Ona la Torra, la ràdio de Torredambarra, la teva ràdio de proximitat.
A continuació us oferim l'enregistrament que hem realitzat des d'ona a la Torre de l'acte institucional de la celebració dels 25 anys de la remodelació del castell del Zicart. Un acte que va tenir lloc el passat cap de setmana al pati del castell i que va comptar amb la intervenció d'una representació dels alcaldes de l'època democràtica de l'Ajuntament de Torredembarra.
Bon vespre, autoritats, alcaldes, regidors, companys i veïns i veïnes de Torre d'en Barra. Gràcies per ser aquí i gràcies al grup de música antiga Consort 7 Tras per oferir-nos aquest repertori barroc i renaixentista que ens ha connectat amb un paisatge sonor ple de matisos, rigor i sensibilitat.
Avui ens han ofert, i ho tornaran a fer al final, una selecció pensada especialment per aquest entorn cincsentista i perquè la música sempre ajuda a fer festa i a celebrar l'aniversari que avui commemorem. 25 anys de la rehabilitació del castell del Zicart i també 50 anys de la recuperació de la democràcia.
Dues fites que, tot i pertany a àmbits diferents, comparteixen una mateixa idea, la voluntat d'un poble de preservar el seu patrimoni i a l'hora de construir un futur més lliure, més just i inclusiu.
El castell dels Icar és molt més que un edifici històric, és un espai que hem vist reneixer, que ha tornat a ser punt de trobada cultural, social i comunitària, i és un lloc on Torre d'en Barra es reconeix i s'explica. Una obra que va significar molt més que restaurar un edifici, va ser recuperar un símbol, tornar d'una vida al cor històric de la nostra vila i reafirmar la importància de protegir allò que ens explica com a comunitat.
Aquest aniversari coincideix amb una altra fita clau, que són els 50 anys de la recuperació de la democràcia, mig segle del retorn de les llibertats, de la participació ciutadana i dels valors que avui considerem imprescindibles. És impossible entendre la Torre d'Embarra actual o el país actual
sense aquest camí col·lectiu cap a una societat més oberta i plural. Avui celebrem, per tant, patrimoni i democràcia, dues paraules que només tenen sentit quan van acompanyades de la gent, de les persones que han treballat per recuperar el castell, de les que han defensat drets i llibertats i de totes les que mantenen viva la cultura, la convivència i la comunitat.
Moltes gràcies per ser aquí, per formar part d'aquesta celebració tan especial, que començarem amb la benvinguda i el Parlament inicial de l'alcalde de Torredembarra, l'il·lustríssim senyor Valeriano Pino.
Quin goig de sala. Molt bona tarda a tothom. És per mi un autèntic honor, com a alcalde de Torredembarra, presentar aquest acte d'avui. Una jornada en què comemorem conjuntament els 25 anys de rehabilitació del castell dels sicars i els 50 anys de la recuperació de la democràcia. Una altra efemèride ampliament celebrada en guany arreu del territori.
Des de la Corporació vam considerar que aquestes dates històriques havien de ser reivindicades per acostar a la ciutadania la importància de tots dos elements, que aparentment tenen poc a veure, però que els uneix el fet de ser continent i contingut d'allò que ens aplega avui aquí, l'incalculable llegat patrimonial que representa el castell dels sicars i la pau social que ens concedeix la democràcia.
I per a celebrar dues dates tan assenyalades i significatives, necessitaven sentir-nos acompanyats de tots i totes vosaltres, els que heu fet possible construir tants anys de democràcia, la majoria dels quals, a més, heu exercit des d'aquest edifici que avui ho menetgem.
Sigui com sigui, però, des d'aquí, al castell o a la plaça de la Vila, avui apleguem diferents generacions de càrrecs electes que representeu amb excel·lència la vocació de servei públic, l'estima per la Vila i la creença de la sobirania popular.
el gruix de 103 càrrecs electres que han passat pel consistori torrenc des de les primeres eleccions democràtiques l'any 1979. Una vegada més, moltes gràcies per ser-hi avui aquí. I Torredembarra s'explica a través de cadascun i cadascuna de vosaltres i és per això que parlar des del faristol davant d'aquesta extraordinària representació democràtica m'omple d'orgull a l'hora que m'imposa el respecte propi de l'exigència del propi acte.
