Doncs un mes més ja tenim a punt l'espai que fem amb col·laboració amb Càritas de Torredembarra, amb Càritas Parroquial, que sempre ens proposa parlar de les seves activitats. I ara de seguida ens centrarem en l'activitat d'avui amb l'Ariadna Jiménez, la treballadora social de Càritas. Però primer donar les gràcies a la Maria Anglès, que ens ha obert les portes de casa seva, i aquí la tenim acompanyada de la Maria Antònia Esquerré,
Perquè, bé, elles participen d'un dels programes que avui explicarem perquè, bé, sabeu, si sou oients d'on a la torre o usuaris de Càritas, que Càritas té moltes activitats en marxa, també molts serveis. Adriana, i avui ens l'aturarem en un en particular.
Bon dia a tothom. Avui parlarem del taller de memòria. Aquest any tenim tres grups de tallers, dilluns, dimarts i divendres, de 10 a 12.
perquè ha crescut molt el taller, la veritat, i res, avui tenim la Maria Anglès, que ens explicarà una miqueta la seva experiència, i la Maria Antònia com a voluntària, que al final ells són els protagonistes, tant els usuaris com els voluntaris, perquè són ells els que tiren endavant tots aquests projectes. Deies que ha crescut aquest taller, de fet té com molta demanda, perquè és allò d'intentar...
mantenir-nos àgils mentalment, d'anar rebent com estímuls per poder preservar el cap el millor movlet possible durant el màxim temps, no? Sí, correcte. El tre de memòria el que fan són activitats per estimular la memòria i exercicis també cognitius,
I a banda d'això, també és un taller en què participen molt els usuaris que hi ha, entre ells creen molts vincles, es fomenta molt aquesta participació, l'equació, i a banda també dels exercicis més de memòria, com càlcul, activitats de buscar les diferències, operacions, entre altres, també fan activitats més lúdiques.
Algun dia jugant al bingo, també fan el club de lectura, que això la Maria Antonia us ho explicarà millor. Activitats una mica més dinàmiques, també per trencar el que és estar concentrat i això, per fomentar també la participació dels usuaris i que parlin, sobretot. Doncs ara parlarà la Maria, però...
Jo, per defecte professional, he de començar també presentant-la com a mare del meu company, Rafel Canes, que és un dels locutors que tenim a la torre, perquè és part de la família donada FM, que, per cert, van fer un programa fantàstic al Pati del Castell, que us recomanem que recupereu el podcast. Maria, ho havíem de dir, que ets la mare del Rafel, eh? Jo, orgullosa, què ho dieu? Jo estic molt orgullosa del meu fill...
Ella és una gran persona. A mi m'ajuda molt aquí a casa, em cuida, estima amb els seus nebots, amb la seva germana. Amb una paraula és una gran persona. I sap molt de llegir, també. Això ho demostren al programa del Sabíeu què, que ara ha passat a la història perquè, dèiem, vau fer un programa especial perquè han presentat un llibre amb tots aquests guions...
que preparaven, eh?, més rere més el Rafel de la mà del Gabriel Comas. Bonic, també, això. El Gabriel també és una gran persona. I ell, aquí on la Torre i va fa munt d'anys, que no fa, no ho sé, aproximadament deu i pico d'anys, des que van començar, va ser dels primers, i no ho ha deixat mai, perquè li agrada. T'agrada? Jo tot el que li agrada, el que no li dic. Tu tens un dret, si una cosa no t'agrada...
Ah, no ho feu, perquè ell sembla que tothom fes, sí, sí. Però si t'agrada, què ho puc fer, mama? Que a mi se m'entemà al pare. Dic, no cal, home, tu ja ets molt gran. Que t'agrada? Sí, doncs, tira endavant. Fes tot el que t'agradi. El que no t'agradi, no ho facis. I aquí ben cantat. Mhm.
