logo

Espai Polític

Cada dimarts repassem l'actualitat política amb un dels grups municipals amb representació a l'Ajuntament de Torrembarra Cada dimarts repassem l'actualitat política amb un dels grups municipals amb representació a l'Ajuntament de Torrembarra

Transcribed podcasts: 3
Time transcribed: 1h 27m 45s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Torredembarra torna a viure la il·lusió del Nadal amb la 18è edició del concurs de pessebres infantil Memorial mossèn Anton Morell.
Si tens ganes de participar, fes la teva inscripció a través de l'enllaç del nostre Instagram o en paper a la Fira de Nadal. El jurat passarà el 21 de desembre a la tarda i els premis s'entregaran el 4 de gener a la plaça de la Vila. Hi haurà premis pels guanyadors de les dues categories i també per tots els participants. Consulta les bases i tota la informació al nostre Instagram, concurs de pessebres infantils de Torredembarra. Fem Nadal, fem poble!
Tu tanca s'estima.
Nova edició de l'Espai Polític, com cada dimarts, parlem amb els representants dels diferents grups municipals que hi ha a l'Ajuntament de Torredambarra durant aquest mandat i seguim amb la nostra roda habitual. I avui és el Tor de Junts per Torredambarra. Ens acompanya el seu portaveu, el Xavi Suárez. Què tal? Bon dia. Molt bon dia. Com estem? Bé, molt bé. Amb ganes de Nadal, ja.
Sí, no? Sí. Just fa uns dies, la setmana passada, es presentava aquest programa de Nadal. També com a regidor de joventut i infància i de festes, tindrem ocasió de comentar-ho la setmana vinent a la Casa de la Vila, en la part...
la nostra secció més d'acció del govern i aprofitarem per fer també, com fem habitualment amb el Xavi Suárez, una mica d'informació per a la ciutadania de cara a enfocar aquestes festes nadalenques, almenys una part, perquè sabem que aquest treball us el repartiu entre diferents regidories.
Sí, les festes de Nadal, en aquest cas, igual que passa molt amb la festa major, no? És un programa molt transversal, teixit entre diferents regidories i això el fa que sigui tan ric en activitats, no? Perquè, a part de les pròpies regidories que organitzen activitats, també comptem amb un teixit cultural i associatiu molt viu, no?
de crear aquesta programació de cara a la ciutadania que permeti cobrir totes les necessitats i gustos, en aquest cas, quan parlem d'activitats, des dels més petits fins als més grans. De tot plegat, ja anirem parlant sobre aquest programa de festes.
del programa de Nadal aquí a Torre d'en Barra. De fet, ja ho hem anat fent una mica, per exemple, hem parlat amb una sessió de passebristes sobre el passebre de les peixeteries velles, i tenim per endavant unes setmanes molt intenses fins a principis de gener de l'any vinent. També s'han setmanes molt intenses a nivell polític, a nivell local, sobretot, també potser a nivell general. Ara anirem comentant també alguna de les notícies de les darreres hores i que afecten...
molt directament a Junts per Catalunya i també Junts per Torra d'Embarra de manera indirecta. Abans volia fer també un comentari, avui és 25N, Dia Internacional en contra de la violència envers les dones. A xarxes socials ja hem vist, com heu manifestat la commemoració d'aquesta jornada. Avui, ara d'aquí una estona, a partir del mig ja tindrem l'acta més institucional al Castell, al Pati del Castell, suposo que és una ocasió que no hem de deixar de reivindicar.
