Encetem una setmana més l'espai polític, que dediquem a anar parlant amb els diferents partits que tenen representació a l'Ajuntament, i avui conversarem durant la pròxima mitja hora, aproximadament, amb en Carles Fuixet, que és el portaveu i el regidor de l'Alternativa Torre d'en Barra. Carles, bon dia, benvingut. Ja t'anava a dir directament pel cognom que em fem a les notícies, mare de Déu. Hola, bon dia, tu mateix estic acostumat. Estàs acostumat a que et diguin Fuixet? Sí.
A veure, anem directament al gra, perquè el tema que tenim és limitat i hi ha bastants temes dels quals volem parlar. La setmana passada hi va haver el ple d'ordenances fiscals, que és un dels plens més importants de l'any. En aquesta ocasió, a Alternativa Torredambarra, heu fet un vot de confiança al govern, heu donat suport a les ordenances fiscals. Què us ha portat a aprovar-les? Hem donat suport crític.
Anem a dir-ho així, eh? És un suport crític. Perquè sí que és cert que feia falta mantindre els mateixos impostos que estem pagant fins ara. Les famílies ja arriben justes al final de mes, com perquè a sobre nosaltres, com els ajuntaments, els tinguin encara més pressió. Però aquesta crítica va en tant en quant es podia haver intentat aconseguir una fiscalitat més justa i progressiva pels veïns i veïns de tornar a la barra. I m'explico de forma molt, molt breu.
Qui més té, qui més pagui. Qui menys té, qui menys pagui. I, en canvi, rebiri més subvencions o més deduccions en els seus impostos. Com, per exemple, ja portem dos anys demanant que el retorn del rebut de la brossa quan la gent té el porta a porta, saps que a cap d'any ja fa aquella bonificació si és veí del porta a porta, però la demanes tu...
que sigui de forma automàtica. I així, d'aquesta forma, arribaria a tots els ciutadans, no només a aquells que se'n recorden de pla per demanar-ho, o no només a aquells que tenen coneixement d'informàtica i poden fer-ho de forma online. Així, si no ho fem d'aquesta forma, estem deixant fora tot un perfil de persones del nostre municipi. Són petites modificacions que caldríem fer per tal que fossin molt més amplis i molt més socials tots els impostos que paguem a aquest ajuntament.
Sí que s'han introduït, però, alguns canvis, sobretot pel que fa a l'IBI, per afavorir la sortida d'habitatge al lloguer, i concretament al lloguer social, també, com veieu aquest pas que ha fet el govern.
És un primer pas i per això també hem de suport amb aquestes bonificacions, però tenint en compte que a data d'avui només s'afecta a 5 vivendes. No és una gran notícia perquè a data d'avui només s'afecta a 5 vivendes. Per què només a 5?
Doncs perquè hem fet tot l'estudi hem demanat informació i el mateix ajuntament ha reconegut que a data d'avui s'afectaria 5 vivendes. Són moltes meses que teòricament en un futur s'hi han d'inscriure amb aquesta llistat de conseller comarcal. I tindrem una sèrie de beneficis.
Això és la doble cara d'aquesta modificació de l'IBI, perquè d'una banda hi ha aquest descompte per les vivendes que s'apuntin a la borsa de lloguer d'habitatge social del Consell Comarcal, dius que hores d'ara només són cinc. Però d'altra banda també hi ha una penalització, per tant un increment substancial de l'impost de béns d'immobles per aquells habitatges que es considerin buits. O sigui, tenim dues vessants diferents aquí.
I estem molt d'acord. De fet, nosaltres, inclús, hem de demanar que hi hagués encara una altra pujada diferent a aquella gent que té solars que són urbanitzables i, en canvi, no estem entinguts. I a tots ens veia de la ment el solar de la Pirelli. Les valles caigudes, predes de runa, tot arreu... Doncs aquest tipus de solars també haurien de pagar molt més i vi. Perquè pot haver-hi plagues o pot haver-hi accidents per a les persones que passem pel costat o qualsevol lloc de Torra d'Embarra.
també haurien d'estar penalitzades. No anem només a fer beneficis, anem també a penalitzar allò que no funciona bé. Però, a més a més, quan fem aquestes penalitzacions, per poder-les fer correctament, hem de tirar una oficina d'habitatge ben muntada, amb prou personal, prou inspectors, per tal de controlar que tot es faci bé. Si fem un maquillatge però després no fiquem les eines perquè es pugui fer, al final queda res.
