Tenim pàrquing gratuït per a tothom.
Vine i descobreix el gust de la calma amb plats de la terra i vistes úniques. Podeu trobar més informació a la web de Galera Group o al telèfon 600 433 213. Us hi esperem!
Ai, doncs ens agrada molt sortir de l'estudi i avui, ben a prop de la ràdio, avui venim a visitar una de les usuàries del programa Al teu costat de Càritas i li donem les gràcies perquè la Marissa Pazós ens ha obert casa seva. Marissa, moltes gràcies per la confiança i per compartir aquesta estoneta amb nosaltres. Molt bon dia. Bon dia.
A més a més, també saludem l'Assumpción Orpinell, que l'acompanya i avui volem conèixer com és la seva tasca com a voluntària, perquè ella forma part del programa de Càritas Ara al teu costat. I, Assumpción, gràcies també per participar d'aquest espai de Càritas. Gràcies a vosaltres.
Doncs després saludarem la tècnica, també l'Adriana Jiménez, que ens explicarà que tenen una cita a Càritas, faran una excursió ben aviat i convidarem a tots els usuaris de Càritas per sumar-s'hi, animar-se a aquesta proposta lúdica per a la gent gran.
D'entrada recordem que aquest programa d'ara al teu costat consisteix en acompanyar persones que viuen soles, persones grans, i per fer una mica de cinc cèntims, per si hi ha algun oient que no recorda en què consisteix aquest programa, li preguntarem a l'Assumpción, en què consisteix aquesta activitat, aquest acompanyament? Quantes hores fas i quina és la teva tasca?
Oficialment són dues hores. Si passem una miqueta tampoc no passa res, però són dues hores. Sortim, no, Marissa, anem a berenar i, mira, fem parlar la... fem la tertulia i s'ho passem molt bé. Molt bé, doncs s'ho passa. I quant de temps fa que acompanyes la Marissa o algun usuari? Bueno, un usuari fa munt d'anys. No sé els anys que fa, però ella ja és la quarta persona que porto. Sí, sí, fa molts anys i és un plaer fer-ho.
Molt bé, doncs un parell duretes. I què et va motivar a participar en aquest projecte d'acompanyament? Com un favor que vaig fer amb el Joan, que li faltaven voluntaris a l'estiu, i ja m'hi vaig quedar, perquè jo encara sóc activa, jo encara treballo, tinc nets i tot, i ja m'hi vaig quedar. Només era per les dos mesos d'estiu, que moltes feien vacances, i m'ho va demanar com un favor, i ja no vaig marxar.
Se li dibuixa un somriure, eh, l'assumpció, que se't dibuixa un somriure quan dius ja no vas marxar i et va agradar. Perquè a casa meva, esclar, he viscut sempre amb persones grans, sempre, i com jo no tinc tingut famosos, que no tinc ningú, doncs també m'és un plaer. M'agrada haver tingut els meus pares molt més anys i no es va... I doncs, bueno, és com si tingués amb ells.
M'entens? Molt bé, doncs explicaves que feu patalar la xerrada. Feu alguna activitat o alguna rutina allò de dir ja esperem la nostra trobada perquè anirem o farem? Per sortir per nebrenar, no, Marisa, ara? I quan no té ganes de sortir o té algun problema, doncs ens quedem aquí i fem parar les nostres xerradetes, expliquem les nostres coses. Hem explicat la seva, jo també, i mira, molt bé.
Molt bé, et reconforta i a tu també t'aporta com a voluntària, no?, aquest programa. Sí, sí. També té un fill que és la Mar de Maco i quan ve també parlem i mira. Doncs ja està. Doncs és l'experiència de l'Assumpció que jo veieu, eh? Us animaria a formar part, no?, les persones que tinguin una estoneta i que els hi agradi. Sí, sí, que sí, que s'hi animen i s'hi apuntin. Sí, sí, això no té preu. Molt.
Bé, doncs anem a preguntar-li a la Marissa, que avui ens obre les portes de casa seva per poder explicar en què consisteix aquest programa. I Marissa, a tu què t'aporta això de participar a l'ARAR al teu costat? Entenem que companyia i una bona estona, no?