No pas, no pas. Avui és un dia important, és un dia on s'han de reivindicar moltes coses i s'ha de tenir una veu molt ferma per tal de dir prou i de protegir encara més aquest col·lectiu que està, doncs,
Tant has posat aquest tipus de violència. Per tant, des de Junts per Tornar en Barra, evidentment, amb tota la fermesa i la rotunditat del món, el màxim suport, la màxima tolerància zero cap a aquest tipus de violències. Per tant, avui és un dia on hem de reivindicar totes i tots que això s'ha d'acabar i que s'ha d'acabar d'una manera radical i ràpida. Per tant,
Simplement això, que cadascú des de la seva posició pugui fer aquest missatge de reivindicació i de suport cap al col·lectiu femení, en aquest cas, i convidem a tothom que vingui a l'Ajuntament en aquesta lectura del manifest, que es farà ara tot just en una estoneta, i que sigui partícip d'aquesta reivindicació.
Molt bé, doncs aquest acte que és... L'acte s'entra, d'una certa manera, va haver-hi aquesta performance el dissabte, però tenim aquest acte més institucional a partir del migdia al Patidal-Castell, aquí a Torre d'Embarra, per commemorar aquest 25N. Parlem ja estrictament de política local o nacional? Què prefereixes? Endavant, endavant.
Comencem per política local, perquè dèiem, haver-nos setmanes molt intenses, esperem l'aprovació del pressupost municipal per al 2026. Ja vam tenir la cara B del pressupost, que és les ordenances fiscals. Primer, sobre les modificacions de les ordenances fiscals, des del Junts per Tornambarra, que esteu dins del govern, amb aquests dos regidors, amb tu i la Jóvita Baltasar.
No sé què us sembla aquestes mesures, sobretot la gran novetat de les ordinances fiscals venia amb aquestes mesures per incentiu, en certa manera, al lloguer social. Bueno, Torregambarra, igual que molts municipis de Catalunya i arreu de l'Estat, té un problema habitacional molt gran. No som capaços de donar cobertura a la demanda, per tant...
Crec que aquesta mesura és una mesura molt potent i molt interessant a l'hora que els propietaris puguin tenir una garantia que aquest pis que posaran al mercat de lloguer anirà per a bones mans i tindran la garantia de cobrament i de bon manteniment de la propietat. Per tant, crec que és molt interessant fer passes en aquest sentit
i continuar treballant, perquè jo crec que amb això no ens podem cagar. Hem de continuar treballant amb aquesta emergència habitacional per poder donar resposta a la ciutadania de la torre i a les generacions que aniran venint, perquè al final això és una roda. Nosaltres hem de tenir capacitat d'augmentar aquest parc habitacional perquè el jovent i les famílies que ho necessitin puguin accedir a una vivenda digna, que és el que...
que és el que els toca. Per tant, tot l'esforç en aquesta tasca, que serà una tasca que no finalitzarà ara, sinó que és un gran repte de present i de futur, i que aquí fa falta el màxim consens entre totes les formacions per arribar a acords
intentar que aquesta emergència habitacional, com comentàvem, es pugui mica en mica, perquè al final les coses no es resolen ràpid, és una realitat, o sigui, s'ha d'anar a treballar mica en mica perquè se li ha de posar molt de cap a aquest tipus de situacions, es pugui arribar a bon port i es pugui resoldre.
En aquest sentit, seguint el comentari que deies, no sé si també aneu amb la idea que aquestes mesures que s'han adoptat ara, resultats, per exemple, no es veuran fins d'aquí a un cert temps. Per exemple, tot el que és el procés per aplicar recàrrecs als pisos permanentment buits, entre detectar-los, fer les comprovacions pertinents, que passi el temps perquè hi hagi la sanció, s'esperen resultats a dos anys vista, per exemple. Sí, més o menys. Nosaltres el que hem fet és posar les bases per començar a treballar
per donar resposta a això. Aquest tipus de propostes d'ordenances el que fan és fer passes endavant per detectar pisos buits i per afiançar que aquests pisos realment estan buits, que no és una cosa que tenim aquestes segones residències que venen temporalment, sinó que radicalment estan tancats durant molt de temps i són per...