Ara que comentes això dels solars buits, em sembla que d'aquest tema precisament en vau parlar al ple i el tenent d'alcalde d'Hisenda, l'Eduard Rovira, comentava que les modificacions dintre de l'IBI venen acotades també per una normativa que és estatal i que tampoc pots fer el que potser voldries i que aquest cas dels solars d'entrada no es contempla.
Les normatives estatals i europees marquen que sí que es pot fer, penalitzar aquelles persones que no cuiden els seus solars, justament perquè cal tindre una organització municipal que així ho reguli. A més a més, i amb això sí que estem d'acord amb el senyor Rovira, perquè ja ho vam parlar abans del ple d'organitzacions fiscals, que potser la forma de vincular-ho no és només amb l'IBI, sinó que a més a més hi hagués algun tipus d'estudi mitjançant medi ambient o d'altres regidories, per tant acabes de lligar-ho bé.
Però ells no volen fer-ho quan nosaltres ho siguin proposats. Però ja estem acostumats, amb aquest ajuntament, tot allò que porta la tercera o l'embarra sempre es tira endarrere.
El que sí que tinc entès és que hi pot haver penalitzacions en això, però això és a nivell general, en casos de solars buits o descuidats o tal, l'Ajuntament pot fer un requeriment al propietari perquè ho tinguin condicions. L'Ajuntament pot fer requeriments. Això existeix a tot arreu. Sí, l'Ajuntament pot fer requeriments, que és un procés que és molt, molt lent i porta molts anys, perquè moltes vegades, a més a més...
l'Ajuntament el que ha de fer és recórrer a una empresa que és fantasma, o una empresa que hi ha un senyor allà que no saps on està, que és un despatxet a Mitjala Castellana de Madrid, i que hi ha un senyor que es dedica a fer de testaferro a diferents empreses, llavors és molt complicat arribar amb ells i que realment hi hagi algun tipus de solució i que realment poden aplicar alguna sanció. Hem de ser molt més ràpids. I la forma de fer-ho és allò que realment aquelles empreses ja estan pagant, o
què haurien de pagar a través de l'IBI. I si no, el procés d'embarcament. També havíeu fet una altra proposta en relació amb l'IBI que tampoc va ser aprovada, que era la de que fos zero, anava a dir negatiu, però que fos nul durant els primers anys per la gent jove que s'acaba de comprar un pis.
Sí, hem demanat, i creiem que és una forma d'apostar per la gent jove del nostre municipi, i no només la gent jove del nostre municipi, sinó tota aquella que viu fora de Tornambarra, però està pensant en venir a viure aquí i comprar la vivenda, que els dos primers anys sigui un impost de zero, i el quart any d'un 50%. I per què no el tercer any? Doncs perquè realment el que volem és fer que la gent vingui a viure a Tornambarra i s'hi quedi, que no sigui només un pas, que no sigui només un pont per no pagar un impost.
El que volem és tenir una torna de l'embarra amb gent jove, gent que conviqui, que faci vida i que participi de la torna de l'embarra. Si aquesta gent té un pedró que sigui que es pugui comprovar durant aquests anys, segurament al final s'hi quedarà, perquè la torna de l'embarra és un lloc on val la pena quedar-se a viure. I això, la normativa de l'impost de béns immobles, ho permet? Ens ho permet. La casuística ho contempla? Ens ho permet.
Sempre i quan el padró sigui realment comprobable que és així, ens ho paren perfectament. Precisament parlant del padró, des de l'Ajuntament, des de l'equip de govern, l'alcalde de Vale Pinó ha fet, i en més d'una ocasió hi ha una crida, empadronar-se aquí al municipi per poder arribar als 20.000 habitants.
Fer crides són paraules buides moltes vegades. Hem de fer coses perquè la gent no s'empadroni. Hem de fer controls de vivendes. Hem de facilitar que la gent vingui a viure a Torra d'Embarra. Per a més a més, hem de facilitar-ho de tal forma que tinguis serveis. Per què vingui a viure a Torra d'Embarra?
Doncs perquè han de ser serveis que funcionen. Tinc un CAP que funciona, tinc una platja que s'aneta, tinc uns carrers que estan nets i mantinguts. No com ha passat ara, que hi ha llocs del centre que estan prenent llerves, o llocs al costat de l'escola que hi ha perilla que hi ha qualsevol tipus de plaga. Hem d'evitar això. Si nosaltres podem tornar a embarra a qualitat de vida, la gent no vindrà a viure. Si nosaltres podem tornar a embarra a lloc dormitori, la gent no vindrà a viure.