Per tot plegat, vull anomenar-vos un a un a tots vosaltres, ambaixadors de la democràcia escollits per torrencs i torrenques de la vila que heu format part de les 12 corporacions constituïdes des de l'any 79.
Celestino Salor Gaspar, Josep Maria Valls Guàs, Josep Maria Salvat Coc, Carmelo Díaz Ortiz, Enric Bonan Bozo, Pere Pons Roca, Antoni Valls Guall, Josep Antoni Sánchez Sánchez, Josep Maria Figueroa Viscamps, Jordi Borràs Fa, Pere Rinyer Marqués,
Rafael Núñez Canyelles, Agustí Guaix Miracle, Santiago Sagalá Cueto, Miguel Ángel Lecha Mercader, Josep Maria Martí Guaix, Jaume Fuixet Ferrer, Josep Fortun Guaix, Josep Antoni Miguela Terrades.
Llorenç Folc Segur, Francesc Bairaguet Montserrat, Joan Romera Gómez, Josep Font Gonfaus, Josep Maria Ricord Alterriba, Joan Arpal Bonastre, Damià Llurac Cartanyà, Albert Casasux Gené, Joan Anglès Garriga.
Gomercindo Fuentes Esteso, Joan Folls Recassens, Josep Mercader Magrinyà, Francisco Ortiz Valiente, Josep Maria Rinyer Parés, Josep Boronat Hidalgo, Rafael Hernández Segarra, Antoni Ramon Martín Porras, Josep Mercader Oriols, Octavi Soler Rovira, Jordi Pons Morlanes, Antoni Vila Vidal,
Augusto Salvador Martínez Mascarós, Fernando Miró Rodríguez, Josep Bargalló Valls, Manuel Jiménez Alés, Luis Roig Lloberas, Joan Maria Mercader Rubira, Gerard Siuró Marqués, Ramon Lorenzo Ripoll Alonso, Ana Maria Marín Ceballos, Josep Pujol Vila, Santiago Ardébol Miralba,
...Montserrat Gasull Cos... ...Susana Navarro Sánchez... ...Pera Font Mas... ...Maria Dolors Toda Esteva... ...Juan Crespo Virgili... ...Lluís Suñé Morález... ...Daniel Masaguel Pera... ...Francisca Falguera Chinchilla... ...Pera Font Mas... ...Rosa Maria Guax Alberni... ...Laura Padeda Martínez... ...José Oviedo Valiente... ...Iris Gual Figueroa...
Juan Pérez González, Felicia Moreno Zamora, Elia Rodrigo Estejero,
Ignasi Durán Bladé, Eduard Rubiragual, Jordi Solé Flores, Olga González Martín, Núria Gómez Granés, Jordi Roig Murera, Ana Magriñá Viñas, Joel Navas Fuentes, Núria Batet Miracla, Josep María Guas Llivert, Raúl García Vicente, José García González, Antonio Cruz López, Juan Carlos Hurtado Herrero, Javier Ramírez Gutiérrez, Clara Solivellas Gort,
Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies.
Vaig a fer una mica d'aigua.
Era important no deixar ningú. Molts d'aquests noms he citat ens acompanyen avui aquí. D'altres no han pogut assistir i alguns, malauradament, ja no són entre nosaltres. Però les seves famílies ens acompanyen per recordar el seu llegat i el fer ben present el testimoni del que van aportar a la vila. Sense entrar en valoracions ni polítiques ni personals, tots ells han sorgit d'un procés democràtic de les urnes, un sistema que cal preservar, que cal que defensem.
Perquè, com deia Winston Churchill al segle passat, la democràcia és el pitjor dels governs dissenyats per l'ésser humà, excepció de tots els altres. I és que tot i no ser perfecte, res ho és en aquest món, la democràcia ens permet exercir un govern del poble i per al poble.
representant la majoria social. I és precisament aquesta definició la que, de forma implícita, ens obliga a entomar el càrrec amb una gran responsabilitat, alhora que amb tot l'orgull. Un honor que, com sabeu, ens acompanyarà tota la vida. La Torre té molt present els vostres noms i les vostres contribucions al poble que hem esdevingut, perquè ser escollit per la ciutadania és un privilegi que mereix ser recordat, honrat, honnat i homenatjat com ho hem fet avui aquí.