de propietaris que tenen quatre o més vivendes, que és alguna cosa que es podria arribar a destinar a un lloguer de temporada o a un lloguer turístic, que al final és el que com a govern volem limitar una miqueta.
perquè al final nosaltres crec que tenim el deure i l'obligació d'una resposta a qui necessita vivenda els 365 dies a l'any. Per tant, és això que dèiem, és començar a caminar endavant, començar a posar passes, a redactar aquestes ordenances que siguin una mica la norma a seguir per poder detectar i per poder actuar envers aquest tipus de...
de situacions i que a poc a poc puguem anar donant resposta. Jo crec que, com apuntaves, les respostes es veurà en dos o tres anys quan tota aquesta maquinària comença a funcionar d'una manera més àgil, amb més coneixement sobre el terreny i sobre la casualística del propi municipi de Torralambarra. Això pel que fa a les ordinances fiscals, com dèiem, ara vindrà el pressupost municipal de cara al 2026, el pressupost de l'Ajuntament,
No sé què hem d'esperar. Suposo que la intenció és aprovar-lo abans d'acabar l'any. Sí, és la idea. En plenes festes nadalenques, suposem, no? Sí, segurament. Bé, no sé què s'espera d'aquest pressupost. Suposo que tindrem pel mig ja totes les conseqüències de l'aprovació del nou contracte de la brossa amb el pes que té dins del pressupost. I bé, no sé com va anar una miqueta la preparació d'aquests comptes dins del govern.
A grosso modo, parlant d'alguna manera o fent una síntesi molt simple del que ha sigut la redacció d'aquest pressupost, parlaríem d'un gran exercici de contenció per part de totes les regidories.
perquè evidentment el fet que l'equip de govern apostés de manera ferma a no tocar les ordenances fiscals, els impostos que es diuen, feia que...
que han d'entrar en vigor requerissin de més recursos, per tant, les pròpies regidories no podien contemplar pujades significatives dels seus propis pressupostos. Per tant, potser és un any on els...
on possibles nous projectes no es podran dur a terme, però sí consolidar tot allò que hem assolit fins ara. Per tant, crec que tots els companys i companyes han fet un gran exercici de contenció, de destinar els recursos necessaris per cada àrea, sent conseqüent amb tot allò que volen impulsar, perquè al final...
no hem de deixar de banda que les propies formacions polítiques tenen projectes que volen desenvolupar amb les que es van presentar a les propies eleccions i fan servir de canal aquestes regidories per emetre aquestes polítiques i al final és això, fer un exercici de responsabilitat màxima, de saber que hem de gestionar
els recursos de tots amb la major solvència possible. Per tant, són uns pressupostos que estan prou bé, que no distan molt dels de l'any anterior, però que ens han obligat, en certa manera, a fer aquest exercici de contenció i de no tenir una mirada una mica potser més ambiciosa en crear novetats o certs projectes nous
No dic que tothom tingués la necessitat de fer projectes nous, però potser si hi ha alguna regidoria que tenia previst impulsar alguna novetat, segurament haurà de sacrificar alguna cosa o haurà d'esperar per tal d'impulsar-la, no? Per tant, és això, o sigui...
Crec que són uns pressupostos molt equilibrats, que estan molt ben dimensionats, que, evidentment, sempre voldrien més, tots. Clar, això ja deu passar, no? O sigui, dins de cada regidoria va amb els seus projectes i, aleshores, després, a l'hora de passar el filtre, a Hisenda, no? Sobretot, no? A la regidoria d'Hisenda. Doncs, mira, això es pot, això no es pot, no? Clar, evidentment. O sigui, tots tenim ganes de deixar...
una torre d'embarra millor al cap dels quatre anys de governança. Per tant, és evident que tots tenim molta ambició de fer moltes coses, tots els projectes que potser hem treballat amb el nostre equip quan ens hem presentat a les eleccions, però al final no sempre es té la capacitat i no sempre és possible per qüestions tècniques, per qüestions pressupostàries i per qüestions logístiques. Al final són moltes coses, són molts pals dels que toca una pròpia regidoria amb el personal que té, per tant...