Ara que has esmentat el centre històric, s'està treballant per part de l'Ajuntament i de l'equip del Govern en la possibilitat de presentar el centre històric al Pla de Barris. Faríeu alguna demanda concreta sobre aquest tema? Rius. Carles Puixet Riu, no sé què vol dir això. Benvinguts a demandes que des de Tio Toralambarra portem molt de temps fent.
El núcle antic de Tornalambarra o el bar històric, on se ho vulgui dir, per mi és casa meva, perquè és un lloc on jo vaig néixer i on jo em vaig criar fins als 20 i tants anys, és un lloc on necessita molt manteniment. Perquè ja no és manteniment, necessita inversions. Ens trobem que hi ha molta gent que hi viu, gent gran, gent gran que cada vegada té més dificultats per viure a casa seva. I perquè no tingui que malvendre aquell llibre que moltes vegades ha passat de generació en generació, de pares a fill, etcètera,
doncs, què millor que poder-la adaptar a l'actualitat. Llavors, ja no només hem de treballar perquè aquestes vines estiguin de cara al carrer, estiguin boniques i ben pintades i més restaurades, sinó que de cara a l'interior siguin uns llocs on viure de forma més amable, on la gent s'hi senti molt més bé, perquè, a més a més, si això ho vinculem amb el que vas parlant de Tornar en Barra, qualitat de vida, estem fent que la gent vulgui viure a Tornar en Barra, i així arribarem als vines habitants.
Per tant, voldríeu que dintre d'aquest pla de barris, si s'arriba a presentar el projecte i si s'arriba a concedir aquesta ajuda de la Generalitat del Govern català, hi hagi alguna línia específica per reforma i manteniment de cases del nucli antic? Sí, i a més a més el que volem és que si aquest equip del Govern planteja realment portar això al pla de barris de Generalitat, que convoqui una comissió de tots els partits de Torredembarra i entre tots en parlem, perquè estem parlant de futur de Torredembarra, perquè a més a més ho dic,
Sempre ens trobem, que moltes vegades presentem mocions o presentem preguntes a l'Ajuntament, i la resposta és, ho estem treballant, això vostè ja ho sap, ja ho farem, avui està aquí, avui està allà, però mai hi ha coses reals, mai hem vist estudis reals, mai hem vist propostes reals.
Per tant, això, tenim la mosca darrere de l'orella, que no torni a ser paraules buides, llançades al vent, i que no hi surti res. I, per tant, jo els convido a que es convoquin ja a una reunió on tots els partits del municipi, més la gent que viu al nucli antic, puguin participar-hi i crear el projecte futur pel nucli antic de Tornadant Barra. Pensem que hi ha una sèrie de gent que ja fa 3 anys que està intentant muntar una situació de veïns al nucli. Per tant, se'ls hauria d'escoltar també.
Diversos temes que hem anat posant ja sobre la taula i parlant del nucli antic i parlant de projectes que des del govern us han dit ja hi estem treballant. Hi ha el cas del carrer Givert, que vosaltres a l'última entrevista en parlàvem i vau presentar una moció al penúltim ple, el que era el ple ordinari del mes d'octubre, vau presentar una moció demanant que hi hagués una reforma al carrer Givert.
Des del govern us van respondre precisament això de si està treballant i s'engloba en un projecte més ampli. I us van acusar, de fet l'alcalde del ple ho va dir, d'oportunistes de treure aquest tema en un moment en què ja estava sobre la taula.
Si agaféssim la meroteca, que nosaltres no hi tenim accés i tampoc cal, perquè tots tenim memòria encara, si féssim la meroteca, el senyor Val Pinalvara, el senyor alcalde, i el senyor coalcalde, el senyor Rovira, ja fa uns quants mesos, quan van preguntar per la forma que es volia treballar al carrer Givert, ens van dir que l'equip d'Ubenda estava treballant en un pla per intentar pacificar totalment el carrer de la Sort i buscar una solució al carrer Francesc Moragas.
Punt. En cap cas vam parlar del carrer Givert. Mentre que entre la Teotra d'Ambarra portem no només mesos, sinó ja molts anys, parlant del carrer Givert. Nosaltres estem parlant sempre del tos que hi ha entre Antoni Arroig, entre Caranou, i el carrer Indians.
