Fem salut, el programa on parlem de temes de salut amb professionals de l'Hospital de Mollet i de l'Institut Català de la Salut. Fem salut, cada setmana a la teva emissora.
Benvinguts a Les Portes de Troia, el teu programa d'història de la xarxa. Una finestra oberta per descobrir altres civilitzacions i cultures i els cops amagats dels personatges i els fets que han marcat un abans i un després en la seva generació. Amb Alberto Retxe, Sergio Rodríguez i Albert Abril, t'esperem a Les Portes de Troia. Escolta'ns a la teva ràdio de proximitat.
Fem Salut, un programa de Ràdio Mollet per a la xarxa de comunicació local.
Benvingudes i benvinguts al programa Fem Salut. En el dia d'avui parlarem de malalties de la tiroide. Per explicar-vos què és la tiroide i quines són aquestes malalties associades, ens acompanya la CAP Clínic d'Endocrinologia i Nutrició de la Fundació Sanitària Mollet de l'Hospital Universitari de Mollet del Vallès. És la doctora Sandra Chicharro, aquí donem la benvinguda. Molt bon dia, bona tarda.
Moltes gràcies per convidar-me, bona tarda. Anem a parlar precisament de la tiroide i jo m'agradaria començar parlant que precisament normalment la majoria de problemes de la tiroide sembla ser que tenen tractament i bon pronòstic, és a dir, que ens agrada jo començar amb bones notícies. És així? Sí, és així. És molt fàcil de detectar i a més a més fàcil de tractar en general.
Així que és bo conèixer si tenim malalties del tiroides perquè tenim fàcil solució, en general. Anem a explicar, la tiroides és una glàndula, no? Tots s'associem amb el coll. Sí, és una glàndula molt petita que té forma com de papallona, que està situada al coll, a la part baixa del coll.
i el que fa és controlar el nostre metabolismo, controlar la despesa energètica, és el termostat del nostre organisme, controla la freqüència cardíaca i també la nostra energia en el nostre dia a dia. Això és el que fa bàsicament la tiroides. Explica't així una mica.
Sí, sí, sí. El que ens interessa és això, que ho entenguem tots. Estava pensant que per ser petita, doni-do la feina que fa. Sí, sí, sí. No? És una glàndula, trobo allò molt eficaç, molt productiva. És a dir, quan tenim una afectació de tiroides, quins símptomes notem?
Depèn del tipus d'afectació. Si és una afectació amb el funcionament, és a dir, que funciona de més o de menys, el que notarem és bàsicament cansament o nerviosisme o com que estem més lents. Depèn de si funciona més o de menys.
En canvi, si l'afectació del tiroides és un nòdul, el que podem notar és un bulto al coll, que de vegades, si és molt gran, fins i tot ens pot arribar a costar d'empassar. Depèn del tipus de problema, donarà un símptoma o un altre. De fet, nosaltres hem sentit a parlar del hipertiroidisme i del hipotiroidisme, no? M'imagino que es refereixen a això la doctora Chicharro. Sí, sí.
L'hipotiroïdisme és quan el tiroides funciona de forma lenta i el que dona bàsicament és cansament, restrenyiment, un cert augment del pes. És com si ens faltessin piles, anem com més lents.
En canvi, l'hipertiroidisme és el metabolismo accelerat, funciona de més la glàndula i el que fa són símptomes de nerviosisme, de palpitacions, com que anem accelerats i perdo de pes, és a dir, el contrari de l'hipotiroidisme.
I què és el que provoca que aquesta glàndula funcioni de forma anormal? És a dir, que funcioni o per sota o per sobre del que hauria de ser la seva activitat normal?