Hem de ser realistes i al final el que hem de fer és, si no poc i bo...
el que puguem assumir però que sigui bo i que tingui una mirada de llarg recorregut. Al final no hem d'obviar que totes les accions que hem d'emprendre en la governança, en el dia a dia, no es poden acotar única i exclusivament en el dia d'avui, sinó que aquella acció que nosaltres emprendrem amb els recursos actuals l'hem de fer amb mirada llarga, perquè Torrenambarra no s'acaba demà, o sigui, Torrenambarra tindrà...
si Déu vol, moltíssims anys per endavant, moltíssimes generacions que vindran darrere de nosaltres, per tant nosaltres hem de deixar la feina el màxim feta per tots aquells que vindran darrere nostre. Per tant, el que s'intenta quan es redacta un projecte de pressupostos és intentar curar-lo al màxim,
No sempre és possible perquè al final durant l'any passen coses. La llei de pressupostos o el projecte de pressupostos és una cosa que fluctua bastant perquè potser tens projectes que tens pensat fer
que potser no es poden dur a terme per qüestions tècniques o per qüestions de logístiques, i hi ha de quedar parat per al següent any, per tant, aquests diners es poden destinar a una altra cosa, i aquí venen les famoses modificacions de crèdit, que després tant ens aixequen. Bé, és això, és aquesta feina d'intentar visualitzar
quin és el projecte de cada àrea de l'Ajuntament en aquest cas, quin és el projecte del 2026 en aquest cas, i anar cap a aquesta direcció amb una mirada llarga. Molt bé.
Estarem pendents d'aquest debat del pressupost i quan es presenti tot plegat en les pròximes setmanes de cara a plorar abans d'acabar l'any. A nivell local i més d'àmbit purament de Junts per Torra d'Embarra, teniu ja data per l'entrega del Premi Compromís. Recordeu una mica que això és un premi, una iniciativa que vau impulsar ja l'any passat, que suposo que és també molt intervostre de Junts, però en certa manera oberta a tothom qui vulgui participar.
Sí, aquest premi, el Premi Compromís, és un premi que otorga la joventut nacionalista de Catalunya, en aquest cas el col·lectiu local de la Torre, es fa arreu del país, arreu del territori, que té per bé reconèixer persones vinculades amb el municipi
al marge de la ideologia política, de tots els àmbits que hagin contribuït d'alguna manera social, cultural, empresarial, de qualsevol manera. Amb la vila de Torregambarra, en aquest cas,
L'any passat sí que és cert que va tenir una connotació una mica més política perquè reconeixien l'Octavi Soler i el Jordi Borràs com a regidors de les primeres legislatures democràtiques aquí a Torralambarra, com a també empresaris, i aquest any canviem una mica de terç i la JNC ha proposat reconèixer la Isabel Siuró
com a mereixedora d'aquest Premi Compromís, una Isabel Ciuró, que és pionera en el món de la graia castellera en el món casteller. També tenim una Isabel Ciuró que és empresària local des de fa molts anys, amb una botiga al vell mig del poble, i una Isabel Ciuró que és...
És ànima d'aquest municipi nostre de Torrenambarra perquè ha col·laborat i sempre està a disposició de col·laborar amb tothom que li demana aquesta col·laboració. Per tant, la JNC ens va proposar la figura de l'Isabel com a persona referencial per donar-li aquest reconeixement i nosaltres vam estar encantats i no podíem trobar millor persona en l'actualitat per donar-li aquest reconeixement.