Doncs per això volíem esmentar, perquè ens fa molta il·lusió conèixer la mare del Rafel i la volíem felicitar també perquè és això, és una gran persona i també és un molt bon company, molt correcte, molt educat. Molt, molt. Ell no et pateixis que mai de la vida et farà cap mal. Ell sempre et farà bé i sempre no té mai un no per res.
per mi és una gran persona. No perquè ara diuen, doncs, ell és una mica així, descapacitat, que gràcies a Déu, puc donar gràcies a Déu, perquè podria estar pitjor. Perquè per mi, aquí a casa, és una gran ajuda. Jo, mira, que en rollo massa, nenes. No, no, no, hem vingut a això, eh? Jo li paro el micròfon per parlar una estoneta amb vostè, i tant, és d'interès. Jo ara fa tres anys, com que camino amb dificultat...
i no tinc prou equilibri. Vaig caure i em vaig trencar el braç, em vaig obrir el cap, oh, de tot. Em van de Tarragona, em van arreglar cap a casa, de tota manera que van poder. I jo a casa, tu saps, sí que venia la meva filla, que és una gran filla també, i una senyora ajudava, però ell no em deixava tocar de peus a terra. M'estima, m'estima, i té una por de que em passi alguna cosa.
Aquells dies, aquell temps, el braç trencat, em rentava plats, em feia llits, de tot, perquè jo també li he ensenyat a fer, perquè ell ho ha de saber fer, perquè mentre em tingui amb mi no li farà falta res, però un altre dia també s'haurà d'espavilar pel seu compte.
Encara que tinc la seva germana, que és una gran germana, té família, però la mare és la mare. Però, doncs, és un gran noi, amb una paraula. I agraït, agraït. El menjar, jo al migdia faig el menjar, que ell menja allà. Pot ser, si faig carn a la braça o cauret, ni deixo un plataret pel vespre. I sempre que esborra, feia, oi, sí, mama. Oh, dic que ets agraït, fill meu, digue'm un dia que no t'agrada...
Oi, mama, és que tu fas tan bé el menjar, ja pots comptar. Però vull dir, agraïta més. Tot ho troba bé, sa germana algú. Nens sí, sí, nena sí. Què vols que et digui d'ell? És una ànima bona. És així, però potser molts haurien de seguir el seu exemple, perquè és una persona molt maca.
Sap quin refrany m'ha ve al cap d'aquests testos, d'aquells testos, aquestes olles? Mira, som com podem, sempre procurem fer el bé. Jo tota la vida, el dia que em mori, dic si és veritat que hi ha Déu, i em criden, dirà Maria, què has fet? De mal no he fet res. Si he fet mal, de vegades tothom ho podem fer, però no a propòsit.
Vull dir, doncs, he passat la vida. La meva mare també era una gran persona. Els meus pares vaig tenir molta sort. Jo vaig tenir una infància feliçíssima. Sempre jugava, anava al col·legi. I la mama sempre em va ensenyar bé, també. Jo he procurat...
posar-ho en pràctica. Si feia alguna cosa malament, tothom s'ativoquem, eh? Ningú és perfecte, però doncs és així. Jo amb el meu fill, amb la meva filla també hi ha estat de sort, també és una gran persona.
Ella treballa, el seu marit també és molt xicot, el Cisco, el meu gendre. Tinc dos nens preciosos. Són per aquí, ja els veureu. A les fotografies és que estem a casa de la Maria, que ens ha obert les portes. Moltes gràcies, Maria, perquè avui podríem haver anat al taller, que normalment es fa a Calma i Am, aquest taller de memòria...
Com va fer el pas vostè d'apuntar-se al taller de memòria que oferia a Càritas? Li va recomanar algú? Sí. La meva filla i les meves netes, les filles del meu joc, van a descansar, que són molt magues, però la meva filla principalment m'ho deia mama. Em vas patir, t'estàs massa aquí a casa, només penses amb el Rafalet, el dia que no hi seràs, plores... Per què no t'apuntes amb algú?
I vaig dir, mira, li faré el pas. I un dia vaig tu al Joan Esteve, que som tan amics, i li vaig dir, bueno, dona, només cal parlar-ho. I del dit al fet m'hi va apuntar i ara estic encantada de la vida, eh? M'agrada. Per què li agrada? Què és el que hi fan? A veure, explica'ns una miqueta. M'agrada, primera, perquè mira...
Quan és l'horeta passo per aquí al darrere, perquè aquestes escalotes no hi passo. Pel graig de la meva filla, que la meva filla viu a 20 metres aquí al darrere.
Agafo el carret, vaig cap allà. Primera, perquè soc tan amiga de totes aquelles dones que hi sou. És que es coneixem, n'hi ha de tota la vida. I les que no es coneixem s'han fet amigues ràpidament. S'han agafat verdader carinyo. En primer lloc, enrolo, socialitzo, i això em va bé.