No, no, estoy muy contenta. Es decir, ¿qué me aporta? Pues mucho. Para una persona que vive sola y no tiene con quién hablar, sino con ella misma, que ya es un poco... Ya me contesto a veces, pero bueno. Pues para mí es la salvación. Tengo una persona, tengo la suerte.
de que Encarnación es muy charlatana como yo, entonces hablamos de todo un poco, es lo que me aporta, no nada más. Cuando podemos surtir, surtimos. Si no podemos, pues nos quedamos en casa y charlamos. Sobre todo cuando llueve, si el tiempo está resbaladizo, yo por miedo, pues... Pero ella es muy amable, porque aunque le pase la hora, ella no tiene problemas. Bueno, no me pone impedimento, vamos...
I com vas rebre la proposta de participar en aquest programa d'ara al teu costat? Com et vas apuntar? No, no, jo no me apunté de nada. No me acuerdo cómo surgió. Me parece que un día me dieron el teléfono de la Ariadna. No me acuerdo, es que no me acuerdo cómo fue.
Y yo contenta, me dijo, ella, vino el Joan y ella, vinieron aquí a la casa, eso sí que me acuerdo, y me dijeron si quería participar, no tuve problema en participar, y estoy muy contenta, no sé qué quieres que te diga más. Sí, básicamente eso, con más fe al Paz. ¿No te acuerdas si es porque hace mucho tiempo que participas en este programa o qué?
No, no hace mucho tiempo, más o menos desde octubre o noviembre, una cosa así, que yo me personé en la oficina de la Arianna o la llameva. Es que no me acuerdo cómo fue el comienzo, sinceramente. Y nada más, y estoy contenta desde el primer momento. Tengo esto, voy a memoria.
Estoy muy contenta también con ellos allí. Es contentísima, no tiene ni idea. Ayer no pude ir y les pedí, por favor, que me mandaran el programa, el trabajo que hacemos, y lo dejaron en la farmacia porque he estado enferma unos días y todo perfecto. Domingo es encantador, también el de la memoria.
Un taller de memòria que també vam conèixer, vam anar allà personalment, i ahí se fan exercicios molt divertits també, no? Divertíssim. Mira, hi tinc el prospect de la setmana que veig, ho tinc preparat, que me l'han traig a la farmàcia. Molt contenta, sí. Jo estic molt contenta.
Con todo son encantadores. Allí en la memoria, bueno, las dos personas que tenemos ahora, que es el domingo y ¿cómo se llama? Y Sofía. Y Sofía. Bueno, la Sofía es en Nueva Masia. Aquello ya...
Muy contenta con todos. Y a ellos dos, porque no los conozco tanto, pero estoy muy contenta también. Ajá. Entonces, si vayamos aquí a las deuras, que te da la memoria. Y también vemos unos cuantos libros. Claro, tienes la biblioteca cerquita y eso también. Lo he estado explicando, que como estoy criada en el extranjero, pues no tengo ni la primaria del país ni la secundaria tampoco. Entonces, la primaria es francesa y la secundaria es venezolana.
Entonces, pues eso, ahora tengo que estar... Conozco de la península porque he viajado aquí y la historia es un poquito más complicada porque la del país donde yo he estudiado no tiene nada que ver con el siglo XIII, ni XII, ni X. Y bueno, estoy dándome ahora a la edad de...
A la edad de mayor, pues mira, estoy adaptando. Eres cosmopolita, Marisa. Un poquito sí. Un poquito sí, porque... A ver, desde los seis años... Yo soy madrileña, de padres madrileños, pero de descendencia toledana...
Amo a Toledo muchísimo. Bueno, el pueblo de donde es mi familia, mis abuelos y tal. ¿Qué pueblo es? Noblejas. No lo conocerán tanto, pero Ocaña sí, porque Ocaña es muy conocida debido a todos los problemas que tuvo.
Y entonces, bueno, ¿por qué íbamos por aquí? Porque te preguntaba, eso que eres muy cosmopolita y me explicabas que eres toledana y madrileña. Soy madrileña, pero con Toledo. Y luego estoy criada, a los seis años me sacaron de Madrid, me llevaron al Marrocos francés, mi primera lengua fue francesa.
Y luego a los 12 años tuvimos que salir del Marruecos porque tenían la Guerra de la Independencia en los años 50. Y entonces mi padre era fontanero y dijo que no se quedaba aquí. En ese momento había un poco de hambre. Y se fue a Venezuela. Y al año de estar allí se llevó a mi madre y a mí.