És un espai molt estret, amb una vorera minsa, on hi ha perill per la gent gran, pels infants i per qualsevol persona que pugui circular-hi. Hem d'intentar evitar que hi passin quant menys vehicles millor. Però no estem dient que es tanqui el carrer de circulació al tanto. El que estem dient és que es reguli vehicles d'emergència, vehicles de càrrega i descarrega en els ulls establerts pel propi ajuntament, que hi tingui pàrquings o casos molt concrets...
però que no puguem veure grans furgones de repartiment passant amb els retrovisors enganxats a les voreres i a les parets i la gent que s'ha d'apartar perquè s'hi està passant allò tocant ja a l'orella o al cap. Entenc, però si es regula el carrer Muragues, llavors hi ha de retruc, que és a l'altra banda, precisament del carrer Nou, del carrer Antoni Roig, i hi ha una mica lligat una cosa amb l'altra?
No hi ha per què. La regulació de carrer moragues pot ser només per a vehicles que facin càrrega i descàrrega, pot ser que sigui de doble direcció, pot ser que es continua fent voreres més àmplies i que la gent continua creuant cap dalt.
Quan només parlem d'un carrer, no parlem de l'altre. Nosaltres parlem de l'altre, que ens preocupa molt bé. Tenim molt clares quines són les coses que s'han de fer al principi i quines s'han de fer després. És molt més important per nosaltres regular el carrer Givert, que no pas el carrer La Sort o el carrer Fresen-Moragues, o també, que s'ha parlat molt, i encara més, el carrer Filadors. Abans de cometre la reforma que el carrer Filadors sabia per nosaltres haver fet el carrer Givert.
De fet, ara fa uns dies traiem la notícia que l'Ajuntament convocarà una reunió amb els veïns abans que comencin les obres del carrer Filadors. Heu vist el projecte des de l'oposició? Hem vist algunes notes. El curiós del cas és que el projecte que presenta aquest equip de govern és una còpia pràcticament exacta que el títol d'embarra va presentar en privat a l'equip de govern ja fa un parell d'anys. Així que, si més o menys veiem que és el mateix, doncs haurem d'estar d'acord.
Seguim endavant, perquè ara fa uns dies, la setmana passada, tot just a finals de la setmana passada, Alternativa va enviar un comunicat en què anunciàveu que es crea una plataforma i enceteu una campanya pel tema de la sorra de la platja, perquè...
en una reunió recent, s'ha acordat que ja es farà l'extracció, que va quedar aturada a l'estiu, hi haurà una extracció de 7.500 metres cúbics de sorra per portar-la a Altafulla, en el marc d'una autorització que ja tenia concedida al port de Torre d'Embarra per fer aquesta operació. Sí, el més curiós del cas, ara t'explico la plataforma, però el més curiós del cas és que l'actual equip de govern, això ja ho sabia des de dijous 23 d'octubre,
en cap moment es va ficar en contacte amb la resta de partits de l'Ajuntament per comunicar-ho.
Va arribar el ple del dilluns, el preu extraordinari, i tampoc va dir res. I just després d'aquell ple surt la notícia. Què estaven amagant en aquell moment? Per què no volien que se sapigués fins després del ple? Perquè no diguéssim res? Això ja és preocupant. El fet que ells intentin amagar les coses a la ciutadania i a la resta partit de l'equip de govern i de l'Ajuntament. Això ja és molt preocupant.
Però tan preocupant és com que es continuï permetent, sense fer res realment, que a costa es prengui la sorra de la Torre d'Embarra i allò com te l'està portant aquests darrers anys, per desgràcia, està durant molt poc temps. Llavors, ens hem de plantejar altres solucions. I perquè això passi, el que hem de fer és muntar una plataforma ciutadana
que en aquest moment la monta alternativa, perquè és l'única força municipalista que realment, com que no depèn de ningú, ens podem permetre el luxe, per dir-ho així, de muntar-la, on amb l'ajuda de tots els veïns i veïnes de Torra d'Embarra, amb les entitats que es vulguin afegir, bé, gent de fora, municipi, intentem que costes recapaciti i aturi qualsevol...
