Notícias en xarxa.
Encedem l'espai polític a la sintonia de Dona la Torre. Aquesta setmana és el torn de la CUP i ens acompanya el seu portaveu Antoni Sacristà. Antoni, bon dia, benvingut. Bon dia. Aquest dilluns heu tingut una mica marató de reunions a l'Ajuntament i, si et sembla bé, comencem parlant de tot plegat. D'una banda, perquè hi ha hagut la reunió preparatòria del ple de dilluns vinent, que és el ple ordinari d'aquest mes de desembre. Qüestions, sobretot, de tràmit, em sembla.
Sí, delegar competències al Consell Comarcal, encomunar serveis i una moció d'Esquerra Republicana, poc més. La CUP hi presenteu alguna cosa concreta en aquesta sessió? No, la CUP farem alguna pregunta referent a...
Aquest increment del personal funcionari que hi va haver per part del Congrés espanyol, si això també tindria aplicació al personal laboral de l'Ajuntament, perquè és una cosa que queda bastant a l'arbitri de les administracions locals i que el real decret espanyol no ho concreta massa.
Això és el tema salarial, l'increment de salari que s'ha aprovat ara fa relativament poc. Exacte, això també serà d'aplicació al personal laboral de l'Ajuntament, que a cap i a la fi està fent la mateixa feina que el personal funcionari, i l'única diferència que hi ha entre uns i altres, tot i fer la mateixa feina, és la forma d'accés en aquests llocs de treball. Nosaltres considerem que sí, eh?
I una pregunta també referent a tot el tema que ha passat amb la piscina, que des de l'última pregunta que li vam fer a la senyora Berta Castells, que insistim, no és la persona responsable d'això, serà que el màxim responsable en tot cas és l'alcalde, des de l'últim ple fins avui...
La situació que vam anunciar o que vam lamentar s'ha anat reproduint encara aquests dies i, per tant, volem saber quines mesures a curt termini s'estan plantejant i si s'ha fet ja l'estudi per analitzar la qualitat de l'aire que respira.
S'han tornat a reproduir aquells episodis de vapor, de condensació, que hi havia a primera hora de matí perquè hi vaig anar no fa gaires dies i no. I l'aigua estava calenteta, cosa que em va sorprendre perquè veníem de molts dies que estava molt freda. Des de l'últim ple s'ha reproduït un dia almenys o dos. La sort que hi ha és que no està fent molt de fred encara i no hi ha contrast tèrmic. Amb això té sort...
als usuaris. Això només passa de 7 a 9 del matí i s'evidencia més quan hi ha contrast tèrmic, quan fa molt de fred a l'exterior. I bé, al cap i a la fi el que estem dient és per no posar en risc la seguretat dels usuaris i de les usuaries fer un estudi de la qualitat de l'aire per descartar possibles partícules tòxiques a l'interior de la carpa. Simplement estem dient això.
N'heu parlat en aquesta reunió de la Comissió Informativa del Ple? No, avui no n'hem parlat d'això. De forma privada sí que ho hem parlat i el que ens han comentat és que han col·locat uns calefactors, uns calefactors que van entrar en funcionament fa cosa d'un mes, més o menys,
però que sembla ser que aquests calefactors no dissuadeixen el problema. I nosaltres considerem que l'equip de govern no farà res a curt termini perquè hi ha pistes que la piscina nova entra en funcionament aviat i fer una infraestructura per intentar...
eliminar aquestes partícules, pot arribar a ser molt costós i més sabent que tens una piscina que en principi s'obrirà aviat. Però nosaltres considerem que encara que la piscina s'obri demana passat, encara que hi hagi dos dies que hi puguin haver partícules que puguin ser tòxiques i que puguin posar en risc la salut respiratoria de les persones, crec que s'ha d'actuar. En principi s'havia dit que era condensació d'aigua i que en principi tampoc havia de ser més problemàtic.
Clar, però no hi ha estudis que analitzin més enllà de l'H2O. Ja ens ho han dit, no tenim cap tipus de mecanisme per analitzar aquestes partícules.
El tema de la piscina, que és el tema, és una mica el tema que ara crec que fa anar de corcoll, no només us preocupa la gent de l'oposició, crec que la gent de l'equip de govern també està francament amoïnats per aquest tema, perquè evidentment s'ha dilatat molt el temps. I els usuaris també estan preocupats, clar. I va haver una reunió amb l'alcalde.