Poden haver-hi diverses causes, però el més freqüent són malalties autoimmunes, que això vol dir que hi ha uns anticossos i aquests anticossos el que fan és inflamar la glàndula tiroides. I aquesta inflamació pot fer que funcioni de més o que funcioni de menys. Quan funciona de menys, habitualment és el que se'n diu una tiroiditis de Hashimoto, l'hipotiroidisme,
I quan funciona de més, normalment se'm diu una malaltia de Graves, que és l'hipertiroidisme. I per què tenen aquests noms tan curiosos? Nosaltres hem vist que hi havia i no sabíem allò ben bé, si és els científics que ho van descobrir. Ho van descriure japonesos i van donar aquests noms. Ahà, molt bé. I llavors...
No sé si es dona més entre dones o homes o en una etapa allò concreta de la vida. És a dir, no sé si aquesta glàndula en infants funciona malament o no. Pot afectar a qualsevol edat i tant a dones com a homes. Però sí que és veritat que és molt més freqüent en dones...
i habitualment en gent jove i hi ha moments puntuals de la vida que solen aparèixer més freqüentment en dones joves sobretot en l'edat gestacional i l'hipertiroidisme
Habitualment pot haver-hi un desencadenant, que sol ser una situació d'estrès, i això fa que es desencadeni la malaltia. No sé si hi ha també alguna mena de component genètic, és a dir, si la teva mare, el teu pare, algun familiar ha patit de tiroides. Sí, és freqüent que hi hagi antecedents familiars de problemes de tiroides, tant d'hiper com d'hipo. Quan hi ha un nòdul, clar...
Dels símptomes que hem descrit, doncs m'imagino que tots preocupen, però quan en notes un volto, doncs hi ha una preocupació, no?, allò com a afegida. Sí, de totes maneres...
Hi ha una preocupació i, òbviament, s'ha de valorar i s'ha d'estudiar, però sí que és veritat que la malaltia nodular del tiroides sol ser una malaltia força indolent, és a dir, la majoria dels nòduls són totalment benignes.
Quan dic la majoria, estic parlant d'un 90%. Dels nòduls que trobem a la tiroides són benignes. I el 10% que són malignes, habitualment, tenen un molt bon pronòstic. És a dir, que operant i fent algun altre tipus de tractament com radio ioda, normalment la malaltia és cura. És a dir, que en el pitjor dels casos és una malaltia curable.
Quan parlem allò que no són benignes, aquests nóduls, ens estem referint allò a una neoplasia de tiroides, és a dir, a un tumor o a un càncer de tiroides? Sí, a un càncer de tiroides. Però ja dic, de tots els nóduls són els menys freqüents i tot i així tenen un bon pronòstic.
Anem a parlar jo de quines són les proves que ens faran, si ens passa alguna d'aquestes situacions, ja sigui nòduls, ja sigui hipo, ja sigui hipertiroidisme, quines proves seran les que acabaran facilitant aquest diagnòstic. De fet, la doctora Xeixarro ens deia en començar, és fàcil de diagnòsticar, no? Sí, quan estem parlant que sospitem un hipo o un hipertiroidisme,
el que hem de fer és una analítica, una analítica amb una funció tiroidea bàsica i uns anticossos per valorar. I amb això en tenim prou per diagnosticar la malaltia, no cal fer més proves. Si sospitem que hi ha nòduls, llavors sí que hem de fer l'analítica i a més a més una ecografia, que és la prova estàndard per diagnosticar aquest tipus de problemes. Si trobem nòduls i
pensem que els hem de punxar perquè són sospitosos o tenen un tamany suficient, llavors el que fem és fer una punció per fer una citologia i analitzar aquest nòdul. Una vegada allò ha estat diagnosticat, quin tractament té? És a dir, passa per cirurgia, nosaltres hem vist allò persones que han estat operades de tiroides, o prèviament hi ha un tractament farmacològic...