Y como él era muy buen trabajador, porque era fontanero, pero era un manitas, pues le hicieron funcionario. Y entonces tuvieron que hacerle venezolano precisamente porque fue funcionario. Como estaba casado legalmente con mi madre y yo era menor de edad, pues todos venezolanos. Ahora tenemos la nacionalidad hispano-venezolana. Doble pasaporte, pues.
Sí, bueno, el de Venezuela, desgraciadamente, no sirve de mucho, pero bueno, eso es otra historia que no vamos a tocar ahora porque no se debe, según lo que sea, no se debe tocar. Doncs és el seu recorregut vital, el seu trajecte, i això perquè ens cridava l'atenció que té aquí, volums de la història d'Espanya, té sobre Isabel II. Bueno, lo de España no le he de mandar yo,
Pero como va incluido la historia de Isabel, la guerra carlistas sí me interesa. Tengo tres. Isabel II, las guerras carlistas y España, no sé por qué lo de España. Pero bueno, abajo he leído que es la España durante el reinado de Isabel II, que nadie sabía que era España, pero bueno. Tal cual, ¿eh? No, no, es que era Cataluña.
No nos vamos a engañar. Ay, no puedo hablar de esto. Pues vamos a hablar de lo que hablas con Asunción normalmente, porque pateo la charrada de qué. De nuestros hijos, ella tiene unos hijos encantadores y el mío está divorciándose, o se ha divorciado y está un poco así para allá, para acá, pero bueno, bien. Ella tiene tres y yo tengo uno aquí y otro en Venezuela.
I t'acompanya aquí a casa teva, aneu a baranar por ahí, porque esto de la merienda es como muy importante, no? En las vostres trobades, de vegades sí que aneu a passejar, no? Quan deies, eh, si no ha plogut o així... No, y además he tenido tratamiento... Sí, estem molt de temps aquí a casa posades, eh, és ara quan comencem a sortir.
Cuando empecé a andar y ya me acompañó porque el, ¿cómo se le llama esto? El traumatólogo. No, no es traumatólogo. Sí, está un poquito así. Para llegar allí las aceras están, bueno, aquí en Tarragona, en Torre de Embarra no hay aceras mal hechas. Son los ciudadanos, no sabemos caminar. Qué desastre. Otra historia.
Sí, porque yo me meto en unas camisas y voy a salir presa de esto. Hablar de esto no se debe. Bueno, a lo que íbamos. No, se puede hablar de todo. Hay aceras que no están bien practicables, pues aquí queda dicho. Perdona, ninguna. Yo te lo digo ahora porque tengo dificultad, tengo un 65% de inmovilidad.
Y es imposible ir por la calle. Aquí hoy he ido a la biblioteca y he tropezado dos veces porque los baldosineses están... En fin, que son cosas que pasan y se ve que pagamos poco impuesto. Se dice porque a lo mejor lo escuchan o lo podemos comunicar aquí en Pertoque y que revisen los adoquines. Para eso estamos también.
Para recoger las quejas si conviene. No, eso, que salís a veces a pasear un poquito. El primer día que fui al masajista me acompañó ella porque yo no me atrevía porque la cera está, esa cera está infernal.
Y me acompañó ella. Luego, un día que le tocaba a mi hijo venir, porque habitualmente no está aquí, pero él vive en su casa, menos ahora que ya, como se ha divorciado, pues no está ni aquí ni allí. Entonces, un día me acompañó mi hijo, pero los demás me acompañó ella. Ahora no estoy yendo porque...
No se puede siempre. No, voy dos veces al mes, pero es suficiente. No es suficiente, es suficiente por una parte, pero por la otra no, porque cuando tienes dolores de verdad, por lo demás, pues bien. Y luego, pues no sé, vamos a merendar, hablamos sobre todo de nuestras cosas, porque como a ninguna de las dos nos gustan los chismes, somos charlatanas, que no es lo mismo que chismosas.
Ella no me habla nunca nada de aquí y yo tampoco le hablo porque tampoco lo sé. Ella nació aquí y sabe más. Pero bueno, al ser pueblo pequeño, pues todo se sabe. Y grande también. Los pueblos son todos igual.