Retirar la sort que pugui haver-hi tant ara com en un futur. Hem de mirar pel futur de les costes. Hem de mirar pel canvi ambiental que està fent a tot el món. Hem de mirar pel futur de baixa mar. Hem de mirar perquè cada vegada l'aigua puja més i cada cop hi haurà més inundacions. Hem de mirar què és el que és correcte i el que no és correcte. Per què continuem tenint sort a portar-lo a un lloc que no s'hi queda?
I que marxa. Quan tu vas traient coses d'un costat, al final fas mal. Al final es buida aquell espai. I això no ho podem permetre. Quan funcionarà aquesta plataforma, qui la constituïu de moment i quines accions teniu previstes? De moment l'hem constituït la gent de Tretia Torra d'Embarra, perquè és la forma més ràpida de fer-ho.
Ara estem començant a convidar entitats i persones i, a més a més, convidem d'aquí dos dies, el dijous dia 6, a les 5 de la tarda, davant del pòsit de Baixamar, començarem la campanya per recollir signatures i suports a aquesta mesura. Després també el dia 10...
el proper dilluns, a les 5 de la tarda també, a la plaça dels Monges, tornem a ficar a la taula per continuar recollint les vostres signatures de tots veïns i veïnes. Quantes més recollim, molt millor. De totes formes, sempre a tot arreu, hem ficat a totes les xarxes, sempre posem la nostra forma de comunicar-se i el nostre telèfon. Per qualsevol consulta, per qualsevol cosa que es vulgui fer, sempre podeu parlar amb vosaltres i portarem les fulles a seguir o faci falta. En quines hores hi sereu?
En principi, els dos dies estarem a partir de les 5 de la tarda, que encara és de dia, fins que la gent ens digui que hi ha prou. No tenim temps, no tenim temps. Primer és la sort de tornar al Marra, primer són els veïns i veïnes del nostre municipi, i després són les hores.
En aquest cas, com creieu que ho ha gestionat l'equip de govern aquest tema, tenint en compte que l'alcalde també ha manifestat que és una opció que no li agrada i que cal una reflexió profunda sobre aquest model d'extracció de sorra per portar-la a altres llocs que acaba marxant, també? El senyor alcalde alguna vegada ha fet alguna reflexió amb la qual hi estem d'acord,
De la mateixa forma que amb aquestes reflexions després nosaltres li hem dit que estem oberts a negociar qualsevol tipus d'acció que es volgués fer per part de l'Ajuntament, la resposta seu ja en parlarem, però arriba un punt que no podem esperar paraules múnicas, arriba un punt que necessitem sortir al carrer i protestar. I com que jo vinc del món sindical, al final passa això, o surt al carrer i protestes o se'n mengen.
I l'únic forma de fer que el Ministeri de Costes, com a mínim, es recapaciti i com a mínim es pensi el que ha de fer en el futur, és que sortim al carrer i protestem. Que recollim quantes més signatures millor, que les portem al Ministeri de Costes, si com més anem presencialment, i no intentem negociar-ho.
Aquesta mesura no només és per regenerar la platja d'Altafulla, sinó també que és com una mena de requeriment al port de Torre d'Embarra per l'impacte que pot tenir les seves instal·lacions en les dinàmiques marines que, de fet, provoquen l'acumulació de sorra en aquell extrem de la platja de Paella, ja tocant a l'espigol del port, no? Vull dir...
Hi ha una acumulació que tampoc seria la natural en aquell punt. Exacte. Nosaltres no estem parlant que no es tregui aquella sorra que està a la punta d'Espigó, perquè sabem que és contraproduent per una sèrie d'activitats i una sèrie d'elements. Però la platja actual no serà a tocar més. Clar, Costa es diu, és que és molt més cara. Val.
però al final està molt més cara el fet que trobaran barres quedi sense platja, sense sorra, i haver de moure tota la gent que viu a Baixa Mar i portar-la a noves vivendes perquè la barra s'inundarà amb el canvi climàtic, que no passarà a fer actuacions més pertinents i més mediambientals per conservar l'entorn.
Canviem de tema, hem parlat de la creació d'aquesta plataforma, ens rematem a temes de l'últim ple d'ordenances, no, l'anterior, que era el ple ordinari del mes d'octubre, en què es van trictar diversos temes d'interès, entre ells una modificació de crèdit per incorporar el romanent de com a un milió d'euros per aixugar deute. Des de l'alternativa, com veieu aquesta solució?
La llei diu que tot el romanent que hi hagi ha de ser per a xugar deute. Fins aquí no podem dir res, marca la llei, per tant s'ha de fer. El problema és quan un ajuntament té tant de romanent.