Després fem cosetes de memòria, que també el cocó tira en van. Si no, que era fet un desastre. I fai. Pintem, fem mandales. Hi ha l'Antònia, que s'explica uns contes preciosos. I nosaltres hem de treure, doncs, el resumen d'allò que s'ha dit, que és molt maco, molt maco. Tot és per fer la memòria, per no enrederit. Allí fem de tot.
contes, sumes, restes, sopa de lletres, ui, infinitat. Llavors la Carme, que és una noia molt maca, que també és la que és a Càritas, que és preciosa, es posa una pissarra amb molts de dibuixos i llavors s'ho tapa. Això també es va molt bé. I cadascú ha de fer memòria.
Què hi havia aquí? Hi havia un ànec, hi havia un peix, moltes coses relacionades amb la memòria. M'agrada, amb una paraula, infinitat de coses. I, a més, totes l'estimem tant. Hi ha una germanor allí.
Quan se veiem tenim verdadera alegria. Potser és que la majoria tenim més de 80 anys i també hem patit tant a la vida i s'expliquem coses. M'agrada. I l'Antònia també és preciosa. És molt maco. Comptes de primera...
Doncs anem a preguntar-li a l'Antoni una mica. Ella com va fer el pas de formar part d'aquestes dinàmiques de Càritas? Què la va fer decidir-se a participar-hi? A veure, jo vaig venir aquí a la Torre el 2019.
Vaig venir a viure aquí, a instal·lar-me aquí, i la meva intenció era integrar-me a dins de la torre, conèixer les entitats, tot el que es feia, i em van aconsellar fer voluntariat per la gent gran a Càritas. Allí vaig conèixer, la primera persona que vaig conèixer va ser el Joan Esteve,
i a partir d'allí hi havia diferents propostes, vaig fer també un acompanyament, i després ja vaig entrar en els tallers de memòria, que feia poquet que es feien, només teníem un grup, que això ja ho he dit diverses vegades, era un grup només, i anant creixent, ens va agafar també a l'època de la pandèmia,
clar, estic parlant que jo vaig entrar el 2019, allà vam fer, bueno, ens vam inventar una sèrie de coses, però també en fèiem, encara que fos per telèfon, i a partir d'aquí, doncs, bueno, han anat creixent, ha canviat molt, vull dir, ara jo diria que està més estructurat, més organitzat, i, a veure, les usuàries, per el que diuen, estan encantades, i nosaltres també, nosaltres ara ja som, entre tots sis, som sis,
Som sis voluntaris. Vull dir que anem fent això que ha dit l'Ariadna el dilluns, dimarts i el divendres. I es fan moltes activitats. I jo diria que si elles ho passen bé, nosaltres també. De veritat. Per això ho feu. Sí, sí, sí. Jo contenta d'haver anat. I mira, aquest dia...
que de vegades, coses de l'edat, se m'impren els peus i tinc molt altrossis, la nena, dic, ai nena, hauríem d'anar a veure la doctora allà baix, que té una doctora molt maca, i, bueno, mals de vell, em va donar unes pastilletes, però jo em preocupava que no tingués mala circulació, perquè se m'inflaven, me va dir que no, bueno.
I aquella xica em va dir, Maria, que fa alguna activitat vostè? Ella mateixa m'ho va dir la metge. Dic, sí, miri, vaig aquí. Diu, molt bona lecció. En aquestes edats a casa no es pot quedar, sentar del silló ni donar voltes. Jo li vaig dir, dic, sí, jo en dono tantes voltes amb el meu fill, perquè la meva pena, bueno, pena, no sé si ho dic bé, és el meu fill el dia que falti.
perquè la meva filla em trobarà molt a faltar, perquè a mi m'adora, però és que ell me trobarà a faltar materialment. Per això ella està tant amb mi, perquè té por que jo estigui malalta. I això em dóna voltes i em va dir, on va? Em dic a Càritas, al taller de memòria. Diu, no ho deixi, Maria, que a la metgessa m'ho va recomanar, perquè psicològicament li va molt bé, per això.