I recomanaries aquest programa d'ara al teu costat per a la gent que està sola o que no viu amb la família? Jo sí lo recomendaría. Todas las actividades que yo hago también las recomendaría. Por ejemplo, lo de memoria es curioso.
Es curioso porque yo era entonces, ahora son muchos años, tengo 82 años, no sé si no lo sabes. Doncs mira, perquè m'ho ha dit, no et posaria 82 anys, eh, Marisa? Pues cuando los cumplí, el día que los cumplí me preguntaron cuántos años has cumplido, digo yo 84, y llego a mi casa y digo, ¿cómo has cumplido 84? ¿Estás loca? Bueno, me había equivocado.
Pues... Memòria, que està molt bé l'activitat. Jo vaig veure un dia que fèieu cançons fins i tot d'anys enrere, que a vegades us ponen música de hace muchos años o hacéis ejercicios muy variados. Lo que ponen muchos son...
Acertijos. Claro, yo no he vivido aquí. Los únicos acertijos que conozco son de cuando tenía seis o siete años que me mandaban aquí de vez en cuando. Y los conozco por... Pero cuando me ponen a interrogar... Yo siempre le digo a Domingo lo siento, pero yo no sé de lo que trata porque no tengo la experiencia en vivir aquí. Pero aparte de eso, son encantadores. Yo estoy muy contenta. Y lo que he aprendido...
Yo era muy buena en matemáticas y en física, entonces. Y ahora me he dado cuenta que yo sabía mucho de cálculo mental. Y al entrar aquí en este programa de memoria, me he dado cuenta que se me ha olvidado el cálculo mental. Hago los cálculos como todo el mundo, pero yo mentalmente, antes, automáticamente me sabía los cálculos, cualquier cosa.
No hay siete, no hay cinco, ocho y siete. Sabía automáticamente. Ahora no. Y con esto estoy aprendiendo. Los chacarrillos son los que no me entero porque hay muchas cosas que no me las sé.
Després li preguntes a l'Assumpció i l'Assumpció tu respon. Ella seguramente que sí lo sabe, ella seguramente que sí. L'ajuda sí que convé amb els deures, que bé que li han portat les activitats quan no les ha pogut fer.
Doncs és una mostra de molts dels casos perquè el programa Ara al teu costat atén moltes persones aquí a Torredambarra i nosaltres cada mes estem anant als domicilis, alguns dels usuaris vam començar aquesta sèrie de programes després d'haver anat a tots els departaments de Càritas. De fet, si entreu a l'apartat de Ràdio a la Carta,
veureu les diferents seccions i àrees de treball de Càritas a Torredembarra i ara estem fent també aquest especial del programa Ara al teu costat. Me parece que también dan idioma el catalán, ¿no?
Sí, fan diferents propostes que ara li preguntarem a l'Ariadna Jiménez també. Pregunta ella, la Marissa, si feu català. Repassem, si vols, una mica quines activitats ofereix Càritas aquí a Torredambarra.
Bueno, Caritas Torra d'Embarra abarca molts col·lectius. A part de gent gran, també fem altres coses per altra gent que tenim. I com deia la Marisa, fem grups de conversa que un voluntari ensenya a persones nouvingudes que no entenen molt bé l'idioma, el català, i llavors oferim un espai per conversar sobretot en català i aprendre la llengua.
I això és molt flexible també perquè surten al carrer. És xulo perquè no estan sempre a l'aula, sinó que van al supermercat i aprenen les fruites o les verdures. I és com, in situ, ho aprenen. Després, tot el de gent gran, que ja ho coneixem, i ara mateix estem fent això.
Molt bé, són diferents programes que podem conèixer anant a Càritas i preguntant. I ho hem dit al principi de l'entrevista, que teniu una proposta dins dels projectes de gent gran a ser organitzant una sortida. Sí, enguany fem una sortida lúdica per la gent que està participant en els projectes de gent gran de Torre d'Embarra.
I aquest any anem al Museu Pau Casals, a Sant Salvador, al Vendrell, i el que oferim és la visita guiada al museu, després fem un acte reivindicatiu pel tema dels maltractes a les persones grans, que és el 15 de juny, i les sortides del 20, i després anem a dinar al restaurant Vila Casals.
