Gràcies.
Nova edició dels efectes secundaris a la sintonia d'una la torre. Cada setmana parlem de cinema. Ho fem acompanyats de la Lola Galván. Què tal, Lola? Bon dia. Bon dia. Com estàs? Bé, bé, bé. Com va la setmana? Tampoc no hem de tirar coets. Esperarem a Sant Joan. Normal, una setmana normal. Normal? Sí, normal. Res destacable.
No has anat al mercat de Nadal ni a aquestes coses? No, no, no sóc gens nadalenca, jo. Uf, digues amb una cara de grinch una mica, eh? No sóc gens nadalenca. No? No. Ni per menjar, aquests saps, torrons, polvorons o aquestes coses? Per mi, jo borraria aquests dies. Sí? Sí.
Vaig ser molt nadalenca i em va agradar molt, però ara no, ara no. Borraria tot això, ara jo ja em posaria el febrer, pim-pam-pum. Sí, sí. Ni costa de enero ja ni nada, directament al febrer. Directament al febrer ja, a la caída de l'auja.
Però el primer bany de l'any sí, no? Un any et vaig veure passejar per la platja, després de banyar-me allò. Ah, d'acord. El dia 1. El dia 1 de gener. Sí, el primer d'any, sí. Però et banyaràs? Bé, potser sí que aquesta... Fem un programa en directe banyant-nos?
Sí, però... Comenteu una pel·lícula. Abrigadets, eh? No, no, dins de l'aigua. Fem un programa i el micro què? Comentem Titanic, dins de l'aigua, què et sembla? Estaria bé. Ja quan s'estan ofegant tots, no?
No sé, perdonar així. Podem... Podem parlar, podem parlar. Amb experiències extrem. Radiofòniques extremes. I els micros xorrejant, no? Bueno, que haurien d'anir-ho així, saps? No sé si serà molt còmode perquè molt fred.
No crec que sigui tan freda, perquè tal com estem de clima... Depèn, depèn l'any. Va haver-hi un any, crec que va ser l'any de la pandèmia, seria del 20 al 21, que estava molt nubular, hi havia molts núvols. I aleshores va haver-hi com un moment... Clar, no va haver-hi convocatòria com a tal, així molt d'això, sí que es va fer com una petita cosa...
Però que la gent pogués anar quan volgués. I jo vaig anar com més tard, que és quan més núvol es va posar, que fins i tot va començar a ploure una miqueta. I aquell any sí que ho vaig passar malament, però em vaig banyar. Clar, no, no, és que si vas, has de banyar-te. El que no pots fer és anar allà a posar-te els pauets, i no, és entrar, i ja està, el cap i tot. Sí, sí, saps un segon i ja està. I després et poses el burros i te'n vas, i ja està. Però has de fer-ho. Si no, no vagis. I després ens anem a casa, ens posem la manteta,
La infusió i la posem a veure a la tele... Què colla, infusió? Una ampolla de conyac. Hosti, Lola. Però ja l'ampolla s'encera. Això ja no m'esperava. I et va regalimat, per què? Per entrar en calor? Home, no, què et sembla? Ja, ja. El conyac, llavors et comences a posar vermell, vermell, i dius... Veus com no fa tant de fred, com diuen... Ja, ja.
No, ho dius així. És com no fa de fred. Va, eh... Hem de buscar fórmules diferents. Si sempre fem el mateix... Però de què parles, del programa o de la vida? No, de la vida. Ah, va, el programa ja està bé, no? El programa ja no, el programa ja està bé. Però de la vida, sí, que si llavors has de sortir de l'aigua i dius, venga, va, un bon xurro, aviam, i anem ja gatejant fins a casa. Home, donen xocolata calenta. Però si no...
Això no va enlloc, ha de ser... Ja, però si vas amb els nens i la família, no et fotràs allà la petaquita... Doncs els nens i la família, si dius, quan arribes a casa vosaltres, no anireu a l'any que... Perquè el papa no està bé avui. Ja està. Home, després del primer vell de l'any entran ganes d'estar-se allà a casa, sigui en les condicions que sigui, però bé, veiem pel·lis o sèries.
O està amb la bata de guatiner i ja està, també. Atrags unes quantes borles. I una bossa d'aigua calenta. I una bosseta d'aigua calenta i ja està. Tu tens bosses d'aigua calenta? Sí. Ah, molt bé, molt bé. Forradeta, la tinc una de forradeta. És de tota la vida, les bosses d'aigua calenta. Sí. Té estirilla també, però la bossa d'aigua calenta és com una cosa molt...