Havent posat l'accent en l'efemèride democràtica per l'amplia representació dels regidors i regidores que esteu presents, permeteu-me que em centri ara en l'altre gran motiu de commemoració d'enguany i que lliga a la perfecció amb el primer, per allò que dèiem de reivindicar l'edifici i la institució que s'alberga.
Celebrem un quart de segle des que aquest edifici, el castell dels Icars, va ser reinaugurat. Construït entre l'any 1565 i 1580, és l'únic edifici civil de nova planta del Renaixement Català conservat a Catalunya, una autèntica joia arquitectònica en la qual la Generalitat de Catalunya va otorgar la consideració d'haver cultural d'interès nacional.
La Casa de la Vila s'ha consolidat com un espai que fa compatible l'activitat administrativa municipal i el gaudi cultural dels torrencs i torrenques a través d'activitats al pati, a la sala Lluís Dicart o a la sala de plens.
L'acte d'avui, epicentre de la jornada, n'és un clar exemple. Unes jornades que hem iniciat aquest matí amb dues visites guiades i la conferència del Centre d'Estudis Sinival de Mas a càrrec de l'historiador i archivert Joaquim Noia i de l'arquitecte Xavier Oliver. I que clauran el proper divendres amb el primer festival de microteatre de Torrenbarra a la Torrenca en què la vessant més lúdica de l'aniversari enviarà tots els racons del castell.
Permeteu-me destacar avui especialment la figura de l'alcalde Santiago Sagalà.
d'entre altres aquí al present. Perquè va ser justament durant el seu mandat quan el castell dels Sicars, amb més de 400 anys d'història, va ser rehabilitat i inaugurat com l'actual seu de l'Ajuntament. Un abans i després que va coincidir amb el tombal del segle i amb el creixement exponencial de la població a la torre, creuant el gindar dels 10.000 habitants, fet que es va traduir ben aviat en el curs històric a passar de 13 a 17 regidors.
Senyor Sagalà, aquest aniversari també porta el seu nom. Moltes gràcies per la teva contribució al patrimoni local i a la vila i per la mirada visionària de recuperar un edifici en ruïnes i convertir-lo en l'actual seu del consistori.
com sol fer els aniversaris, permeteu-me un desig. Va, més d'un. Desitjo que d'aquí 25 anys, quan en celebrem 50, ens sentim tan orgullosos i orgulloses com avui de la torre que estem projectant. Desitjo que els joves que avui ens acompanyeu enteneu la importància de prendre part, d'implicar-vos i que us sentiu interpel·lats a participar de la representació popular per contribuir a la torre d'en Barra que mereixem.
Desitjo també que la democràcia superi els temps convulsos que travessa, que tota correnta d'autoritarisme i vulneració dels drets humans quedi aviat en el passat i que la societat preservi i tant de bo millori el nostre sistema polític. Perquè la democràcia ve de molt lluny, però nosaltres la volem portar encara molt més enllà.
Per últim, desitjo retenir per sempre el dia d'avui com un dels més especials en el meu pas per l'alcaldia, celebrant els 25 i 50 anys amb la companyia de tots aquells que m'heu precedit i dels que tant hi he pres. Pel Castell dels Sicars, per la democràcia, per aquesta admirable representació de sobirania popular que ens hem agermanat avui aquí al Pati del Castell i per la Torre, felicitats a tots i totes.
Vull agrair a tot l'equip humà que ha fet possible l'organització d'aquest acte, a la Núria, a la Yolanda i a la Patricia, i molt especialment a la Georgina Padilla. Moltes gràcies per l'esforç.
I ara sí, per continuar amb l'acte, m'agradaria comptar a l'escenari amb la companyia d'alguns alcaldes que m'han precedit, amb qui compartirem un col·loqui intercanviant experiències del nostre pas per l'alcaldia des d'aquest castell. Per això, ens agradaria que ens acompanyessin el senyor Eduard Rovira, el senyor Enrique Arangel i el senyor Santiago Sagalà.