Si són nòduls, parlem ara de nòduls. Parlem de nòduls. Si són nòduls benignes, normalment el que fem és seguiment. Un seguiment d'ecogràfic cada un, dos anys, que cada vegada, si estan estables, anem allargant més. Si és un nòdul maligne, s'ha d'operar, és fer una tiroidectomia, habitualment una tiroidectomia total, que vol dir...
treure tot el tiroides i hem de prendre medicació que substitueix la funció del tiroides, que és una medicació senzilla, la de l'hipotiroidisme. És a dir, que sense aquesta glàndula es pot viure? Es pot viure amb medicació, però es pot viure i fer una vida totalment normal.
Quan deia jo, quan el nòdul sabem que és benigne i el tenim controlat, en principi, encara que sigui benigne, s'hi creix, llavors igual que es planteja la cirurgia, perquè pot arribar això, el que dèiem, per empassar els almenys...
que hi ha o bé molts nòduls o bé que aquests nòduls creixen d'un tamany considerable, a partir de 3-4 centímetres, llavors comencem a plantejar-nos la intervenció quirúrgica. En aquests casos, com que és malaltia benigna, ens podem plantejar no de treure tota la tiroides, sinó de vegades ens plantegem de treure només una part de la tiroides.
Ha comentat la doctora, i clar, una vegada fem l'estirpació de la tiroide, de la glàndula, fem allò, tractament farmacològic com a l'hipotiroidisme. Entenem allò que quan el que es detecta és que la glàndula funciona per sota de l'habitual, el que es fa és facilitar aquesta medicació? Exacte. L'hipotiroidisme, la glàndula no està funcionant prou bé.
I llavors no està fabricant prou hormona tiroïdea. Llavors el que fem és amb una pastilla substituir aquesta hormona tiroïdea. I és el que fem quan hi ha hipotiroidisme. Tant perquè la glàndula no funciona com quan decidim treure la tiroides i llavors posem aquesta medicació. La medicació és exactament la mateixa. I és una medicació crònica?
És una medicació crònica. És a dir, una persona diagnosticada de tiroides, de per vida, haurà d'estar medicada? Sí. Quan tenim un hipotiroidisme, habitualment això no es reverteix i hem de fer el tractament de per vida. Afortunadament, és una medicació que no dona efectes secundaris, perquè és la pròpia hormona que el nostre organisme no fabrica, i...
Sí que és veritat que s'ha de fer de per vida, però és una pastilla al dia, fàcil de controlar i fàcil d'ajustar la dosi habitualment. I quan parlem d'hipertiroidisme, també s'ha de fer un tractament farmacològic, allò per reduir aquest excés de treball que fa la glàndula, sí? Exacte, el que es fa és donar una medicació que el que fa és frenar aquesta tiroides.
Habitualment donem medicació durant un temps, però de vegades hi ha pacients que no s'acaben de controlar bé amb aquesta medicació que donem per frenar la tiroides i llavors ens hem de plantejar tractaments una mica més definitius, que sol ser o fer radio ioda, que el radio ioda el que fa és cremar la tiroides perquè deixi de funcionar,
O bé fem cirurgia, traiem la tiroides i llavors acabem donant la medicació per l'hipotiroidisme que nosaltres mateixos hem provocat. Tot i que sembli una mica contradictori,
Per la nostra salut és millor l'hipotiroïdisme i substituir que no tenir un hipertiroïdisme que no acabem de controlar del tot bé. I el radio ioda, clar, quan sents ràdio, ràpidament allò associes a allò radioteràpia. Vindries a una cosa similar? No.
El nom sona molt malament, però no és exactament el mateix. De fet, el radiodes és un tractament molt senzill. És veritat que és una medicació radioactiva, però que és una medicació molt segura, no cal l'ingrés...
No dona pràcticament efectes secundaris i es tolera molt bé. És un tractament molt senzill. No, no és una radioterapia. No té res a veure. Ioda, aquesta paraula. Sovint allò quan vas a comprar sobretot sal, no? Posa sal iodada.
És important el ioda per al funcionament d'aquesta glàndula? Sí, és important prendre suficient ioda perquè funcioni bé la glàndula tiroides. El ioda habitualment està en la sal iodada, en tots els productes del mar, peix, marisc, i també en la llet. I és important que prenen suficient aquests aliments.