Molt bé, doncs em sembla una gran proposta. S'hi pot apuntar tots els usuaris de Càritas? A qui està adreçada i com poden apuntar-s'hi? Sí, això està adreçat pels usuaris de Càritas que participen en algun projecte, ja sigui memòria, minoritats, bon dia, acompanyaments...
i els voluntaris els diuen que volen venir a l'excursió, els apuntem i ja està. Molt bé, doncs aprofitant que tots els empadronats a Torredembarra tenim l'entrada gratuïta al Museu Pau Casals, em sembla una bona proposta de donar a conèixer aquest lloc tan especial i emblemàtic.
I alhora això, una sortida per fer germanor, perquè es coneguin entre ells, perquè és molt important també socialitzar, sobretot amb molts d'aquests usuaris que tenen la companyia dels voluntaris de Càritas i de vegades poc més.
Bé, és una miqueta un espai per... Bé, oferim aquest espai perquè es relacionin. També sortim una miqueta de la zona de confort. I és molt xulo, la veritat, perquè estan tots supercontents. Entre ells també es relacionen molt. I mira, és un dia diferent.
Molt bé, doncs un dia per sortida de la rutina, aquesta sortida lúdica dels projectes de la gent gran que organitza Càritas a Torre d'Embarra. Doncs no sé si voleu afegir res més. Nosaltres estem molt contents d'haver...
ha vingut aquí a casa de la Marissa amb l'Assumpción que l'acompanya dins d'aquest programa de voluntariat i ens deia l'Assumpción recomanar l'experiència perquè per un parell d'oretes també reconfortant això, ser útils i ser un punt important també en la vida de molts dels veïns i veïnes d'aquí de Torredambarra.
Marisa, gràcies per abrir-nos les puertas de tu casa. T'hem portat la ràdio a casa. I també estem fent imatge, perquè això ho podreu veure a les xarxes socials. I quan dèiem que la Marisa... Perquè m'ha dit que té 82 anys, 84, perquè ella mateixa...
Els hi va dir, als de memòria, que tenia més anys. Si la veieu guapíssima, com nosaltres us l'estem mostrant, a través d'Instagram d'Ona la Torra. Bueno, que no sé si tienen lo que ver, porque la Ariana es la que lo sabe. Estuvieron unos técnicos
al grup de memòria a ensenyar a la gent com a manejar el mòbil. Estaven molt contentes tots. Estaven allà donant una xerra. Molt bé. Doncs nosaltres te vamos a passar un enlace pel mòbil o li passarem al Joan Esteva que sempre ens fa d'enllaç perquè us...
ensenyi com escoltar aquest programa a la carta i compartir-ho amb els amics, amb familiars, amb qui vulgueu. Moltes gràcies per fer possible aquest espai, gràcies al Joan Esteve que sempre ens facilita la feina i ens ajuda en la producció de l'espai.
Que vagi molt bé. I mira, com soms veïns, un dia, si vols, te vienes tu a veure-nos a nosaltres, Marisa. Sí, ja he ido dues vegades. Antes cantava en el coro del pueblo. I he ido dues vegades, però, clar, el...
Doncs, apa, quan tinguis ganes, treus el cap per allà i ens saludes i, mira, compartim una estoneta. ¿Cómo te llamas tú? Yo me llamo Raquel. Raquel. Encantada, Marissa. Igualmente. Fins la pròxima. Doncs gràcies també a l'Assumpción i a l'Adriadna per haver-nos acompanyat. Que vagi molt i molt bé.
El Joan sempre, sempre li agraïm perquè sempre és qui hi ha darrere d'aquests programes. Todas mujeres el pobre hombre ahí solo. Però ell sempre content de formar part també d'aquest programa. Doncs gràcies, que vagi molt bé.
Sintonitzes Ona La Torre, 107.0 FM i ona-latorre.cat. Ona La Torre, la ràdio de Torredembarra, la teva ràdio de proximitat. Tu companyia de telefonia en Torredembarra és EGM Telecom.
Bona nit. Bona nit.
Para más información entra en egmtelecom.com o llámanos al 611 527 377. 611 527 377. EGM Telecom, tu compañía de telefonía de proximidad.
De tant en tant, a la gent de la ràdio ja ens agrada sortir de la peixera, anar més enllà de les parets de l'estudi. I avui fem una nova edició del programa Ara al teu costat, que és aquesta iniciativa de Càritas Torre d'en Barra, que duen a terme amb una sèrie de persones usuàries que reben la visita de voluntaris que els fan companyia...