Anem pensant però en altres temes, perquè també aquest dilluns està reunit amb el tenent d'alcalde d'Hisenda, amb l'Eduard Rovira, per començar a parlar ja de tema pressupostos. No sé si podem, una banda, les vostres propostes per on van, i a més, m'has explicat abans de començar, que hi ha un parell de qüestions concretes que us inquieten, que ara hi entrarem, no? Les propostes de la CUP per on anirien per comentar?
Bé, en primer lloc, analitzat el pressupost que tenim avui, el que ens ha presentat el govern, nosaltres estem molt d'acord. Vull dir, és un pressupost que inclús podríem dir que ens agrada. Ens agrada perquè posa l'accent a les qüestions que més preocupen a Torra de l'Embarra. Amb més o menys mesures, estem d'acord. Vull dir, el govern no és el govern de la CUP i sabem on està cadascú.
És un govern que inclús ens pot arribar a agradar. Què passa? Que perquè tingui el nostre vot favorable, òbviament, algunes de les propostes que fem entenem que s'haurien d'acollir, no? I en aquest sentit fem algunes que són noves d'aquest any i algunes que anem rescatant d'altres anys.
La primera que demanem, i no sabem si acabaran aprovant o no, és que davant la problemàtica que hi ha amb el tema de l'habitatge, cal que l'Ajuntament creï una plaça d'inspector o inspectora per fer complir la normativa. Aquí nosaltres volem posar l'exemple de la normativa laboral. La normativa laboral, si no hi haguessin inspectors de treball que vagessin per garantir els drets laborals dels treballadors i treballadores, aquí la normativa laboral no la compliria ningú.
ningú la compliria. I amb el tema d'habitatge està passant algú semblant. Com que no hi ha una regulació concreta i com que hi ha una liberalització absoluta i una desregularització per complir amb la normativa de l'habitatge, això és campi qui pugui. I creiem que un dels instruments que tenen els ajuntaments per posar ordre en aquest caos, en aquest desordre, és crear la plaça que ni que sigui una persona, un inspector o una inspectora,
pel compliment de la normativa i això és una cosa que diuen que no la tenien prevista però que potser l'inclouran i creiem que això és bàsic perquè tots sabem que a Torre d'en Barra existeixen pisos turístics il·legals que són il·legals és a dir, que no tributen
que no declaren els seus rendiments, que no paguen el que han de pagar, i això ja de per si és greu, però si se li suma que tenim un problema en l'habitatge greu, doncs aquí creiem que el govern ha de posar fil a l'agulla i fer complir la normativa. Aquesta és una de les propostes concretes, més enllà d'aquesta?
Més enllà d'aquesta, el que també els proposem és que hi hagi una relaxació amb el tema de pagament de deute.
Vull dir, any darrere any estem deixant una morterada de diners que no són diners que ens caiguin dels teus, sinó que són els diners que l'Ajuntament recapta via impostos, via preus públics, via taxes dels veïns i les veïnes. I aquí em vull aturar un momentet perquè fa cosa de... sembla que va ser un mes o dos mesos, no sé si va ser el ple de novembre o el ple del setembre d'aquest any, l'Ajuntament va aprovar una amortització anticipada d'un milió d'euros als bancs per amortitzar deute.
Nosaltres els vam dir, ostres, a Torra d'Embarra hi ha problemàtiques molt més urgents a pagar o a satisfer que no pas als bancs. I ens van dir que la llei els obliga, no sé què, no sé quantos. Nosaltres en aquell moment ja sabíem que la llei els obligava, hi havia la llei d'estabilitat, però suposaré que sí que els obligava a fer efectiu aquest pagament del deute. Però no els obligava a fer en aquell moment.
I els van dir, esperem-nos, esperem-nos, tenim un debat pressupostari aviat, parlem-ho allà, no sé què massa quantos. I no, no, ells van tirar pel dret. Nosaltres els vam insistir en buscar totes les vies legals per intentar evitar aquest retorn del deute i mirar quines inversions teníem en aquell moment per intentar esquivar aquest retorn. Ells van tirar pel dret i ara fa quatre dies vam tenir la notícia que el govern espanyol va aprovar, el Congrés espanyol va aprovar...