Nosaltres també ho podem recomanar, perquè les vegades que hem tret el nas allà hem vist que us ho passeu pipa, ho hem pogut comprovar amb els nostres ulls, que feu dinàmiques, com ens explicava ara mateix, i aquest ambient, aquesta complicitat, la germanor que hi ha entre les usuàries. L'Àngel també va portar uns clavorets molt bonics,
El que li preguntarem a l'Antònia és com ella es prepara a aquestes sessions, perquè deia que llegeix contes, que bé, comparteix allà alguns relats, i en aquest sentit, com fa la tria? Com és la preparació d'una d'aquestes classes o dinàmiques? Bé, a veure, al principi va ser una mica allò que dius no sabíem ben bé,
El que passa és que la idea va venir que jo estic al club de la novel·la, de la biblioteca, i ella comentant amb activitats que es podien fer, i sembla ser que hi va haver algunes usuàries que van demanar que ens agradaria llegir, gent que demanava consells per llegir,
Però, esclar, què passa? Vull dir que aquí, amb tots aquests grups, evidentment, hi ha molts nivells. Vull dir, tenim gent de tots els nivells. Gent que té un nivell intel·lectual que Déu n'hi do. M'agradaria tenir-la a mi. I gent que tenen perfils més senzills. El problema és trobar petits contes, petites històries. Vull dir, no són llibres. Són relats relativament curts.
Jo el que intento és que siguin entenedors, que siguin fàcils de llegir, perquè tothom els pugui llegir. A vegades, doncs, bueno, miro de trobant alguns, doncs, més simples, poder, no més divertits, no?, que riem una estona, no? I a vegades, doncs, bueno, també busco alguns que dius, bueno, que facin pensar més o que siguin més enrabassats.
I el que sí que intento és que aquestes lectures que elles fan, que tenen un mes per fer la lectura, i les comenten dins el taller de memòria, i el dia que ens trobem, tornem a fer un resum, i el que intento és que aquests relats o aquests contes tinguin missatges.
és a dir, uns missatges de fons, no?, de la vida, de l'experiència... I entenen, i entenen, eh?, molt macos. Sí, llavors demanem l'opinió, preguntem, doncs, què hi han vist, què els troben més important, i tot això, doncs, bueno, fa que la majoria participi, s'intenta que participi tothom, que és el bonic, i es parla molt, i llavors, esclar, tot això també aporten experiències personals sobre aquell tema, no?,
I jo penso que, bueno, que agrada, que a tots ens agrada i que tots ho passem bé. El dia del conte totes ho esperem, perquè és que cada conte té un significat tan maco, si t'ho mires.
Aquell de l'esclau malalt, aquell altre que deia de la sort, que el seu fill... Coses que passen, que allò que dius, no hi ha mal que per bé no vingui. Tot té la seva explicació, el que es diu. No és allò de dir pim-pam, pim-pam, un conte no té fonament. Tot té la seva explicació bona, s'encanten.
Ara aquest camp de fer, si Déu vol, que és llarguet, aquest només he llegit una mica, la veritat. M'hi ha de posar, com que tenim totes les vacances, que també és molt maco, eh? O sigui, que també us dona la còpia perquè el pugueu llegir a casa i així us ho prepareu. I tant, allà ho tinc, ho voleu veure.
Els oients no ho veuran, però podem explicar que té això, un plec de folis amb els enrelats, perquè així us el prepareu, us el llegiu a casa també? Sí, el llegim i llavors ella quan ho diu ja hem de saber més o menys el significat d'allò, perquè tot té un significat per aprendre'n d'aquell conte.
Ja et dic, ara encara me l'haig de llegir, et dic la veritat. Però aquells altres pensen que els llegia aquí a casa, si a la tarda de vegades m'avorreixo, que allò a la tardota va amb el nen, és llarga, i disfrutava. I tots pensava que no reboten, no. Tots tenien el seu significat a la vida.
No és una lectura buida, és una lectura molt gratificant. Molt bé. Cara de satisfacció a l'Antònia de veure això, que la tria té aquestes lectores que la valoren tant. La veritat, ella ho explica bé, carinyosament. Perquè si una cosa no ho expliques bé, la gent no ho capta, no estan receptius. Però ella ho explica tan bé, tan tranquil·leta, la veritat, eh?
Molt bé, molt bé. Estic contenta d'haver anat. Molt bé, doncs. Salut i continuï.