ha obert a la Sala del Mar el dia 12 de desembre a les 8 de la tarda
i serà un acte obert perquè tothom que vulgui acompanyar a l'Isabel en la recollida d'aquest reconeixement doncs serà benvingut evidentment la idea és que aquest premi com ja va ser l'any passat s'alluny de la connotació política sinó que és un reconeixement a una persona per tant que tothom que vulgui estar com deia que tothom que vulgui estar al costat de l'Isabel és una bona oportunitat
És una forma també des de Junts per Torre d'en Barra d'apropar-vos al teixit social del poble, entenem, no? Evidentment, evidentment. Al final jo crec que és molt important reconèixer la labor que fan els veïns i veïnals de la Torre. Ojalà poguéssim tenir la capacitat de reconèixer...
tots els veïns i veïnes del municipi, però, òbviament, hi ha persones que tenen un ressò, una vinculació major, perquè simplement han decidit apostar per tenir un negoci, han decidit per formar part del teixit cultural associatiu, de donar, entregar la seva vida a Torrent Barra, d'alguna manera...
i això jo crec que s'ha de posar en valor, perquè al final són moltes les persones que fan coses i que treballen per Torrent Barra en el dia a dia, que treballen en el teixit associatiu i que enrique la nostra oferta cultural i al final a poc a poc jo crec que
És molt positiu que un col·lectiu jove, un col·lectiu polític jove, doni peu a aquests reconeixements. I la veritat és que per nosaltres, des de Junts per Torrent en Barra, estem molt contents que la JNC hagi començat a fer aquesta proposta, perquè la veritat és que té molt de sentit.
Bé, doncs aquest Premi Compromís de la JNC, 12 de desembre, serà la demana a partir de les 8 del vespre aquest acte també de reconeixement a la Isabel Siuro. Deia el Xavi, no volíem connotacions polítiques en aquest premi, però ara potser sí que anem a parlar una miqueta de connotacions polítiques. Obrim el focus a nivell més general perquè des de Junts per Catalunya últimament tenim diverses coses. En primer lloc, encara el territori...
El nomenament de Mònica Sales com a presidenta del grup parlamentari, imaginem que a nivell de Junts al Camp de Tarragona i als Terres de l'Ebre és una cosa important, no?, el fet de tenir algú del territori, una figura política del territori, doncs, amb aquest lloc de visibilitat important a nivell de partit, no?
La veritat és que des de Junts per Tornar en Barra, en aquest cas, estem molt contents que la Mònica hagi estat la persona escollida per liderar el grup parlamentari al Parlament de Catalunya. No trobem un perfil millor per liderar Junts en aquesta nova...
nova pantalla que ha de venir, per dir-ho d'alguna manera, nova etapa que ha de venir, perquè evidentment els partits, igual que les persones, ens hem d'anar adaptant als canvis de la vida i jo crec que el fet que generacions joves amb aquesta capacitat com la que té la Mònica Sales
vagin prosperant i tinguin aquestes posicions de lideratge, no només ajuda, sinó que fa que les idees es vagin rejuvenint. Això és molt important. A més, tenir-la del propi territori. Una persona que va començar la campanya electoral de les eleccions del Parlament aquí a Torraganbarra, la precampanya no va començar aquí,
Per tant, i té una estima de Torra d'Ambarra molt gran, perquè així ens ho ha fet saber. Per tant, contents. Evidentment, el camp de Tarragona no perd pes perquè continua tenint l'Albert Batet al costat del president Puigdemont. Està la Teresa Pallarés, si no m'equivoco, que continua amb les seves tasques.
i, bueno, hi ha el Quim Calatallut, hi ha el Jordi Beltrán, diputats, la Noemi Nieto, o sigui, tenim un bon teixit que representa molt bé el camp de Tarragona, no? Però sí que és cert, el que comentaves de la Mònica, la veritat és que és una molt bona notícia.