I avui ens fa molt de goig perquè ens obre les portes de casa seva un oient de fa molts anys que moltes vegades ha trucat i ha intervingut als directes d'Ona la Torra. És la Carmen Flores. Carmen, moltes gràcies per deixar-nos entrar a casa teva. De res, dona. Encantada.
Avui conversarem amb la Carmen i també amb la Maria Montesinos, que ella és la persona voluntària que l'havia visitat de tant en tant, oi que sí, Maria? Sí, sí. La acompaño dos veces por semana, vamos a donde ella le apetece, caminamos, nos sentamos, charramos con la gente del pueblo, porque ella conoce a mucha gente, y muy bien, yo estoy muy contenta con ella, la verdad. Es una persona muy abierta, es agradable, vamos. Buenas.
Recordem que aquest és un programa que consisteix a fer un acompanyament a les persones que ho sol·liciten, que bàsicament acostuma a ser gent gran o gent que passa moltes hores sola, i Carmen, en aquest sentit, et deixes acompanyar, no?
Doncs sí, m'ha costat molt, però al final dic, bé, no vull ser pesadeta, diré que sí. I ens n'anem totes dues, ja et dic, aprofitem si haig de comprar alguna coseta, i si cada dimarts i dijous sortim a passejar. Molt bé. És una iniciativa que et van insistir, per tant no ho vas demanar tu. Qui t'ho va proposar? El Joan. El Joan, és el que trucava sempre. Molt bé.
el Joan Esteve de Càritas, que és la persona que tira del carro moltes vegades. I això entenc que és perquè eres usuària del programa Bon Dia, que és aquest que et truquen cada dia? Sí, sí. Ara mateix, quan vosaltres trucaveu al timbre, m'estava trucant el telèfon, sí, sí. Molt bé.
Recordem que és un programa en què va ser rebent trucades, sobretot als matins. Cada dia, cada dia em truquen. Si algun dia... Mira, ara he d'anar sempre amb el telèfon penjadet, perquè si no, no el sento segons on estic. Ara, si estic al bany, no. Si estic al quarto de bany, no l'agafo, perquè tampoc no podria contestar. Doncs no, no l'agafo, però em truquen cada dia. Sí, sí, sí. Molt bé.
I bàsicament és per preguntar-te com estàs i va tot bé. Ara ja ens hem fet amics amb els que truquen. No els coneixem, però ens hem fet amics, em truquen, em diuen el nom i de seguida. Ara mateix era l'Enriqueta la que m'ha trucat. I mira, molt agradable perquè la conec també. Ara els altres no sé qui són. Em diuen el nom, però no sé qui són.
Pregunten això, a veure si estàs bé i tot en ordre. Mira, em donen conversa, a vegades sí, a vegades em donen conversa, o soc jo la que els hi dona, però cada dia els dic el mateix, estic bé, bé, diem que bé, perquè altres estan pitjors que jo.
Doncs la Carmen, clar, com és usuària del programa Bon Dia, allà va ser que et van dir, no voldries també formar part d'aquest programa d'ara al teu costat? Clar, com ets molt autònoma i tu ho vas fent, vas dir, ah, potser no cal. No, a veure, jo fins ara anava bé, però ara cada dia vaig una miqueta més... més ranca, perquè el doloret hi és. I cada dia, doncs, l'agafadeta del braç d'ella...
Doncs anem a donar mitja volta. No la fem massa llarga perquè no puc ja. He d'anar amb bastó també, però bueno.
Anem fent. Molt bé, ja està bé de sortir una miqueta de casa i en aquest sentit, Maria, és important, no?, perquè si no ets conscient que potser gairebé no sortiria de casa ella. Jo crec que no, no, perquè ella, el que ella diu, necessita el brazo d'una persona. Ella va més segura, sí, saps?
Y le va bien, como yo le digo, sal, mientras salgas de casa, pues todo va bien, porque quedarse en casa tampoco no... Y tiene que dar gracias que puede salir cada día, porque hay mucha gente que la verdad no puede salir, ¿no? Y ella pues va contenta y yo también, la verdad. Se venim molt, ¿eh? Tenim molta conversa de variació, de tot, de tot, parlem. Sí, es que se puede hablar de todo con ella, la verdad.