Va convalidar aquest rellat del decret del govern espanyol que deia que la llei d'estabilitat pressupostària es flexibilitzava i que els ajuntaments a partir d'ara tindrien la capacitat per utilitzar aquest superàvit del 2024 per fer inversions financerament sostenibles.
Aquí també estem anant, tenim el doble calendari de l'Ajuntament, que en el seu moment tenim aquest superàvit, doncs què en fem? La llei ens mana això, el que estem donant això, i el Congrés, que ha arribat ara, perquè això va ser just dijous de la setmana passada, que aprovava aquesta flexibilització de com et pots gastar els diners que et queden del 2024, quan ja estem acabant el 2025. Vull dir que aquí també, el Congrés... Ara estic matint una opinió que no ho hauria de fer, però el Congrés també ha anat tard.
El Congrés ha anat molt tard, per molts motius ha anat tard, però nosaltres, des de fa molts anys, estem dient que no hi ha d'haver tanta pressa a l'hora de pagar els deutes, que podem anar més lents i que podem mirar totes les vies legals abans de pagar un milió d'euros, un milió d'euros, que es podrien fer moltes coses amb un milió d'euros aquí a Torra d'Ambarra.
És a dir que, de tant en tant, crec que fer cas a la CUP o escoltar almenys més a la CUP crec que hauria anat bé. Perquè si haguéssim fet cas a la CUP fa dos mesos d'esperar-nos una miqueta, potser ara tindríem un milió d'heures que els podríem utilitzar per fer inversions financerament sostenibles. Perquè ara no hi ha marxa enrere. Ara no hi ha marxa enrere.
Ho hem comentat i... N'heu parlat a la reunió. I dubto que els bancs retornin aquest millor deures. I a més a més això són interessos que es paguen, no és amortització en si, són interessos.
Bé, no sé si es pot fer alguna cosa de cara al pressupost de l'any que ve, de reduir en un millor el deute previst pel pagament de l'any següent, no ho sé, però això ja està pagat, i crec, i fem una crida a la CUP, al govern, que... Que s'hi torna a passar. Que s'hi torna a passar, que fem més cas a la CUP i que no anem tan ràpid a pagar deutes, que, evidentment, els deutes s'han de pagar,
però que no cal com a dogma fer-ho tan ràpid tot plegat. Aquest és un tema que s'ha resolt la setmana passada que va sortir aquest acord de congrés. En aquesta reunió que heu fet amb l'Eduard Rovira també ha transcendit un altre tema que suposo que el govern explicarà en la roda de premsa de pressupostos, que serà divendres que ve.
perquè públicament encara no se n'han explicat els detalls, s'explicaran divendres, però sí que us han avançat una part que us ha cridat l'atenció i no us ha agradat especialment, que és un acord extrajudicial amb Teico. Expliquem-ho, això. Correcte, amb Teico de la família Somarroco, fundadors de Convergència Democràtica de Catalunya i la matriu del 3%, que diguem. Tots sabem, mira, per posar-ho en context, nosaltres al dematí
Ens vam despertar amb una proposta de pressupostos que, com he dit al principi d'aquesta entrevista, nosaltres ens agradaven aquests pressupostos. Què passa? Que anem a la reunió amb el senyor Eduard Rovira i ens diu que, més enllà d'aquesta proposta de pressupostos, el govern introduirà una nova partida
pel ple de pressupostos. Aquesta partida què és? M'explico. L'empresa Teico, de la família Suma Roca, a principis, a mitjans de l'any 2000, va desenvolupar diferents obres aquí de Torredembarra, entre d'elles l'aparcament de filadors i alguna més, que són obres que s'han judicialitzat en el marc del cas Torredembarra. Correcte. Què passa? Que ara...
Seguint la línia del que va fer Sorea fa uns mesos, pretén fer un acord extrajudicial per intentar reparar el dany causat a l'Ajuntament per tal de no afrontar o per tal de no tenir conseqüències jurídiques i penals en un futur.
I l'Ajuntament sembla ser, ja és definitiu, que l'Ajuntament ha acceptat aquest acord extrajudicial per deixar en la més absoluta impunitat l'empresa Teiko de la família i dels germans sumarroca. Són un total d'uns 300.000 euros, uns 300.000 euros tassats, defraudats, tassats,
em dic defraudats perquè són mal invertits, fuit de pràctiques irregulars, l'any 2005, 2006, 2007. Clar, per una banda, perquè aquí hi ha vàries coses, per una banda, el valor pericial del 2005, el valor de les coses i el preu de les coses del 2005...