Únicament hem de tenir precaució en els malalts amb hipertiroidisme, que quan tenen hipertiroidisme i la glàndula està funcionant més del compte, en aquest cas sí que no ens interessa que a més a més afegim ioda, perquè encara estimulem més la tiroides. És a dir, en general tothom hem de prendre suficient ioda, i en l'hipotiroidisme també,
Menys en cas que tinguem hipertiroidisme. En aquests casos sí que hem d'intentar evitar el ioda. Llavors, en principi, la població general, si hem d'anar a comprar, és millor que comprem allò sal iodada que no? Sí. És més recomanable. En general hem de prendre sal iodada.
Tenim entès que de vegades passa desapercebuda els problemes de tiroides. Per què passa desapercebuda? Perquè tots trobem explicacions, potser porto una època d'estrès, estic perdent pes i no... O al contrari, picotejo més i per tant m'estic encreixent i sí, estic cansada, però no sé...
Perquè són símptomes, en general, els símptomes que dona la patologia tiroïdia són símptomes molt inespecífics. És a dir, que hi ha moltes malalties que poden donar aquests símptomes. El cansament és una cosa molt freqüent i que pot ser per moltes coses, pel mateix estrès, simplement. Llavors, de vegades pot passar desapercebuda.
Es pot prevenir d'alguna manera? És a dir, ara, per exemple, dèiem, la ingesta d'allò que és important, no sé si podem prevenir allò d'acabar desenvolupant que aquesta glàndula funcioni de forma irregular. Prevenir del tot no. Impossible. No.
Perquè hi ha, el que dèiem abans, hi ha factors genètics, hi ha aquests anticossos, que això a dia d'avui no sabem com controlar aquests anticossos. Per tant, no hi ha una manera, una alimentació en concret, una forma de vida que pugui prevenir això.
En tot cas, entenem allò que dieta mediterrani... Una dieta saludable, això està clar, però no tenim eines per poder evitar-ho, realment. Dèiem en un moment de la conversa que potser sí que hi ha col·lectius, no sé si alguna persona, ara que estigui escoltant la conversa, digui, escolta'm, doncs potser sí que ho parlo amb el meu metge, la meva metgessa de família...
que em faci una analítica perquè puc sospitar que tinc problemes de tiroides. No sé quins serien aquests col·lectius, aquestes persones. Hem parlat, per exemple, si tens una malaltia immunitària. Sí, hi ha col·lectius que sí que és important tenir clar com està funcionant el tiroides i que estigui bé,
Normalment, dones que volen quedar-se embarassades és important que la tiroides estigui funcionant bé. Quan hi ha malalties autoimmunes també és important detectar si hi ha alguna malaltia de tiroides.
A la menopàusia també és un moment freqüent que es desenvolupi l'hipotiroidisme, és a dir, hi ha moments en concret que és més probable que hi hagi un problema de tiroides i, òbviament, si tenim símptomes que no trobem explicació,
Més enllà d'una situació d'estrès puntual, si veiem que el cansament, la pèrdua de pes, no trobem explicació, llavors s'ha de valorar la funció del tiroides. Dèiem allò que aquesta glàndula pot funcionar de forma irregular en qualsevol moment, en qualsevol etapa de la vida en infants, però no és tan freqüent o sí? No.
Pot passar, és a dir, hi ha nens que poden tenir malaltia del tiroides, però no és el més habitual. Habitualment comença més en dones joves, 20-25 anys, és l'edat més freqüent que aparegui.
De fet, la conversa l'hem iniciat amb un missatge de tranquil·litat. Ens agradaria tornar a recuperar aquest missatge de tranquil·litat. De fet, la doctora Sandra Chicharro, que recordem és cap clínic d'endocrinologia i nutrició a la Fundació Sanitària Mollet, ens comentava...
bé, una vegada detectat té una solució, la veritat és que és molt eficaç. Sí, es pot tractar bé i una vegada tractat el problema podem fer una vida totalment normal i aquests símptomes normalment desapareixen.
