...
La màgia, la màgia d'una nit tan espectacular com aquesta. Moltes gràcies a Pablo de Tomàs per aquesta esplendrosa participació. I hay que aprovechar para mencionar que acaba de publicar un libro en octubre. I tant. Se llama El cielo de los descarriados. Lo pueden buscar a él como Pablo de Tomás. Y es ese libro. No sé si quieren que lea la sinopsis.
No, no, que lo busque la gente. A lo mejor no va a ser de Navidad. No, no es de Navidad. Que lo busque la gente. Puc adelantar la barra d'una senyora taverna i uns animals a la portada. És molt bonica i és un llibre que no m'he llegit encara, però ben aviat faré i donarem novetats en termes de ressenya a xarxes socials ben aviat.
I dit això, Biel, m'agradaria donar pas a un altre participant espartà per la causa, que no és altre que Adri. Buenas, espartanos. Mi experiencia navideña es una que tuve con tres o catorce años. Una anécdota bastante graciosa que era... Bueno, mi padre tenía el costumbre de hacíamos un amigo invisible en casa de mi familia.
Y siempre regalaba como algo... algo sexual, pero de coña, ¿no? Un poco... Cualquier tontería, ¿no? Quizá mi abuelo le regaló una vez unas tetas así como de... de goma o algo así y... tonterías así. Siempre hacía eso, para hacer la gracia, ¿no? Y una vez... quería... Estábamos por Vila Nova él y yo y quería comprarle alguna tontería así que le había tocado en ese entonces, ese año, Amigos Visibles. Y cogió...
y busco en el Google Maps alguna sex shop o algo para comprar alguna tontería así rara, así como para hacer la gracia, ¿no? Y nada, estábamos ahí yo y él en el GPS buscando y nos lleva a una y nos hace como alejarnos mucho del centro y bueno, por ahí no había nada, era un sitio un poco extraño, no sé qué.
Y entramos en una puerta que no había nada que anunciaba que era un sexo, pero era una puerta sin más, ¿sabes? Y ponía que era ahí. Entramos y, bueno, vemos una sala como así muy oscura, con un montón de iluminaciones extrañas y tal. Un tío en un mostrador dependiente.
y con un montón de objetos así un poco raros, así como sadomasoquistas, cosas un poco extrañas, ¿no? Y el tío, mi padre le dice, oye, hola, para comprar así un regalo así como gracioso para el amigo invisible y tal, y de esto. Y el tío se queda flipando cuando nos ve y dice, uy, me parece que os habéis equivocado de sitio.
Y de repente había una cortina y de la cortina salió un viejo, como con un tanga extraño, como si fuera algo rollo, o sea, aquí está raro y no me acuerdo bien, porque tenía como trece o catorce años. Y dice, me queda bien, no sé qué. Y yo y mi padre nos quedamos flipando, cogemos la puerta, nos vamos...
Y me dice, wow, tú no se lo cuentes a nadie de pequeño. Qué rica, tío. Experiencias muy, muy extrañas. Creo que nunca me ha pasado algo tan, tan raro como esto. ¿Los creadores de la mano? Sí, sí, sí. Y aquí está en la radio obligándolo. Primero, exacto. Para no se lo cuentes a nadie, lo mejor es ponerlo en la radio. Porque...
Así seguro que no lo escucha nadie. Jo vull afegir que he tingut experiències similars als lavabos de Sants. És que anava a dir, això... Cuidado. Aquí se coge el tag o el tanga.
Me ha agradat eso de un señor mayor con una cosa rara puesta. La visión. Tío, llevaba un arnés. Yo cada pausa me llevaba fantasma que entraba por el culo. Cada pausa tenía lo peor. No hay que mirar detrás de las cortinas, porque a veces las cortinas están para algo. Bueno, vamos al siguiente audio, por favor. Ya está, no vas a comentar el vídeo.
Gràcies a l'Adri. Molt bé, Adri. Té una sacció, l'Adrià. Sí, sí, sí. Necessita imperiosament. I podem entendre moltes coses, a mesura que anem coneixent el que li va passar als 13 anys. Claro, claro, claro. Jo vull donar pas a la presentació del següent àudio a Vic Jota, perquè... No, no. És l'àudio d'Ester. Tira, xuta.