Alguna cosa s'ha fet malament. Això vol dir que el pressupost o s'ha executat malament o està mal comptabilitzat. I no ens valen aquelles respostes que s'ha de tirar sempre més amunt perquè si de casa trobem una cosa o altra, després ja ho veurem. Aquest després ja ho veurem. Al final la conseqüència és que estem aixugant deute però no estem invertint amb les persones. Estem aixugant deute però en canvi aquest estiu hem tingut menys socorristes a la platja amb el perill que això suposava.
Per molt que ells també diguessin en aquell moment que estaven dintre del marge de llei. Perdoem-me. Una cosa està dintre del marge de llei i una altra és el que cala a la torna de l'embarra. I els horaris que cala a la torna de l'embarra. Tots hem vist que aquest estiu a les set de la tarda ja no hi havia socorristes i a les vuita el pati ja estava plena. No pot ser que tinguem un romanent tan gran en el nostre ajuntament però en canvi no tinguem serveis a la quarta per a la ciutadania.
Aquí hi ha el problema. Per l'altre, si hi ha un número romanent petit, raonable, i s'ha de jugar a deute, doncs mira, ho farem.
que marca la legislació estatal també en aquest cas. I una altra qüestió que vau treure en aquest cas ja a la part més final del ple, el tor de prexi i preguntes, és l'estat de la carretera de la Riera, de les obres que s'hi han acabat de fer. En l'última entrevista també ja en vam parlar, així molt de passada, però entrarem una mica més de profunditat, no tenim gaire temps, però podem comentar una mica què creieu que s'ha fet malament o per què heu qüestionat l'estat en què està ara aquella zona? No hem qüestionat l'obra,
Quan estem per aquí? Perquè algú pot dir que hem qüestionat l'obra i està en contra. No, això no ho hem fet. El que hem qüestionat és com s'ha executat i com s'ha acabat. No podem permetre que el que serà una via interurbana en un futur, perquè a fora se suposa que hi haurà el CAP, estigui en aquell estat de l'asfalt.
Només va rascar una mica la pintura, però no s'ha res asfaltat. No pot ser que una obra com s'ha fet hagi tancat l'excés i sortida de vehicles a l'aparcament que hi ha a la porta del cementiri.
Hi ha gent que encara no s'ha d'acord. Aquests dies que hi ha hagut tots sants, la gent ja s'ha d'acord. Ara ha anat fins al cementiri, com feia fins ara, intentava entrar per lateral, com feia fins ara, coi, hi ha una vorera. Havia d'entrar pel pas de cebre de davant de la porta del cementiri. I un cop estava dintre del parcament, on sempre s'ha aparcat, quan volia sortir, s'anava cap baix...
com s'ha fet sempre, per sortir al caminet, i es troba que les obres que s'han fet per adaptació, amb una rampa, ajudes a escales, també han taponat aquella sortida. I, per tant, per tornar a sortir, havien de tornar darrere, terpitjar part de cebre... No us ha agradat com queda l'accés al cementiri, ho podríem dir així? No, és que no hi ha accés per vehicles al cementiri. No és que no ens agrada, és que no hi ha accés dels vehicles al cementiri a no ser que passin per sobre del pas de Vianants.
Parlem d'això, ens trobem, com dèiem, a l'asfalt, que no està ben asfaltat, de fet, està molt mal asfaltat, amb mal estat, i després s'han situat uns llocs d'aparcament amb bateria, just a sortir de rotonda de Torra d'Ambarra, que com a mínim les dues primeres són de doctora seguretat, per dir-ho així. Ja, que queden massa a prop del tranxi rodat. Sí.
D'acord, aquest tema, i després tenim el tema de la piscina, també.
que també es va parlar en l'últim ple ordinari, amb això acabarem aquesta entrevista amb en Carles Fuixet, perquè la moció que havíeu presentat als partits de l'oposició al final, evidentment, no es va susparar perquè l'equip de govern té majoria. Ells diuen que, de fet, ja s'ha iniciat o s'iniciarà el procediment, un cop s'atingui la recepció de l'obra, com vau rebre les argumentacions que us van donar durant el ple. Sí.
