Una setmana més, benvinguts a la dansa catalana.
Programa de cultura i informació sardanista produït per Ràdio Palamós, també per les emissores de la xarxa de comunicació local. Dirigint i presentant en una setmana més, en Joan Teixidor. Comencem amb el que els hem preparat per aquesta setmana.
Començarem amb una sardana referent al Nadal. En els nostres compositors parlarem de Mili Joannals, de Josep Gispert i de Jaume Ventura Tort. Continuarem amb una cançó, en principi molt fora de la nostra música, una dedicatòria, una sardana de col·lecció... I acabarem amb tota la informació. Ja estem al desembre, el mes de Nadal, i per aquest motiu començarem cada programa amb alguna sardana referent.
Com aquesta desconeguda d'Enric Sunyer, titulada... La sardana de Nadal.
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Hem començat a escoltar la sardana d'Enric Sunyer, la sardana de Nadal, interpretada per la copla principal de l'abisbal. Anem per als nostres compositors. Comencem recordant el palaforgellenc Emili Joanals Roquer, del que dimarts es compliran 97 anys del naixement.
Emili Journals naixia a Palafrugell el 9 de desembre de 1928.
Als dos anys, la família es trasllada a Arbúcies i més tard a Sabadell, fins al 1936, que en entrar al seu par a la principal de l'abisbal com a primer fiscorna, es traslladen a l'abisbal, fins a acabar la guerra, per retornar definitivament a Palà-Frugell. De ben petit, als 5 o 6 anys, comença els estudis de solfeig amb el seu pare, el fiscornaire alliberat Jornals. L'any 1940, Palà-Frugell va a classes de solfeig amb el mestre Frederic Sirés. Més tard, es desplaçava a Girona per assistir a les classes de piano i harmonia del mestre francès civil.
Pel que fa a la trompeta, el seu instrument principal l'aprengué de la mà del seu pare i del notable instrumentista Josep Miralda. Als 15 anys comença a pujar als escenaris amb la cop l'orquestra empuritana de Verges i més tard, quan feia el servei militar a Girona, actua per espai de 3 anys a la Girona. Acabada l'etapa de la milícia, funda, juntament amb d'altres muci gironins, l'orquestra Meravella, on s'hi estarà 5 temporades.
El 1955 entra l'orquestra tropicana i un any més tard, juntament amb el seu pare i d'altres músics, funda la cop l'orquestra Costa Brava, on, a més de tocar la trompeta, enfou el director i el representant. El 1983 decideix deixar de tocar convertint-se en el nou director fins al febrer de 1993.
Com el que respecta a la composició, va començar als 19 anys amb la sardana El meu pare. Fins la darrera, escrita el 2010 i titulada L'escala dins el cor, en va fer més de 150. Una part de la seva producció la va signar amb el pseudònim Brook Corbin. També va escriure música per esbars o la música de la manera malalt d'amor, amb lleta de Carles Casanovas. Emili Joanals, gran instrumentista i compositor, moria al seu palafrugell el 20 d'agost de 2016, quan li faltaven 4 mesos per fer els 88.
Retrocedirem fins a 1956 per escoltar una sardana de col·lecció que al mateix 56 dedicava el seu fill Xavier. I així la titulava En Xavier amb la cobla Costa Brava. Música
Gràcies.
Bona nit.
Bona nit.
Fins demà!
Bona nit.
Hem escoltat en Xavier, de Mili Journals, interpretada per la Copla Costa Brava de 1956. Continuem els nostres compositors felicitant Josep Gispert Vila, que avui en compleix 75 rodons. Moltes felicitats. Doncs aquesta instrumentista de tenor a flauta, flautí, saxo, Josep Gispert, naixia a Púbol el 6 de desembre de 1950.
Fa començar els estudis de solfeig i tenora amb el mestre Jaume Punsetí de l'Abisbal i més endavant al Conservatori SAC al Benís de Girona, al Conservatori Superior de Liceu i a l'Escola Municipal de Música de Barcelona. Fa estudis superiors de flauta amb el prestigiós concertista Claudi Arimany i harmonia, composició i instrumentació amb Jaume Cristau.
Els estudis de tenor els perfecciona amb Ricard Viladasau. Ha format part com a primer tenora de les cobles moderna de l'Avisbal, de la principal de Llagoster i la principal de Girona, de 1971 a 1974. El 75 s'incorpora a la coble a Montgrins i el 1983 entra a la principal de l'Avisbal de la campanya tenora solista fins al febrer de 2011.
També ha estat professor de tenora, flauta, música de cambra i de coble a l'escola Conrat Saló de la Bisbal d'Empordà des de la seva fundació fins al 2015 i del Conservatori de Girona de 1985 fins al 2016. El 1993 s'inicia com a compositor amb l'ajut del seu mestre Jaume Cristau amb l'obligada de tenora captivadora. En seguir les titulades Maragassa, Besolú i la principal i l'empipadora.