Podem trigar diverses setmanes a desaparèixer, però un cop està tot estable i tot controlat, els símptomes desapareixen i podem fer una vida totalment normal. No sé si després requereix controls mèdics, perquè potser sí que és veritat que en un moment donat se t'ajusta la medicació, però...
davant d'una situació que comentàvem, per exemple, d'estrès, això es pot descontrolar? Sí, normalment fem controls. En l'hipertiroidisme els fem més seguits perquè hi ha més alt i baixos. En l'hipotiroidisme pot ser, inclús un cop a l'any pot ser suficient si està tot estable, però sí, hem de fer un seguiment.
La persona que pateix una d'aquestes noies, sigui por hiper, s'ho nota? És a dir, et notes allò que m'estic accelerant, alguna cosa m'està passant, o al contrari, vaig jo com més lent, o estic guanyant pes, no sé... Sí, moltes vegades els mateixos malalts t'ho expliquen, quan es descontrola una mica, els mateixos ho noten. Llavors...
ens avisen i fem l'analítica per valorar i acabar d'ajustar el tractament. Moltes vegades ells mateixos ho noten. Com que ja saben els símptomes, ràpidament ho detecten.
No sé si podríem dir que les malalties associades a la tiroide són malalties d'aquestes silencioses, que no es visibilitzen tant, no? I que potser hi ha més persones afectades de les que tenen vostès xifres, no? De les persones que arriben a consulta.
De vegades pot haver-hi casos que no es detecten, però afortunadament en els últims anys, com que hi ha un fàcil accés a les analítiques de tiroides, és veritat que les detectem a temps. No és una cosa que no ho detectem. Habitualment, si la persona consulta, habitualment es detecta de forma relativament ràpid, sobretot en els últims anys.
Potser sí que abans no es coneixia tant, però ara sí. Perquè en una analítica normal, allò quan dius analítica un cop l'any, que tothom ens l'haurien de fer, revisió mèdica, es tenen en compte aquests paràmetres o si no hi ha sospita no es demanen? En una analítica de rutina no es demana,
Però si mínimament comentem amb algun símptoma de palpitacions o problemes amb el pes o cansament, normalment es demana la funció del tiroides de forma habitual.
Aquests serien els tres factors més destacats i suposo que també, potser, si hi ha aquesta indagació de dir que hi ha antecedents familiars, llavors hi ha... Amb més motiu.
El missatge, però tornem a recordar, és de missatge tranquil·litzador, que a aquelles persones que els sigui diagnosticada, tens una malaltia associada a la tiroides, que ningú es posi nerviós, no passa res. No passa res. S'ha de valorar, s'ha de tractar, i és important que ho tractem i no ho deixem.
però té solució. I a més el que ha comentat, que és una medicació que és inocua, és a dir, inocua en el sentit que no fa mal, que habitualment les persones acostumem a dir, clar, m'arreglen això i...
I ho passo malament per una altra. No, la medicació en si no té efectes secundaris. És més que res el fet d'haver de prendre una pastilla de forma crònica. Tothom ens agradaria no haver de prendre res, però efectes secundaris no en té la medicació. I contraindicacions?
alguna persona que sigui allò diagnosticada i que aquella medicació no la pugui prendre? Per X motius o no? No. Tothom pot prendre la hormona. L'únic que de vegades hi ha determinades marques comercials que poden portar excipients o, per exemple, lactosa, i llavors, si hi ha intolerància a la lactosa, hem de buscar una altra alternativa.