Molt amorosa. Perquè jo de petita sempre em posaven, quan era l'hivern, em posaven la bosseta d'aigua calenta i són records que et queden. Clar, jo a vegades dic que me les posin i em miren així com, mira, el boomer este, el iaio, que és molt de iaio. Però diguin el que vulguin. Sí, i tant. En aquest cas ja poden dir el que vulguin.
En aquest i en tots. Sí, evidentment. En aquest i en tots. Sí. En aquest i en tots, de veritat. Hem de començar a tenir una miqueta, ja, no tenir la pell tan fina que tenim, perquè a vegades tot ens senta malament. Tot ara... Això m'ho estàs dient per mi, no? Si volgués dir-te alguna cosa, t'ho diria a tu. Però així, Vox Populi, no dic alguna cosa. Això m'ho estàs dient per mi, no? Hi ha gent que se sent sempre...
observada, qualificada. Vinga, home, no som al centre del món. La gent està... Pells molt fines. Sí, sí. Va, comentem... Hem fet aquí el nostre speech de sempre. Dos pel·lis que no tenen la pell. Dues sèries. Minisèries. Bueno, sèries, minisèries... La frontera entre la sèrie i minisèrie cada vegada és més... O sigui...
Com que era aquesta moda de fer sèries com capítols, menys capítols, tal... Que fa 15 anys, per exemple, o 10 anys, era més format sèrie habitual, fins ara, i que ha canviat tot molt. I avui portem dues minissèries...
que són una nord-americana, Black Rabbit, protagonitzada per Jude Lowe i Jason Bateman, i l'altra és espanyola, és el Cuco de Cristal, amb Catalina Sopelana, Àlex García i Tziari Tunyo, entre altres. I a l'Ivan Massaguet, que és el nostre d'aquí, d'Altafulla. Sí, d'Altafulla. Sí, jo diria que sí. Bé, ja ho buscaré. Va, per quina vols començar, Lola?
comencem per aquesta, pel Cuco de Cristal. El Cuco de Cristal, d'acord.
Són sis episodis de la primera temporada. Una jove resident de Medicina pateix un infart i ha de rebre un transplantament de cor que permet seguir vivint. Després de l'operació, la mare de la persona donant la convida al poble per descobrir qui era el seu fill, però aquí comencen a haver-hi cosetes misterioses. És una mica format thriller. Sí, total. Una miqueta per...
rememorar el passat, un passat obscur que hi ha en aquest poble. Què, Lola, queda aquesta sèrie? Què em dius?
Bé, està bé. La sèrie està molt ben ideada. Clar que ve d'una novel·la del Javier Castillo, que aquest és un home thriller, que els fa bastant bé. És un home que tracta molt bé la novel·la negra. I aquí, a mi sempre em falla l'Àlex García, però això és una cosa personal meva.
Però la història està bé, això d'aquest trasplantament, d'acord, i que la búsqueda de la noia, perquè té com una mica bastant d'obsessió per saber qui va ser el seu donant, no? Llavors, aquí. Està ben filmada, ben interpretada, té cops interessants...
O sigui, és una sèrie que, home, no diria que és un top ten, però és força entretinguda, els paisatges són molt bons, estan molt ben escollits els exteriors, crec que és Navarra o per allà que l'han filmada, i evidentment això també és un...
És addicional, que és un additiu, no?, perquè t'agradi veure els paisatges que tenim de molt macos aquí, en aquest país, i que a vegades no els... Ens n'anem 10.000 quilòmetres i aquí tenim coses molt interessants per veure i no ho veiem.
I tots estan en el seu nivell bastant bé. A mi, bueno, l'Àlex fora, però... Sí, l'Àlex no...
Però el Massaguer s'està fent un lloc, aquest xavalet. Sí, s'està fent un lloc. Va començar així molt a poc a poc, però cada vegada tindrà més protagonisme, jo crec. És un xaval que podrà... Bueno, un xaval que ja potser deu tindre tots, però... Però jo, clar, el conec de jovenet. Ja, ja, sí, sí. Llavors sempre per mi serà un xavalet, ja està, apunto.
Està bé, està bé. Està bé per veure i té un metratge just i necessari. Perquè ja quan comencen amb 3.400 episodis ja dius, val i ja, no? Són 6 episodis, 40 minuts per episodi, una miqueta més. Sí, és suficient. Te la veus així del tirón? Jo sí. Jo la vaig veure de tirón. 6 capítols del tirón? Sí, sí.