Molt bé. Doncs ara us proposarem un viatge per la memòria viva de Torredembarra a través d'un col·loqui per entendre què significa la part més humana haver ocupat l'alcaldia de la vila. Doncs en moments, contextos i èpoques molt diferents. Els nostres convidats han liderat Torredembarra amb estils diversos, amb experiències molt diferents, però tots compartiu una cosa, la vocació de...
i també haver tingut a les mans la responsabilitat de governar Torre d'en Barra. En primer lloc, vull excusar la presència d'en Miquel Àngel Letxa i també d'en Manuel Jiménez, que no ens han pogut acompanyar finalment. I el que farem en primer lloc serà presentar breument la biografia de cadascun dels nostres convidats i començarem pel senyor Santiago Sagalá Cueto.
que l'any 1983 va entrar de regidor independent a les llistes de Convergència i Unió, on va continuar fins al 1987, i el 1991 vas a venir alcalde a les llistes de Convergència i Unió, ja no com a independent, sinó com a membre del partit, i es va mantenir alcalde a les eleccions del 1995 i 1999.
L'any 2000 va dimitir, va devenir alcalde el senyor Miquel Àngel Letxa, i de professió ha estat directiu de banca. L'Enrique Granada va ser regidor l'any 2003 pel partit...
i va continuar les eleccions de 2007 i 2011. Degut al cas Torredambarra i la dimissió de Daniel Massaguer, va devenir alcalde accidental el juliol de l'any 2014 fins al juny de 2015. Quan va guanyar les eleccions, Eduard Rovira i Enric Grangel ja no es va presentar. De professió ha estat funcionari de justícia i també escriptor de diverses novel·les.
Eduard Rubiragual és regidor des de l'any 2011 i alcalde des de juny de l'any 2015 fins al juny del 2024 per Esquerra Republicana i actualment és el tercer tinent d'alcalde, responsable de les àrees d'Hisenda, Recursos Humans, Contractació i Patrimoni, Promoció Econòmica, TIC i OH.
Des del 2023 és diputat a la Diputació de Tarragona i actualment és el vicepresident de la Comissió Informativa d'Innovació i Serveis Generals, vicepresident primer per la marca Costa Daurada del Patronat de Turisme i diputat delegat de Serveis Generals i Instal·lacions Corporatives.
Té estudis de dret, administració de finques, curs de gestió de confraries de pescadors, certificat d'examen de patró de cautatge. I en l'àmbit professional, des de l'any 2000 és secretari de la confraria de pescadors de Torredembarra i des del 2007 fins al 2015 va ser secretari de la Federació Territorial de Confraries de Pescadors de Tarragona.
Ivale Pinolara és regidor des de l'any 2015, va ser primer tinent d'alcalde en el mandat 2015-2019 i cap de l'oposició en el mandat 2019-23. Actualment és alcalde pel partit dels socialistes de Torredembarra per al pacte d'alcaldia amb Esquerra Republicana des del juny del 2024 i fins al juny del 2026.
També és el responsable de les regidories de serveis, via pública i platges. I en l'etapa 2019-2023 va ser portaveu del principal partit de l'oposició i conseller comarcal del Tarragonès. També ha estat membre de la Junta del Patronat Municipal de Cultura i compta amb amplia trajectòria en l'àmbit de la representació dels treballadors. Ara, a més de ser l'alcalde de la vila, és diputat delegat de projectes europeus i de persones i talent a la Diputació de Tarragona.
Per començar, començarem per l'alcalde Sagalà, per el senyor Santiago Sagalà, i li volem preguntar principalment per la remodelació del castell, perquè vostè va ser qui va promoure la remodelació d'aquest edifici que avui celebrem. Ens agradaria saber què destacaria de tot aquell procés, que imaginem que va ser llarg i no gaire fàcil, però amb què es quedaria?
Bueno, ho explico resumint. De petit això era una ruïna. I llavors aquí, a part que havíem viscut algunes persones d'aquí Torredambarra, que això no sé si la gent ho sap o no, però tots els que érem jovenets i vivíem aquí al poble veníem moltes vegades a jugar aquí al castell. Per tant, això formava part una mica de la nostra història de joventut. Clar, jo ni pensaments que algun dia pogués arribar a l'alcalde.