Com sempre, com dèiem abans, s'està fent, s'està estudiant, ja ho farem, però mai hi ha solucions. En aquest moment, il·legalment, i així es basava aquesta moció que hi vàrem presentar, ja es pot començar a obrir el procés d'incohecció de penalitats a l'empresa que està fent les obres. A més a més, i això ho dic ara aquí, eh?,
Però, segons les nostres informacions, la piscina no s'acabarà fins al mes de febrer o març d'any que ve. Per molt, l'equip del govern està dient que el dia 10 de novembre ja el volia obrir. Però nosaltres ens servem informacions que fins l'any que ve no estarà acabada.
Per? Perquè hi ha la sèrie de mancances, hi ha la sèrie de coses que ens han fet malament i s'han de refer, i per tant encara es tornem quasi tot a l'hivern sense aquesta piscina. I espero, i m'agradaria molt equivocar-me, eh? I si ho fes, quan torni a vindre, m'ho dius i reconeixeré... No, no, no, és que rep també per saber d'un sol a aquesta informació. I reconeixeré llavors el meu error, eh? Per notar els fons que he consultat de diferents àmbits, tenim aquesta informació.
Fots que evidentment us poden dir on... Bueno, ara m'he quedat així amb la incògnita de Saneda per on ve aquesta informació. Perquè pot afectar a terceres persones. Allò rebala els fots. Però nosaltres ho diem avui i si no és així, repeteixo, assumiré el meu error i demanaré perdó. Jo no tinc cap mena de problema en fer-ho.
Sí que vau demanar dintre de les penalitats que un dels costos que té l'Ajuntament per l'endarreriment és que s'ha hagut de tornar a instal·lar la carpa a la piscina vella. Això sí que l'equip de govern us va respondre que el pagament d'aquesta carpa l'ha fet directament l'empresa que està fent la piscina. És a dir, que ja s'ha fet càrrec d'una part d'aquest...
Per dir-ho d'alguna manera, sobre cost. Ja no és només la instal·lació de carpa, sinó que aquesta carpa té una sèrie de mesures de seguretat i una sèrie de mesures mediambientals que de moment encara no s'està complint. Pot haver-hi persones que tinguin incidents dintre de la carpa perquè s'acumuli gasos o perquè es reguisquin, etcètera, per circulació de l'aire.
Això encara no està complint-se, però, a més a més, encara hi ha molt més penalitats. Hi ha penalitats en quant al temps de l'execució de l'obra. Aquest endarreriment fa que molta gent que a Tornambarra volia fer cursos de la natació hagin d'anar a vendre i ho haurien de fer-los. Que els nostres infants no puguin accedir a algun tipus de cursos. Que la gent que ens agrada anar a la piscina no podem anar a la piscina a fer els nostres llars de forma natural. I portar així dos anys i mig. Veuran quin preu final té aquesta piscina, també, per poder-se acabar.
Li agradaria moltíssim a en Carles Fuixet que hagi vingut en el seu Tor de l'Espai Polític. Com a representant d'Alternativa Torre d'Embarra hem tingut temps de repassar una petita puntualització, sí, perquè se'ns ha acabat el temps. Sí, no sé, recordar que el dia 6 estem al pòsit de Baix de Mar per recollir assinatures per intentar salvar la sorra a Torre d'Embarra. També el dia 10 ha passat a les monges. Intentem evitar que Torre d'Embarra perdi la seva sorra i que a Baix de Mar no hi ha que haver migracions pel tema de la sorra.
Doncs segurament tindrem temps de parlar-ne en properes edicions d'aquest espai. Moltes gràcies, Carles Fuixet. A vosaltres. Adéu.
Aquesta setmana la farmàcia de Guàrdia a Torredembarra és la farmàcia Miramar, passeig Miramar 193 i Avinguda Pompeu Fabra 26, telèfon 977 46 33 90. Farmàcia Miramar. Continguts en xarxa.
Ben poques cites poden dir que acumulen una experiència de més de 600 anys. Una d'elles se celebra a finals de novembre al Baix Empordà.
El 30 de novembre és Sant Andreu. Reviseu els vostres contactes i això és sinònim de festa grossa a Torroella de Montgrí. Coincidint amb l'últim cap de setmana del mes, torna la Fira de Sant Andreu, una de les més antigues de la zona. Així ho avalen les seves, atenció, 631 edicions.
D'una banda, hi ha la Fira Ramadera, la que veu més de la tradició històrica, però també hi trobareu un gran aparador comercial i cultural. A més a més, hi fan un munt d'activitats lúdiques i la gastronomia hi té un pes essencial.