No, no, quan m'hi poso, m'hi poso. Ara després ja està, ja tanco els ulls acabats. Però sí, perquè sempre vols... Clar, tallen quan dius, ostres, ara què passarà? Ja m'enganxo, ja m'enganxo i dius, queden dos. Per dos? Ja m'aguento del dos. Se t'han fet les mil. Però sí, és molt... Sí, és molt nostre, però està molt ben interpretada...
El lloc és fantàstic, el lloc de rodatge, els espais que han escollit són fantàstics també. Està bé, està bé. Val, doncs vols que escoltem una mica el tràiler del Cuco de Cristal? Vinga. Bueno, que alguien sea muerto para que yo esté aquí viva. Y a mí me gustaría saber cómo era Carlos. Han sufrido mucho en esa casa. Pasa lo mejor no removerlo.
Carlos creía que estaba pasando algo raro en el pueblo. Desapariciones. ¿Quién se la ha podido llevar? No lo sé. Llevo años investigando este pueblo y siempre ha habido desapariciones. Once personas en 30 años. El padre de Carlos desapareció hace casi 20 años, ¿no? Miguel Ferrer. Lo de este tío es un misterio sin resolver.
La última vez que lo vi, yo lo vi lleno de sangre. Te lo estás inventando. Tienes que guardarme el secreto, ¿eh? Prometeme. Clara, yo lo que vi fue de verdad. Lo sé. Que Miguel le había pedido información justo antes de desaparecer. Se obsesionó. ¿Con qué? De algo que llevaba mucho tiempo pasando en el bosque.
Yo estoy muy cerca de algo o me estoy volviendo loco. En la naturaleza las cosas son más fáciles. L'últim que parla és la fotografia. Sí, sí, sí.
L'últim bon que passa en el bosc, no ho sé. És molt thriller, no? És potent. Com a thriller és potent. La veritat és que està ben... Sobretot la localització està molt ben triada.
I els personatges estan en su punto. Bé, cadascú fa el paper que té a fer i ho fa bé. Sí? Sí. Molt bé, doncs el cuco de cristal. A veure què diuen les crítiques. Són més així, més dispars. Ja. En aquest cas, eh? Raquel Hernández da Hobby Consolas. La trama es algo sencilla y previsible, pero está ejecutada con solvencia y cumple su propósito de proponer un entretenimiento digno explotando la belleza del valle de Ambroz por el camino. Sí.
Més neutra, Nick Byrow, de Screen Rant, no logró engancharme del todo a pesar de su convincente presentación. Y, per exemple, José Antonio Cano, de Cine con Eñe, aquest no li agrada gens, una serie del montón que tira del manual de los lugares comunes incapaz de independizarse de un material literario anclado en los tópicos del imaginario del telefilme de sobremesa.
Hi ha de tot, eh?, a la vinya del senyor. Sí, però sí, tenen raó tots. A la seva manera tots tenen raó, sí. Bueno, és que estàs així molt... Bueno, que t'agrada al final, no?, que t'enganxa i tal, ja saps el que t'esperes, però... Sí, a més, l'additiu aquest de veure paisatges macos també ajuda que vulguis continuar.
Ja, t'ho descarta amb el paisatge, eh? Home, és que el paisatge és fantàstic, realment el paisatge val la pena. Llavors, penses, bueno, és igual que l'argument sigui, però només per veure els boscos que hi ha, ja val la pena. Si és el Vall d'Ambróz, que diu aquí, és al nord d'Extremadura, entre Càceres i Salamanca.
No, no, el paisatge és extraordinari, extraordinari, preciós. Molt bé. Vinga. Doncs el cuco de cristal. Anem a parlar de la segona proposta que volíem comentar avui, que és Black Rabbit. És una sèrie també, en aquest cas són vuit episodis, amb Jude Law, Jason Bateman. Bàsicament, Jude Law és el propietari d'un restaurant de moda a Nova York que té un germà, que és Bateman, que té uns deutes que ha de pagar.
I aquí ja comença tota la trama, thriller també, sobre això, deutes amb la màfia, crimes, etcètera. No, comença molt bé, o sigui, comença molt original, perquè, diguéssim, Black Rabbit és el nom del...
Del restaurant. Del restaurant. I és un restaurant molt fashion, figura que és un que van sempre a les primeres figures de Nova York. I el Jude Law és el propietari.
I és el que està, és el mànager de tota la... I el Jason Bateman, Batman, Batman, sí, Batman, doncs és el germà discolò, el Broncas, el que sempre està ficat amb lius, i l'altre és el ensenyat, el que té el negoci...