Doncs important aquestes dinàmiques, aquestes trobades, que són aparentment senzilles però que tenen molta importància en el dia a dia perquè, deia la Maria, ja l'esperem, la classe. És com una motivació i alguna cosa que us fa sortir de casa i sobretot també establir vincles, fer amistats i poder compartir una bona estona.
Així mateix. Que mira, l'Antònia i jo no es coneixíem de res. I ara som no amigues, més que amigues. I s'ha creat un vincle...
S'ha creat un vincle d'estimació. És que a una persona de seguida li pot ser un vincle d'estimació. No costa estimar per mi, eh? Si veus que és una bona persona, et compensa, et comprèn, doncs se l'estima ràpidament. I amb ella no s'havien vist mai. I ara...
Són com cosines germanes. Sí. Molt bé. I també és com una porta d'entrada al municipi, perquè ens deies, Antònia, tu fa poc, relativament poc, que vius a la torre, i el fet de fer amistat, fer aquesta mena de relacions, també t'ajuda a entendre millor l'entorn, no?, allò on vius.
Sí, sí, vull dir, a veure, a mi m'ha ajudat molt i ara, a veure, m'ha costat una mica, però vull dir, ara ja em sento que ja formo part d'aquí. Això d'anar pel carrer, vull dir, clar, com que coneixes amb tantes senyores, vull dir, que participen... Ara ja ets torrenca. Ah, exacte. I ara em diuen com ho dieu aquí a la torre, allò...
Aquella prenda, sí. Que a mi, al principi, una persona em va dir, diu, diu que et diuen prenda, que jo no sabia ni què volia dir. Aquí ho diem sempre. Diu, quan t'ho diguin, és que ja ets torrenca. Dic, ah, vale. Doncs dius, ai, la meva prenda, ai, prenda. Sempre, aquest xoc de la prenda em ve de la meva àvia, em ve de lluny, que ha deia prenda. La mare, sempre...
No és amb una criatura sola, que és tan bonic, li dius prenda. Si un t'estima, gai la prenda. És un carinyo. Però això ho diem aquí a la torre, perquè segons com diuen què diu aquesta. Expliquem-li. Que això és una paraula de carinyo.
Doncs aquesta estima, aquí la respirem, s'està encomanant a través del micròfon d'una la torre que havia vingut a casa de la Maria Anglès per conèixer aquest taller de memòria del qual ella és usuària i també l'experiència de l'Antònia com a
a l'hora d'impulsar aquestes classes. Per anar acabant, Ariadna, deia ara la Maria, ve temporada de vacances, feu aturada d'algunes de les activitats, no pas de totes, algunes no descansen tants dies. Si vols, per cloure, expliquem una mica com afronteu ja aquest final d'any.
Sí, doncs ara els tallers de memòria, els tallers de manualitats i ja està. S'aturen ara al desembre i tornen a iniciar després de Reis, la setmana del 12, fan vacances.
I el bon dia i els acompanyaments segueixen fent-se. Això depèn de la persona voluntària, si pot anar o no, però el bon dia sí que es fa tot el Nadal, menys els dies festius, i els acompanyaments segons els voluntaris i les persones grans.
Molt bé. I la resta de serveis també, si voleu més informació, podeu cercar del magatzem de la llar, de filigrana i el repartiment d'aliments. És que són moltes coses les que es fan a Torre d'Embarra.
Sí, la resta de departaments també finalitzen la setmana que ve i també es tornen a incorporar en la setmana de Reis, també. D'acord, doncs bé, nosaltres us recomanem que cerqueu aquí a l'apartat de la pàgina web
a Càritas, a Torredembarra, i allà podreu recuperar tots els programes que hem anat enregistrant, perquè hem passat per tots i cadascun d'aquests departaments. I, per cert, també teníem el grup de teatre, que esperem que hagi anat molt bé la primera representació. En vindran més.
També tenim notícia a la nostra pàgina web per si encara sou a temps d'anar a algunes de les representacions i els vam convidar a venir a la ràdio, per què no, a fer una versió radiofònica i així que arribi a tothom a les seves llars. Doncs ens acomiadarem de la Maria. Maria, ha estat un plaer venir a casa seva i conèixer-la. Igualment, igualment, mira, tot el que vulgués jo es pugui dir, doncs ho dic. Mira...