Evidentment, com que la vida et millora, o almenys una persona vol que millori, jo portava al cap moltes coses, entre l'alcalde de l'Ajuntament i entre elles, arribar al final, si podíem, de reconstruir el castell i fer possible el que tenim ara, que això no té preu.
perquè ja han explicat aquí la història d'aquest castell i per tant havíem de fer tot el possible per fer-ho i a part com a alcaldes les coses no com a alcaldes i sense alcaldes és a dir, està en parella hem de fer les coses bé amb la dona que vivim però com a alcalde exactament el mateix i s'hi pot ser una mica més per això
Vaig intentar, en cada època, buscar un arquitecte que el coneixia des que va néixer perquè era molt amic del seu pare, el Xavier Oliver, que va ser el que va muntar el projecte per intentar recuperar aquesta història. I, evidentment, va fer, jo diria, matrícula d'honor.
El va ajudar una altra persona, que ja no me'n recordo gaire, però el responsable màxim va ser ell. I després també vull posar de relleu el personatge, que jo era molt amic d'ell, que aquí hi ha molta gent de la Torre, doncs jo el devíem conèixer, que ja...
Ens ha marxat el Vicente Sánchez de Vic Sant, un gran promotor de Torredambarra de les èpoques d'aquells anys, perquè una cosa és el projecte i una cosa és després fer la feina. Això és com vosaltres, les senyores, torno a repetir, que aquest món sense vosaltres no tindria sentit.
Per tant, les coses després s'han de fer bé, no? I jo crec que s'ha fet no bé, jo crec que s'ha fet molt bé. Per tant, no sé si n'hi ha prou amb això que dic. Sí, sí, tenim moltes més preguntes. De fet, ara li faré una pregunta que després traslladaré a tots, que és si recordeu el moment o la conversa que us va fer decidir entrar a la política municipal.
Jo no havia entrat mai a la política. A mi la política sempre l'he passat una mica de llarg. Això és una cosa que ho explico perquè és una vivència meva. No vull que ningú se senti molest amb el que dic. Jo vaig entrar de botones aquí al banc central de Torra d'en Barra, a la banca, i vaig fer tota una vida a la banca. Vaig arribar amb un tercer nivell al banc atlàntic, al banc de l'Opus,
Però quan vam entrar en democràcia, que lògicament jo vaig néixer l'any 41 i vaig néixer després de la Guerra Civil, que ni me'n vaig enterar, de tot això me n'hi ha anat enterant perquè m'ha preocupat molt i m'ha agradat molt. I per tant, a l'hora que vam, el 79, començar la democràcia, tots aquells que van formar partit venien al darrere a molts que perquè no veníem i entrem a l'Ajuntament i tot pregat.
Jo això se'm va plantejar l'any 79, jo vaig dir, a mi no m'interessa, això és una cosa que molt bé, els que vulguin anar que vagi. Però bueno, van seguir insistint. I el Celestí Solora, en pas d'escanso, que va ser el primer alcalde, l'any 83 va tornar a insistir que anés de segon amb ell. Bueno, van a insistir tant que al final vaig dir, bueno, doncs va, vinc, anem, no?,
no vull detallar res més, però al cap d'un any o dos ja n'estava hasta el gorro. No m'interessava la manera que es feien les coses, no m'interessava com se feien, i per tant, doncs bueno, vaig fer tot el possible per arribar als quatre anys, però després ja vaig dir que a mi ja s'oblidessin una mica. Van continuar insistint. El Celestí de Convergència va passar a independents,
Jo vaig seguir, però vaig dir, entro a la llista, però no m'interessa, res més, vull dir, no estaré a la llista i punt. Vam passar del 87 al 91 i anar insistint. Clar, jo em anava fent gran, diguéssim, en el sentit de l'experiència de la vida, i el 91 vam continuar a insistir tant que vaig dir, doncs bueno, vaig de cap llunyista.
però com que sabia exactament com estava l'estructura política de Torredembarra, ja vaig fer el tracte abans en quatre partits, perquè ja sabia que nosaltres, els convergents, poca cosa faríem. Llavors érem trets regidors. I vaig fer el tracte molt abans, perquè francament tenia una certa experiència...