és molt diferent que el valor de les coses a l'any 2025. Això per començar. S'hauria de fer un estudi pericial o un informe pericial acotat en l'actualitat, perquè el que abans era entre 6.000 euros, ara igual són 500.000 euros. Això us han dit si s'ha fet o no s'ha fet? No, no, no.
diu el senyor Rovira que això és el màxim que es pot demanar, 300 i escaig mil euros. Però més enllà d'això, si al cap i a la fi, aquests acords extrajudicials i aquesta reparació del dany causat, el que ve a evidenciar és que el codi penal és un codi penal molt classista. Només pot accedir a la reparació del dany causat aquelles persones, aquelles empreses que tenen una disposició econòmica per poder-ho fer.
Això les persones normals no ho poden fer. Aquí ens ve Teico i ens ve la família de Somarroca, que ens pagarà 300 i escaig mil d'euros, amb la condició que l'Ajuntament se'n vagi i surti de l'acusació particular. Tots sabem que el dret penal és un sistema acusatori,
I ara, si l'Ajuntament accepta aquest acord extrajudicial, deixarà a la Fiscalia sola acusant contra l'empresa Teico i Somarroca, que ha corromput a Torra d'Embarra. Però no només això, sinó que, com deia abans... Presumptament, vull dir, perquè encara no... Bé, en el moment que tu vols reparar el d'any causat, a cap i a la fi, tu ja estàs reconeixent que alguna cosa no has fet bé.
segurament, si no deixaries que el transcurs judicial anés i tu et defensaries. En el moment que tu estàs volem reparar el d'encausat és que algun reconeixement estàs fent. Però, dit això, clar, tu estàs deixant la fiscalia sola acusant
però el jutge es verrà obligat a rebaixar la pena amb almenys dos graus, perquè això és el que diu l'article 66.1 del Codi Penal, diria que una reparació del dreny causat suposa un atenuant molt qualificat de la futura pena. És a dir, que deixarien en la més absoluta impunitat a Teco i Sumarroca. I aquí hi ha una altra cosa més de fons...
que és que en el futur, en un futur molt llunyà, hi ha la idea, que esperem que sigui molt proper, que les empreses que hagin estat immerses en corrupció o en males pràctiques no puguin concórrer a concursos públics.
Què passa? Que si aquestes empreses que han corromput, presumptament, han corromput, ara comencen a fer acords extrajudicials amb les administracions públiques, això pot acabar desencallant o acabar passant que totes aquestes empreses quedin sense antecedents penals. Per tant, quedin lliures de tota sospita de corrupció i, per tant, es puguin permetre el luxe de tornar a concórrer a concursos públics. Nosaltres la CUP diem
L'Ajuntament de Tornaven Barra ha de formar part d'aquesta estratègia d'aquestes empreses que han suposament corromput? Nosaltres considerem que no. I més, per 300.000 euros hem de fer aquest paperot
El que més us grinyola no és tant l'acord en si, sinó que implica que l'Ajuntament es retiraria de l'acusació particular. Retiria de l'acusació particular, deixa la fiscalia amb una mà al davant i una mà al darrere i hipoteca el jutge o jutgessa a fer una sentència assumint que com a màxim té l'acusació de la fiscalia, per tant no pot acusar més el que li demana,
i es verrà obligat el jutge o la jutgessa a posar una pena reduïda en dos graus. Això és el que marca el Codi Penal. I la fiscalia diu, és que avui em va dir l'Eduard, no, no, aquí no passa res perquè la fiscalia seguirà acusant, sí, sí, però el jutge es verrà obligat a reduir la condemna en dos graus, encara que la fiscalia demani 15.000 anys de presó. El sistema penal és un sistema que en això sí que és garantista, és un sistema acusatori.
I així ens trobem. I això és el que us fa que no sapigueu, ara està ara, o haureu de tractar en l'assemblea, comentaves abans, que fareu la CUP a l'hora de votar pressupostos. Això és el que més us ha grinyolat. Clar, i això és una notícia que tenim de dia d'avui. Vull dir, òbviament, veníem amb una predisposició totalment oberta a aprovar els pressupostos i que ens vingui dient això com a última hora, ho considerem...
ho considerem una mala peça al taler i, a més a més, també se'ns ha comentat que amb aquests diners que ens pagui Teico i Suma Roca, que aquests diners s'invertiran en pressupostos participatius. És a dir...