Doncs aquest anomenament recent de Mònica Salles com a presidenta del grup parlamentari. Encara aquí a nivell català, a nivell del Parlament de Catalunya, tot just ahir coneixíem les darreres dades del CEO, de cara a unes possibles eleccions electorals,
d'unes eleccions autonòmiques a Catalunya, el Sabi Suárez fia així amb el cap ara, perquè suposo que ha vist el que preveu el CEO amb un empat en diputats, possible empat, com a tercera força política de Junts per Catalunya i Aliança Catalana. No sé si la presència i l'augment d'Aliança Catalana us preocupa a nivell autonòmic, eh?
Bé, a veure, al final aquí hi ha una qüestió que està clara, que les enquestes sovint tenen una connotació interessada, això comparteix una mica la lectura que va fer el partit ahir. De fet, les darreres enquestes que han anat sortint, no les més properes en l'actualitat, sinó abans de les eleccions, sempre ens donaven per sota dels 30 diputats, i
I al final vam acabar fent 35. No vol dir això que no estigui ajustada a la realitat, l'enquesta actual, però sí que és cert que tenen aquest punt de dramatisme envers l'entorn de Junts per Catalunya.
i que intenta condicionar una mica també, perquè al final no ens enganyem, les enquestes es fan servir per condicionar l'electorat. Per tant, el que s'intenta és dividir encara més aquest espai independentista perquè sigui pràcticament una Catalunya ingovernable, perquè aquests números que donen deixen pràcticament una Catalunya...
que no sé ni si sumarien l'esquerra ni si sumarien les dretes, o sigui, pràcticament està ingobernable. Per tant, seria molt difícil de teixir complicitats entre l'arc parlamentari que quedés. És evident que Aliança Catalana existeix, que hi romput a les institucions, que hi romprà amb molts més ajuntaments, amb diputacions, amb consells comarcals, perquè al final hi són i la gent, doncs,
cançada de moltes coses i decebuda segurament amb la classe política doncs vol fer un vot de càstig com és Vox, per exemple perquè al final no podem obviar que són dos moviments polítics pràcticament idèntics o sigui, simplement que un té la bandera espanyola i l'altre té l'estelada però al final el moviment i la ideologia política pràcticament és la mateixa
Per tant, jo crec que són dos moviments que abonguen pel càstig a les formacions polítiques tradicionals que han governat amb el pas dels anys les diferents administracions. És cert, i crec que la classe política, al marge de mirar l'enquesta i dir quina por que venen, ha de ser autocrítica. Ha de dir...
què és el que estem fent bé, què és el que hem fet malament, mantenir allò que s'està fent bé, però, evidentment, canviar radicalment tot allò que no està funcionant, amb totes les matèries, perquè no només és la matèria de la immigració, que ara està com a molt de moda parlar d'això, sinó que hi ha molts camps més, no? O sigui, hem de tornar a portar Catalunya allà on...
on realment era, no?, Catalunya era la primera potència de l'estat espanyol, amb gairebé tot, i ens hem anat deixant perdent amb el pas dels anys, perquè és evident que al marge de la lluita
que tenim en les formacions de caràcter independentista, com Junts per Catalunya, no hem estat al·leçades segurament en molts moments amb la governabilitat del país i crec que això és el que ens reclama la ciutadania, que al final és legítim lluitar per aquests...
propòsits partidistes, evidentment, i ciutadans, perquè, evidentment, no podem obviar que hi va haver un moment on la ciutadania de Catalunya, a l'1 d'octubre, més de dos milions de persones, gairebé dos milions i mig de persones, van dir que sí que volien que Catalunya fos un estadi independent. Per tant, hi havia més del 50% de la ciutadania de Catalunya que va sortir al carrer per defensar aquesta Catalunya independent. Però, al marge d'això,
que això és un camí que no pot parar, que ha de ser recte, la governabilitat del país s'ha de garantir. I crec que en molts moments, com està passant ara també, estem, si et fixes en les situacions parlamentàries, tot és tensió, estridència i poc debat. O sigui, al final el que s'hauria de reclamar a la classe política, professional en aquest cas, és que sí