Sempre està pendent del seu germà perquè el vol encarrilar, però el seu germà és una peça de molt cuidado. I a partir d'aquí comença a involucrar el seu germà en uns problemes
que, clar, ell no està acostumat, ell sempre és el seu restaurant, no rutina, perquè tampoc no és rutinari, perquè és un restaurant molt fashion, molt de moda, hi entra molta gent cool, però el treu del seu lloc de...
no sé com dir-te, de confort, el treu del seu lloc, per portar-lo al món de les drogues, al món del discolo totalment, a los bajos fondos de Nova York, i clar...
Ell, com germà, es creu que ha d'estar pendent, ha d'ajudar a la bala perdida. Ell diu que he tingut sort a la vida, tinc aquest restaurant, tot em funciona, tinc una vida normal, però el meu germà és un... I veus com cada vegada el germà va degenerant més. I ell, per ajudar-lo, s'hi va involucrant i...
Està bé, està bé, és una miqueta diferent, o sigui, el tema és un thriller com molts, però té això de l'hermano bueno, l'hermano perdido.
Aquí els hi funciona. Aquí els hi funciona perquè veus com un intenta tot el rato ajudar, ajudar, ajudar, i l'altre és que només pensa en porros, en viure la vida, a fer el que sigui, saps? I això és... Els dos papers estan molt bé...
Estan molt ben executats, diguéssim, aquí. Els dos estan força bé, cada un amb el seu estil. Està bé, és una sèrie que jo la recomano perquè comença el lloc on està filmada el restaurant, és un restaurant molt original, està molt bé, però a mesura que van passant les coses, t'hi vas involcant tu també. Està bé, està bé, es deixa veure bé.
Molt bé. Vale, m'ha escoltat el tràiler de Black Rabbit.
Me mantengo en pie por los pelos. No tengo presupuesto para ti. Tu hermano tiene un problema gordo. Entiendes lo que significa esto, ¿verdad? Significa que recae en mí. Veinte mil a la semana hasta que estemos en paz. Pero si te retrasas, un solo día se acabó. El restaurante es nuestro.
Bueno, bueno. Ve, ¿no?
Sí, sí, sí, no, no, té... Està bé. Sí, sí, té ritme, té ritme, no... I a més aquest noi, el Jason Batman aquest... Sí, però també està d'Otharx. A l'Otharx. Tu la vas veure aquesta? Vaig que he vist un capítol, però no... És fantàstica, eh?
I, a més, aquí ell llueix, perquè, clar, és el prota-prota, i la història és superbona, la del zarc. A mi em va encantar el zarc. I ell estava superbé, superbé. Se'l veia còmode fent el paper que feia, a part que érem...
era molt difícil perquè, clar, anant esquivant a les màfies, anant esquivant els agredors, tot això és difícil. Però també el lloc val la pena, no?, que la filmació em sembla que estava, no sé on la van filmar, però en una zona que tenen molts llacs i no sé si és pel nord que la van filmar, bueno, no sé.
El cas és que és Ozark. Va ser un descobriment per aquest noi, eh? Aquest noi ho va fer... Doncs, algunes de les crítiques parlant d'Ozark, eh? Si em fan referència. Manuel Freire, per exemple, diu una estupenda sucessora d'Ozark que ens devuelve les millors essències dels thrillers per adultos de Hollywood d'altres èpoques.
També, per exemple, crítica positiva d'Àngel Hargindey, del País, actores secundarios tan brillantes i eficaces com els protagonistes, una notable sèrie que enganxa al espectador. I hi ha crítiques més neutres, també hi ha alguna negativa, per exemple, Maria Joarias, d'Aquinòtico, fa malabares per aunar en un mateix guió temes com l'ambició, l'ego, la tibieza moral i el diner. Impecables Jude Law i Jason Bateman.
Puede que más de uno y una se baje tras ese primer episodio de más de una hora de duración y su espiral de miserias. Però bé, en general, crítiques... Dues terceres parts de les crítiques són positives, de les que tenim.
Va, doncs, en pla, Gràvid, per cert, aquesta pel·lícula, aquesta sèrie, que té una nominació als Globos d'Or, que han sortit les nominacions aquesta setmana, a millor actor en miniserie o pel·lícula per la televisió, per a Jude Law, precisament, que ha estat nominat per aquesta. Està molt bé, és que està molt bé aquí el Globos d'Or. Va, posem nota, si vols, Lola. Sí, vine. I si vols, mira, fem un comentari breu dels Globos d'Or, que em servirà també com a guiar una mica pel cinema que ens vindrà aquests pròxims mesos, setmanes.