No sé si volen vendre entre el peix o què és el que volen, perquè el tema de pressupostos participatius és una demanda que la CUP ha vingut fent durant molt de temps. I si es pensen que vendre'ns la moto o que amb aquests diners obrirem una partida de pressupostos participatius, o dit d'una altra manera, què passa? Que si no acceptem aquest acord amb Teico o amb Sumarroca no tindrem pressupostos participatius? Això em dona més a xantatge que no a una altra cosa. Per tant, siguem serios, fem les coses ben fetes...
I, a més, si estiguessin parlant de 2 milions d'euros o 3 milions d'euros com va ser l'acord amb Sòria, mira, en parlarem de son cas. Perquè estem parlant de 300.000 euros, només de 300.000, que sí que és molt, però per un ajuntament no és tant. La liarem tant ara per 300 milions d'euros? Deixarem amb la més absoluta impunitat a Teico? Jo crec que els demanem que retirin aquesta proposta de sobre la taula. Sincerament, els hi diem tal qual.
Suposo que divendres ho explicaran en detall al govern amb aquesta roda de premsa de pressupostos, però tenim aquesta primícia perquè ha sortit en una reunió de la CUP amb el regidor d'Hisenda, l'Eduard Riuvira. Ens queda ja prenent la recta final. Hi havia uns temes que n'hem anat parlant abans.
amb les últimes entrevistes polítiques que t'hem fet, en Toni Sacristana, el portaveu de la CUP, que són les dues comissions municipals que hi ha, d'una banda per determinar l'ordenança de pisos turístics i una altra per dirimir el sistema de gestió del servei de neteja viària. Hi ha hagut algun pas, s'ha avançat en algun d'aquests temes?
No, des de l'últim cop que vaig venir aquí a una torre no s'ha avançat en aquest sentit. De fet, les últimes coses que tenim, per una banda, el tema de pisos turístics, tenim la proposta de la CUP d'aquesta ordenança, que vam presentar una ordenança que es podria aprovar aquesta tarda mateix, amb tot el seu preàmbul, amb tot el seu articulat, amb tot el règim sancionador, amb tota la seva...
disposició transitoria, etcètera, sigui una ordenança feta encara lluís, aterrada aquí a Torredambar. Això és l'últim que tenim d'aquesta comissió d'ordenança de pisos turístics, que no s'ha reunit més. I en referència a la neteja viària,
L'última reunió que vam fer va ser també abans de l'estiu, que va ser quan nosaltres mateixos vam portar un tècnic extern de l'Ajuntament, expert en serveis públics, per donar-nos la seva opinió. Això va ser l'última reunió que vam fer també. Per tant, no sé...
El govern, de fet, em sembla que en alguna entrevista que havien fet aquí, ara parlo a memòria, però jo diria que havien manifestat la voluntat que aquest tema de la gestió de la neteja viària, si pogués ser, es pogués tancar abans de finals d'any, però ara ja estem a les portes de Nadal, per tant, entenc que no hi haurà cap altra reunió on, no ho sabeu...
Creiem que no i creiem que són coses que s'han d'agilitzar. Entenc que són complexes, però que s'han d'agilitzar. I nosaltres seguim pensant el mateix, la neteja viària. Un cop fet el debat, nosaltres considerem que s'ha de fer un canvi de model. Hem de passar de la gestió privada hem de passar a la gestió pública, creant una mercantil municipal.
que ens estalviem l'IVA, millorem drets laborals, i si existeix algun benefici, que la idea d'un servei públic gestionat de forma directa no busca el benefici, però en el cas que hi hagués un benefici, que aquest benefici no anés destinat a l'enriquiment empresarial, sinó que anés destinat a la millora de la qualitat del servei.