Però no és per un problema per la levotiroxina en si, que és la medicació, sinó pels excipients que porten i llavors hem de buscar un altre o fer un preparat a farmàcia que l'hi facin específicament. Però a l'hormona en si no ha d'haver-hi cap problema. A més, fantàstic que hi hagi alternativa, si hi ha aquesta alergia, aquesta intolerància, que puguem fins i tot fer la medicació a mida. Això és fantàstic. Sí, exacte.
Doctora Sandra Chicharro, li agraïm moltíssim que ens hagi acompanyat, que ens hagi parlat d'aquesta malaltia, que potser no se sent tant a parlar com d'altres, però que, evidentment, aquelles persones que s'hi troben no deixen. Jo, quan et diuen un diagnòstic, sempre et provoca un neguit.
Però que alhora hem començat amb aquest missatge tranquil·litzador de dir, sí, és crònica, no? Tant hipo com hiper, és crònica, no? L'hiper es pot curar. L'hipertiroidisme es pot arribar a curar. L'hipo normalment no.
Però l'hipertiroidisme de vegades es pot arribar a curar. No sempre, però de vegades sí. Vaja, tenim jo missatges esperançadors en totes línies. Com deia, moltíssimes gràcies per haver-nos acompanyat. Fins una altra ocasió. Que vagi molt bé. Gràcies a vosaltres.
Per donar esperança a qui més ho necessita. Per la solidaritat i el compromís. Per acompanyar-nos cada dia amb la teva generositat. Pel suport que ens has donat aquest any. Gràcies. Càritas. Cada gest compta.
Ets més de platja, llibre i solet? De cafeteria, llibre i cruçant? O de sofà, llibre i manta? Sigui quin sigui el teu pla, la lectura sempre és una bona idea. Llegir per viure, per aprendre, per desconnectar, llegir per plaer.
La lectura és per a tothom i ens acompanya al llarg de tota la vida. Envoltem-nos de llibres i viurem millor. Llegi, al centre dels teus plans. Pla Nacional del Llibre i la Lectura. Generalitat de Catalunya. Sempre en avant. Sintonitzes Ona la Torre. 107.0 FM i onaguiolatorre.cat En sèrie.
Totes les novetats 2.0 a la teva plataforma digital.
Molt benvinguts a l'Ensèrie en una setmana de rebombori en el món de l'estreaming per la possible compra de Warner per part de Netflix i el gir de guió amb la contraoferta de Paramount. Però més enllà de la incertesa de què passarà amb HBO, que ara mateix pertany a Warner, la cartellera va plena d'estrenes. Així que, com sempre, comencem el repàs.
I ho fem des d'aquest dilluns, Sky Showtime, arriba la segona temporada de Verònica. La nova temporada continua centrant-se en el personatge de Verònica Green, que segueix enfrontant-se amb els fantasmes del passat i les seves misterioses visions. La protagonista està impacient per recuperar la seva feina a la policia i desitjant que tot torni a la normalitat.
Però un obscur assassinat ho trastocarà tot. Des d'aquest dimarts afilmin i arriba de com...
La sèrie explica la veritat sobre el més gran atracament armat de la història del Regne Unit. El thriller detalla com el 1983 sis homes van aconseguir robar 6.800 lingots d'or valorats en 26 milions de lliures.
Més propostes de dimarts a Netflix i trobem la segona temporada de La Paz de Marsella. Mentre un narcotraficant intenta apoderar-se de Marsella, un capità de la policia i el seu temerari equip li donen la benvinguda a una nova recluta que té els seus propis objectius. Som el nostre territori, som el TNX.
L'equip s'enfronta en aquesta segona entrega amb més perills que mai havien vist. Des de dimecres, AMC Plus hi arriba, Reykjavik fusion.
La sèrie segueix a un xef de gran talent que surt de presó després de ser acusat d'incendiar el seu antic restaurant. A partir d'aquí lluitarà per reconstruir la seva vida, recuperar la custòdia dels seus fills i el respecte de la seva exesposa, a qui encara estima. La sèrie és una barreja de temes entre l'alta cuina i el crim organitzat a la capital islandesa.