Va, comencem pel Cuco de Cristal. Què no te li poses? Doncs al Cuco de Cristal jo li poso... Li poso un set. Un set? Sí, li poso un set perquè... perquè reconec que la història està molt bé, està ben dirigida, hi ha interpretacions més bones, però t'enganxa, sí, un set, un set. I Black Rabbit? Black Rabbit li poso...
Un nou. Un nou? Sí. Molt bé, no? Sí, perquè la vaig trobar molt... fantàstica. Vull dir, tots els papers i com es va desarrollant la sèrie, allò que...
Sí, a pesar que té tòpics, però és que clar, quan toques un thriller, tens que tocar tòpics per narices, perquè no hi ha manera, no podem sempre ser tan originals. Però sí que és original la forma, la relació dels dos germans...
El restaurant, que el restaurant és molt fashion, és... No sé, sí. Molt bé. La vaig trobar força interessant. Doncs mira, bones recomanacions. Les dues estan a Netflix, tant Black Rabbit com El Cucoder Cristal. Va, et faig un ràpid repàs dels Globos d'Or. Sí. Les nominacions, la cerimònia es farà l'11 de gener. Ja sabeu que els Globos d'Or és com l'Antesala de los Sos, que diuen. Sos que sé.
Aquí hi ha alguna pel·li que ja has vist i que em diràs, oh, tal, que ja hem comentat. Quina? Millor pel·lícula de drama, per exemple, eh? Un simple accidente. Ajà. La pel·lícula iraní. La iraní, sí. Frankenstein. Home, yes, aquesta sí. The Sinners, Els pecadors. L'he vist. La gent secret, brasilera. Hamnet.
I Valors Sentimentals. Hamlet? Hamlet. És el llibre aquest de Maggie O'Farrell, basat en la història de William Shakespeare i la seva dona, que van perdre el fi, Hamlet, i va inspirar Hamlet. I Valors Sentimentals, que és la del director i la protagonista de... Que aquestes estan cines des d'ara, aquesta la vull veure. Sí, aquesta la vull veure també. Que és la de... La peor persona del mundo. La peor persona del mundo, que m'agrada molt. Que és director i mateixa actriu. Que m'agrada molt, la peor persona del mundo. Millor pel·lícula de comèdia o musical? Bugonia.
Hombre! Una batalla tras otra del Paul Thomas Anderson amb Leonardo DiCaprio, que aquesta és molt bona. Sí, l'has vist? Sí, a mi em va agradar molt. Ah, veus, aquesta la tinc pendent. Martí Suprem, que surt el teu estimat Timothy Chalamet. Jo no l'he vist. Perquè encara no s'ha sortit. Ah, perquè tinc gana el primer dia jo, eh?
Nouvelle Vague i Blue Moon, que són les dues pel·lis de Richard Linkleiker, les dues que té aquest any, i no hi ha altra opció, que és pel·li coreana, que em sembla que s'ha vist al Festival Rec. S'ha pogut veure el Festival Rec en categories d'aquestes... No és la categoria d'Opera Prima, sinó en altres categories. I no ho sé, doncs això serà l'11 de gener, sortirem de dubtes. Si ja té dues nominacions, millor pel·li de parlant anglesa
i millor banda sonora, que és així com una aposta també que està bé, que hàgim fet. La de Cidad. La de Cidad. Cidad, la de Oliver, sí. Bé, ja ho comentarem. Jo encara no l'he vist, és que és increïble. A veure què en penses. Sí, perquè si no m'està amargant una miqueta això que sigui l'única que no l'ha vist de Torra d'en Barra. Vinga, Lola, ho deixem aquí. Que vagi molt bé. Una setmana vinent. Adéu-siau.
Ona la Torra, la ràdio de Torredambarra.
Quan arriba el Nadal ens deixem portar pels costums i tradicions i sembla que tot sigui consumir. Nosaltres a l'hora del conte us demanem que consumiu només un producte, els contes. Hola, Mercè. Hola, hola, Lluís. Doncs sí, és com si per aquestes dates l'únic raonament sigui el desig de consumir i consumir.
I perdem la perspectiva del comportament lògic, però són dates de celebració amb la família i els amics. I nosaltres ho volem celebrar també amb els nostres amics de l'hora del conte arreu de Catalunya i Andorra. I gràcies a la xarxa de comunicació local.
I ho farem amb el conte de Nadal, A Christmas Carol, en anglès. És una novel·la escrita per Charles Dickens el 1843 i que va tenir un gran èxit des del moment de la seva publicació. Èxit que ha propiciat adaptacions a diversos mitjans i múltiples reedicions. Ebenezer Scrooge és un vell avar que té esclavitzat el seu treballador, un jove pobre i de bon cor. La nit de Nadal rep la visita de tres fantàstics