I amb el tema dels pisos turístics, diem que ja n'hi ha prou de pisos turístics, que anem a regular-los i anem a entendre que tenim un problema habitacional a Torredambarra i que mentre hi hagi un problema habitacional greu no podem seguir mantenint pisos turístics. I això és una cosa que està dient al carrer des de fa molt de temps i crec que les administracions han d'escoltar més el carrer, han d'escoltar més el carrer
i no aquells que viuen i s'enriqueixen de l'habitatge. I, a més a més, regularitzar o fer una regulació en tot aquest descontrol. No pot ser que tinguem pisos turístics il·legals, és que no pot ser. De fet, també havíeu manifestat la voluntat de presentar una moció, que al final vau retirar, moció per prohibir la compra especulativa d'habitatges. Com?
Això ho volíeu portar a l'anterior ple? Vau retirar allò per intentar buscar alguna fórmula d'acord amb el govern perquè pogués prosperar? N'heu parlat? Com ha quedat? Sí, t'ho explico molt ràpidament. És un tema bastant complex, però intento resumir-lo molt ràpidament. Molt ràpidament.
Aviam, el tema de l'habitatge es pot solucionar de dues maneres. Una és construir més, però construir més i fer d'aquesta nova construcció un 30% dedicat a l'habitatge de protecció oficial. Això és una de les mesures que pot anar bé.
Però no l'única. No l'única, perquè l'habitatge a Torre d'Embarra ja està construït. A Torre d'Embarra tenim 15.000 habitatges, dels quals el 30% no estan destinats a busos residencials. Per tant, considerem que potser és més fàcil intervenir sobre aquest parc privat que ja està construït que no pas construir encara més. Què passa? A la reunió d'avui ens han dit que, tal com està muntat el planejament urbanístic aquí a Torre d'Embarra, es podrien construir 5.000 habitatges més a Torre d'Embarra. 5.000! Diem...
Això és una barbaritat. Construir 5.000 habitatges de Torre d'Embara quan no hi ha estudis demogràfics que evidenciïn que a curt termini tenim un creixement demogràfic de tantes persones. Això és créixer en un terç l'habitatge construït. I sí que és cert que d'aquests 5.000 habitatges, un 30%, que són uns 1.000 i escaig, aniran destinats a pisos de protecció oficial, però això...
Depèn, perquè a cap i a la fi som promotors privats qui fan aquests habitatges. És a dir, que estem depenent que un promotor vingui a Torra d'Embar i ho vulgui construir. Dic no, aquí entremig cal una estratègia per part del govern per buscar una alternativa ara a curt termini, no previsiblement en el futur. A més a més, Torra d'Embar crec que s'ha de canviar el planejament urbanístic
Perquè no pot ser que allò que tenim disponible sigui tot urbanitzable. Podríem de cuidar més el territori. I, per altra banda, quan dèiem que la compra de l'habitatge no pot anar destinat a l'ús especulatiu, és perquè l'habitatge és per viure-hi. És per viure-hi.
No és per comprar, per especular i fer pisos turístics o tenir-lo tancat un temps perquè d'aquí un temps puja el preu. També el pots comprar per posar-lo lloguer. Sí, però això no és especular, això és per donar un ús residencial. Què passa? Perquè la solució no passa només per construir l'any 97...
L'Aznar, el José María Aznar, ja va liberalitzar el sol i va construir més que Alemanya i més que França junta. Va construir aquí a l'estat espanyol. Va construir milers d'habitatges. Què passa? Que com que no es va blindar per llei, que aquest habitatge havia d'anar per la gent que ho necessita, què passa? Que va venir...
Fons d'inversió, van venir fons vultuos, van venir bancs, etc. O gent amb molta capacitat i va comprar gran part d'aquest parc que s'havia construït no per la gent, sinó per vendre-lo i per especular. És a dir, que si no es brinda per llei que aquest habitatge que es construeixi ha d'anar destinat a un ús residencial, ens trobarem amb el mateix problema que hi haurà especulació entre mitjans. Això no soluciona el problema. Per tant, el que li direm és que hem d'intervenir en el mercat privat
i que hem d'escoltar molt més el carrer, perquè el carrer no està demanant més pisos, més construcció. El que està demanant són polítiques públiques que insisteixin en el programa i que facin que la gent que viu a Torra d'Embarra pugui seguir visquent a Torra d'Embarra i no hagi d'anar a altres llocs, ni veure que els seus pisos es converteixen en pisos turístics, es converteixen en llogues de temporada. I és més, a Torra d'Embarra ja tenim aquest nou fenomen, que és llogar...