A mi sempre m'ha agradat parlar. És a dir, criticar amb ningú? Mai. La meva boca no s'ho veu per això, perquè cadascú ja té una feina per ell. Però per parlar hi ha tants temes a la vida. Jo sempre m'ha agradat llegir molt, molt. Ara em fallo una mica la vista, perquè morant d'operar de catarates, jo la meva vida, quan llegia, doncs ho tenia tot, però ara puc llegir poquet. Però bueno, i quan cosia...
Jo havia cosit molt, era professora de tall, havia tingut moltes nenes aquí. Havien vingut fins a 18 nenes abans. No, no, no, és interessant, Maria, i ara... Abans, a la meva època, la noia, una novieta, doncs què farem, què farem, perquè la gent no estudiaven cap a cosir.
Jo també, la meva... Jo ja estava casada, tenia els meus dos fills petitets, però com que vivíem a la mateixa casa de la meva mare i del meu pare, ella, pobret, tampoc els canti, ella me'ls va fer grans, com aquell que diu, jo era baix, els baixos, que ensenyava cosir.
M'havia cosint molt, m'havien vingut moltes noies. De vegades vaig pel carrer i em diuen Maria, Maria. Jo, carai. Llavors tenia 15 anys i ara punts 140 i no els coneixo. Maria no els coneixo, perquè és com un desaire, això. Però vull dir, doncs, la meva vida no ha estat dolenta. Gràcies a Déu ha estat bona. Vaig tenir un home molt bo.
boníssim, uns fills molt macos, ara tinc uns nets preciosos, bons nois, estudiosos, un gendre que també és bon home.
a tranques i a barranques, poc estig. Doncs aquí hi és, i moltíssimes gràcies per haver-nos obert les portes de casa seva i per haver compartit aquesta estoneta amb la ràdio, amb Ona a la Torra. Que vagi molt bé, fins la pròxima. Gràcies. Gràcies amb altres que heu vingut i m'ho fet companyia. Avui no m'he avorrit pas aquest debatí. Aquestes noies estan guapes. Visca!
Sintonitzes Ona Latorre.
Per un biblioferit com jo sempre és una sort tenir-te tan a prop. Subscric les paraules d'aquesta sintonia de la Tresc i la Verdesca que ens tornen a donar la benvinguda a l'espai a peu de pàgina. Quin goig començar l'any amb l'Anna Merino, la directora de les Biblioteques de Torredembarra. Benvinguda, Anna. Moltes gràcies per venir.
Moltes gràcies a tu, Raquel. Moltes gràcies per convidar-me. Sempre és un plaer recollir aquí l'activitat que feu de portes en dins i de portes en fora a les biblioteques. Som veïnes, ho reivindiquem sovint. I bé, reprenem aquest espai.
per convidar la gent a visitar-vos, a agafar llibres, a deixar-se amarar de la tranquil·litat que se respira dins de la biblioteca. I avui farem una cosa supermegatípica de principi d'any, que és com fer balanç de com ha anat el 2025, fer una mica de retrospectiva...
Si et demanés un titular, Anna, seria moment d'endreçar, de repensar la biblioteca, potser, de créixer amb el cervell a Baja Mar? Com et poses dins el meu cervell? Totalment d'acord.
Totalment d'acord amb el teu titular, perquè hem estat reflexionant durant tot el 2025, hem estat modelant els serveis i hem estat millorant l'equipament de la biblioteca Mestre Maria Antònia i de la biblioteca de Baixa Mar, totes dues biblioteques...
han sortit beneficiades de tot aquest desig de millora que tenim les bibliotecàries i el regidor que ens acompanya en tot, i si hagués de triar només una paraula, t'asseguro que seria orgull. Ja sé que sona llets això de l'orgull, i que un d'un mateix digui «és que estiguis orgullosa de la teva feina»,
Doncs, xiqueta, no només estic orgullosa de la feina que hem fet aquest 2025, tot l'equip de biblioteca, sinó que estic orgullosa de la biblioteca en si, de l'equipament Biblioteca Mestra Maria Antònia, que és on visc més que no pas a la Biblioteca de Baixa Mar. La Biblioteca de Baixa Mar està preciosa.
Però em passo la vida a la biblioteca, Mestre Maria Antònia. Clar que estic orgullosa. Vaig a la feina, entro en un edifici preciós, l'equipament, el mobiliari que hi hem posat ara. És tan còmode, tan confortable. Ens convida a anar-hi, ens convida a quedar-nos-hi.