Primer de tot, us voldria desitjar bones festes i feliç any nou a tothom. Gràcies, Esther. Us voldria explicar com era el meu tio de quan era petita. Jo, quan era petita, passava molt de temps a casa de la meva àvia i nosaltres no teníem cap tio en forma de tronc. El meu tio era el covell verd de plàstic de la roba bruta.
es transformava màgicament en el tio i el posàvem així com de cap per dalt, com una manta a sobre, i jo li posava mandarines, i us puc assegurar que se les menjava, eh? I per mi era com, oh, saps? Perquè no coneixia ningú que tingués un tio en forma de tronc, per mi allò era...
el tio, no?, i quan vaig veure que hi havia gent, doncs que més tard, no?, quan vaig ser més gran que tenia, doncs el tronc aquest va ser com... Com? Però si és un covell de plàstic, no?, de tota la vida ha sigut així, no? I em flipava molt el tema de com podia ser que s'ho mengés, no? I és una cosa que recordaré sempre com de superinnocent, de la innocència més innocent del món, no?,
Feliç any nou a tothom. Sí, és que és curiós, perquè si hi ha
Has de fer una suspensió de credulitat amb un tió... Amb un coveig. Un objecte que veus cada dia a casa teva. Una galleda. Que de sobte es transformi en tió. Però això, jo penso que hauríem de mirar per altres anys que la gent enviés fotos o imatges. Tu creus que hi ha més gent que li passa, eh? Hi ha tions molt estranys. Creus que a ciutats grans no ha de ser tan fàcils? Ara sí. Ara ja sí. Ara ja sí, però a la infància de la gent creus que pot haver tions...
Jo sospito que hi ha hagut tions molt, molt estranys. Jo, de fet, tinc una caixa que me la vaig fer jo d'un tronc de la llenya i vaig buscar un tronc que tingués així com una cara ja perquè m'ajudés, no? I tenia com una rodona així que era d'una branca tallada que jo vaig pintar de vermell per assenyalar-li la boca. I després li vaig fer uns ulls que no tenia pintura blanca i els vaig pintar amb pintura groga. I sí, llavors em va quedar una mena de tio travel o fumat. No puc mirar directament perquè la llum de la lluna...
Ja, t'està il·luminant. M'està il·luminant. I una pena espectacular en aquesta víspera de cap d'any que ens agafa de ple. Jo volia comentar de l'àudio de l'Ester que si el tio Covell es roba la fruita. Molt bé, molt bé. Covell de la roba. Donem-li al soldat coart. Ja estem coordinats, ja. Ja ho tenim, això. Jo tinc un procediment. Tu el pronto i jo el panyo.
Molt bé, ara el que vull és jugar als tràilers, vull jugar a les adivinances, a veure què ve per aquí.
Tenim dos components. Adivinen quién está solo en Nueva York i una banda sonora. Qui l'encerta aquesta peli? Macaulay Culkin. Macaulay Culkin. Sí, sí.
Un actor que està de moda, un actor que en els seus inicis estava molt de moda. Estem parlant de Solo en Casa 2. Jota. Kevin McAllister. Què n'has de dir aquí? Jo vull preguntar-te per què has agafat Solo en Casa 2. I no 3 o 1. I no 1.
Doncs heu interpretat que recordava millor la 2 que la 1 i estava segur que la 2 anava de nadalenca i la 1 no me la volia jugar. La 1 és absolutament nadalenca. La cicazo de Navidad, no? Sí, perquè la seva família, la 1 decideix marxar les vacances de Nadal a Hawaii i es deixa anar a Kevin. Vale, vale, vale. Bueno, pues... Aquí no li ha passat això a deixar-se un fill alguna vegada.
Tenia molts, eh? I era una casa de bojos. Yo tengo una duda. No sé si es un efecto Mandela mío o no, pero sale Doctor House.
Ese es el efecto Mandela, ¿no, mío? Ha sonado nunca surti a... No, en el avión. Sí. Sí, sí, sí. En el avión habla con la madre. Sí, a Hugh Clary. Sí, sí, sí. ¿Efecto Mandela? No, Mandela hubiera sido que no saliera. Que no saliera. Que fuera recordada por todo el mundo.
Sí que no hubiera pasado. Tenint en compte que la Fer Quintana s'ha vist house 8 temporades en un dos setmanes, és normal. Tant la 2 com la 1 passa perquè es castiga a Kevin McAllister a la seva habitació. Castigat a la seva habitació.
D'acord. Això, a Santa Ana Live, el latino que hi ha, diu que això sí que seria impossible al món llatí, a Llatinoamèrica, perquè hagués sigut Kevin Betato Cuarto i diu que no.
Fin de la película. Película de dos segons. No, no, pero el latino sí se va a su cuarto después del chancletazo que le dan. No, si la furia de las madres cuando les dices que no es... Es proporcional. Te mandan directamente al cuarto del chancletazo. Sus propulsat.
Bueno, és una pel·lícula que s'ha de veure a cada vegada. Crec que Home Alone... La U o la 2? La U, sobretot. La 2 també. Jo tinc molt de cariño per la... És reivindicable la 2. La escena de las uranetas de la mujer del parque. Ja, però per que no recordes al hombre de la pala, de la U. Claro, és que...
Un regal d'opinió, la de Vic Jota, però també és un bon regal parlar de còmics nadalencs. Jo volia ficar sobre la taula un que segurament aquí ningú coneix, sobretot Fer Quintana sí que el coneixerà, és X-Men.