Doncs de Josep Gispert escoltarem la seva primera sardana, Captivadora, amb l'adaptació per a dues tenores que en feia Francesc Assú. Principal de la Bisbal amb els solistes Ferran Miaç i Jordi Carreres, Captivadora de Josep Gispert. .
Fins demà!
Bona nit.
La principal de l'abisbal ens oferia l'obligada de dues tenores de Josep Gispert titulada Captivadora.
Solistes Ferran Miàs i Jordi Carreras. Tancarem els nostres compositors recordant Jaume Ventura Tort, que dijous vinent es compliran 117 anys del naixement. Jaume Ventura Tort nasca a l'Hospitalet de Llobregat el 12 de desembre de 1911.
Va dedicar tota la seva vida a la sardana, encara que va conrear altres camps de la música. La Fesió Levinguer, dels seus temps de dansaire, en què, amb limitats coneixements musicals, va comprendre la primera sardana titulada Llobregatana. Era el 1930. Va obtenir una molt bona acollida. Això l'anima a capacitar-se al màxim i tingué la sort de poder-ho fer amb la primera personalitat musical d'aquell temps, el mestre Enric Morera, amb el qual estudia harmonia i composició.
A partir d'aquí comença la seva fecunda obra, amb un seguit de sardanes, moltes encara vigents. Idols de fang, el menut de casa, les noies de la torrassa o el bon rector, fins a operar més creix la xifra de 150. Conreia la Sarsuela, amb obres com Cançó de l'Empordà i l'Òpera, amb la titulada Rondalla d'Espervés. Jaume Ventura Tord moria a la seva ciutat nadiu a l'Hospitalet de Llobregat el 30 de juliol de 1985.
Doncs tancarem els nostres compositors amb una sardana dels anys 70 que no ha deixat d'interpretar-se. La dedicava a l'amic Bartomeu Juma, gran sardanista i admirador meu. Amb tot l'efecte. L'amic Tomeu, amb la cobla Flama de Farnès.
Gràcies.
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Bona nit.
L'amic Tomeu, de Jaume Ventura Tord, ha tancat els nostres compositors, interpretada per la copla La Flama de Farnés. Canviem de tema. Diria que canviem molt de tema.
El proper diumenge 14 de desembre es celebrarà la Marató de TV3 contra el càncer. I la setmana passada va sortir al mercat el compacte amb 20 cançons totes en català o versionades en català, com la calanceta.
Una cançó de títol llarg, originalment, Te juro que no hay un segundo que no piense en ti, d'Antonio Orozco. Traduïda com, et juro que no hi ha un segon que no pensi en tu. L'autor la dedicava a la seva filla. Ara anem al tema. En aquesta versió hi participa una anomenada coble de cobles de Catalunya, formació integrada per més d'un centenar d'instrumentistes.
Personalment crec que es podien escoltar més, però l'important és que la nostra formació també participa a la llar tradicional marató de TV3. Et juro que no hi ha un segon que no pensi en tu, d'Antonio Orozco.
Et prometo que més que mirar-te, estava pensant en viure dins teu. Ho prometo, em faltava l'aire, tremoraven les mans, em volia morir. Et prometo que no hi ha un segon en què no pensi en tu.
Prometo, saps que no m'enteixo, les noves cançons no sonaven així. Prometo, jo m'ho buscava, ha sigut la vida ens ha portat fins aquí. Et juro que no hi ha un segon en què no pensi en tu. L'amor és així, jo t'ho vull dir.
Et juro que no hi ha un segon en que no pensi en tu.
Prometo que volia escapar-me, que estava pensant demanar-t'ho a tu. Ara em sobra la poca vergonya, em faltan paraules per dir-t'ho així. Et juro que no hi ha un segon any que no pensi en tu. És l'amor que és així.
És impossible, no m'ho puc creure, és el moment de viure plegats, ensenya'm a estimar.
És així, jo t'ho vull dir. Portava una vida esperant de tu a ti. Ets tan a prop meu que et menjo a besos. Dóna'm la mà i confia en mi. És impossible, no m'ho puc creure. És el moment de viure plegats. Ensenya'm a estimar. Ensenya'm i et trauré.
Et juro que no hi ha un sabon en què no pensi en tu. Et juro que no queda un vers que no em passi de tu. Ara ens obre la poca vergonya, mi faltan paraules per dir-t'ho.
Si us heu incorporat ara al programa, no us heu equivoquet de dial, som nosaltres, els de la dansa catalana de sempre, encara que ara no us semblava. Era la cançó d'Antonio Orozco, et juro que no hi ha un segon que no pensi en tu, amb la participació de la cobla de Cobles de Catalunya. Tornem a les sardanes amb la dedicatòria. Dilluns vinent, el gran sardanista guixolenc Albert Moreno en complirà 82%.
I un bon amic del programa ha cregut que li faria il·lusió tornar a escoltar aquella sardana que Josep Antoni López li dedicava el 2010. Un ganxó sardanista amb la coble ciutat de