tenia una certa experiència de la història i amb aquest tracte nosaltres vam veure quatre regidors i arribàvem a una majoria, doncs lògicament ja vaig fer d'abans per poder tenir la majoria absoluta. Bé, així va anar el tema.
al 91-95 jo vaig pensar dues legislatures, perquè en política jo crec que dues legislatures i s'acabó. Jo si m'anés a dalt de tot, això ho modelaria i ho faria així. Pel que el resto, perdoneu que ho digui, tot és sopar de duro. No cal que us ho expliqui, perquè només calguem un rato a la tele i veure com estan les coses avui. Per tant, em vaig tornar a presentar,
I el 2000, no, perdó, el 99, ja vaig dir prou, plego. Santi, Santi, Santi, Santi, torno a dir que sí, però vaig dir al cap de dos anys plegaré. Això ja ho vaig dir el meu segon, perquè el meu segon, amb tot el respecte del món, el Miguel Angel Etxa, que no sé si està aquí o no,
És el que portava tota la part administrativa de l'Ajuntament, un personatge que en aquell aspecte en deu. Per tant, llavors, com que s'havia aquell de segon, continuaria...
I com que per un altre cantó hi havia un personatge, que no sé si està aquí o no, però que va arribar a la Generalitat de Catalunya demanant molt, aquell, quan va entrar, em sembla, el 95 o el 96, només es preocupava de veure com me tallaven el coll. I llavors, en lloc de passar dos anys, esperar els dos anys...
A la setmana, al cap d'un any, quan vam inaugurar el Castell, perquè lògicament per acabar que estem amb el Castell i per no fer-me el pesat, que ja em faig una mica el pesat, doncs ja vaig dir la setmana que ve plego, això el juliol del 2000. Ves de passar els dos anys vaig dir prou, plego, quedo de regidor perquè no tinguis problema a l'hora de comptar i a l'hora de decidir cosa.
però a mi no em posis enlloc ni amb interès absolutament res. Estaré al teu costat, només vindré els plens i s'ha acabat. Ens està explicant tota la trajectòria i només preguntava pel moment de començar. Però si vol pot seure, és que em sap greu que està dret, en peu dret. Ha estat molt bé perquè així hem fet un repàs extensiu també de tot el que va comportar ser el capdavant a l'alcaldia.
Torno a repetir la pregunta per la resta d'alcaldes. Quin va ser aquell moment que us va fer el pas d'entrar en política, d'implicar-vos? A mi em va liar. Em sentiu?
A mi em va liar el Manolo Jiménez, que no està aquí. Jo tinc casa a Torra del Barra des de l'any 78, vaig vindre de Barcelona, i l'any 99 em va dir si volia anar a les llistes del PSC, i li vaig dir que sí. Em van posar el número 3, només en van sortir dos, jo no vaig sortir,
Llavors vaig entrar al patronat de turisme per treballar allí. I en el 2003, en unes eleccions bastant disputades, vaig sortir regidor per un vot. Va haver-hi un vot, que la companya està aquí, la Susana Navarro, que algun ciutadà amb molta cultura
al costat del vot del nom de la Susana Barro va posar Jamona. Aquest vot el van donar per dolent, al final el van donar per bo, i el dia que es constituïa l'Ajuntament em va arribar a mi l'acte per ser regidor. Això va ser l'any 2003. Vaig estar de regidor tots aquests anys, amb coses bones i coses dolentes, amb ratos bons i ratos menys bons, fins que vaig sortir alcalde en un moment que ningú volia ser.
i no sé si ho he fet alguna vegada, però m'agradaria agrair a tots els que van estar governant amb mi, de tots els partits, perquè en aquells moments el que es parlava era, tenim que sortir d'aquesta, tots els que vulguin governar, que pugin al vaixell, i els que no vulguin, doncs que no s'hi pugin, va ser un any que quan va acabar aquell any de mandat, jo li dono el títol d'una pel·lícula. El año que vivimos peligrosamente.
perquè el company Segalà ha dit que va acabar aquí. Doncs imagineu-vos un any...